Aquesta nit a les 10 hi ha un nou concert dins del cicle de música a les Muralles
que organitza ja des de fa uns quants anys durant l'estiu al Museu d'Història de Tarragona.
És l'últim concert d'aquest cicle perquè a partir de la setmana vinent
hi haurà un altre titulat Nets a Minerva.
Del concert d'aquest vespre, i per fer una mica de balanç de com han anat
aquests dimecres musicals a les Muralles,
en volem parlar tot seguit amb Jordi Romero,
que és el coordinador d'aquest cicle de concerts a les Muralles.
Jordi Romero, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui tenim concert del duet de flauta i guitarra fusta i or.
Com podríem definir el concert, la música que podrem escoltar aquesta nit a les Muralles?
Bé, és un tipus de concert que abarca diverses èpoques.
Allò comencem amb el Greenslips i després hi ha cançons de Piazzola, de Corelli, de Paganini.
Fa un recorregut una miqueta per aquelles melodies que ens sonen bastant a tots molt, no?
Allò des de... Bé, són melodies que tothom té a l'oïda,
que pertanyen a la música clàssica, allò més popular,
i serà un concert molt agradable per tancar un cicle
que estem molt satisfets de com ha funcionat
i pensem que la gent avui s'ho acabarà de passar molt bé.
El duet s'ha format per dos músics d'aquí, de Catalunya?
Sí, sí, sí, són dos músics d'aquí.
Un és el Sebastià Gutiérrez, que és el que toca la guitarra,
i l'Ignasi Henderson, que toca la flauta.
Són residents a Barcelona, és un duet, allò...
Porten la guitarra, allò, un recobriment d'or,
per això es diu un fustallor, i una guitarra...
O sigui, la flauta porta un recobriment d'or
i la guitarra està fabricada per un prestigiós luthier,
que és el Joaquim García,
i, bueno, una miqueta per això li van posar aquest nom, no?, de fustallor.
El concert serà a les 10 de la nit, com la resta, m'imagino, gratuïts, no?
Sí, sí, els concerts són gratuïts.
L'accés es fa per muralles,
per la porta que n'hi ha tocant al portal del Roser,
la porta que tots coneixem de muralles al costat del Camp de Mar.
L'accés és gratuït,
i, bueno, hi ha unes invitacions que es poden recollir a Casa Castellarnau,
i estem allò...
allò omplint tots els concerts, estem molt satisfets.
Si algú vol venir, doncs a les 10 de la nit estarem allà.
Recomanem que vingui una miqueta abans,
perquè des de la porta on es fa el concert,
doncs, bueno, els seus 5-7 minutets a peu per les muralles hi són.
Sí, perquè recordem que el concert, l'escenari,
se situa al costat de l'estàtua de l'emperador August, no?
Sí, els preus de l'estàtua de l'emperador August,
la zona que és coneguda per la Torre de l'Arcabisme.
Aquest serà l'últim concert del cicle.
N'hi ha hagut tres, aquest serà el quart d'aquest cicle de concerts a les muralles.
Quina valoració en feu de l'edició d'aquest any, Jordi?
Doncs mira, la veritat és que hem superat l'afluència de públic
que havíem tingut en els darrers anys.
Pensem que després de...
Aquest és el nouer any que s'han recuperat aquests concerts.
Anem cap al darrer any, ja l'any que ve.
És una activitat força consolidada que la gent de Tarragona allà reclama.
Quan s'acaba Tarragona allà,
comença la gent a preguntar al museu
quines activitats d'estiu hi haurà i quins concerts es faran.
Està plenament consolidada
i estem al voltant d'unes 250 persones per concert,
que per l'espai que és, és un ple total.
Perquè arribeu a posar 250 cadires
o n'hi ha gent que pot seguir els concerts dreta?
Mira, posem 250 cadires
i acaba gent sentada al voltant de l'escenari.
Aquells dos bancs de pedra que n'hi ha,
que la gent que coneix la zona ja ho coneix.
Acaba havent-hi gent sentada allò una mica
allà al pas de la muralla.
Vull dir que hi ha gent que està no dreta,
però sí sense cadira, diguéssim.
Amb l'experiència d'aquest any i de les edicions anteriors,
ja recordaves que aquesta és la novena,
heu notat que d'alguna manera
s'ha anat consolidant un públic fidel
que assisteix a la majoria de concerts.
Trobeu, per contra, que potser,
en fi, en funció del programa,
en funció de l'actuació,
veu un públic diferent, canviant?
N'hi ha un públic que és canviant,
evidentment, cada concert,
però n'hi ha un altre que el veus als quatre concerts
i que els veus any rere any.
Vull dir, és gent que s'ha anat consolidant ja
a la seva cita, allò, els mesos de juliol i agost,
a les muralles.
És a dir, gent que deu fer molt de temps
que la programació li satisfà
perquè va venint i una miqueta
obrint-se a noves músiques.
Aquest any vam començar
amb un concert de música medieval,
que tampoc és una cosa molt senzilla
i molt que s'escolti sovint, diguéssim.
I vam omplir, la gent li va gravar.
Estem molt satisfets en aquest aspecte.
Pensem que és un públic molt, molt receptiu
i molt obert, molt obert a escoltar coses
i a acceptar propostes i valorar-les molt bé.
Perquè a propòsit d'això que comentes,
des dels que programeu,
els que feu la programació de concerts,
busqueu alguna cosa especialment arriscada,
que potser sigui fins i tot difícil
de digerir en un principi pel públic
o el que busqueu és precisament propostes
més aviat populars?
Bé, busquem que hi hagi coses no habituals,
però que siguin amables.
El concepte amable és una miqueta
difícil de definir.
Com el definiries, tu?
Com el definiria una cosa?
A veure, jo crec que estem acostumats
o acceptem tota una sèrie de melodies,
no una sèrie d'estridències.
El que sí que no fem és música de laboratori, diguéssim.
O sigui, ja anem a provar com és una escala inversa
de no sé què, no?
I quina tècnica caldria per tocar.
sinó que fem músiques que basten diverses èpoques,
però que són, allò, amb una estructura musical
que és amable per l'oïda de la majoria de la gent,
sense que tu hagis de ser un expert
en com es toca un violí, diguéssim.
N'hi ha vegades que es va buscar més
la dificultat en la interpretació d'una melodia,
que llavors aprecies la tècnica que tenen els intèrprets,
i n'hi ha vegades que vas a buscar
que la melodia estigui molt correctament tocada,
però que sigui una melodia que pugui abastir
un ampli número de gent de públic.
La gent que li agrada la música clàssica engaudeixi,
però la gent que s'acosta per primer cop
a la música clàssica o al jazz,
en el cas de les Nits a Minerva,
també li agradi i també n'estigui satisfeta
després del concert.
Avui s'acaba aquest cicle de concerts a les Muralles,
però les propostes musicals de l'estiu
prenen un relleu a partir de la setmana vinent
amb un altre clàssic,
que és el del cicle de Nits a Minerva.
Aquest és diferent, no, Jordi?
No és de música clàssica.
Aquest ja no és de música clàssica.
Aquí anem amb gèneros ja més d'aquesta època.
Vull dir, entrem ja més en un terreny
on n'hi ha jazz, on n'hi ha flamenc,
on n'hi ha una reinterpretació
de la cançó popular catalana,
del testament d'Amèlia,
de la dama d'Aragó,
la pressió de Lleida i tal.
I acabem el dia 8 de setembre
amb un grup que es diu Berzel,
que fa un homenatge a Raimon.
Doncs aquest any es compleix
en el 50 aniversari de l'edició
de la cançó d'Al vent.
I, bueno, una miqueta jo,
per celebrar o per commemorar
aquell arranc,
en aquella època difícil d'aquesta cançó,
doncs, bueno, acabem.
Tanquem una miqueta el cicle
i tanquem les activitats d'Istiu
en aquest concert.
És a dir, que en aquest concert
el grup farà versions de cançons de Raimon.
Sí, és una reinterpretació.
És gent jove
i el que no és cantar cançons de Raimon,
no, les cançons de Raimon,
donar-li la visió que té a la cançó.
Estem perdent...
Jordi?
Digue'm.
No, és que semblava que estaven perdent el so.
Ara...
Ara sí.
Sí, sí.
Sí, doncs, són cançons de Raimon,
reinterpretades,
vistes des d'una visió
molt més moderna,
però, bueno,
jo en contacte amb el cantant
de Jati va constantment,
vull dir, s'ha editat un disc.
Penso que és un treball molt, molt bo
que agradarà tant a la gent de la generació
que va veure el naixement
de la nova cançó
i que va sentir Raimon
quan tenia 14, 15, 16 o 18 anys,
com la gent que ara s'acosta
i, bueno, torna a estar interessada
per aquest tipus de música.
Això, però, com deies, serà el 8 de setembre,
és a dir, que encara falta...
Abans deies que hi haurà propostes de jazz
i de flamenc i de música tradicional.
Mira, el dia 11 tenim un grup que es diu Jumble,
que és un grup d'aquí de Tarragona,
que es veu percussions i guitarra,
que fa cançons de jazz cantada,
cançons de jazz tradicionals,
algun tema de pel·lícules,
vull dir, és un grup allò
amb cançons estàndard.
Això seria el dia 11 d'agost.
La segona següent fem festa,
perquè és Sant Magí.
Pensem que la ciutat ja té prou coses
com per posar-ne més,
doncs tenim Sant Magí,
disfrutem de Sant Magí
i tornem a reemprendre el 25 d'agost.
El 25 d'agost hi ha un grup
que es diu El Pati de les Cireres,
que fa una proposta, un espectacle
que es diu Anònimes,
que són totes aquelles cançons
del cançoner popular català que són anònimes,
com la presó de Lleida o l'àrama d'Aragó
o el testament d'Amèlia, per exemple,
interpretades per un grup de jazz,
per un grup de saxo,
de piano,
amb bateria,
amb veu,
amb flauta,
amb contrabaix,
vull dir,
una nova manera de veure totes aquestes cançons.
Passem al dia 1,
un grup que es diu Duende y aire,
que és trompeta i guitarra,
és un grup de jazz
que aflamenca el jazz,
amb obres de Carlos Jovín,
d'Oracios Filme,
de Digi y Lispi,
i després acabem ja el dia 8 de setembre
amb el grup que us explicava.
Déu-n'hi-do.
Aquí m'imagino
que, al contrari del que passa
amb el cicle de música clàssica,
aquí sí que potser el públic varia molt
en funció de l'estil musical.
O també teniu un públic fidel?
Bé, tenim un públic fidel.
Això tot se va dir.
Sí, sí,
continuament hi ha un públic fidel.
Hi ha gent que està obert
a escoltar qualsevol cosa, no?
És a dir...
Sí, sí.
És el que intentem, eh, també.
Vull dir,
no ens hem plantejat mai
fer unes propostes musicals
per experts.
Els experts tenen els seus circuits
i ja està.
i ja està molt bé.
No volem competir
amb auditoris
ni amb sales de jazz,
sinó volem acostar
el monument
en un primer moment,
perquè això ho organitza
un museu d'història.
I després ja,
com a programadors
i com a música,
el que volem és
acostar allò,
estils musicals
a gent que no...
Bé, bé,
bastant oberta, no?
Una miqueta
podríem definir-ho allò
de dir...
apostem perquè la gent
vegi que n'hi ha cançons
que superen els tres acords.
M'entens el que t'ho diria jo?
Que és que sou que...
Habitualment, comercialment,
es senten unes coses,
però ens agrada també
portar altres estils a la gent.
El nou cicle,
el que comença la setmana vinent
és a Minerva.
Aquí, per tant,
l'entrada m'imagino
que és per l'altre cantó, no?
Pel Passeig Torroja.
El Passeig Torroja
és aquell que parteix
de la Diputació...
Tornem a tenir problemes
amb la cobertura...
Sí, perdona,
em sents ara?
Ara sí, sí, sí.
Doncs el Passeig Torroja
és aquell que n'hi ha
a la part darrere
de les muralles,
a la part darrere
d'on està el rectorat
de la universitat,
doncs al darrere
o allà a la Diputació.
I una curiositat, Jordi,
per què programeu un cicle
a la Torre de l'Arcabisba
i l'altre a la Torre de Minerva?
Per alguna qüestió
en concret o no?
O simplement
per aprofitar
dos espais diferents?
Primer aprofitem
dos espais diferents,
però després
els espais en si
són molt diferents, no?
La música clàssica
amb l'emperador August
és un espai
el més solemne, diguéssim.
A Torre Minerva
es fa l'escenari
es planta
davant de la font
amb la bugambilla aquella
dona una sensació
més de
de lloc
ajardinat, diguéssim.
Menys
menys
solemne,
menys
allò
austè, no?
Que
l'estàtua
d'August
i
doncs
una mica
és aquest el motiu
i el motiu també és allò
descobrir dos espais
de les muralles
allò
esplèndids, eh?
Sens dubte.
doncs avui
tanquem el cicle
de muralles
recordeu amb el duet
de flauta i guitarra
Fustallor
actuarà a partir de les 10 de la nit
en fi, a l'estàtua de l'emperador August
per tant l'entrada és per el portal del Roser
i recordeu que a partir de dimecres vinent
comença el nou cicle de nits a les muralles
i de nits a Minerva, perdó
en què hi haurà propostes de jazz, de flamenc, de música tradicional
i finalment el 8 de setembre un homenatge al cantant Raimon
el responsable de la programació és Jordi Romero
ens ho ha explicat aquest matí en directe
als micròfons de Tarragona Ràdio
n'hem fet balanç a més de la primera part
del concert de cicles
del cicle de concerts de muralles
així que Jordi Romero
moltes gràcies, felicitats
a vosaltres
i que vagi molt bé la resta de concerts
Molt bé, sí, això esperem
i estem convençuts que la gent sorti descontenta
Que la gent recordi que ha de passar a buscar invitacions
a casa Castellarnau
per poder accedir amb més facilitat a tots els concerts
A través de la pàgina web del museu
que és les 3 Bs
i museu.tgn.com
també pot accedir a la programació
i a la reserva d'invitacions
Encara més fàcil, doncs
sense sortir de casa es poden tenir les invitacions
Molt bé
Perfecte, Jordi, moltes gràcies
Gràcies a vosaltres
Que vagi bé, adeu-siau, bon dia
Adéu