Les 12 del migdia i 11 minuts,
com us dèiem fa moment en el sumari del programa,
volem parlar durant els propers minuts del món de la caça,
volem parlar de la realitat dels caçadors
i també de les seves problemàtiques o de les seves preocupacions,
perquè aquest estiu els caçadors,
a través de la Federació Catalana de Caça,
han denunciat que la política del Departament de Medi Ambient
de la Generalitat,
una política que ells consideren sobreprotectora,
està ocasionant que algunes espècies dels animals,
com per exemple el senglar,
es multipliqui fins al punt de convertir-se en una plaga
i en una problemàtica, per exemple, pels pagèsos.
Aquesta és una qüestió, una realitat que volem avui abordar
amb el tècnic de la Federació Catalana de Caça
i secretari de Comunicació de la Delegació Terranina,
el senyor Joaquim Vidal.
Senyor Vidal, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, Ricard.
Primer, situem una mica quants caçadors,
de quants caçadors podem parlar ara mateix
aquí a les nostres comarques?
A les nostres comarques, aquí tenim aproximadament...
Clar, caçadors que nosaltres tenim,
dels de la Federació, sençats, perquè estan federats, uns 14.000.
14.000 a les comarques terranines.
I 65.000 arrel de Catalunya.
A tot de Catalunya, 65.000.
Federats.
El gruix de caçadors a Catalunya pot ser uns 100.000.
Ara, en ple estiu, en ple mes d'agost,
no és temporada de caça, m'imagino.
Ara tenim una modalitat que és la mitja veda,
que està adreçada, Medi Ambient autoritza 4 dies de caçera,
i està adreçada a la tòrtola, al todó i a la guatlla.
A més, aquestes tres espècies synergètiques, la garça,
però ara és aquesta modalitat que són quatre caps de setmana,
quatre diumenges, fins que l'octubre,
el segon diumenge d'octubre,
comença la veda general per tot el territori català.
Molt bé, això el segon diumenge d'octubre.
El segon diumenge d'octubre.
Vostès el que diuen és que la política
del Departament de Medi Ambient de la Generalitat
és molt proteccionista,
i això està fent que s'estiguin multiplicant
la població d'animals, per exemple, del senglar.
Sí, el senglar, bé, no és d'ara,
això el portem uns 8 o 10 anys de cap aquí,
que aquestes restincions, clar,
per una mesura política que rep el Departament,
doncs fa que ja s'engeguin els protocols de gestió
que podem fer als caçodes del medi natural van molt lents.
Per exemple, quan salta l'alarma
que un pagès, un conill o un senglar li causa danys,
normalment el pagès va a la societat de caçadors
o va a Medi Ambient.
Si va a Medi Ambient li dirà
vaigui vostè a la societat de caçadors.
A les societats de caçadors,
normalment els danys es provoquen entre la primavera i estiu,
que és quan hi ha els cultius,
és a dir, a l'hivern no fan danys.
Hi ha d'altres espècies que fan danys a l'hivern,
quan hi ha les collites, per exemple, l'oliva, el torno.
Però si ens centrem en el tema del conill i del senglar,
que és en primavera i estiu,
clar, quan se salta el protocol dels caçadors
tenen que demanar permís,
perquè és una autorització especial,
perquè estem en període de veda a Medi Ambient.
Medi Ambient això ho ha de ratificar,
ha de canviar als agents rurals,
agents forestals,
a veure realment si hi ha els danys
per poder als caçadors fer aquesta opció.
Aquí han passat, Ricard, 8, 10, 12 dies.
El mal ja està fet.
Aleshores, clar, això, afortunadament,
i sobretot a la demarcació de Tarragona,
s'ha anat agilitzant, no?
Però, clar, això portem molt de retard de molts anys
i, clar, el que ha fet que les espècies energètiques,
doncs, que vagin a més, a més, a més, a més,
amb la problemàtica que té el pagès
quan veu que això se li vengen a les collides
i que no podem fer res.
És a dir, hi ha una superpopulació d'animals,
d'algunes espècies concretes.
Exacte.
Concretament, el senglar és el més nombrós.
Podem parlar, a l'ordre de Catalunya,
estem censats ja amb 55.000 senglars.
Aproximadament, de cassem la meitat,
per tant, la taxa de renovació està assegurada
perquè aquests animals poden continuar procreant.
a Tarragona, doncs, tenim el conill
i ara se'ns està incorporant el tudor.
Aquest monau, que és un colom, que és salvatge,
que vas al bosc i no hi és.
És a dir, ha evolucionat cap a la ciutat,
cap als nuclis urbans,
i, clar, doncs, aquest animal,
tu tens una plantació d'enciams
o de consumar el tipus de verdura,
i, clar, es tindran allà 25, 30 o 40,
o 100 moixons d'aquests,
i has de tornar a replantar.
I, llavors, aquí ve la problemàtica.
El que demana la federació és més agilitat
per poder ajudar el pagès a controlar,
a aquestes, diguem-ne, ja quasi plagues.
Perquè, clar, si estem parlant d'una població
aproximada de 55.000 senglars,
quants calculats que serien els idonis
que hi hagués en aquests moments a Catalunya,
segons la Federació de Caça?
Bé, no, a veure,
podria ser que entre 20 o 25.000 senglars,
durant l'època de caça normal,
doncs es podien anar batent,
però, clar, tenim moltes dificultats
perquè el senglar avui per avui no té malalties,
gris severes, no té depredadors,
està perdent la por a la persona
i, clar, s'acosta.
Els boscos no es cuiden.
Ara, enguany serà,
anaven molt bé,
però enguanyen totes aquestes gelades
i les nevades que hi va bé,
el bosc està intransitable,
per tant, és més refugi per la fauna.
I, clar, nosaltres ja posem
les nostres mesures als caçadors
amb la llei a la mà,
amb l'ordenança,
procurem, doncs, caçar.
No volem caçar més del camp de caçar,
però volem caçar quan toca.
Però, clar,
inclús hem demanat a Medi Ambient
que, per facilitar la labor dels pagesos,
és posar menjar aquests animals
en el bosc
perquè no baixin els conreus.
Medi Ambient ens ho nega.
És a dir,
ja no podem fer més.
Vostè suposo que parlen,
aleshores, molt amb els pagesos
i suposo que amb els col·lectius
que els representen.
Pateixen realment molts danys?
Molts danys, molts danys.
A veure, aquí la demarcació de Tarragona
amb el conill portem 10 anys,
que és ferotge,
perquè, clar,
posa-te la pell d'aquestes persones
que estan pendents de la seva collita,
que un any plou,
que l'altre no plou,
que si ve una tronada,
que si fa cega,
al damunt uns animals
que no poden controlar,
que se'ls mengen les collites.
És a dir,
aquí es fa estralls,
es fa estralls del conill
amb les vinyes,
per exemple,
tant si són noves com si són velles.
Amb tots els arbres nous,
és a dir,
un rossega,
el conill és un rossegador,
el conill és un animal que va de nit,
el conill quasi sempre està amagat sota terra,
és a dir que...
I té el conill dos malalties
que els últims anys
no són tan semveres amb ells
i fa que tot això...
Hi ha diversos factors
que ha fet que el conill vaigui a més,
un, per exemple,
també és que l'home
ha allugat molt la terra,
posem un goteig,
posem zones humides,
també és cert que fins ara,
fa dos o tres anys,
cada vegada plovia menys.
Jo he vist els conills a Tarraona,
tota la vida els conills
els criaven els causes
que es feien les parets,
ara es fan a terra,
és com si la conilla
sabés que no s'inundarà el cau,
que és quan llavors
es morien els conillers.
És a dir,
que tot això és una evolució
i l'home manipula molt el territori
i ja dic que aquestes espècies
les afavoreix.
Quan comença la temporada de caça,
per exemple,
de senglars i conills?
Bé, la temporada de caça,
la veda en general per Catalunya
comença sempre
el segon diumenge d'octubre
i finalitza el primer diumenge de febrer.
Però en el cas del senglar,
doncs clar,
hem hagut de demanar,
i medi ambient és coherent,
en el cas de Tarragona,
de la majoria de Tarragona,
podem caçar el senglar,
qui en tingui,
i veritablement,
doncs és optatiu,
però ens donen
des del primer diumenge
de setembre
i acabaríem
tot el mes de febrer.
En canvi,
a Girona,
doncs clar,
ho tenen pitjor
i ells acabarien
a la caça del senglar
el mes de març.
Clar,
després ens venen
tot el tema dels accidents.
A Girona,
per exemple,
passen dels 300 accidents,
topades amb animals d'aquests,
clar,
ens hi va la vida.
Però és que a Tarragona,
Tarragona fa 10 anys
caçàvem uns 400 senglars.
Avui,
avui,
aquest any passat,
hem acabat amb 1.700 senglars.
Això va increstant-ho.
Els accidents de trànsit,
ja m'ho comentava
no fa gaire estona
el president,
Maria Porta,
de Tarragona,
que aquesta setmana,
al Baix Penedès,
tenen constància
de sis topades amb senglar.
que sabem.
A Tarragona
ja arribem
els 200 siniestres
que sabem
que es denuncien.
Clar,
doncs,
hi ha que posar-li...
Clar,
aquest animal,
el senglar,
està per tot arreu.
Ha perdut molt la vergonya
a la persona.
Aquí,
hi ha gent
que ha vist
uns senglars
a la platja
de la Rebessada.
Clar,
és que el fill
de l'últim
que comenta,
segurament fa 10,
15,
20 anys,
el senglar,
tothom tenia la imatge
que era un animal
molt difícil de veure,
en llocs molt inòspits,
molt inaccessibles,
i ara,
en canvi,
per l'exemple
que ens està donant
d'accidents
a les carreteres
de les nostres comarques,
doncs,
en fi,
és un animal
que pot estar
en zones molt poblades.
Molt urbanes,
a veure,
va a les vores
dels pobles
i trafega
en els abocadors.
Es cola
per dintre
dels jardins
de les grans ciutats,
és a dir,
Madrid,
Madrid-Saragossa,
València,
a Barcelona tenim
el cas de Collserola,
Collserola,
doncs,
es va intentar
prohibir
la casera de Collserola
i passen ja
de 300 senglars
que han mort
els guardes de reserva.
La gent,
doncs,
sabem que se'ls donava
a menjar.
L'animal silvestre
arriba acostumats
a l'home,
si a l'home
no li fuma garrot,
parlem així,
aleshores s'acostuma,
i clar,
és un prejudici
per l'animal,
perquè l'animal silvestre
ha de tindre por
de la persona.
En el moment
que menja
l'animal silvestre
paretja,
menja de la mà
d'una persona
comença a morir-se,
perquè,
clar,
o bé el toparà
amb un cotxe
o alguno altre
desaprensiu,
doncs,
s'anaprofitarà
d'aquest,
diguem-ne,
amansament
d'aquest animal.
I aquí a les nostres
comarques,
senyor Vidal,
on hi ha més senglars?
On podem trobar una...?
Bueno,
el Priorat,
el Baix Penedès,
el Penedès també,
el Priorat,
el Montsant,
és a dir,
a les comarques
més de muntanya,
però a Riudons
n'hi ha,
a la selva n'hi ha...
És a dir,
és un animal
muntanyeng,
com tu has dit,
ferotge,
que era molt,
era molt...
Clar,
com que es treballava el bosc,
no tenia amagat all,
els masos es treballaven,
clar,
quan ve una miqueta
l'abandonament del bosc,
que creia molt...
Clar,
ell troba refugi i aliment.
El problema està
que quan acaba l'aliment,
tots els animals,
quan acaben l'aliment silvestre,
van a buscar l'aliment de l'home.
I clar,
doncs,
i clar,
com que n'hi ha tants,
doncs...
Vostè ha donat una xifra,
fa 10 anys caçaven uns 400 sengles,
ara 1.600,
1.700.
1.700.
Això vol dir multiplicar per 4.
Sí, sí, sí.
I tot i així,
hi ha una superpoblació.
Hi ha superpoblació,
sí,
bé dit,
perquè doncs,
com que aquest animal
té una capacitat,
una taxa de reposició,
doncs,
favorable,
troba aliment,
troba refugi,
i clar,
com més l'home fraccioni el territori,
amb les seves infraestructures,
que si a l'AVE,
que si camps d'aviació,
polígons,
doncs,
hi ha uns animals
que això es perjudica,
però n'hi ha que els favoreix.
Doncs,
en aquest cas,
doncs,
afavoreix el senglar,
afavoreix el corill,
afavoreix el tudor,
perquè el tudor,
ja dic,
és un animal que era eminentment de bosc,
i ara,
jo a casa meva,
estic a la piscina
i ve a veure la piscina,
i ja em coneix,
quasi,
quasi parlem,
no m'entens?
És a dir,
clar,
l'avançament de les bèsties,
doncs,
fa això.
I aleshores,
per acabar amb aquesta superpoblació,
quina seria la mesura més idònia?
Home,
aconseguir aquests permisos i tal.
I el medi ambient és conscient
que el caçó no ha de caçar,
volem caçar quan han de caçar,
no han de caçar ni amb veda
que els animals estan criant,
això ens sap greu,
no,
no.
Clar,
passem de ser uns caçadors,
que per afició,
per hobby,
o per com li vulguis dir,
passem a fer una feina,
que estem fent una feina,
una feina que paguem per fer-la,
ojo,
perquè en els caçadors,
doncs,
hi ha un protocol econòmic,
doncs,
que has de ser una societat de caçadors,
que has de deixar uns diners,
per a veure,
els senglars estan per tot arreu.
Ara fa dues setmanes,
a més,
el senglar ja és un plat típic
de totes les festes de caçadors dels pobles.
Fa dues setmanes,
tres setmanes,
la festa al Mosté,
va celebrar la societat
el 50 aniversari
de la seva creació,
hi havia 350 persones
aplegades a un sopar
i el plat era senglar.
Però aleshores,
entenc de les seves paroles
que és pràcticament difícil la solució,
és anar caçant el que es pugui,
correcte,
però no hi ha una altra sortida.
No, no hi ha d'altra sortida,
és a dir,
anar caçant
i, en fi,
i posant,
a veure,
ja dic,
cada vegada
hi ha una miqueta més acostament
en Medi Ambient,
sobretot en Medi Ambient de Tarragona,
la relació amb els caçadors
és estupenda.
Però, clar,
llavors hi ha una direcció general,
dirigida per un partit polític,
i en cada moment hi ha un grup.
I, clar,
llavors venen les pressions.
Ells tenen pressions
pels ecologistes,
tenen pressions,
caram,
és que arribarà ben
que hi haurà un enfrontament,
perquè al pagès
no li vaig als romansos
que té que collir
i té que vendre
i té que menjar.
i, a veure,
no hem de perdre
una miqueta el seny,
no?
I, clar,
d'això estem dolguts.
Estem dolguts.
I des del punt de vista
del caçador,
senyor Vidal,
com afecta
a la seva afició,
al seu hobby
i com afecta, per tant,
a la població d'animals
que es construeixen
tantes infraestructures?
És a dir,
en els últims 10, 15, 20 anys,
doncs, en fi,
en el nostre territori,
sobretot en les trames
més urbanes,
més properes a Tarragona,
en fi, doncs,
noves carreteres,
noves autopistes,
línies de tren,
totes aquestes infraestructures...
Tot això, vostès,
com els afecta?
Home, a veure,
els caçadors locals,
els caçadors locals
de qualsevol poble
que a això no li arriben,
però llavors, clar,
els caçadors més urbans,
clar,
has de fer més grans desplaçaments
i, bueno,
per nosaltres,
és aquest petit inconvenient,
però, a veure,
els caçadors sabem
que s'aixeca a les 4,
a les 5 del matí
i fa 300 quilòmetres
per anar a caçar en Conill,
no té cap...
Però, clar,
llavors ve el tema de la fauna.
Clar, la fauna,
com t'he dit,
això,
n'hi ha que la perjudica,
però no,
n'hi ha que se l'afavoreix.
Llavors, clar,
no pots caçar a prop d'una carretera,
no pots caçar a prop d'una urbanització,
hi ha uns altres mètodes,
o sigui que, clar,
ja hem d'emparar d'altres mètodes
amb la llei a la mà
per poder treure aquests animals
i, bueno,
afortunadament,
doncs és molt lent,
es va arreglant,
es va arreglant,
el medi ambient va entrant una mica,
no?,
però, ja dic,
segueixen moltes polítiques,
al nostre entendre,
equivocades,
que són contraploments
per la fauna, eh?
obligats a desplaçar-se
per aquestes qüestions
de noves infraestructures?
Clar,
perquè els hi falta l'aliment,
primer els hi falta territori,
aquí ara tens un exemple,
estem construint la presó
a Mas d'Enric,
no sé quantes hectàrees
a Mas d'Enric,
doncs hi havia la seva fauna,
aquesta fauna s'ha desplaçat,
perquè ara allí,
si tu miras,
allò és formigó,
doncs clar,
en algun lloc
n'hi ha d'aparar més animals del conte
i pot donar problemes
en els conreus,
perquè, clar,
aquell bosc,
aquell hàbitat d'aquells animals,
allí ja no hi tenen vida,
però després n'hi miraran uns altres,
després allò ho aprofitarà
per la Tórtola Turca,
el Tudó,
ara hi ha estat a París,
a la Defensa
i amb un gratacels d'aquells
que allò té,
doncs no sé quants coi de metros
té d'alçada,
dalt hi havia dos Tudons
i n'hi havia cap arbres,
és a dir,
que els animals,
n'hi ha uns que,
tot el mal que fem
al medi natural,
tot i així ho aprofiten.
Més enllà d'aquestes qüestions,
aquestes problemàtiques,
en fi,
d'aquests temes que a vostès els preocupen,
l'afició de la caça,
va més,
va menys,
com...
Bueno,
teníem,
anava reculant,
perquè a veure,
l'afició de la caça
ja des d'un sentit,
doncs,
crític d'una part de la població,
però bueno,
el tema aquest
de caçar un animal,
tots els nens
tenen el supero,
el bevero,
tots tenim un animaló,
hi ha la influència Disney
i tot,
però a veure,
és a dir,
que no és que reculi,
està mitja estabilitzada,
però hi ha una baixa,
hi ha una baixa per això,
perquè s'ha de matinar,
per la burocràcia,
pels exàmens,
per la dificultat
per obtingir un permís d'armes,
però més que res
és per l'ús,
és pel desús
que se'n fa
d'aquesta activitat,
no?
Ja doncs que s'ha de matinar,
que hi ha una despesa
i bueno,
i també hi ha d'haver
una afició,
és a dir,
això de vindre de dintre,
sí que és cert
que hi ha algun caçador
que s'hi fa,
doncs,
els 20 anys
per acabar amb un amic,
un company un dia,
va al bosc,
veu que es fa de dia,
un bon esmorzar,
un tret,
un conill,
toquen els animals
i la companyia dels gossos
és molt important,
però bueno,
és que ja comencem
a tindre traves
a les mateixes escoles,
és a dir,
les escoles,
nosaltres volem
no ensenyar a caçar,
però volem ensenyar
el positiu de la caça,
que la caça té molts de valors,
i té molts valors positius,
socials,
econòmics,
passejístics,
i de control de les espècies,
i ja doncs
és el primer freno
que quan senten la paraula a caça
s'esberen,
caram, doncs,
si no hi hagués caça
l'hauríem d'inventar,
perquè el dia que jo no pugui
caçar com a afició que tinc,
algú amb un uniforme,
i això costarà diners,
la societat ho ha de saber,
haurà de fer la feina
que jo faig ara.
Se senten una mica estigmatitzats
per una part de la societat,
de dir,
mira,
aquests es dediquen a matar animals.
Sí,
aquesta és la paraula,
la paraula que no utilitzem
als caçadors,
o que no haurien d'utilitzar
és la de matar.
Jo quan vaig al cap...
Però per això se senten una mica
mal vistos per una part.
Sí,
doncs té això,
és a dir,
t'obres la premsa
i només les notícies
són les notícies negatives
que un caçador ha disparat un tret
i ha ferit a no sé qui
o ha espantat.
Bé,
però nosaltres,
durant tot l'any,
fem unes activitats
que els ecologistes no fan,
per exemple,
que és posar aigua,
donar menjar,
és a dir,
tots els pobles
tenen una ciutat de caçadors
que coneixen el terme
i que ho treballen,
que ho vigilen,
que ho cuiden
i clar,
llavors nosaltres a l'octubre
anem i ens agafem
aquesta petita porció,
però clar,
tot això està desmesurat.
Digui'm un bon lloc
per caçar,
aquí a Tarragona.
Bé,
el problema d'avui
de caçar
és que et facin soci.
És quasi tan difícil
entrar a caçar
en una ciutat de caçadors
com obtindre feina.
A veure,
qualsevol
el tarragonès
és una bona zona,
el Baix Camp,
el casc,
tota la província de Tarragona
i si parléssim
de les terres de l'Ebre
encara més,
però bé,
tota la zona del Priorat,
la caça
t'ha d'agradar
el bosc,
t'ha d'agradar
matinar
i bé,
ja has de tenir uns coneixements
i bé,
i sàpiguer
aprofitar després
aquell conill o aquell
aprediu
i poder-te'n fer
una rosa amb la família,
és tancar el cercle.
Ganes ja
que arribi l'octubre,
no?
Bé,
en aquest cas amb el senglar
el setembre ja...
Bé,
el setembre ja,
segurament que la setmana,
aquesta setmana,
aquesta setmana
ja hi haurà societats
que ja...
A part que no ho hem comentat,
la llei de caça preveu
té un artícula
que diu
per d'anys es podria...
Què és el que no ens agrada
als caçadors?
No ens agrada
caçar quan no toca,
però clar,
hem d'afavorir
la tasca del pagès
que és el nostre aliat
i llavors puntualment
es fan aquestes batudes
perquè fan molt bé
les avellanes,
perquè han entrat
en un conreu de blat,
d'ordi o de girassol
i es fan aquestes batudes
a veure,
és per espantar,
perquè aquestes batudes
no són efectives.
Fa calor,
si vas amb gossos
a veure,
amb dues hores ja has de...
perquè no t'aguantes
ni tu ni els gossos,
però bueno,
si has fet sorolls
i has tirat quatre trets
i n'has fet un,
sembla que corri l'alarma
i estan uns dies
que aquell prat
o aquell sembrat
no el toquen,
però doncs no,
hem de caçar quan toca.
Senyor Joaquim Vidal,
tècnic de la Federació Catalana de Caça,
secretari de Comunicació
de la Delegació Terranina,
moltes gràcies doncs
per venir aquesta estona
als estudis de Terrania Ràdio
i explicar-nos aquesta realitat,
la realitat actual
del món de la caça
al nostre país,
a les nostres comarques
i també totes aquestes problemàtiques.
Moltes gràcies
i que vagi molt bé.
A vosaltres, Ricard.
Fins la propera.
Adéu-siau.
Bon dia.