A Tarracoviva ens explicaran que la vida dels humans era molt dura,
però que també era molt rica, i tot el que hi havia,
tot el que feien els noces avantpassats una vegada més,
s'incorpora a la ciutat de Tarragona amb el Festival Tarracoviva.
Ja fa un quant temps que va assolir aquesta denominació de festival,
perquè realment ho és en el sentit formal
i en el sentit més lúdic de la paraula.
Començarà el dia 18, acabarà el 30 de maig,
però és que a partir d'avui ja podeu recollir invitacions
i comprar entrades a través de la pàgina web del festival.
Per això hem convidat avui Magí Seritjol, el seu coordinador.
No sé si he dit alguna cosa. Aixecaves el dintre.
A veure si allò de les dates no ho has dit bé.
No, les dates ho he dit bé,
perquè quan vam fer la primera vegada de premsa,
aquestes eren les dates previstes, hi ha hagut un petit canvi,
i és que les entrades per internet seran el dia 7
i a nivell personal el dia 12.
Molt bé, doncs ajornem una miqueta,
però sí que va bé que ja sabem el que ens esperen,
el millor sentit del terme.
Comencem en tot cas, si et sembla, Magí,
dient que tot va més.
hi ha més espais, més activitats,
més de tot en aquesta edició.
Algú diria, home, la crisi, menys, no, no, més.
Sí, és una aposta que hem fet
de tot l'equip de Terracoviva,
que ja el mes de juliol passat
ens vam fer les primeres valoracions
i anàlisis per l'any següent,
i vam decidir que malgrat tot
hauríem de seguir creixent,
perquè creiem que és una aposta
per nosaltres estratègica per la ciutat,
és a dir, en el sentit que tenim a les mans
una eina des de la cultura,
des del patrimoni,
que ens projecta el món
i que no podem fer passos enrere en aquest sentit.
Aleshores, malgrat la crisi
i malgrat els problemes econòmics que hi ha
i que són evidents,
doncs ens vam posar les piles i vam dir
escolta, què hem de fer?
Bàsicament treballar més.
I això és el que hem fet,
vull dir, és treballar més,
dedicar-li més hores,
anar buscant més col·laboracions,
es prens el cervell per veure
com es pot treure el màxim de rendiment
a les coses,
convidar col·laboradors,
moure's,
en definitiva moure's,
és a dir, jo no,
a veure,
la recepta per sortir de la crisi
no crec que la tingui ningú,
vull dir,
no ho sé,
perquè és una crisi dura,
ens està afectant a molts nivells
i és general
i evidentment,
vull dir,
existeix,
no podem dir que no,
no sé com se'n sortirem,
el que sí sé és com no se'n sortirem,
és a dir,
no se'n sortirem queixant-nos.
Ni fent res,
al contrari.
Ni fent res,
per tant,
és a dir,
potser no ho aconseguirem,
però almenys val la pena intentar-ho,
llavors això és el que vam decidir
fa un any,
intentar-ho,
t'he de dir que des de la,
diguéssim,
des de la regidoria de patrimoni,
des de l'Ajuntament,
sempre,
totes hi ha estat col·laboracions
amb la qual cosa,
evidentment,
sense això no s'hauria pogut fer
i per tant,
supercontents
i bé,
i la voluntat és aquesta,
la voluntat és seguir creixent,
jo crec que,
ja he de dir,
que el Festival de Recorrió
no ha fet més que arrencar,
és a dir,
estem a les Bessaroles
i això quan ho explico a la gent,
fa 12 anys sí,
però els grans festivals a Europa
tarden 20-30 anys en fer,
els grans,
ens queda molt de camp per recórrer
i estem en això,
estem en aquesta fase de creixement
i d'avaluació del futur
i d'estratègies de futur.
Em dóna la sensació,
i de fet,
hi ha la certesa
que hi ha aquesta línia
de treballar
en crear una programació
de festival
que sigui molt atractiva
a la gent de Tarragona,
lògicament,
a tots els visitants,
hi ha hagut també una altra línia,
aquesta completa,
continuada,
de dia enrere dia,
que és aquesta projecció internacional,
hi ha hagut sempre
molt d'interès
i més en els últims anys
sobretot d'aquesta consolidació
com un dels festivals
de referència europeus.
És que crec que no tindria sentit,
és a dir,
crec que fer un festival
només exclusivament
per la gent de Tarragona
i del territori
em sembla que seria un error,
sembla,
és a dir,
si del nostre llegat patrimonial
d'època romana
està declarat patrimoni mundial
per l'UNESCO,
vol dir que té valors universals
i per tant,
és a dir,
hem de sortir al món
i no només hem de sortir al món,
sinó que el món
ha de venir a Tarragona,
és a dir,
ja n'hi ha prou,
vull dir,
jo crec que hem de començar,
i no,
ja no ha d'estar a Tarragó viu,
jo crec que és una reflexió
per totes les activitats
d'alguna manera
que féssim a la ciutat,
o sigui,
o ens obrim el món,
o ens quedarem aquí
dient
el macos que som
i el bonic que som
i quin clima més bonic que tenim
i quina ciutat més bonica que tenim,
però no avançarem,
és a dir,
ahir va haver,
com milions de persones,
evidentment,
la inauguració
de l'Expo de Sengai,
no?
Bé,
és a dir,
a veure,
el món ha canviat
i està canviant,
com sempre,
d'altra banda,
és a dir,
el món sempre canvia.
Bé,
o ens adaptem
i comencem a obrir-nos
i no hem de tenir por,
jo penso que tenim prou coses interessants
i amb,
sobretot amb cervell,
que dic jo,
és a dir,
fer les coses amb cervell,
pensades,
amb estratègia,
jo crec que se'n sortirem,
però no només el camp aquest festival,
sinó en tots els camps
que ens ho proposem,
però ens hem d'obrir el món,
o sigui,
Tarragona ha de fer un paf,
una obertura,
i no només obrir-nos.
Treure's complexes de sobre,
segurament,
anar al món
i que el món vingui a nosaltres,
aquest és la,
el futur passa per aquí,
però no el futur,
hi ha el present,
és a dir,
i per tant,
des de Tarragona
és el que estem fent,
jo espero que,
hi ha més gent
que ho està fent també,
no som els únics,
però penso que hauria de ser general,
traiem-nos complexes,
vull dir,
Tarragona tirarà endavant
si ens obrim.
En aquest sentit,
per exemple,
parlem del projecte de col·laboració
entre el festival
i el canal temàtic
History Channel,
què suposa aquest projecte
pel festival?
És important això?
Comença,
és un inici,
és la primera col·laboració,
ja ho veurem,
perquè tot s'ha de fer,
a més,
aquesta gent,
vam tenir una reunió
a la seva seu a Espanya,
que és a Pozzolo de Racón,
vam tenir una reunió
molt, molt curiós
i molt maca
perquè vam dir,
no correm,
establim una primera col·laboració,
valorem-la quan acabi
i després ja seguirem creixent.
Bé,
la idea és intentar
oferir al públic
del festival
bons documentals
de divulgació històrica
i que el canal aquest,
doncs a la llarga,
pugui fer col·laboracions
de creació amb el festival.
Però això és una cosa
que anirem fent a poc a poc.
Aquest any
només fem
una petita intervenció
que és
projectar
tres documentals
de la cadena,
els oferirem gratuïts
a la plaça de l'Ari
i a la plaça del Fòrum
per la nit,
els últims,
el divendres 28
i dissabte 29,
i a canvi
segurament
estem acabant de negociar-ho
però el mes
d'octubre o novembre
l'History Channel,
el canal Història Espanya,
creerà un petit documental
sobre la Tarragona
arqueològica
subterrània,
que dura uns 15 minuts,
que és una sèrie internacional
que fan sobre ciutats
subterrànies,
ciutats
arqueològiques
subterrànies.
Espanya només hem fet
Barcelona i Granada
i nosaltres seríem
els tercers
i llavors això
ho paguen ells,
ho fan ells,
ho produeixen ells
i nosaltres només
hi col·laborem
i segurament
i això ho hem matat
per tots els seus canals
tant als Estats Units
com a Canadà
com a Europa.
Per tant,
és un pas de promoció
de la ciutat,
és a dir,
és el que estic dient abans,
obrir finestres,
obrir col·laboracions,
obrir-nos
i després avaluar també,
perquè aquestes coses
s'han de fer
i després s'han d'avaluar,
anem bé,
anem malament,
què hem de corregir,
però com a mínim
és un pas d'obertura
i d'anar créixent.
Aquella màxima
d'allò que funciona
doncs no cal que ho toquis
i és ben cert
que hi ha bona part
de les activitats
de Tarracó Viva
que han funcionat
i que el públic
les espera
i no es pot prescindir,
però això no treu
que també aneu incorporant
novetats cada edició
i en guany hi ha unes quantes.
Cada any hi ha novetats,
cada any tenim,
i no només novetats
en la qual d'activitats noves,
sinó activitats en nou format,
que és un tema
que ens interessa moltíssim
perquè al llarg dels anys
Tarracó Viva
han anat desenvolupant
formats de divulgació
innovadors
que ara ens estan copiant
altres festivals
i altra gent
d'arreu d'Europa
i això ho hem de continuar.
Llavors aquest any,
per exemple,
tenim el nou format
d'incorporar l'audiovisual
a les activitats
de divulgació.
Això és,
novetats
de contingut
i novetats
de forma també.
Per exemple,
aquí veiem
Projecte Humanitas.
Aquesta és una cosa
que ens fa molta il·lusió.
Aquest any comencem també
d'una manera discreta,
a poc a poc,
perquè això és una cosa
que anirem incrementant.
Vam fer una reflexió
i és que sempre tocavem
la cultura del món romà,
la cultura en el sentit estricte,
allò que dius
literatura,
art,
pensament,
tot el que és
el component bàsic
de la cultura,
ho tocavem
d'una manera tangencial
i vam decidir
que ho tocarien
d'una manera directa.
Llavors,
hem creat un parell
que es diu Humanitas,
perquè la cultura,
el món llatí grec,
en definitiva,
ha d'haver
una autèntica
cosmovisió
de la humanitat
i, per tant,
el que fa referència
a la cultura llatina
és a la persona,
a l'home.
I crec que són
valors culturals
de fa dos mil anys
que ens poden ajudar
al dia a dia d'avui.
I llavors,
el que hem fet
és començar a fer,
tocarem un pensador
que és Seneca,
tocarem un literat
que és marcial,
tocarem un obra d'arquitectura
que és els foros
imperials de Roma,
o sigui,
anem tocant elements
de la creació
de cultura llatina
i en properes edicions
això ho anirem ampliant,
de tal manera
que al final
sigui un dels puntals
bàsics del festival.
També hi ha
un altre
que aquesta,
a més,
també posa en coneixement
les vies
de col·laboració
que s'estableixen
amb altres entitats.
Estem parlant
del Tarraco Viva on Tur,
és allò de...
Aquesta és una cosa nova.
Fer de turistes,
no?
Això està molt bé,
fer de turistes.
Bueno,
aquesta és una cosa nova,
tenim un format nou
que comencem
aquest domenç a dia 9
i és una col·laboració
que establim
amb el Consorci
per la Promoció
de Tarraco Romana
i amb les ciutats
que són membres
d'aquest consorci
que va a dins
Altafulla,
Constantís,
Roda de Barà
i el que fem
és aquest any
fer un espai
de presentacions
al festival.
Hem resumit
el festival
una mica
en una píldola
i la presentarem
a aquestes tres localitats
el dia 9,
el dia 15,
el dia 16.
I això és un primer pas
en tendent
a una cosa
més important
i és que aquestes poblacions
juntament amb Cambrils
per l'any que ve
esperem que es puguin
convertir en seus oficials
del festival.
És a dir,
que el festival tingui
no només Tarragona
que serà el Nucissim
i sempre ho serà
però que tingui
incorporat
a l'Àgert
el que era
l'antic
territori
de Tàrraco
que era més extens
que la pròpia ciutat
i per tant
esperem que
això ho estem començant
a negociar
i parlar
amb aquestes tres localitats.
Cambrils ja és
el segon any
que participa
per tant
pràcticament
podríem dir
que és una seu
del festival
i amb l'intenció
aquesta
de tenir un festival
del territori
no només estrictament
del nucli
de la ciutat.
Són activitats
que donen necessitat
això
que és posar la llavor
perquè anegin creixent
en les properes edicions
com ara
el projecte
Certamina
Certamina
aquest és un altre projecte
que no s'accentuen
tenim uns problemes
ni que sigui
de trampa
també té gràcia
així te'n recordes més
el Certamina
l'he posat així
perquè eren antics
concursos
que feien
el món grec i romà
sobre composicions
poètiques
i elements de cultura
com uns jaus florals
exacte
molt bé
per aquí anava la cosa
llavors hem posat aquest nom
una miqueta per fer
és una idea
que hem començat
aquest any a treballar
els fruits
ho començarem a veure
l'any que ve
i és que hem proposat
als instituts de la ciutat
que elaborin un guió
presentin una proposta
com si fossin
un grup de reconstrucció
llavors presentin
una proposta
de reconstrucció
d'algun element
de la cultura
i de la civilització romana
i en premiarem
el millor guió
diguéssim
i aleshores
el premi és
que la següent edició
de Terracó Viva
s'incorporarà
dintre el programa
oficial de Terracó Viva
Què pretenem?
Pretenem que gent jove
de la nostra ciutat
s'aficioni
a la reconstrucció històrica
s'aficiona a la divulgació
que diguéssim
sigui una miqueta
la pedrera del futur
és a dir
que en tinguem
relleu generacional
dintre dels grups
de reconstrucció
de la ciutat
perquè si no
correm el risc
que ara estem molt bé
pim pam
hem anat creixent
i arriba un moment
que no hi hagi relleu
i pensem que
hem de començar
a posar el cuc
a les generacions joves
perquè s'incorporin
en aquest món
de la reconstrucció
de la divulgació
això és una novetat
i estem treballant ara
ja t'ho dic
començarem a executar
l'any que ve
les coses van més lentes
i costen més
del que sembla
perquè a més
els ritmes acadèmics
són nosaltres
però penso que
això no ho ha fet
ningú a Europa
i som els pioners
en aquest camp
i crec que
haurem aportat també
un fil de futur
en el festival
els grups
de reconstrucció
que justament
no es conformen
en repetir cada any
la mateixa representació
i en aquest sentit
en guany
ens podrem conèixer
de molt a prop
al primer emperador
de Roma
August
sí
ni es conformen
ni ens deixem conformar
feu el que podeu
a veure
és una miqueta
bogeria
perquè
fer cada any
activitats
de nova creació
del món
de la reconstrucció
històrica
això a Europa
no ho fa ningú
és a dir
la gent
els grups
van fent
canvien alguna cosa
cada 5
aquesta gent
no canvia
canvien cada 5-6 anys
una miqueta
nosaltres exigim
un esforç
que vagin canviant
cada any
i facin noves propostes
una és aquesta
que estàs dient
d'August
la vida d'August
serà un intent
de crear
com explicar
la biografia
d'un personatge
important
del món romà
a través
d'elements
de reconstrucció
de visualització
d'imatges
i de petites dramatitzacions
tot això
està en plan
experimental
ja veurem
com surt
i com
però
va amb línia
d'avançada
ja
que el 2014
celebrarem
el vi mil·lenari
de la mort d'August
i aleshores
és un bon any
per dedicar-li
molt més
protagonisme
en aquest personatge
que crec que és
un dels
jo diria
que és un dels fundadors
de la idea d'Europa
Magí
estic passant
i dic
anirem comentant
novetat
ja ho he vist aquest matí
és que totes les novetats
no
quantes novetats hi ha
ara no porto
però
mira
pensa que
estem voltant
els 500 actes
és a dir
que d'any
hem seguit creixent
i clar
més actes
més activitats
més espais
es fa una miqueta difícil
i això és una cosa
que hem de valorar també
perquè
el programa ja està penjat
al web
i amb els horaris
i tal
i gent que ens truca
escolta
això és inabarcable
no és inabarcable
en el sentit
que evidentment
qui pertenga a veure-ho tot
no ho podrà
ni molt menys
i s'ha tractat
de seleccionar coses
de dir
bueno
doncs me faia el meu paquet
dintre l'oferta que hi ha
doncs jo em faia el meu paquet
i me faia la meva visita
aquest és l'esperit
i amb la idea
que evidentment
no es pugui visionar
malgrat estiguis
tots els dies del festival
no no
també els espais
són els que són
tenen un aforament limitat
a vegades són espectacles
o són reconstruccions
que precisen
d'un espai petit
tenim petit format
que no renunciarem mai
perquè el petit format
ens dona molta proximitat
tenim el mitjà format
i estem
i també el gran format
que el tocarem
cada vegada més també
aleshores bueno
entre cadascú d'aquests formats
la gent ha de triar
una miqueta
què és el que li ve més de gust
hi ha gent que li agrada més
les coses més massives
i hi ha gent que li agrada
pel contrari
que li agrada les coses
molt tranquiletes
i també oferim
una miqueta
aquesta àmplia panoràmica
estem sortint
en poder espionatge
traïció
la vida a la casa
al carrer
sí
intentem abarcar
molts aspectes
de la vida
de fa dos mil anys
és a dir
que no se centri
només en l'especte militar
o l'especte d'espectacles
no
truquem vida quotidiana
religió
política
en fi
urbanisme
tot el que podem
aquest any hi ha una conferència
molt interessant
sobre reciclatge de residus
del món romà
i com reciclaven els residus
que eren més netets
que nosaltres
o què?
a veure en general
érem més bruts
en el sentit
no que fossin nens
sinó que els mitjans
eren menys
és a dir
no tenien
un servei de neteja
generalitzat
les clavagueres
no abastaven
a tota la ciutat
sinó que eren
només els carrers principals
però
hem de dir que
en aquella època
era el més avançat
és a dir
evidentment comparat
amb ara no
però
les ciutats romanes
comparades amb
les ciutats gregues
o altres
fins i tot
de la part oriental
de l'imperi
eren les més avançades
en aquest camp
per tant sí que van fer esforços
per millorar
i una cosa
va tenir una curiosíssima
que és una cosa
que a mi em fa reflexionar
el gran Marvi Psània Grip
l'amic íntim
d'August
el gran organitzador
d'alguna manera
perquè
sense Grip
no hauria pogut muntar
el que va muntar
August
l'any 30
va ser nomenat cònsul
i quan acaba de ser cònsul
és a dir
com si tinguéssim
primer ministro
o president del govern
deixe de ser president del govern
i passa a ser
conseller de l'Ajuntament
per la neteja pública
és a dir
no li cauen els aners
i deixe de ser president del govern
i és a dir
que ser regidor de Roma
i neteja les clavegueres
fan clavegueres noves
és a dir
tenien una gran
sabien l'important
que era això
ho sabien
i ho valoraven tant
que el màxim personatge
després d'August
el món romà
es va dir
que han de ser clavegueres
també sabien més
del reaprofitament
perquè no
no llançaven
tantes coses
com nosaltres
lògicament
hi ha també
música
com ha passat
cada any
i també música
en directe
de reconstrucció romana
sí
l'Udia Cènici
que és un grup
que ve cada any
són els col·laboradors
nats del festival
aquest any
oferiran concerts
a les muralles
i un concert extraordinari
que farem
al Conservatori de Música
de la Diputació
pels alumnes de música
del Conservatori
i la seva família
i està obert a tothom
fins a la cabuda
al local
està obert a tothom
i és gratuït
i això farem
és un concert extraordinari
que tenim molta il·lusió
perquè és també
d'alguna manera
que les joves generacions
de músics de la ciutat
coneguin una mica
un treball
en aquest camp
d'arqueologia musical
que també és molt interessant
perquè
l'Udia Cènici
és un grup
de professionals
de la música
tots són músics professionals
i la feina
que han fet
d'investigació
en la música romana
és impressionant
no hi ha cap altre grup
al món
que hagi fet aquesta feina
i em semblava
que hauríem de poder
apropar
la realitat
de l'educació
l'ensenyament
de la música
de la nostra ciutat
amb aquesta realitat
fixa't que és curiós
una ciutat que a més
ho sabem tots
conservatoris
escola municipal
escoles privades
a Tarragona
hi ha molts joves
que estudien música
l'aula de música
tradicional
està funcionant molt bé
però no hi ha aquesta cosa
de la música romana
potser perquè no ens hi hem posat
com a ensenyament
sí
tot és començar
nosaltres l'únic que volem
és que els alumnes
coneguin una mica
el treball de l'Udiacén
i sàpiguen que hi ha
hi ha treballs
d'arqueologia musical
interessants
i a veure
sempre pot servir
per inspirar algú
però bàsicament
ho fem perquè ho coneguin
i perquè d'alguna manera
es coneguin
aquestes dos
l'ensenyament
de la música
bàsicament
la música clàssica
i després
la música contemporània
però sabíem
que abans
ja hi havia música
i crec que això
pot ser una bona reflexió
ho deia el Magí
500 actes
aproximadament
per tant no espereu
que els esmentem tots
en tot cas
anem fent salts
a través del programa
la part gastronòmica
també la tenim coberta
està hipercoberta
tenim tant
els restaurants
que continuen fent
menús integrats
i la ruta d'etapes
que vam fer l'any passat
i tenim els tallers
de cuina
per part d'Aquànum
per la gent
que vulgui aprofundir
una miqueta més
sobre els conceptes
de gastronomia romana
veig el transport
de viatgers
a l'antiga Roma
és una conferència?
no
això és una petita exposicioneta
que estem muntant
per veure
com era el transport terrestre
fa 2.000 anys
exposicions
tallers
això dels tallers
és molt maquet
això és maco
per una raó
perquè permet
els tallers
són activitat
que evoquem
al públic familiar
i quan diem
públic familiar
vol dir que
tota la família
la pot fer
que és el que succeeix
jo ho vam començar
l'any passat
aquest any
l'ampliem
i llavors
hi ha
membres de l'any
que es punten tots
el pare, la mare
el nen, la nena
i la tieta
és a dir
va molt bé
però ho fan junts
i és un taller
que pot empresonar
tant la canalla
com la gent gran
amb la qual cosa
ens dona
això
aquesta canxa
d'integrar
del públic familiar
que se sentin partícips
de fer una cosa
i fan
o sigui
aprenent fent
que és la millor manera
d'aprendre evidentment
jo penso que
això
aquest any
hem fet
algun taller més
és a dir
que hem crescut
una mica
en aquests tallers
i seguirem creixent
és a dir
l'oferta
de tallers familiars
creixerà
el camp d'aprenentatge
de Tarragona
com sempre
prendrà
els jardins
del camp de mar
per omplir-los
de joves estudiants
ells són ja
també
tots els anys
totes les edicions
de Tarragona
i són uns veterans
col·laboradors
del festival
jo és una cosa
que el camp d'aprenentatge
no me n'estic mai
de dir
que tenim
una institució
a la nostra ciutat
que quan vas
quan viatges
per França
per Alemanya
t'adons compte
de la importància
que té
perquè els demanen
tallers
i experiències
que fan
i les demanen
a tota Europa
és a dir
Arles
el museu d'Arles
té tallers
que han copiat
evidentment
en col·laboració
amb el camp d'aprenentatge
te'n vas a Alemanya
i te trobes
que hi ha museus
que estan interessats
en fer tallers
que han fet
els del camp d'aprenentatge
és a dir
porten molts anys
treballant
ho fan molt bé
i realment
són pioners
en aquest camp
per la canalla
sobre el món romà
i per tant
jo n'estic molt content
no espereu
que us convidin
a participar
d'una orgia
una bacanal
però sí que han organitzat
teatralitzadament
una saturnàlia
uf que cansat
després de tanta organització
però sí que intenteu
una mica representar
el que era
la festa dels esclaus
això també és una novetat
i es farà tant de marx
sí
aquest serà
l'acte de cluent
d'aquest any
pel grup de l'Eia de Tarragona
sabem que cada any
fem un cluent
del domenys a la tarda
i aquest any
havíem encarregat
el grup de l'Eia
que tocava
i estan molt il·lusionats
estan assajant aquests dies
per acabar de polir-ho
i bé
el que ens explicarà
una miqueta
és aquesta festa
de les saturnàlies
que tenia lloc
pel desembre
és a dir
que correspondrien
als nostres Nadals
però que els seus continguts
s'assemblen més
als nostres Carnavals
és la subversió
de les classes socials
els esclaus
simulaven ser
reis per un dia
i per tant
eren els amos
de la casa
i la gent
s'arreglava coses
se disfressava
és a dir
tenen més de Carnaval
que no pas de Nadal
i era pels vols de Nadal
quan s'ha fet
a veure
els oients potser diuen
tot això és magnífic
novetats
però a veure
tindrem d'una banda
les legions
amb les seves
escenificacions militars
i d'una altra banda
els gladiadors
els tindrem també en guany
com cada any
aquest any
ampliem l'oferta
de gladiadors
aquests gladiadors
farem dos tipus
de demostració
uns que es diu
monera gladiatora
que és estrictament
els combats
és a dir
és l'oferta
que tradicionalment
venia fent
i això ho farem
dos passes
divendres i dissabte
i l'údia polinari
que era
l'acte de col·lenda
de l'any passat
sobre com funcionàvem
amb els jocs
de gladiadors
des del començament
fins al final
i no tant
les lluites
que també n'hi ha
però a més
qui pagava els jocs
com s'organitzaven
els espectadors
amb els seients
tots aquests elements
diguéssim
de ritual
i d'organització
dels jocs
que organitza
el grup Nemesis
de Tarragona
aquest any
ho farem dos vegades
per tant
l'oferta de l'amfiteatre
s'amplien dos
hi haurien quatre
demostracions
de gran format
a l'amfiteatre
amb això
ho entenem
també com una mica
formació de públic
de gladiadors
perquè els primers anys
com a públic
era amb un desastre
aquí a Tarragona
aixecàvem el dit
cap amunt
ara vas
i he sentit
una frase
un dia
em vaig petar
de riure
en França
i van dir
ser com a Tarragona
ho fem com a Tarragona
com si fóssim
un públic
que esperen
amb aquest tipus
tenim ja tots
un màster
ja la cosa
cavalleria romana
també
on trobarem
lesions
evidentment
mantenim
evidentment
això és com
els menús
dels restaurants
importants
que es mantenen
plats tradicionals
i intentem
que agradi tothom
i que tothom
que vingui
surti content
i digui
l'any que ve
tornaré
que és una de les coses
que ens interessa molt
fidelitzar el públic
no es tracta tant
de fer la gran edició
per fer volar Colom
sinó
fidelitzar el públic
la gent digui
un cap a cada
tantes coses
tornaré l'any que ve
la nostra política
sempre és una miqueta
el que s'estrena aquest any
s'ha tornat a fer l'any següent
per la qual la gent
que no ha pogut veure aquest any
pugui veure l'any que ve
és una manera també
d'enganxar
de fidelitzar
el nostre públic
i és un mecanisme
que tenim
que la gent
a poc a poc
pot anar a veure
quasi totes les coses
però necessita
diverses edicions
actes molt populars
actes multitudinaris
i conferències
que cal parar compte
perquè tenim
una sèrie de conferències
està mirant
el cartell
podríem dir-ho així
i els títols
ja d'entrada
són prou suggerents
per què crear
una biblioteca
en Alejandria
quina gran pregunta
i a més la contestarà
un doctor en filologia
clàssica
per la Universitat d'Oxford
Albert O'Henador
és un dels grans
especialistes
amb papirs grecs
i romans
és papiròleg
l'Henador
per Oxford
per Heidelberg
també
és un dels grans
conegutadors a Europa
d'aquest món
i és una persona
entranyable
que veia
fa diversos anys
al festival
i li hem proposat
que parli
sobre la biblioteca
a Alexandria
i per què
es va crear
aquella biblioteca
hi ha una conferència
que es diu
el Google
de l'antiguitat
perdó
una exposició
que es diu
el Google
de l'antiguitat
és a dir
la biblioteca
de Alexandria
realment
era el Google
de fa 2000 anys
és a dir
quan la gent
volia saber
alguna cosa
consultava
la biblioteca
podria viatjar
quilòmetres
i quilòmetres
per arribar allà
o fer-s'ho arribar
la biblioteca
feia còpies
dels seus llibres
i si li encarregaven
feia una còpia
i l'enviaven
per correu
i una cosa
interessant
la primera vegada
que s'esmenta
el nom Tarragona
és amb un document
d'un bibliotecari
de la biblioteca
de Alexandria
i recordes
o saps pel motiu?
perquè el senyor
estava consultant
ciutats espanyoles
de la costa hispana
i ell cita
un altre autor grec
que havia parlat
de Tarracón
aleshores
la primera vegada
que s'obtiu
en el mapa
a nivell mundial
és perquè
hi havia un coneixement
amagatzemat
a la biblioteca
de Alexandria
Quines curiositats
totes aquestes
descobertes
de detall
també les podem fer
el Terracó Viva
que compta
i com sempre
treballeu en col·laboració
amb entitats
amb museus
amb empreses privades
públiques
i això anirà més
és una cosa
que intentarem
fer créixer
al final
tothom pot aportar
és a dir
clar
des de molts àmbits
de la vida actual
es poden fer reflexions
sobre el passat
i per tant
això ho anirem
ampliant
aquest any
per exemple
a nivell de museus
la fira de museus
són més de 50 museus
i hi ha ciments arqueològics
que participen a la fira
nosaltres pensàvem
que tant seria problemàtic
perquè evidentment
amb la crisi
la gent li costa més
i resulta que
no hem donat abast
hem hagut de tancar el programa
perquè és que no hi cabien més
són 52 estants
que hi haurà allà
hem quedat una cosa nova
que és l'espai
de presentacions rostre
que són presentacions
de projectes
de divulgació
del patrimoni
històric
d'època romana
i tenim 20 i escaig
presentacions
és a dir
em pensava que no hi haguem poques
ja no ens hi caben
havíem previst
tres quarts d'hora
o una hora
per cada presentació
hem hagut de rebeixar
pitjor
perquè
no hi ha hores
per presentar
i dir-vos
que a nivell
de museu convidat
aquest any
hi ha els museus
dels fòrus imperials
de Roma
el qual
es fa molt feliç
perquè vindran
i no només això
sinó que fem
una exposició didàctica
evidentment divulgativa
sobre els fòrus
del pretori
i penso que és
una bona col·laboració
per veure com
podem col·laborar
en els propers anys
amb museus
de primer nivell
del món romà
que parlaves
de tota aquesta col·laboració
d'institucions
museus
que venen de fora
no hem de perdre de vista
que això també
puntua
i forma part
d'aquest informe
que s'ha de presentar
a la candidatura
a Tarragona
a Capital de la Cultura Europea
2016
dins d'aquest informe
posar un tàrrecó viva
en aquest format
que ens està explicant
avui Magí Seritjol
té un valor
molt interessant
no cal perdre de vista
que això
també suma
cara a aquesta candidatura
això esperem
com a mínim
així ho pensem
és a dir
que tot el que sigui
presentar al món
que activitats culturals
que arribin a la gent
i que ens obrin
això que demà
ens obrin una miqueta
la perspectiva internacional
crec que és bo
que a França diguin
que això ho han de fer
com els de Tarragona
això ja té un punt
això és honor també
perquè els que fan
el festival d'Arles
que es diu Arelate
que aquest any
serà el quart any
van venir aquí a Tarragona
abans de fer el seu festival
van venir aquí
per parlar amb nosaltres
per veure el festival
i els va agradar tant
que al final
van decidir copiar
el nostre model
i dit per ells
el festival
de fet
conquereix
carrers i places
i de fet en Guany
s'incorporen també
espais que fins ara
no s'havien utilitzat
sí, això és una novetat
aquest any
comencem de manera tímida
volem començar
a poc a poc
perquè fins aquest any
pràcticament
no havíem ocupat mai
ni places
ni carrers
tot era
llocs de patrimoni
molt vinculats
amb el patrimoni
o llocs monumentals
aquest any
fem una primera obertura
volem provar
a veure com va
és a dir
són coses perquè
el que no volem
és que es converteixi
en una festa
allò
vinga
anem a passar-s'ho bé
i ja està
el festival
no és una festa popular
el festival
és un festival cultural
i per tant
volem que segueixi
tenint
aquest
diguéssim
aquest esperit
de ser una activitat
cultural
el que passa
que algunes
activitats d'aquest any
se faran
en dues places
de la ciutat
ja veurem com funciona
si funciona
no anirem ampliant
si no ho recalibrarem
és a dir
les coses
també s'han d'anar provant
també veig
en plaça del Rei
i en plaça del Fórum
veig en el mercat
de Corsini
sí
t'entem fer una petita exposició
sobre com eren els mercats
i les botigues
en els mercats
fa dos mil anys
Maquellum
que era el nom
que traduïen els mercats
totes les ciutats
se proveien
en mercats centrals
i totes les romanes
s'espavilaven
perquè era un Maquellum
i en el Maquellum
se venia
evidentment
prioritàriament menjar
bàsicament carn i peix
solia haver dos grans taulells
un de carn i un de peix
i altres productes de venda
però estava centralitzat
hi havia un regidor
dedicat al Maquellum
és a dir
que vigilava
hi havia els pesos
i mesures controlats
perquè la gent
no està fes en el pes
i coses d'aquestes
però em sembla superinteressant
que la gent que vagi a comprar
ara en un mercat
pugui veure com era
un mercat fa dos mil anys
saps que ara que pensava
Magí
cada cop que vens
clar
parles amb aquesta
tranquil·litat
i aquesta familiaritat
utilitzant
tota la terminologia
llatina
no estaria malament fer
no res
deu pàgines
un petit diccionari
català llatí
llatí terracó viva
no estaria malament
no no
que fa gràcia
més que res
que recolli la terminologia
del que s'utilitza
dius
Maquellum
mercat
i que la gent
doncs vulguis que no
doncs es vagi familiaritzat
i les utilitzi
en plan allò
a nosaltres
Maquellum no ens sona
perquè mercat
no ve exactament d'aquí
però a Maquellum
a Itàlia encara hi ha
la matxelleria
perquè ve de parar
el Maquellum
és a dir
que hi ha
és aquelles guies
que van
un llenguatge bàsic
quan vas de viatge
a fora
doncs el mateix
per al llatí
que et sembla
t'hauré d'incloure
el programa
l'any que ve
doncs perfecte
i encara
un suggeriment
és de gratis
no hi ha ni copy write
ni res
doncs
per cert
que he vist aquí
línies bus MT
sí
aquest any
dintre del projecte
Humanities
que hem dit
tractem la figura
de Seneca
Seneca
evidentment és un món
perquè fa literatura
fa obres de teatre
era filòsof
era polític
per tant és un món
i aquest any
toquem una mica
la basant només
estrictament
com a pensador
com a filòsof
i hem seleccionat
una sèrie d'aforismes
de pensaments
sueltos
de Seneca
i els donarem a conèixer
a través dels billets d'autobús
és a dir
la gent
els dies de regalida
quan vagi
amb les línies
de l'MT
en el billet d'autobús
darrere
tindrà tota una sèrie
de frases de Seneca
traduïdes
evidentment
que fa pensar
una miqueta
amb reflexions
una de les reflexions
és molt bona
que a mi m'agrada molt
la Seneca
diu
amb bonança
tothom és bon pilot
que està molt bé
i després diu
que en les èpoques
de crisi
és quan un
ha de fer el pas endavant
hem d'aprendre molt
dels romans
i això és el que podrem fer
a partir del dia 15
en tot cas
recordem-ho
que avui no
no podeu
encara fer la reserva
sinó el dia 7
presencialment
el dia 12
presencialment
i el 7
a través de la pàgina web
i la pàgina web
d'un