Ara són a tres quarts de dotze del migdia les coques
i anirem a la pastisseria Trill per conèixer
com està aquest Sant Joan al tema de la coca.
Però ara el que ens interessa és saber exactament
com està el tema dels petards
i per això s'ha desplaçat la nostra unitat mòbil
fins al carrer Gasòmetre.
Allà tenim a Josep Ardila. Bon dia, Josep.
Hola, bon dia.
Sou al carrer Gasòmetre.
En aquest establiment hi ha més que conegut
en de venda de petards i de coets.
Més que conegut i més que concorregut,
perquè si veiéssiu la coada que hi ha ara,
la gent espera a última hora,
ens explicava el Carles, que hem parlat amb ell,
el propietari de la botiga de petards d'aquí al carrer Gasòmetre,
que hi ha gent que té por que se'ls calipetin a casa.
I llavors se'ls va a comprar-los avant en l'últim moment
perquè per no tenir-los a casa.
Ja ens ha explicat que no passa res,
que si estan en un lloc adequat,
que no estigui en una bossa de plàstic,
però està en una capsa de cartró, per exemple,
no hi ha problema si els tens a casa ben guardats.
Per tant, sí que ara hi ha moltíssima gent.
Després ens hi acostarem i parlarem amb aquesta gent
per saber una mica quant es gasta.
Si realment ells veuen que en la crisi
s'ha notat això d'anar a comprar petards.
El Carles ens deia que no ho han notat massa,
tampoc és aviat per dir-ho,
fins que no tanquin aquesta campanya de petards,
tampoc ho podran dir,
però sí que creu que per una nit
la gent no mira tant la butxaca,
intenta passar-s'ho bé amb els petards.
El que sí que ha estat crític
ha sigut amb aquesta normativa europea,
que si s'arriba a fer,
si s'arriba a adjudicar finalment,
els petards més petits,
que són els de classe 1,
que són les sabetes, les bombetes,
aquestes només es podrien comprar
els més joves de 12 fins a 16 anys.
Això vol dir que fins als 16 anys
no podrien tirar cap altre petard,
quan ell diu que això no seria bo pel negoci,
perquè els joves, entre aquesta edat,
precisament són els qui més gasten
i els qui més gaudeixen dels petards.
Una miqueta és el que ens ha explicat el Carles,
que hem parlat amb ells fa uns minuts,
que hi havia la botiga una miqueta més buida que ara
i hem aprofitat per parlar amb ells.
Si et sembla, escoltem el Carles,
de la botiga de petards del carrer Gasòmetre.
Molt bé.
Carles, bon dia.
Bon dia.
És l'últim dia, la gent a última hora.
Ja ve que hi ha una jantada a la botiga,
t'hem enganxat aquí 5 minutets.
Déu-n'hi-do, la gent que hi ha.
Home, això va bé.
Sinó que la gent passa una miqueta de la crisi.
Avui es fa tanta crisi, crisi, crisi...
Bé, almenys per una nit la passaran bé.
Avui, com dèiem, avui fan festa a les escoles,
hi ha molta canalla, molts nens petits,
molts nens i nenes que avui han vingut amb els seus pares.
Carles, això que deies de la crisi,
s'ha notat o no s'ha notat?
La gent ha comprat igual?
No ho sabem, no ho sabem fins que no hagi passat,
perquè com que cada any canvia del dia que és,
potser l'any passat vam treballar molt més que avui,
però en canvi van treballar més.
O sigui, fins que no has passat campanya, dius tant.
Em tanquem campanya i llavors saps com t'ha anat
o com t'ha deixat d'anar.
Aproximadament heu vist si la gent es gastava més, menys?
Més o menys igual com l'any passat.
Amb això dels petals, Carles, com sempre,
hi deu haver alguna novetat, alguna cosa d'enguany,
que potser als nens els cridi més l'atenció?
No, els nens sempre volen el mateix.
Els crios petits, els sabetes, els bengales,
i els petardos petits.
I després, com a novetats en guany,
sempre van sortint novetats amb el tema de llum.
Bateries noves, llum nova,
sempre surten coses noves però amb tema llum,
més grans, més petites, però tot en llum,
perquè un petardos és un petardos, sí.
Pot ser una mica més gros,
o hi poden donar altre nom, canviar...
Però no des de ser un petardos.
O sigui, en sortís algun petardos nou,
però el que més d'allò són llums.
Recordem, a més, com sempre...
No tanquem, eh?
No tanquen, no tanquen, eh?
Avui s'ha d'aprofitar.
Escolta, i tanquem a tres quarts de deu
perquè dèiem, escolta,
el que no ha vingut a buscar petardos,
que vingui l'any que ve.
Ja donia bé, ja fins l'any passat.
No, el que passa és que també tenim que descansar,
i tenim...
I a menjar la coca, també?
...obligacions familiars que, escolta,
que portem una setmana que no vegis.
Els petards, Carles, a més a més, com sempre,
n'hi ha de diferents,
els o les bengales, els petards, els voladors, els cuets,
tot segons el perill es divideixen segons una classe o altra.
Ha sigut un, dos i tres.
Quina diferència hi ha una mica entre ells?
Doncs, bueno, classe 1 és inofensiva,
o sigui, és per crios...
Bueno, per crios.
Si ens acollim a la normativa europea
que ens estan encolomant,
sabetes més a la poden tirar nens de 12 anys.
No, perdó, de 14 anys.
De 14 anys.
De 12 a 14 poden tirar sabetes.
O sigui, de 14...
I de 14 fins a 16 també seran sabetes.
O sigui, a partir de 16, classe 2,
i a partir de 18 hi ha tothom, tot.
Això segons la normativa aquesta seria, eh?
Ah, vale, vale.
Això seria segons la normativa.
Mama, és igual, mama.
Perdona.
És igual, déjalo, i ara...
Em tenim això de...
Això seria segons la normativa, doncs, Carles.
Sí, la normativa diu això,
que fins a 14 anys no poden tirar res.
De 14 a 16 sabetes, de 16 a 18 classe 2,
i de 18 hi ha tot el que vulguin.
Però és una passada, sí.
Com que els alemants o els d'allòs
no saben el que és el foc en Mediterrània,
el govern no ens ha defensat
el que devia defensar o fer.
Dius, per Sant Joan, això queda búlida,
com fan a València,
que a València també s'ha de normativa,
però que a València passen.
O sigui, fan una...
Aquí es pot fer el que vulgui per València.
Llavors, es fa...
Fan el que volen, també.
Perquè això voldria dir que de 12 a 16 anys
només podrien tirar les sabetes,
el més petit de tots.
Sí, exactament.
Que més són, potser, a la franja d'edat,
que més compra petards,
els que més ho disfruten, potser.
Els crios és el que més disfruta,
perquè jo els crios de 7 i 8 a 10 anyets,
allò tirant sabetes, flipen.
O sigui, es posen fins als nassos de tirar sabetes.
Vec que molts venen amb els pares,
que és el més habitual,
que vinguin amb els pares sols...
Sí, no, no, és que lògicament...
...han de venir, eh, amb els pares.
No, és que si venen sols, no se'ls hi venen.
Sí, nosaltres això ho tenim ja fa,
des que vam obrir,
que ho tenim sagrat,
que a nosaltres ens han de regir
per la normativa que hi ha.
A nosaltres no podem vendre en crios,
no els hi podem vendre,
si volen comprar,
han de vindre amb els pares,
perquè nosaltres no els hi venem.
O sigui, i el que diu,
no, és que jo tinc 16 anys,
portes el carnet?
No, doncs ho sento molt.
Sí, no, que jo tinc 16...
Dic, mira, xato, ni que en tinguis 25,
si no em portes el carnet...
Home, una persona de 25 ja la coneixes,
però ja ho veus, no?
Però un de 16 a 17,
aquesta franja de 14, 15, 16...
I si no porten carnet, no els hi venem.
Suposo que us ho trobeu, no?
Això que ve molt...
I hasta ens amenacen.
Sí, sí, ens amenacen,
ens insulten, no, que això...
I xato, dic,
jo per fer això que ploris tu,
que no tinguin que plorar jo.
O sigui que és una cosa que nosaltres no...
Ho tenim molt sagrat, això.
En tot cas, com deies, a l'expectativa,
perquè l'any passat, com va anar, Carles?
Bé, bé, bé.
Vau quedar contents?
Sí, vam quedar contents.
O sigui que no ens podem queixar,
o sigui, mentre venem anem tirant.
Si s'ha de fer bullir l'olla.
El que passa és que la gent et ve a última hora.
Això és lo terrible de la gent,
que doncs, que si pensen que els hi pataran a casa seva,
o els gastaran.
Perquè això com anava, això com anava?
Tu pots tenir un temps a casa teva
amb unes condicions mínimes, o no?
O sigui, els petardos, si no peten,
o no s'encens, no peten.
I l'únic que no tens que tindre
és amb una bossa de plàstic.
Va més amb una capsa de cartró,
perquè amb una bossa de plàstic
sempre poten agafar humitat,
i si no, agafin,
els posin el sol,
els deixen aquí fora el sol
un parell o tres d'hores,
i ja queden en perfecta ordre de revista.
Perquè doncs hi ha gent...
O com han quedat?
Doncs posar-los el sol
amb una capsa de cartró,
no dintre d'una bossa de plàstic,
perquè la bossa de plàstic agafa humitat
i condensa humitat dintre de la bossa de plàstic,
i els pots fer servir,
perquè jo he tingut petardos,
aquí vaig tenir uns que els van prou
jo fa almenys 10 anys
i encara em vaig fer servir algun.
O sigui que...
Si es conserven bé es poden utilitzar.
Es poden utilitzar.
La pobra enorme no caduca.
O sigui, l'únic que fa és la humitat.
És el seu problema que té.
Si es mullen, llavors s'han d'assecar.
Doncs Carles, moltes gràcies,
i et deixem treballar,
que hi ha una coada que arriba fora al carrer.
Que l'hagi bé.
Vinga, d'acord-nos.
Vinga, molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Doncs ja ho heu sentit,
el Carles,
de la botiga de petards del carrer Gasòmetre,
doncs que avui tenen molta feina,
com dèiem,
i com que en cas queden uns minutets,
ens acostarem a la gent que avui hi ha a la cua,
fent cua aquí a la botiga de petards.
Que pots triar, eh?
M'imagino, pots triar, eh?
Perquè hi ha molta gent, no?
Hi ha molta gent, hi ha molta gent.
Per tant, anem a veure què ens expliquen,
amb aquesta senyora.
Bon dia.
Bon dia.
Com estem?
Bé.
Bé, ja tenen número per comprar petards, bec, eh?
Sí.
Vostès, això que diuen de la crisi,
que afecta també la venda de petards,
us gastareu més, menys que l'any passat?
Menys.
Sí?
Bastant menys.
Quant us vol gastar l'any passat, més o menys?
Te'n recordes o què?
No ho sé, un 60 o així.
I en guany?
30, 40.
Sí, tant?
Sí, 50% gairebé, menys.
Sí?
Sí, sí.
Està la cosa molt malament.
Està la cosa malament, no?
Què vens, amb els fills?
Sí, amb els fills.
A veure què us agrada bé, gràcies, eh?
Hola, nois.
Hola.
A vosaltres quins són els petards que més us agraden?
Quins us voleu comprar o què fareu aquesta nit?
Expliqueu-m'ho.
Jo no vull comprar res, jo ja els tinc a casa.
Ah, ja els tens a casa i quin t'has comprat?
Això, una mica més fluix.
Els TNT són aquests, eh?
Una mica més fluix.
Sí.
I això...
Els carpinteros aquest?
Sí, això.
I els diablos.
I tu ja els tires amb precaució, això ja saps com els has de portar.
Com ho fas tu?
Doncs amb metges.
Amb una metge, molt bé, molt bé.
I com els portes els petards?
A la mà.
A la mà?
Oh, els has de portar amb una bossa.
Una bossa, sí.
Amb una bossa, eh?
Molt bé, molt bé, gràcies.
A veure, una altra gent de per aquí.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Vostès es gastaran més o menys que l'any passat a l'hora de comprar petards?
Més o menys igual, eh?
Sí.
Sí, igual.
Perquè és una vegada a l'any i només tinc un net sol i doncs em fa molta il·lusió que ho disfrutin.
Ah, vostè és l'àvia, eh?
Jo soc l'àvia.
Així que l'àvia sempre és més generosa.
L'àvia és l'àvia, eh?
I només tinguem un un, doncs tot per ell.
Tot per ell, o no hi ha més remei?
No hi ha més remei.
És veritat, és veritat.
I què faran aquesta nit?
Menjar la coca?
Jo els deixo a casa perquè treballo aquesta nit.
Treballo a l'hospital.
Ah, d'acord.
I llavors, o sigui, m'ha tocat guàrdia.
Mira, abans estaven infermers o gent de l'hospital de Santa Tecla.
Aquesta nit tindreu feina.
I tant, jo soc de Joan XXIII.
De Joan XXIII.
De Joan XXIII.
I sí, sí, doncs o sigui, bé ja, tot.
Els he deixat el sopar fet i llavors, o sigui, que facin la festa a ells.
Però, bueno, uns 100 euros me'ls gasto en petards.
Oh, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Pot estar content, eh, un net?
Sí, és el net.
I pot estar content de l'àvia, eh?
Sí.
Déu-n'hi-do, eh?
I tu, quins són els que més t'agraden de petards?
El Silva y Trueno.
Els xinus.
A mi m'agraden molt les abejas.
També.
I què vas amb els amics aquesta nit?
Aquesta nit, no.
Estàs a casa, eh?
Amb la família.
Molt bé, molt bé.
Doncs que vagi bé la nit a l'hospital, que no sigui massa bogudeta.
Esperem que no, eh?
Que no hagi massa borrulló.
Que vagi bé d'ocial.
Igualment, gràcies, adéu-n'hi-do.
Anem a veure?
Hola, bon dia.
A veure, aquest nen.
Hola, bon dia.
Hola.
Que estàs mirant els petards que vols comprar-te?
Sí.
I quins els vols comprar?
A veure.
Ves que estàs mirant una revista, eh?
Ves que tots aquí a l'entrada tenen una revisteta que van mirant abans d'entrar els petards que es volen comprar.
Tu quants anys tens?
Nou.
Nou anys.
Per tant, has de comprar petards més petitons.
I què sé?
Sí.
Les sabetes, no?
Els que fan llum.
Sí.
Molt bé.
Bon dia.
No vols dir res, no?
El més petita?
No vol dir res, no vol dir res.
Doncs res, gràcies.
A veure si hi ha algú més per aquí, Jovanda.
Tu ja tens els seus petards o què?
M'ho preguntes a mi?
Sí, ja te'ls has comprat o no?
Jo és que no...
Tu no em tires, Jovanda?
Me'n fan por.
No, jo tiro sabetes.
Ah, va, d'acord.
Abans ho comentàvem amb el Ricard, jo sabetes.
Sabetes.
L'altre ja em sembla massa sofisticat per mi.
Ja, massa complicat, no?
Sí, sí, sí.
I tu?
Tu ets petardero?
Jo tampoc, eh?
Jo tampoc, no massa.
La Júlia, la Júlia és la que deu estar gaudint molt avui, eh?
Sí, sí, sí.
Amb aquesta unitat mòbil, la nostra estudiant en pràctiques.
Sí, sí, sí.
Ella ja té la bolsa plena, ja, eh?
Sí, perquè a ella sí que li agraden i sí que tira, no?
Ja té la bolsa plena.
I que ha comprat, que ha comprat.
Que ens ho expliqui ella.
Ara, a veure, espera't un moment.
És que ara la tinc a l'altra banda, eh?
Doncs vinga, després ja la trobarem a la Júlia.
Després la trobarem i que ens ho expliqui, que ens ho expliqui, eh?
Doncs ja ho veus, el carrer Gasòmetre, una de les botigues més concorregudes avui, evidentment,
de la ciutat de Tarragona, per comprar els petards indispensables per passar la rebella de Sant Joan.
Ja veieu que encara hi sou a temps.
Almenys aquí no tanquen el missatge i fins a tres quarts de deu de la nit podeu venir a l'última hora a comprar els petards.
Es venen els nens i les nenes amb els pares, amb les àvies generosos que els venen a comprar els petards.
En definitiva, venen amb la família a comprar els petards, que és el que han de fer, eh?
Anar acompanyats dels més grans i sobretot anar amb precaució aquesta nit a l'hora de tirar els petards.
I que no els tirin els peus, sisplau.
Sisplau, sisplau.
Que no els tirin els peus.
Hem deixat enrere els petards, després anem cap a la coca, no?
Anem a la pastisseria Trill per saber, doncs, també, eh?
Si això de la crisi també afecta el tema de les coques de Sant Joan.
I quines són les més bones, quins ingredients.
Vaja una mica, coneixerem els secrets de la coca de Sant Joan.
Molt bé, doncs serà després d'un quart de català.
Fins ara, Pep.
Fins ara, vagi bé.