Les 10 del matí, 12 minuts, seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ja us dèiem fa una estoneta en el sumari del programa
que avui tenim un programa amb diversos continguts culturals.
Us presentarem tota la programació de tardor del Teatre Metropol de Tarragona.
D'aquí una hora parlarem amb un autor tarragoní, l'escriptor Joan Caballé,
que demà presenta la traducció de final de partida,
aquesta obra mestra de Samuel Beckett,
la traducció actualitzada que ha fet d'aquesta obra de Samuel Beckett.
Tot això arribarà més tard.
Ara volem parlar també de cultura en aquesta quarta hora del programa,
però més aviat de gestió de política cultural,
de la gestió cultural que ha fet el govern de la Generalitat a les nostres comarques
en aquest mandat del govern que ja s'acaba.
I per això hem convidat el director dels serveis territorials
del Departament de Cultura Tarragona, Adam Mañé.
Adam, molt bon dia.
Bon dia.
De seguida entrarem en alguns detalls,
però si haguéssim de fer un resum molt genèric i molt concret
d'aquesta etapa de quatre anys,
el director territorial quin balanç en fa?
Positiu, prou positiu, molt satisfactori?
Just, curtet, aprovat, justet?
No, la veritat és que molt satisfactori
i perquè per diverses raons, diguéssim,
la demarcació...
hi ha raons nacionals, per entendre'ns, de tot el territori
i raons específiques del camp de Tarragona.
Però hi ha dues o tres premisses o tres objectius generals de política cultural
amb els quals hem fet full de ruta durant aquests anys
i que hem pogut aplicar molt bé aquestes polítiques de mirada llarga
en el sentit de plantejar un pla d'equipaments per a tot el territori
amb deu anys vista, signat per tothom, amb consensos per tothom.
Aquesta política de la cultura com un dret social
i, per tant, ara més que mai toca fer biblioteques,
toca fer equipaments que sabem que depassen l'àmbit cultural
i que al final són també polítiques, això que us deia, socials.
Hi ha una cosa que el conseller Tracerra sempre explica
que és que en el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
tenim el mateix, però suposa el mateix,
són més de 200 milions d'euros que el d'ansiolítics.
Per tant, realment, hauríem de baixar cada cop més el d'ansiolítics
i cada cop més el del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
Però, a banda d'això, algunes activitats d'impacte d'innovació
i d'impacte territorial importants, com ara l'ESCAN, per exemple,
que és una fira que començarà ara al començament de novembre,
de fet, ja comencen perquè l'Atenit Plana ja fa el tema de les nòvies, etcètera.
Això està dins el marc de l'ESCAN, que ha situat la ciutat,
en aquest cas ciutat, però també la demarcació, perquè és molt conegut.
De fet, és més conegut a Europa l'ESCAN que no pas a casa nostra.
És només la tercera edició, però és una aposta claríssima del Departament.
Algunes activitats d'impacte, diguéssim, o de desbloqueig de demanda històrica
o d'impacte territorial pel que fa a patrimoni,
el tema del pla competitivitat turística de Tarracó.
Era increïble que no hi hagués un pla potent que inclou senyalètica, etcètera.
El tema del desbloqueig, això són temes d'impacte institucional, si tu vols,
però que també tenen repercussió, que és el tema del desbloqueig,
de la fugida endavant del Museu Nacional d'Arqueologia,
que, en fi, per entendre'ns, amb 3.000 metres no en teníem ni per començar.
I, per tant, l'oportunitat de Tabacalera per aprofitar això
havia de generar consensos necessàriament, perquè sense complicitats,
jo crec que un dels problemes d'aquests taps, diguéssim, que hi ha en el camp de Tarragona
han sigut aquestes no complicitats.
És a dir, no, no, no.
I quan has de fer així complicitats vol dir que has de decidir una mica
i cadascú ha de decidir una mica per tot plegat.
El fet que ens ha posicionat molt bé davant del turisme,
però també de la recerca cultural amb els tombes reials de Sant Escreus,
que de vegades, parlo de demarcació, si em permets,
ni que estiguem a Tarragona Ràdio,
a partir que vam començar la recerca amb Pere el Gran,
el nombre de visitants de Sant Escreus s'ha incrementat d'una manera absoluta.
En fi, em vénen moltes coses al cap, no?
Escaladei estava molt oblidat, necessitàvem un full de ruta.
El full de ruta de muralles, com podia ser que un monument tan singular,
que no té parell, una mica l'Ugo, però vull dir que no té parell,
no tingués un full de ruta de 10 anys?
No pot tenir un full de ruta a dos anys,
perquè amb dos anys no es cuina res en un monument així, no?
Ara tenim un full de ruta aprovat a 10 anys,
si hauran d'anar posant diners,
a cada exercici n'hi haurà més o menys, diguéssim,
però els especialistes o els experts ens han dit
actueu traient aigües, ja està fet,
era una cosa gaire ràpida de fer,
actueu sanejant aquest tram, actueu, etcètera, etcètera, no?
El fet de tenir un representant al Consell Nacional de Cultura de les Arts,
que a vegades oblidem la Xantal Grande del Camp de Tarragona,
home, doncs la veritat és que ens posiciona millor en un organisme així, no?
Aquest organisme també obeix a aquesta política cultural
de desgovernamentalitzar segons què.
No podia ser, diguéssim, que els ajuts purs a la creació els donés al govern,
amb comissions o tot el que vulguis, però el govern en definitiva, no?
Si s'ha d'equivocar el sector, que s'equivoqui el sector,
però èticament fa més angúnia que s'equivoqui el govern, per entendre'ns, no?
Doncs hem pogut situar en aquests cinc primers anys
una persona del Camp de Tarragona en el Conca,
i jo crec que això ens dona una posició que està bé.
I aquest Consell de Patrimoni,
aquest proper Consell de Patrimoni en què asseurem el Ministeri,
jo, la Generalitat, l'Ajuntament,
en futur de tots els ajuntaments de la Tàrraco, diguéssim,
i que tenim el compromís de tothom i que estem buscant data,
home, diràs, home, però això són coses que s'han de signar,
però ara no tenen retorn.
És com el centre d'art.
Tindrem d'aquí una setmana o dues setmanes direcció del centre d'art.
Diràs, home, però encara no està, el tothom no està fet, etcètera.
Però tindrem direcció, això és bestial.
A veure, entrem en algun detall d'algunes de les coses que ha dit,
perquè ha dit ara l'Adam algunes qüestions importants.
Consell de Patrimoni, així s'anomena en un organisme
que sembla que vol ajuntar això al Ministeri Espanyol de Cultura,
el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
i l'Ajuntament de Tarragona.
Un Consell que ha de servir per gestionar tot el patrimoni?
Això es pot formalitzar en poques setmanes?
Ho dic i ho pregunto també perquè, a més,
era una de les qüestions a plantejar a Adam Manier.
Coincidirem amb els deu anys de la declaració de patrimoni mundial
si s'han fet prou bé les coses en aquesta període.
Aquest Consell de Patrimoni pot ser una realitat de manera immediata?
Sí, mira, m'explico.
Els Consells Locals de Patrimoni ja estaven regulats per decret.
El de Tarragona no s'havia creat, d'acord?
El vam crear el 2008, em penso, és a dir,
el vam començar a cuinar el 2007, es va reunir el 2008,
si no m'equivoco, per tant, aquest serà el tercer.
En aquest no hi ha el Ministeri, d'acord?
Perquè és de Catalunya, diguéssim.
Però fixeu-vos bé si calia aquest organisme
i si les institucions necessitaven tenir aquest organisme,
que en el primer Consell vam aprovar el Pla Director de Muralla, per exemple.
En el primer Consell vam aprovar que el Manat cresqués, diguéssim,
o tingués la seu més potent a la tabacalera.
Que són dues decisions, diguéssim, que Déu n'hi do.
I anar-hi a posar diners tothom, sumar els nostres diners,
que era una cosa increïble, és a dir, cadascú tenia la seva parceleta.
En el següent Consell vam aprovar crear
el Centre de Materials Arqueològics de Catalunya a Tarragona,
que també serà una de les coses primeres que es veurà a la tabacalera.
I el següent pas des del primer dia era formalitzar un consorci,
diguéssim, perquè a vegades les paraules,
però tant és, diguéssim, un organisme on trobar-se també el Ministeri,
perquè mentrestant, clar, hem vist dos o tres ministres de Cultura
amb el Consell de Tracerres, la García Calvo,
teníem agendat el traspàs del museu.
Ja estava a l'agenda, només calia formalitzar.
Recordo jo fer els papers, és a dir, fer les disquisicions
amb el Josep Maria Carreter, aleshores director general de patrimoni,
Vila Sacà.
El director general de patrimoni següent és Espluguí,
és a dir, que amb això hem tingut sort, el Jordi Roca.
Recordo fer les disquisicions preparant la reunió de la ministra Calvo,
ja parlant fins i tot de quantitats amb el museu.
Bé, el ministre Molina després ens diu que això ha caigut de l'agenda,
al contrari, que vol fer ministres a museus d'Espanya, etcètera, etcètera.
I la ministra González Sinde envia la Mercedes de Palacio aquí a veure la tabacalera,
es queda al·lucinada, i ens diu, això ens hem de seure i ens entendrem.
Ens entendrem també perquè el ministeri té mala consciència de la desinversió d'aquests anys.
Té una biblioteca provincial a Tarragona, té un arxiu històric a Tarragona,
i té un museu, és a dir, té, és el lloc de Catalunya,
o deu ser el lloc de Catalunya en què ha traspassat menys coses.
I per tant nosaltres li hem dit, escolta'm, si ho vols traspassar, parlem-la,
si no, posa-t'hi, perquè necessitem que t'hi posis.
En fi, han vist una oportunitat a la tabacalera, i estem buscant dates,
hem de firmar aquest conveni que dirà com s'ha de desenvolupar
la ciutat cultural de la tabacalera en els propers anys.
Cadascú amb les seves responsabilitats.
A la ciutat cultural hi haurà responsabilitats només locals de la ciutat,
hi haurà responsabilitats generals de la Generalitat, diguéssim, de Catalunya,
i hi haurà responsabilitats també del ministeri.
Lògicament, si hem d'ampliar la biblioteca allà i no ens la traspassen,
continuarà sent propietat seva.
La gestió nostra, propietat seva i responsabilitat seva, en definitiva.
El museu, per descomptat, etcètera, etcètera.
Això estava agendat ja.
És a dir, ja hauria d'haver passat, però per motius d'agenda va saltar.
I ara pot ser una realitat en les pròximes setmanes.
Hauria de ser, sí.
Aleshores, sobre la titularitat de la biblioteca i del museu,
en aquest conveni es parlarà o el Museu Nacional Arqueològic
continuarà sent titularitat de l'Estat i la biblioteca pública,
que això molta gent no ho sap, continuarà sent titularitat de l'Estat?
En principi, l'Estat no vol sentir parlar de canvis de titularitat per ara.
Per tant, mentrestant, continuarà sent titularitat de l'Estat.
I en aquest consorci, en aquest conveni que s'assigni,
hi haurà compromisos econòmics a les administracions o no?
Deixa'm guardar...
Ara m'estàs apurant molt.
Deixa'm guardar el secret, diguéssim...
No, el secret, diguéssim, però la confidencialitat,
perquè quan les coses són tan tendres,
està clar que cadascú té els papers damunt de la taula, diguéssim,
perquè ja et dic que ja hauríem signat, no?
Però el que sí que puc dir és
obre una perspectiva a la ciutat i al camp de Tarragona,
aquesta signatura d'aquest conveni, diguéssim, molt potent,
com durant molts anys, per entendre'ns.
És a dir, que si aconseguim que el conseller, la ministra,
l'alcalde, no cal dir-ho,
es trobin a Tarragona i formalitzin tal com trobem la data,
jo crec que és un pas endavant que difícilment ningú corregirà,
que aquest és un tipus també de fer política que ja està bé.
És a dir, que en algun moment de molta no penúria, diguéssim,
d'això, doncs mira, s'han fet polítiques de paradó
que no sé si calien o no, diguéssim,
però el que està clar és que ara o fem polítiques de mirada llarga
o quedem a la inanició.
Per tant, jo crec que aquest és un full de ruta,
és una política de mirada llarga
que difícilment ningú corregirà perquè tothom ho veurà que és bo,
diguéssim, perquè és transversal,
perquè el món de la cultura també el que ens dona és,
tot i que pots aplicar política cultural, només faltaria,
perquè hi ha diverses maneres de veure la cultura,
és a dir, que el segle XIX és el culte als artistes,
el segle XXI és el culte a la ciutadania.
Per tant, això condiciona l'hora d'efectivitat.
Per exemple, l'activitat de Sant Jordi
que l'han fet des dels serveis territorials aquest any passat,
que era anar a portar, que és humil,
però en canvi et dona molt la filosofia d'aquesta cultura per a la ciutadania,
és anar als ciutadans que no poden sortir a la plaça
a portar-los a literatura, per exemple.
És a dir, sí que pots aplicar política,
però que també és molt transversal
i difícilment algú corregeix una decisió d'aquestes.
Tenim moltes ganes de signar.
El complex de la Tava Clàirà
anirà al Museu Nacional d'Arqueològic
però molts altres equipaments culturals.
Adam Mañé també ha citat el Centre de Cultura d'Art Contemporani
o Centre d'Art Contemporani,
en fi, el nom exacte no ho sé.
Sobre això el director està a punt de caure.
Sí.
En el bon sentit de la paraula.
L'elecció ha de ser de manera immediata.
Sí, sí.
A veure,
la veritat és que el sector de les arts visuals,
diguéssim,
o de les arts així en general,
que no siguin literatura, etcètera,
havia tingut moments de molta tensió
amb el tema chartres, etcètera.
i jo quan vaig arribar el gener de 2007 i tal,
hi havia descontentament,
per alguna banda decepció, etcètera, etcètera.
I en canvi,
era un sector que de talent,
com moltes coses que passen al Camp de Tarragona,
que de talent en sobre, diguéssim,
però aquella materialització d'estar al costat d'aquest sector
i a veure com,
doncs, ostres,
no havíem tingut sort i no havia funcionat.
El que vam fer és reunir
unes quantes persones d'aquest centó,
fer un relat sobre el futur centre d'art
mentre cuinàvem institucionalment
a veure com, carai,
havíem de resoldre el tema del centre d'art.
Aquesta gent es va reunir,
va fer una bíblia
i mentrestant vam anar a les administracions
buscant pressupostos, llocs, etcètera, etcètera.
S'han darrerit més del que toca, ho sé,
però el fet és que
ja ara, al novembre,
és a dir, ja s'han obert les pliques, etcètera, etcètera,
la gent ja s'està mirant els projectes
i hi haurà direcció
i el que hem fet és,
mentrestant no hi hagi
l'ubicació definitiva,
estarà muntinglado.
Però, jo el que li dic
a la nova direcció del centre d'art
és que miri la ciutat com a centre d'art,
que al carrer Major 14,
el hall, està a la seva disposició,
que moltes altres institucions li diran
això està a la teva disposició.
És molt important
que hi hagi una direcció
que plantegi una acció cultural
a quatre anys,
però, de moment,
el primer any,
que encara no té ubicació definitiva,
i això és més
que, és a dir,
és un salt, si voleu,
amb tres anys i mig
prou important,
perquè després tampoc no operarà ningú.
És a dir,
a partir que el centre d'art
està posat en el decret
que estem a punt de publicar
de centres d'arts,
Tarragona ja hi figura,
i estigui posat en el mapa,
les administracions
l'hauran de dotar,
que és el que jo,
de vegades,
els artistes me diuen,
mira, sí,
aneu dient,
però jo fins que no ho vegi,
i jo els dic,
escolta'm,
fins que no ho vegeu
en una línia dels pressupostos,
dubteu-ne,
però ara hi és,
hi és.
L'Ajuntament ha pres
les regnes
pel que fa al procés,
nosaltres,
com a Generalitat,
l'acompanyem,
hem fet la dotació
que ha calgut,
a mitges,
i per tant,
això ho veurem,
diguéssim,
i funcionarà.
I això vol dir que,
per exemple,
el tinglado,
número dos del moll de costa,
que és l'ubicació provisional,
podria començar a funcionar
en els propers mesos,
del 2011,
tenint en compte
que hi hauria direcció
del centre
a finals d'aquest any?
Home,
jo crec que la direcció,
el primer encàrrec
que ha de tenir
és dibuixar el projecte,
per entendre'ns,
dibuixar el projecte
amb els diners
que tindran damunt
de la taula,
etcètera,
i hauria de fer
com a mínim,
hauria de fer una progressió
a quatre anys,
però com a mínim
la d'aquell any,
la materialització
d'aquell any,
per tant,
deixem-li uns mesos
per treballar
i després s'hauria de posar
mans a l'obra.
De fet,
nosaltres amb el cicle
d'art emergent,
que és una cosa
que ens ha funcionat bastant
i tal allà
en els serveis territorials,
hem fet una mica
de balanç
en l'any 2010
una mica pensant
en això també,
pensant en dir,
escolta'm,
quan hi hagi direcció
ens hi asseurem
i posarem
a la seva disposició
perquè això és així.
Jo penso que
si hi ha un comandament
únic,
diguéssim,
en què hi és tothom,
però un comandament
sobre aquests temes,
doncs les coses
funcionen millor,
no?
Ha passat una mica
amb la tardor literària,
etcètera,
a partir que
hi tens moltes entitats
d'aquest sector,
però tens un lloc
on aplegar-les
i un moment
on aplegar-les
i una direcció i tal,
per tant,
jo penso que
de la mateixa manera
que des dels serveis territorials
estem cobrint,
diguéssim,
una mica aquest sector
de les arts plàstiques
o visuals en general,
amb el tema
de l'art emergent,
etcètera,
etcètera,
i aquesta web
com obert
de territoris creatius,
etcètera,
també penso
que
en principi
això li toca més
al centre d'art,
diguéssim,
i per tant
ens posarem
a la seva disposició,
no renunciem a res,
diguéssim,
però en situació normal
la direcció del centre d'art
s'hauria de seure
amb tothom del sector
i dir
anem a veure
com,
quines activitats potents
fem a l'any,
no sé què,
etcètera,
hem parlat molt
d'equipaments culturals,
n'estem parlant molt,
però segurament
és que una de les notícies
més importants
d'aquest 2010
ha estat la presentació
del pla d'equipaments culturals
de Tarragona,
que era una reivindicació
diria que històrica
i aquí
també les administracions
han anat juntes.
Un pla
que recordo
a Dammanyer
que detectava
sobretot
un gran dèficit
en matèria
de biblioteques.
El pla
de totes maneres,
com que molta gent
pensa
quan es fa un pla
i es presenta un pla
en fi,
si és
fer volacoloms,
ara,
quina aplicació pràctica
poden tenir
els propers governs
de Catalunya
i de la ciutat
els propers anys,
com s'hauria d'anar
aplicant
aquest pla
d'equipaments culturals?
Doncs mira,
a la ciutat
hi havia un pla
cultural
que jo vaig participar
com a representant
d'escriptors
que es va cloure
el 2006,
que es va fer
més o menys
consensuat
amb els sectors
i tal,
però no hi havia
un pla específic
d'equipaments.
Jo ara crec
que damunt de la taula
amb els dos projectes
del 2006
s'ha de posar al dia,
però amb aquest
del 2010,
diguéssim,
el pla d'equipaments
culturals
de la ciutat de Tarragona,
hi ha alguns equipaments.
És un full de ruta
a 10 anys,
nosaltres ho fem sempre
amb les biblioteques,
per exemple,
els equipaments
que tenen llei pròpia
del seu desplegament,
el que es fa
justament
sempre necessàriament
és un pla
a 10 anys,
diguéssim,
creixement de població,
llocs on han de créixer
les noves biblioteques,
etcètera,
etcètera.
Llavors,
aquest pla d'equipaments
preveu
tots els equipaments
culturals,
per tant,
com es materialitza
aquesta matèria grisa
que diu el pla?
Doncs mira,
pel que fa a biblioteques,
hi ha un mandat
de biblioteques
a partir d'una llei
que s'haurà de desenvolupar.
El que diu el pla
és on és més convenient
fer-la,
on creixerà la població,
quins metres ha de tenir,
etcètera,
etcètera.
Per tant,
les dues administracions,
Departament de Cultura
i Ajuntament de Tarragona,
hauran de buscar locals,
de fet,
ja estan buscant locals
de les mides que toca,
etcètera,
i crec que també
haurien de fer
una...
haurien de prioritzar
el tema de les biblioteques
perquè realment
és un punt negre,
no?
Per tant,
el que s'ha de fer
és anar dotant
el pla específic
de biblioteques,
que això està dins el POSC,
és a dir,
és un pla
que no és...
que és estructural,
diguéssim.
Pel que fa a centres d'art,
com que hi haurà
el decret de centres d'art,
s'haurà de dotar
el centre d'art
que estem començant ara.
El que hem fet
a la ciutat de Tarragona
és una mica avançar-nos
perquè, fixa't bé,
el pla d'equipaments
el vam començar
a redactar,
esclar,
sabent-ho,
diguéssim,
com una mena
de pla pilot
en una ciutat d'aquesta mida
que va ser el més gran
per una ciutat
d'aquesta mida
que va ser el primer de Catalunya,
quan ja estàvem redactant
el pla d'equipaments
culturals de Catalunya,
diguéssim,
amb aquest pensament,
justament,
perquè es pogués adequar
perquè la ciutat
es posi al dia
del que li demanarà
el pla d'equipaments,
que el que fa és prioritzar,
fer una radiografia,
prioritzar,
perquè abans era demanda.
Hi ha alguns equipaments,
teatres, etcètera,
etcètera,
que eren a demanda
i això era un problema,
diguéssim.
Si tenies
un equip municipal
que tenia molta ceba
amb els teatres,
doncs tenies molta sort
i tenies moltes teatres
a la ciutat,
però si en tenies un que no,
doncs no tenies teatres
a la ciutat
i el que no pot ser,
ni que sigui per imperatiu democràtic,
és que un hagi d'anar
de circular una hora
per arribar a veure
una obra de teatre
i un altre 20 minuts.
No s'hi val,
diguéssim.
Està clar que no tothom
pot tenir de tot a la vora,
però a tot arreu
hem de tenir llocs polivalents,
per això hem fet un pla
menys 3.000,
per exemple,
perquè evidentment
a la Vilella Baixa
doncs potser no hi pot haver
un teatre a la italiana
que sí que hi és,
perquè són aquests teatres
del començament de segle
i a més és molt bonic
que l'hem rehabilitat
ara amb el pla d'equipaments.
Abans els pla d'equipaments
eren de dos anys,
l'últim que hi ha acabat tancant
és l'any 2005-2007,
que és on hi ha
el Teatre Terradona,
a demanda.
És clar,
això era una mirada molt curta,
en dos anys
no feia res.
Ara hem assegut
a la Federació de Municipis
a tot i quanti
i la veritat és que
de vegades diem
amb boca petita
en el departament
que segons com
de tot es pot fer oportunitat,
de no tenir diners
es pot fer oportunitat també,
perquè aquest pla
no l'hauríem cuinat
tan ràpid
si haguéssim tingut molts diners.
Potser no hauríem cregut
de fer-lo a 10 anys,
hauríem continuat
amb les polítiques
de fer-lo a 2 anys,
a 3 anys o a 4.
Ara és a 10.
I per tant,
quan un ajuntament
vulgui fer un teatre
mirarem si és deficitari
i si ho és
l'ajudarem en primera instància
i si no ho és
direm
esperis,
esperis que tinguem
els dèficits acabats.
Jo crec que això
és tan potent
com el tema
de la moncomunitat
amb les biblioteques,
que és increïble.
És a dir,
en aquest país,
biblioteques i educació,
des de començament de segle
es va veure
que era una cosa
imprescindible.
I de fet,
és que et dona molt
el calibre del país,
diguéssim.
I més,
segle XX diu
que les biblioteques
s'han convertit
en una mena d'equipament
diguéssim,
multi...
És a dir,
que t'uneix amb el món,
que llegeixes els diaris del món
quan la gent està circulant
per tot arreu,
que fa cohesió,
etcètera,
les biblioteques
són l'equipament
més àgil
i que es converteix
cada vegada
amb els temps,
que circula més amb el temps.
I en aquest sentit,
en aquest ambient,
Tarragonada,
ho sé de les més deficitàries
del país.
Molt deficitàries.
És una pena.
I després detecta
el pla alguna altra necessitat
urgent,
en fi,
urgent en la mesura
de les possibles
d'equipaments culturals,
perquè, clar,
hem parlat molt
dels grans equipaments,
el Centre d'Arte de Cultura
contemporània,
de la gran tabacalera
que acollirà
un munt de coses,
però després potser
hi ha coses més petites
com les biblioteques.
N'hi ha algun altre deficit
que valgui la pena
resoldre?
Mira,
jo és que sempre
me'n vaig a la demarcació,
perquè et fas una idea,
a la demarcació,
des de llocs petitets
del Priorat,
fins a llocs més grans,
les ciutats que tenim
més de 50.000,
etcètera,
en falten
39 d'equipaments.
39?
39.
Però és que a la ciutat
de Tarragona
falten 3 o 4 biblioteques,
no més a la ciutat.
Per tant,
escolta'm,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do,
en canvi,
tenim alguns esdeveniments
al territori
que ens situen
molt bé,
diguéssim,
el cos,
el guant que s'ha tancat ara,
l'escan,
no cal dir-ho,
tenim alguns esdeveniments
que ens situen molt bé
com a esdeveniment
potent,
que tothom coneix
ara valls ja,
doncs,
pel tema del guant
o el cos,
etcètera,
que s'ha anat circulant,
però aquesta estructuració,
diguéssim,
ciutadana
dels equipaments,
jo crec que és el més important
que s'ha de pendejar
la ciutat.
Dius,
què hi ha més?
Home,
Déu-n'hi-do,
és una feina
d'uns quants anys,
aquesta que t'estic dient.
Has parlat de l'escan,
del cos i del guant
com a exemples
d'esveniments.
Tenint en compte
que l'escan
que es va presentar
l'altre dia,
que comença d'alguna manera
una nova etapa
situada en el calendari
entre els mesos
de novembre i desembre,
l'escan pot aspirar
a ser el que ja és
el cos
o el trapeci
a altres festivals
potents
que hi ha
a la ciutat de Reus?
Per descomptat,
per descomptat,
sí, sí, sí.
A veure,
primer,
ara és a la tardor
però em consta
que després tornarà
al seu lloc habitual
que és a la primavera,
el juny o així.
Em consta que tot i que
serà bianual,
perquè aquí el que hem fet
la Generalitat és
tirar la pedra
en el llac,
diguéssim,
i que vagi fent les ones.
El que hem fet
és tirar l'esquerra
a la ciutat,
dir, escolta'm,
el primer any
l'emprenc jo,
no pot ser
que una ciutat
en què la fotografia
era potentíssima
amb les últimes
primaveres fotogràfiques
i tal,
s'hagi,
diguéssim,
llavors,
el conseller,
en una trobada
de gestors culturals
a Tarragona,
aquesta és una d'aquestes coses
felices
que expliques
perquè es dona
molt poc,
malauradament,
trobada de gestors,
algú li fa una pregunta,
com pot ser
que la primavera
hagi desaparegut
en els últims anys,
a Tarragona teníem
una primavera pròpia
per entendre'ns,
fotogràfica,
el conseller
comença a agafar cartes
a l'assumpte
i diu,
l'any que ve
hi ha d'haver
un certamen nou,
però amb aquests pressupòsits,
escolta'm,
tothom estàvem al·lucinat,
comencem a treballar
i finalment el 2008
el podem fer,
no?
Amb tres potes
molt importants
que és
una exposició
d'àmbit europeu
i internacional
per entendre'ns
molt potent
amb antenes
a tot arreu
de fotògrafos
emergents,
que és el talent latent,
una part
de recerca
i reflexió
al voltant
de la imatge
i una part
d'activitats
locals
sumant
a la ciutat
on es fa
que és Tarragona,
no?
Jo crec que
si es manté
perquè amb tres anys
amb tres anys
és poc recorregut
per veure
però en canvi
el que ens arriba
és
només cal que circulis
per la xarxa
i posis talent latent
o escan
el que ens arriba
és que la repercussió fora
és molt gran
per tant
el nivell del cos
i el trapezi
i tant
i tant que hi hauria d'arribar
i de fet
el que hem fet ara
és
posicionar l'Ajuntament
com a líder
en l'esdeveniment
nosaltres acompanyant-lo
al 50%
és a dir
hem traspassat una mica
de ser líders
nosaltres amb la ciutat
i hem fet el que és lògic
que és que el govern general
està
amb el govern
subsidiàriament
que té la gent més a prop
no?
Jo penso que si es fa bé
l'escan
situarà encara més
la ciutat
en l'àmbit internacional
en aquest món
que és una de les coses
que ens diuen
o que diuen els gurus
d'aquestes coses
que és el que et fa
conèixer
és a dir
tenir la singularitat
ser molt bo
en alguna cosa singular
Acabo amb una cosa molt concreta
amb una actuació
segurament petita
per a molta gent
però important
i rellevant
per a la ciutat de Tarragona
l'actuació que es va fer
al Teatre Romà
depenent
això del Departament
de Cultura
de la Generalitat
recordem que aquest
és un espai
propietat del govern
una actuació
que anirà
acompanyada
d'alguna cosa més
perquè pugui ser
en el futur
en fi
doncs una altra
dels atractius
del patrimoni
de la ciutat de Tarragona
Sí, la veritat és que
aquesta era una espina
d'aquestes
que era tremendo
era terrible
perquè
era com un peix
que es mossega la cua
estava malament
la gent hi tirava
neveres
estava més malament
la gent hi tirava
més neveres
llavors
en fi
era penós
que no estigués
en el circuit
és a dir
hi havia viatjants
o viatgers
que venien
i els ciutadans
els hi feia vergonya
d'ensenyar el teatre
l'operació que hem fet
és treure opacitat
fer un mirador
perquè l'escola
hem pogut tenir
un rendiment
posar-lo en el mapa
dels circuits
però és que darrere
hi ha un pla
que ja està redactat
diguéssim
que és un pla
director
a anys vista
anirem invertint
Déu-n'hi-do
el que hem invertit ara
però
i és
és a dir
ara tenim
que sempre estarà net
perquè hi ha una inversió
estructural
a l'hora de
que
ens hem quedat
una mica
amb les ganes
de fer una petita
operació urbanística
que li vam dir
a l'Ajuntament
però no s'ha pogut fer
però ja es farà
al Caputxins
diguéssim
perquè
és un carrer
estranyot
pels talussos
etcètera
ens hauria agradat
que
acompanyat
aquesta operació
nostra
en el teatre
estrictament
l'Ajuntament
encara és aquesta
en fi
no ha pogut ser
però
està dibuixada
i el que farem
és continuar
invertint
necessàriament
de fet
el canvi
de tota manera
l'hem notat
en el sentit
del canvi pedagògic
d'autoestima
diguéssim
hem posat un monument
que
el que és al·lucinant
és que
els anys 50
estava sencer
diguéssim
però
en fi
les coses són així
situat un monument
en el circuit
i ara el pots ensenyar
diguéssim
no és
el punt final
evidentment
hi ha encara
trossos de la fàbrica
etcètera
etcètera
però
aquesta és una
dels objectius
del departament
és anar
invertint
en aquest
pla
diguéssim
a llarg termini
per anar-te fent coses
acabant-hi
és a dir
un dels punts finals
és que hi hagi un centre
d'interpretació
que tu puguis
veure el teatre
i afigurar-te'l
perquè un dels problemes
que tenim
en arqueologia
o en patrimoni
en general
és que tu no et puguis
figurar allò
que estàs mirant
llavors
per la part
de patrimoni
és evident
que és importantíssim
ni que no t'ho afiguris
però per la part ciutadana
si no ho saps dibuixar
si els ulls
no veuen
allò que t'estan explicant
doncs
genera una certa frustració
i no acabes d'entendre
com és
que aquelles pedres
que signifiquen
per tant
cada cop més
en aquest món
de la gestió cultural
i en la gestió patrimonial
s'està donant més valor
a la interpretació
d'allò
evidentment
que ha de ser autèntic
perquè si no és broma
diguéssim
és port aventura
però
a part de l'autenticitat
ho hem de poder explicar
i cada cop més
s'està agafant la sentència
que si no ho pots explicar
no cal que ho treguis a la llum
perquè aleshores
quin rendiment li treus
és a dir
quin rendiment
rendiment és una paraula lletja
però
entens
com ho reverteixes
a la societat
i
cada cop
aquesta clau
de revertir
el patrimoni
a la societat
és la que està imperant
i per tant
en el teatre
també
doncs
parlant del teatre romà
acabem aquest repàs
algunes de les qüestions
que depenen
en matèria
de política cultural
que depenen
del Departament de Cultura
de la Generalitat
i que avui hem fet
amb el director dels serveis territorials
aquí a Tarraona de Mañé
Adam, moltes gràcies
molta sort
i que vagi molt bé
fins la propera
molt bé
gràcies a vosaltres
adeu-sia
bon dia
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres