I aquesta hora del matí,
quan falten quatre minuts per tres quarts de dotze,
sortim una estona a l'exterior.
A més, aprofitant que fa aquest dia tan radiant,
aquest cel tan blau que tenim avui a la ciutat de Tarraona,
sortim a l'exterior amb la unitat mòbil.
Joan Maria Bertreni i Josep Ardila
han marxat fins a la plaça Verdaguer,
on aquests dies, si passeu,
hi trobareu una carpa, una exposició de la Fundació Ictus,
perquè precisament el que pretén aquesta exposició
és donar a conèixer aquesta malaltia, la malaltia de l'ictus,
que és una paraula segurament poc popular,
però que si després la traduïm amb hemorràgia cerebral
o vessament cerebral o malalties cardiovasculars,
segur que la podrem entendre molt millor.
En fi, que tenim, com dèiem, la unitat mòbil a la plaça Verdaguer
i m'imagino que amb Josep Ardila també algun convidat
que ens ajudarà una mica a entendre
el que podem veure en aquesta mostra.
Josep Ardila, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què hi podem veure, aquí, a l'exposició?
Doncs sí, estem ben acompanyats i ara farem el recorregut,
però tens raó amb això que fa un dia radiant
i que, a més a més, està passant moltíssima gent per aquí davant.
Ens sorpreníem del munt de gent que està passant per aquí
al carrer de la plaça de Verdaguer.
Per tant, constateixo, que avui fa un bon dia per sortir al carrer.
I el que deies, estem en aquesta exposició
que hi ha a la plaça de Verdaguer de la Fundació Ictus,
on podem conèixer tots els detalls d'aquesta malaltia
i com actuar-hi en cas que ens trobem en algun cas d'aquests.
Ens acompanya el cap de comunicació de la Fundació Guillem Gallofré.
Guillem, bon dia.
Hola, bon dia.
Què és el que podem veure en una exposició com aquesta
que hem muntat aquests dies a Tarragona?
Bé, en aquesta exposició,
nosaltres el que tractem és la malaltia de l'ictus
i el que volíem nosaltres era transmetre
diferents aspectes, els més rellevants de la malaltia.
Això, al final, després de fer vàrius anàlisis de campanyes,
hem vist que aquesta manera pedagògica
que proposem aquí en aquesta exposició
és la millor manera, ja que així els continguts
que nosaltres proposem sempre queden més arrelats
i són de més fàcil coneixement
i els objectius que al final tenim
es poden complir d'una manera més efectiva.
No és una simple exposició i prou que la gent
s'hi pot passejar, evidentment,
però una mica l'objectiu és que
sortint d'aquí aprenent alguna cosa
o aprenent un essencial sobre la malaltia
i com actuar-hi.
Sí, de fet,
és un dels nostres objectius
la informació a la població
i l'exposició està dividida en diferents espais
on es van,
diguem-ne, a través d'uns jocs interactius,
donant importància a diferents aspectes
de la malaltia, com poden ser la importància del cervell
o l'ictus, que és en concret la malaltia,
quina incidència té la nostra població,
com actuar-hi, que és un dels factors més importants
perquè, com veureu, després amb tres simples accions
podem salvar una vida
i després les conseqüències que té l'ictus,
que a diferència de l'atac de cor,
l'ictus deixa discapacitat
en moltes ocasions.
La paraula ictus és molt coneguda, Guillem,
o la gent potser coneix la malaltia
per altres paraules?
Es coneix habitualment per altres paraules,
com embòlia, feridura,
un vessament...
El que passa és que tots són ictus,
el que passa és que potser les causes són diferents,
però al final tots són ictus.
El que nosaltres volem és juntar-ho tot
en una paraula,
perquè a vegades això pot crear confusió
entre la gent.
M'imagino que ja heu fet un tour per Catalunya.
què tal va la resposta de la gent?
Molt bé, vam estar a Barcelona
i a Palma de Mallorca el mes de març
i ara hem preparat una itinerància
que la setmana passada vam estar Hortosa,
aquesta que estem a Reus,
perdona, a Tarragona,
la setmana que ve que estem a Reus,
després ve Terrassa i Sant Cugat i Lleida.
I de cara a l'any que ve
estem intentant preparar una itinerància més llarga
per poder 20 o 25 poblacions de Catalunya.
Aquests dies fins quan serà aquí a Tarragona?
Està fins al diumenge.
Fins al diumenge, eh?
aquí a la plaça Verdaguer, recordeu-ho.
Anem a PAMS, doncs,
així farem una mica una visita,
una guia ràpida per a l'exposició.
La primera part, com dèiem,
és una exposició molt interactiva,
vull dir que la gent amb un cop d'ull ràpid,
doncs pot veure que és força interactiva l'exposició.
El primer espai és el nostre cervell.
Sí, aquest espai el vam posar el primer,
doncs per donar la consciència a la gent
de la importància de cuidar el cervell, no?
La gent té la consciència que s'ha de cuidar molt el cor,
però la consciència de cuidar el cervell
al mateix nivell del cor no es té,
no es té més aviat per altres malalties més mentals,
el tipus Alzheimer o d'aquestes malalties,
però amb l'ictus és molt important
perquè al final, diguem que les artèries també van al cervell
i s'han de cuidar, no?
Aleshores, aquí el joc que proposem,
aquí tenim vuit imatges de la vida quotidiana
on el participant s'ha d'identificar amb una d'aquestes imatges
i a sota de cada imatge hi ha un botó
que quan el cliquem,
sobre de les imatges hi ha un cervell
que quan cliquem el botó s'il·lumina
la part del cervell que fem servir
quan fem l'acció que hem triat, no?
Llavors, per dir que el cervell és el cor,
diguem que és el motor del cos,
però el cervell és el que ordena tot, no?
El que ens fa sentir, el que ens fa moure,
el que ens fa fer totes les coses de la vida quotidiana, no?
I per això la intenció nostra de la importància
que la gent cuidi el cervell, no?
Per exemple, hi ha algunes coses quotidianes, eh?
Per exemple, diu
aquesta és una part del cervell que s'activa
quan compartim una diversió
o que s'activa quan practiquem una activitat física.
Per exemple, practiquant una activitat física,
cliquem el botó
o cliquem i què és el que s'activa?
En aquest cas s'activa el lòbul parietal,
és a dir, el cervell està dividit en quatre lòguls
i depèn de les accions que fem
o de les emocions que sentim
doncs fem servir un d'aquests quatre lòguls.
I aquest rentavaixelles, Guillem?
És alguna mena de metàfora?
Sí, aquest és una metàfora,
és el, diguem, l'objecte que dóna la metàfora,
com vi dius, que dóna entrada al següent espai.
Fem el símil amb un rentavaixelles
doncs perquè és el mateix que amb el cervell, no?
Si tu el rentavaixelles no el cuides,
no li poses els productes que li toquen sal,
de brillantadors i aquestes coses,
al final les canyeries o es trenquen o s'obstrueixen, no?
Doncs amb el cervell passa el mateix.
Si tu no cuides les teves canyeries,
doncs al final es poden trencar o es poden obstruir,
donant causa a un ictus o a un infart de cor.
Dóna manera molt gràfica de veure,
amb aquest rentavaixelles que podem trobar aquí al mig de l'exposició
i cap a l'interior més de l'exposició,
el que ve que ara mateix són unes portades de diaris.
Sí, aquest és el segon espai,
que és concretament l'espai de què és l'ictus,
la incidència que té la nostra població.
Aquell joc, a part d'aquí hi ha una definició molt simple
i molt entenedora d'aquest un ictus,
que és una alteració brusca,
sempre brusca i sobtada de la circulació de la sang al cervell,
que fa que les cèl·lules es morin
i que a partir d'aquí pot causar la mort
o pot causar discapacitat si no s'actua de manera molt ràpida.
Aleshores, el joc que proposem aquí és...
Tenim cinc portades de diaris
on a cada un dels titulars d'aquestes portades
li falta una dada.
Doncs tenim en un cantó unes targetes magnètiques
que el visitant les ha d'agafar
i ha d'anar omplint els espais buits
que hi ha en cada titular.
Titulars com l'ictus provoca més de...
Hi ha un espai en blanc hospitalaris cada any a Catalunya.
Això vol dir que l'ictus provoca més de 13.000 ingressos
hospitalaris cada any a Catalunya.
Una mica per donar l'abast de la malaltia,
l'incidència que té la malaltia a la nostra població,
que és molt elevada.
De fet, la malaltia vascular,
si juntem cor i cervell,
és la primera causa de mort al món.
O sigui que estem parlant d'una malaltia
amb molta incidència
i que és poc coneguda,
en el cas de l'ictus.
Quina incidència té, per exemple,
en les comarques de Tarragona?
A Tarragona està sobre els 900.000 lictus a l'any
i si agafem,
estropolem dades de Catalunya,
una tercera part moren,
una tercera part queden discapacitats
i l'altra tercera part queden sense seqüeles.
Per tant, és un dia molt important.
Per tant, cal saber-ne totes les dades.
Anem avançant.
Com dèiem, l'exposició és molt itinerant,
molt gràfica, molt visual,
perquè hi ha pantalles, hi ha ordinadors.
Per exemple, aquí, què és el que podem veure
en aquest tercer espai, Guillem?
Aquest espai és l'espai dels símptomes
i com actuar-hi.
Potser és l'espai més tecnològic,
però a vegades el més important,
el concepte és el més important.
L'ictus té uns símptomes molt característics
i els meus comuns poden ser
paralització de mig cos
o problemes en la parla o en la comprensió.
Aleshores, el que hem fet aquí és
fer que la persona faci tres accions
molt senzilles,
doncs per si sospita que té algú davant
que està patint un ictus,
li fa fer aquestes tres accions a la persona
i d'aquesta manera,
si aquestes accions o no es poden fer,
doncs pot detectar un ictus
i actuar ràpidament.
Les tres accions són
dir-li a la persona que rigui,
que pot semblar contradictori,
perquè si la persona té mig cos paralitzat,
si li dius que rigui,
torcerà la boca,
hi haurà un cantor de la boca
que no podrà somriure
i torcerà la boca.
L'altre és que aixequi els braços,
perquè si té mig cos paralitzat,
doncs un braç que ha afectat
no el podrà aixecar
o li costarà molt.
I l'altre és dir-li que parli,
perquè un altre símptoma d'alectus
és que afecta la parla,
i llavors la persona si li dius que parli,
doncs a lo millor valbosseja
o parla malament, no?
I tot això,
aquestes accions al final
configuren una paraula
que és la paraula ràpid,
que pel que ve que és una mica
l'eslogan que heu utilitzat.
Això ho vam agafar d'Anglaterra,
als Estats Units,
que ja tenen fa 10 anys funcionant
el mateix sistema,
fan servir el FAST,
F de feix de cara,
per el mateix de la boca,
A d'arms, dels braços,
la...
perdona...
S, no?
I anava...
Com us dic?
Que era la paraula?
La S d'espits,
perdó,
de parla,
i la T de time,
de caçada a córrer.
Doncs aquí ho vam adaptar al català,
després de donar-hi moltes voltes,
i vam treure el ràpid.
La R de rigui,
l'A de aixequi els braços,
la P de parli,
que són les tres accions,
i després la I és d'ictus,
volíem dir és un ictus,
i després la D de depressa,
dient que s'ha de córrer cap a l'hospital,
no?
Perquè l'ictus és una enfermedad
que després de l'inici dels símptomes,
si s'actua dins de les primeres
4 hores i mitja,
hi ha un tractament eficaç,
i que al final el que podem aconseguir
és salvar vides, no?
Amb aquest tractament,
i sobretot si actuem ràpid.
Per tant, la paraula que ens hem de quedar,
eh, amb ràpid.
Anirem avançant,
perquè ja ens queda poquet temps,
com dèiem,
hi ha totes aquestes pantalles
on la gent,
doncs de manera molt interactiva,
pot anar coneixent tots aquests passos
que pot anar seguint,
doncs per formular,
per acabar formulant aquesta paraula ràpid,
de riu,
aixequi a les mans,
parli de l'ictus i de pressa,
que es pot actuar de pressa,
doncs per salvar una vida.
I al final,
veig, Guillem,
que llavors hi ha unes infermeres.
Sí,
bueno,
a mans de les infermeres,
hi ha l'espai de les conseqüències de l'ictus,
en què pot causar discapacitat,
on s'explicen una mica les conseqüències,
i on veiem un vídeo de dues persones
que han patit ictus
i que ho estan superant,
perquè al final,
tot i que hi hagi una discapacitat,
doncs es pot seguir tirant endavant,
amb les deficències que pugui haver-hi,
però la persona pot seguir vivint
i pot reincorporar-se,
una mica,
a la seva vida.
i al final tenim un espai mèdic,
que seria l'espai de la prevenció,
on tenim unes infermeres
que fan una sèrie de proves,
el tipus prendre la pressió,
el pes,
la talla,
doncs per valorar
el factor de risc vascular
que pugui tenir la persona.
Depenent d'aquest factor,
si és alt o és molt baix,
si és més alt o és més baix,
doncs hi ha l'opció
de fer-se una altra prova,
un pèl més complex,
per acabar de dir
si la persona té aquest risc vascular.
En cap cas diagnostiquem,
simplement fem unes proves
per després poder donar algun consell,
però en cap cas,
perquè això no és un hospital,
en cap cas diagnostiquem,
sinó que simplement donem consells.
Els consells,
com deies,
és important també
per cuidar el cervell
portar una vida saludable.
Exacte,
és dieta sana,
fer exercici,
no fumar,
tot el mateix que s'aplica al cor
és aplicable al cervell.
Dieta mediterrània,
fer exercici,
no fumar
i controlar els factors de risc
tipus hipertensió,
diabetes,
colesterol...
I més la dieta mediterrània,
que ara ens l'han declarat
patrimoni de la humanitat,
patrimoni material
de la humanitat.
Guillem,
després de fer aquestes exposicions,
no sé en què us heu sorprès,
és a dir,
què és el que menys coneixia
la gent de la malaltia?
Us ha sorprès,
potser,
el desconeixement o no?
No ens ha sorprès
perquè ja veníem avisats,
diguem,
però sí que és veritat
que la gent lictus
no el coneix.
És una malaltia...
Nosaltres al final també
de l'exposició
fem una avaluació,
fem una enquesta
i en resultats
que vam tenir tant a Barcelona
com a Palma
en les anteriors exposicions,
el nivell de coneixement
no arribava al 50%.
Per tant,
és una cosa ja que sabíem,
però que hem constatat
amb aquesta exposició.
Una important tasca
d'una exposició com aquesta.
Sí, sí,
és una tasca
molt important
per donar a conèixer,
com hem dit,
una malaltia
que és
d'una incidència
molt gran
a la nostra societat.
Ja ho sabeu,
si voleu conèixer
les conseqüències
de la malaltia,
com poder prevenir
la malaltia,
res,
amb tres passos
ben simples
que els coneixereu
ràpid
en aquesta exposició.
Us podeu costar
fins diumenge
a la plaça.
Per d'aquí,
quins horaris feu,
Guillem?
Fem de 10 a 2
i de 4 a 8.
La gent pot venir,
la gent ve que,
no, això,
feu aquestes visites
itinerades
per tota l'exposició,
per tant,
si estan una bona estona
per aprendre tot plegar.
Sí,
la visita està entre 15 i 18 minuts
perquè nosaltres
el que volem
no és una...
la visita que sigui
quantitativa de molta gent,
sinó que sigui qualitativa,
no?
La gent entra en grups
de màxim de 8 persones,
a l'exposició hi ha uns monitors
que expliquen
cada un dels espais,
com s'han de fer els jocs,
donen informació
sobre cada espai,
en cada aspecte
de la malaltia
i,
doncs,
el que volem
és que la gent aprengui,
no?
No volem
que passi moltíssima gent
però que d'aquesta
moltíssima gent
al final
en surti tothom
sense saber res,
no?
El que volem
és que la gent
aprengui,
pugui saber
què és un ictus,
com actuar,
com prevenir-lo
i al final,
amb l'objectiu final
de tots
és poder salvar vides,
no?
Perfecte,
Guillem,
moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé.
A vosaltres.
Doncs ja ho sabeu,
si us volem acostar
fins a la plaça
Berdaguer,
podeu presenciar,
podeu veure aquesta exposició
de la Fundació Hictus
on podreu conèixer
tota la malaltia,
les conseqüències
i com poder salvar
una vida,
en aquest cas,
amb tres simples passos
i de manera ràpida.
Molt bé,
doncs,
moltes gràcies,
Josep Ardila,
ha estat molt interessant
aquesta visita
a través de la unitat mòbil.
Gràcies i que vagi molt bé.
Adéu-siau,
bon dia.
Josep Ardila en directe
amb l'assistència tècnica
de Joan Maria Bertran,
volíem dir,
des de la unitat mòbil
situada aquest matí
a la plaça Berdaguer.
Així ens anem apropant
una mica més
al punt horari
de les 12.