Aquí seguim amb tots vosaltres des del matí de Tarragona Ràdio Estat 1
de les notícies destacades de la setmana.
L'Ajuntament de la ciutat assumirà els serveis d'atenció
a les persones sense sostre que fins ara oferia la casa del Transeun.
Després de 18 anys, el 31 de juliol,
Càritas deixarà d'oferir les funcions que fins ara feia
en aquest edifici situat a la plaça Peixateries Velles.
Ara l'Ajuntament assumeix el servei a través d'un punt d'atenció
que obrirà els matins i que cobrirà les necessitats bàsiques
dels sense sostre.
Tot això encara no s'ha definit en l'ubicació definitiva.
I pel que fa al menjador social, que fins ara oferia Càritas,
ara s'articularà a través de tíquets a restaurants i hotels de la ciutat.
Aquesta era la notícia de com s'ha d'anar desenvolupant
tot aquest procés i anirem parlant a mesura que es vagi ja materialitzant.
Però avui al matí de Tarragona Ràdio hem volgut convidar
el director de Càritas a Tarragona, Francesc Roig.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut i gràcies per acceptar la nostra invitació.
De fet, la Casa del Transeum, des dels inicis,
que molts tarragonins que la coneixen
i que fins i tot han col·laborat de manera com a voluntaris,
ha estat durant molts anys la solució
per a moltes persones sense sostre,
perquè de fet aquí a Tarragona
no teníem un espai de titularitat municipal
que aixoplugués aquestes persones.
Sí, home, més que una solució, diria que ha estat una alternativa
per a mitigar les mancances que en aquest aspecte
continuen, hi havia i continuen havent, no?
Que a més a més, amb la crisi, això s'incrementa.
Dona la fatídica circumstància que amb menys possibilitats de recursos
tenim més demanda de persones necessitades.
I això, en aquests moments, fa bastant difícil una acció coherent,
una acció que, a més a més, sigui convincent
i que, a més a més, doni resposta a les necessitats
que, lamentablement, aquest tipus de transreguns
o persones que assisteixen al menjador social
doncs demanen i, a més a més, fins ara obtenien.
De totes maneres, si no recordo malament ja l'any passat,
Càritas és òbvia i coneguda la tasca que desenvolupa Càritas
històricament, en què és l'atenció a persones
que tinguin aquestes i altres problemàtiques socials.
L'any passat, si no recordo malament,
ja va haver algun entrabant perquè Càritas volia continuar
oferint un servei de menjador, de places per passar la nit,
en paral·lel projectes i programes que es desenvolupen,
ja en parlarem, i va haver-hi també un problema
perquè no es podia atendre aquesta funció de menjador
que, finalment, es va solventar durant tots aquests mesos
articulant amb altres institucions,
com ara la xarxa Santa Tecla, l'Ajuntament, vosaltres...
És a dir, enteníem que allò venia a ser
com una solució provisional i calia buscar
un marc més ampli per tractar aquesta qüestió.
A veure, amb la sintonia de l'opinió
que l'Arcabisbat té de poder donar el màxim servei
als necessitats, Càritas és una organització social
que, en la línia del pensament cristià,
doncs, és sensible a aquestes realitats.
Ara bé, Càritas diocesana, l'equip de Càritas diocesana,
que, com molt bé sabeu, a Tarragona està centralitzada
en la Càritas interparroquial, que la tenim ubicada al carrer August,
a l'edifici de Carmelites.
Aleshores, a través de Càritas interparroquial de Tarragona,
ens volem fer ressò de totes les necessitats
que les Càritas parroquials, és a dir, de cada parròquia,
que és on realment les persones van, demanen
i sol·liciten l'ajut que pertoqui,
hem de canalitzar això a través dels projectes que hi ha
o dels que puguem fer.
Perquè, és clar, no hi ha cap realitat inamovible,
perquè tot és, diguem-ne, no hi ha res permanent,
perquè tot és perfectible i, a més a més, millorable.
Per tant, la realitat de Càritas és, en aquest sentit,
ha d'estar una mica en sintonia amb els temps
i els temps canvien d'una manera igual que les noves tecnologies
han canviat, la realitat social també canvia.
I, en aquest cas, nosaltres diríem que som una empresa,
si és que podem considerar Càritas com una empresa,
una empresa d'acció social atípica,
a diferència d'una altra empresa,
que els beneficis els mesura en funció del guany de clients que té,
nosaltres el benefici el mesurem en funció de la disminució de clients que tenim.
Exacte.
Com més dèficit de clients i de persones necessitades tenim,
més èxit té la funció social que fem.
Per tant, anem una mica contracorrent del que seria aquest plantejament capitalista
del món en el qual estem tots instal·lats.
Per tant,
Càritas,
si bé és cert que tenia en marxa la Casa de Transauns,
a través d'una subvenció de l'Ajuntament,
que a més a més acaba ara el 31 de juliol,
l'Ajuntament s'ha plantejat tancar aquesta subvenció,
per tant...
Per tant,
vosaltres com a Càritas deixeu de percebre aquesta subvenció
per atendre la Casa de Transauns.
Nosaltres gestionàvem aquest fet
i també la xarxa sanitària de Santa Tecla
gestionava els recursos de la bugaderia,
del servei de menjador, etcètera, etcètera.
Per tant,
ara l'Ajuntament,
que certament és meritori el pas que vol fer
d'assumir la funció que li toca,
perquè, esclar,
una Casa de Transauns,
a la majoria de ciutats,
l'assumeix i és una competència municipal
i els altres el que hem de fer
és col·laborar amb el màxim possible
per tal de fer que aquest projecte
tiri endavant, funcioni i vagi bé.
Fins ara no era així.
L'Ajuntament subvencionava
i nosaltres gestionàvem.
Ara no és que Càritas hagi de subvencionar
perquè això no està en les seves finalitats subvencionar,
sinó simplement solucionar problemes.
Càritas el que farà i fa és,
una,
tanquem ara aquest conveni,
per tant,
busquem la solució més idònia
per a les persones que ara hi treballaven,
per tant,
intentarem
trobar-los una alternativa de continuïtat laboral
a través d'altres organismes,
o bé sigui l'Ajuntament,
o bé sigui a través de la xarxa sanitària de Centre Tegla.
De quantes persones estem parlant?
Perquè recordem,
cinc persones.
Contractades.
La resta és voluntària.
Per això,
que hi ha una tasca de voluntariat importantíssima,
però hi ha cinc professionals que treballen.
Només són cinc contractats.
La resta,
evidentment,
és voluntariat.
Com,
a veure,
Càritas,
diu Sassana,
té mil voluntaris actius,
que cadascú,
en la mesura de les seves possibilitats,
fa i col·labora en allò que creu més convenient i necessari.
Per tant,
a partir de l'1 d'agost,
la Casa Transauns tanca per vacances,
com cada any,
aleshores,
el Servei Social Municipal serà atès
amb els serveis socials de la part alta,
Rambla Vella número 7,
tal com va anunciar la consellera,
la regidora,
senyora Victoria Pellegrin,
a la roda de premsa de fa dos o tres dies,
i a partir de l'1 de setembre
es posarà en marxa un organigrama funcional
que tindrà un punt d'acollida
que, en aquest moment,
l'Ajuntament encara no ha definit o entès,
suposo que hi han de fer les adaptacions,
que hi haurà dutxes,
hi haurà servei d'atenció sanitària,
i a partir d'aquest punt,
al qual hi arribaran les persones transauns
o necessitades derivades
o ve de la Guàrdia Urbana,
o ve de Creu Roja,
o ve de Càritas,
o ve d'una parròquia concreta,
concreta, etcètera,
o ve del mateix cap de salut,
doncs, a partir d'allí,
canalitzarà a través d'aquest punt
que hi haurà una treballadora social
i una treballadora familiar,
ho canalitzaran,
si és en tema de pernoctació,
a través d'alguna de les pensions
que ja teníem i tenim...
És el programa Bona Nit, o Càritas,
perquè, clar, aquí estem parlant
de diferents entitats de la ciutat.
Molt bé.
Clar, és que som unes quantes organitzacions
que tenim aquests objectius.
Bona Nit és una,
que, a més a més, Bona Nit
treballa en col·laboració amb Càritas.
Clar, per això li deia...
I aquest conveni es mantindrà, eh?
Aquest concepte és molt diferent,
aquest que es planteja a partir d'ara,
perquè diu, aquest punt de trobada,
dutxa, higiene,
i aleshores pensar que aquella persona
se l'ha de derivar
per trobar un lloc on passa la nit,
i aquest lloc seria un espai físic general,
un sistema de pensions o...?
Seria una pensió, seria una pensió.
Sí, seria un sistema d'hoteleria,
tipus pensió, tipus tal, o el que...
És a dir, que l'Ajuntament
haurà prèviament conveniat i pactat.
Clar.
Tant per nocturnitat,
o bé per menjador.
I aleshores ho canalitzarà allí.
Però això s'ha de tenir molt lligat,
perquè la percepció de la misèria
és desagradable per un concepte social ampli.
És a dir, la misèria i la pobresa fan osa.
I com que fan osa, tothom,
com que no és estètica...
Al costat de casa no la volem.
Com que no és estètica,
tothom prefereix,
bé, doncs abans,
tenir algun altre model de mobiliari,
perquè a vegades la pobresa
és un mobiliari rònec,
antiquat, que fan osa.
I aquest és un concepte pejoratiu, total.
La pobresa és una realitat
que nosaltres mateixos creem.
I una circumstància.
No és una predestinació de l'ésser humà.
Per tant,
hem de ser molt militants actius
en la pròpia coherència,
perquè podem fer moltes accions solidàries
amb el tercer món
quan el quart món el tenim a la cantonada.
I aquest és el problema.
I Càritas està en aquest quart món,
intentant ajudar
que la realitat que cada dia observem,
per exemple,
a la plaça de la Mitjalluna,
o bé en algun dels queixers automàtics
que hi pot haver a la ciutat
que tenen una acollida temporal i nocturna, etcètera.
Però deixa'm fer un parèntesi
que en tota aquesta explicació
que trobo molt útil i molt interessant
de com ha de funcionar ara la ciutat
aquesta tensió.
Ara que esmentava el tema del Cuermont,
esmentava la plaça de la Mitjalluna.
A veure,
entenem que aquesta decisió
s'ha pres per diferents factors,
tot i que hi havia hagut
les queixes d'alguns veïns de la zona
del voltant de la casa del Transeun.
Diguem-ne que aquestes
s'han tingut en consideració
per altres motius,
però ja hi havia intenció
de fer un canvi
en com donar solució
o cabuda a aquesta situació de pobresa?
Sí, a veure,
jo a la direcció de Càritas
diu Cessana
i soc des del mes de març.
Per tant,
puc donar testimoni
que des del mes de març
ja havíem fet gestions
amb l'Ajuntament
per millorar el servei que fèiem
i sobretot donar
més amplitud d'aquest servei.
Fins i tot havíem fet
alguna proposta
de desbloquejar
en altres indrets de la ciutat
un altre menjador social,
que podia ser
cap als barris de Ponent,
per exemple, no?
Però bé,
això és una qüestió
que Càritas
solament
no pot afrontar
perquè la migradesa
de recursos que té
fa possible
que arribem on arribem
i prou.
Per tant,
necessitem
suport
institucional
i suport,
com fins ara es ve fent,
de moltíssimes persones
que fan les seves aportacions.
Hi ha moltes persones
que aquests dies
em diuen
jo feia la meva aportació
a la casa de Transauns
i posàvem un sobre
a casa de Transauns
i això es canalitzava directament.
Ara com ho haurem de fer?
Bé,
com que ara
Càritas no gestiona
la casa de Transauns,
doncs poden fer
les seves aportacions
a través de les seves
càritas parroquials,
a través de qualsevol
l'altre concepte
que creguin convenient
a dient.
És a dir,
la solidaritat
no té etiquetes.
La solidaritat,
tot i que a vegades
pot ser
que algú cregui
que la indefinició
de l'objectiu
a què va destinat allò
es pot perdre
pel camí,
cosa lògica
de pensar
perquè hem vist
molts exemples
desagradables
en aquest aspecte,
nosaltres
recomanem
que feu servir
tots els que
fins ara
esteu habituats
i els que ho vulgueu fer,
els canals
estables
de càritas
o bé
a través de les càritas
parroquials
o bé
a través de la càritas
interparroquial
del carrer August
o directament
a càritas
diossesana
a dalt
al Palau
Arquivisbal.
Càritas
no només té
aquesta tasca
assistencial
sinó que fa temps,
en els últims anys
s'ha hagut de reduir
per manca
lògicament
de mitjans,
però un dels objectius
d'aquesta organització
justament
és també facilitar circuits
perquè la pobresa,
perquè determinades situacions
no es cronifiquin
i anys enrere
la Casa del Transseun
a vegades també
era com una miqueta
de mirador
de veure
quines persones
podien ser tributàries
entrar en algun tipus
de treball
de recerca
de reinserció
Clar, aquesta tasca
aquest mirador
també l'han perdut
des d'aquest punt de vista
diguem que ara serien
les parròquies
o altres branques
en les quals
hi treballa l'organització
La Casa del Transseun
tenia una estabilitat
de temporal
de 15 dies
és a dir, una persona
si podria estar
màxim 15 dies
molts hi van
i arriben
i si estan dues nits
i després continua
el seu camí
perquè tenim
des de molts punts
geogràfics
de l'estat espanyol
i estrangers
també
que hi arriben
el que passa
el que passa
que a nosaltres
la idea
és que la persona
busqui estabilitat
i després trobi
ocupació
i l'ocupació
al món ocupacional
en aquests moments
és més difícil
que fa uns mesos
enrere
aquesta idea
la mantindrem
i la mantenim
per tant
els projectes
que ara
té en marxa
Càritas
alguns
que estan
en projecte
perdó
que estan
en funcionament
valorarem
quina és
l'eficàcia
que han tingut
a quantes persones
han atès
si val la pena
continuar-lo
o no
i si
l'eficàcia
que ha tingut
mereix
una modificació
modificarem
suprimirem
però en crearem
un altre
en un altre lloc
o en un altre indret
que és allí
on t'ho demanen
per tant
el que demanem
és que les Càritas
perruquials
que són els que detecten
les necessitats
perquè estan inserides
en els llocs
on la pobresa
i la necessitat
està instal·lada
doncs
ens diguin
què és el que necessiten
i que ho facin
a través de la Càritas
interparruquial
de Tarragona
que és
qui ha de fer
una mica
la que ha de donar
el joc
organitzatiu
per
sent receptora
d'aquestes inquietuds
organitzar
les solucions
més idònies
i adequades
per
solventar
aquesta inquietud
aquesta inquietud
i aquesta necessitat
senyor Roig
parlàvem
del programa
Bona Nit
que la veritat
ha solucionat
moltes nits
i soluciona
moltes persones
que estan en aquestes condicions
sempre han col·laborat
des del començament
ara aquest conveni
que vostès tenen
com s'articula
com es relaciona
si és que s'ha de relacionar
amb aquest nou camí
que emprèn l'Ajuntament
a veure
el conveni
que Càritas
o que Bona Nit
té amb Càritas
es manté
es manté
i es mantindrà
és inalterable
no té res a veure
amb aquesta altra realitat
és a dir
Càritas forma part
de l'equip
també
o del
del patronat
o la fundació
o del patronat
de Bona Nit
per tant
gestionàvem ara
Bona Nit
gestiona en aquests moments
des del mes de novembre
fins al mes d'abril
17 places
estables
contínues
i segures
a través de pensions
concretes
i que a més a més
són
diguem-ne
estan en sintonia
amb la realitat
del client
que li arriba
en aquestes condicions
per tant
no hi ha sorpresa
anticipada
sap
què li vindrà
qui li pot arribar
com l'ha de tractar
de quina manera
l'acollir
com li ha de donar
les atencions
que requereix
i com canalitzar
després
la seva sortida
cap a una altra necessitat
bé
això es mantindrà
fins i tot
en Bona Nit
havíem parlat
d'ampliar també
en base a alguna
d'aquestes pensions
que podrien ampliar
algunes places més
per tant
aquest conveni
que
la fundació Bona Nit
amb Càritas
té
es manté
i es mantindrà
ahir sortia a la premsa
una nota
aclaridora
de Bona Nit
que manifestava
en aquest sentit
aquesta predisposició
de seguir col·laborant
perquè esclar
la necessitat
ens obliga
no ens permet
de crear-nos
amb braços creuats
no hi ha vacances
per la necessitat
i la pobresa
per tant
som
el que tenim
i a nosaltres
hem de treballar
i conviure
amb la realitat
amb la qual
cada dia
ens trobem pel carrer
podríem parlar
d'altres organitzacions
que com Càritas
Creu Roja
l'altre dia
ens acompanyava
la seva responsable
i també
l'Anna Sabater
la Fundació San Agiri
que Déu-n'hi-do
la tasca
que fan tan silenciosa
a vegades
són moltíssimes
les entitats
que estan treballant
que intenteu treballar
en xarxa
perquè és molt important
perquè els recursos
són els que són
i val la pena
administrar-los
d'aquesta manera
des d'aquest punt de vista
podríem parlar
amb les altres entitats
de la seva experiència
però des del punt de vista
de Càritas
en el que és el treball
o donar suport
a aquestes persones
que es troben
en aquesta situació
quin vincle
si és que en teniu algú
algun podreu tenir
en el futur
treballareu
d'alguna manera
també en col·laboració
amb l'Ajuntament
i en quines línies
a veure
amb l'Ajuntament
ja va quedar ben clar
que Càritas
no és que sigui
amb l'Ajuntament
sinó amb el Consell Comarcal
amb tots els organismes
que ens demanen ajut
amb totes les persones
que ens demanen ajut
Càritas Diocesana
o bé Càritas Interparroquial
de Tarragona
però estic parlant ara
en genèric
de totes les Càritas
possibles
a tota l'Arxidiòcesi
per això és Diocesana
tant a Valls
com al Vendrell
com a Montblanc
a Montblanc
tenim menjador
al Vendrell
a Reus també
hi ha un menjador social
que funciona molt bé
que a més a més
té tot el suport
de l'Ajuntament
i per tant
tira endavant un projecte
que a vegades
és deficitari
però no per això
s'ha d'afrontar
a la realitat
perquè els organismes públics
estan per arribar
a la funció pública
al marge
és a dir
no és una empresa
que ha de justificar
en els seus accionistes
que té beneficis
nosaltres hem de justificar
els nostres beneficis
en funció dels usuaris
que atenem
i que els atenem bé
per tant
nosaltres
apliquem
el sentit
d'autèntica doctrina
social
de concepte
de convicció
que les necessitats
s'han de combatre
amb convicció
amb convicció
de realisme
i de solució
Francesc
ja per acabar
i breument
aquest edifici
que és propietat
de l'Arcabisbat
ja heu pensat
quines funcions
li donareu?
Continuarà tenint funcions
amb càrites
amb càrites
de funcions socials
que ja definiré
és nostra
és propietat
de l'Arcabisbat
i per tant
continuarà tenint
una funció
i això és el que deia
que podria ser
que hi ubiquem
altres funcions
altres projectes
que en aquests moments
puguin ser útils
i repeteixo
no crec que
la finalitat
d'aquest canvi
hagi estat
les protestes
veïnals últimes
perquè ja fa temps
que es treballava això
és obvi
i és lògic
que algú
que viu allà al costat
hagi tingut inquietuds
per algunes molèsties
però
repeteixo
la pobresa
no és estètica
i ja ho sabem
i tots
és a dir
si un contenidor
de residus
fa nosa
i tot plegat
està
ben controlat
perquè cada dia
en teoria
i lògicament
hi ha la renovació
del seu contingut
la pobresa
que s'instal·la
de manera permanent
encara
fa més nosa
però
un contenidor
és un objecte
la pobresa
és invisible
però té nom de persona
i té cara i ulls
i és persona
per tant
encara que ens costi
encara que
doncs
a vegades
ens costi
d'haver de
afrontar
aquest realisme
i ens resulti
feixuc
fer aquest servei social
als altres
perquè és curar ferida
i és una ferida social
la pobresa
doncs
aleshores
hem de fer servir
no només
betadina
i no només
aigua exigenada
a vegades
s'ha de fer
alguna intervenció
més seriosa
i a font
segurament
d'això
se n'en diu
corresponsabilitat social
francès roig
director de càritas
un plaer
i moltíssimes gràcies
per haver vingut a la ràdio
Gràcies a vosaltres
per ser sensibles
a aquesta realitat
Adéu-siau
molt bon dia