Quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com us dèiem fa moment, en el sumari avancen de la publicitat.
Durant els propers minuts parlarem de política
i parlarem de política amb el que serà, és ja, de fet,
cap de llista per Tarragona de Convergència i Unió
de cara a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.
Unes eleccions que, en principi, es faran la propera tardor.
Parlem de Josep Poblet, alcalde de Vilaseca
i president de la Diputació de Tarragona.
Afronta, per tant, un nou repte polític
amb la seva ja dilatada trajectòria en aquest món de la política.
Després de la presentació pública del candidat del passat diumenge,
avui volem repassar amb ell l'actualitat política
precisament aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Senyor Poblet, molt bon dia.
Molt bon dia.
Vostè com a alcalde de Vilaseca,
però a més a més els alcaldes de Figueres i la seu d'Urgell
són els que encapçalen les llistes de Convergència i Unió
a les demarcacions de Tarragona, de Girona i de Lleida.
Es pot dir que és una mostra del poder municipal de Convergència i Unió
de cara a les pròximes eleccions al Parlament?
Això, que siguin alcaldes, els tres?
Jo me n'alegro que el meu partit prengui aquesta determinació
no pas perquè altres candidats que no són alcaldes
no puguin ser idonis o no puguin ser bons.
Això en absolut ho vull afirmar.
Però em sembla una declaració molt important
de com hem d'entendre la Catalunya del present i del futur.
I naturalment, com deia diumenge en l'acte de presentació
de la meva candidatura, no és impossible imaginar Catalunya
sense pensar en cada poble i en cada ciutat.
Per tant, Catalunya és la suma dels nostres pobles i ciutats.
Les característiques, la manera de ser de Catalunya,
on es construeixen les idees, on es construeix tots els models
que com a país som, és realment en el món local.
I aquesta accentuació de posar candidats que coneixen molt de prop
el món local, que hi tenen una llarga experiència,
que coneixen els desitjos de la gent,
que utilitzen la seva experiència municipal
com a termòmetre d'estat de la qüestió
per a projectar-ho cap a altres àmbits de la presa de decisions,
a mi em sembla simptomàtic que anem bé,
que és la bona direcció i, per tant,
no perquè jo sigui alcalde i els altres candidats també,
però perquè em sembla que el to general és això,
que el món local sigui molt present
en els àmbits de presa de decisió superior.
I, per tant, me n'alegro i crec que és una bona decisió.
Per altra banda, en el cas de...
És ben curiós també que, per altra banda,
tant en el cas de l'alcalde de Figueres,
que no és l'alcalde de la capital,
com l'alcalde de la Seu d'Urgell,
que tampoc és la capital,
com l'alcalde de Vilaseca, que tampoc ho és,
per tant vol dir que hi ha una confiança
en què la força dels tres candidats
poden ser factors de suma
independentment de quin lloc del territori
pertanyin les seves responsabilitats.
Em sembla molt interessant.
Com a cap de llista més,
vostè substituirà el que va ser un alcalde de Tarragona,
en aquest cas, Joan Miquel Nadal,
que suposa precisament aquest repte
per vostè també personalment,
en la seva ja, jo deia,
dilatada i llarga trajectòria política.
Assumir ara aquest paper de candidat
en unes eleccions al Parlament de Catalunya?
Efectivament, rellevar una figura
i una projecció política
i un pes polític com el de Joan Miquel Nadal
no és fàcil.
Per tant, Joan Miquel Nadal ha estat
a prop de 12 anys
el nostre cap de llista,
ho és encara,
i per tant la persona que,
des d'aquest territori,
ha portat l'expressió
de la nostra realitat
cap al Parlament de Catalunya
i ho ha fet amb tres èxits consecutius,
com els que va obtenir
quan era alcalde de la ciutat.
Per tant, una figura política
molt i molt rellevant.
En aquest sentit,
per tant, no rellevo
a una persona,
diguem,
que la història
oblidarà aviat,
sinó que rellevo
a una persona
que té un paper ja
en la nostra petita història
territorial
molt i molt gran
i molt remarcable,
que això, a més a més,
li agraeixo moltíssim.
Jo conec molt de prop
en Joan Miquel Nadal
i em permet afirmar
que la meva admiració
per la seva trajectòria
i la seva persona
i el seu bon fer polític
no em priva de dir
que ell i jo
som persones molt diferents.
Això ho hem parlat moltes vegades.
Com a alcaldes
també ens ho constatàvem sovint.
Compartim unes coses en comú
i sobretot compartim
un projecte polític
però tenim diferents maneres
d'expressar-lo.
Per tant,
les meves característiques polítiques
van en direccions diferents
a les de Joan Miquel Nadal
i per tant,
jo com a candidat
articularé la meva campanya
i faré la feina
que crec que he de fer
en aquests propers mesos
i sobretot
quan obtingui la responsabilitat
de ser diputat
per aquestes terres
d'una manera sensiblement diferent
però que evidentment
busca la mateixa direcció.
el progrés,
el benestar,
que aquestes comarques
tornin a pesar
que ara no pesen tant
com havien pesat
en el passat
i per tant
que tinguem la força
que les nostres idees
es puguin convertir
en realitats
i en possibilitats.
Com serà la seva campanya?
Ara que deia,
segurament serà diferent
pel taranà,
per la manera de ser
de la que podia haver fet
abans Convergència i Unió.
Com vol que sigui
la campanya Josep Poblet?
Una campanya en xarxa,
una campanya en positiu,
una campanya
en anar a favor de les coses,
una campanya
escoltant la gent de molt a prop,
una campanya
explicant els nostres propòsits
de fons,
és a dir,
el nostre projecte
com a partit,
però en el que s'hi sumin
i s'hi afegeixin
les legítimes aspiracions
de la gent,
per tant,
parlant amb tothom
i a tot arreu,
sentint molta gent
i tots els nostres efectius,
posant-se molt
a disposició de la gent.
Avui estem en temps d'això.
el país està en una situació
d'economia enfonsada,
en una situació d'atur extraordinària,
la gent ho està passant molt malament
i no podem anar a parlar
de coses que no vagin
en relació directa
amb aquests fets
i per tant
la campanya ha de ser molt
identificada
amb la realitat
del moment que tenim
i vivim
i una campanya
molt pensant
en les coses
que hem de fer
per canviar aquest signe
de la situació,
per posar les coses
en una situació millor
i més positiva.
Per tant,
articular la campanya
en aquesta direcció
és el nostre objectiu
i com l'hi deia
doncs això,
amb molta proximitat
a les persones
fent-ho en positiu
i buscant respostes
als problemes
que preocupen la gent.
Falta molt de temps.
Falta molt de temps.
Segur que em dirà això però
hi haurà molta renovació
en les llistes,
en la gent que vol
que l'acompanyi,
els té ja al cap,
Josep Poblet?
Jo tinc naturalment
fora diguem
diguem
falsejar
la realitat
dels meus pensaments
si digués
que més calenés a l'aigüera,
no,
al contrari.
Ho té clar.
Jo tinc en el meu,
és a dir,
però és una llista
que no la decidiré jo sol,
és una llista
que l'hem de decidir
amb un consens territorial
important,
sobretot de les persones
que participaran
en aquest procés de decisió
i l'última paraula
naturalment
no la té Josep Poblet.
L'última paraula,
diguem,
tinc la penúltima paraula
però l'última paraula
té l'Ardur Mas,
que en definitiva
és el candidat
a la presidència
de la Generalitat
i ell és el qui
s'ha de sentir còmode
amb l'equip
que a cada territori
li facilitem.
Per tant,
ha de ser una llista
important,
ha de ser una llista
que reflecteixi
el territori,
que reflecteixi
les dues forces polítiques
que formem la Federació,
Convergència i Unió,
que tingui la paritat necessària,
que tingui l'expressió
del camp i l'expressió
de l'Ebre,
l'expressió del camp de Tarragona
i l'expressió
de les Terres de l'Ebre.
Per tant,
en aquest sentit
ha de ser una llista
molt equilibrada
i que tingui
la potència necessària
per poder fer aquest paper
que estava dient
fa uns instants.
En el meu cap
hi tinc un dibuix,
però això serà
després de Setmana Santa
que en comencem
en les dues últimes eleccions
el Parlament de Catalunya
ha obtingut
la mateixa representació,
set diputats
per la circunscripció
electoral de Tarragona.
S'ha marcat també,
Josep Poblet,
un objectiu,
com a mínim
igualar aquests resultats,
millorar-los?
Home, l'ideal fora,
vostè ho acaba de dir,
diguem,
no només igualar-los
sinó millorar-los.
Tothom aspira a això.
Tothom aspira a això.
I ho veu factible?
Home, no ho veig
que sigui impossible
i com que no ho veig impossible
m'ha dedicat a això,
a intentar-ho.
Diguem que,
jo sempre dic que les eleccions
són una gran festa.
Són la festa de les idees.
Són la festa dels sentiments.
I és la festa dels propòsits.
I això amb democràcia,
els moments,
és a dir,
les festes majors de la democràcia,
és quan hi ha eleccions.
Ens ho hem de prendre
amb una clau festiva.
És la il·lusió
de buscar d'entre nosaltres
les millors idees
i les millors persones
per defensar-les.
Per a fer que el país vagi amunt
i que aquestes comarques
vagin amunt.
I, per tant,
aquesta festa
ha de comptar
amb tota la il·lusió necessària,
amb tota l'ambició necessària
i hem de voler
portar-la molt enllà.
I, per tant,
vol dir superar resultats anteriors
i buscar,
diguem,
tenir més persones
que concorrin
en aquestes idees
i en aquesta voluntat.
I aquesta és
la legítima aspiració
no només
de la nostra formació política,
sinó que ho serà també
de les altres.
Per tant,
aquí hem de saber
que el nostre projecte
sàpiga troncar
amb més persones
i que aquest horitzó
cap al que mirem
incorpori moltes i moltes mirades.
És a dir,
que mirin cap al nostre horitzó,
que mirin cap al nostre projecte
i que aquest el considerin
com més gent el millor,
doncs més satisfactòriament
podrem respondre després
a les seves demandes.
Aquestes pròximes eleccions
al Parlament,
senyor Poblet,
amb tota probabilitat,
es faran també
sense llei electoral la pròpia,
tot i que hi ha hagut
una ponència
que en les últimes setmanes
el Parlament
ha discutit
aquesta possibilitat,
però no s'ha arribat
a un acord
entre els partits catalans.
De fet,
els partits que configuren
l'actual govern de la Generalitat
els han acusat a vostès
a Convergència i Unió
d'aquesta falta d'acord
per privar els seus interessos electorals
com a Convergència i Unió.
Vostè creu que encara és possible
arribar en un acord?
Jo no sé si és possible
arribar en un acord
i li diré en quin cas
no és possible
arribar en un acord,
però a mi el que sempre em meravella
és que no és normal
que els governs
es queixin
que no poden fer les coses
per l'oposició.
És una cosa insòlita aquesta.
Vull dir,
el govern no deu haver fet
gairebé els deures
quan l'oposició
no li ha donat la conformitat
perquè ells tenen la majoria
i ells tenen la capacitat
de poder, diguem,
impulsar
el marc necessari
d'acord
per a poder fer possibles les coses.
Home, però si la proposta
que han fet és
en base a reduir pes al territori,
jo no hi estic en absolut d'acord
i per tant
estic conforme
en que una llei electoral
que resti vuit diputats
al conjunt del que és
la demarcació
de les Terres de l'Ebre
i les comarques tarragonines
i les comarques de Lleida
i les comarques gironines
és treure veu al territori.
La Catalunya territorial
versus la Catalunya metropolitana
no podem pesar menys.
Si en aquests set anys de govern
ja hem vist
com els pressupostos
de la Diputació
han invertit els seus termes...
Perdó, de la Diputació no.
De la Generalitat.
De la Generalitat.
Han invertit els seus termes
i han situat, diguem,
un índex molt, molt, molt més gran
d'inversió
a la Catalunya metropolitana
que a la part territorial,
si ara, a més a més,
ho fan amb els diputats
restant-nos en vuit,
no només en resten recursos
sinó que en resten persones
que els defensin.
Per tant, en aquest sentit,
una llei electoral
que faci això,
jo no la puc veure mai bona
com a responsable polític
d'aquestes comarques.
I, per altra banda,
el que em sembla
és que 85 diputats
del 135
que representin
les comarques barcelonines
ja és suficient,
ja tenen un pes molt important.
I també tinguem en compte
d'alguna cosa.
Podem no tenir
una llei electoral pròpia,
però la que tenim
té una proporcionalitat
del 96%,
que no és poca.
Per tant,
si tenim una llei
que ajusta la proporció
del que és Catalunya
a un 96%,
vol dir que no estem
amb una mala llei electoral.
Una altra cosa
és que no en tinguem
una de pròpia.
Per tant,
el dia que en tinguem
una de pròpia,
el que no pot ser
és ser menys proporcional
que aquesta
i que resti pes
al territori
amb un nombre
de vuit diputats.
Per tant,
me n'alegro
que Convergència i Unió
en la ponència
i molt concretament
el nostre.
I en aquest sentit,
defensar el contrari
fora anar en contra
dels propis principis
de la gent
i de la nostra responsabilitat.
Vostè encara no és diputat,
ho serà segurament
a partir de finals d'aquest any
o principis de l'any vinent
després de les eleccions
al Parlament.
En qualsevol cas,
els diputats
de totes les forces polítiques
en aquest tram final
de la legislatura
hauran de discutir,
hauran de debatre
la llei de vagaries
que és una d'aquelles qüestions
també que centra
l'actualitat política.
Què li demana
als seus companys actuals
diputats de Convergència i Unió?
ha de tenir la Federació Nacionalista
tal com està,
tal com entra ara
l'avantprojecte aprovat
pel govern,
tal com entra ara
el Parlament.
Jo crec que ara
la llei que entra al Parlament,
d'entrada,
abans del seu debat,
pel que jo he llegit
de la llei
i pel que veig
que significa,
no és una bona llei.
I ens fa perdre
l'oportunitat
de tramitar
una bona llei.
Jo estic d'acord
en les vagaries
i les he votat
dues vegades.
En l'Estatut,
com a diputat
del Parlament
que era
en el 2003-2006,
quan es va votar
aquesta llei al Parlament,
jo la vaig votar a favor.
I l'Estatut,
és a dir,
la llei marc,
l'Estatut,
conté les vagaries
com a figura
d'ordenació territorial.
I diu
que l'estructura bàsica
de funcionament
del món local
és els municipis
i les vagaries
en aquest ordre.
I que el que s'ha de buscar
és la proximitat
del servei a la ciutadania
i garantir
l'accés universal
dels ciutadans
a uns serveis públics
de qualitat.
I això s'ha d'aconseguir
a través primer
dels municipis
i després de les vagaries.
Això és el que diu l'Estatut.
Molt bé,
a hores d'ara,
la llei que es tramita
o la llei que s'ha entrat
al Parlament
i que ha aprovat el Govern
no va exactament
en aquesta direcció
però a més a més
té uns defectes
de partida molt grans
que és que
per poder ser aplicada
aquesta llei
en el supòsit
que s'aprovés
s'han d'haver de modificar
lleis orgàniques
de rang estatal
que no estan
ni consensuats
al seu canvi
i s'han d'aprovar
de noves
en el cas que s'hagin de fer
modificació de límits
provincials
que s'han de fer
específicament
per a fer això
i no hi ha
ni una cosa
ni l'altra.
Per tant,
li hem de dir clarament
als ciutadans
que aquesta llei
per molt que es digui
que ara és un començar
i que quan s'hagi provat
allò
ja es variarà el de més
no és una llei
que sigui aplicable
al nostre país.
No ho serà fins
que lleis estatals
de les quals
els consens
no se'l veu fàcil
es modifiquin
per poder donar lloc
a aquesta nova llei
i la seva aplicació.
Per tant,
què estem fent?
Estem fent com una mena
d'enganyifa
en què fem creure la gent
una cosa
quan en realitat
aquesta cosa no passarà
i al mateix temps
estem fent un flac favor
en una qüestió
que és que la vegueria
que recupera
aquest nom històric
de la nostra ordenació territorial
no la podem aplicar
amb una llei curta
amb una llei estreta
l'hem d'aplicar
amb una llei del segle XXI
que ens obri espais nous
pel treball territorial
i pel món local
i que sigui una llei moderna
una llei ambiciosa
i no ho és.
I estem cremant
el concepte de vegueria
i allò que és el seu
desenvolupament legal.
Per tant,
crec que estem fent
una feina mal feta.
Ara,
té una explicació a això.
Quina és l'explicació?
Home,
hi havia un pacte
en el que Esquerra Republicana
un dels partits integrants
del govern
i el Partit Socialista
que és un altre
dels partits integrants
del govern
doncs havien convingut
que no aniria una llei
sense una altra
que és la de l'àrea metropolitana.
Fins on jo conec
la llei de l'àrea metropolitana
no necessita
de canvis estatals
a Madrid
i a més a més
una llei bastant sòlida
i molt ben feta.
Aquesta prosperarà,
n'estic segon,
al Parlament.
I la llei de vegueries
probablement no prosperarà.
I aleshores
s'haurà de discutir
la pròxima legislatura?
I s'haurà de discutir
quan el nou govern
decideixi
portar aquesta llei
al Parlament.
I per tant,
jo ja he dit
en quines condicions
crec que s'hauria de portar
aquesta llei al Parlament.
Si Convergència Uniós
estigués al govern
creu que hauria de portar
una altra llei ben diferent
d'ordenació territorial?
Jo li demanaré al meu partit
si obtenim la responsabilitat
de prendre decisions
en el futur del país
que faci una bona llei
i que la faci
quan es puguin aplicar
realment al país
les qüestions
que prescriu aquesta llei.
Avui no es poden fer,
és a dir,
he parlat
en alguna altra ocasió
com l'han preguntat
que el que no podem
és parlar de Catalunya
en situació virtual.
Hem de parlar
de la Catalunya real
i no podem cremar
el concepte de bagueria
com a ordenació territorial.
Avui les bagueries
els que els hi concedeixen
els deixen indiferents
quan no descontents
i els que les reclamen
els deixen enfadats.
Tenim conflictes territorials
a les comarques del Pirineu,
tenim conflictes territorials
a la Catalunya Central,
tenim conflictes territorials
al camp de Tarragona
i a les Terres de l'Ebre,
tenim conflictes territorials
en molts llocs del país
que no hi eren
i que avui
evidencien una falta total
de consens.
Peça bàsica
perquè hi hagi una nova llei.
I per altra banda
deixin dir-ho amb una clau
així com a molt ciutadana.
Aquestes qüestions
d'ordenació territorial
s'han de fer
quan el país
té resos els altres temes.
Això avui no és una prioritat.
Ara no toca.
No, no,
no sé si aquesta és l'expressió,
si toca o no toca.
El que en aquest moment
no demana ningú
és que ens dediquem
a parlar de les bagueries.
El que la gent ens demana
cada dia
a tot arreu on vagis
i això els alcaldes
ho sabem bé
és llocs de treball,
feina per la gent,
impulsar l'economia,
fer que les coses millorin,
que a més de destruir
l'empresa se'n creïn,
que tornem a aixecar el cap.
Vostè diu això
però el debat
en les últimes setmanes,
especialment en aquestes ciutats,
en aquest entorn
de Tarragona,
gira bàsicament
precisament
el tema de les bagueries,
de la llei de bagueries.
Quina llàstima,
quina llàstima,
quina llàstima
que les grans energies
que Tarragona té,
que les té i moltes,
que les grans energies
que té Reus,
que les té i moltes,
que som un model
de territori
amb dues grans ciutats
importants
i una trentena de ciutats
que van en segon nivell,
diguem,
no dic en segon nivell
perquè pesin menys,
sinó en un segon àmbit
que té unes demografies similars
i que sumades
les dues grans ciutats
i aquesta trentena
de ciutats
que complementen el país
junt amb els 152 municipis petits,
som tres nivells
d'organització territorial
que ens donen
una gran versatilitat,
una gran força,
una manera diferent
d'altres territoris.
Si totes aquestes energies
les sabem sumar
al nostre territori,
aquesta petita regió
que som les quatre comarques
de l'Ebre
i les sis comarques
del Camp de Tarragona,
aquest conjunt comarcal,
aquestes deu comarques,
tenim unes possibilitats
extraordinàries
i en vez de dedicar-nos
a això,
ens dediquem
perquè ho ha provocat algú,
perquè ni a Reus
ni a Tarragona
ni hi havia cap conflicte,
ni a Emposta
ni a Tortosa.
Per tant,
algú ha provocat
una situació
que fa que avui
molts àmbits
de sentiment polític,
de sentiment territorial,
de posició,
diguem,
de política local,
s'estiguin dedicant
a discutir
aquestes qüestions
que no porten enlloc
perquè és una llei,
com deia,
inaplicable
i en canvi
és d'ells de parlar
i de mobilitzar energies
en les direccions adequades
que abans dèiem,
d'extreure el màxim suc
d'aquestes ciutats
i les seves possibilitats
i posar-los a favor
de la seva ciutadania,
que molt li fa falta.
Aquesta no serà
per tant,
una qüestió fonamental,
una línia mestra
de la seva campanya electoral?
La de parlar de...
La de l'ordenació territorial?
No,
jo no penso dedicar-hi
molt de temps
en aquesta qüestió
en la campanya electoral,
llevat de quan me'n preguntin
donaré la meva opinió,
naturalment,
però jo considero
que l'ordenació territorial
no forma part prioritària,
evidentment,
que direm coses
i en el programa electoral
expressarem la nostra posició,
que una mica
ja l'hi estic avançant,
però per altra banda
el que està clar
és que la prioritat
del meu discurs polític,
de les meves ofertes
i de les meves propostes
no n'hi ha en aquesta direcció,
perquè prioritari no ho és.
Això no vol dir
que no hi sigui.
Però miri,
li diré més clar,
un bon govern
o un govern
que faci les coses bé
ha de tenir clar
en cada moment
quines són les prioritats.
Això ha de caracteritzar
l'exercici de responsabilitat
d'un govern.
Saber en cada moment
quines són les prioritats
i les prioritats
molt de vegades
s'han de refer,
s'han de reconstruir,
s'han de reconsiderar
i avui en un país
que té 600.000 aturats
com és el nostre
i creixent
i amb caiguda lliure a l'economia
no pot ser prioritari
les vagaries.
La prioritat ha de ser
el treball,
la qualitat de vida,
el benestar,
la recuperació
d'una economia
que tenim molt malmesa
i que en el món avançat
en el que formem part,
a la Unió Europea,
ja hi ha molts països
que estan començant
a aixecar el cap
i nosaltres estem lluny
d'aquesta situació.
Ja sé que tot no ho pot
fer el govern català,
que també el govern de l'Estat
també ha de fer coses,
però uns i altres
ens hem d'esforçar
a imposar la primera prioritat
com hem hagut de fer
els ajuntaments,
que som els menys competents
en aquesta matèria
i en canvi som els que,
d'una manera decisiva,
estem tenint
la realitat social
dels nostres veïns
davant nostre
i hem d'exercir polítiques
d'afavorir
l'ocupació laboral
com podem,
de la manera que podem
per poder respondre
d'una manera mínimament
satisfactòria
el desig dels nostres veïns.
Per tant,
això com a país
ho estem fent poc,
ho estem prioritzant poc
i per tant,
en aquesta campanya
dubto que es pugui parlar
d'una altra cosa
més important que aquesta
i més prioritària que aquesta.
Temps ja haurà
en els propers mesos,
sense dubte,
per anar entrant
en el detall
de les propostes electorals
de Convergència i Unió
i de les altres forces polítiques
en aquests temes
altra qüestió.
Per acabar avui
aquesta primera entrevista
que li fem a Josep Poblet
com a cap de llista
de Convergència i Unió
en les pròximes eleccions
al Parlament.
Senyor Poblet,
quan sigui diputat
deixarà algun dels càrrecs
que té actualment?
Alcalde de Vilaseca
i president de la Diputació?
Si cal que parlem
amb hipòtesis de futur
i aquesta hipòtesis
quan realment es pot donar
serà el mes de desembre-generer
que és quan s'haurà constituït
el Parlament de Catalunya
més o menys en aquell horitzó.
No contempla l'avançament electoral?
No el contemplo
perquè li he sentit dir
si només hi ha una persona
en tot el país
que sàpiga quan seran les eleccions
que és el president de la Generalitat
que li correspon a ella
aquesta facultat
i per tant
si interpreto les paraules
del president
en tot moment he dit
que vol esgotar la legislatura
per tant si el president
vol esgotar la legislatura
no tinc per què no fer confiança
en aquesta expressió
que reiteradament ha manifestat.
Per tant me situo
en l'horitzó
que les eleccions seran
entre el novembre
i el desembre
de l'any present.
Per tant per quan el nou Parlament
es posi a funcionar
diguem serà passant reix
per dir-ho així
quan comenci a entrar
en funcions
en aquell horitzó
estarem a quatre mesos
de les eleccions municipals
i a cinc mesos
de constituir
les noves diputacions
per tant
jo tindria quatre i cinc mesos
respectivament
per acabar la feina
que diguem
forma part del programa
de govern
d'aquestes dues institucions
en les que jo estic
l'Ajuntament del meu municipi
i la Diputació de Tarragona
i aquesta feina
la penso acabar.
Un cop arribem
a l'horitzó de l'estiu
és quan haurem culminat
una cosa o l'altra
i estarem en exercici
de les meves responsables parlamentàries
i estarem en vacances parlamentàries
serà el moment de decidir
quina és la meva nova posició
per tant
hi haurà quatre mesos
en què hauran de conviure
aquestes tres responsabilitats
i per altra banda
no crec que sigui una situació
que no pugui suportar
al contrari.
Com a candidat
però a la reelecció
l'alcaldia de Vilaseca
es presentarà?
Bé
és una cosa que encara
no he anunciat
però en qualsevol cas
és a dir
aquesta no l'he anunciat
encara
i per tant
la tinc en reflexió
el que sí he dit
és que no canviaria
la meva posició d'alcalde
per una responsabilitat
en el govern
de la Generalitat
això sí que ja ho he dit
perquè entenc que també
els que tenim responsabilitats públiques
hem d'anar fixant
una mica
el mig i el llarg termini
i perquè la gent tingui
la tranquil·litat de saber
quines coses tenim en previsió
i per tant
per a mi
és molt més prioritari
doncs
l'acció política
des del món local
que estic fent
i que en el futur
pugui fer
si els ciutadans així
ho decideixen
que no pas
diguem
situar-me en perspectives
de responsabilitats de govern
en altres àmbits
que no els contemplo
avui per avui.
Dit en altres parles
té ganes de presentar-se
a la relació
de continuar com a alcalde
si té la confiança
als ciutadans
em fa il·lusió
perquè ja fa molts anys
que ho fa
i els ciutadans de Vilaseca
m'han demostrat
una confiança
i una lleialtat
molt grans
és un dels alcaldes
més votats a Catalunya
i per tant
jo aquesta correspondència
i aquesta lleialtat
cap a un poble
que és el meu
i que l'estimo profundament
i que fai política
des dels sentiments
doncs m'afecta molt
i em sento molt vinculat
i per tant Vilaseca
per a mi
tothom ho sap
que és una gran prioritat
en el discurs meu
del dimanje
ho vaig dir repetidament
és a dir
jo llegeixo Catalunya
a partir del meu poble
i a partir del meu poble
puc pensar en el meu país
i en les meves comarques
però el sentiment polític central
tinc en la meva localitat
a Vilaseca
i amb la meva gent
i per tant
això serà difícil
que canviï
en aquestes alçades
de la meva vida
canvis espectaculars
en aquest àmbit
ja no es poden preveure
per tant
em sento molt vinculat
a Vilaseca naturalment
Ho deixem aquí
senyor Josep Poblet
alcalde de Vilaseca
president de la Diputació
i ja des de fa pocs dies
oficialment
presentat públicament
com a cap de llista
de Convergència i Unió per Tarragona
en les pròximes eleccions
al Parlament de Catalunya
gràcies per acceptar
la invitació del matí
de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
moltíssimes gràcies
a vostès
per permetre'm-ho
novament
d'estar aquí
fins la propera
gràcies
bon dia