Passen quatre minuts de dos quarts d'onze del matí.
Seguim en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Canviem absolutament de registre perquè us proposem parlar
durant els propers minuts del Mercat Central de Tarragona.
I no parlarem de les obres, perquè ja hem parlat moltes vegades
i ja estan en marxa en un projecte llarguíssim i ambiciós
que ha de tirar endavant.
El que volem parlar del mercat és per un llibre
que es presentarà públicament el pròxim dilluns a la tarda,
però del qual nosaltres avui, aquest matí de divendres,
volem fer un avanç parlant amb els seus autors.
Amb el fotògraf Terra Uní Pep Escoda, Pep, molt bon dia.
Bon dia.
I amb la professora de la Universitat, Anna Isabel Serra.
Anna, bon dia.
Hola, molt bon dia.
El Pep Escoda s'ha encarregat de les fotografies
i l'Anna Isabel Serra s'ha encarregat dels textos.
Pep, aquesta és un llibre, per cert, primer hem de dir
que és un llibre d'aquells maco, de regal,
amb moltíssimes fotografies de tapa dura.
És una iniciativa de la Cambra de Comerç,
us fan un encàrrec i aleshores vosaltres us hi poseu a treballar?
És una iniciativa de la Cambra de Comerç.
Ells van trucar, van confiar en mi
i estic, però no te pots imaginar
l'orgullós que estic de fer aquest llibre
perquè sóc home de mercat,
vaig ser pescador des dels 16 als 22 anys,
la meva mare era paradista del mercat,
és a dir, el mercat va ser la meva vida,
també va ser part de la meva infància, no?
I a més a més que surt aquí la meva bisàvia,
surt amb la fotó en blanc i negre,
va inaugurar el mercat i es va jubilar el mercat.
És d'aquests llibres que, a més a més,
a part que és un encàrrec que et fa na terrona,
que ja tenia ganes,
després de treballar per editorials contation
i editorials americanes,
que a la teva ciutat t'acridin per fer un llibre,
sincerament, per mi és un orgull
i a més a més,
siguin un llibre del mercat perquè,
no ho sé,
jo opinarà la gent i veurà les fotos,
però he posat tota la meva ànima
en aquest llibre.
I moltes hores de feina
i anar a primeres hores
a agafar aquestes imatges
que potser la gent no coneix del mercat
de les 5 o les 6 del matí.
És un encàrrec de fa de temps?
Sí, vaig treballar bastant de temps,
perquè veureu el llibre
que hi ha escenes de Sant Jordi,
hi ha el festival de Dixi,
hi ha allò que fan de les caricatures,
bé, però s'ha sigut anat treballant
i anar treballant i...
Quantes fotografies, Pep?
Me sembla que n'hi ha,
m'equivocaré,
200 i escaig aquí,
250,
però lògicament n'he fet més.
En quantes vas fer?
600, 800, no ho sé.
Tu pensa que també
un encàrrec d'aquests
que no hi ha cap foto preparada,
no hi ha...
Has passat ara una mateixa
i una senyora amb una tomaca
que diries,
l'idea et posa't així,
t'has de crear una miqueta
com fer-te amics d'ell
i ser l'home invisible
dintre del mercat,
ser part del mercat
per anar fent fotos,
agafar aspectes
i observar coses,
mirar, no?
Què has volgut enretratar?
Perdó?
Què has volgut enretratar?
És a dir,
què has volgut captar
amb aquestes 200 giscaix fotografies?
Captar l'ànima del mercat,
sobretot,
i encabar...
i els records que m'ha portat...
Però jo ho basaria amb l'ànima,
perquè el mercat,
el títol ja es diu així...
Un mercat de vida.
Un mercat de vida.
Un mercat de vida.
Un mercat és vida.
Un mercat és el Mediterrani.
Jo sempre reivindico el Mediterrani
en tot el que faig,
no?
i el mercat és...
I el mercat és...
I per mi és el centre,
el centre de la ciutat.
Es troba la gent, no?
És el punt de trobada.
Gent diferent,
productes diferents.
Encabar, com a fotòdor,
i que he viscut de petit al mercat,
perquè anava a la parada de la mare,
no?
Els olors aquests del mercat,
no?
De la foto del peix,
de la carn,
olor espècies,
olor cafè...
I hi ha moltes fotos
que ho veuran del tallat, no?
Que és molt típic,
a primera hora,
allò,
com a manera que vas servir el tallat,
i en cap i la gent típica,
perquè quan vas tants dies al mercat,
és dir els típics del mercat,
que van esmorzar el mercat,
van aprendre el tallat.
El títol és encertadíssim,
el mercat és vida,
i és Mediterrani.
I moltes fotografies de persones, no?
Sí, clar.
De gent, la gent,
perquè la gent és la vida.
A part que hi ha detalls de fruita,
de peix,
de bacallada,
de sarangades,
és gent,
qui dona la vida al mercat és gent, no?
Això pel que fa a les fotografies,
i pel que fa als textos,
Anna,
com has treballat en aquesta qüestió?
Quin és l'encàrrec,
si és que et van demanar
una cosa concreta de textos,
o què has fet
a partir de la teva iniciativa pròpia?
Molt bé.
A veure,
aquesta iniciativa,
ja me la va comentar
la Cambra de Comerç,
cap allà l'any 2007,
em vaig associar
amb una col·laboradora,
perquè m'ajudés
a fer un treball,
de fet és un homenatge,
i és molt, molt innovador.
De fet,
quan vegin,
quan tinguin el llibre a les mans,
i vegin l'estructura,
al guió,
defuig una mica
del sistema clàssic
de valorar la història,
anem per etapa per etapa.
No,
tot el contrari.
El que vam fer és
anar directe,
com molt bé ha explicat el Pep,
anar a buscar
aquella essència humana,
aquell caliu.
hem parlat amb els paradistes,
amb la gent que ocasionalment
hi ha anat,
la gent de tota la vida,
la gent que allà
hi ha portat productes,
els que espontàniament
hi han anat una temporada.
Bé,
tota aquesta colla
de sensacions,
de records,
de memòria,
és el que els vam demanar
que ens expliquessin.
Volíem saber
què consistia
en aquell ànima.
I, de fet,
el que hem trobat,
hem trobat una cosa meravellosa,
que el mercat
és una petita ciutat
dins d'una altra.
I, de fet,
és el que hem descobert.
El Pep també ho acaba d'explicar
ja des de les aulors.
Encara no entres
a aquell soroll
que sempre hi havia,
a aquell rebombori.
A més a més,
el mercat encara no ha tingut
una monografia
que parli
com es mereix,
que quedi
com el senyor mercat
que és.
I llavors,
nosaltres hem fet
aquesta mirada
un pèl diferent.
hem entrat
i hem buscat
què passava amb la gent.
Què és el que més es venia?
Què és el mateix
que fa 30 anys?
Quins records
guarden els paradistes
dels seus avis?
Què els hi explicaven?
O com era
la xarxa
de relacions socials?
No només
dins del mercat,
perquè, és clar,
aquesta ciutat
que nosaltres
hem defensat
i hem presentat
i que el Pep
li ha donat
aquesta màgia
que té aquest llibre,
doncs, clar,
al voltant
també hi havia
la resta de ciutat
que s'associava
dins d'aquesta ciutat.
Per tant,
hi ha una xarxa
de connexions
boníssima
i que s'enllaça
des que els nens
anaven a jugar
a la plaça,
des que els nens
tenien una escola...
Jo era un d'ells.
Molt bé.
Ostres.
Doncs que molts dels nens
que pujaven
amb els seus pares,
que pujaven
carregats amb el peix
del serrallo,
molts se quedaven,
per exemple,
a l'Acadèmia Santo Tomàs
i bé,
tu també,
Pep.
Carai.
El Pep Llens explicava
la seva...
El que suposa
per ella
haver rebut
aquest encàrrec
aquí per l'Anna.
Què suposa
haver fet
aquest llibre,
els textos
d'aquest llibre?
Doncs molta,
molta humanitat.
M'han ensenyat
moltíssimes coses,
però moltes.
Hem recuperat
des de
peripècies,
anècdotes,
històries,
les que es puguin
de diferents tipus,
les que ens puguem
anar a imaginar.
És clar,
de les bones
i de les més caòtiques,
fins i tot,
els hi podem dir,
però realment
molta màgia m'ha donat,
m'ha aportat
moltíssima,
moltíssima.
No et pots imaginar
que a l'interior
d'aquell espai
hi ha hagut
i encara,
fins que ara
es va tancar,
va existir
una vida
tan,
tan,
tan peculiar,
molt peculiar.
Pep,
tu creus que el mercat
quan torni
al seu emplaçament original
després de les obres
serà el mateix?
O clar,
la modernitat
aquesta del segle XXI
farà que aquest esperit
canviï molt?
El mercat
serà el mateix
i
els paradistes
seran els mateixos
i
l'essència del mercat
continuarà.
A mi,
des del punt de vista
fotogràfic,
m'ha costat una miqueta
perquè són,
si us fixeu,
són fotos
del mercat,
el mercat antic
i, clar,
la vida
hi ha hagut de fotografiar
amb la carpa
aquesta que estan
i he hagut de jugar
una miqueta amb això,
no?
Amb les fotos,
per exemple,
que he fet de l'interior
un es veu mai el terra
i amb l'altre
no es veu mai el sostre,
no?
És a dir,
que inclús molta gent
que ho vegi
de fora de Terrona
es pensarà
que les fotos
estan fetes
dintre del mercat,
no?
Però,
la pregunta
en concret
el que hem fet
jo crec que sí,
perquè el mercat
és el que des,
és una ciutat
dintre d'una altra ciutat
i ho indico,
i és mediterrani,
són els segors,
els olors,
és el que s'envolta,
no?
A l'Anna,
en fi,
en tota aquesta etapa
de preparació del llibre
li va sorprendre
alguna cosa,
especialment?
Allò,
buscant coses,
parlant amb la gent,
hi ha algun aspecte
que t'hagi sorprès,
que potser desconeixies?
Moltes coses,
moltes,
des de l'emplaçament,
que al principi
se'n fa cinc cèntims
d'on havia d'anar
el primer mercat,
que no anava aquí,
que anava a la part alta,
tot el pensament
que hi va haver al darrere
de veure quins edificis
tirem a terra
per construir
aquest senyor mercat,
doncs es va emplaçar
a la plaça Corsini,
que és un lloc
que a més a més
es va marcar,
el mercat
és el que ha vist
créixer tots els edificis
del voltant,
i a partir d'ell
doncs es va anar
dissenyant
tot l'urbanisme
d'aquells carrers,
mana ell allà,
i després
totes les històries,
les històries
des de com els paradistes
han sobreviscut
al llarg del temps
per fer més gran
el seu negoci
i com s'han adaptat,
per exemple,
des que arriba la llum,
des de com superaven
el fred
que tenien un braser
als peus,
o com, per exemple,
al centre del mercat
hi havia una font
que aquella font
servia per comunicar
a la gent
i per unir la gent,
i a partir d'aquí
quins productes,
hi ha gent
que t'ha explicat
els productes
que jo
alguns
els conec
encara,
però d'altres
és que
les generacions més joves
si els hi expliques
aquests nous productes
t'adiran
no sé què en dius,
i clar,
hem recuperat
tota aquesta memòria
tan interessant
que de fet
que de fet
et fa viure
més el present
del que teníem abans
i del que tenim ara.
I tu, Pep,
has descobert alguna cosa nova?
T'has sorprès alguna cosa?
Potser com que ja coneixies
molt més la vida del mercat?
Jo, més que descobrir,
és a dir,
m'ha encantat tornar al passat.
És a dir,
hi ha hagut moments d'emoció,
és que...
jo quan vaig estar dintre
del mercat
que està buit,
és el mercat del mercat,
està buit,
és a dir,
impressiona, no?
Hi havia alguna cosa allà dintre,
hi havia allò que et deia,
jo de petit,
ja no m'anava
a l'acadament de Sant Tomàs,
hi havia anat.
Jo per primera vegada
m'he atrevit a escriure
en aquest llibre
i a més de posar el currículum
com ho van demanar,
he fet una petita bibliografia.
Fas una reflexió personal
sobre la teva vinculació
amb el mercat.
I jo anava allà al mercat
i clar,
si a mi el mostre d'o
que ho poso aquí
a la meva mare
m'arribava al nas
quan jo anava.
I bueno,
m'ha suposat això,
m'ha suposat trobar-me
en part, diria,
a mi mateix,
és a dir,
retrobar-me en el passat
i això per mi ha sigut molt,
m'ha ajudat molt fotogràficament
i bueno,
jo crec que...
Et sens esplendit,
et sens plenament satisfet.
Us ho dic en sèrio,
em sento,
ja saps que he publicat,
no ho sé,
l'hauré publicat,
que he col·laborat
amb uns 160 llibres,
els meus en tenia 15,
però que un dia,
tant toqui un de Tarragona
i que sigui el mercat,
doncs estic,
no s'ho podeu imaginar.
En un núvol.
Digues, Anna.
Sí,
volia comentar
que a banda
de totes aquestes fotografies
actuals
que ens presenta el Pep,
nosaltres el que hem fet
també és demanar-los,
els paradistes,
que sisplau
que ens poguessin passar
algunes de les seves fotos
doncs de quan ells
ho havien treballat,
de quan els arribava el producte,
de l'àvia despatxant,
d'una clienta,
de la clienta
que hi anava cada dia,
de les clientes més fidels,
dels productes
que sempre es demanaven
i llavors també
amb el llibre acompanya
un CD
doncs d'aquestes fotos
i així
s'articula una miqueta
aquesta memòria
que estem explicant,
aquesta memòria del passat
amb aquesta vida
més present,
no?
I llavors
enllacem
aquests dos capítols.
A més,
és un llibre
que segurament
es mereixia el mercat,
que encara no el tenia.
No,
no n'hi havia cap.
Per això.
Sé que hi havia alguna cosa històrica.
Sí,
alguna referència històrica
sobre el mateix edifici,
però aquesta transmissió
amb fotografia i amb text
del que és això,
la vida del mercat.
Un llibre ple de vida com aquest
des del punt de fotogràfic
i des de l'escrit de l'Anna
no crepàja,
crec que no s'havia fet
i crec que el mercat
s'ho mereixia
i s'ho mereixia
amb els tarragonins.
Perquè el mercat
és un punt únic,
no?
Un punt de trobada únic.
Sí,
jo per mi sí.
Ell ho ha definit molt bé,
és una ciutat dintre
d'una altra ciutat.
Sí,
però clar,
podríem tenir moltes ciutats
dintre de la ciutat,
però segurament
només tenim aquesta ciutat,
no?
És un punt únic,
és un punt de trobada,
els textos, Anna?
Déu-n'hi-do,
la redacció és lenta,
també m'ha ajudat
una col·laboradora
que ja n'he parlat,
la Magda Guillén,
i entre totes dues
hem intentat teixir
tots aquests textos
i llavors voler donar
aquesta idea
doncs més novedosa,
intentar demostrar,
fer aquest homenatge
també,
Déu-n'hi-do,
del temps que hi hem passat.
Costa una miqueta
teixir un guió
que vulgui tenir
aquesta xispa
més actual.
El llibre es presentarà
el proper dilluns,
a la tarda,
al Palau de la Diputació
de Tarragona,
és un llibre promogut,
editat per la Cambra
de Comerç,
s'ha fet una tirada inicial
de 2.000 exemplars
i em sembla
que per les característiques,
per la temàtica,
per la qualitat
del material,
de la fotografia
i dels textos,
em sembla que pot ser
un llibre fantàstic
de regal
per aquest Sant Jordi,
a més de ser
un homenatge realment
al mercat central
de Tarragona.
De fet,
el títol és
Un mercat de vida
que segurament
demostra molt bé
simplifica molt bé
en una sola frase
el que significa
el mercat central de Tarragona.
Avui ens hem volgut
apropar,
encara que sigui breument,
amb el testimoni
dels seus autors,
del Pep Escoda
i de l'Anna Isabel Serra.
El Pep Escoda
s'ha encarregat
de les fotografies,
l'Anna Isabel Serra
dels textos d'aquest llibre
que es posarà a la venda
la propera setmana
després de la presentació.
A tots us,
moltes felicitats,
enhorabona,
perquè el producte
és fantàstic,
el tenim aquí,
és un llibre magnífic
i segur que es vendrà molt
per aquest Sant Jordi
i més enllà de Sant Jordi
esperem que també.
Pep,
Anna,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé.
Adéu-siau.
Bon dia.