Tres minuts a tres quarts de dotze del migdia.
Aquí seguim amb tots vosaltres en directe a matí de Tarragona Ràdio
i ben acompanyats perquè seu aquí als estudis.
El doctor Jaume Fontanet. Doctor Fontanet, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. És aquí perquè el Col·legi de Metges de Tarragona
ha iniciat un nou cicle de conferències
que se celebraran cada dimarts d'aquest mes de juny.
Temes de divulgació relacionats amb la salut pública
i qüestions que poden interessar a qualsevol persona.
perquè això de la salut, com que sempre ens preocupa,
tant si ens va bé com si no.
I tant, a més que ens ha de seguir preocupant,
perquè és un tresor molt gros i, com es diu sempre,
només se sap quan es perd.
Hem de procurar no perdre-la.
La informació i la divulgació en qüestions relacionades amb la salut
ha canviat moltíssim.
Vostè, això ho sap millor que ningú amb tots els anys que ha exercit.
Diguem-ne que tenim molta informació, en sabem moltes coses.
A vegades aquesta informació potser no l'anem a buscar on caldria,
creen més equívocs,
però jo diria que som uns pacients o futurs o potencials pacients
millor preparats dels anys enrere, no?
Per suposat.
És a dir, la informació és tremenda, tremenda.
Des del punt de vista mèdic, potser diríem que excessiva.
perquè és molt difícil que un no habituat a parar les tècniques pugui assimilar i filtrar el que de veritat té tot el que hi ha.
Perquè no tot el que es publica també és veritat.
Hi ha molta pressió mediàtica, hi ha molta pressió econòmica.
Ara hem viscut recientment el problema de la gripa.
Ves a saber, potser al fons encara no hi ha arribat segurament.
Però alguns ja dèiem que no era tant.
La crida l'atenció perquè a vegades on va el metge, vostè té això i ho pregunta i explica
i sembla que no s'acaba de refiar del seu metge de família, que és la persona experta de qui ens hem de refiar
i ràpidament el senyor Google, a veure què trobem, i surten allà unes coses
i allò que és una cosa banal, potser tu et fas la pel·lícula
i acabes pensant que tens una malaltia terminal.
Per tant, s'ha d'anar molt de compte amb tot això, no?
I la gent pateix ara d'anar massa de pressa a internet i a buscar aquestes paraules mèdiques
que s'han d'interpretar, perquè s'han de posar en el seu context.
O sigui, pots tindre un símptoma, però que aquest símptoma pot ser comú amb moltes malalties.
Si tu el fiques en una malaltia greu, doncs hi ha això.
Si tu el fiques allà on ets, potser que no estiguis tan greu.
I s'està creant un mateix, una preocupació, que se l'estalviaria.
Penso que hem d'estar preocupats quan de veritat hem d'estar preocupats, no abans.
Tots els canals d'informació són boníssims, es tracta de com es puguin utilitzar,
però, de fet, el poder seure en una sala, tenir un expert que t'argumenta
tota una sèrie d'explicacions al voltant d'un tema
i que després tinguis oportunitat d'establir un cercolòqui,
és una mica la proposta que ens feu des del Col·legi de Metges.
Aquesta és la fidelitat d'aquestes xerrades, no?
Diguem que són xerrades fetes per metges, però no dirigides a metges,
sinó dirigides a la ciutadania.
A banda d'aquesta informació que dèiem que ens arriba mediàticament,
també el metge no té massa temps, avui en dia tot va molt ràpid,
i dialogar amb el pacient a vegades a la consulta també és difícil,
perquè darrere deu pacients més que l'estan esperant i en una hora ho té que enllestir,
perquè després va un altre metge i aquesta roda no es para.
Aleshores, amb aquestes xerrades, sempre busquem uns temes que siguin d'interès general,
i a part de l'exposició, que procurem que el metge ho faci d'una forma planera,
després poder establir aquest col·loqui i disposar d'aquest temps,
o que la gent pugui fer aquesta pregunta,
que potser no ha tingut temps de fer-la a la consulta.
Perquè amb experiències anteriors, les persones que hi van a aquest tipus de conferències
són molt actives, molt participatives, no?
Depèn.
Sí.
Depèn.
Nosaltres voldríem que fos més i que vingués gent de tota mena, no?
És natural que quan un va a una conferència,
ja hi va, sigui de medicina d'un altre tema, ja va quasi dirigit, no?
Hi ha gent que passa pel carrer, passa pel costat i no hi entra.
Seria bo que hi entrés, també.
I un cop allà dins, després d'escoltar tot allò que els professionals ens expliquen,
resoldre dubtes, obrir debat, que també és interessant.
Aquest és un punt de visió molt important,
perquè alguna vegada, jo tinc algun amic,
que a vegades han vingut per més compromís.
Escolta, fem això, doncs mira, venim amb la dona.
I al sortir, sempre, sempre, sempre, en qualsevol moment d'aquests,
diuen, escolta, ha sigut interessant això.
Perquè sempre s'escolten coses que en el fons sí que t'interessen.
I tant.
No hi prestes atenció de moment, però després resulta que t'han interessat.
Home, el mal d'esquena aquí no li interessa avui en dia.
Aquí està.
Aquí està.
I menys allò, quan no li fa mal una cosa, li fa mal una altra.
Arrenqueu justament amb aquest tema, no?
Sí.
Bé, l'ordre ha sigut una mica arbitrari, no?
Però aquest tema és interessant perquè tothom ha dit en un moment determinat
quin mal d'esquena que tinc avui.
Especialment quan ja compleixes certa edat, jo crec que el 100% de persones.
La doctora Mireia és una doctora tarragonina, una jove doctora tarragonina,
especialista en el tema, i jo crec que serà molt interessant que ens faci aquesta exposició
i després si hi ha algú de la sala que...
No és una consulta, eh? No vagin que els hi passin consulta perquè això no es farà ni d'altres.
No es tracta d'això, eh? Tampoc li en cobraran.
Però també és cert, ho pot intentar. A veure, després ja la cosa va com va.
La psiquiatria serà l'argument de la següent xerrada.
Amb tota una autoritat en aquest camp, un doctor molt conegut a casa nostra
i a nivell internacional, com és el doctor Antoni Labat.
El doctor Labat, que és el que dirigeix l'Institut Pere Mata,
abans comentàvem amb el micròfon tancat, no?
Jo quan dic conegut, l'he vist com una gran persona, molt didàctica,
i que fuig del prototip de psiquiatra,
perquè sempre tenim la idea que el psiquiatre és una mica xelebrat.
Sí, sí, sí.
Sempre es diu que està més boig que el pacient, no?
I és una persona absolutament diferent, moderada,
i actualment també, dins del Col·legi de Metges,
és el que presideix el comitè deontològic.
Un gran professional i, com dèiem, és una persona molt compromesa
amb la seva professió i amb la seva tasca històricament, no?
De tota la vida, doncs el tindrem el proper 15 de juny.
A la Càmbra de Comerç, que és el lloc on fareu les conferències?
Sí, a la Càmbra de Comerç tenim una vinentesa amb el Col·legi de Metges.
Jo penso que les institucions ciutadanes s'han de recolzar unes a l'altra.
La Càmbra de Comerç està cèntrica, és un lloc que passejant s'hi arriba fàcilment,
té un bon local, i el seu president de Belló sempre s'ha prestat a dissens al local.
Nosaltres al Col·legi de Metges tenim també una sala, però és més petita.
Ens hi sentim molt a gust, a la Càmbra de Comerç.
Home, doncs em val la pena aprofitar aquests espais.
L'ADN, el nostre DNI.
Quin joc de paraules.
Però molt, és una d'aquelles qüestions que realment interessen,
i que s'ha de traduir molt a la ciutadania, perquè és molt, molt complexa.
Vaig parlar amb el doctor Ballonrat quan estàvem buscant els ponents per aquest cicle,
i el doctor Francesc Ballonrat em va dir, escolta, sí, mira, tinc una conferència que la tinc preparada
i farem això, l'ADN és el nostre DNI.
I a mi també em va sobtar el joc aquest, i és veritat,
perquè al final cap el DNI és un paper i un número,
però l'ADN sí que no se'l pot canviar ningú.
Ja, amb un pèl, amb un os, estem sorpresos que d'un fòssil poguessin treure l'ADN del mamut.
I tots els avenços que s'estan fent, i que estan ajudant i solucionant moltes qüestions de recerca
en l'àmbit de la medicina.
I acabareu el 29 de juny millorant la sexualitat de l'home.
Aquest és el tema bo.
Aquest omplireu la sala, però de carrer.
Perquè no és millorant la sexualitat, punt no, de l'home.
De l'home, punt i de rebot.
I de rebot a la dona per la part que li toca.
No oblidem això.
Però generalment sempre, o històricament, s'han fet més xerrades,
més conferències de divulgació al voltant de la sexualitat de la dona femenina,
que no pas de l'home.
Potser perquè l'home sempre ha sigut com a més retraigut a manifestar públicament, sexualment,
algun problema que pugui tenir.
Així com les dones sembla que no tenen tanta recança.
Les dones estan més habituades en el metge,
per la seva fisiologia, la menstruació, l'embaràs, l'anticoncepció, la menopàusia.
És a dir, el seu cos sofreix unes transformacions que l'home no les té.
L'home és més lineal, va fumut, cap avall, però en línia recta d'alguna forma.
Mentre que a la dona hi ha uns altibatxos per aquesta fisiologia.
La dona està més habituada.
Ara, nosaltres, a partir de quan comencen tot això,
que l'home també ha de fer cosetes davant del metge?
Doncs amb la lliberació de la dona.
La dona ara exigeix.
Abans no exigia.
Resignació, molta resignació cristiana és el que m'ha tocat.
El que em toca.
M'ha tocat aquest marit, què vols que hi faci, no?
I no puc demanar res més.
Però avui en dia la dona és exigent i pot triar.
I ara resulta que l'home, a vegades no dona tant la talla, normal.
Aquest és el tercer cicle.
El primer cicle ja vam fer una conferència que es deia
cal que l'home es faci una revisió.
També estava amb aquesta línia.
La dona dona la revisió, doncs cal que l'home se la faci.
i el doctor Martorell, l'oròleg, la va exposar.
Ara, l'autopenatges, que treballa també amb el doctor Martorell,
doncs es presentarà aquest tema
aprofitant dos tipus de tractaments que hi ha avui en dia.
Un, que és la viagra,
que és per millorar l'erecció,
i l'altre, que ha sortit ara fa poc,
que és per millorar l'eiaculació precoz,
que són els dos temes capitals
per mantenir una relació normal, satisfactòria i duradera.
No, però és cert, eh, en el doctor Fontanet,
que tradicionalment són temes que s'han amagat moltíssim.
Ara ja fins i tot es comença a parlar
que l'home, que també s'apunta a un bombardeu,
que diu l'edita castellana,
que l'home també podia començar a patir,
com la dona, una mena d'andropàusia.
Bé, ja la pateix,
és el que deia de la línia.
El que passa és que els canvis hormonals
que es presenta l'home
no són d'altibaixos.
O potser és pitjor,
perquè va a bo cavall, no?
Naturalment que el pateix,
i naturalment que s'han de parlar, doncs,
d'aquestes coses i de millorar.
Jo no sé si vindran més senyores que senyors.
Però és obvi que cal que vinguin tots dos.
Jo diria que sí, jo diria que sí.
Perquè cal que en punt de ser,
el de l'home és per remarcar
aquesta cosa que l'home
ha de posar-se en mans del metge
i que hi ha un remei, no?
Però la cosa va dirigida a la parella.
A veure, que vagin a la consulta del seu metge,
que aquesta conferència és orientativa.
Això és informatiu, naturalment.
És informativa,
però sí que pot ser una presa de contacte
primera per a aquells homes
que tinguin una certa recança d'anar al metge.
Que sí, que sabem que sembla increïble
aquestes alçades,
que algú li faci recança al seu metge
com a ataca té un problema.
Però pot passar, per tant,
val la pena posar-ho així, damunt de la taula.
Això ve de sempre,
que la dona era la culpable de tot.
No solament en medicina.
Però això va ser culpa de la poma.
Ja ho sabem.
Ja ho sabem.
Però és culpa de tot.
No té, aquesta parella no té fills.
És la dona que no en pot tindre.
Per ser molt elevat és l'home, no?
O el sexe no va bé.
La dona a callar i aguantar-se.
Bé, tot això avui en dia
està obviat i pensem que ha de ser així.
S'ha de parlar,
s'ha d'escoltar d'una manera oberta i pública
i aquesta és una bona oportunitat
per aquesta qüestió
i per totes les altres
que es tracten en aquest nou cicle
que organitza el Col·legi Oficial
de Metges de Tarragona.
és la segona edició ja.
La tercera.
La tercera.
Des del Col·legi de Metges
és la segona,
però en havíem fet una
des de Mèdica de Tarragona
i la línia era la mateixa
i l'havia organitzat jo,
per tant,
doncs és la tercera.
Una vegada des de Mèdica
i dos des del col·legi
i esperem seguir des del col·legi.
Cal esperar que hi hagi una quarta.
Per alguna raó
la feu el mes de juny?
No, no, no, no.
Vam triar altres activitats
del Col·legi de Metges,
doncs hi ha més activitats
i el mes de juny ens anava bé.
Penso que és abans l'estiu,
s'ha acabat el curs escolar,
també, més o menys,
o sigui, és una bona època.
Una bona època, una bona hora,
un lloc, doncs, molt cèntric
a les 6 de la tarda.
6 de la tarda i entrada lliure,
naturalment.
Naturalment, entrada lliure,
la cambra de comerç.
No repartirem pastilles, eh,
de viagres.
No, no, el tractament després
cadascú que se l'arregli com pugui, eh,
xerrades informatives,
divulgatives molt interessants
i cal agrair i aplaudir
aquestes iniciatives
per posar la salut,
la divulgació de la salut pública
a l'abastar de tothom
perquè la prevenció,
això és com un mantra,
tots sabem que és necessari,
però per molt que ho sabem,
doncs a vegades no ho practiquem.
Però s'ha de fer.
Doctor Fontanet, un plaer, com sempre.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies de convidar-me
i de trobar-la aquí.
Esperem que hi vegi molta gent,
aquestes xerrades.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies, bon dia.