Les 12 del migdia, 22 minuts i encetem un espai que ens acompanyarà en certa manera durant ja tota la temporada.
Estrenem curs escolar igual que el Teatre Metropol. Jordi Giramé, bon dia.
Hola, bon dia.
El Jordi és el coordinador de la programació del Metropol.
Ja la setmana passada crec que va ser, si no abans, fa molt poquet, però es va presentar la temporada de Tardom,
el que ens espera per aquests propers mesos.
I nosaltres, com cada any, ens hem fet la proposta d'escolta, cada setmana anar parlant amb els protagonistes
i anar fent difusió de tot el que passarà al Metropol i de regalar-vos entrades, no?
Sí, sí, sí, fantàstica aquesta col·laboració. Penso que estem molt satisfets per les dues parts, no?
Triunfa molt, eh? El telèfon treu fumo.
No, i nosaltres agraïm molt que feu difusió de les activitats, perquè a vegades ho comento,
que les programacions estables a vegades tenen una certa dificultat a l'hora de ressò mediàtic,
perquè altres esdeveniments més concentrats, un festival posem per cas, una mostra que es concentra en els dies,
és molt més fàcil, és més noticiable, i a vegades, bueno, són uns quants que reivindiquem molt també
aquest tema de la programació estable, perquè la continuïtat, pensem nosaltres, que també és un valor
i a més a més hi ha molta intensitat, no?
Ara, encara que no hi fóssim nosaltres, la gent sap perfectament, vull dir, la programació del Metropol està més que consolidada
i la gent sap perfectament que quan arriba la tardor han d'anar a buscar un fulletó d'aquests
que imprimiu cada temporada, vull dir, que és molt fàcil trobar la informació del que passa al Metropol.
Bé, ho intentem, eh? Ja portem uns quants anys d'experiències i vas provant i vas ajustant
de manera que tothom, els públics potencials pels quals i els públics fidels i els públics pels quals
nosaltres treballem i fem molta il·lusió aquesta programació, els hi arribi la informació, no?
Perquè és bàsic, no? Vull dir, pots dissenyar el que vulguis, però llavors ha d'arribar
i ha de tenir una resposta i una acceptació.
Nosaltres afegirem un plus, perquè a part de trobar, ja us dic, la informació per tot arreu dels espectacles
del Metropol, doncs intentarem cada setmana anar parlant amb els diferents protagonistes.
Tindrem la veu, doncs, d'actors, actrius, músics, cantants, mags, perquè tenim mags, ballarins,
de tot una mica. Abans d'entrar ja en programació, Jordi, com us plantegeu ja aquesta recta final
de la celebració del centenari del Metropol, que va tenir, com comentaves abans, el seu punt àlgid,
no?, de celebració a la primavera, però encara coeix una mica.
Sí, això ho vam anar explicant, que el centenari és tot l'any, però que els actes centrals
i la majoria d'actes, i allà on hi vam posar una mica tota la incidència, eren a la primavera,
amb totes aquestes activitats organitzades, amb conferències, exposicions, actes singulars,
i, bueno, ho vam concentrar allà, estem molt satisfets realment de com va anar,
i amb els objectius que ens proposàvem, doncs pensem que els vam assolir, no?, els tres objectius
que ens proposàvem de tornar a reivindicar una figura que tal com és Josep Maria Jujol,
d'altra banda, reivindicar la història centenària d'aquest teatre, no?,
que hi han passat moltes coses, i el valor que significa, i creiem, la importància per la ciutat,
doncs la recuperació de la programació estable a partir de l'any 95 fins ara,
i, bueno, que això ha permès consolidar un públic, i que en aquests moments el Metropol,
com bé deies, doncs estigui molt consolidat en, diguéssim, la ciutat i el camp,
com en el panorama de tot el país, no?, de les arts escèniques.
Tot això és el que vam fer a la primavera, però bé, com bé dius tu,
com que dura tot l'any, encara hi ha alguns petits actes, no?,
que, bueno, per calendari això anava bé fer-los ara a la tardor,
i fonamentalment us en avancem dos.
Un és una exposició organitzada pels artesans de Gràcia,
que es diu Homenatge a Jujol, i que, per tant, a partir de 13 plafons explicatius
i d'obres, obres de diferents tècniques, jujeria, o favoria,
diverses tècniques dedicades al món, a l'imaginari de Josep Maria Jujol.
I això ho podrem veure en el vestíbul del Metropol,
aquesta és una de les activitats,
i l'altra, no?, que ja avancem, tot i que s'informarà més posteriorment,
que hi haurà un llibre commemoratiu dels 50 anys, més anys,
el que passa que no coincideix exactament, però sí que fa molts anys
que l'Associació de la Sella desenvolupa els seus pastorets
en el marc del Teatre Metropol,
i l'Associació de la Sella vol presentar un llibre,
llavors, això en el marc del centenari,
doncs pensem que les dues queden molt ben encaixades.
No hi haurà festa de final de centenari?
No, la festa realment va ser la festa i el punt al Gita,
és la que vam fer el mes de juny, dirigida pel Ramon Simó,
i era la festa del centenari, amb el qual, doncs bé,
hi va haver molts elements que la feien,
doncs especialment significativa i apropiada per celebrar el centenari,
des d'un record a la gent que ha tingut molt a veure
amb aquests anys d'història centenària,
fins a un record una mica al present,
i tots aquests espectacles, noms i artistes
que han passat pel Metropol durant aquests anys,
alguns apunts sobre el que dèiem de Jujol
i la importància, la singularitat que té el Metropol,
que nosaltres l'anem recordant perquè és veritat,
és una petita joia modernista que tenim a la ciutat
i que per tant està bé que anem recordant
perquè ens marca molt el nostre esdevenir,
ens marca molt la nostra pròpia activitat,
però a la vegada li donen una força,
una empremta especial,
treballar en un teatre modernista com aquest.
Què és el més estrany que heu fet al Metropol?
Hi ha en aquests cent anys, eh?
Perquè suposo que hauran sortit moltes anècdotes aquests dies,
arran de la celebració del centenari,
molta gent us haurà vingut a parlar,
jo recordo...
Això és el més estrany que s'ha fet allà,
de dir, això hem fet amb un teatre.
Perquè és el que dius tu, eh?
El Metropol no és un teatre posat,
tocat i posat.
És un teatre especial.
És un teatre especial,
a banda de la singularitat arquitectònica i artística
i a la seva vàlua,
jo penso,
el defineixo molt com un teatre de proximitat.
Per això.
El teatre de proximitat vol dir que si fa una programació de lluentons,
entre cometes,
la que forma part de la programació estable,
amb grans espectacles,
amb grans noms,
però a la vegada també hi ha una activitat,
jo diria febril i molt intensa,
organitzada per les entitats de la ciutat,
és a dir,
des del cicle de dimarts musicals que organitza joventuts musicals,
fins als escolars,
fins a tots els grups de teatre matèria que tenen cabuda la programació,
i també moltes activitats d'entitats que demanen a la Metropol per realitzar-la,
finals de cursos, d'escoles de música, d'escoles de dansa,
moltíssimes activitats.
Ara sempre em fas una pregunta d'aquelles que tenen una mica de parell,
perquè has de fer una mica de memòria
i no tens prou capacitat per recordar coses.
No l'hem avisat el Jordi abans, que això fa molt temps.
No, no, no sé,
però vull dir, per exemple,
això que dic,
que fa tots els papers de l'auca al Metropol,
ara recordo coses que succeeixen allà,
estranya, no?
Però, per exemple, la Marató de Sang,
que és una cosa absolutament consolidada
i, a més a més, és un dia dedicat a la Marató de Sang
o que defineix un dels dies de la Festa Major de Santa Tecla
i que ha agafat tot a l'auge,
doncs, bueno, és una cosa bastant curiosa
entrar al Metropol i veure...
Saps que està tan consolidat que ja ni ens ho plantegem,
però és veritat, entres al Metropol i que veus les camilles...
Exactament.
Un hospital amb volants.
És una imatge molt potent,
la gent que hi ha anat i tot plegat
i allò es desenvolupa en el marc del teatre,
ara per dir alguna cosa,
però, bueno, recordo els primers anys, no?
Fins i tot abans que entrés en acció al Palau de Congressos,
doncs, bueno, sí, congressos de coses molt diverses,
molt variopintes
i no sé, potser durant tota l'estona aquesta parlem,
potser em veu alguna altra cosa, eh?
Segur que em veu una altra cosa, sí.
Doncs ja amb aquesta final de festa
de la celebració del centenari del Metropol,
aquesta temporada de tardor ja es fixa, jo diria,
l'objectiu de mirar endavant,
de dir, vinga, ja hem tancat els 100 anys,
la celebració, fins aquí el Moment Revival,
i ara tirem de futur.
I de fet, arrenqueu amb una temporada de tardor
que és una mica, sí que dius,
miradura fins al desembre, pot ser?
Sí, sí, fins al cicle nadalenc,
que acabem amb els pastorets, no?
I és el començament del curs escolar,
això ja és un nou parar fins que arriba l'estiu.
Què destacaríem com a novetat d'aquest nou curs?
Jo penso que la novetat és una mica el que et deia,
la continuïtat,
i la continuïtat per nosaltres vol dir
tornar a oferir una programació àmplia
per al màxim de públics possibles,
i abans parlaves dels diferents gèneres
que hi ha en aquesta programació,
i per tant nosaltres intentem prestar una certa atenció
que ningú queda desatès, no?
Per tant tenim teatre, teatre de text,
per dins del teatre de text tenim coses més còmiques,
coses més dramàtiques,
aquesta vegada comencem amb una tragèdia grega,
o sigui, molt potent, una cosa de referència,
però tenir pendents de dramaturgs,
diguéssim, molt clàssics, dramaturgs nous,
però a la vegada també dansa, música,
màgia, clown, familiars,
intentem arribar i que hi hagi una mica una programació
per a tots aquells que vulguin gaudir les arts escèniques.
Però a la vegada, per exemple, en aquesta,
jo com a característica et diria que,
malgrant totes les dificultats que hi ha,
ni són reals,
bé, pensem que hem pogut mantenir la qualitat,
sens dubte que aquest és el primer objectiu,
però a la vegada la quantitat,
i fins i tot jo penso que hem incrementat,
és una temporada molt densa, molt atapeïda,
tenim 13 espectacles, més dos familiars són 15 espectacles,
més els dos pastorets que parlàvem del cicle nadalanc són 17 espectacles,
i la nit de lliurament dels Premis Literaris,
que es fan al Metropol,
i que a més també és com una mena de producció pròpia,
al voltant del 150 aniversari del deixament de Maragall
i el 25è aniversari del mort de Salvador Espriu,
i que ho fa gent d'aquí, Mar Chornet i Teresa Valls,
a la dramaturgia.
Aquesta és una de les característiques que et comentaré,
però que ja és una mica de les que anem participant
en totes les programacions,
que és anar incorporant els agents artístics emergents
del Camp de Tarragona,
que per tant sempre hem tingut les portes obertes
a que aquests agents artístics emergents
puguin mostrar el seu treball en condicions,
en el metropol,
amb el qual pensem que també els afavorim
a tenir una major difusió.
Resumint, continuïtat, mantenir la qualitat
i alguna cosa més fins i tot de quantitat d'espectacles.
No hi ha crisi pel metropol?
No heu notat la crisi?
O és que ja tothom s'ha adaptat una miqueta
perquè veig espectacles de molta qualitat,
amb catxets que dius,
bueno, això no deu ser un catxet qualsevol.
Tothom fa de més i de menys
i totes les peces encaixen.
No és difícil programar.
Com?
No és difícil programar.
Encara.
Home, jo et diria que no és difícil,
però tampoc és fàcil, eh?
No, sincerament.
No, no és per treure nèric.
Jo penso que és una mica un esforç,
un esforç per a totes les parts.
Això que dius tu, doncs és evident,
tothom vol treballar i per tant la gent intenta ajustar-se,
però, bueno, també s'intenta buscar fórmules imaginatives
al moment de la contractació
i buscar fórmules una mica que tothom,
doncs ningú hi surti perdent i tothom hi surti guanyant,
perquè sigui factible fer això, no?
Ah, també hi deu fer molt, doncs hi ha això,
la consolidació de la programació del Metropol,
el fet que truquis a una companyia i li diguis,
mira, vull dir, el Metropol ja té cert prestigi,
com perquè puguis trucar i negociar fins a cert punt.
Bueno, facilita, facilita,
deixant de tenir un teatre una certa referència, no?,
en l'àmbit, com deia, de Catalunya i de l'Estat en general,
i al final es crea un seguit de complicitats,
no depèn quines companyies, no depèn quins artistes,
la gent, doncs, li ve de gust, s'hi troba còmode,
totes aquestes coses, que és una feina, penso jo,
d'en continuïtat, de picar pedra,
jo penso que al final, doncs, també reporten resultats, no?,
per això jo penso que és aplicable a qualsevol ofici o professió, no?,
ara pensant en vosaltres, també, no?
És el punt de relacions públiques.
Sí, de relacions, de mantenir un cert contacte, tot plegat,
jo penso que tot això afavoreix, fa lliscar bé, no?,
totes les gestions i els tràmits.
Ara, la crisi, evidentment, que afecta,
però que intentem, doncs, capejar-la de tan bonament com sabem,
i pensem, creiem, que per un espectador que mira tota la programació,
realment, doncs, l'efecte que fa és que, de moment,
no la notem excessivament,
i aquesta és la feina que ens ha d'anar per toca, que no es noti.
Després parlarem de com ho hem de fer
per fer-nos espectadors fidels del Metropol,
de quins avantatges tenim els espectadors.
Anem, si et sembla, i entrem en matèria amb la programació.
Podem repassar, no en profunditat,
cadascun dels protagonistes de la programació,
perquè ja els anirem tractant setmana a setmana,
però sí, almenys fer-nos ment,
i tu destaques el que et sembli.
I els podrem agrupar, si et sembla, Jordi, en grups.
Comencem pel teatre.
Sí, el teatre forma part,
el nucli central de la nostra programació és el teatre,
abans quan deies de com forma part del públic més fidel.
Bueno, tenim una massa d'abonats,
de públic fidel i de...
Nosaltres gairebé els considerem còmplices
de la nostra programació,
que ens assegueixen,
i és un públic fonamentalment molt teatral,
per tant, també a l'hora de dissenyar la programació
els tenim molt en compte.
I bé, tenim, jo penso,
quatre propostes molt potents de teatre,
diferents entre elles,
però molt potents.
D'una banda tenim un clàssing,
en aquest cas una tragèdia grega,
és Electra.
És Electra una coproducció
de Quarts Teatre amb el Teatre Nacional de Catalunya,
una producció dirigida per l'Oriol Brogi,
i d'una banda aquí s'ajunten dos...
conflueixen dos interessos
al voltant del món clàssic,
en aquest cas de la tragèdia grega.
D'una banda, Quarts Teatre
és el tercer espectacle
dedicat a les heroïnes gregues,
i d'altra banda,
Oriol Brogi ja s'havia endinsat també
en el món de la tragèdia de les heroïnes
a través d'una molt recordada antígona
que es va poder veure també
en el Teatre Metropol,
protagonitzada també per Clara Segura
i per Pep Cruz,
i molta gent segur que la recordarà,
és un espectacle realment brillant
i que va captivar molt.
En aquest cas, Oriol Brogi torna,
fa Electra i torna a confiar en Clara Segura,
però acompanyada de la companyia Quarts de Teatre,
que són Mercè Anglès,
Anna Güell, Mar Ull de Molins,
unes actrius importants,
per cert, Mercè Anglès és de Tarragona,
Mar Ull de Molins és de Valls,
per tant, hi ha una forta presència també
del camp de Tarragona en aquesta producció,
amb aquesta manera de fer que té l'Oriol Brogi
molt despullada,
donar molta importància a la paraula
i a les interpretacions,
i per això has de comptar amb grans actors i actrius,
i jo penso que per això el càstig em sembla
que està molt ben fet
i que gaudir de la força,
de la Clara Segura,
segurament dels millors actrius
que tenim en aquest moment
fent d'aquesta Electra,
que l'argument, doncs, bueno, ho sabeu,
Electra i Orestes volen venjar
la mort del seu pare, Agaménon,
que ha estat mort per la seva mare mateixa,
per la mare dels fills,
i esposa d'Agaménon,
clitemnestra,
i llavors, bé, ells,
Clitemnestra té els seus motius,
això forma part d'una altra tragèdia greca,
en tot el cas de l'Orestiada,
que s'explica més,
tota aquesta dinastia i aquesta nissaga,
però, bueno,
Clitemnestra decideix matar Agaménon
perquè ha sacrificat una de les seves filles
i llavors ell es creu en dret de matar-lo,
però, esclar, els fills, d'alguna manera o d'altra,
se'ls ha mort el pare.
Per tant, Electra es debat, d'alguna manera,
entre la llei dels homes i la llei dels déus,
i és una mica aquest conflicte,
i tot plegat.
Com succeeix amb les tragèdies,
o com succeeix amb els grans clàssics,
són temes que ens toquen,
no diria de prop,
però sí que són grans temes universals.
Encara els veiem avui en dia a les telenovel·les.
Sí, exactament,
però són aquests temes tan forts
que ens fan una mica aprofundir
amb l'ànima humana.
I això, com et deia,
Oriol Borreju fa d'aquesta manera tan despullada,
molt referencialment a Peter Brook,
és una de les seves característiques,
amb una música,
amb quatre elements de vestuari,
però molt amb la força dels actors.
Això, aquest divendres,
per començar...
Déu-n'hi-do-lo,
quan s'has explicat i demà tenim entrevista.
Això per començar...
Va, però després fem una comèdia, no?
Sí, però llavors...
Sí, ara faig així una pinzellada més ràpida,
perquè si no, no acabaríem.
Llavors ja tenim...
Passem a la comèdia,
a la comèdia,
el bodemí, el més desenfadat,
un raicuni,
que la gent el pot recordar
en políticament incorrecte,
que és la doble vida d'en John,
dirigida per Àngel Llàcer
i interpretada per dos actors molt estimats,
i jo penso que els hi van,
com en ell el dit,
té aquest tipus d'obres.
Què dir de Lloy Bertran
i el gran Joan Pere.
Protagonista en la doble vida d'en John
ja al mes de novembre,
amb dues funcions,
ja directament fem dues funcions,
perquè, bueno,
tenen molt d'això.
És una comèdia,
un bodemí que funciona com un rellotge,
amb unes interpretacions molt lluïdes
i que això fa les delicis del públic.
Molt solvents.
Molt solvents.
Ja té l'etiqueta posada, no?
Com Lloy Bertran i Joan Pere...
Sí, i la gent espera,
i el Joan Pere sempre fa aquest tipus de coses,
però és un actor impressionant,
el Joan Pere.
I potser també té una etiqueta molt clara,
és l'obra que es diu Un Déu Salvatge,
ho dic perquè la dirigeix a Tamsina Tausen,
i això ja diu molt.
Sí, sí,
és la mateixa que va dirigir la versió en castellà,
que estava protagonitzada a la part femenina
per Maribel Verdú i per Aitana Sánchez Gijón,
ara fa un any i mig o dos,
i aquesta, en tot cas, és la versió catalana,
interpretada també per quatre grans actors,
sobretot el Ramon Madaula,
la Vicente Andongo,
la Roser Camí i l'Òscar Rabedant.
I, bueno, és un tour de forç,
és un joc, una batalla d'actors,
a partir d'una anècdota puntual,
que és que tenen dos fills de la mateixa edat,
de nou anys,
i un pega a l'altre,
es reuneixen per intentar-ho arreglar civilitzadament,
i tot és bon rotllo,
però a poc a poc van surtint una mica els conflictes
a les misèries humanes,
i acaba, surt el Déu Salvatge que cadascú porta a dins,
i acaba, doncs, realment,
amb unes tensions molt fortes.
Teatre de text,
però amb molta qualitat,
d'una autora molt solvent com és Gersmina Retza.
I acabem el tema del teatre ja al mes de desembre,
amb Natal i Casa Copiel,
un altre clàssic,
un Eduardo de Filippo,
que Oriol Brogi, precisament,
mira, coincidim en aquest cas,
amb dues obres d'Oriol Brogi,
ja havia fet de jugar en direcció el Sergi Balbel,
amb un altre Eduardo de Filippo,
a la Sala Gran del TNC,
i en aquest cas ell l'afronta,
i és una obra molt divertida,
és una comèdia,
un retrata una família napolitana,
amb els patriarques són,
el pare és Pep Cruz,
i la mare és Marina Jossa,
i el Pep Cruz,
l'anècdota és que comença,
doncs,
estan preparant el Nadal,
ell s'encarrega sempre de preparar el pessebre,
i surt per comprar les tres figures dels Reis d'Orient,
però a partir d'aquí anem veient
tota una galeria de personatges,
molt del món napolità,
i és una comèdia molt sensible,
molt tendra,
i que retrata molt la humanitat d'aquests personatges.
Això pot fer les delicés de tots els espectadors,
una obra fàcil,
i just a les portes del Nadal,
per tant,
en aquest cas,
col·locada aquí al desembre.
Això pel que fa al teatre.
Pel que fa al teatre.
Eres el platfort,
és un dels pilars del Metropol,
el teatre,
per això ens hem extès una mica més,
ara sí que et demanaria
que anéssim molt ràpid.
Música.
Ràpidament.
Música.
Tenim propostes,
tant de pagament com gratuïtes,
i propostes molt consolidades
amb altres de maragents.
Aquest cap de setmana mateix,
recomanadíssim,
la gent no s'ho deixi perdre,
nou el Mestari de Jugaleria,
un grup de Castella i León,
absolutament referent,
nascut l'any 69,
recupera la música
més popular
i tot plegat.
Són vuit intèrprets,
van estar l'any passat a l'auditori,
i això és gratuït,
per tant,
que la gent no s'ho perdi,
ha de recollir la invitació prèviament,
el dissabte,
a dos quarts de deu del vespre,
i això està emmarcat
dins l'intercanvi de Ciutadans
i Patrimoni de la Humanitat,
i també ho aprofitem
per celebrar el desè aniversari
de la creació de Tàrrec o Patrimoni Mundial.
Per tant,
que ningú s'ho perdi.
És la recomanació musical,
és com a peça especialota.
Igualment,
que recomanarem molt
al mes de desembre,
també per celebrar els deu anys
de Tàrrec o Patrimoni Mundial,
la presència de Claudio Sanna,
aquest cantautor algarès,
que conjuntament amb Clàudia Crebutza,
de l'Alguer,
cantautors de l'Alguer,
fan un homenatge també
amb un comediógraf
i poeta algarès,
que és Pinó Pires.
Això també és amb accés gratuït,
amb recollida prèvia d'invitació,
i la gent no s'ho pot perdre,
perquè també és una delícia.
Però a la vegada
tenim dues propostes emergents.
Anna Roig i l'ombra de Ton Xen,
una de les revelacions del panorama actual,
amb aquesta revisitació
de la cançó en la chanson francesa,
i és una revelació
com ho poden estar
amb els amics de les arts
o fa dos anys Manel.
I per tant,
una petita perla de la programació
que la gent no s'ha de perdre.
Igual que no s'ha de perdre
espalda maceta al mes de desembre,
aquest cantautor ja de Tarragona,
que presenta el seu darrer treball,
Miet el silenci,
però amb la singularitat
que estarà acompanyat
d'un quartet de corda,
i ell que alternarà la guitarra
i el piano.
Home, i això ja es pot sonar diferent,
perquè espalda maceta
dius que de dos per tres,
per sort,
el tenim actuant aquí.
Però amb aquest format no.
Exactament,
amb aquest format no
i presentant Miet el silenci 1
i Miet el silenci 2,
per tant,
cançons que encara no s'han sentit
i és la presentació.
Val molt la pena, això.
Perdona,
i en el tema del teatre
ens hem descuidat una cosa,
però ja és una cosa més lleugera,
que és Los modernos.
Oh, i tant,
és que t'anava a preguntar.
Sí, sí,
m'ha passat per alt
i això ho fem
amb la Casa Argentina de Tarragona,
perquè és un duet argentino-uruguaià.
Hi ha una de les ressenyes
que diu que això és una orgia oral.
Realment són dos actors,
que segurament els heu vist alguna vegada
amb alguns sketchos a la televisió,
que fan una mena de cantarella,
però és una mena de discurs
molt corrent,
molt original,
amb les paraules,
un joc de paraules contínuament
i és molt, molt, molt recomanable.
Això ho tindrem a finals de novembre,
el 25 de novembre.
Hem fet teatre,
hem fet dansa,
però també tenim màgia
i tenim màgia
dins el Festival Teatre Màgic.
La setmana vinent
tenim un cap de setmana
molt intens i potents
perquè tenim
la nova producció
del mag Gerard,
mag local,
dins aquest Festival Teatre Màgic,
que segurament
potser vindrà aquí
a l'Intent
a explicar-vos les característiques,
però llavors el dissabte
tenim un absolutament clàssic
com és Abner de Cèntric,
aquest clown nord-americà
que està de Gira Espanya,
l'aprofitem,
s'inclou dins el Festival Teatre Màgic
i dins la programació
del Teatre Metropol
i és considerat
un dels millors clowns del món.
L'únic és que està incorporat
aquí en aquest festival
perquè també fa coses
de màgia i tot plegat.
És una cosa d'aquestes
que un no es pot perdre.
Ah, i no hem fet dansa, Jordi?
No hem fet dansa?
No hem fet dansa,
però l'hem de fer
perquè tenim un plat fortíssim
que és la visita
d'Antonio Canales
amb un espectacle,
el darrer espectacle
que es diu Mano Mano,
que en el fons el que fa
és donar l'alternativa
a un jove talent del Vall Flamenc
com és Amador Rojas.
Com ha fet, de fet,
l'Antonio Canales altres vegades.
De fet,
ell és qui va donar l'alternativa
a una gran consagrada
com pot ser Sara Bares
o també a Juan de Juan.
Per tant,
ell té un aspecte de generositat
que en aquest cas
fa amb Amador Rojas
i l'espectacle
és com una mena
d'atur de força
entre dues maneres
d'entendre el Vall Flamenc
però amb una qualitat extraordinària.
Comencen tots dos a l'escenari
i llavors es van alternant números
ara un, ara l'altre
i acaben tots dos junts.
És una cosa
que a la gent que li agradi
no es pot perdre
acompanyat de sis músics excel·lents
i de cante, no?
També.
I això ho tenim
al mes de desembre,
l'11 de desembre.
Per tant,
tenim una cosa de dansa,
jo diria,
excepcional
que ningú es pot perdre.
I ara passem,
si et sembla,
a la programació familiar
en què també tenim
un espectacle de dansa
i tres de teatre.
Tenim,
diguéssim,
tornem a fer,
tornem a reposar
davant de l'èxit
de l'any passat
La Vella Durment
de l'Acompanyà Plan B
que és resident a Tarragona
a l'Aranxa Sagardoi
i per tant
és una posada en escena
doncs diguéssim
més convencional
però amb molta fantasia
amb projeccions
i amb un vestuari molt bonic
del conte
La Vella Durment.
Però també tenim teatre,
en aquest cas clown,
a través d'una
de les millors pallasses
que tenim,
la Leda,
amb l'espectacle
Maduixes.
I ens hem descuidat
només una cosa
en el marc de l'ESCAN
que tindrem
a mitjans de novembre
que és un concert audiovisual
a càrrec de Gerard Gil
i les AUS
i Proletari Crats
i de Transistor Orquestra.
Això està en el marc
de l'ESCAN
la mostra de fotografia
i organitza directament
E-Plex
que és un festival audiovisual
que dona alternativa
a moltes coses
més experimentals.
Això ho incloem
també nosaltres
dins el cicle escenemetro
amb el qual donem entrada
als nous llenguatges escènics
a la nostra programació.
Per això una mica dèiem
que bé
que és molt dents
però a la vegada
molt diferent
per molts tipus
de públics diferents
i que pensem
que hi ha petites perles
que la gent
amb una lectura atenta
pot anar trobant.
Ja arribaríem
al mes de desembre
i hi ha les portes de Nadal
amb les representacions
atípiques i clàssiques
dels pastorets
i això és un no parar.
Naturalment,
és un no parar.
és un no parar
que hem esgotats
i ja estem a punt
de començar
sort que hem agafat forces
perquè...
I veiem noms d'aquells
de posar en majúscules
i amb les lletres de Naó
i de marcar l'agenda
de marcar l'agenda.
En fi,
te rubareu informació
de la Teatre Metropol
tot això que us hem explicat
més detallat
a internet
al mateix teatre
amb els folletons
que ja esteu acostumats
a recollir
per diferents punts
de la ciutat.
A nivell d'espectador,
si algú diu
mira, sí, sí,
jo és que vull fer-me
ja habitual
del Metropol
i vull no perdre'm res.
Teniu algun tipus
d'abonament?
Sí,
hi ha un període
d'abonaments
abans de començar
la venda d'entrades
al públic
perquè tenen
una certa preferència
a l'hora de tirar
a la localitat
i llavors
primer tenim un període
que són els que ja són
abonats
i que per tant
aquests tenen preferència
si renoven o no
el seu abonament
que va, diguéssim,
lligat a una localitat
determinada
i llavors un període
d'abonaments nous
i per tant
aquí si tries
ara no recordo
exactament aquesta temporada
entre
si arribes a 5 espectacles
tens un 15%
de descompte
ara no recordo
exactament els descomptes
això ho podeu trobar
a la informació
doncs bé
tens la preferència
de localitat
i tens un cert descompte
en els espectacles
i hi ha aquests dos períodes
renovació d'abonaments
abonaments nous
abans de la venda
d'entrades
per tant ara ja no et podries
abonar perquè
ha finalitzat
almenys durant aquesta temporada
fins al desembre
però el gener
es tornarà a obrir
una altra període
d'abonaments
per tant
que estigui interessat
pot acollir-se
a aquest període
d'abonaments
malgrat això
hi ha una fórmula
si no recordo
normalment
que són
etiquet 3
que també
en qualsevol moment
de la temporada
si et quedes
tres espectacles
així conjuntament
d'una tacada
també tens un tant percent
de descompte
i si no
doncs acollir-te
a les descomptes normals
de majors de 65 anys
o de carnet d'estudiant
o si tens el carnet
de 3C
per exemple
o el club de cultura
són diferents possibilitats
Déu-n'hi-do
hem fet una visió
molt ràpida
hem fet córrer
el Jordi Giramer
al final
però no patiu
perquè setmana a setmana
anirem parlant
amb els diferents protagonistes
i fent-nos ressò
de la nova programació
del Teatre Metropol
almenys pel que fa
en aquesta temporada
de tardor
des d'ara i fins a desembre
Jordi Giramer
moltes gràcies
torna quan vulguis
nosaltres ja anirem parlant
amb els protagonistes
però tu si mai vols tornar
quan em convideu
quan em convideu
i estic a disposició
d'explicar
el que us convingui
i de retrobar-vos
a vosaltres
i a tots els espectadors
al vostre teatre
al Metropol
felicitats
per aquesta programació
tan lluïda
gràcies Jordi
gràcies a vosaltres