Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
espanyol al costat del concert de Vitòria
del dia anterior, no?
I què fa diferent aquest projecte
amb la Freedom Band?
Aquest projecte el fa diferent
que és un superquartet,
és a dir, s'anuncia amb el nom de Chic Corea,
però es diu Freedom Band,
és a dir, és un quartet que a banda de Chic Corea
hi ha Roy Hens a la bateria,
Roy Hens té 85 anys,
és un músic, és un bateria que va tocar
amb grans del jazz com Charlie Parker,
com Bud Powell, com Thelonious Monk,
però hi està en plena forma,
com se l'ha vist fa molt poca persona,
al capdavant del seu quartet,
fa dos anys va tocar el Festival de Jazz de Barcelona
i encara està en plena forma,
i els altres dos músics són Kenny Garrett,
el saxofonista que es va fer popular,
sobretot amb el grup elèctric de Miles Davis,
i el contrabaixista Christian McBride,
que és el més jove de tots ells,
està al voltant dels 40 anys,
però que també és una de les figures referencials al jazz.
És un superquartet,
estan tocant música a les gires
de Monk, de Bud Powell,
música antiga,
estàndards i música nova
que estan creant a l'escenari.
De vegades, fins i tot,
és aquestes coses que passa al jazz,
que una composició estan tocant una cosa
i quan s'acaba el concert els pregunten
i què heu tocat,
i no ho sabem,
ho hem improvisat i no sabem què és,
no sabem quin títol té
i no sabem de qui és,
perquè ho hem creat dins de tots.
Home, la improvisació, el fraseig,
és una de les característiques constants
de Chic Corea, eh?
Per descomptat, sí,
de Chic Corea,
tots els músics de jazz,
és el que fa el jazz gran,
és aquesta mania de sortir a l'escenari.
I a Chic Corea ha parlat en alguna entrevista,
ara estava llegint una entrevista
que li vam publicar a un diari de Detroit
abans de sortir de gira,
perquè quan està de gira,
justament,
no pot fer entrevistes,
perquè està voltant,
està voltant per tota Europa,
està,
crec que avui està tocant,
avui dia 12,
està tocant a Itàlia,
demà passat actua
el famós festival d'Umbria,
a Perugia,
etcètera, etcètera.
Doncs li preguntaven
què representava per allà
aquesta Freedom Band
i ell deia que sempre havia buscat
com a artista
la llibertat d'expressió,
no?
I això és el jazz
el que li havia donat
aquesta possibilitat.
Esmenteves al repertori
i així per sobre
en Chic Corea
majoritàriament
i en diferents etapes
de la seva vida
sempre l'ha interessat molt
tocar la seva música pròpia,
les seves composicions,
com deies,
les originals,
una mica creades per l'estudi
però després aquestes
que sorgeixen
després d'un concert.
En el cas del concert
del que podrem gaudir
aquí a Tarragona,
saps, Joan,
entran una miqueta
per on anirà el repertori,
els estàndards
de Chic Corea,
noves peces,
ens pots donar alguna pista
si tens coneixement
del repertori?
Sí,
com sempre
en un concert de jazz
jo puc donar pistes
però després
poden canviar completament
el repertori
perquè és una de les gràcies
del jazz,
que no és com un concert
de música clàssica
que vas escoltar
unes sinfonies
de Beethoven
que ja saps
que són al programa
i et toquen,
no?
Però jo suposo
que anirà més o menys
pel que estan fent ara,
estan tocant
aquestes composicions
antigues
que ja són estàndards
de fet,
música de Bad Powell,
música de Zenonis Monk
originals
del mateix Chic Corea.
És òbvi que Chic Corea
com a aficionat
que és
els sons espanyols
i com a admirador
d'Espanya,
diguem-ne d'Espanya,
d'Espanya,
però no la que sé
de turística d'Espanya,
de no conèixer
la diversitat espanyola
perquè Chic Corea
òbviament
la coneix molt bé,
doncs també tocarà
composicions pròpies,
però qui saps
si probablement
també Espen...
És el que t'anava a dir,
el famós Espen
que em penso
que sona per aquí
si el tocarà,
jo suposo que sí,
no?
Ja que està aquí.
Chic Corea
ha creat també Espen,
realment ha creat
un estàndard,
ha creat un segell
de música espanyola
pel jazz,
no?
I que realment
ha sigut molt important
en la història,
diguem-ne,
en la història del jazz
ha sigut molt important
la passió que Chic Corea
ha demostrat sempre
per la sonoritat espanyola
i sobretot
pel plomen
i per descomptat.
Per tant,
el repertori serà una mica
tot,
serà Bat Powell,
Bat Powell és una de les referències
d'aquest grup,
fent el News Monk,
Charlie Parker
i música original,
insisteixo,
música original,
abans de venir cap aquí
jo vaig tenir l'ocasió
de parlar amb Chic Corea
a Nova York
i em va explicar
que el dia anterior
Kenny Garrett,
el saxofonista,
el havia trucat,
i havien estat parlant
durant una estona
per telèfon
i li va dir
escolta, escolta això,
es va posar a tocar el piano
Kenny Garrett,
es va posar a tocar el piano
per telèfon
i li deia
escolta,
això m'agrada,
això ho podrien fer servir
per la gira
i per tant
és un original més
que incorpora a la gira.
És la gràcia del jazz,
no sabem ben bé
què passarà,
sabem que serà un superconcert
molt exclusiu
a més a més
perquè a Catalunya
és l'únic concert
d'aquesta banda
i a Espanya
és l'únic,
diguem-ne,
un entre dos
i serà això,
és a dir,
serà a tot cas,
diguem-ne,
quatre grans del jazz
de generacions diverses i diferents.
Realment és un concert
que ja ha tret
l'atenció
dels iniciats
en el món
del jazz,
els seguidors
d'aquest estil de música
d'aquí Tarragona
i d'altres ciutats.
Per a aquells
que no ho siguin,
què els hi podríem dir?
Què els hi pot atreure
de Corea,
Joan Anton?
Què els hi podríem dir?
Escolteu,
si mai us heu acostat
a aquest tipus
d'interpretar el jazz,
veniu,
que trobareu,
que trobaran.
Home,
ara,
si no m'equivoco,
esteu fent sonar
Spen,
no?
Sí,
sí,
sí,
per a darrere.
Si jo callés
i deixés de sonar Spen
ja seria
un bon argument
per a qui
es vulgui
acostar al jazz.
El jazz
té aquesta fama
de música
complexa
per intel·lectuals
i etcètera
i evidentment
que ho és,
és música complexa
i pot agafar
els intel·lectuals
però també és música
que com tota la música
que es deixa anar,
és a dir,
es deixa anar
i si seus allà
i escolta
amb atenció
et pots trobar
amb emocions
i amb unes forces
que altres formes
d'expressió musical
evidentment
no tenen.
I aquest seria
el consell,
seria veure
quatre grans músics
creant
en el moment
al Camp de Mar
de Tarragona
dissabte que ve
una nit única
una nit especial
una nit diferent
això seria
el més
per descomptat
doncs
i escoltar
escoltar
música
de Chic Corea
per exemple
és una molt bona
inspiració
per a aquest concert.
Una última pregunta
Joan Anton
que sabem que tens
una reunió
no volem que arribi
tard
com és Chic Corea
personalment?
Chic Corea
personalment
és un tipus
molt amable
amb uns convenciments
artístics
i ètics
propis
tota la vida
ha volgut
desenvolupar
una carrera
musical
lligada
a l'ètica
també és un
el cul
d'en Jaumet
que es diria
en català
és un artista
que constantment
està variant
els seus projectes
jo recordo
que treballo
a May
des de fa 8 anys
vam començar
treballant
amb el quartet
després
va fer un duo
amb Bella Fleck
després
va canviar
va fer la Five Piece Band
amb John Maslodlin
ara està amb la Freedom Band
el novembre
el tindrem al Festival
de Jazz de la Sona
per primera vegada
a Piano Sol
que és un dels formats
diguem-ne
més ambiciosos
de la música
és a dir
constantment
està canviant
té 69 anys
però té la mentalitat
d'un personatge
jove
d'un personatge
és a dir
és com parlar
amb un adolescent
per la meia de música
té una passió
per descobrir
músics nous
per descobrir
gent nova
estar escoltant
constantment
ara he rebut
un missatge
que a un festival
de Bèlgica
fa poc
doncs
va haver-hi
una jam session
al final del concert
se li van ajuntar
van pujar a l'escenari
el trio
de B.J.
Ayer
un pianista
jove
nord-americà
d'origen indi
i la pianista japonesa
Hiromi
amiga de Chikorea
i amb qui ha gravat
un disc dur
doncs van pujar
i van fer una jam session
i està constantment
és a dir
és un personatge
en aquest sentit
molt inquiet
és sorprenent
perquè
té 69 anys
i està
constantment
pensant
en coses noves
i és un tipus
que en aquest sentit
s'avorreix
dels seus mateixos projectes
és a dir
els seus projectes
tenen una vida
limitada
tenen aquesta
freedom band
perquè també és un grup
de superestrelles
serà difícil
que es repeteixi
és a dir
és una ocasió
diguem-ne
única
una ocasió única
però sobretot
irrepetible
perquè tal com deia
el Joan Anton
cada concert de xas
és diferent
Joan Anton
sóc el Jordi Giramel
coordenador del festival
escoltem
només per
potser
reforçar
aquesta excepcionalitat
que dèiem
també reforçar
que Chicoré
ha guanyat
em sembla
16 primers Grammy
una mica
perquè ens fem
una idea
de l'avàlua
i del llarg
recorregut
d'aquest músic
sí, sí
la veritat
és que les arts
del Grammy
no les sé bé
però és probable
que n'hagi guanyat
els crius
segur que és això
perquè és que és evident
són 40
les carreres del jazz
no són les carreres
de la música pop
que algú s'ha popular
i 4 o 5 anys després
ha desaparegut
no tret de grans artistes
en el cas del jazz
doncs és una carrera de font
fa molts anys que hi són
i Chicoré
és una presència
diguem-ne
mastodòntica
en la història
de la música
popular
de les últimes
cinc dècades
i evidentment
és un creador
és un creador únic
aquesta melodia
que estem escoltant
Despen
doncs
és una melodia
que la va crear
i s'ha quedat per sempre
discos seus
començant pel famosíssim
disc amb
Atribo
que va gravar l'any 67
no he sings
no he sobs
que és un disc
amb Roy Hens
precisament a la bateria
són d'aquests discos
que escoltes
i escoltes
i escoltes
i no enveieixen
i a més
i això
i l'excepcionalitat
aquesta
de tenir una superbanda
i tenir aquest concert
gairebé
en exclusiva
és a dir
a Espanya
només hi ha aquestes dues dates
Vitoria i Tarragona
i és un d'aquest dissabte
és a dir
és una d'aquestes dates
que realment
fan gran
un festival
i una ciutat
tenir personatges
d'aquest tipus
amb aquestes ambicions
insisteixo
perquè és una banda
que no té cap por al risc
i que no té cap por
a improvisar
i que segons
segons el que passi
aquella tarda
al Camp de Mar
mentre fan les proves
doncs el concert
serà això
o segons el públic
respongui
és a dir
el públic també
és molt important
en els concerts de jazz
el públic
pot fer el concert
per una banda
o per una altra
Joan Anton
vindràs dissabte
a Tarragona
pregunta
amb resposta òbvia
és a dir
clar
és una de les coses divertides
d'aquest estiu
a Catalunya
és a dir
els grans concerts de jazz
no són a Barcelona
és a dir
n'hi ha alguns a Barcelona
però per descomptat
la cita
de Chicoré
a Freedom Band
no és una cita
inexcusable
qualsevol aficionat
al jazz
i fins i tot
el que no ho sigui
perquè val la pena
val la pena
insisteixo
és important
en el sentit del jazz
de ressaltar
que el jazz
és una música
molt més accessible
del que de vegades
persones com ara jo mateix
parlant de jazz
la fem entendre
és a dir
és molt senzill
deixar-se enjuarnar
pel jazz
és tan fàcil
com seure
sentir el que passa
i emocionar-se
doncs
amb creadors
que estan
improvisant
com tots improvisem
a la vida
la música
com a qualsevol
creació artística
de qualitat
és una qüestió
de pell
i d'això
en tenim tots
per tant
és una cita
oberta
absolutament
a tothom
Joan Anton Cararac
periodista
director del Festival
de Jazz de Barcelona
moltíssimes gràcies
per atendre
la nostra trucada
i donar-nos
quatre pistes
per saber exactament
si algú no ho sabia
quin és
el nivell
i l'abast
de la visita
de Chicoré
aquest cap de setmana
a Tarragona
molt bon dia
i moltes gràcies
gràcies a vosaltres
gràcies
Joan Antonà
ens veiem
adeu-siau
bon dia
a veure
és emocionant
pensar
que el tindrem
a Tarragona
Chicoré
sí
és emocionant
pensar això
l'excepcionalitat
de la figura
com deia el Joan Anton
nom estudòntic
o gegantina
de Chicoré
que és una figura mundial
amb aquests 40 anys
de trajectòria
però penso que és emocionant
com bé deia el Joan Antonà
que em sembla molt interessant
i que tu li has tret
de dir
els que coneixen el jazz
i tot plegat
que a vegades té aquesta fama
de més elitista
ja són abonats
com si diguéssim
exactament més elitista
de seguida se n'adonaran
de l'excepcionalitat
i que no es pot fallar
el dia 17
però una mica ell feia
aquesta crida
a la gent
o que motivada
per la teva pregunta
a la gent que
bueno
diu ostres que jo no sé
aquest tipus de jazz
jo potser això serà un pal
no d'això
i ell apel·lava
que això
que està fet en directe
i que només es fallar
i que és una
a banda d'això
és una música
que t'arriba
que t'arriba a la pell
i que és capaç
d'emocionar-te
jo penso que
com bé deia ell
si baixéssim el so
i escoltéssim una estona
ens n'adonem
que allà assegut
a la fresca
al camp de mar
dissabte
amb una banda
de quatre músics
excepcionals
els millors del món
que només toquen a Vitoria
i aquí
és a Kenny Garrett
Christian McBride
i l'agendari
Roy Haynes
amb més de 80 anys
que ha tocat
amb tota la gent
que ha tocat
Miles Davis
fins i tot
en Louis Armstrong
em sembla que vaig veure
amb alguna de les biografies
que ell devia ser joveníssim
però que fins i tot
perquè ens adonem
de la válvula
d'aquest bateria
de Roy Haynes
Jordi
que regalarem
tres entrades dobles
me'n sembla fantàstic
la regalem
regalem
o fem alguna pregunta
que ens truquin
de moment que ens truquin
977 24 47 67
ens truqueu
al llarg de l'espai
de l'ETC
que ja ens estan trucant
lògicament
i poca broma
perquè podeu aconseguir
fins a sis entrades
per engaudir
d'aquest concert
mira farem preguntetes
però me les invento ara
les improviso
és a dir que
molt fàcils
aquest és l'avantatge
que si les improviso
són molt fàcils
molt bon dia
hola bon dia
amb qui parlo?
Josep Maria Vallvardó
què tal Josep Maria?
bé
aficionat al jazz
o seràs?
m'agrada però no hi entenc massa
doncs mira
ja ho acabem de sentir
no es tracta d'entendre
sinó deixar-se emportar
per tant jo crec que pots gaudir
molt d'aquest concert
si em dius
de quin país
és originari
Chic Corea?
Estats Units
és nord-americà
doncs si veus que era fàcil
era fàcil
sóc una tova
sóc una tova
Josep Maria molt bé
doncs a partir de demà
pots venir a recollir
les invitacions aquí a la ràdio
moltes gràcies
a tu per trucar-nos
bon dia
adeu-siau
sí que sóc tu bé
també és que em sap greu
també que has perdut
l'oportunitat de gaudir
però està bé
està bé
està bé
tampoc no cal passar-se la dificultat
no cal
977 24 47 67
un parell de preguntetes més
i puguem regalar
encara aquestes
dues entrades dobles
que tinc bon dia
ha tocat Chic Corea
a tothom ha callat
bon dia
hola bon dia
amb qui parlo?
amb Roser Andreu
què tal Roser?
doncs per aquí
passant calor una mica
una miqueta
però va
l'auditori dissabte
no sé
escalfarà l'ambient
amb Chic Corea
però bueno
no sé
escolta Roser
què et sembla
la programació d'enguany
del festival?
aquesta no és la pregunta
per les entrades
ja te la faré després
a veure
ha millorat una mica
bé que aquest any
no?
la faré
l'any passat
la ve com més valor
aquest any
però per la música
pel teatre
per tot
tot en conjunt
trobes que ha pujat de nivell
sota el teu punt de vista
jo trobo que sí
aquest any una mica més
ha pujat de nivell
molt bé
escolti
i saps d'on ve
és a dir
Chic Corea té una gira
llarguíssima ara
i abans d'actuar aquí
haurà actuat
en un dels festivals
més importants
de jazz de l'estat espanyol
de quin festival es tracta?
hem de mirar cap al nord
que a Vitòria
a Vitòria
sí
molt bé Roser
doncs aquí tens les entrades
a la ràbia
a partir de demà
les pots venir a buscar
a la tarda
també es pot venir o no?
doncs dona
si fos al matí
la veritat és que
quasi millor
t'ho agrairíem
molt bé
vinga agraïda
gràcies a tu
adeu-siau
bon dia
adeu
aquí ho has fet una mica
més difícil
perquè s'havia d'estar
molt atent
per saber
d'on venia
doncs ara
espera't tu
que a veure
a veure
a veure
ai ai ai
doncs la que tinc ara
no sé home
difícil no és
perquè ho hem dit
moltes vegades
si tenen l'abast d'un programa
demà demà
la podran respondre
hola bon dia
hola
amb qui parlo?
Delphi Hernández
què tal Delphi
com va el matí
i l'estiu?
bien
trabajando
ah treballant dona
però dissabte fem festa
no?
sí
i a la nit
no tens plan
no tens cap compromís
me lo das tu el plan
te doy jo el plan
déjame darte el plan
venga
contéstame
bien
bueno
no sé
a veure
Chic Corea no ve sol
veam una banda
vale
pues
me parece que no iré
no
Delphi
va
no
no
no
porque os estaba escuchando
pero de aquella manera
como si en el trabajo
com anem d'anglès
com anem d'anglès
Delphi
bueno
así así
cuenta
a veure
és una banda molt lliure
podríem dir-ho d'aquesta manera
sí
pues yo que sé
Chic Corea
anda
Jordi va
ajuda'm tu
a ajudar-me
la Freedom
la Freedom
va
sí senyora
això són ganes
d'an escoltar Chic Corea
has posat aquí
tota la teva concentració
Delphi
ai mira
t'ho pot dir el Jordi
hem respirat
hem respirat
ens hauria sigut molt greu
és molt greu
no poder-vos donar les entrades
a la primera
carai
que és un espectacle
que cal gaudir-ne
a tu t'agrada el xas
o és un primer contacte
que tindràs així
iniciat
si t'agrada
sí
bastante
no demasiado
pero bien
doncs jo crec que aquí
quedaràs bastant impressionada
eh Delphi
doncs enhorabona
i gràcies per trucar-nos
gràcies a ti
adeus i au bon dia
adeus
adeus

També, un dels concerts de jazz espectaculars,
tindrem altres concerts, altres cictes musicals,
com per exemple, el diumenge, aquest mateix escenari,
el trepitjarà la banda sinfònica de la Diputació de Tarragona.
Hem tingut ocasió a la ciutat de sentir-la alguna vegada,
al Palau de Congressos, si no va xerrada,
i aquí ens trobem també davant d'un gran espectacle musical,
detall ben diferent, però de molta qualitat,
perquè els músics són els alumnes, diguem-ne,
el milloret de cada casa, que ara estan d'estaixa,
a més a més, a les Terres de Libra.
Sí, home, quan t'ho deies, altíssima qualitat,
i a vegades pot fer una mica...
Mira, banda sobrat, sempre que parlen de Tarragona i de coses de Tarragona,
no, però és veritat i és objectiu.
No, però t'ho deia perquè un aspecte d'això...
Atent, diria... Ostres, això no em quadra gaire, no?
El dia van xicore a una figura mundial,
i el dia següent tenim els alumnes avantatjats de la demarcació,
música de banda i tot plegat.
Alumnes que són músics, ja.
Evidentment, que són músics i tot plegat.
Però jo diria que sí, que té la coherència en relació amb allò que sempre hem dit,
que nosaltres intentem també aprofitar el ressò del Festival ETC
amb aquestes grans figures nacionals i internacionals
per adjuntar-hi allò que ens sembla més rellevant del territori.
I, per tant, quina millor manera de donar difusió a la música de banda,
que sabem que té tradició i a la gent jove que ha fet unes audicions
i que formarà part d'aquesta gran banda de 90 músics que oferiran música de banda,
doncs, bueno, aquí inclou-lo a la programació és justament la casualitat dona
a darrere de xicore la freedom band.
Però val la pena explicar-ho, no?
Vull dir que les dues coses nosaltres pensem que són compatibles.
I, a més a més, en el cas de la banda sinfònica,
això sí que ho fem perquè són alumnes, estan en formació, ja són músics,
però que com que volem donar difusió i ressò a l'activitat aquesta,
és un espectacle gratuït.
I, per tant, tothom que se tanci al Camp de Mart a les 8 del vespre, el diumenge,
no serà tan fresquet com a les 10 del vespre,
però a les 8, amb la carpa i tot plegat i tot a l'ombra,
jo penso que també podran gaudir d'un repertori de música de banda
amb composicions de Ferrer Ferran, Barnes o Jeanne Han,
dirigits pel mestre Rogeli Rodríguez.
90 músics de casa i també per disfrutar-ho.
Estan fent ara l'estàs, com us dèiem, a les Terres Sant de l'Ebre,
treballant intensament per aquest concert,
que prèviament s'estrenarà en un dels teatres emblemàtics,
sobretot si parlem de música de banda, com és el de la Lira en Pustina.
Per tant, és una bona cita.
I els nostres concerts QSE, a la nit, al Pla de la Seu,
també comencen aquesta setmana i amb sou de tallers.
L'altre dia parlàvem amb Jordi Freixas,
promotor, coordinador del QSE.
Vam fer una xerradeta així, molt una, com es deia,
allò que es deia en castellà, a vista de pàjar, no?,
de tot el que és la programació,
perquè anàvem una miqueta justets de temps,
però el Jordi, quan el truquem,
sempre ens atén amb molta amabilitat.
Que ens doni pistes també, busquem pistes aquí,
per saber exactament què és el que hem d'escoltar
aquest proper divendres.
Jordi, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per ser amb nosaltres una setmana més.
Gràcies per trucar-me.
L'altre dia em van parlar una miqueta
de Soul Tallets, que és un grup hispano-britànic,
i em van fer una breu referència,
però avui jo crec que ja amb una miqueta més calmats,
podem explicar alguna cosa més,
i què és el que podrem sentir el divendres,
al Pla de la Seu?
Bé, d'entrada dir que Soul Tellers l'hem incorporat
pensant una mica, sempre buscant l'actualitat del QS,
en què, com vam dir, últimament una altra vegada
la dinàmica, el món del sou, l'ambient del sou està molt present,
i creiem que iniciar els concerts, d'alguna manera,
amb Soul Tellers podia ser un tema estilístic adequat.
davant d'això i dins de les bandes que existien
vam anar a buscar i a trobar una banda
que al mateix temps, diguéssim que és liderada
per Miguel Ángel Julián, que és de l'Estat,
i al mateix temps és una persona que ha treballat molt
a nivell internacional, no?
i ens aportava el que era l'essència més clara
del que coneixem com a Soul.
O sigui, una molta dinàmica i molta passió,
molt de Soul, molta ànima, com diu el seu nom,
i al mateix temps possibilitat de moure'ns
o de disfrutar tot el que ho digui totalment
a nivell musical, no?
Vull dir que cadascú es pot agafar la cosa per on vulgui.
Miguel Ángel Julián, des de finals dels 80,
va capitanijar una banda de sol i fang molt coneguda,
que eren els Cold Jerks,
i a més és una persona que ha fet bona part
de la seva carrera a fora, a Anglaterra,
i que té unes crítiques que bàsicament es resumeixen
dient que les seves formacions acaben sent grans bandes de sol
sense adulcorants.
O sigui, tu vols Soul?
Doncs aquí tindràs Soul, no?
amb uns directes que són molt participatius
i això també ve molt marcat
degut a aquesta dinàmica internacional
i en concret a Anglaterra,
on ell es va acabar de formar
i on ell va col·laborar amb diversos projectes, no?
D'altra banda, només cal dir que en realitat
és el primer músic de l'estat espanyol
que grava amb Willy Mitchell.
Willy Mitchell està considerat un productor legendari amb Soul
i ha sigut productor d'All Green Memphis.
Bé, dintre del que és l'especificitat del Soul
és molt conegut, no?
Per tant, tenim un grup absolutament venerat,
hi ha mitjans de comunicació molt especialitzats
que és en música que no han parat de referenciar la seva obra
i, per tant, ens sembla un motiu molt adequat
per començar, per arrencar els concerts amb dinàmica
i que pugui, si convé, arribar a moure els malucs, no?
Per fer-nos una idea, Jordi, ara esmentaves
el tema de Willy Mitchell, productor d'All Green...
Clar, el Soul, el referent que tenim és aquell dels 70,
sobretot una de les èpoques brillants, 60 també.
Aleshores, clar, jo penso, aquest mestissatge
que caracteritza molt també els concerts del que sé,
el Miguel Ángel Julián amb els músics també,
algun que altre britanic, a mi em costa d'imaginar
com sonarà aquest Soul, quina mena de Soul?
Tenim algun referent d'aquella època
o serà com un Soul així com a renovat, com a més actualitzat?
I que tampoc siguin aquests tocs de Soul
que alguns grups comercials donen ara, no?, de música negra, sobretot.
Sí, però jo aniria a referenciar-me inicialment
en el que són les arrels
i el que han sigut les grans formacions de Soul,
com a sonoritat.
En general, hi ha dos tipus de variacions
en l'evolució de la música i dels estils.
Una és l'evolució, diguéssim, més tècnica,
en el sentit que tu avui dia pots tocar el mateix
que 60 anys enrere, o que 30 anys enrere, en 60 no,
amb una guitarra elèctrica.
Però, segurament, agafant tots uns registres de sons
que els fan molt més actuals,
tot i no perdre una dinàmica de Soul,
o de guitarra, de Soul, de tota la vida.
I, per tant, això seria una pàtina actual
sobre el que ja s'estava fent.
Per altra banda, hi ha gent que el que fa és renovar
o anar molt més enllà o fusionar.
En aquest sentit, jo diria que és molt adequat
perquè ens trobem amb una banda de Soul autèntica
que basa la seva música en el Soul clàssic,
però portat amb un esperit absolutament actual i jove.
Seria com, per dir-ho d'alguna manera,
com a referència, doncs anem a referenciar-nos
amb algú molt conegut com James Brown.
Però ara agafem el so
i el passem per als registres
i tècniques de so modern, de so actual.
Això vol dir que no deixarem d'escoltar
aquell Soul clàssic o la dinàmica
amb creacions pròpies de la banda,
tinguem en compte que no és una banda de versions,
no estem fent bandes de versions,
anem a fer artistes originals
que fan les seves creacions
i això no vol dir que en un moment determinat
toquin uns temes coneguts,
però són músics totalment actuals
i de la nostra època
i amb instrumentacions i amb recursos totalment actuals.
No us deu ni do, que bé que pinta, eh?
No esperàvem una altra cosa.
Una cosa molt festiva, no?, també,
o més amable per a un públic generalista, no, Jordi?
Exacte.
Jo, el Soul, el bo que té és que veu, d'alguna manera,
o sigui, veu del blues,
estem parlant com a progressió,
podríem parlar blues, ritme en blues,
soul, funk, no?
D'alguna manera, aleshores,
tota la música negra, d'alguna manera,
té dues característiques
i és una mica com el flamenc, no?,
que se'n pot anar des dels ambients més tristos
i envolvents de color blaus i vermells foscos
fins als ambients més festius i acolorits.
I és el que permet, a vegades,
un mateix tema, tocar-lo molt lentament
o tocar-lo d'una forma molt accelerada.
D'alguna manera, el funky seria com l'acceleració del soul, no?
I això és el que ens podem trobar, avui dir,
en un concert complet de soul, no?,
que és aquella part més emotiva i més tranquil·la
i, al mateix temps, la part més desmadrada, si tu volguessis, no?
Aquí ens trobarem amb un terme, diguéssim, mitjà,
volem que es pugui incorporar
dintre el que és la dinàmica del QS,
inclús ens estaven plantejant si fer-ho en cadires o sense,
però, sigui el que sigui, el que tindrem, espero,
i és per això que ens ho hem treballat,
és un bon espectacle per iniciar els concerts.
Hi haurà cadires o no?
En principi, la previsió és que hi hagi cadires
perquè la dinàmica del QS és aquesta.
Pensem que hi ha persones de totes les edats
que venen a veure, el que passa és que també en sap greu
que a vegades l'ambient és tan propici
com va passar, recordo, amb el jamaicà Stanley Bacford
o crec també amb els 17 hippies
que són gent que resulta que comences assegut
i no pots deixar, no pots passar molta estona assegut
i a vegades tot el públic es comença a incorporar
al davant per ballar
i les arroses de les cadires van tirant enrere.
Això a vegades provoca petits desacords, no?,
amb la persona que potser voldria estar veient allò asseguda,
però també s'ha d'entendre que és un espectacle espontani
davant de la catedral
i que ens agradaria que tothom s'hi sentís molt bé
i molt ben representat.
I també en aquest sentit, en aquest tipus d'espectacles
que queden una mica mixtes
i que si posem un espectacle mogut amb cadires
no és res més que un espectacle molt més a l'americana
amb plegis anglo-saxons que estan acostumats a escoltar un concert
de qui sigui asseguts i que s'aixequen
i sense moure's de la seva cadira, doncs ballen,
però qui ens agrada moure'ns una mica més.
Aleshores ens ho estem acabant de repensar,
però vull dir, sigui el que sigui,
el que tindrem és un espectacle,
esperem que molt distret i de molta qualitat musical.
No ho dubtem, tenim el referent de moltíssimes edicions anteriors
del que és el Jordi Freixas.
Moltíssimes gràcies, ja tornarem a trucar-te.
Moltes gràcies a vosaltres
i a més creiem que és una arrencada festuosa
perquè teníem dos dies al Sol
i tenir el xic Corea, veritablement,
jo diria que ningú s'ho pot perdre,
un gratuït i un de pagament i tots dos valen la pena.
I tant, que sí, moltíssimes gràcies, Jordi.
i fins a la propera ocasió, que serà ben aviat.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Fins demà!
Molt musical, aquesta de l'ETC, ja sabeu que cada dimarts amb Jordi Giramé fem una repassada i amb veus expertes com les que acabem de tenir. Cites destacadíssimes, a veure, jo la veritat és que els hotellers el divendres és magnífic a quarts, a onze, com qui no vol la cosa que tu trobes pel carrer, el de Chicorea, el Teatre Auditori del Camp de Mar, la banda, la propera setmana tenim un programa doble, podríem dir-ho així, perquè hi ha teatre, majúscula, o en negreta, com vulgueu, i música també en negreta.
El segon espectacle de la setmana vinent és que no cal que diem res, Joamán el Serrat, amb aquesta gira que està fent homenatge a Miguel Hernández, però també tenim el Centro Dramàtico Nacional i Galliard de Producciones amb la Bar de Molière.
Sí, home...
Aquesta peça clàssica que no pot faltar al teatre tarragoní, eh?
Clar, hem parlat molt de Chicorea d'aquesta setmana i que és una cita ineludible i és així, jo penso que la setmana que ve els amants del teatre tenen una cita marcada al calendari,
que és el divendres 23, amb aquest espectacle, un clàssic, a la Bar de Molière, amb una producció molt gran i molt ben feta, com és una producció del Centro Dramàtico Nacional,
Juntament en Galliard de Producciones, com bé deies tu, dirigit per Jorge Labelli, per tant és un director argentí afincat a Espanya de fa molts anys i amb una trajectòria molt sòlida.
Ha treballat amb els millors actors i actrius, eh?
Ha treballat amb els millors actors, i bé, però el que passa és que és la gran comèdia de Molière, l'Avaro, amb aquest personatge arpagó, un personatge arcatípic,
que en aquest cas està interpretat per un dels grans de l'escena espanyola, com pot ser Juan Luis Galliardo.
Ja el veus, eh?, fent aquest paper.
Sí, que és un personatge que li va com a clavar.
És un personatge còmic, que té...
Però vull dir que qui li agradi el teatre no s'ho pot perdre, és que és molt inusual en aquests moments, en temps de crisi com correm,
veure una gran companyia amb quins actors d'un gran nivell, amb una escenografia també molt ressenyable,
amb unes carres que es mouen i que és un espai molt dinàmic, molt variable, que canvia molt,
amb un vestuari també molt acurat.
Per tant, és una producció molt acurada i, bueno, amb aquest clàssic, no?, la història de l'Avar,
basat ja en la comèdia de l'Olla de Plauta, per tant, amb aquests tocs de comèdia,
però a la vegada també una manera de veure aquesta misèria humana d'aquesta gent.
I en temps de crisi parla de l'Avar, no?
Bueno, per això l'oportunitat, no?, i ho destaca al Jorge Labelli,
diguéssim, de l'oportunitat de fer aquest muntatge, precisament avui en dia,
la seva posada d'escena va una mica en aquest sentit.
La setmana que ve tindrem oportunitat de parlar-ne més,
però penso que val la pena fer aquest apunt i que la gent s'ho apunti a l'agenda,
perquè l'organitzeu agendes, perquè la cosa està molt bé.
Disfrutarà molt i, a més, és un espectacle que jo diria que és potser el gran espectacle d'aquest estiu
i que gira a tots els festivals, eh?,
Alma, Groly, Tè, Niebla, Mèrida, a tots els grans festivals hi va aquest gran espectacle,
que, a més a més, va tenir el 85% d'ocupació,
o Maria Guerrero, el mes d'abril, d'abril a maig, va estar cinc setmanes.
En fi, gran espectacle de teatre per continuar a Camp de Mar després del Chic Corea d'aquest dissabte.
Doncs en parlarem la propera setmana d'aquest espectacle.
En la mesura del possible, algú de la companyia tindrem,
ja ho pronostico que sí, i parlarem de Joan Manel Serrat.
Poca cosa podem dir que la gent no sapigar,
ja hijo de la luz y de la sombra,
i bé, és que...
Però hi ha coses a dir, eh?
Sí, perquè...
Hi ha coses a dir, perquè és la...
No és Joan Manel Serrat amb la guitarra, eh?
No, no, no.
És un gran muntatge.
Un sextet amb el kit fluss o miralles, o sigui, els habituals.
Muntatge audiovisual, no?
Muntatge audiovisual per reforçar els poemes de Miguel Hernández
a càrrec dels millors directors de cinema del país.
Isabel Coixet, Troeba, Vigasluna, en fi, tots els millors,
i per tant aquest acompanyament és interessant.
I bé, és un dels poetes que enamoren Miguel Hernández,
i jo penso que ha fet enamorar a moltíssima gent
des que ja va musicar-lo ja fa uns quants anys,
i aquesta vegada torna a musicar-lo, però amb poemes nous,
i bé, amb aquesta...
I actualitzant-ho, amb els temps que corren.
I amb aquesta veu del Serrat a la nit al Camp de Mart, en fi...
Ja veus, què hem de dir?
Què hem de dir?
Mira les cares, mira les cares que posen sobretot les senyores,
mira quines cares que posen.
Jordi Giramer, un plaer.
La propera setmana ens retrobem amb tots aquests espectacles
i el que convingui, i ara, en tot cas, si et sembla,
podíem acabar l'ETS d'avui amb Spain, de Chicorea.
Em sembla allò que diuen en castellà broche de oro
i en català cirereta.
Cirereta, que diríem, que són més planers.
Cirereta del pastís.
No he dit broche de oro perquè quan era Spain...
No, doncs Spain broche de oro.
Jordi, moltíssimes gràcies, fins la propera setmana.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.