El matí de Tarragona Ràdio.
Les 10 del matí, 8 minuts,
quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara, per parlar durant uns minuts de la canonja,
del procés d'independència,
un procés imparable que culminarà l'1 de novembre,
després que el passat 15 d'abril
el ple del Parlament de Catalunya
aprovés la llei que dóna llum verda
a la recuperació de la independència de la canonja respecte a Tarragona.
Avui, pràcticament dos mesos després de l'aprovació de la llei al Parlament,
hem convidat l'alcalde de la canonja, el senyor Roc Muñoz,
per parlar de l'estat de les negociacions entre Tarragona i la canonja
i per recordar que demà, divendres,
també és un dia prou important per la canonja
perquè s'inauguraran les instal·lacions remodelades del seu ajuntament.
Senyor Roc Muñoz, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal el nou ajuntament?
Ha quedat maco? Ha quedat bé?
Bé, crec que ha quedat força bé.
La gent que ho ha vist,
perquè nosaltres vam fer el dia 29 un dia de portes obertes
perquè tota la gent del poble ho pogués visitar,
doncs bé, estan sorpresos perquè l'obra ha sigut important.
És un ajuntament nou adequat a la nova situació,
el nou estatus que tindrà la canonja de manera imminent?
Sí, efectivament.
Al final, nosaltres volíem comprar,
perquè hem afegit una finca,
un costat, una casa, no?
Volíem comprar una altra més,
doncs ja per tindre un ajuntament per anys.
No ha sigut possible,
però bé, amb el que hem fet crec que durant uns anys
l'ajuntament tindrà unes instal·lacions adequades.
Aquest ajuntament s'inaugurarà demà,
per cert, amb la presència del conseller de Governació,
Jordi Aussàs.
En fi, la inauguració o la remodelació
de les instal·lacions municipals
ens serveix avui com a excusa, entre cometes,
per repassar amb el senyor Rocco Muñoz
l'estat de les negociacions,
l'estat del procés de la independència de la canonja,
perquè, com dèiem, el passat 15 d'abril
s'aprovava la llei.
Des de fa dos mesos, pràcticament,
què s'hi ha fet i què s'ha de continuar fent,
fins que culmini tot el procés l'1 de novembre?
Sí, efectivament.
Es va aprovar el 15 d'abril,
es va publicar la llei el dia 30,
i hi ha una disposició a la llei
que diu que entrarà en vigor al cap de sis mesos.
Per tant, el dia 1 de novembre del 2010
la canonja serà un municipi independent,
un municipi més de Catalunya.
Què s'ha fet?
S'han fet unes converses prèvies durant aquest temps.
Ja s'havien iniciat abans, també, no?
I ara ja s'han anomenat les comissions negociadores
per part de l'Ajuntament de Tarragona
i també del de la canonja,
i ahir mateix vam estar reunits
perquè tot aquest procés...
En realitat falten quatre mesos.
En realitat, el dia 1 de novembre
això hauria d'estar llest i acabat,
però bé, nosaltres entenem que
per el pressupost de l'any que ve,
que efectivament es comença a treballar
al mes d'octubre,
doncs això ha d'estar ja absolutament
dat i beneït.
Ha parlat de comissions.
Sí, efectivament, entre l'Ajuntament de Tarragona
i el de la canonja, eh?
Primer, una comissió tècnica, eh?
On els tècnics tant d'Hisenda d'una banda
com de Tarragona, com els de la canonja,
que és un dels aspectes més importants,
doncs començaran a treballar en diferents aspectes,
però també, doncs, en qüestions d'autobusos,
de Guàrdia Urbana, de recollides, compraries...
Bé, l'acord és complex, no?
I després, doncs, hem de crear també la figura
d'una empresa, una manca comunitat,
bé, un ENS, doncs, que serà el que reguli
aquest acord, doncs, amb el futur.
Hi ha una comissió de tècnics i, aleshores,
també hi haurà una comissió de polítics.
Efectivament, hi ha una de tècnics
i també una de polítics, doncs, que d'alguna manera
sancionarà el que els tècnics, doncs,
es vagin aportant cada dia.
Quins serveis són els que s'estan negociant,
s'han de negociant aquests mesos de traspàs
o no traspàs, o de mancomunes serveis
entre la Canoja i Tarragona?
Sí, els traspassos estan pràcticament definits, no?
Per exemple, el dia següent, doncs,
que la Canoja sigui un municipi independent,
el que és el manteniment de l'enllumenat,
doncs, ja formarà part de la Canoja.
Però, per exemple, doncs, el transport urbà,
doncs, aquesta és una qüestió, doncs,
que hem de mancomunar.
Ara, un municipi pot donar un servei a l'altre,
i per aquest aspecte, doncs,
segurament, doncs, tota la qüestió dels autobusos
quedarà tal com està,
i el que s'està negociant,
entre cometes, doncs, és el preu
que la Canoja ha de pagar a Tarragona
per mantenir aquest servei.
Aquest és un dels importants, dels més importants.
Però també la recollida d'escombraries
és un altre importantíssim.
Doncs bé, nosaltres,
crec que durant aquest mes de juliol,
Tarragona, doncs, té un nou contracte
amb l'empresa de foment.
Nosaltres estem subjectes a aquest contracte,
i el que mirarem de negociar
en aquest temps és
quin cost té per la Canoja, doncs,
precisament aquest servei, no?
Però després, nosaltres estarem
amb l'empresa municipal.
Ha parlat d'autobusos, de recollida d'escombraries,
per exemple, la Guàrdia Urbana?
La Guàrdia Urbana és també un tema, doncs,
aquest és més complex, eh?
Perquè sí que un municipi no pot prestar serveis
amb una altra, amb aquesta qüestió, eh?
Ara, podrien haver guàrdies que estiguessin
amb comissió de servei a la Canoja,
com un màxim de dos anys, sí.
Però nosaltres també estem mirant altres fórmules,
tenir un cost de Guàrdia Urbana propi,
tenir un cost de Guàrdia Urbana mixta,
amb Guàrdia Urbana i Vigilants,
tenir un cost de Vigilants,
com tenen altres pobles semblants a la Canoja,
bé, tot això ho estem estudiant
i, sobretot, ho estem valorant.
Clar, però i això també ho hauran de decidir
en aquests mesos?
Efectivament.
S'hauria de decidir abans l'1 de novembre?
Efectivament, si Tarragona ens ha de prestar
aquest servei, ja et dic,
en Guàrdies en Comissió de Servei,
els que tenim ara, per exemple,
doncs això s'ha de substanciar
en aquests quatre mesos que queden.
Hem citat aquests tres casos claríssims,
a més de serveis importants,
de transport públic,
de recollida d'escombreries
i de seguretat i vigilància,
com representa la feina de la Guàrdia Urbana.
N'hi ha d'altres?
N'hi ha un altre que també és molt important,
que és l'empresa municipal d'Aigües.
E-Matsa, aquesta és una empresa mixta,
de l'Ajuntament de Tarragona,
i per tant aquesta fins ara dona el servei a la canonja
i el continuarà donant.
Nosaltres ja hem parlat amb els directius d'E-Matsa
i aquesta és també una empresa
clarament que ens pot prestar el servei
i que ho farà.
Un altre és el CERFUM.
Aquesta també és una qüestió que, clar,
no s'hi pensa,
però efectivament és importantíssima
per a una població
i per tant a aquesta també arribarem a un bon acord
amb les condicions actuals.
I per exemple, dels primers que comentàvem,
dels autobusos o de les recollides d'escombreries,
damunt de la taula de les negociacions
entre tècnics i polítics de les dues parts,
ja hi ha xifres del que hauria de pagar,
per exemple, la canonja?
Sí, sí.
Podem posar algun exemple per fer-nos una idea?
Bé, són xifres que encara no s'estan negociant
i per tant no faré públiques, no?
Perquè ara partim de xifres molt diferents,
les que planteja Tarragona
i les que planteja la canonja
i per tant hem de fer un acostament
en aquestes xifres.
Però bé, són serveis cars, eh?
En tot cas, sabeu que l'empresa municipal de transports
té un dèficit important
i per tant aquí es tracta
de com assumim nosaltres aquesta part de dèficit.
I tots aquests serveis que prestarà,
que pot continuar prestar en Tarragona,
al municipi de la canonja,
sota algun òrgan, sota algun organisme,
amb quina fórmula ho faran?
Molt bé, això és el que també estem estudiant.
Hi ha una fórmula, no?,
que es poden mancomunar serveis
i per tant es tractaria de crear un ENS,
una mancomunitat,
on estiguessin representats els dos ajuntaments
i, doncs, que bé, que gestionés...
Els diferents serveis.
Els diferents serveis.
Una única mancomunitat
podria gestionar diferents serveis.
Efectivament.
Aquesta seria la fórmula que estan estudiant.
Una mancomunitat, perdona,
que tindrà, evidentment,
i això li vaig demanar a l'alcalde de Tarragona,
que tindrà la seva seu o la canonja,
encara que estiguin representats els dos ajuntaments.
I l'ha acceptat l'alcalde de Tarragona?
Va dir en principi que sí.
A dia d'avui, clar, les negociacions han començat,
estem en un punt de partida.
Preveu dificultats
en algun àmbit en concret
de tots aquests que hem comentat?
Especialment dificultats en algun?
Les postures de partida són diferents,
com sempre en unes negociacions,
en unes converses,
i ja has de suposar
que les postures no són pròximes,
però preveu, malauradament,
en algun cas,
algun problema?
Potser m'agrada més l'altra definició.
Hi haurà dificultats?
Sí.
Clar.
Cadascú, en aquest aspecte,
defensa els interessos del seu poble,
en aquest cas,
l'alcalde de la ciutat,
la ciutat,
i l'alcalde de la canonja,
els interessos del municipi de la canonja.
Per tant, són dues postures antagòniques,
per dir-ho així.
Hi ha d'haver acostaments?
Sí, perquè les xifres,
bé, són com són, no?
S'han de fer de diferents maneres,
però també es pot fer un acostament
en aquestes xifres.
I, efectivament,
amb la qüestió econòmica,
amb la qüestió que genera
tots els impostos de la química,
i a més,
això prevec que hi haurà dificultats,
perquè la situació que hi havia
el 2006-2007,
quan se va fer la memòria,
no són les que hi ha actualment.
I les alegries que es podien permetre
els ajuntaments en aquells moments
no són les actuals.
Però bé,
nosaltres també tenim clar
que el municipi de la canonja
ha de tirar endavant
holgadament,
per dir-ho d'una manera planera.
El fill de això últim
que comenta l'alcalde de la canonja,
la creació i la constitució
del municipi plenament independent
arriba segurament en el pitjor moment
pel context de crisi econòmica.
o no,
tenint en compte les indústries
que hi ha en el futur terme municipal
de la canonja?
Per la negociació és un mal moment,
efectivament.
Per la negociació,
però no pel futur del municipi de la canonja.
Però no per el futur,
vull dir,
els números són els que són,
i per tant,
aquests d'alguna manera
estan clars
i això no ens perjudica.
Ara,
per negociar,
sí,
és un mal moment.
No és el de,
ja et dic,
de fa tres anys o quatre.
Perquè l'acord pactat
en el seu moment
s'ha de revisar.
Bé,
la voluntat és que es revisi.
I així ho vam acordar
els dos alcaldes
i això és el que farem.
O això és el que estem fent.
Tornant al tema dels serveis,
des del punt de vista
dels canongins i canongines,
l'1 de novembre
notaran alguna diferència,
per exemple,
en el tema del transport públic?
No,
en principi no.
Jo estic dient contínuament
que el canongí
i les canongines
no notaran
que ha canviat
el nostre estatus.
Per què?
Doncs perquè s'han preocupat
durant molts anys
d'assumir competències
i d'exercir-les.
I per tant,
això no serà visible
per part de la població.
Per exemple,
si un va fer avui
una consulta del padró
i va a la canonga
i des de la canonga
internament,
des de l'agenda de Vents
s'ha de consultar en Tarragona,
doncs després es farà
tot des de la canonga.
Però el ciutadà
no notarà
aquest canvi.
Ara bé,
amb la qüestió
de gestionar
aquests serveis nous,
amb la qüestió
dels ingressos
de la química
i d'altres
que hi puguin haver
i que puguin millorar
la nostra vida,
doncs efectivament
això ho notarà
no immediatament,
però en un pla escurt.
en qualsevol cas,
clar,
l'objectiu
de l'Ajuntament
de la Canonga
és que els serveis
aquests que es puguin
mancomunar
amb Tarragona,
la qualitat
i el nivell dels serveis
sigui com a mínim
el mateix que hi ha
en aquests moments.
Efectivament,
això ha de ser
i això és una premissa
de la llei.
Per tant,
en aquest aspecte
el que no pot ser
és que baixis
la qualitat
dels serveis.
Per tant,
això queda
expressament marcat
a la llei.
Fins i tot
en el de la Guàrdia Urbana,
sobre el qual
he exposat
de diferents possibilitats,
que podria haver-hi
aquesta prestació
de serveis
d'alguns agents
o buscar altres fórmules.
També aquí?
També aquí,
però clar,
la llei no especifica
quins serveis han de ser
sinó en general.
Però efectivament,
aquest també és una qüestió
que la població
ho pot notar,
però clar,
nosaltres no podem baixar
el llistó
en aquest aspecte.
La Canonga
està situada
allà on està situada,
no és un poble
que estigui
a quilòmetres
d'una gran capital,
com pot ser
el nostre cas,
i per tant,
els serveis
que es presten
s'han de continuar prestand.
Com seran,
senyor Muñoz,
els pressupostos
del 2011,
de la Canonga,
els primers pressupostos
d'un municipi
plenament independent?
Home,
la veritat és que
no s'ho hem plantejat.
Espero que,
clar,
han de pujar
substancialment,
no?
Perquè el pressupost
en guany
de l'entitat
menor descentralitzada
està sobre 5 milions.
5 milions d'euros.
Sí.
Jo crec que...
I quina previsió
podem fer
per fer-nos una idea
tots plegats?
Al voltant
de 2,5-3 milions més.
per tant,
clar,
aquest seria un pressupost
doncs correcte
per una població
com la nostra,
no?
Una població
que pugui tenir
aquest pressupost,
eh?
I en aquest pressupost
quines s'ha pensat
que han de ser
les prioritats?
Clar,
les prioritats,
efectivament,
nosaltres hem de pagar
els autobusos,
hem de pagar
la Guàrdia Urbana,
no m'entens?
Que això són aspectes
importantíssims
i també la recollida
d'escombraries.
D'aquest increment
que t'estic dient,
una bona part
s'ho menja
precisament
a aquests serveis,
no?
Però també
voldríem que tinguéssim
diners nets
per fer inversions,
eh?
Sabeu que amb tot això
que ha passat
amb el decret
del govern central,
doncs efectivament
els ajuntaments
per tindre diners
per fer inversions
han d'anar al banc
i, home,
ens agradaria,
doncs,
no sé si amb el primer any,
però que poguéssim
ja tenir,
doncs,
líquid
per no necessitar
anar continuament al banc.
Però això els obligarà,
doncs,
a fer operacions a crèdit
abans del 31 de desembre.
Ah, no,
clar,
com la resta
de municipis.
I per el que ens falta
del 2010,
evidentment.
Per això també
d'alguna manera
significa
començar
aquesta nova etapa
pel municipi
de la Canonja
amb unes certes
dificultats
per poder invertir,
per poder pensar
en nous projectes,
en nous equipaments,
en fi,
en el que consideri
el poble de la Canonja
que és prioritari?
A veure,
jo et diria
que fins ara
i durant tots
aquests anys,
des que jo estic
alcalde
i des que
hi havia l'anterior
l'alcalde també,
la Canonja
ha sigut
un poble
que s'ha administrat
d'una manera
rigorosa.
Estem
endeutats
però no molt
endeutats,
estem per sota,
tenim un 70 i alguna cosa
d'endeutament,
saps que
els ajuntaments
poden arribar
amb un 110 i després
si la Generalitat
t'autoritza
de passar-nos,
sempre hem controlat,
nosaltres
amb aquest pressupost
de l'any passat 2009
tenim superhàbit,
per dir-ho així,
tenim romanents
de tresoreria,
però que tampoc
no gastem del tot
i per tant
aquesta administració
de control,
espero,
continuant
fent-la
i per tant
que això
sigui a bé
que la Canonja
sigui un poble
poc endeutat
i si pot ser
amb les properes
pressupostos
que tindrem uns ingressos
d'una altra manera
doncs que encara
ho sigui molt més.
En fi,
estem en aquesta etapa
com dèiem
transitòria
de negociacions
entre Tarragona
i la Canonja,
tot això de culminar
a finals d'octubre
abans que la Canonja
ja sigui plenament
independent,
ho han pensat ja
de la manera
en què ho celebraran?
Si és que ho celebren
d'alguna manera,
aquí m'imagino que sí,
perquè si el dia 15 d'abril
quan es va aprovar la llei
al Parlament
ja va haver-hi festa
a la Canonja,
m'imagino que a finals d'octubre
al voltant de l'1 de novembre
també faran alguna festa.
Sí, però poca,
serem molt més prudents.
Rigorosos per la crisi.
Efectivament,
però el dia de festa
per la Canonja
serà el dia 15 d'abril,
encara que després,
això simplement
és una disposició
de la llei
que entri a l'1 de novembre,
però per nantros,
el dia simbòlic
és el 15 d'abril.
Efectivament,
que és quan ho va aprovar
el Parlament de Catalunya.
Doncs aquest és el moment
que està vivint la Canonja,
aquesta transició,
com dèiem,
amb aquestes negociacions,
amb comissions de tècnics
i de polítics
i que ha de culminar
d'aquí escasament
quatre mesos i mitja
a finals del mes 7 d'octubre.
Avui n'hem parlat
i hem volgut repassar
la situació
amb el seu alcalde,
el senyor Can Roc Muñoz.
Senyor Muñoz,
moltes gràcies.
Molt bé.
Que vagi molt bé
la feina d'aquests mesos.
Per cert,
es presentarà l'any que ve
a les eleccions,
un cop ja sigui vostè
l'alcalde
de la recuperació
de la plena independència
del municipi?
Sí, sí.
Ho té clar, no?
Sí, em vull presentar
i vull ser, evidentment,
el primer alcalde
del municipi recuperat.
Mentiria,
si digués que no.
Vol gestionar
els primers quatre anys,
no?
Efectivament.
De plena independència
del municipi.
Senyor Muñoz,
com deia,
moltes gràcies
per acceptar la invitació
del matí de Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Fins la propera.
Bon dia.
Molt bé.