oients que jo crec que més d'un estarà pendent
especialment de la connexió amb la nostra unitat mòbil.
Dic especialment els que viuen cap a la part baixa,
ben a prop de la Xartres, perquè cap allà ens desplacem.
Jo no sé fins a quin punt tindrà alguna repercussió en el veïnatge
a nivell de sorolls o d'algun tipus de molèsties
les cates arqueològiques que s'estan realitzant,
que comencen avui a la Xartres.
Millor que ens ho expliqui Josep Ardila,
que ja està allà amb Joan Maria Bertran.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Som a la Xartres, perquè com deien,
avui comencen les cates arqueològiques,
que és el pas previ ja a les obres d'adequació de l'Espai Xartres.
En fi, una història, una novel·la que sembla que no s'acabi mai, no?
No, ara ja té final, ja té final i avui inici.
De fet, ja han començat aquestes cates.
Duraran, res, unes dues setmanes, comentava abans
l'atinent del cauda de Patrimoni, Rosa Rossell, que ens acompanya.
Rosa, bon dia.
Bon dia.
De fet, ja hi ha les màquines que indiquen
que avui ja ha començat aquestes cates.
Està just en aquest pati, que dona la plaça dels infants,
la porta que dona la plaça dels infants.
En aquest pati és on ens faran aquestes cates.
Comentava si hi hauria alguna molestia, cap ni una pels veïns.
De fet, estan contentíssims que finalment això pugui tirar endavant.
Ho comentava l'alcalde, que els dos forats negres de la part baixa,
que eren el Teatre Romà, que ja s'ha dignificat,
i aquesta zona de la Xartres amb les 100 escales,
doncs ara ja tira endavant.
Rosa, en què consisten aquestes cates arqueològiques
que seran a l'edifici de la Xartres?
A veure, mira, ara es començaran a fer sis races
que delimiten tot aquest espai d'aquest pati de la Xartres
i després, amb el resultat que es trobi en aquestes sis races que es fan,
es farien les cates ja amb treball manual.
Aquestes races es faran a màquina, amb la màquina, amb la retro,
per anar més ràpid, perquè en principi l'any 91
aquí ja es van fer una sèrie de cates
i va sortir sorra de platja i ceràmica del segle VIII,
que és una època poc documentada de la ciutat de Tarragona.
I per les seguiments arqueològiques que s'han fet
amb els edificis que s'han fet aquí a la plaça dels infants
i pels carrers del voltant, queda clar que aquesta zona era platja.
Hi havia els calafats i han sortit aquestes restes,
però no ha sortit resta de construcció.
Per tant, en principi, preveiem que en dues o tres setmanes
pugui això estar llest.
I en el cas que sortís alguna cosa que fos d'important estudi,
tenim temps, perquè ara s'està iniciant tot el procés
de licitació de l'obra i, per tant, ens dona un coll
per poder treballar amb tranquil·litat
sense que això perjudiqui l'obra de rehabilitació
de totes les chartreses.
Diguem que hem començat a avançar feina
amb les obres que han començat avui.
En tot cas, comentaves que el que es preveu és això,
precisament trobar-hi simplement sorra.
Per què sorra?
Perquè aquesta zona de la ciutat potser arribava a la platja
a l'època romana?
Evidentment.
A veure, en el carrer Sant Miquel hi ha una zona del carrer Sant Miquel
que s'hi havien trobat fins i tot com a marres de barques,
s'han trobat restes de calafats.
Per tant, indica que tota aquesta zona era com una mena d'abadia
i devia haver-hi el port romà a la zona de la plaça dels infants,
aproximadament, es va trobar la claveguera màxima
que baixava a desembocar també la zona de la plaça dels infants.
Aquí al carrer Jaume I es va trobar una claveguera de desaigua
també a la zona de platja.
Per tant, tot això era un abadir, era platja.
Per tant, això, a més rosa, si finalment només donem
unes tres amades, el que farà més, com passa moltes vegades
quan es fan cates arqueològiques, això que no farà és allargar,
com deies, el procés de visitació de l'obra
ni de la rehabilitació de l'edifici.
No, perquè, a més, l'edifici no s'ha d'arreglar de fonamentació,
sinó que és tota una rehabilitació, una consolidació de l'edifici.
Per tant, dins no s'han de fer cates
i en el cas que trobéssim alguna cosa prou interessant
que ens allargués aquest procés,
es podria començar perfectament la rehabilitació de l'edifici
i si aquí, evidentment, es hagués de fer
algun tipus d'excavació molt més extensiva
de la que es preveu, pel que ja se sap que hi havia
des de l'any 91 i pel que t'he comentat dels edificis del voltant.
Sí que eren platges ocupades,
però en aquesta zona no s'ha trobat indicis de grans edificis.
Veurem.
Veurem aquí d'aquí un parell o tres de setmanes
a veure què ens depenen aquestes cates arqueològiques.
Comentaves avantrosa que, a banda del que s'està fent aquí,
hi ha una bona notícia just al costat,
aquí a tocar de les 100 escales,
a les que ara són mecanitzades?
Doncs sí, perquè quan es van posar les escales mecàniques
es va fer tota una obra de restauració arqueològica
de la torre del carrer Vapor
i ara hem aconseguit finalment un 1% cultural
del Ministeri de Foment
que ens permetrà consolidar, museïtzar
i endreçar tota la part que hi ha
de les restes arqueològiques de sota,
bueno, del lateral de les escales d'aquí del carrer Vapor.
I bé, en el moment que signem el conveni,
que ja ens han dit que aproximadament al voltant de mitjans de desembre
s'assignarà el conveni amb el Ministeri,
tenim tres mesos per començar les obres.
Vull dir que és una cosa imminent
el fet que s'arregli tota aquesta zona
que ara es veuen unes restes menjades per les herbes.
I encara estaran dignificades.
Rosa, moltíssimes gràcies i que vagi bé.
Gràcies a vosaltres i bon dia.
Rosa Rossell, la tinent del caude de Patrimoni,
que ens explicava aquestes cates arqueològiques
que just avui han començat.
Avui ja es pot veure aquesta màquina
just a l'interior d'aquest pati
de l'antiga edifici de la Xertesa
a trucar de la plaça dels infants.
Si et sembla, ara el que escoltarem
és el que explicava abans l'alcalde
a la seva atenció als mitjans.
Després de 23 anys, perquè fa 23 anys
que es parlava d'ubicar o no
l'escola oficial d'idiomes en un lloc o l'altre,
finalment s'ha decidit ubicar-la aquí.
a l'antiga edifici de la Xertesa
amb aquest avançament de diners que farà l'Ajuntament,
però que tindrà finalment cost zero
perquè tot ho assumirà la Generalitat de Catalunya.
De fet, el delegat del govern de Tarragona,
Javier Sabaté, comentava
que serà la millor escola oficial d'idiomes
de tot Catalunya, evidentment perquè serà l'última,
però vaja, en definitiva,
en capa d'escola oficial ha passat el que ha passat aquí,
que un edifici d'aquestes característiques
es converteixi d'ús d'estudiants
d'una escola oficial d'idiomes.
Escoltem, doncs, si et sembla,
el que ha explicat l'alcalde de Tarragona,
Josep Fèlix Ballesteros.
23 anys que es parla de l'ubicació
de l'escola oficial d'idiomes,
23 anys, ni més ni menys,
i que, per tant,
amb 3 anys hem aconseguit
estar en aquest moment.
En primer lloc.
En segon lloc, disculpar la directora
de l'escola oficial d'idiomes,
que volia venir avui, però està de baixa,
i li ha estat absolutament impossible.
Tot i així,
representants de l'escola oficial d'idiomes
han estat assistint
als consells d'administració,
com que això ja ho té l'empresa Esmausa,
per estar puntualment informats
de com va tot el procés.
Per tant, hem estat en tot moment
en contacte amb ells perquè sàpiguin
com estan cadascun dels passos
que hem de donar d'aquí
a que comenci la construcció.
Ens acompanya també l'arquitecte.
Ens acompanya també l'arquitecte
de l'obra
i el cap dels arqueòlegs, també,
que són els que han de fer
la fenya més immediata.
Deia que ho hem treballat molt
i amb molta intensitat,
perquè no ha estat un procés fàcil,
ni tan sols en aquests tres anys,
no ha estat un procés fàcil,
perquè no és habitual
tenir un edifici de la Generalitat
que serveixi per una cosa
que ha de fer la Generalitat
però que avanci els diners a l'Ajuntament
i amb un sens anfiteutic,
que és una figura,
que és una mena d'hipoteca
de les administracions públiques,
molt complexa,
i per tant s'ha hagut de treballar,
filar molt prim jurídicament
per arribar a una solució
que no doni problemes
de present ni de futur.
dir que l'Ajuntament de Tarragona
avança els diners,
efectivament,
no l'Ajuntament,
sinó l'empresa Esmausa,
amb un crèdit,
però que no tenim,
no tindrem cap perjudici econòmic,
ni un euro.
Està tot previst que es retorni,
la Generalitat ens ho acabarà pagant,
amb capital,
més interessos,
més despeses de gestió,
és a dir,
zero euros de perjudici econòmic,
ho dic pels aguereros aquests
que sempre parlen,
quan les coses no els van bé,
sempre parlen de problemes.
Doncs és el que ens comentava l'alcalde
just fa una estoneta
en aquesta atenció als mitjans.
Ara el que ens acompanya
és l'arquitecte de tot aquest projecte,
el Víctor Seguí.
Víctor, bon dia.
Bon dia.
Que avui comença a caminar,
de fet hi ha aquestes dos plafons
aquí just a l'entrada.
Plafons com a recordatori.
Com a recordatori
de tot aquest projecte.
Quines són una mica les característiques
del projecte de l'Escola Oficial d'Idiomes?
Perquè recordem,
és una antiga fàbrica
de la Xertres.
Vaja,
quin és una mica tot el projecte?
Abans de la Xertres
va ser textil,
fàbrica textil.
Aleshores,
tot el que correspon
a l'antiga fàbrica de Xertres
és el que es realitzarà
i el que es farà servir
com a Escola Oficial d'Idiomes.
Com a tres molt interessant,
donat els seus valors arquitectònics,
és l'última planta
amb la recuperació
de les encabellades,
que donarà
allà és on es col·locaran
la part,
mediateca,
biblioteca,
en un espai
molt,
molt, molt agradable.
L'altre punt
seria
la baixada
que es fa
des de les 100 escales
que es realitza
en una sèrie
d'enderrocs
per donar-hi
una nova façana.
O sigui,
aquest detrás
de la fàbrica
es dignifica molt.
Després,
a partir d'aquesta
baixada
de 100 escales
tenim l'accés
a la part
de serveis
i tècnic,
també recuperant
l'antiga,
a l'antiga
petit edifici
de Caldera.
O sigui,
totes aquestes zones
serien
com els trets
molt importants.
O sigui,
hi ha una tasca
de rehabilitació
amb una restauració
d'elements,
però, clar,
hem de fer
que serveixi
i que funcioni
com a escola
d'idiomes.
I després,
l'altre tros
de la plaça
que seria,
de la plaça
com a vestíbul d'entrada,
que seria
tot el que eren
els edificis
de l'an 20
que es faran servir
com un possible
museu
de la xarteres.
La plaça
és on estem ara, eh?
Sí.
Li he dit plaça
per la seva amplitud,
però podríem dir-li
també com el gran vestíbul
del centre
educatiu
i cultural.
Perquè si pensem
que ha d'haver-hi
una altra edificació,
doncs,
diguem,
aquesta plaça,
aquest gran vestíbul,
és l'autèntica
consergeria
de l'edificació.
Per tant,
això serà
la gran porta
d'entrada
a l'escola oficial
d'idiomes
i l'edifici
que es reluit
és aquest.
És aquí,
o sigui,
aquí és on anirà
l'escola oficial
d'idiomes,
el que toca al carrer Vapor.
Exactament.
O sigui,
l'edifici llarg
és el que li correspon
a tot el programa
de l'escola oficial
d'idiomes.
I l'altre
és un programa
per definir.
Per tant,
un,
amb un edifici,
l'edifici de l'ambient,
parlem de recuperació
de l'edificació
i amb l'altre
parlem de rehabilitació.
Això,
quina dificultat
pot tenir a veure
de rehabilitar
tot un edifici
com aquest?
Ara,
amb el codi tècnic
alguna més d'afegida.
O sigui,
perquè,
doncs,
bueno,
hem de fer
la part estructural,
hi ha una part
que seria la de l'estructura vertical,
les pilars de fossa,
que els tenim que reforçar
amb fonamentació.
En canvi,
l'estat dels forjats
de fusta
és immillorable
i amb un reforç
senzill
funciona.
Si pensem,
aquí teníem
molt de pes,
més que les persones
que posarem,
però com ho hem de fer
amb el codi tècnic a la mà,
hem de garantitzar.
Parlava abans
de la porta d'entrada,
que també té
una singularitat especial.
Sí,
perquè tenim
la porta,
la primera porta,
que seria
la que,
la d'inicial
de la Chartres,
però que darrere
hi ha una porta
de ferro,
de forja,
molt interessant,
molt maca,
molt de valor arquitectònica,
que, evidentment,
la restaurarem
i la conservarem.
O sigui,
l'autèntica porta
serà,
la marcarem
on està ara
la porta de ferro.
Per tant,
aquella part,
diríem que allò aniria a terra.
No,
no,
la valla.
Aquella valla d'allà,
eh?
Sí, sí, sí.
La vorera entrarà
fins a la porta de ferro,
d'acord?
I mantindrem a l'arc
per el seu valor
d'antiguitat,
però, clar,
ara ja no entraran camions
ni necessitem
aquestes mides.
En canvi,
el valor que té
la porta de ferro,
aquesta de forja,
és molt maca,
trobo molt maca,
amb tota la simbologia
de la xartres, eh?
Que és allò que hi ha
just al damunt,
no?
Això és el símbol.
Llavors,
aquella banda allà
seria la que,
de moment,
això es revivitarà
també o no,
de moment?
Això ja no és propietat.
Ja no és propietat
de la xartres, eh?
No.
Tot això,
l'únic que podem fer
és envellir-ho,
decorar-ho,
perquè, clar,
és com una mitjera
a la vista.
O sigui,
això ho tindrem
que arreglar,
netejar,
polir,
però ja no intervendrem.
Víctor,
moltíssimes gràcies.
Res,
fins aviat.
Gràcies i bon dia,
Víctor Seguí,
que és l'arquitecte
d'aquest projecte
de rehabilitació
de l'antiga xartres
com a escola oficial
d'idiomes.
Ja ho veieu,
comença a caminar
ja aquest projecte,
ja es veu,
com dèiem,
fa temps ja també
amb la Jovan Descot,
la directora
de l'escola oficial
d'idiomes,
la llum al final
del túnel
i aquí es construirà
aquesta escola oficial
d'idiomes.
Avui han començat
les cates arqueològiques
que s'allargaran
doncs unes dues,
tres setmanes
aproximadament,
ja ho sentíeu demà
de l'atinent del cau
de Rosa Rossell
que pràcticament
segurament només
s'hi trobarà
sorra d'arena
de platja,
sorra de platja,
per tant,
aquestes són les cates
que han començat
aquest dimecre,
aquest dimarts.
Bé,
és curiosa
que s'iniciïn
unes cates arqueològiques
preveien això,
trobar-hi sorra.
Clar,
però com que
per la simbologia de Tarragona
que totes vegades
s'han de fer-los
doncs han de fer-li
aquestes cates
si simplement
ho intueixen
doncs ja ho han de
provar
pel que pugui ser.
I els fents,
van potser trobar
algunes coses
relacionades amb el segle
VIII de Tarragona
deia que aquest segle
havia estat poc documentat
i que vaja,
el que simplement esperen
és això,
trobar aquesta sorra
de platja.
Sorra ancestral,
això sí.
Home, i tant,
amb molts anys d'història,
amb molts anys d'història.
Que mira,
també se'n podríem fer putets
i comercialitzar-los
records de Tarragona.
També, també.
A mi m'agradaria.
Mira, escolta,
és una bona idea,
això ho haurem de patentar.
Jo, Maria, Bertran,
Josep Ardila,
companys,
moltíssimes gràcies.
Una abraçada
i fins ara.
Que vagi bé,
adeu-siau.