Magí Seritjol, bon dia.
Hola, bon dia.
L'última vegada que vas venir, abans que començés Tarraco Viva,
coincidia amb la provatura aquella de les sirenes d'emergència.
Jo et preguntava, com deien els romans si s'acostava algun pirata
o algun enemic a la costa i tenien campanes?
I ara et pregunto, ja que estem amb aquesta immersió de reconstrucció
de la vida romana, dels cicles vitals, de la vida quotidiana,
es manifestaven al carrer?
Reivindicaven davant de determinades mesures que prenien els seus polítics?
No només es manifestaven, sinó que a vegades tallaven el coll d'algun senador.
Imagina't, érem més contundents.
No, no anaven amb xiquites.
No donem idees, Magí, no donem idees.
Vull dir que no només es manifestaven, sinó que hi havia sang,
vull dir que no, i tant, i tant, que hi havíem collons.
Molt bé, doncs el Magí Seritjol ja sabeu que és coordinador
de tota l'activitat de Tarraco Viva.
Estan participant tantíssimes entitats, tantíssimes persones,
tantíssims professionals en aquesta edició,
que lògicament tots no podien venir avui a la ràdio,
però sí que tenim una representació.
D'una banda, ens acompanyen representants de la Légio Primera Germànica,
Carme Rodríguez. Molt bon dia, Carme.
Hola, bon dia.
I ens acompanya també el Quim Ripodes,
que és el president de l'entitat, vol dir, Quim.
Hola, bon dia.
I ara s'incorporen a l'estudi, arriben a l'estudi.
Si jo no vaig equivocada, i ara això és, si l'encerto, l'endevino,
Reis Fabregat, que està aquí,
ella pertany a... ara ja ho diré bé,
ajudeu-me una mica, sisplau, sigueu una mica generosos.
La Reis és de Nèmesis.
I ve acompanyada també de Nèmesis, també.
Un altre integrant de Nèmesis, aquí anem a improvisar.
Els romans improvisaven també, no, Magí?
Bueno, no gaire, això eren molt germanis, els romans.
Molt més metòdics que nosaltres.
Bastant més del que ens pensem, sí.
Jo tinc la sensació que mai, mai és una paraula molt contundent,
però que reconstrucció de tanta activitat de la vida romana com enguany,
jo no... he intentat repassar de memòria, eh?
Els programes, els cicles vitals, des de la vida més quotidiana,
sense anar més lluny, eh?
Ahir es va fer una conferència sobre la corrupció a Roma.
Ah, va estar molt bé, molt bé.
Quines ganes que teníeu tots d'aquesta conferència, eh?
Sí, sí, a veure, a la conferència va venir molta gent
i ens vam divertir molt perquè el conferencià,
que és Oriol Olesti, que és professor d'Història Antiga
de l'Estat Autònoma a Barcelona,
clar, va fer paral·lelismes amb l'actualitat, no?
I tot i que ell anava dient, això ara no passa, eh?
Escoltaven en salut.
Deia un cas de corrupció i feia, ara no passa, eh?
Però que amb lletres al PowerPoint anaven sortint casos actuals, no?
I realment va ser molt divertit
perquè, evidentment, la corrupció és consubstancial a la societat humana
i el que va dir és que, a veure,
corrupció a l'antiga Roma n'hi havia i molta,
igual que n'hi ha ara,
i malgrat això el sistema funcionava.
Aquesta és la conclusió que va donar l'Oriol.
Funcionava millor que ara?
No, funcionava en aquella època, clar.
En aquell context, clar.
Clar, en aquell context, en el context d'ara, la cosa canvia, no?
Però la societat funcionava, no?
I que, malgrat així, Roma va durar centenars d'anys
i, per tant, el llegat que va deixar va ser impressionant, no?
És a dir, que la corrupció sí que n'hi havia i molta,
però també intentàvem combatre-la, eh?
És a dir, no eren indiferents.
És a dir, que hi havia les dues coses, no?
Però va ser molt divertit perquè, clar,
va posar exemples molt, molt contemporàne, diguéssim, no?
Jo no sé si recorden, sí, segur que sí,
els oients d'aquelles primeres edicions de Terraco Viva,
que eren ben maques i ben lluïdes,
però, vaja, teníem, sobretot,
en representacions d'accions militars,
els gladiadors, que era allò que triomfava d'allò més,
alguna que altra exposició, alguna que altra conferència,
una miqueta de música,
i, escolta, ens semblava que fèiem un acostament a Roma impressionant.
ara és que només cal agafar el programa i veure
que des del naixement fins a la mort
trobem entitats i persones que reprodueixen
o fan projeccions o fan conferències,
vida quotidiana des de les compres,
o sigui, negoci,
és que, clar, obres el programa a l'atzar,
hi ha absolutament de tot.
De tot no, però intentem...
Que ens falta poqueta cosa, ja, eh?
Falten coses, encara el món romà dona per molt,
i aquí davant tenim companyes de Nemesis
i de Déu Prima Germana que també ho explicaran,
hi ha molts temes per tocar avui.
Abans d'entrar parlàvem d'una cosa
que hauríem de tocar l'any que ve,
vull dir que per ampliar temes i demés,
és a dir, camps, sí, camps n'hi ha moltíssims.
Però escolta, he vist que avui s'inaugura
una exposició sobre el món dels dentistes a Roma,
que fins i tot explica
que les primeres protesies es posaven de dents d'animals,
ja veieu, ara amb els implantes que anem caríssims...
I feien empastes, vull dir...
I feien empastes i posaven dents d'animals.
Sí, sí.
Doncs fins i tot això, que s'inaugura avui aquesta exposició.
És tot un món, clar,
és que el món de Roma dona més de mil anys
i és un món, és tot un...
Queda un munt de coses,
a més a més no en sabem,
i ells són arqueòlegs, ho podran dir,
coneixem poca cosa,
no els coneixem a fons,
realment dona per molt més.
Arres, no coneixem a fons com era Roma
o com era Tarracó en aquella època,
ens falta per conèixer moltes coses encara?
Ens falten moltíssimes coses, moltes.
Coneixem molt, moltíssim,
gràcies a Pompeia i Herculà.
Que vas dir a tot el que va cobrir el Vesubi,
a les viles, tot...
A partir d'allí ens podem fer una idea
boníssima de com era la vida
quotidiana a l'època romana,
a partir dels textos, també,
però ens queden moltes coses
per saber si i tant...
És important que hi hagi
professionals d'una banda
i d'altra banda persones molt actives,
també independentment de la seva activitat,
fent tot el que és la reconstrucció.
Perquè amb el Magí ho hem parlat moltes vegades,
això no és un festival de teatrillos,
això és un festival de reconstrucció històrica,
i realment qui hagi assistit a aquestes representacions
se n'adonarà que no té res de peplum.
Tot això que podem veure als carrers i als espais de Tarragona, no?
No, en absolut.
Podeu intervenir quan vulgueu, no?
És a dir, que aquí no cal aixecar la mà i...
El cas nostre ens fa repelús.
Quan veiem algú vestit amb sabates modernes
o l'altre dia que em va comentar que hi havia un company
que entre actuació i actuació es va posar les ulleres,
doncs entre nosaltres mateixos dèiem...
Guaita, això...
Som molt ortodoxes en això.
S'ha de ser.
Jo crec que sí.
Si volem fer reconstrucció,
i nosaltres provenim de l'escola de Magí i d'Enric,
i els hi devem molt,
els hi devem la nostra aprenentatge,
doncs és la base.
És la base.
Sí, és la base.
Vull dir, si fem reconstrucció,
fem reconstrucció i ha de ser el correcte
i el que és el que es portava.
No podem anar milles tintes.
El que és magnífic és que,
a mesura que han passat els anys,
s'han anat incorporant,
s'han creat entitats com eren les vostres.
D'altres s'han ampliat molt més
l'oferta d'activitat que ara a Tarra Coviva.
Fem una mica de fitxa.
Vosaltres, per exemple,
per exemple, perdó,
parlo llatí quasi ja, eh?
Per exemple,
anava a dir això.
Ja s'influen, sí.
Això ja estic tematitzada del tot.
Quines són les propostes que feu
per a aquesta Tarra Coviva?
Bé, nosaltres, com a Legió Prima Germànica,
a Enguany,
ja fa que Enguany serà el tercer any
que estem a l'aquaducte,
i a Enguany parlarem de l'espionatge romà,
en època romana.
Fes-hi-te romà, per exemple.
Per exemple, una mica més cafres, però bueno.
Com dèiem a la Gia abans,
quan al governant no li agradava,
tallaven el cony,
no com aquí que fem manifestacions.
Quasi, quasi.
I com ho feu, això,
de l'espionatge romà?
Mira, per exemple,
és un tema que ens agrada moltíssim
perquè nosaltres també
som un grup militar,
però no volem tampoc
que la gent es quedi
amb aquesta idea de militar,
llances, espases...
O sigui, els militars construïen,
els militars eren els encarregats
de portar el correu a Roma,
i a part, per exemple,
Enguany, com a novetat,
també introduïm
aquesta vessant més social
de l'espionatge,
que també eren els encarregats
als legionaris.
No, ja m'ho penso
perquè allò,
la referència és que allò
sempre estava en de contubernios,
i de conxorxes,
i de coses, no?
Ara trec aquest i poso l'altre,
hi havia d'haver aquesta mena de...
Penseu-ho una dada,
l'imperi romà
té una extensió brutal,
és més gran que l'Europa actual.
És a dir,
com controles un territori
d'aquestes dimensions
si no tens un servei
d'informació
una mica eficient, no?
És a dir,
clar,
les notícies havien d'anar ràpides
per prendre mesures,
perquè si no,
ja no hi eren els de temps,
i per tant,
tot el sistema d'espionatge
basat en l'assassa militar
era de primera necessitat,
perquè si no,
no controlava el territori.
Sí, digues, perdona.
Per exemple,
els correus romans
podien circular
fins a 90 quilòmetres al dia,
canviant de cavall,
evidentment,
saps?
Això és molt ràpid,
perquè...
Això és rapidíssim,
realment rapidíssim.
Diuen,
César va arribar de Roma
a Còrdoba
en 27 dies,
per terra,
en tota l'exèrcit.
Imagineu-vos
el ben preparats que estaven
per fer aquestes rutes
en 27 dies.
Home,
i la disciplina,
la disciplina que havien d'aplicar,
no?,
per poder moure aquestes tropes.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do el eficaços que eren,
no?
Sí, home, vull dir...
Quin tipus d'estudiar
que us feu als grups de reconstrucció,
no?
Tot l'any,
no parem.
És com les palles, no?
Acaba una
i comences a construir l'altra.
No, és que encara no ha acabat una
i ja estàs preparats.
Però hi ha alguna cosa
més divertida
el més xulo
o el que ens anima moltíssim
és,
per exemple,
ara enguany ja tenim preparat
el Tarracó Viva
i ja sabem el què,
però és el preparar el següent.
De dir,
informació,
buscar llibres,
buscar fonts,
allò,
tens una primera idea
però no t'acaba d'agradar,
anem a contrastar...
Això és el realment interessant,
no?
Tota la informació,
buscar-la...
I ja dic,
coi,
ja l'hem trobat.
I és una realització brutal,
no?
I després la feina de fer-ho.
Vull dir,
només és buscar-ho,
si després...
els artesans
han de posar les mans...
I explicar-ho,
la difusió,
no?,
que fem nosaltres
o la divulgació.
Com és aquesta activitat
d'espionatge que feu?
Com és?
Nosaltres a l'aquaducte
hem montat
una petita mutatio
que és un lloc de postes,
és un lloc de descans
dels legionaris i això
i, bueno,
podreu veure com arriba...
Parlarem una miqueta també
del correu en època romana,
i podreu veure cavalls,
podreu veure els missatgers,
com arriben,
podreu veure...
Els cursors.
Els cursors.
Els cursors.
I podreu veure també
com arriben els espies,
què se'ls feia...
Bueno, no ho sé,
molt interessant.
Sí, si no,
no m'anaves vetllant més.
Què faig?
Si no m'anaves vetllant més males,
no podreu veure el que fan nosaltres.
És el que us anem a veure,
que ho asseguro.
Que us coincideix molt en horari.
Sí.
Quina llàstima.
Això és el gran hándicap, eh?
Jo ho reconec,
abans quan no estava
dintre el món de reconstrucció,
venia a Tarragó Viva,
que eren les primeres edicions,
i disfrutava com un nen.
I ara disfruto explicant-ho dintre...
Però et pots tot l'altre.
No, no, és que no veiem res.
Vull dir, tenim una estoneta
en què acabem,
vas una miqueta al camp de mar,
compres quatre llibres,
que és la nostra passió,
marxem carregats i llibres,
i poca cosa més.
Vull dir, no ens dona temps a més.
Però bé, disfrutem.
Reyes Loli,
vosaltres què feu en MSI en Guany?
Quina és l'aposta o les apostes
de Tarragó Viva?
Mira, fem el fòrum,
fem des del principi,
fem la dinamització
de l'espai del fòrum de la Colònia.
En Guany és com una espècie
de visita guiada,
però molt ampliada,
perquè normalment
ens centrarem en l'espai de la Basílica,
i en Guany hem incorporat també,
hem il·luminat
i hem posat això
a la part de la illa de cases,
de les vivendes.
Ara diguéssim a l'altra banda
del carrer Soler.
I el que hem fet és
donar-li vida
a una taverna,
amb gent jugant,
amb prostitució,
en tot el que podria haver
per les nits.
Hi ha també una botiga
per explicar com eren
els baixos habitualment
en època romana.
Els baixos normalment
eren locals comercials.
parlem també
de cultes domèstics,
hi ha un espai
que vindria a ser
com un atri,
s'explica,
bueno,
les restes també,
s'explica no només
el que reconstruïm,
sinó les restes
que allí tenim,
la Basílica,
hi ha també
un funcionari local
que està treballant
a dins d'una
de les tavernes,
però de la Basílica,
és a dir,
bé,
molt bé.
Després
fem una altra cosa.
Vida quotidiana,
que això agrada moltíssim.
Vida quotidiana,
sí.
Després també
parlem
de,
bueno,
de la visita
de la Ruta Arqueològica
Urbana de Tarragona,
la fa una arqueòloga
i, bueno,
està molt bé.
és una mica
explicar
restes
que no són
ni la muralla,
ni l'amfiteatre,
ni el circ,
sinó que són restes
que estan una mica
més amagades
i que a la gent
li fa gràcia
descobrir-les.
Per exemple,
es parla
de l'aqueducte
que hi ha a l'entrada
de...
On estan els espies.
De les muralles.
No, no, no,
d'un aqueducte
que està aquí
a la part alta.
Molt també
de les inscripcions
que hi ha amagades
pels carrerons,
també està bé.
Després fem
encara una altra cosa
que és
en col·laboració
amb Arts d'Himicandi,
amb els gladiadors
i amb l'Udi Eskenichi,
amb els músics,
fem
el que seria
un dia
a l'amfiteatre
però un dia sencer.
És a dir,
no només
que ja és prou,
els gladiadors
lluiten a l'arena,
sinó també
posem en una grada
públic romà
i expliquem
com s'asseurien a la grada
depenent
del seu estatus
social,
qui pagaria
aquells jocs,
un dia a l'amfiteatre
doncs era un dia
com qui va a portar aventura
per posar un exemple,
doncs tota la família
s'anava a l'amfiteatre,
suposo que portarien el menjar
i tot, no?
A vegades duraven, no?
Reglaven menjar.
Reglaven menjar,
o sigui,
no sempre hi havia,
com qui avui va
a un espectacle de masses,
a un camp de futbol,
a un concert,
hi havia
per comprar records,
per comprar alguna cosa
de menjar,
és a dir,
la propaganda política
que comportava
tota la qüestió
dels jocs,
també és una activitat
molt completa
i també molt recomanable.
I per parlar
del Mitreum,
de la iniciació
dels misteris de Mitre,
això millor que ho explique
la Loli,
que també és arqueòloga
de Nemesis
i ella és la que ho porta.
Ho explico jo.
Recreem el que serien
els cults iniciàtics
al Déu Irani Mitre
i ho fem això aquest any
a l'amfiteatre,
hem fet les dues edicions
anteriors a la muralla
i aquest any el Magí
ens ha col·locat a l'amfiteatre,
estem molt contentos.
A més,
passaré la nova,
tot allò.
Passaré la nova,
tot allò
ho inaugurem,
està molt bé
i, bueno,
farem allí divendres
i dissabte a la nit
el culte iniciàtic a Mitre,
que és un culte mistèric,
oculte,
nocturno
i només per homes.
Només per homes?
Només per homes.
Però de públic podem anar.
De públic podem anar
homes, dones, nens,
no ho sé.
Nens i nenes.
Hi ha moments
que la gent
s'ha quedat una mica perplexa.
Sí,
una mica traumatitzant.
Però per por,
per crisiació.
La iniciació és
una iniciació física,
és de caràcter físic
sobre el cos.
I sacrifici.
Home,
esperem que no.
No di que em diu,
simulació,
que a mi simulació.
Esperem que no
arribar a fer un sacrifici humà,
però, bueno,
si s'ha de fer se fa.
Tot sigui per Tarraco Viva.
No més faltaria.
No,
són proves físiques molt dures
que se'l fan a un home
i hi ha de...
Que era un rite iniciàtic,
de pas,
un rite de pas
de l'adolescència
al món adult.
No,
no té res a veure.
És un rite religiós
per ser acceptat
dintre d'una comunitat,
dintre d'una...
Avui en dia parlaríem
de secta,
potser,
una secta molt elitista,
molt cultural,
amb molts coneixements
i, bueno,
per poder accedir
ha d'acceptar tot
el que li fan.
I el que li fan
pot ser molt perillós,
a vegades.
Home,
jo crec que
explicar el que és en si
el ritual
ho deixem aquí,
que abans ho has fet molt bé.
Perquè era histèric, eh?
Ha creat una expectació
molt prometedora.
Per què aquest ritual?
Per què aquest déu?
Perquè, en principi,
a Tàrraco,
doncs,
era en Politeïsa,
podria haver triat
qualsevol altre culte.
Aquest potser perquè
tenen unes particularitats
més espectaculars,
en el bon sentit de la paraula.
És com un caramel mitra,
suposo.
És dels més mistèrics,
del que més documentació n'hi ha
i del que també
n'hi ha molta documentació estranya.
I nosaltres hem començat per Isis,
hem fet també altres cultes religiosos,
més estatals,
més normals, diguem-ne.
I quan van començar Isis
van inaugurar una secció nostra,
que va ser el dels cultes
mistèrics orientals
o pseudo-orientals.
I, bueno,
ara estem en Mitra
i potser un altre any
fem Cibeles
i així anem ampliant, no?
Aquest déu era dels bons
o dels més aviat...
Home,
què?
Tots són bons.
Tu ja m'entens.
Portem bé, tots són bons.
Diguem-ne que
les exigències amb la parròquia
o amb els feligresos
eren,
perquè pel que expliques
hi han de passar
aquestes proves, no?
Sí, aquest és el més perillós.
Tots els ritos mistèrics
tenen ritos d'iniciació
i Isis,
Sibeles,
Sabacios,
Mabelona,
tots tenen un rito d'iniciació.
Però Mitra,
quizás,
és el més difícil
de documentar
per un arqueòleg.
Tota aquesta feina
que feu
elaborada,
treballada,
absolutament estricta,
amb unes postes en escena
realment impecables,
vosaltres,
doncs,
ja sabeu
el valor que té la feina,
però
jo m'imagino que esteu molt expectants
a la reacció del públic.
Si parlem de reaccions
i de nivells de participació,
podríem dir que
Terracovio un any més
està sent un gran èxit,
perquè realment,
jo encara he de sentir
algun comentari negatiu
quan he participat
d'algun espectacle
que acaba
i la gent es retira
que va cap a una altra banda.
Tots són afalacs
cap a les activitats,
totes en general, no?
Sí, sí.
Aquesta resposta,
vosaltres la noteu,
la sentiu?
Sí,
quan acabes un espectacle
normalment la gent
t'apropa per dir
el tema agradat
o explica'm això
o tornar-ho a fer, no?
Jo crec que una cosa
que hem de seguir
entre tots els grups
i tota la gent
que participa
de Terracoviva
i és la proximitat
amb el públic.
És a dir,
nosaltres no volem ser
un festival virtual,
que ara està molt de mola,
però nosaltres no som
un festival virtual.
No som un festival
a la xarxa
que penges un vídeo
i penges textos i fotos,
sinó que és molt
de veure-ho
i de tocar-ho.
És a dir,
la gent quan acaba
una demostració
pot acostar-se.
Aquella pols
del camp de mar
que puja, eh?
Doncs tot ajuda,
tot ajuda.
Pots tocar les armadures,
pots tocar el vestuari,
pots preguntar.
Hi ha molta gent
quan s'acosta a la gent
i s'hi pregunta
tant a Reis
com a vosaltres.
Deu allò que heu dit,
jo he llegit que...
I hi ha un petit debat.
Clar,
això vol dir
que la gent participa,
que la gent no és
una mera consumidora
del que li donen,
sinó que pot interactuar
una mica amb tota la gent.
Això és el valor
del nostre festival.
És un valor cultural
de proximitat.
I és més,
molts de nosaltres
ho desitgem quan acaba.
És que...
És com un premi, no?
A vegades fem l'actuació
i només pregunten dos
i et quedes...
Hòstia...
Hi puc assegurar,
i no sé vosaltres,
però el nivell
li ha pujat molt, eh?
No, no, no.
A vegades preguntes més...
Escolta'm,
això era l'any 69 o el...
I, bueno,
escolti,
potser no ho sé, no?
Sí, a vegades s'has de dir...
No ho sé tant, no?
És a dir...
Però el públic ja s'espera
la ronda de preguntes.
És a dir,
nosaltres acabem l'explicació
i això,
llavors moltes gràcies
i, bueno,
si teniu alguna pregunta...
I la gent es queda.
S'espera per fer les preguntes.
Hi ha vegades
que estem realment
molta estona,
o sigui,
potser mitja hora
o tres quarts
i la gent no se'n va.
I la gent pregunta
i la gent allò...
I es crea un caliu
magnífic.
Però és molt important
el que diu el Quim,
com ha pujat el nivell.
No ho van fer
perquè jo m'imagino
que tothom tenia
unes grans expectatives
en el que podria arribar
a ser Tarraco Viva,
però en la primera edició
hauria estat fer,
bé,
posar per les bústies
una mena de test
de coneixement del món romà.
Sembla una broma,
sembla una broma,
però imagina't,
haguéssim fet això.
I dotze anys després
tornem a passar un test
de més al nivell
i jo crec que absolutament tots
a partir de Tarraco Viva
hem après moltíssimes coses
de Roma
a través de totes aquestes accions.
Heu mamentat
la nostra cultura general
respecte a Roma.
És que un dels objectius
del festival és aquest,
és donar eines de coneixement
de la història.
És a dir,
no és pur entreteniment
per entretenir la gent.
És que qui vulgui entreteniment,
escolta,
hi ha una oferta enorme
d'oci,
de cines,
de teatres,
de tot,
vull dir,
nosaltres no fem entreteniment,
nosaltres intentem comunicar
part dels coneixements
que tenim,
que uns són més limitats
i els més esplenys,
però intentar transmetre
el coneixement.
I hi ha dues anècdotes
del començament a ara
que el comencem
les primeres edicions.
La gent comparava tot
Astèrix Geobèlix
i el cinema
i ara,
mira,
l'edició passada
va haver-hi una frase
que se'm va quedar,
jo estava entre el públic
barrejat i mirant
a veure com era
la reacció de la gent
i s'acaba la demostració
i una senyora
s'aixeca i diu
m'hi ha gustado mucho,
esto es muy interesante
i l'altre li fa,
claro senyora,
esta usted en Tarraco Viva.
Fantàstic,
és a dir,
clar,
el públic entre ells,
dius,
senyora,
què esperava?
Està vostè en Tarraco Viva
i aquí venim a aprendre,
no?
Fantàstic,
el millor lògic per tots
és aquest.
Sí,
el concepte ja s'ha assimilat,
ja no ens confonen
amb els armats,
la Semana Santa,
que era el començament.
No és un festival folklòric.
Quina mare.
No és un festival folklòric.
No,
van batallar molt.
Això ja ho sabem
que ja ha aconseguit
aquest estatus
de festival
de reconstrucció històrica.
Primer,
ens ho havíem de creure
nosaltres
i com diu el Magí,
també traslladar-ho
a tots aquells que venen.
Però vosaltres,
com a grups de reconstrucció,
també aneu pel món
de tant en tant.
Sí,
sí,
i heu vist de tot.
Jo puc dir que el que fem,
per exemple,
aquí a Tarraco Viva
és únic.
Nosaltres anem a Holanda,
anem a França,
a altres festivals que es fan
i el que es fa aquí
és que no es fan lloc.
Quines serien les diferències?
Bàsicament,
jo crec que és la divulgació
que es fa.
És el concepte aquest,
de transmetre cultural.
Però és bàsicament això,
és que no,
a d'altres llocs vas allà,
si estem també grups,
no es fan explicacions,
dos batalletes,
tothom passa pel cercle,
tothom ha encantat,
però no expliquen res.
Per una veu explicació,
una puntualització
d'un o dos minuts
per cada grup i ja està.
I això és el que aquí no fem.
Aquí disfrutem explicant
tots els gusts que participem,
la ronda de preguntes
després és on ja dic
i és la divulgació.
Bàsicament és aquesta paraula.
Jo aquí,
però si estaries d'acord,
hi ha gent que fa reconstruccions
per exhibir-se,
nosaltres fem reconstrucció
per divulgar.
I aquest és molt diferent.
És a dir,
nosaltres evidentment
tota la gent que participa
passa-ho bé,
agrada,
però no ho fem
per passar-ho bé nosaltres,
fem per apropar-ho a la gent.
És a dir,
si no divulguem
no té sentit reconstruir.
No,
un pot tenir un equip meravellós
i tenir-lo,
com hem parlat
un milió de vegades
al menjador de casa
i tens un equipasso,
però si no el treus,
no l'expliques.
Si no això,
la gent se queda igual.
Home,
hi ha aquesta facilitat
que tenim aquí
i l'accessibilitat
a les pedres.
A tocar pedres
ja pugueu utilitzar
que us dóna un plus a vosaltres,
perquè si haguéssiu de reconstruir
de cartró pedra
aquests escenaris,
aquesta tasca de divulgació
ja no seria...
No,
però podria ser
monuments d'aquells
de no em toquis,
perquè hi ha ciutats
que sí que ho tenen,
això per diferents raons,
cada ciutat sabrà
el que fa
amb el seu patrimoni,
però aquí afortunadament
podem tocar la pedra.
Això facilita moltíssim
la divulgació.
És el mateix,
muntar el despatx
d'un funcionari local
que està treballant
al fòrum
i fer-ho al mateix lloc
que fer-ho al mig
d'una plaça.
Canvia molt.
Canvia molt.
El que feu
va al fòrum,
que ja fa anys que ho feu,
és a dir,
la gent pot acostar
a un monument
i l'esteu fent en viu.
A veure quina millor
comprensió del monument
que és allò.
Escolta,
aquest monument
en l'època romana
no era un monument,
eren coses que utilitzaven
i explicar-ho
per què ho utilitzaven,
això és un didactisme brutal,
però és que realment
la gent veu claríssimament
per què servien les coses,
no cal que vagi a 40 llibres,
no, no,
és que les estàs explicant
en viu i en directe.
Hi ha moltíssim públic
en totes les activitats
durant la setmana,
però clar,
ja saben que a partir
de divendres i fins diumenge
la cosa serà...
Realment,
totes les activitats,
i estem parlant
de més de 400,
s'omplen.
Algunes fins i tot
i hi ha gent
que es queda fora.
És incomprensible,
segons que.
Com és possible,
no?
Amb tants dies
de terraco viva,
amb tanta...
Si el temps
en respecte s'omplen totes,
és a dir,
a vegades no s'omplen
quan ha plogut,
ho he fet un xafre
o una miqueta amb el temps,
i llavors s'arretreu
una miqueta la demanda,
però en general,
si el temps en respecte
s'omplen totes.
Mira,
fins i tot diumenge passat
en l'actuació
que vam fer
al passeig arqueològic
hi havia gent que deia
això per què no ho fan
a la tarda?
Sí, sí.
I a la nit i demà.
No,
perquè clar,
és que ho fan
en quatre hores
que veurem estar
en diferents hores
i tothom gairebé
i clar,
no hi podien anar,
és que me perdo que ella.
Escolta,
senyora,
avui t'haurà d'escollir,
no?
Ja es reparteix
durant tot el matí
tots els diversos grups,
però vull dir que per la gent...
Hauríeu d'estar tot el dia aquí.
No es pot tenir
tota la vida.
Han de triar.
I moltíssima gent
que ve de fora
i vosaltres això també
ocupseu més enllà
de les estadístiques
des de l'organització
que després quan fan
el balanç,
però vosaltres ocupseu també
que veixen de fora
que no és només
la gent de Tarragona
que participa a Tarraco Viva.
Normalment,
qui ha vingut una vegada
repeteix
i fa una feina
de difusió tremenda.
Això és la millor propaganda
però
absolutament.
Respecte a això
que dèiem
que ve molta gent
que et pregunta coses
i aquesta que m'està preguntant
sap de què va.
Ve molta gent
llicenciats,
molt de professor
de llatí,
d'història,
és a dir,
de fora.
De fora.
I bueno,
i gent que li interessa,
gent que es queda
a potser en un aspecte
més lúdic
perquè té nens
i li agrada ensenyar-li
els cavalls
i gent que aprofundeix
moltíssim.
Quan diem divulgació
no diem avorriment.
En absolut.
No té res a veure,
que a vegades
hi ha qui ho vulgui relacionar
a qui hagi experimentat
a Racoiba
sap que no estem parlant
d'avorriment,
sinó tot el contrari.
Vaja,
no vindrien
si fos avorriment.
Segurament.
No vindrien, no?
Ha passat alguna vegada
amb algun conferenciant,
recordo fa tres anys,
tres o quatre,
em recordo,
que vam portar
que vam portar
un epigrafista
molt bo,
no diran el nom,
un present boníssim,
on diem,
ho va fer pesadet.
L'home sabia molt
però no era
bon comunicador.
No sabia comunicar
i al final
i vaig dir,
mira,
no saps molt però...
I ara ho tornes l'any que ve.
És prou bonic
com per...
Sí,
que jo soc molt tallat,
no sé què,
no?
Dic,
mare meva,
vam equivocar,
no?
Perquè clar,
en sabia molt
però no sabia comunicar.
Llavors,
necessitem també
bons comunicadors.
Per això també
a vosaltres
us obliga,
entre cometes,
a fer un càsting
entre el món
de la divulgació romana,
conferenciants,
professors experts...
Home,
nosaltres,
gràcies a gent
com la Reis,
com l'Oli,
que ens orienta,
qui pot tocar aquest tema,
qui ens pot explicar això,
qui pot fer una conferència
sobre aquest...
Doncs mira,
conec un professor...
La segona pregunta és,
és bon comunicador?
Clar,
perquè si és d'aquells
que puja un llibre
i comença a llegir,
home,
doncs no,
això no ho volem,
no t'ha rebeu,
llavors sempre busquem
aquelles persones
que en sàpiguen
però que es tinguin
una mica de feeling
i d'empatia
amb l'espectador,
és a dir,
que sàpiguen
provocar moments de reflexió,
moments d'algun anècdol,
debo dir,
però que enganxin el públic,
no?
Això,
per cert,
avui que has dit això,
un dels mestres
de Joaquim Ruterboló,
que havíem de tenir aquí,
però poc estar en el llibre,
té dues activitats,
ja ho veurem...
És un gran comunicador
de Roma,
allà on va,
és a dir,
clar,
doncs estem gent així,
gent que sàpiga,
perquè és professor titular,
i més,
sap molt de...
Bueno,
ara és catedràtic,
d'història antiga,
i sap molt comunicar,
sap enganxar la gent,
sap fer exemples
del passat i del present
per fer comparacions,
clar,
i això enganxa.
Fixa't,
és que ara que ho dius,
com que és una persona
molt apreciada
i reconeguda
en la ciutat
en aquest camp,
i a nivell personal,
jo recordo que fa molts anys
ell va ser qui va
una mica
a revitalitzar figures
com Eutiques,
per exemple,
que no el coneixia ningú,
i recordaré tota la vida,
però això fa anys ja parlo,
Eutiques,
el primer,
no sé,
club de fans,
anàvem amb el tema
dels fans,
jugant una miqueta
amb el paral·lelisme
de les estrelles del futbol,
això ara ens sembla
molt natural,
aquest joc que fem
una miqueta
de comparació
al present i al passat,
però gent com Joaquim
Ruiz d'Arboló
va començar
en aquesta línia,
de divulgar
i aportar al públic
en general
tota la riquesa cultural
de Roma.
Sí,
a més,
a més,
hi ha una cosa
que enganxa sempre
el que és molt igual
o el que és molt diferent,
els dos extrems
enganxen,
per què?
Perquè tothom
necessitem referents.
Molta gent quan li dius
tu si vols per exemple
parlar del
què menjaven els romans,
doncs mira,
una manera d'entrar és
en quina hora estem?
Ara en aquesta hora
feien aperitiu?
Feien aperitiu?
Feien un vermut?
Però feien aperitiu els romans?
Si fas aquesta pregunta
la gent ja
comença a relacionar
amb la seva vida,
amb la qual cosa
ja els interessa.
Jo t'ho pregunto,
feien aperitiu?
A més a més,
no,
menjaven alguna cosa
i a la feina,
no?
I poca cosa,
no anaven tan sobrats
a menjar
perquè a la gent
se pensa que
tan sobrat.
Però feia-t'hi com enganxa,
no?
Vull dir,
clar,
són maneres
de provocar l'interès,
no?
Si no,
clar,
seria una classe magistral,
no?
Que no és el cas.
Jo,
a mi em dono la sensació
al Maggi de Feanó
quan li preguntava
com figura aquesta tria,
criteris,
no?
Per trobar realment
bons comunicadors
per la divulgació,
no?
I ho parlem
amb uns,
amb d'altres.
Creieu que una
de les claus
de l'èxit
de Terraco Viva
ja m'ha apuntat
als escenaris naturals,
al públic,
la ciutat,
la difusió.
Però és allò
que és fonamental,
que és la capacitat
de treball
en equip
que teniu
tots els grups
i totes les entitats
a Tarragona.
Perquè en això
tenim molta experiència
a Tarragona
que fem moltes coses,
molta gent
i a vegades
ens costa posar-nos d'acord,
a vegades ens hi posem,
discutim i acabem
posant-nos d'acord,
però en aquest cas
des de fora
dona la sensació
que treballa
d'una manera
molt coordinada
i que hi ha molts grups
i moltes persones
que s'hi dediquen.
Aquí la gran feina
de coordinació
és la teva magia.
Vull dir,
tots proposem,
tots ens ajudem
quan tenim una necessitat
i la gran feina
és ella,
és ell i el seu equip.
Vull dir,
controlar totes aquestes activitats,
que totes funcionin,
que totes estiguin,
doncs és una...
No és controlar,
bàsicament és rebre
la vostra il·lusió,
és a dir,
l'únic que fem nosaltres
és potenciar
la il·lusió que teniu
per fer coses.
Aleshores,
la coordinació és fàcil
perquè normalment tots,
tots teniu molta il·lusió
amb el que feu,
creieu,
quan va per posar-me el mitre,
tant no sé,
es mata amb un tema de mitre
i a més a vegades
m'envia fora del terreno
i m'envia fotos
i ets trobat un tramitre
o no sé on.
Clar,
això és il·lusió,
això és passió.
Coordinar això és fàcil
perquè, clar,
si fos una pendia de desganats
ja és més difícil.
No,
d'escolta que s'arreglin.
Clar,
però no,
és fàcil perquè la gent
té moltes...
L'únic que fem una miqueta,
això sí,
és no tant posar-nos
exactament en el que abans,
sinó que hi hagi temes variats,
és a dir,
que intentem que cadascú
sigui més àmplia.
Vosaltres,
ja fa temps,
que té molt d'esforç
amb teves religiosos,
de cultes,
però molt bé,
no és que s'hagi d'especialitat,
però està molt bé.
Ells en temes militares
de funcionament militar i civil
i baix imperial,
és a dir,
no hi ha una especificació clara,
però cadascú fa una miqueta...
Llavors l'únic que fem
és intentar que sigui
el ventall molt ampli,
és a dir,
que no fem tres grups
al mateix tema,
sinó temes diferents,
és l'únic.
Però vaja,
fàcil coordinar-los
perquè, ja t'ho dic,
amb la il·lusió que hi posen,
molt fàcil.
Doncs queda moltíssimes hores
per invertir
en aquesta il·lusió
i per cert,
per cert,
per cert,
que abans em deia el Magí
que estàveu comentant a la porta
ja projectes per l'entornament,
o què?
Ens ha sentit.
Esteu imparables,
esteu imparables.
Jo li vaig donar una idea,
no sé si l'agafarà,
no te'n deus recordar.
Me'n dono sempre vàries.
Fer un llibret allò
amb les frases típiques i tòpiques
en latí.
Sí, sí, un glosari.
Un glosari en latí català.
Ho tenim apuntat
per l'any que ve.
Doncs sí, eh?
Sí, sí,
però estaria molt bé
i t'adreces,
fem les preguntes en llatí,
quan anem i...
Eh?
T'ho sembla.
Llavors la gent
haurà de demanar en llatí, eh?
I si no demana bé,
no entra.
No entra, no entra.
Doncs què ho esteu tramant,
ja?
Es pot...
No sé.
No, no dic com una cosa
que s'hagi de fer,
però com a idees,
com que no en tenim prou,
saps?
Sempre és ampliar.
O sigui,
nosaltres a nivell de grup,
l'any passat,
bueno,
fa dos anys vam començar
amb això del correu
en època romana,
Maggi ens va proposar
d'ampliem amb l'espionatge
i l'any que ve
ampliarem alguna cosa més
sobre l'espionatge.
Sobre l'espionatge.
Ho podem dir.
Ho podem dir.
Una amiga nostra italiana,
la directora
de la Museu de la Civilitat Romana,
em va escriure ahir una carta
desitjant-nos a tots
èxit en el festival
i que vagi tot molt bé
i em va dir la Garda
que havia acabat
per fer el llibre
que està publicat ja
sobre espionatge
en el món romà.
Clar, és...
Vindrà l'any que ve,
segons.
Clar.
I llavors ja he trobat a Carme
i Joaquim,
dic,
escolta,
que ha sortit aquest llibre,
vull dir,
l'hem d'adquirir,
que ens l'enviarà,
hem dit que ens l'enviarà
i l'estudiarem
i a veure si podem ampliar
aquesta activitat
sobre el món dels serveis.
Ell em diu
els serveis secrets a Roma,
que es veu que hi havia,
és curiosíssim,
hi havia una seu,
és com l'Angli de la Cia.
Com la Cia.
Sí, sí,
hi havia un edifici a Roma
que era la seu de l'espionatge.
Tot això és,
vull dir,
no sé,
una cosa...
És inquietant,
és molt atractiu.
Molt, molt, molt.
Ho deieu vosaltres,
és que ja estem preparant coses
per l'any vinent
i és cert,
és a dir,
no he acabat Tarraco Viva d'en Guany
que ja esteu en la següent edició.
Però és que la feina ja l'hem fet
a nosaltres per en Guany.
Ah, clar,
és posar-la allà en el lloc,
representar i ja està.
Ja està fet,
tot ja estudiat
i hem fet un vestuari nou
i ho hem fet tot,
però clar,
ara ja és...
Bueno,
nosaltres sempre ho parlem,
que els que estem una mica
al davant dels grups i això,
o sigui,
arribem a aquestes dates
exhaust.
Ja no podem més.
Estressadíssim.
Estressad,
m'estranya.
Aquest seria un bon tema
l'any que ve,
l'estrès al món romà.
L'estrès al món romà,
que segur que també hi havia,
estrès al món romà.
No,
no hi havia tant.
Jo no estàvem tant per tonteries
com nosaltres.
Aquesta és la sensació
que moltes vegades hem d'anar.
teníem prou feina
per la supervivència
i per tirar endavant.
La vida era prou dura
com per anar.
Déu n'hi do.
També passa això,
vull dir,
països o societats
menys avançades econòmicament,
un estrès d'un poc d'estrès.
La gent té altres problemes
que l'estrès,
no?
Segurament.
Loli,
ja has posat la mirada
en una altra D.O. d'ESA,
que ara l'any vinent.
Abans parlaves de Cibeles,
no sé si podria ser la candidata
a un nou ritual.
Pot ser,
en un o dos anys,
pot ser.
Ara és molt prou,
ara Cibeles.
l'amfiteatre.
Tenim dos habitacions més
i podríem recrear
més aspectes del culte
i inclús podríem
incorporar algun personatge més.
Per tant,
això és una aproximació
al culte a Mitre.
Sí,
és una aproximació
i és un aspecte molt concret
que és una iniciació,
però potser podríem
dinamitzar una miqueta més.
I el culte a Nemesis, no?
I el culte a Nemesis també.
Aquest sí que el tenim.
La vostra patrona.
La nostra patrona.
Aquesta està perfectament documentada,
està esperant el seu moment
de sortir a escena,
la nostra patrona.
És que està ja prefabricat.
Aquesta està ja feta,
només cal posar-la en...
I res de vida quotidiana,
ja ho tenim més o menys tot cobert?
No, no.
És que saps què passa
quan comences a llegir,
a investigar,
sempre et surten temes
tangencialment que dius
que és interessant,
però no em puc desviar.
Vull anar tirant.
I sempre,
és a dir,
tot se va ampliant
i sempre vas tenint
moltes idees,
moltíssimes.
Reis,
Loli,
Quim,
Carme,
Magí,
moltíssimes gràcies de veritat
per venir avui.
Enhorabona per la feina
que feu vosaltres
i tots aquells
que intervenen directament
a aquesta autèntica festa,
festival de reconstrucció
històrica romana
que és Tarraco Viva.
Jo tinc problemes
com moltíssims oients
perquè ara he de fer
pito pito colorito
perquè no sé exactament
on puc arribar
per gaudir al màxim
d'aquesta convocatòria.
Moltíssimes gràcies
i molta sort.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.