El matí de Tarragona Ràdio.
Només dos minuts, a tres quarts de dotze del migdia,
encara ens arriba la flaire de tots els plats que cuinen,
els cuiners de la part alta,
que ara aquestes nits al Passeig de les Palmeres
per contemplar el concurs de focs artificial Ciutat de Tarragona.
Un clàssic, el concurs de focs,
és un altre clàssic, la Universitat d'Estiu de la Rovira i Virgili,
que començava aquesta setmana amb moltíssims cursos,
molt variats, n'hem parlant d'alguns,
i avui destacaríem el que fa referència a la Unió Europea.
És un curs que s'està fent, com us dèiem, al Campus Catalunya
i entre els ponents hi ha Cristina Gallag, periodista,
que durant 14 anys ha estat portaveu de Javier Solana
al capdavant de la política exterior europea
i que ara ha estat la portaveu de la presidència espanyola
del Consell de la Unió Europea.
La tenim avui a Tarragona i ens ho explicarà immediatament
el Josep Ardila, en directe des del Campus Catalunya.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Ambient d'universitat d'estiu al Campus, no?
Molt ambient perquè realment hi ha una carpa muntada just al mig
d'un dels cursos que m'imagino que estan fent aquests dies aquí al Campus Catalunya.
A més a més hi ha totes les carpes muntades
per aquestes pauses de cafè a l'hora d'esmorzar que fan.
Per tant, hi ha molt ambient, fins i tot més que quan hi ha universitat normal.
Vull dir que es veu molta gent aquest matí aquí al Campus Catalunya.
Com dèiem, hem de, malauradament, dir que encara no ha arribat Cristina Gallac.
I ho han de...
Havia de donar la conferència ara de dos quarts de dotze i encara no ha arribat,
per tant, no hem pogut parlar amb ella.
Es retarda una miqueta, no?
Es retarda, sí, sí.
No hem pogut parlar amb ella.
En tot cas, hem parlat amb una altra persona.
Avui, un altre dels conferenciants també interessants que donaven una conferència
en aquest curs de la Universitat d'Estiu era Pau Sobenilla.
Ell és el seu executiu del cabinet del secretari d'Estat per la Unió Europea
pel Ministeri d'Assumptes Exteriors i Cooperació.
També és una de les persones que ha treballat en aquests sis mesos
de presidència espanyola de la Unió Europea.
Com dèiem, avui era el dia després, eh?
Ahir es va acabar la presidència rotatòria espanyola.
Avui comença la presidència de Bèlgica.
Tot i que té una situació econòmica i política complicada,
ens explicava el Pau...
Bé, qui no la té?
Qui no la té?
Quin país no la té en aquest moment, no?
És un país d'aquests forts de la Unió Europea.
La capital Brussel·la és capital d'Europa
i, per tant, no creu que tingui massa complicacions
per aquesta presidència que durarà fins a finals d'aquest any 2010.
Li hem preguntat sobre el paper d'Espanya a la Unió Europea.
Si ha tingut visibilitat, si ha tingut pes.
Diu que són dos conceptes que hem de diferenciar.
Quin pes ha tingut i quina visibilitat hi ha hagut
o els mitjans de comunicació han donat de la Unió Europea.
En tot cas, escoltarem aquesta entrevista que hem enregistrat ara,
fa uns minutets, amb Pau Sobenilla, com dèiem,
assessor executiu del gabinet de secretari d'Estat
per la Unió Europea.
Pau Sobenilla, bon dia.
Hola, bon dia, encantat.
Ell és un dels assessors executius del gabinet de secretari d'Estat
per la Unió Europea del Ministeri d'Assumptes Exteriors i Cooperació.
Ve avui a Tarragona a participar en aquestes conferències
de la Universitat d'Estiu que giren en torn a la Unió Europea,
el Tractat de Lisboa i la presidència espanyola.
La presidència espanyola acabava ahir, avui agafa el relleu de Bèlgica.
Ha passat una mica sense pena ni glòria,
o és el que ens han venut, el que la gent no coneix?
Com ha estat aquesta presidència de sis mesos?
En primer lloc, cal dir que la presidència espanyola
s'ha produït en un moment molt, molt complex, molt difícil.
Probablement ha estat degut a la conjuntura econòmica,
a la crisi econòmica i financera,
si no la presidència més difícil,
una de les més difícils de la darrera dècada.
És a dir, que tot l'econòmic, la crisi,
s'ha menjat mediàticament tota la resta de coses.
Però si ara jo pogués anomenar la quantitat de coses
que hem desplegat, segurament hauríem d'estar una bona estona.
La presidència espanyola ha estat una presidència molt digna
tenint en compte el context en què s'ha produït.
Quines han estat a grans temps, les grans fites,
potser, doncs, d'aquesta presidència espanyola?
En primer lloc, el 17 de juny, el Consell Europeu,
la reunió de caps d'estat i de govern,
van posar les bases per una cosa
que semblava un tabú a la Unió Europea només fa uns mesos,
que és generar o crear un govern econòmic a la Unió Europea,
una coordinació efectiva de les polítiques econòmiques.
És a dir, una cessió de sobirania,
en termes de gestió de l'economia,
dels estats cap a les institucions europees.
Només aquest fet ja justifica un cert èxit de la presidència espanyola.
Però hi ha hagut diversos més,
jo voldria destacar tres molt ràpidament.
En primer lloc, era una presidència
que havia d'establir el nou tractat de Llisbó,
és a dir, unes noves figures institucionals.
I Espanya, amb el president Zapatero,
ha donat un pas enrere,
sacrificant la visibilitat de la presidència rotatòria
perquè les noves figures poguessin estar en el seu lloc
el més aviat possible.
Algú diu, bueno, falta el llideratge,
que si nosaltres haguéssim fet una actitud més productiva
se'ns hagués acusat que tapàvem o obstaculitzàvem
el desplegament de les noves figures.
Per tant, primer gran èxit que reconeix tothom a la Unió Europea,
un país europeista com Espanya ha donat un exemple
en aquest moment de transició.
En segon lloc, hem creat
alguna cosa que quedarà per la història,
que és la creació d'un servei d'acció exterior,
el servei diplomàtic europeu,
que hi ha hagut un acord polític
i que en uns quants anys anirem desenvolupant.
És a dir, hem reforçat els instruments
de la política exterior de la Unió Europea.
I en tercer lloc, voldré destacar allò que nosaltres
anomenem l'Europa dels ciutadans.
Hem fet una sèrie d'iniciatives,
hi poso dos exemples,
per exemple, la directiva de trasplantament d'òrgans,
que beneficiarà 200.000 persones
a la Unió Europea amb malalties cròniques,
que podrà haver-hi un intercanvi d'òrgans
a la Unió Europea.
Això és una fita que no s'havia produït fins ara.
És a dir, el model espanyol s'ha europeïtzat.
I, en segon terme,
podria dir, com un símbol d'aquesta Europa dels ciutadans,
l'aprovació de la iniciativa,
el llançament de la iniciativa ciutadana europea.
Un milió de ciutadans
podran presentar signatures
per posar en marxa allò que es diu
una iniciativa legislativa popular
en el si de la Unió Europea.
Breument, aquestes són exemples
de coses que ens han fet,
però que, malauradament,
no sempre han sortit a la llum
degut a aquesta situació de crisi econòmica.
En tot cas,
el paper d'una presidència rotativa
està perdent pes.
Com deies, ara tenim ja dues figures ja fixes.
És el primer any,
la primera presidència rotativa
que tocava a Espanya.
A partir d'ara, cap on anirà això?
És a dir, quin paper tindran
les presidències rotatives de la Unió Europea?
Aquí jo crec que hem de distingir
el que és el pes
de el que és la visibilitat.
Algú pot dir,
si no tens visibilitat,
no tens pes.
Bé, parcialment sí,
en la política,
però a la Unió Europea,
a les institucions europees,
la presidència rotatòria
coordina nou,
presideix nou
consells de ministres
de deu.
Només l'altre representant,
la baronessa Ashton,
presideix el Consell
de Relacions Exteriors.
Els altres nous,
els presideix
la presidència rotatòria,
que és la que prepara
els consells europeus,
els caps d'estat i d'eure.
És a dir,
només amb aquesta edat,
amb aquest exemple,
podem dir,
les presidències rotatòries
tenen pes,
però perden visibilitat,
perquè la cara
que presenta
els resultats
del Consell Europeu
és Herman Van Rompuy,
el nou president
del Consell Europeu,
i que representa
la Unió Europea
en el món
és Lady Ashton,
la baronessa Ashton,
que tampoc és
de la presidència rotatòria.
Per tant,
menys visibilitat,
però amb una gran importància
del paper
de les presidències rotatòries.
I com han vist a Europa
el paper d'Espanya?
És a dir,
com ens veuen
després d'aquests sis mesos
de presidència
de la Unió Europea?
Jo crec que,
bàsicament,
hi ha tres comentaris
sobre Espanya,
jo crec sent una mica objectius.
El primer lloc és,
la gent diu,
menys mal que estava Espanya
en aquest procés,
en aquest moment
de la Unió Europea,
un país europeista,
que en una situació de crisi,
ha volgut reforçar
el mètode comunitari,
una resposta europea
a la crisi.
El reconeixement
de l'europeísme d'Espanya,
de les seves institucions,
de la seva ciutadania.
En segon lloc,
Espanya ha impulsat
més Europa,
polítiques que van
a la profundització
de la cooperació europea.
I en tercer lloc,
Espanya estava
en una situació molt delicada
per la seva situació
econòmica.
I aquesta tercera,
potser part,
ens ha lastrat,
o ens ha deixat
algunes plomes
pel camí
que d'altra banda
haguéssim brillat
molt menys.
Però en general,
la gent diu
que ha estat
una presidència positiva,
francament positiva.
La crisi econòmica
ha fet perdre
la visibilitat
que parlàvem abans,
ha fet potser
diluir
aquesta presidència.
Efectivament,
per exemple,
nosaltres hem fet
una fita històrica
a la presidència
que és una cosa,
es diu,
un acord sobre
cels oberts,
és a dir,
crear un espai
aèric comú
entre els Estats Units
i la Unió Europea.
això no és un tema menor.
Ho hem vist
a la crisi volcànica,
a l'espai aèric,
és importantíssim,
és un tema molt sensible.
Això ho hem aconseguit,
però no ha sortit
pràcticament enlloc.
Hi ha una sèrie
d'iniciatives.
Nosaltres hem desplegat
160
de 164 iniciatives
que havíem identificat.
Clar,
algunes més importants
que d'altres,
però ha sigut
una feina molt intensa.
El que passa
és que vosaltres
que treballeu
amb mitjans de comunicació,
què us ha interessat més?
La polèmica
o les propostes?
Què interessava més?
La visibilitat
de Zapatero
en el Consell Europeu
o les directives
que s'han aprovat?
Aquesta resposta
potser l'heu de donar
als mitjans de comunicació.
Segurament es pot dir
que les institucions
no comuniquen bé,
correcte,
però també els mitjans
de comunicació
potser heu de fer
un esforç també
de discernir el gra de la palla.
En tot cas,
a la seva conferència
no només parla
de la presidència espanyola,
sinó de l'Europa
de l'any 2020.
Aquest horitzó
cap a una denaga
a Europa fins l'any 2020.
Aquest és l'exemple
de quan jo dic
que la crisi
s'ha menjat mediàticament
o ha deixat
poca visibilitat
per a altres iniciatives.
Nosaltres hem aprovat
en aquesta presidència
la fulla de ruta
que ha de portar
la Unió Europea
cap al 2020,
això que es diu
l'estratègia 2020.
I què és?
És encetar
les reformes
estructurals
que els 27
han de fer
per fer d'aquesta
Unió Europea
un espai
més competitiu,
més sostenible
i més integrat
socialment.
I això
són set grans
iniciatives
que s'han de desplegar
que necessiten
un gran esforç,
un gran consens polític,
econòmic i social
perquè la Unió Europea,
malgrat que som
el 6 o el 7%
de la població
del món
i diuen que entre el 20
i el 25%
del producte interior brut,
l'any 2020
continuem sent
un dels grans gegants
econòmics,
polítics
al món.
Tenim el risc
de no ser-ho
si no encetem
aquestes reformes
perquè evidentment
els països
i les regions emergents
venen amb força
i aquesta gent
de 20-20,
aquesta conferència
que donaré avui
és mostrar
a la gent,
als ajuntaments,
al món de l'acadèmia,
a la premsa,
com tots
hem de fer
un gran esforç
per encetar
aquestes reformes
i fer de la Unió Europea
un espai
més competitiu
i perquè sigui
un actor fonamentat
en el món.
Veu, Xica,
que agafa avui
el relló
amb això acabarem.
Ho té més fàcil,
ho té més difícil,
té una situació
política també complicada
en el seu país?
Bèlgica té
una situació interna
complexa.
Ara,
jo he estat
uns quants anys
vivint a Brussel·les
i Bèlgica
és un país
fundador
de la Unió Europea
i ha patit
innumerables
crisis.
Jo
podria assegurar
que la presidència
belga
serà una presidència
molt correcta.
Segurament
no hi haurà
grans
iniciatives
ni grans
focs d'artifici
però
la presidència
bèlgica
serà molt fiable
perquè té
un estament
polític
i funcionarial
molt sòlid.
Només
porten 60 anys
en el si
de la comunitat
europea.
Brussel·les
és la capital
d'Europa.
El president
del Consell Europeu
Herman Van Rompuy
és belga.
És a dir,
que tenim
assegurat
una certa
transició
i tenen
la sort
també
de recollir
i acabar
moltes
iniciatives
que hem
iniciat
amb presidència
espanyola
i altres
que continuaran
en el seu curs
per la propera
presidència húngara
i la polonesa
que vindrà
després.
Pau Solanilla,
doncs moltes gràcies
i bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Interessantíssim.
La valoració
que ha fet
Pau Solanilla,
com dèiem,
el que hem fet
és avançar
aquesta conferència
i ara mateix
la conferència
que havia de fer
a tres quarts d'una
l'ha avançat
fins ara
aquesta presidència
espanyola
i l'estratègia
Europa 2020-2020
aquesta que ens comentava
el full de ruta
aquest que ha engegat
la presidència
espanyola
de la Unió Europea
i que ha de servir
per marcar
aquest full de ruta
fins l'any 2020
i en tot cas
Cristina Gallac
si no ha arribat
ja està a punt
d'arribar
per fer aquesta conferència
que havia de fer
aquesta valoració
d'aquesta presidència
espanyola
de la Unió Europea
una gran experta
en la matèria
14 anys
al costat
de Javier Solana
per tant
una experta
i val la pena
també
escoltar aquesta conferència.
Molt interessant
el que ens explicava
per tota la informació
que ell té
després d'aquesta
llarga experiència
i perquè convida
la reflexió
als mitjans de comunicació
com ve ella
realment
entenem Europa
com un escenari
només de crisi econòmica
i financera
i oblidem els diferents organismes
que al dia a dia
van treballant
en iniciatives
com les dues
que ha esmentat
que són realment
transcendents
i una reflexió
també m'imagino
a nivell particular
de la ciutadania
de posar en valor
o intentar entendre
el que suposa
la Unió Europea
en el nostre dia a dia.
Intentar també informar-nos
de tot allò que es fa
no només quedar-nos
amb això
amb la crisi econòmica
amb les dificultats
que ha tingut la presidència
sinó que també
s'han fet altres coses
que segurament no coneixia.
Però això als mitjans
no només passa
amb la Unió Europea
perquè de fet
parlem de crisi, crisi, crisi
i el món continua girant
i continuen avent-hi més coses.
Molt interessant, eh?
Fins demà, eh?
Les conferències
s'allargaran fins demà
amb d'altres
interessants també conferències
que giraran entorn d'això, eh?
La Unió Europea
el Tractat de Lisboa
i la presidència espanyola.
I demà continuarà
els cursos d'estiu
de la Rovira i Virgili
i som moltíssims.
Demà començarà
un de caire més científic,
modelació cerebral
de les meves emocions
i conducta,
iniciació a la diagnosi
de la qualitat ambiental
dels rius
amb indicadors biològics
i un que es dedica
a parlar
d'algunes dones singulars
i la seva projecció científica.
N'hi ha molts més
i anirem parlant
al llarg del matí
de Tarragona Ràdio.
Josep,
de lo divino a lo humano,
deixes la Universitat Rovira i Virgili
i te'n vas de rebaixes, no?
Me'n vaig de rebaixes, eh?
Avui comencen les rebaixes,
dia 1 de juliol.
Avui hi ha l'augment de l'IVA.
Anem a veure com veuen
els comerciants
això que coincideixin
les dues coses,
a veure si afecta realment
els consumidors o no.
Molt rebé,
ens retrobem d'aquí una estoneta.
Fins ara, Pep.
Fins ara, adeu-siau.