Protagonista del Metropol, avui protagonista del món teatral
de casa nostra, sempre Joan Pere arriba avui al Metropol
en doble sessió, com els actors de raça, de tota la vida,
amb aquest espectacle, La Glòria del Mercat,
en diuen que és probablement un dels espectacles més personals
i és que, de fet, si no anem a raig, l'ha escrit el mateix Joan Pere.
Ell ja ens ho podrà dir perquè el tenim a l'altre costat
del fil telefònic. Molt bon dia, Joan.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per atendre'l.
Escolta, em teniu al costat, eh?
Com que et tenim al costat?
És que dius a l'altre costat, no, em teniu al costat.
Ah, no, és veritat, aquí, al costat del Brasset,
del Brasset, pràcticament.
Joan Pere, aquesta obra l'has escrit tu, no?
Sí, sí, però no em pretenc ser cap escriptor.
Més aviat soc un testimoni.
Soc un testimoni d'una època que vaig viure,
que vaig viure amb la meva mare, amb els meus pares,
sobretot amb la meva mare, de l'època del Mercat,
en els mercats que florien, que eren brillants,
que la vida en el mercat era una vida plena, plena, plena.
i se'n va ocórrer escriure aquell, com un petit homenatge a la meva mare.
Però sóc més un testimoni conèixer-te.
Vull dir que no podria escriure-te una cosa que no he viscut.
Està plena, doncs, d'experiències personals.
Sí, sí, però amb aquell humor i aquella alegria que em caracteritzen a mi, no?
La vida del mercat és una vida plena de vida, de vida i d'alegria.
Sí que està passant unes èpoques difíciles,
però tornarà perquè, com dic jo a la comèdia,
enlloc trobareu tanta vida com en el mercat.
Aneu al poble que aneu.
En el mercat hi ha l'autèntica manera de ser,
de la gent d'un poble, d'un país i d'una ciutat.
Home, jo crec que cada cop la tendència de la majoria de viatgers
sempre és, a banda de visitar les esgleses i tot allò,
visitar els mercats ja, cada cop està més estès, no?
Sí, sí, perquè és realment on veus la vida real de la gent, no?
I a mi que m'agrada ser tot per transmetre una manera de ser i de viure
i una alegria i una actitud de somriure a la vida,
enlloc trobaré tanta vida per ensenyar com en el mercat.
I com que tinc l'experiència de tota aquella gent que hi sortia,
perquè, de fet, estic jo sol a escena, però no estic sol,
perquè cada persona que ve d'espectador
és o un venedor o una venedora o un comprador o una compradora del mercat.
Jo entenc perfectament que et situessis aquesta expressió
de la teva vivència, de la teva experiència en el mercat,
perquè, a veure, aquí a Tarragona encara tenim la sort
que, tot i que l'antic mercat l'estem reformant
i es va muntar un mercat provisional que està molt bé
i els venedors estan molt contents i tot plegat,
es manté aquesta relació.
Tothom, així com té el seu metge de capçalera,
tots tenim la nostra paradista i el nostre paradista de capçalera,
que anem sempre al mateix.
I aquell nena i xiqueta i tot allò,
i escolta, no sé, et dona com una cosa de proximitat
i que estàs entre amics i et fa sentir segur,
com a ciutadà, moltes d'aquestes accions,
que semblen tan simples, no?
Doncs això, tot això que estàs dient,
és el que jo intento transmetre.
També és veritat que hi ha molta...
També hi ha molta vida i hi ha molt de tot.
També hi ha drama, també hi ha aquella cosa que et passa,
aquell disgust i aquella història,
i aquella que va de les persones,
i aquell moment dolent del mercat,
que ara l'estem passant i que sembla que anem reixint una mica,
però que s'ha passat època molt dura, molt dura.
I aquesta època molt dura
les han viscudes les persones del mercat a pròpia pell.
I això és el que a mi m'agrada donar.
I si em preguntes per què ho faig jo,
doncs ho faig jo perquè tenim grans artistes en el país,
però com que és una vivència,
gairebé la sé donar més jo perquè la tinc
que algun actriu que hauria d'interpretar.
La fas perquè vols fer-la i et ve de gust i t'agrada i vols, no?
Perquè realment m'hi sento tan bé fent aquesta funció.
I hi ha una cosa, sí que porto una perruca
i porto uns pits, que són postissos,
però ni me n'adono que estic sent una dona.
Vull dir, l'important és el que transmet la gent, no?
I aquella real...
Vens que hi ha un primer acte realment saborós, divertidíssim,
molt marcat, molt marcat d'aquelles èpoques que rèiem tant al mercat.
Després hi ha també el drama personal de cada persona, no?
Però que és tan divertit, que és tan meu, que és un plaer.
Dius, faig de dona...
Saps què passa?
Jo quan estava mirant i, clar, coneixent la teva llarga carrera,
com la coneixem tots,
és allò que dius, no és que el Joan Pere faci de dona,
el Joan Pere fa un personatge...
Sí.
...que es dona la casualitat que és una dona.
Sí, i ni tan sols me'n recordo d'estracer la veu.
És a dir, fas la teva veu, la que fas habitualment, no?
Però, esclar, ni l'espectador ni jo ens n'adonem, d'això.
És curiós, no?
I, escolta, Joan, des del punt de vista també dels colors, de les paraules,
perquè, clar, aquest escenari té uns adjectius,
una manera d'expressar-se amb aquest llenguatge característic del mercat,
que tan aviat arribes i t'expliquen que han sortit galindons a la senyora del bacallà
perquè estava allà i quin fret i no sé què,
i és el que tu dius, immediatament t'explica el drama del seu gendre.
Vull dir que hi ha...
Això ho veureu a la Glòria del Mercat.
Això és el que fas a l'escenari, no?
Sí.
Perquè, a més a més, el ser el llenguatge, l'he viscut tota la vida.
Fins que em vaig començar a fer funció al teatre,
jo encara se'n vaig al mercat i la gent, des que era nano, que em recorda,
ai, t'he vist a la tele, o t'he vist això, t'he sentit per ràdio,
o he fet això, o t'he vist la funció.
I això m'ho diu la papeta de les maduixes i la carmeta de la carn
i l'aurora del bacallà.
Per cert, que jo he vist que tens paradeta real,
que no és fruita de plàstic d'aquella de les cuinetes dels nens.
Això t'ho portes des de Barcelona o ho compres aquí?
d'una esvidilla econòmica a la ciutat?
Mira, primer diré que Focus, que és la productora,
m'ha fet un decorat magnífic, magnífic, maquíssim.
Només obrir el taló, la gent diu, oh,
però és que això també ho dius quan vas al mercat.
Oh, quina parada.
Ai, sí, no fa goig.
És que ho compraria tot.
És veritat.
Però hi ha unes fruites que dono al final,
que aquestes les necessito fresques del dia.
i ja tens el productor,
cada dia que vaig a fer la funció,
comença a veure que han marcat a buscar les taronges.
Ja veus.
L'últim dia me'n va donar una dolenta de podrida.
I vaig haver de dir al senyor que li donava,
mira, aquesta és una mica dolenta,
però així la talla, però aquí encara la podrem aprofitar.
Ah.
I escolta, Joan, encara ha de fer molts toms la glòria del mercat?
Mira, jo crec que la glòria del mercat
és aquella funció que faré sempre.
sempre.
La vaig fer l'any passat a Barcelona,
la faig ara...
Ara estic fent teatre,
estic fent una coèdia divertidíssima,
el Condal, que es diu La doble vida del Joan.
Sí.
Però el dilluns i dimarts que tinc festa,
per mi és un plaer fer la funció aquesta
i sobretot fer-la a llocs que m'estimen
i que estimo, com és Tarragona.
Home, a Tarragona saps que sempre tens el teatre ple,
com un ou.
I de debò que m'estimen i que no sé com agrair-ho, eh?
Però jo em sembla que d'aquí cinc, sis anys,
i els que vinguin a veure la funció ho entendran,
jo encara faré la glòria del mercat.
És a dir, que en el teu dia lliure,
o dies lliures, en lloc d'anar en calla com anir al gimnàs,
anir a això, tu te'n vas a fer la glòria del mercat.
Sí, però és que per mi...
És la millor teràpia, no?
Ja m'ho imagino.
Ja m'ho imagino perquè a més és tenir present
totes aquelles vivències, tenir present la teva mare
i aquesta cosa que ens fa faltar ara una mica, no?
Jo, al final, sempre dic,
és un homenatge a la meva mare
i a totes les dones del mercat,
que n'hi ha tantes al nostre país,
a totes les dones.
Però només sortir a l'escenari ja és un plaer.
Ja, quan surto a la primera paraula,
ai que faig tard, ai que faig tard,
ja és...
Llavors ja la cosa ja funciona molt, molt.
O sigui, el teu cas és d'aquell...
Els actors sempre expliquen les seves experiències
i tot plegat, però...
I sempre han tingut experiències més bones i dolentes,
però a mi em costa, fins on m'arriba a la memòria,
recordar algun moment en què el Joan Pere
hagi sortit a un escenari
i la gent no li hagi tractat amb carinyo
i amb paraules agradables
i hagi aplaudit moltíssim.
Des d'aquest punt de vista,
el fracàs, Joan, no el coneixes?
Perquè és que jo no recordo...
Vaja, que...
Sempre has omplert els teatres.
No, no, no...
Sí, però no...
Home, també fa molts anys que faig
i he tingut funcions que...
Me'n recordo una vegada que vaig fer una funció
i el crític va dir...
No val res, aquest noi es podria haver quedat a casa seva tranquil·lament.
També anava bé, aquest bon home.
I encara s'hi dedica, encara s'hi dedica a l'ofici.
Aquest senyor qui ho va dir?
Sí.
Ah.
Bé, suposo, no ho sé.
Va tenir un mal moment.
Vull dir, no, que tens moments de tot.
No, però sí que és veritat
que quan jo surto a l'escenari
tinc una comunicació amb la gent una mica especial.
Pot ser que la funció agradi més o agradi menys.
O que em diguin alguna vegada,
m'han dit, oi, noi, t'has equivocat, així.
Però sempre és amb un cert carinyo.
Perquè també és veritat que no busco ni una glòria excessiva
ni una vanitat excessiva.
Sempre busco un contacte amb la gent.
I això suposo que es nota.
M'interessa més que la gent quedi contenta,
que s'hagin passat bé,
que trobin que allò que faig els agrada,
que fer una gran interpretació
que probablement agrairia el meu ego,
però que no és ben bé això el que busco.
L'important és que has trobat allò que busques
i ho trobes cada cop que puges a l'escenari
i més amb aquest espectacle d'avui i demà,
que és material molt sensible per a tu.
Escolta, Joan, abuso si et demano que em diguis alguna frase
o alguna paraula o alguna frase feta d'aquestes típiques de mercat
que t'agradi molt i que utilitzis a l'obra?
Pots dir que no, eh? Cap problema.
No, no sé.
Jo entro i dic...
Aurora, guarda'm una lliure de monquetes cuites,
que no he tingut temps de fer el dinar,
i posa'm un grapat de monquetes, de cigrons,
que a l'home no li agraden les monquetes, coses així.
O guarda'm un quilo de filet.
No em posis cap de mort, eh?
Posa'm filet.
O allò de posi-m'ho bo que és per un malalt, no?
Allò es feia molt abans.
Calla que si li diga a la senyora la parada
que és per un malalt, em posarà la millor part de la peça.
Joan Pere, que un plaer de veritat conversar amb tu
i veure't aquesta tarda, més doble sessió, eh?
Sí.
Doble sessió.
Escolta, tot aquest dematí que ho vaig dient a tothom,
em vaig a Tarragona a fer dues funcions,
em vaig a Tarragona a tothom,
i la gent diu, oh, oh, quina energia que tens.
Dic, però sí, sí, sí, això, jo estaré molt bé.
Clar, clar, ja ho veus.
Doncs allà estarà el teatre,
en planíssim de gom a gom, ja ho veuràs.
Moltíssimes gràcies, Joan Pere.
Una abraçada ben forta.
A vosaltres, moltes gràcies per ser com sou.
Bé, anem a veure obres de teatre com aquesta,
doncs el resultat per tots és el que és, eh?
Els agradarà molt, eh? Això ja t'ho dic jo.
N'estic segura, gràcies.
Una abraçada.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.