En l'era en què ens trobem, l'era del cinema digital
i especialment en tres dimensions,
que sembla l'última troballa,
l'últim descobriment a nivell científic o tecnològic,
nosaltres hem volgut fer una regressió en el temps
si parlem de cinema.
No és que ho vulguem fer nosaltres,
és que ens ho proposen des de la Fundació Caixa Tarragona
a través d'una mostra, d'una exposició oberta
des de divendres passat.
Una mostra que es diu
Ilusió i moviment, els orígens del cinematògraf
i que representa la posada en comú,
l'exposició de tot un seguit de peces
d'una sola persona, d'un col·leccionista,
un home que al llarg de la seva vida
ha anat col·leccionant aquestes curiositats
sobre el cinema,
peces que ens expliquen com generar imatges en moviment
abans que existís el cinematògraf.
Podríem dir que és la prehistòria del cinema.
Fins i tot entre una d'aquestes peces
recordo que ens comentaven que hi havia
una manera rudimentària també
de poder veure les imatges en tres dimensions,
l'origen del 3D, imagineu-vos.
Doncs bé, el nostre company Josep Pardigla
va anar divendres a la inauguració d'aquesta exposició
Il·lusió i moviment als orígens del cinematògraf a Caixa Tarragona
i va poder parlar per una banda amb el comissari de l'exposició
i per altra banda amb aquest col·leccionista
el que fa la donació per la mostra d'aquestes peces.
És el Josep Maria Carautó.
Escoltem l'entrevista.
Josep Maria Carautó, bon dia.
Bon dia.
Ens trobem a la sala d'exposicions de Caixa Tarragona.
Aquest vespre, aquest divendres, s'inaugura aquesta exposició
sobre el cinematògraf.
Vostè té una llarguíssima col·lecció
entorn a això, el cinematògraf i el món del cinema.
Sí, el cinematògraf per mi va ser, diguem-ne, un punt i a part
de tot el que era el precine, que eren moltes joguines i demés,
que eren imatges, moltes d'elles dibuixades,
que tenien una correlativa, doncs que donant-los un moviment
es veien també aquestes imatges en moviment.
Llavors, a l'arribar al cinematògraf
és quan els germans Lumière van inventar l'obturador
i van inventar la fotografia instantània,
de manera que les fotografies ja es van poder anar imprimint
amb una pel·lícula, una cinta,
que, doncs, permetia moure's
a la velocitat de 16 imatges per segon.
Vostè, al llarg d'aquests anys,
com ha aconseguit recopilar aquesta mostra?
Perquè comentava abans que té més de 15.000 peces.
Sí, sí, sí.
Bé, jo vaig fundar una empresa que es diu
Suminista Escalònic,
dedicada a la instal·lació de cabines de cine
i tota la part tècnica dels cines, diguéssim.
Clar, amb l'etapa de les multisales,
doncs, se n'han muntat moltíssims
i també se n'han reformat moltíssims.
Al portar maquinària nova,
la maquinària vella sortia
i és la que jo anava recollint.
O sigui que em sabia molt greu
que això es fes molt bé i tot això.
I clar, a base de més de 30 anys,
doncs, una mica, una miqueta,
ara una miqueta aquí, allà, aquí, allà,
doncs, vas recollint moltíssim.
I és aquest, podríem dir,
aquest patrimoni de peces i màquines
fabricades algunes a cops de llima,
sense els adelantos que hi ha avui en dia,
i de gran importància, sobretot, cultural.
Quines peces podem trobar entre aquesta col·lecció,
les més representatives,
o quin tipus de peces hi podem trobar?
Aquí podem trobar, a part del Lumière,
doncs, també hi ha la càmera de Bastor Keaton,
que és la que va fer,
és l'original,
que va fer la pel·lícula de Cameraman.
Després també hi ha una,
la primera màquina que es va fabricar
per pel·lícula de 60 mil·límetres,
que no es veu que no els va donar prou resultat
i no en van fabricar cap més.
Aquesta també la tinc,
que és única,
és una peça única,
aquesta me la aprecio moltíssim.
també hi ha una altra que fa cine,
no en pel·lícula,
sinó en un vidre.
Hi ha un vidre que les imatges queden fixades allà,
a la vidre,
i fa un moviment
molt especial i molt curiós
que es veu cine,
també,
a més una màquina molt estranya,
diguéssim,
no?
I, bueno,
trobaríem d'altres,
i aleshores,
el dia que vingueu a veure la col·lecció,
disfrutareu,
s'aprenen moltes coses allà.
Aquí hi ha una petita mostra,
però vostè tot això es pot veure,
es pot materialitzar a Barcelona,
si no m'equivoco,
o almenys és la idea,
la idea de fer-hi un museu,
una aula de cinema,
perquè tot això us pugui ser visible.
Exactament, exactament.
i aquesta és la idea de fer-ho a Barcelona
i que això us ho pugui visitar tothom,
però amb un caràcter instructiu,
un caràcter instructiu totalment.
O sigui, jo, de fet,
no soc un col·leccionista,
jo soc un personatge
que ha anat recollint unes peces
per un dia
fer una aula de cinema
de la part tècnica,
perquè, fixa-t'ho,
el cine,
per mi,
és un arbre que té dues branques,
la branca artística
i la branca tècnica.
Jo soc de la part tècnica,
que és la que jo he treballat,
encara hi treballo.
i llavors,
perquè de la part artística ja hi enteneu,
ho enteneu tots molt.
Hi ha molta gent que hi entén.
I la part tècnica
és la que jo voldria explicar.
I per això,
totes aquestes peces
formen una línia
per poder explicar
precisament
des que es fa un guió
fins que es projecta a la pantalla.
Aquesta és la idea meva.
Aquí a Caixa Tarragona
hi ha una petita mostra
d'aquestes
més de 15.000 peces.
Quina és la peça més vauosa
o la més interessant
que podem trobar a l'exposició
que es podrà veure fins al gener
aquí a Tarragona?
Aquí a l'entrar
hi ha una llinterna màgica.
La llinterna màgica
va ser molt important
perquè va durar
tres o quatre dècades
que va estar funcionant
que els llinternistes
anaven pels pobles
amb uns vidres pintats
explicant llegendes,
històries i tot això.
O sigui, donant un espectacle
hi ha una d'aquestes llinternes aquí
que és de dos objectius
que té un monitor al costat
que es veu com funciona.
O sigui, la gràcia
que s'han muntat les coses aquí
és que quasi totes aquestes aparells
tenen un monitor
que es veu el seu funcionament.
No la cal tocar
ni destapar ni res.
La pots mirar
però el monitor
t'explica coses.
Aquesta és la meva tendència.
Que les màquines
diguin alguna cosa
per elles mateixes.
I també hi havia
a l'entrada aquestes sombres
que també era una cosa única.
Sí, aquestes sombres
és un plegable
que és una peça única
perquè és d'una gran quantitat
de peces
de cromes retallats
o tot això.
I col·locats d'aquesta forma
doncs fa la seva impressió
a la profunditat que dona.
I després del Lumière
això no cal dir-ho
que és la
diríem la peça final
de tota l'exposició.
Hi ha
pressinoscopis
hi ha
màquines de fotografiar
una màquina de fotografiar
portàtil
molt grossa
que sembla mentida
que sigui portàtil
però
es plega
i queda com un maletí.
I
moltes d'altres peces
importantíssimes.
Aquestes sombres
també són molt importants.
Aquestes sombres
de la isla de Java
i
franceses
també
que són desenc
que
també
al funcionar
es veuen
per monitor
com funcionen.
I fins i tot
Josep Maria
una imatge
en 3D
i no fa falta
les ulleres 3D
per veure-la.
No,
això és una tècnica
que van desenvolupar
ara fa dos o tres anys
una empresa de Barcelona
que es diu
Punto la Pospor
i aquí
podem veure
aquestes fotografies
de la col·lecció
que són
estèries
ull esquerre
i ull dret
i ells
les han passat
aquí
amb un ordenador
i mitjançant
un monitor
especial
podem veure-les
en 3D
3D
sense ulleres
que això
és el que jo
estic demanant
a tots els tècnics
i tots els savis
que
el cinema
s'hauria de veure
sense ulleres
el relleu
sense ulleres
jo ja ho he dit molt
he fet escrits
i he fet de tot
perquè
s'hi trenquin el cap
i ho faran
esperant
això està en marxa
ja
hi ha el material
i tot
per fer proves
i tot
està en marxa
sí
vostè
vostè l'ha vist canviar
molt el cinema
senyor Carautó
perquè 30 anys
també dedicant
si tombant
per tots els cinemes
posant de nous
on hi havia vells
l'ha vist canviar
radicalment
sí
nosaltres vam ser
uns dels pioners
ara fa 30 anys
que ho vam fer
canviar bastant
perquè abans
a les cabines
hi havia
tres persones
fent
treballar
les màquines
diguéssim
enrotllant
pel·lícula
i tot això
però clar
això era
antirrentable
antirrentable
de tal manera
que
ens vam dedicar
a automatitzar
les cabines
i clar
llavors
ja hi va haver
una era
de
una era
de canvi
perquè no fes falta
tan personal
i
aquelles tres persones
en vez de fer treballar
una cabina
doncs en fan treballar
a lo millor
10 o 12
o 18
o 24
de cabines
eh
per què?
perquè tenen
unes automatismes
i tenen
unes coses
auxiliars
que nosaltres
vam anar treballant
amb el temps
per ajudar
a que els cines
no tanquin
sinó
que se n'obrin
que se n'obrin
i per acabar
senyor Carautó
per què creu
que val la pena
que la gent
vingui a l'exposició
aquí a Caixa Tarragona
per què creu
que val la pena
això
venir una estona
passejar-s'hi
i veure
tot el que
ja està exposat
sí
aquí és interessant
de venir
primer
per veure
les peces
que se n'adonaran
que totes són
centenàries
després
hi ha unes pantalles
aquí
que també els expliquen
més o menys
com treballen
totes aquestes màquines
i després
que llegeixen
uns plafons
que hi ha
hi ha unes
unes grans fotografies
i uns escrits
que també
que se'ls llegeixin
si poden
perquè aquí
hi ha dades
dels invents
i totes aquestes coses
vull dir que
jo crec
que és importantíssim
passar aquí
mitja hora
o tres quarts
mirant tot això
que
hi ha un bon espai
i cap molta gent
i em sembla
que hi ha
unes hores
que és
visita guiada
que hi ha uns
uns nois
que ho expliquen
això
que sembla
que és
de 6 a 7
o per aquesta hora
s'ha d'agafar un programa
i en tirar-se'n bé
Josep Maria Cauto
moltíssimes gràcies
i bon dia
gràcies a vosaltres
adéu
doncs sí
hi ha visites guiades
també a l'exposició
il·lusió i moviment
els orígens del cinematògraf
recordeu des de divendres
a la Fundació Caixa Tarragona
la Josep Ardil
el nostre company
anava divendres
assistia a la inauguració
i parlava
com hem sentit
amb el col·leccionista
que s'ha dit
aquestes peces tan curioses
sobre els orígens
prehistòrics
gairebé del cinema
en Josep Maria Caraltó
però va voler també parlar
amb el comissari
de l'exposició
amb el Luis Alonso
per a preguntar-li
doncs això
el valor afegit
d'aquesta mostra
escolteu l'entrevista
Luis Alonso
buenos días
buenos días
és el comissari
de l'exposició
que s'ha inaugurat
avui en Tarragona
què és el més interessant
de l'exposició
que s'ha inaugurat
en Tarragona
què és el més interessant
que podrem veure
en aquesta muestra
l'interessant
no és tant
el que el espectador
té que veure
sinó
com té que veure
com haurà
salit
més informació
en la prensa
de Tarragona
jo vull que
el espectador
tenga clar
que això
no és una exposició
sobre antecedentes
del cine
sinó que és una exposició
sobre artilugios
de la mirada
i un d'ells
és el cine
un que segurament
cualquier día
de estos concluya
i de paso a otros
lo més interessant
de la exposició
és que el espectador
se dé cuenta
de que
antes de los grandes
medios de masas
del siglo XX
había toda una cultura
visual
de imágenes
y artefactos
y espectáculos
cuyo objetivo
era el asombro
del espectador
una cultura visual
que desde el siglo XV
o XVI
comparte
o mejor dicho
más que comparte
tiene mucho mayor
espacio público
que el de la pintura
el de la gran pintura
de los salones
o de los gabinetes
privados
de la realeza
¿Esto es lo que se conocía
como precine
o no exactamente?
Sí, esto es exactamente
lo que se conoce
como el campo del precine
salvo que ninguno
de los que nos dedicamos
a este campo del precine
nos gusta esa etiqueta
porque cada uno
de los artilugios
que se ven en la exposición
tiene algún elemento
que conduce
al cinematógrafo
pero tiene otros
muchos elementos
que se disparan
hacia otros lados
les propongo
casi un juego
al visitante
o al espectador
de la exposición
y es que
intente recorrer
el cuarto
intente buscar
en todos los artilugios
lo que
a finales del siglo XIX
era la cuarta pata
de la invención
que era
la profundidad
el 3D
lo que podrá comprobar
si empieza a mirar
y a pensar un poco
en estos objetos
es que
había varias soluciones
que se habían encontrado
en el siglo XVII
en el siglo XVIII
para dar esa ilusión
de profundidad
de inmersión
literal del espectador
y no todas ellas
son las que
conocemos
como el
estereoscopio
el principio
tecnológico
fundamental
del 3D actual
además
es lo que he comentado
son técnicas
que ahora se utilizan
más modernizadas
con más nuevas tecnologías
pero que al fin y al cabo
aún se utilizan
sí
en el fondo
todos los artilugios
todos los artilugios
de la imagen
incluida la pintura
al óleo
de los grandes museos
en la historia
de Occidente
está marcado
por dos o tres principios
uno de ellos
es el de la figuración
otro es el de la narración
pero debajo
de todos ellos
en realidad
toda imagen
pretende ser
una simulación
una simulación
de un mundo
más o menos realista
o fantástico
y en cierto modo
cada uno
de los grandes medios
o de las grandes artes
que se han ido definiendo
al final
tenía que ser
un poco menos
de lo que muchos otros artilugios
prometían
en la misma época
así el cine
se inventa
a partir de tres conceptos
la proyección
la animación
y la reproducción fotográfica
pero en realidad
había otras muchas ideas
en esa época
como el de la profundidad
el de la inmersión
del espectador
que sin embargo
se tienen que dejar de lado
porque la solución tecnológica
no es adaptable
a una gran repercusión masiva
a finales del siglo XX
una vez pasado
el siglo del cine
esa idea
de la inmersión
del espectador
es evidente
que vuelve a estar en boga
y entonces
nosotros vivimos
en estos momentos
hasta cierto punto
una época muy parecida
a finales del siglo XIX
en la que hay
una explosión
de nuevas ideas
tecnológicas
que luego
se acaban definiendo
en tres, cuatro, cinco
grandes medios
en todo caso
si que en su época
estos artibugios
fueron una revolución
fueron una revolución
pero
hasta cierto punto
algunos de ellos
son una revolución
que causan un gran impacto
a partir de un descubrimiento
científico
pero hasta cierto punto
no hay tal revolución
porque lo que hay
es una enorme continuidad
de aparatos
que van pasando
sus principios
y sus objetivos
de uno a otro
en una especie
de genealogía
muy complicada
lo que sí que tiene
que tener claro
el espectador
es que
su tiempo presente
no es el tiempo
de la revolución absoluta
cuando se habla
de los hermanos
de la exhibición
de los hermanos Lumière
y del supuesto susto
que se llevaban
los primeros espectadores
eso no es cierto
porque
los espectadores
del cinematógrafo
de los Lumière
llevaban 20, 25 años
viendo imágenes
proyectadas
en movimiento
más o menos
fotográficas
hay una continuidad
aunque evidentemente
luego necesitamos
marcar ciertas rupturas
ciertas cumbres
tecnológicas
pero
dicho de manera
muy sencilla
porque es como
lo hace la historia
de la tecnología
los hermanos Lumière
no son los primeros
son los últimos
en el desarrollo
de una invención
que es el artefacto
cinematográfico
Mucha bonso
pues muchas gracias
y buenos días
Bueno
muchas gracias
a vosotros
y sobre todo
a aquellos que
os paséis por la exposición
gracias
gracias