...centenar del Teatre Metropol, amb tots vostès, Oriol Bucreu!
Senyores i senyors, benvinguts al centènic aniversari del Teatre Metropol.
Us sembla que això ho acabo de dir ara?
Bé, però és que una cosa així s'ha de dir cint vegades o més.
Un teatre, és a dir, un centre de cultura, a Tarragona, que faci cent anys,
i que durant aquests cent anys amb ventes i rodolons no s'hagi abandonat,
ni s'hagi enfonsat, ni s'hagi cremat, ni l'hagin convertit en un aparcament de cotxes,
o d'uns pisos d'autostanti que anem fent o de la Rambla.
Una cosa així s'ha de dir cint vegades o més, perquè si no n'hi ha ningú que s'ho cregui.
Oi que sí? Estem d'acord?
De fet, amb una activitat continuada durant més de cent anys a Tarragona
i hi ha ben poca cosa.
Al Nàstic, que l'any calent fa 125,
la processó de Setmana Santa, que em fa una corrada d'anys,
perquè això ho van estrenar l'any 33, acaben un dia a mitjà,
i el Teatre Metropol ha de comptar.
Us hi fixeu? Cultura, religió i esport.
O millor, en ordre de popularitat, esport, és a dir, futbol, cultura, no,
religió i cultura.
Si amb això hi ha afegit menys, m'escolt bé, ja tenies una màquina conselleria per l'Ajuntament de Tarragona.
Aquest, ara que és època de fusions de caixes i bancs, no seré cap punteria, eh?
Fusionar tot això no serà la conselleria.
Sabeu la de nòmines que t'estalviàvem?
Bé, amb la cara que fan les autoritats em sembla que serà molt,
ens agrada parlar de sortir sutilment de tema i parlem de la celebració d'aquesta vinda.
Estem de festa, sí senyors?
Cent anys del Teatre Metropol.
Justament ara, fa 15 anys, jo era en aquest mateix escenari,
per donar el dret de sortida a un Teatre Metropol rebodelat,
que obria les seves portes a la ciutat per convertir-se en el centre,
en el punt de referència de la cultura de l'espectacle de Tarragona.
I ho feia a la Rambla, al vell mig de la ciutat que és on han de ser tots els teatres,
el Rovell de Bocs.
Doncs així fa 15 anys que començava el nostre present.
Senyores i senyors, amb tots vostès,
la consellera de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, la senyora Carme Crespo.
Bona nit, alcalde, autoritat, senyores i senyors.
Avui ploem, amb aquesta festa, tot un seguit d'actes com memoratius
d'aquesta joia modernista única al món, el nostre Teatre Metropol.
El centenari del Teatre Metropol es va programar amb uns objectius molt clars.
que s'han acomplert amb es creix, sota tres grans línies.
La història del teatre, la figura de l'arquitecte Josep Maria Jujol
i la promoció de la ciutat a través d'aquesta celebració.
Per aquest motiu, no es va escollir qualsevol actor o espectacle famós,
sinó la figura d'una persona que ja fa temps que ha fet pública
la seva admiració pel modernisme i, en concret, per Jujol, l'actor John Malkovich.
Així doncs, la visita de l'actor no va ser un fet casual, sinó que va ser ben pensada,
ja que donaria un impuls més gran als objectius esmentats.
Ell mateix va accedir a venir a actuar al teatre amb la idea de formar part d'un conjunt d'actes singulars
al voltant de la celebració del centenari i de participar a la taula rodona.
Els actes del centenari començaran el dia nou del passat mes de gener
amb un homenatge als més petits i a les famílies similars a com ho van fer
els nostres avantpassats tarragonins fa cent anys.
Del gener fins avui s'han succeït conferències, exposicions, espectacles,
de dirigir i presentació del llibre del centenari i audiovisuals, fins a arribar a l'acte d'avui.
És per mi un honor ser la responsable política de la celebració d'aquest centenari.
Només puc sentir gratitud a la ciutat de Tarragona i a l'alcalde Ballesteros
que ha fet possible que la que us parla hagi gaudit d'aquest important esdeveniment
des d'un lloc diferent del de només espectadora de butaca.
En aquests mesos he descobert un altre teatre metropòleg.
Millor dir, molts teatres metropòleg, com ja es va comentar en la presentació del llibre dels centenari.
De ben segur que a altres ciutadans i ciutadanes els ha passat el mateix.
Hem conegut el teatre i l'obra, que emociona, que toca el cor de les persones, com va dir Malcovich.
El teatre de Josep Maria Jujol Fill, del professor Salcedo, de l'arquitecte Josep Llinàs, del reconegut artista Pere Jaume.
Tots admiradors i grans entusiastes de l'obra del Tarragoní que anaven desgranant aquests diferents metropols.
Moltes gràcies a tots.
També hem descobert diferents teatres en el llibre del centenari editat des dels quadrats de l'arxiu municipal
on Helena Dortueta, Joan Gisbert i Josep Marçal mostren diferents capítols dels cent anys d'història del teatre, coordinats per Jordi Piqué.
Moltes gràcies a ells també.
El metropol avui és viu, reconegut i amb un gran dinamisme.
Un teatre que ha consolidat una programació estable a la ciutat, amb espectacles professionals de tots els gèneres.
i que ha entrat dins dels circuits habituals de les millors companyies del país, alhora que ha donat servei
i ha contribuït a dinamitzar el teixit artístic i cultural de Tarragona i el seu entorn més proper.
3.750 actes i 1.200.000 espectadors, i més de la meitat abonats, en 15 anys la valen.
Moltes gràcies per la vostra constància.
Vull fer extensiu els agraïments a tots i totes les que han col·laborat en els actes de commemoració,
que són molts i no puc nombrar-los a tots per qüestió de temps.
Hi ha els patrocinadors, Repsol, La Caixa, Cambra de la Propietat Urbana,
els Establiments Viena, la DEO Tarragona,
als quals vull agrair el seu suport econòmic en uns moments prou complicats.
I carinyosament a la família Jujol per la seva presència i ajuda en tots els actes.
I també vull agrair la tasca feta al Jordi Girament,
el responsable d'Arts Escèniques de l'Ajuntament,
que ha estat el que ha pensat, programat i coordinat tot això.
I amb ell tot el personal de cultura i premsa de l'Ajuntament,
especialment la Marina i la Mariona.
La celebració del centenari ens ha permès mostrar a tot el món
que després de tot un segle d'història i de passar moltes vicissituds,
el teatre arriba als cent anys, en gran activitat,
i que no ha perdut ni els seus orígens populars ni la seva vocació de servei a la ciutat.
Aquestes qualitats constitueixen la base imprescindible i fonamental
per a afrontar reptes de futur.
Durant els actes han parlat de Jujol
i també de la història centenària del teatre
i els seus protagonistes,
sense els quals el Metropol no hauria arribat fins avui.
El futur l'escriurem entre tots d'aquí en endavant,
per molts anys.
Aquest teatre té cent anys.
Ho havíem dit, això?
Sabeu que els teatres i les òperes i tot plegat tenen el seu fantasma particular,
el seu esperit.
Aquest també té més de cent anys, ja té la hipoteca apagada,
ja s'hi pot instal·lar totes les de la llet.
La gent que treballa aquí al Metropol
diuen que alguna nit se senten veus d'unyanes
d'actors coneguts o desconeguts,
afistonats o no,
que interpreten papers de personatges estranys
i jo us demanaria ara que féssim una mica de silenci
a veure si sentim una repor d'aquestes.
Un d'ultrató.
A mi encara no volia fer un gaire silenci,
a veure si ja volia a la festa,
però en com que ja no m'agradaria,
ja volia fer una...
Jo mateix, deu ser-hi, no?
Un moment, un moment.
Estem fent un esperiment.
Perdó.
Oh!
Què tal?
Hola, què tal?
Com anem?
Estem fent una gala del centenari del Metropol
i ara no sé si és...
Ja descarrego, eh?
Oh!
Oh!
Oh!
És el Metropol, no?
És el Metropol.
És una festa, no?
És una festa, sí.
Però és una gala, diguéssim, amb cert rigor.
Ah, sí?
Ah.
I això, doncs, no...
No?
És a dir, que et carregues, sisplau,
i si pots deixar l'escenari,
moltes gràcies.
A mi m'és igual aquí que allà.
No?
Molt bé.
Gràcies.
Aquesta és una nit, dèiem, especial.
Espera un moment, per aquí.
Que descarrego un momento.
Sí.
És una nit especial, no?
Sí, és especial.
És el Metropol, no?
És el Metropol.
És una festa, no?
Això és una festa.
Ah!
Pues ja està, llavors me m'he equivocat,
sóc de mi per fer lo de...
Sí, però la gala ha de continuar i em sembla que...
Ah, que és una gala.
Sí, és una gala i no hi ha lloc per les...
Si vols carregar les maletes, sisplau, i deixar l'escenari.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies, eh?
Moltes gràcies.
Moltes gràcies, eh?
Moltes gràcies.
Dèiem que és una nit, màgica.
Espera un moment.
Espera que descarregues les maletes.
Sí.
Deia, jo també deia, deia...
És el Metropol, no?
És el Metropol.
És una festa.
Ja està.
Ara fem un número de pagasses.
Sí, però ara no seria el moment.
Agafes les maletes, carreges i surts a l'escenari,
perquè hem de continuar.
Dèiem que no saps que no saps que no saps que no saps que no saps que no saps que no saps que no saps que no saps que no saps que no saps que no saps que no saps que no saps.
Cal carregues a cada pas, molt bé.
Ah, problemes.
Moltes gràcies.
Espera, espera, espera que no saps que no saps que no saps que no saps que no saps que aniran.
És el Metropol.
És el Metropol.
És una festa, ara.
Sí.
onne tal i li vindes i saps a la cominer.
D'acord, però tu ja no està. Si vols carregar les maletes i sorti de l'escenari, perquè això hauria d'estar.
Carregues a l'escenari.
Ah, carregues a cada pas.
Ah, ja està.
I ara m'espero.
No, no, no. Carregues, carregues!
Carregues?
Ah, no, noذuc descarregues.
No, no, no, carrega, carrega i surt de l'escenari.
No t'he dit descarrega, digui carrega, carrega.
No, descarrega, descarrega i surt de l'escenari.
Descarrega i me faig de l'escenari.
Molt bé. No, no, no, però no ho deixes aquí.
No, perquè aquí hi ha d'entrar gent...
Ah, descarrega i te'n vas de l'escenari.
I te'n vas de l'escenari.
Què fas amb les maletes mal? Descarrega.
No, això ets aclariu, eh?
No, això l'està que aquest ho diu.
Estàs aquí xupant i...
Sí, perquè hem vingut avui aquí
a celebrar el centenari d'aquest temple d'art de Talía.
Talía.
On Talía, com avui, celebrem els cent anys.
Sí, sí, t'hi ha molt bé.
Cal dient.
Per celebrar el centenari amb un bon homenatge
a tots aquells pallassos que durant cent anys aquí han actuat.
Tots el pallassos que durant tot aquell centatge, eh?
Homenatge.
Ah, eh?
I ho farem amb un número de màgia clàssica.
Oh, sí, màgia clàssica.
Un número d'aquells que segur que s'ha realitzat aquí moltíssimes vegades,
i inclús més d'un.
El deu haver vist, sí.
Sí, eh?
I encara no l'han pes.
És clar.
Per procedir amb el número que necessitaria, sisplau,
és d'haver una petita col·laboració d'alguna dama de Micella,
senyora o senyoreta del públic,
que em pugui deixar un mocador, un folart o talcom similar.
Sí.
Un mocador, un folart, un mocador de margell, una cosa així.
Vinga, va, que són baratets.
Va, ja me'l poden desfalar.
És aquesta festa.
no es potar...
No, ni una bona simpàtica que hi haguera que se pugui dir-hi,
que se'n ve d'així.
Oi, mira aquesta senyora rossa.
Ai, què?
Que?
Molta que està molt bé que vol.
Hola, hola.
Hola.
Hola, hola.
Hola.
Hola, hola.
No ho fes ni a l'Hene.
No ho fes ni a l'Hene.
Moltes gràcies.
Però molt bé, eh?
Molt bé.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies, moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Per realitzar aquest nom el pleguem al mocadoret ben plegadet i m'ho poso a la butxaca.
Gràcies senyora.
A continuació, gràcies als poders que a mi em són otorgats.
Gràcies.
Comptaré fins a tres i el mocador que tinc aquesta butxaca passarà directament a la butxaca d'aquest individu.
Si no, a la teva butxaca.
No, no, no, no, no. Tú.
¡Ah, no!
Tú, tu, tu, tu.
Ahí tu, no, no.
Ah, debo butxaca, debo butxaca, directament.
Oh, magia, magia, magia, magia.
L'élago, sóbim, sóbim.
I un...
No, no, no, no.
Ok.
I dos...
No, no, no, no, no...
I tres...
No, no, no, no...
Oi.
El educador, senyores i senyors, ha passat la butxaca d'en Mondi.
Sisplau, Mondi, pots comprovar?
Sí, compro, compro, eh?
Sí!
El poidà!
Oh, gràcies.
Està amb la butxaca!
Ah, sí.
Que por!
No ho dic bé!
Però molt bé!
Com ho ha fet?
Màgia, classe.
Però gent, aquesta butxaca no té la butxaca.
Còspira, que això no és tot, eh? Ara ve la part difícil.
És difícil.
Més difícil, encara no.
Ara és com fet?
Que torni de la teva butxaca directament a la meva butxaca.
Que bèstia!
No m'ho crec.
A la meva butxaca no podem passar la meva butxaca.
Sí, sí. El trauré de la teva butxaca.
El vindrà directament a la meva butxaca.
I una mienta.
Que sí.
Mira, no et distreguis que aquesta gent ha vingut aquí a quedar bé i no passa a passar l'estona.
i una sola estona. Això és un dient.
Som vingut aquí a quedar bé i no passa a passar l'estona.
Eh?
I un!
Na, na, na, na, na.
Què, nana, què?
I dos!
Na, na, na, na, na, na, na, na, na, na.
Nana?
I tres!
Na, na, na, na, na, na.
I un!
Uau!
Uau!
Uau!
Uau!
Uau!
A continuació, senyores i senyors, anem a comprovar si la màgia ha o no tingut èxit.
I sí!
Uau!
Uau!
Uau!
Uau!
Molt bé!
Molt bé!
Un altre amagat, un altre amagat.
Molt bé, una amagat.
Sí, si un altre amagat perquè el fillo no hi vicio.
Això no es pot repetir que canxa molt, home.
Això canxa molt?
Cancuc.
Mira, repetiré perquè porten 100 anys esperant a veure si descolleixen com marx.
Vinga, una balada no portem la botxaca.
Vinga, una balada no portem la botxaca.
Vinga, la botxaca.
Ja ho podem venir plegat i jo la botxaca.
Ah, màgia.
Ja, de gràcies, els poders que ens són atorgats.
Sí.
Gràcies.
Comptaré fins a tres.
I un.
No, no, no, no, no.
No.
No.
I dos.
No, no, no, no, no, no.
I tres.
No, no, no, no, no.
I el volcador, senyors i senyors?
Està a la botxaca?
No.
Sisplau, pots comprovar?
Sí!
Oh, oh, gràcies.
Has fet la botxaca!
Molt bé, molt bé.
Molt bé, molt bé.
L'ensenyi.
Què dit que l'ensenyi?
Què dit que l'ensenyi?
Què dit que l'ensenyi?
Eh?
Què?
Què?
Que ensenyi el bocador.
La màgia no s'ensenyi.
L'ensenyi que us ho creieu o què?
No.
Ah, que us ho creieu, no?
La màgia no ho té?
No.
Incrèbulo.
Oh, oh.
Oh.
Oh.
Oh.
Ja, ja, ja.
No, mira.
No, no, no.
No, no, no.
De banda, una mentira d'aquest...
Ja està.
No, no, no.
No, no.
És una màgia clàssica de la bona, eh?
No, no.
Gràcies.