logo

Arxiu/ARXIU 2010/ENTREVISTES 2010/


Transcribed podcasts: 1313
Time transcribed: 17d 17h 13m 33s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Resum informatiu de l'any 2010, a Tarragona Ràdio, Societat i Successos.
Ha estat un any marcat pels successos, pel crim del carrer reial
i per la mort de dues tarragonines a la Lofparell d'Alemanya,
l'any de l'incendi del mèdol, el més important de l'estiu a Catalunya
i de la detenció d'una xarxa de proxenetes a la ciutat,
l'any del tancament de la casa del transeú i de la marxa a Reus
dels estudis d'higiene bucodental.
És una reflexió que no l'hem fet en tres setmanes,
és una reflexió que ja portàvem fent-la durant diversos mesos.
I hem tingut moltíssimes reunions i hem estat valorant els pros i contres de cada decisió
i ha estat una decisió, sincerament, difícil de prendre,
difícil de prendre perquè, lògicament, significa trencar amb un antic model
amb coses bones i dolentes per iniciar un nou model
que tindrà les seues coses bones i dolentes.
20 de juliol, l'Ajuntament anuncia el tancament de la casa del transeú
situada a la plaça Peixateries Velles,
un servei que Càritas oferia des de fa 18 anys
i que tenia a les persones sense sostre a través del seu menjador social.
El consistori decideix assumir els serveis d'atenció als indigents
a través d'un punt d'atenció que obrirà els matins
i que cobrirà les necessitats bàsiques d'aquestes persones.
El menjador social, que funcionava a la casa del transeú,
s'ha substituït per tiquets restaurants i per noctacions a les pensions de la ciutat.
Les reaccions no es van fer esperar.
El president de Càritas, Francesc Roig,
feia una crítica a l'actitud dels veïns
i demanava responsabilitat de la societat per acollir els més necessitats.
Les persones necessitades sense recursos fan nosa.
Més voldria, és a dir, no són estètiques en el context mobiliari de la ciutat,
perquè la gent entén aquestes persones com un objecte i és aquí l'error.
Càritas, com qualsevol associació preocupada per les persones,
valora que és una situació anòmala, però inevitable.
La gent sense recursos és aquí i a tot arreu.
El que passa és que moltes vegades tothom vol la comoditat,
la perfecció al seu voltant.
Des de l'oposició, Convergència i Unió va criticar la mesura,
assegurant que d'aquesta manera s'aboquen els indigents del carrer.
Victoria Forns n'és a portaveu.
A banda que creiem que no s'ha fet una aposta valenta
per un model d'intervenció absolutament integral
de les persones sense sostre.
I proposem des de Convergència i Unió models com, per exemple,
tenir altres serveis externs, com poden ser el servei de bogaderia,
el servei de dutxes i un servei de descans,
perquè la gent no hagi d'estar tant de temps al carrer.
Perquè tots aquests serveis que nosaltres prestarem
ho farem a través de pensions i ho farem a través de restaurants i bars,
però tornem a llançar el carrer a les persones que ja estan sense sostre.
El Partit Popular també ho criticava i reiterava
la seva proposta d'ubicar la Casa del Transa 1
a les antigues cotxeres de l'EMT.
Alejandro Fernández és el portaveu municipal del Partit Popular.
És la pitjor evolució de totes perquè aquí hi ha dues qüestions
que quan parlem de Casa de Transa 1 són molt rellevants.
La primera, evidentment, és la situació humana d'aquestes persones.
Ha suposat que sí, i això s'ha de solucionar.
I després també hi ha els drets dels veïns
a no tenir gent voltant pel carrer molestant,
doncs posant una Casa de Transa 1
on està actualment la nau de l'EMT al polígol,
que era la proposta del Partit Popular.
Perquè què passarà ara amb la solució que ofereix el senyor Ballesteros?
Que tindrem aquestes persones amb la millor situació possible,
voltant per la ciutat de qualsevol manera.
Els veïns de l'entorn s'havien queixat
en reiterades ocasions de l'ubicació de la Casa de Transa 1.
Des de l'Associació de Veïns Casca Antica Voltants,
Francesc García es felicitava per la decisió de l'Ajuntament.
A nosaltres, de moment, el que no ens molestava mai
ha sigut el de la gent que va per noctar.
O sigui, la gent que va a dormir no ens ocasiona molèsties.
El que ens ocasionava molèsties era el menjador.
perquè, clar, venia la gent a partir de les 8 de la matí
i ja ens va llogar ben tot el dia d'ahir.
L'1 de setembre, la Casa del Transa 1 tancava portes
i deixava de fer la funció que havia fet fins ara.
L'Arcabisbat, però, anunciava que estudiava
d'utilitzar l'edifici per oferir serveis orientats als més necessitats.
L'Arcabisba Jaume Pujou, en una entrevista a Tarragona Ràdio,
apuntava la possibilitat que s'hi organitzessin cursos de reinserció
i no descartava recuperar el menjador social.
L'Ajuntament té l'obligació, per llei, no?
Vull dir que els ajuntaments tenen l'obligació.
Ells han fet aquesta opció.
Nosaltres, a la Casa del Transa 1, li puc assegurar
que la farem servir per moltes altres coses.
Aniríem als més pobres, encara.
És una casa que està en un lloc que es pot fer cursos.
Jo no dic que no es pugui tornar a obrir un menjador social,
per part nostre.
També sembla que potser sí,
que seria millor fer un barri que hi ha més necessitats.
Tot això ho estan estudiant en aquests moments.
Ha passat d'estiu que hi ha sigut moments també de vacances
i ara és el moment de tornar a agafar aquestes coses.
Mesos després, l'Ajuntament anuncia
que el punt d'atenció al Sense Sostre
s'ubicarà a la part baixa de la ciutat.
Aquí s'atendran a les necessitats bàsiques dels indigents
i es derivaran als serveis socials.
Victòria Pevegrín és la regidora de l'àrea de serveis de la persona.
La mitjana de persones ateses diàriament
es situa entre 38-40 a 48 persones diàriament.
Per tant, pensem que estem arribant
a una part importantíssima de la població
més o menys estable que tenim aquí a la ciutat.
S'intenta fer un assessorament individualitzat.
Les prestacions poden anar des d'un àpat,
que pot ser un entrepà, a un menys de calent
en funció de la demanda.
L'ideal hauria sigut que haguéssim fet una altra via a Reus,
no traslladar aquesta.
Pues también me parece muy mal
porque lo que tienen que hacer es poner más plazas,
no trasladarlo.
Hi ha gent que ha deixat assignatures
i llavors l'any que ve han de fer les que li falten a Reus.
A mi m'estaria bé que no marxessin,
que ho fessin a Reus també igual,
però que aquí es quedés perquè ja fa un munt de les que ho fan.
Aquesta medida se tomara.
Para mejora de los alumnos sería estupendo.
Mejor calidad en general estupendo,
pero el problema es que no se hace por eso.
Mira, jo crec que està molt malament.
El que tindrien que fer seria obrir dues vies,
conservar aquí la de Calípolis,
que és de referència,
la veritat és que està molt ben vista.
Quina idea!
Al març, l'Institut Calípolis de Tarragona
saltava la primera plana informativa.
La Generalitat anunciava
que els estudis d'higiene bucodental
que s'impartien a aquest institut
marxaven a Reus.
Una decisió que no va agradar gens
als membres de l'escola,
així com tampoc a l'Ajuntament de Tarragona.
El de la directora del centre, Boni Garcia,
es mostrava desconcertada.
Però la veritat és que sembla com una mica contrasentit
quan es vol ordenar
l'oferta formativa
del territori de Tarragona,
una especialitat
que aparentment sembla tan lligada
a l'Hospital de Reus,
que la donin a l'Institut Calípolis.
I nosaltres estem contents
en tenir una especialitat més de sanitària,
en poder créixer,
en poder aportar això a la ciutat de Tarragona,
però ja dic que en aquest moment
estem molt desconcertats per aquesta decisió.
Per contra, ho deia Boni Garcia,
l'Institut guanyava uns nous estudis,
els de radioteràpia,
convertint-se així en el primer centre públic de Catalunya
en impartir aquests estudis
que només es feien en dos centres privats a Barcelona.
La responsable de la branca sanitària del centre,
Àngels Canadell,
es queixava de la falta de planificació.
Nosaltres no s'havíem trobat mai de la vida,
una cosa així.
Tota la vida que hem demanat fer un cicle nou
o començar amb alguna activitat,
tota la vida,
prèviament,
estàvem com a mínim un any planificant.
Ara farem el mercatge sanitària,
però fa dos anys que estem fent cursos de reciclatge,
gent que ha estat a l'administració treballant aquests temes
i hi ha hagut una preparació de dos anys
per poder-ho fer ben fet.
Aquest ens ve, ja.
La notícia va aixecar una forta oposició des de Tarragona.
Ajuntaments, centres de formació professional
i agents socioeconòmics van signar una declaració conjunta
per mantenir els estudis d'higiene bucodental a Tarragona.
Des del govern, però,
el delegat territorial d'Educació, Vicent Villana,
anunciava que s'havia optat per aquesta opció
per tal de descentralitzar l'oferta formativa.
I per què era l'any?
Doncs era l'any perquè,
en aquest cas concret, el Calípolis,
els cicles formatius, per exemple, de farmàcia,
passen d'un any a dos anys.
Això vol dir, per tant, un increment en el centre.
I perquè també era l'any
en què podíem posar un nou cicle formatiu, el Calípolis,
que és un cicle molt demanat al territori.
Hi havia altres candidats,
que és el d'emergència sanitària.
Per tant, el centre comença a caminar
en aquesta línia d'especialització
i el que fem és tancar aquesta oferta d'aquí,
posar-la en aquest cas.
Jo crec que el que ha alimentat la polèmica,
algú acaba tenint la sensació
que és perquè l'altre centre de referència,
que no ha de ser cap sorpresa, està a Reus.
L'alcalde Josep Fèvix Ballesteros
es va reunir amb el conseller d'Educació, Ernest Maragall.
Es mostrava satisfet per la predisposició
del conseller a reflexionar sobre el tema.
El conseller d'Educació està disposat a reflexionar
sobre aquesta qüestió.
També em va dir que ells tenien molt clar
que era una concepció territorial de l'AFP
i que Tarragona en aquest repartiment
sortia més ben parada que mal.
És a dir, teníem les emergències sanitàries,
teníem altres formacions professionals
que no teníem i que en aquest moment
ens suposen una alta matrícula.
Finalment, però la marxa dels estudis
desfeia efectiva.
Tarragona es quedava
sense els estudis d'higiene bucodental.
30 de juliol es declara a Tarragona
l'incendi forestal més important d'aquest estiu a Catalunya.
Tarragona Actualitat, resum informatiu.
Tinc en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio
per seguir l'última hora d'aquest incendi forestal
que s'ha declarat aquest migdia
a prop de l'autopista P7,
el terme municipal de Tarragona.
El susto i el temps damunt, no?
Doncs que, bueno, s'ha demissat un company d'aquí del Mas,
escolta, que hi havia foc.
Nosaltres estàvem al Mas,
acabem de dinar i hem vist la fumarada.
Les 5 i 9 minuts,
Tarragona Ràdio té dos punts de connexió,
un en la urbanització a l'Escorpí.
Quim Pons, bona tarda.
Bona tarda, Tere.
L'altre a l'àrea del Mèdul.
Josep Sunyer, bona tarda.
Bona tarda, Tere.
Comencem, Quim, ràpidament.
Quina és la situació actual
al punt on et trobes, aquesta urbanització a l'Escorpí?
Jo crec que ara mateix, de més tranquil·litat,
com a mínim, en aquesta zona de Llevant de Tarragona,
perquè el que està fent és penitar les flames
cap a la cara nord de la muntanya.
Estem justament al carrer tarragonès,
d'aquesta urbanització de la Mora,
on també han demanat que és on s'hi acostin
els mitjans de comunicació per saber l'última hora.
De fet, és on s'han instal·lat la base operativa
dels bombers de la Generalitat
i també dels Mossos d'Esquadra,
i és on s'ha desplaçat des de primera hora de la tarda
tot aquest comandament, l'alcalde de Tarragona,
Josep Félix Ballesteros.
Sembla, són dades encara sense confirmació estricta i exacta,
sembla que l'origen ha estat prop de l'autopista
i ha anat pujant en direcció nord,
en direcció al municipi del Callà.
Clar, penseu que el foc va avançant,
ells s'atacen per quan ha atacat el que seria el front principal,
però també se n'explica que s'han fet,
a menys a la zona del camí del Mas Vell,
s'han fet cremes controlades per tal d'evitar
que es propagués cap a altres zones.
La llum s'ha apagat...
Tarragona Ràdio informava en directe
que l'incendi va cremar una cinquantena d'actàrees
i va obligar a desallotjar diversos massos de l'entorn del Mèdol.
Una seixantena de dotacions dels bombers de la Generalitat
van treballar durant dos dies per extingir l'incendi.
Un altre, però, dels esdeveniments de l'any 2010 a Tarragona,
va ser la mort d'una tarragonina
i una cambribenca a la Lofparet d'Alemanya.
A més a més de la Marta, que era alumna de la nostra universitat,
també l'altra noia era filla del senyor
que era el nostre síndic de greuges durant quatre anys.
i, per tant, també és una pèrdua que nosaltres,
com a comunitat, estem vivint,
com podeu imaginar, és una pèrdua important per nosaltres també,
ja que el seu pare és una persona molt estimat entre nosaltres.
Dues noies de 22 anys morien el 25 de juliol
a la tragèdia del Lofparet a Alemanya, a Duisburg,
dues espanyoles, les dues de Tarragona.
Clara Zapater, tarragonina, estudiava a Barcelona
i era filla de Paco Zapater, conegut advocat de Tarragona
i antic síndic de greuges de la Rovira i Virgili,
i Marta Costa, de Cambrius, estudiant de Filologia Anglesa.
Les dues noies estudiaven a Milster,
on gaudien d'una beca Erasmus.
La notícia va trasbalsar la universitat
i també la ciutat de Tarragona i de Cambrius,
que van decretar un dia de d'oficial.
L'Ajuntament ja va transmetre ahir el seu condol als familiars
i ens van posar a la seva disposició
per tot allò que des de l'Ajuntament es pugui dur a terme
i puguem ajudar.
L'empresa municipal mixta de serveis funeraris
està alertada per tal que puguin ajudar
amb els tràmits de repatriació, si cal,
tot i que estem segurs que des del govern d'Espanya
s'està fent tot el que cal.
I estem en contacte permanent amb la subdelegació del govern
per tal de conèixer si hi ha algun element
vinculat amb aquest tràgic succés
en el que l'Ajuntament hagi d'estar especialment al cas
que hi puguem contribuir.
També el delegat del govern de Tarragona,
Javier Sabater, va lamentar la mort de les dues noies.
Sí, les paraules són consternació terrible.
En si estem de dol, no?
Tots plegats per dues noies en un esdeveniment
i en un país en què a priori totes aquestes qüestions
haurien d'estar amb les mesures
i els mitjans de seguretat adients, no?
La qual cosa encara ho fa més inexplicable.
I per tant, doncs, en fi, el condol a les famílies
posar-nos a la seva disposició i acompanyar-les
perquè en un fet com aquest, en fi, no hi ha paraules, no?
En el cas de la Clara, doncs, a més, els seus pares
són amics personals meus
i estic la veritat de terriblement consternat.
Des del govern espanyol, Miguel Ángel Moratí
no es va donar també el seu condol a les famílies.
Y desde luego expresar la solidaridad
y empezar a los familiares
y desde luego señalar el desastre
que ha supuesto esta situación, no?
Cinc mesos després de la investigació
per determinar les causes de l'incident
continuen obertes.
Una vintena de persones van morir en un allau humà
que es va produir en un recinte
que superava la seva capacitat.
Ha estat, de fet, la principal crítica cap als organitzadors.
El carrer Reiau de Tarragona ha estat l'escenari aquest 2010
del terrible crim d'una dona i els seus dos fills a casa seva.
18 d'octubre de 2010 troben al pis del carrer Reial
el cos sense vida de la dona de 22 anys
i dels seus dos fills de 2 i de 6 anys a la banyera del pis.
Van ser els veïns els que van alertar dels serveis d'emergència
perquè del pis en sortia una forta pudor.
José Ruiz és el president dels veïns del port.
Sempre saludaven, cosa que ell també saludava
perquè era una miqueta més feticent.
Ell era una miqueta celós.
Jo diria que creixi així, no?
Perquè moltes vegades, doncs, bueno,
els problemes que tenien els veïns, precisament,
és l'aigua, no?
Que tenien les goteres
que es toca a baix a l'associació de veïns
i jo sempre estava dit
escolta, mira, mira d'arreglar això
perquè hi ha goteres i tal, no?
Pujava al pis perquè obrissin la porta
perquè el paleta pogués mirar d'on sortia l'aigua
si no estava ell, la dona no podria mirar la porta.
L'home tenia vigent un ordre d'allunyament
respecte a la parella.
Fins i tot ho hauria agredit
i tenia un judici pendent.
Els veïns de la zona reconeixien
que l'home era conflictiu
i que el matrimoni havia discutit en diverses ocasions.
Sí, per el barri, sí, claro, que la veníem.
Y aparte, per el colegio, todos los días.
Era una chica muy calladita, muy modosita,
con sus dos hijos, no hablaba con nadie.
Bueno, con sus paisanes y poco más.
Pues ahora mismo es que no sé quién es.
Sé que es un hombre marroquí cojo,
m'han dicho, pero es que no sé quién es.
Yo sé que es ella, pero él no tengo ni idea.
Es que ya sabiendo esta noticia
ya me ha extrañado que hacía días
que no la veía subir al cole,
pero claro, no pensaba nada.
Era un chaval marroquí que anava una mica coix
i estava sempre per a la plaça,
però no es relacionava gaire amb gent.
I ara feia temps que no el veiem.
i, de fet, jo no he parlat mai amb ell.
I sé que tenia una hora d'allunyament
perquè li havia explicat a alguna gent
que li fotia països a la seva dona.
Era un chico, ya te digo,
estaba agobiado porque no trabajaba,
creo que no, no sé,
hace mucho tiempo que no metía un sueldo en casa, creo,
y por lo que dicen la gente y los amigos y tal a enervar
de que no metía dinero en casa
y que ella lo que lo mantenía, no sé qué.
Y claro, la chica, por lo visto, se ha harto
y la echó varias veces de casa ya.
Des de l'Institut Català de les Dones,
la seva directora a Tarragona, Isabel Salles,
els assegurava que crims com aquest
demostren que encara queda molta feina per fer.
Encara ens queda molta feina
de sensibilitzar tota la societat
perquè puguem controlar
que dins del nostre veïnatge
no es donin aquests casos
i que no es dispassin fins als nivells
de tenir tres cadàvers
a dins d'un pis.
Les administracions hem posat
i estem posant tots els elements possibles
per donar suport a aquestes dones,
però entrar dins de cada casa
és molt difícil.
I després també els entorns.
Si tens un entorn favorable
és més fàcil prendre la decisió.
Unes setmanes més tard,
l'acusat del triple crim
era detingut a Barcelona.
De fet, ell mateix s'entregava
als agents de la Guàrdia Urbana
de la ciutat com tal.
Va entrar a presó provisional sense fiança
acusat d'un delicte de triple assassinat
o triple homicidi.
Un dels noms propis del 2010
és el de José Miguel Abdelkader.
És des del passat 1 de desembre
el nou cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona,
després que Rafael Comas
decidís deixar el càrrec
per motius estrictament personals.
De 55 anys,
prové de la policia vocal
de Sardanyola del Vallès,
d'on era també el seu màxim responsable.
Va néixer a Melilla.
Amb més de 30 anys d'experiència al cos
i doctorat en dret,
Abdelkader es marcava l'objectiu
de continuar la tasca
iniciada per Rafael Comas,
pel que fa a l'especialització
de la Guàrdia Urbana.
Crec que a la Guàrdia Urbana
l'objectiu principal que té
és la satisfacció del ciutadà.
Aquesta és la mesura del nostre servei.
El ciutadà està satisfet
del servei de policia local.
I més important
és que el canvi,
fent un símil amb la Champions League,
el Rafael és entrenador d'un equip,
campió d'Europa,
campió del món,
i no se'n va perquè l'equip
vagi malament,
tot al contrari.
I això a mi m'agrada molt,
en aquest sentit.
Rafael Comas explicava
que havia estat una decisió
molt meditada
i estrictament personal.
Marxava satisfet
de la feina feta
al cos policial de la ciutat.
Ha estat una decisió madurada,
una decisió presa
madurada en el temps,
i crec que serà bo
per la Guàrdia Urbana,
perquè estic convençut
que la persona
que em pren el relleu
és una persona capacitada
i amb molta experiència,
i no farà res més
que reformar aquest model
i reformar aquesta nova manera
de fer
que ens havíem proposat
ara fa dos anys.
La Universitat Rovira i Vergili
d'altra banda
ha tornat a optar
aquest 2010
al segell
de Campos d'Excel·lència Internacional.
El 21 d'octubre
aconseguia
el segell
però de Campos d'Excel·lència
en la categoria
d'àmbit regional.
aconseguia així
el reconeixement
de segon grau
amb un finançament
de 3 milions d'euros.
En total,
8 universitats de l'Estat
aconseguien
el primer nivell
d'excel·lència
i 5 entre aquestes
la Rovira i Vergili
el distintiu
en segona categoria.
El rector,
Francesc Javier Grau,
mostrava la seva satisfacció
a través d'una videoconferència
des d'Itàlia.
La qualificació
d'aquest projecte
dins d'un conjunt
d'universitats
que tenen
aquesta projecció internacional
i alhora
d'atenció a una regió,
que això és un cas
típic nostre,
és el projecte
de tota una regió
en el que
hi contribueixen
tots els agents
de generació
d'aquesta regió.
La valoració
que s'ha donat
ens permetrà
impulsar
més força
aquest projecte
que estem desenvolupant
de fa anys.
El vicerrector
de la Rovira i Vergili
Josep Maria Ricard
s'ha mostrat satisfet
amb l'obtenció
del distintiu.
Ricard confiava
que el 2015
puguin entrar
a la primera categoria
de la qualificació.
un grau molt elevat
de satisfacció
per aquesta resolució
que ens fica
al nivell
de les universitats
d'elit
en aquest país,
comptant
amb que
hi anem
com a universitat
més
tots els promotors
del nostre
àmbit
d'actuació,
amb els quals
hem aconseguit
un elevat grau
de col·laboració.
La Rovira i Vergili
presentava a Madrid
el projecte
Campus d'Excel·lença
Internacional
Catalunya Sud
es tracta
d'una aliança
integrada
per 25 institucions
i entitats.
En tot cas,
els dos forats
negres
de la part baixa,
a part del tema
de les escales,
que era molt important,
en aquest moment
poden dir
que estan resolts.
El teatre romà
ja és
dignament visitable
i visible
i no és un cau
de brutícia,
per tant,
està perfectament
visitable
i l'Escola Oficial
d'Idiomes
avui ja comença
a caminar.
El 23 de novembre
començaven les obres
de l'antiga
Chartres
per convertir-la
en la nova
Escola Oficial
d'Idiomes
de Tarragona.
Després de molts
i molts anys
es desencalla
el projecte.
Les obres
tindran un cost
de 8,5 milions
d'euros,
un import
que avança
l'Ajuntament
i que serà retornat
després
per la Generalitat.
Les obres
començaven
amb les cates
arqueològiques
de l'edifici
previsiblement
sense restes
significatives.
Rosa Rossell
és la tinent
del caude
de patrimoni.
Aquí creiem
que el que es pot
trobar
és això,
una part
de platja
de l'època romana
pot ser que trobem
algun tipus
de resta
sobretot
ceràmica.
No creiem
que hi hagi
construcció.
Per tant,
en principi
s'ha previst
fer aquestes sis
races
que han començat
ara
i si s'ha d'ampliar
en cata més manual
ho farem
però en principi
creiem
que en un parell
de setmanes
tindrem clar
què és el que tenim
aquí sota
d'aquest pati.
Però la llum
al final del túnel
es veia el passat
19 d'octubre
quan la Generalitat
cedia
als drets
de superfície
de la Xertres
a l'Ajuntament
de Tarragona.
Era l'últim tràmit
que quedava pendent
per poder remodelar
l'edifici
i l'instal·lar-hi
al servei
d'idiomes.
El regidor
d'ensenyament
Joan Sanauges
es mostrava
satisfet
amb la cessió
de l'antiga
fàbrica
de licors.
Perquè després
de 20 anys
que l'Escola Oficial
d'Idiomes
de Tarragona
ha estat
en emplaçaments
provisionals
i ha estat
Martí Franqués
i aquests últims anys
els 10 o 12 últims anys
ha estat
l'actual emplaçament
que té
la Rambla
doncs bé
per fi
tindrà
un emplaçament
adequat
i com es mereix
una escola oficial
d'idiomes
de la nostra ciutat.
També mostrava
la seva satisfacció
la directora
de l'Escola Oficial
d'Idiomes
Joan d'Escot
considerava
que després
de més de 20 anys
ja es començava
a veure la llum
al final del túnel.
Bueno, esperem que sí
que no hi hagi
cap entrebanc més
perquè
després de 22 anys
i d'estar a punt
d'anar-hi
ja no sé quantes vegades
doncs clar
volem creure
i estem molt contents
però
jo crec que
fins que no veiem
la G3
i amb funcionament
ens costarà
una mica això
però bé
sí, sí
sembla que sí
que hi ha la llum
al final del túnel
i el que tenim ganes
és que
ja faci d'una vegada
es faci bé
i que ja
es deixi de parlar
de l'escola
com a mínim
del tema edifici.
Tenim tota
la indústria
de Tarragona
aturat totalment
Conca Barberà
100%
el Vendrell 70%
el Camp 70%
i d'aquests moments
l'únic que puc dir
és que
està superant
totes les expectatives
possibles.
L'Eroski
per exemple
està totalment tancat
avui
hi ha hagut
cap incident
també destacable
hem informat
tota la gent
i la gent
aviat
només hem trobat
aplaudiments
i totes hem trobat
que endavant
i que suposo
que la manifestació
d'aquesta tarda
serà massiva
i jo crec que
de les més històriques
que hi haurà
a Tarragona
en aquests moments
però que estem trobant
en aquests moments.
El consum elèctric
en aquests moments
està demostrant
que el seguiment
de la vaga
estem com si
fos un dia de festa
o sigui
el consum que hi ha
és com si fos
un dia de festa
això
ja poden modificar
poden maquillar
els números
però aquesta
és la realitat
si algú vol llegir
en porcentatges
o vol maquillar
els números
és el seu problema
però nosaltres
el que sabem
és que
amb tota la campanya
que han fet
durant aquests dies
no hi ha hagut
ni un sol treballador
que es manifestés
a favor d'aquesta reforma
Tarragona també vivia
el 29 de setembre
la vaga general
convocada
pels sindicats
UGT
i comissions obreres
l'aturada
va tenir
un ampli seguiment
a la gran indústria
i en el transport
on es va concentrar
bona part dels piquets
sense incidències remarcables
la jornada de vaga
va acabar
amb una gran manifestació
pels carrers
del centre de la ciutat
des de Tarragona
Pimec
calculava
que el camp de Tarragona
la vaga
havia tingut
un seguiment
de poc més del 30%
Joaquim Cendre
deia
que la convocatòria
havia estat
un fracàs
sobre les mateixes edades
que va aplicar
un coeficient
de correcció
que és el coeficient
de piquet
perquè també
hem detectat
que allà
no hi ha hagut
cap piquet
el seguiment
de la vaga
ha estat
doncs nul
és a dir
que no ho veu
el 100%
de les empreses
i que solament
allà
no hi ha hagut
piquets
és on hi ha hagut
més incidència
de la vaga
a la gran indústria
tot i tenir
un gran seguiment
es van mantenir
els serveis mínims
Ramon Font Boté
és el director
de l'EQT
Tenim que dir
que s'ha respectat
la data dels treballadors
dels serveis mínims
en els canvis de torn
que s'havien pactat
per garantir
la seguretat
de les instal·lacions
reduint naturalment
la capacitat
de producció
en les plantes
de procés contínu
Entre els funcionaris
també els d'ensenyament
el seguiment
de la vaga
va ser escàs
No crec
per nada
que sigui
aquest sistema
el que cal
és votar
i canviar
el govern
però
la vaga
no crec
que sigui
per nada
La vaga
està afectant
la major part
de centres
en els instituts
hi ha vaga
també d'estudiants
en molts instituts
i a les escoles
a les escoles
de Tarragona
tret de 3 o 4 escoles
en totes
hi ha incidències
de la vaga
llavors
les dades exactes
no les tenim acollides
perquè
hi ha gent
que avui mateix
pot decidir
fer vaga
i esperem
que la vaga
vagi bé
sobretot
que tingui efectes
A la crònica
de successos
d'aquest 2010
ens toca anar
fins a Can Brios
una noia
de Sant Carles
de la ràpita
moria
després de rebre
l'impacte
d'un tret
a una sucursal
del Banc Santander
a Can Brios
Esther Cauduc
era estudiant
d'econòmiques
a la Rovira
i Virgili
un dia després
es feien concentracions
de treballadors
a les seus
del Banc Santander
de Catalunya
UGTM
els va convocar
a Tarragona
a part mostrant
el seu rebuig
del CRIM
Jordi Salvador
exigia que els atracaments
es consideressin
un risc laboral
volem aprofitar
l'ocasió
perquè això no torni
a succeir
la cosa va lligada
a que un atracament
sigui considerat
un risc laboral
una cosa
que comportaria
una formació
específica
i comportaria
unes mesures
de seguretat
molt més fortes
sobretot en poblacions
menors
i això és el que reclamen
en aquests moments
que ara ho estan reclamant
ja fa temps
que ho estan reclamant
pensant que a l'estat espanyol
hi ha prop de 400
atracaments anuals
i la qual cosa
significa que és un risc
al treballador
d'estem exposats
els dos homes
es van disparar
a la dona
estant en recerca
i captura
es van difondre
les seves imatges
a través dels Mossos
d'Esquadra
abans
al març
es desmantellava
a Tarragona
una xarxa
de proxenetes
les detencions
es van fer
a diversos pisos
dels carrers
Gasòmetre
i Estanisbal Figueres
entre d'altres
es van detenir
25 persones
entre elles
al cap de la xarxa
a més d'una trentena
de noies
d'origen brasilè
i de l'Europa de l'est
els veïns
del carrer Gasòmetre
ja sospitaven
que a l'edifici
hi havia alguna activitat
relacionada
amb la prostitució
per anys que estan aquí
no és un tema d'art
és un tema no
hi posar una serralleria
i jo vaig marxar d'aquí
perquè
el que s'estava posant
a dalt
de la nostra botiga
creava
moltes confusions
a nosaltres
molts problemes
llavors ja han tingut
més d'una enfrente
han tingut més d'un problema
aquí
però vaja
que aquí hi havia
aquesta mena de locals
ho sap tot a Tarragona
s'anuncien al diari
i tot
o sigui que no
no és cap sorpresa
sabíem
bueno el veïnat
sabia que
que hi havia
alguna cosa
que s'estava coent
però
però vaja
mai s'havien vist
escàndals
ni mogudes
ni res
però vaja
se sabia
Resum informatiu
de l'any 2010
a Tarragona Ràdio
Societat i Successos
a l'aigua
me'n vaig a dormir
que tan o anem
d'on venim
però
aquí hi ha
una queixada
llapils de colors
que tan o anem
d'on venim
però
aquí hi ha
una queixada
llapils de colors
que tan o anem
e s'havien
e
llapils
de torrent
de la
Gràcies.