Passen 9 minuts de les 10 del matí.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
d'un matí en què dedicarem bona part del programa a parlar del nou curs escolar
des de diferents vessants i amb diferents convidats.
Però el primer que volem saludar en aquest matí, en aquesta quarta hora del programa,
és el regidor responsable de l'àrea d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona,
el senyor Joan Saneuges.
Senyor Saneuges, bon dia.
Bon dia.
Perquè amb ell precisament volem repassar, volem fer com una mena de radiografia,
d'anàlisi de la situació dels diferents centres educatius de la ciutat de Tarragona,
que han d'estar a punt, teòricament, pel proper dimarts 7 de setembre,
perquè recordem que la gran novetat enguany és que el curs escolar comença una setmana abans.
Ara que estem a punt d'arribar a la data,
vostè està convençut que això anirà bé, que aquest petit canvi en el calendari serà bo?
Sí, a veure, això és un canvi pels alumnes.
Els professors comencen avui, el curs comença avui.
Els alumnes sí que comencen el dia 7,
i és una de les novetats d'aquest any.
El que fem amb aquest calendari és adaptar el calendari que teníem a Catalunya i a Espanya
a l'Europa, l'estem adaptant a Europa, simplement això.
Per tant, els europeus ja porten molts anys amb això.
Els primers anys, jo coneixo més concretament el cas de França,
els primers anys això va ser una mica complicat,
perquè els pares lògicament no tenien adaptades les vacances laborals dels pares
a les vacances dels alumnes, i els dos primers anys va ser un problema.
Inclús la societat, una mica difícil que ho acceptés, no?
El tercer any a França ja va ser tota una normalitat,
en el sentit que els pares van adaptar el seu calendari laboral als dels fills,
i la societat, sobretot una part de la societat, una part de l'economia,
que era tota la part de lleure, de restauració, etcètera, etcètera,
doncs ho va acceptar molt bé perquè, d'alguna manera,
era desestacionalitzar el que és la part de lleure, vacances, etcètera.
Per tant, des del punt de vista pedagògic,
ens estem assimilant a Europa,
és un sistema que va bé, tots els països europeus ho tenen,
amb diferències, no són exactament iguals que el nostre,
però comencen abans, hi ha una parada al segon trimestre,
i acaben, potser, una mica després, una mica abans.
Hi ha diverses parades, inclús en alguns països hi ha diverses parades.
Per tant, des del punt de vista pedagògic, molt bé,
i des del punt de vista, doncs, equiparació d'horaris de pares i alumnes i tal,
doncs, bé, els dos primers anys poden ser una mica difícils,
però el tercer any segur que això funcionarà molt bé.
Perquè això de la setmana de vacances a finals de febrer o principis de març,
vostè creu que això funcionarà?
O que aquest any, per exemple, sent el primer, costarà?
L'adaptació de la vida escolar, del calendari escolar a la vida de moltes famílies.
Jo ja dic, els dos primers anys això costa.
L'experiència que hi ha dels països europeus,
jo ja dic concretament, coneixo el cas francès,
doncs, que els dos primers anys va costar una mica.
El tercer any, els pares, el ritme de treball dels pares,
les vacances dels pares, vacances de treball dels pares,
doncs, s'havien adaptat amb això, d'acord?
En fi, doncs, veurem com funciona.
El curs comença el proper dimarts 7 de setembre.
Quines ha d'estanar té l'Ajuntament de Tarraona sobre matriculació,
sobre els nens i nenes que començaran les classes la setmana vinent?
Bé, els alumnes comencen el dia 7.
Dona-vos unes dades perquè tinguem una idea de com està.
Bé, tots els alumnes de la nostra ciutat estan escolaritzats,
inclús els que han arribat després del període de preinscripció,
tothom està escolaritzat.
s'obren places, s'obren places tant a P3 com, per exemple,
a primer de l'ESO.
La majoria dels cursos s'obren places,
vull dir, tinguem places suficients per a escolaritzar tothom.
I sí, donaria dos dades que són importants,
que la preinscripció, per exemple, a P3,
els de pàrbols de 3 anys,
el 93,6% ha anat al centre que va demanar en primera opció.
Això, inclús, és millor que l'any passat,
haver fet una pujada d'un 0,8, és poquet, clar,
a partir del 90 i pico ja és difícil pujar,
però, bé, d'altres maneres,
cada vegada estem perfeccionant més el sistema,
i, per tant, bé, el 93,6% de cada 100 nens,
94 van al centre que volen anar en primera opció.
I amb l'ESO encara és més alt, la primer d'ESO.
Primer d'ESO és el 96,5%,
vull dir, de cada 100 alumnes n'hi ha 96,5,
96 o 97 que van al centre que eligeixen en primera opció.
Per tant, tothom està escolaritzat
i quasi tothom va al centre que escolleix en primera opció.
I això que deia Soñor Sanoja és que sobren places,
vol dir, en la pràctica,
que s'ha acabat aquesta pressió que hem tingut d'escolarització
en els últims anys perquè venia molta població immigrant,
com que aquest fenomen s'ha frenat molt,
això vol dir també que ara resulta que tenim centres educatius
on sobren places?
Sí, a veure, això és una part.
La pressió migratoria ha baixat, però moltíssim, moltíssim.
Però, a més, és que nosaltres hem inaugurat centres aquest any,
precisament el dia... avui comença,
el dia 7 entre els alumnes, el Col·legi Tarragona,
que és el que està darrere de l'escola Joan XXIII,
que és un col·legi nou, vull dir, a veure,
fins ara tenen allà 5 mòduls i ara tenen 18 taules.
Per tant, part del col·legi t'està buit.
Per tant, les dues coses fan que no tinguem cap problema
amb col·locar l'alumnat.
El Col·legi de Tarragona, ho acaba desmentent,
és una de les grans novetats d'aquest inici del curs escolar
a la ciutat de Tarragona, perquè avui mateix ja estan els mestres,
els professors treballant, i per tant, el proper dimarts
podrà obrir les aules perfectament.
Perfectament, sí, sí.
Quin paper juga aquest col·legi?
A quins alumnes o a quines aules substitueix
que hi havia fins ara?
Aquest col·legi s'està substituint, l'edifici que és nou,
està substituint els mòduls, entre cometes barracons,
com ara barracons, no és cert que són mòduls,
està substituint els mòduls que hi havia al costat
del Col·legi de César August.
Hi havia allí 5 mòduls, però aquests lògicament desapareixen.
És un col·legi de primària?
És un col·legi de primària, de 3 a 12,
per tant, de P3 fins a 6 de primària.
I bé, està en funcionament ja, avui.
Quines altres novetats?
Hi ha alguna altra novetat pel que fa a instal·lacions a Tarragona?
Sí, hi ha més novetats.
Bé, s'ha acabat la primera fase
de la remodelació del col·legi Riu-Clar.
S'ha fet una remodelació a la part vella del col·legi
i s'està fent la segona fase,
que és ampliar aquest centre,
que això no s'acabarà, l'ampliació no s'acabarà
fins al juny de l'any que ve, del 2011,
l'ampliació perquè sigui un centre de dues línies.
Fins ara era una línia,
i s'ha acabat la remodelació de la part vella
i ara s'està fent la remodelació de la part nova.
I un altre, que també s'ha acabat,
és el Vidal i Barraquer,
que tenim aquí a prop.
Doncs també s'ha fet una remodelació completa del centre.
Aquestes són les tres novetats més importants,
diguem, quantitativament amb diners,
que s'ha fet a la nostra ciutat.
A part d'això,
hi ha moltíssimes coses que s'han fet durant aquest estiu.
Obres menors, podríem dir, no?
Sí, obres menors.
A veure, d'obres menors,
mira, hi ha una part important,
que és pintures dels centres.
Els nostres centres,
alguns feien molts anys que no es pintaven,
i, doncs, bé, hi ha 8 centres de la ciutat
doncs han fet pintures interiors.
Des dels lavabos,
passant per les aules,
els passadissos,
despatxos, etcètera, etcètera.
Després hi ha hagut uns quants
que han volgut posar aires condicionats
també a les zones,
podríem dir, d'ús comú,
com poden ser aules d'informàtica,
que és necessari tenir aires condicionats,
a les zones de psicomotricitat,
i també hi ha hagut 8 centres
que han posat aires condicionats.
Totes aquestes actuacions
s'han fet a través dels fons d'ocupació,
amb els treballadors que tenim a l'Ajuntament,
els fons d'ocupació locals,
els treballadors que tenim a l'Ajuntament,
doncs, bé, han fet totes aquestes fenyes
i en total s'ha actuat amb 16 centres públics.
Això vol dir, doncs, la immensa majoria,
hi ha 22, per tant,
amb la immensa majoria han actuat.
I després, amb alguns,
amb alguns ja,
aquestes ja, lògicament,
han sigut a través d'empreses,
doncs, han fet obres més grans,
que no són pintures,
ni col·locar aires condicionats, no?
Per exemple,
s'ha fet una pista esportiva
al Col·legi de Gualvillalví,
una altra pista esportiva
al Col·legi de la Roassada,
també s'ha pintat per fora
el Col·legi de Sant Salvador,
el Col·legi dels Àngels,
això, clar,
lògicament,
són obres més grans,
val més diners,
ho han de fer a empreses especialitzades,
i,
doncs, bueno,
amb alguns,
l'obra encara no ha calat del tot,
per exemple,
la pista esportiva de la Roassada,
encara hi han de posar la barana,
algunes obres es faran ara,
per exemple,
al Col·legi Tolga-Txilinacs,
hem de posar unes xarxes
perquè no caiguin
algunes coses,
que hi ha al sostre i tal, no?
Bé,
totes aquestes coses,
bueno,
això,
aproximadament,
les obres que s'han fet aquest estiu,
amb totes aquestes obres,
doncs aproximadament va sobre els 200.000 euros
que hem gastat,
no?
I això és finançat per l'Ajuntament?
Això és finançat per l'Ajuntament.
Única i exclusivament per l'Ajuntament?
Únicament per l'Ajuntament.
Tot aquest apart,
a veure,
tot el que és arranjament de centres
correspon a l'Ajuntament i l'Ajuntament.
A la Generalitat fa la construcció de les edificis,
i l'Ajuntament s'encarrega del manteniment
i d'anar reparant les coses.
Totes les obres pràcticament finalitzades,
menys algunes,
Sí, algunes,
falta en posar alguna barana,
alguna xarxa,
aquests primers dies de curs
s'acabran d'enllestir.
Parlem de llars municipals,
que aquesta sí que és una competència
pel que fa a la construcció exclusiva
de l'Ajuntament de Tarraona.
Com es presenta el nou curs?
Aquest any,
a veure,
ens hem trobat amb una cosa difícil
que no ens ho acabem d'explicar massa,
que de les places que m'oferen
les llars sostingudes en fons públics,
han quedat alguns alumnes,
bastants,
prop de 400 alumnes,
sense poder obtenir placer això,
ha baixat una mica respecte a l'any passat.
Però també ens ho hem trobat
amb que tenim 50 i escaig places
de dos a tres anys
que no aconseguim omplir-les.
Per una part hi ha alumnes que no entren
i per altra part hi ha places que estan buides.
Hem d'estudiar o a veure què ens ha passat aquí.
Perquè, perdoni,
els alumnes on hi ha més alumnes
que no han pogut entrar,
que és de 0-1 anys,
d'1 a 2...
De 2 a 3.
De 2 a 3.
I on sobren places...
I sobren places també és de 2 a 3.
la qual és una mica estrany.
I a més,
amb alguns els hem trucat directament
i dir,
escolta,
tens plaça aquí?
Però, bueno,
no sé si pel tipus de llar d'infant...
Bueno,
no ho sabem,
no ho podem saber,
no?
Això és el que ha passat ara,
no?
Ara bé,
dintre d'uns dies,
i això no ho puc parlar en aquest moment
perquè encara allò no ho tenim lligat,
allò del blat al sac,
no ho tenim encara.
Hi haurà notícies importants
sobre les llars d'infants a la nostra ciutat.
Notícies importants.
Sí.
Bastant importants.
Molt bé.
De totes maneres,
i a banda de l'espera
del que ens pugui explicar,
en aquests moments,
les llars que estan projectades
en construcció per l'Ajuntament
o que estan en obres...
És sobre això la notícia,
que arribarà,
però que no...
Però no podem explicar ara mateix
com estan les llars?
Bé,
jo el que puc dir
són els que tenim projectat.
Bé,
el que tenim projectat
és que hi haurà
una llar d'infants a Sant Salvador,
una nova llar d'infants a Sant Salvador,
una segona llar d'infants a la Mora
i una tercera al costat,
precisament,
del Col·legi Tarragona,
del que vam inaugurar.
Però bé,
això és el que està en projecte,
el que està en tramitació i tal,
i sobre això
hi haurà notícia properament.
I aleshores,
aquest curs,
en les properes setmanes o mesos,
obrirà alguna nova llar d'infants
d'algunes que estaven en construcció?
Perquè ara no recordo el calendari
o ja s'havien posat en marxa?
No,
no,
no n'hi havia cap cap en construcció,
els que estaran en construcció
podran ser aquestes,
i,
bueno,
depèn de la notícia
que estem esperant,
doncs podrem donar un calendari.
I amb aquests 400 i pico casos
que comentava,
què poden fer?
O què es plantegen de fer?
Bé,
per l'any que ve,
o pel curs que ve,
o pels mesos que venen,
doncs,
obrir més places de llars d'infants,
que és amb el que estem posats,
no?
Hem parlat de llars d'infants,
hem parlat de centres de primària,
com el Tarragona,
que és la gran novetat d'aquest any.
Parlant d'un institut,
estic recordant el Tarragona 2,
que va estrenar l'any passat
les instal·lacions
de la plaça Imperial Tàrraco,
aquest any tornen allà,
sense cap problema?
Sense cap problema,
entren tots perfectament.
Bé,
hi ha algun petit problema de patis,
però se'ls ha ampliat el pati,
vull dir,
hi ha arranjament de l'edifici,
que sí,
que era un centre escolar,
però estava molt antiquat,
i per tant s'ha arranjat l'edifici per dins,
les aules s'han arreglat,
són noves, etcètera,
però s'han pintat i tal.
Per tant,
estan allí l'alumnat,
aquest any hi ha 90 alumnes més,
per tant aquest any ja són 180 alumnes,
per tant,
hem tingut que ampliar el pati,
lògicament,
i més aules.
Mentrestant,
el projecte del nou institut del Tarragona 2,
que correspon fer-lo a la Generalitat,
recordem-ho,
però pel que sap vostè,
com està?
Bé,
falta l'acord de govern de la Generalitat,
nosaltres ja hem fet la sessió,
ara estem arreglant alguns petits temes de la sessió del terreny,
nosaltres fem la sessió del solar,
però hi ha alguns petits temes que,
bé,
ja veieu una estació transformadora allà al mig,
ja ho tenim que treu i tal,
però bé,
la sessió està feta,
i ara depèn de govern de la Generalitat,
d'un acord de govern,
que jo m'imagino que pot ser imminent.
Un acord de govern que seria,
doncs,
una situació similar...
Un acord de govern vol dir diners,
vol dir diners.
No,
li ara va preguntar què és el mateix que li passa,
que és l'única falta perquè pugui començar
el tema de l'escola oficial d'idiomes,
pel que ens han explicat,
els diners,
l'Ajuntament ja té els diners
i el finançament per poder fer,
falta l'acord de govern
que hauria d'arribar
de manera imminent.
Més coses relacionades amb el curs escolar.
La targeta gratuïta del bus.
Jo diria que és la gran novetat.
Bueno,
aquest any,
aquest curs,
el 2010-2011,
tots els alumnes d'ensenyament obligatori
de la nostra ciutat
tenen la targeta de transport.
L'any passat la tenien els de tercer,
lògicament els de tercer hem passat a quart
i segueixen tenint,
a quart d'ESO estem parlant,
per tant,
segueixen tenint la targeta.
Per tant,
aquest any hi ha tots els alumnes
de la nostra ciutat
a prop de quasi 17.000 alumnes
que ara en la nostra ciutat
tenen la targeta de transport escolar
per utilitzar-la.
Ja d'acord amb el que vam fer l'any passat,
des de les 7 del matí fins a les 10 de la nit,
de dilluns a divendres,
tots els dies lectius del curs.
Per tant,
és amb les mateixes característiques que l'any.
Les mateixes característiques,
però, bueno,
aquest any ja són tots,
vull dir,
ja tots els alumnes d'obligatòria,
per tant,
estem parlant d'infantil,
de primària i de l'ESO.
De l'ús que se'n fa,
estan satisfets a l'Ajuntament?
Sí, home,
a veure,
satisfets,
ens costa molts diners,
això és cert,
tots els ciutadans ho estan pagant
a través dels seus impostos,
costa molts diners,
però és important,
no?
És important perquè,
per exemple,
una dada que ens ha fet
la Universitat de l'Urreo de Virgili,
resulta que amb la targeta de transport
hem tirat 50 tones menys de CO2
a l'atmòsfera als ciutadans de Tarragona,
dins de la nostra ciutat.
Només això ja fora important.
A part,
molt important de l'ajuda a les famílies,
vull dir,
els pares no tenen que pagar el bitllet,
bueno,
excepte quan treuen la targeta,
com sembla que els hi van pagar 4 euros,
però ja els serveix per sempre,
i per tant,
doncs això és important.
Una altra part important també
és el tema de la mobilitat,
dins de la ciutat,
bueno,
tots els pares
que no porten els seus fills
amb cotxe als centres,
doncs,
bueno,
això també fa que circuli millor
per dins de la nostra ciutat,
no?
I una cosa molt important,
que els alumnes s'acostumen
a utilitzar el transport públic.
Això què vol dir?
Doncs vol dir millorar,
potser a llarg plaç,
o a mig plaç,
o tal,
amb el que és el medi ambient
de la nostra ciutat,
amb la circulació,
etcètera, etcètera.
És a dir,
futurs usuaris del transport públic,
sembla que sigui possible.
La targeta del bus,
també,
en els últims cursos
s'han obert
algunes instal·lacions esportives
de les escoles
fora de l'horari lectiu.
Això es continuarà fent,
aquest bus?
Sí, sí,
es continuarà fent,
en aquest moment n'hi ha cinc,
i el cinc continuarà.
El que sigui que...
Amb algun canvi,
amb alguna modificació?
amb alguns canvis que els estem estudiant,
els canvis d'horaris,
d'horaris d'obertura,
perquè hem vist que,
a veure,
no és el mateix
al centre de la ciutat
que, per exemple,
un barri.
Un barri hi ha més espais,
i, bueno,
potser no s'utilitza en unes hores
que s'utilitza al centre de la ciutat.
Per tant,
farem canvis d'horaris,
però, bueno,
els centres seguiran oberts
al cinquè any,
en aquests moments,
seguiran tots oberts
amb alguns canvis d'horaris.
És una experiència molt bona,
perquè ha hagut una utilització
important,
molt important,
inclús, bueno,
aquest dia serà el tercer curs
que ho estem fent,
i, per tant,
hi ha hagut moltes associacions
o grups de persones
que no sabien anar a fer esport,
i, bueno,
ara ja saben,
ja es posen en contacte a nosaltres
i els hi donem unes hores concretes
que puguin anar i tal.
També aquest curs
s'anirà implantant
com a novetat
el tema dels llibres digitals.
Aquesta és una qüestió
que no correspon directament
a l'administració municipal,
però val la pena recordar,
avui ho estem explicant
als informatius de Tarragona Ràdio,
que, per exemple,
hi haurà tres instituts a la ciutat,
el Martí Franqués,
el de Sant Peri i Sant Pau
i el Sant Salvador,
que, en fi,
s'han acollit
a utilitzar els llibres digitals.
De fet,
el Martí Franqués
ja ho va fer l'any passat.
Què li sembla a l'Ajuntament?
Què li sembla al Regidor d'Ensenyament
que, en fi,
hi hagi tres instituts
que s'apuntin a aquest tema?
Nosaltres preferim
que fossin tots.
Per què?
A veure,
primer,
perquè el sistema
de llibre digital
és un sistema
que permet
que l'alumne
tingui molta autonomia.
Molta autonomia,
vull dir,
ell pot entrar
amb el segur ordinador
allà on sigui,
o pràcticament allà on sigui.
Això vol dir
una autonomia
i una corresponsabilitat
de l'alumne.
Això és importantíssim
en l'educació
que hi hagi una corresponsabilitat.
Segon,
és un mètode pedagògic
que, per l'alumne,
és molt més engrescador
que tenir llibre
perquè és ell el que es mou.
És ell el que es mou
a través del llibre.
No es mou
al ritme
que li marca el professor
en cada moment,
en cada moment,
sinó que es mou
al seu ritme.
Lògicament,
el professor
fa
la seva
itinerari
per on ha d'anar l'alumne,
però sempre hi ha
un margen important.
I una altra cosa,
que això
és molt més barat
perquè això
és comprar
un ordinador
amb un alumne
perquè estem parlant
d'instituts,
però dintre uns anys
quan parlarem
de primària
o d'infantil
és comprar
un ordinador
que li durarà
durant 10 o 15 anys.
Per tant,
això
és un ahorro
importantíssim,
un estalvi
importantíssim
per les famílies
i també
per l'administració.
Acabo,
senyor Seneuges,
tornant al principi
de l'entrevista,
quan parlàvem
de l'inici
del curs escolar
que canvia el calendari
i allò
de les setmanes
de vacances
en el segon trimestre.
S'ha avançat
des de l'administració local,
els ajuntaments
de Catalunya
han avançat
en les negociacions
amb el Departament d'Educació,
s'ha parlat
del tema
de qui finançarà,
que aquest era el gran tema,
que els ajuntaments deien
nosaltres no estem disposats
a pagar
les activitats extrascolars.
D'això se n'ha parlat,
senyor Seneuges?
Sí, sí, sí.
I s'ha arribat
en un acord?
Sí, sí,
hem arribat
en un acord,
això ho finança
el Departament d'Ensenyament
de la Generalitat de Catalunya
i ho finança com?
A veure,
fins ara
hi havia el que es deien
escoles obertes
que funcionaven
des d'ara,
des del dia 1
fins al dia 12,
fins al dia 12,
aproximadament,
una setmana,
una setmana i alguna cosa.
Bé,
com que ara
comencem el 7,
molt bé,
tots aquests diners
que hi havia
del 7 fins al 12,
aquests diners
són els que s'aplicaran
a la setmana aquesta
i per tant
sinen diners
de la Generalitat
que ja hi eren
en realitat.
Això com anirà?
Doncs, bueno,
se'ls dona prioritat
a les ampes
perquè organitzin
les activitats
que siguin
durant aquella setmana.
Si les ampes
no poden,
els ajuntaments
ens hem oferit
a coordinar,
no a pagar,
però sí a coordinar
les activitats
que es puguin fer
aquella setmana.
Nosaltres
ens hem posat
en comunicació
en tots els centres
de la nostra societat
i la immensa majoria
fins ara
són les ampes
que ho organitzen.
Em sembla que
no sé si n'hi ha un
que dubte,
però totes les ampes
són les ampes
que ja estan ben acostumades
a fer-ho,
clar,
estan ben acostumades
a fer-ho al setembre,
doncs ara
quan es deu fer-ho al setembre
ho fan
al mes de febre-març.
Per tant,
tots els centres educatius,
totes les ampes
dels centres educatius
podran organitzar activitats?
Podran organitzar
subvencionades.
Sí que no seran,
igual que ara,
no seran subvencionades
al 100%,
però sí
sobre el 80-90%.
I també un últim dubte,
haurà de ser
el Departament d'Educació
cada regió,
crec,
qui decidirà,
perquè em sembla
que hi ha dos torns.
La setmana.
La setmana, no?
Això correspon
al Departament d'Educació
i que afectaria
totes les comarques.
a tomar serveis territorials
d'aquesta zona,
que són, bueno,
les sis comarques,
exacte.
Molt bé,
doncs,
aclarits aquests dubtes
sobre el tema
del calendari escolar,
que això sempre és un tema
que interessa i molt
als pares i mares d'alumnes,
ara que està a punt
de començar el curs escolar,
doncs,
aclarit aquestes qüestions,
acabem aquesta entrevista
amb el senyor Joan Sanú,
és amb el regidor
responsable de l'àrea
d'ensenyament
de l'Ajuntament de Tarraona.
Moltes gràcies
per acompanyar-nos aquest matí
i que vagi molt bé.
Gràcies a vostès.
Fins la propera.
Bon dia.