This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Les 10 del matí, 10 minuts,
quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
en directe durant els propers minuts
acompanyats del director territorial a Tarragona
del Departament d'Acció Social i Ciutadania
de la Generalitat, Jordi Tous,
el qual hem convidat per repassar
diverses qüestions d'actualitat
i que són competència d'aquest Departament
del Govern de la Generalitat.
Senyor Tous, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Abans d'entrar en qüestions una mica concretes
i tenint en compte que seguim
amb aquest context de crisi econòmica forta
que dura més ja fa mesos,
ja fa segurament fins i tot un parell d'anys,
en un context com aquest
de crisi econòmica realment important,
la demanda de serveis socials en general,
de manera genèrica, augmenta?
És a dir, un departament del Govern
com és el d'Acció Social i Ciutadania ho nota?
Sí, efectivament, en aquest context de crisi,
com bé dieu, els serveis socials noten aquesta pressió
que exerceix la ciutadania
que d'alguna manera està patint situacions
d'exclusió social o de necessitat
en el sentit més àmpli de la paraula, no?
Que passa que qui ho nota primer i en primera instància
són les administracions més properes als ciutadans,
és a dir, els ajuntaments i els consells comarcals.
I aquestes institucions, doncs, són les que
en primera línia, doncs, han d'atendre
el ciutadà que truca a la seva porta
perquè, doncs, es troba amb unes necessitats concretes
per poder, doncs, poder pagar el lloguer,
poder fer front a l'atur, etcètera, etcètera, no?
Llavors, els serveis socials,
o el departament, en aquest cas, d'Acció Social i Ciutadania,
molt conscient d'aquesta realitat
i d'aquest canvi de situació,
d'aquest increment de la demanda,
el que ha fet, a través de la seva fórmula
de relació habitual amb l'administració local,
que és el contracte de programa,
obrir unes partides econòmiques
destinades a atendre aquestes urgències socials
que són les que atenen, en primera instància,
aquests ajuntaments i consells comarcals.
És a dir, contractes programes específics
amb els ajuntaments, amb les administracions locals
per atendre les qüestions més urgents.
Sí, el contracte de programa
és un acord entre l'administració local
i el Departament d'Acció Social i Ciutadania,
és a dir, els ajuntaments de més de 20.000 habitants
i els consells comarcals,
que són en aquests moments un centenar a tot Catalunya,
i a través d'aquest instrument
el que fa el Departament és finançar
o ajudar el finançament, depèn dels casos,
dels serveis socials bàsics,
és a dir, treballadors socials, educadors socials,
servei d'atenció domiciliària, etcètera,
i també els serveis socials especialitzants.
El mínim que aporta el Departament
en el finançament és el 66% del cost
i el màxim és el 100%
en funció de si són serveis socials bàsics
o si són programes
i una mica també depenent de cada àmbit d'actuació.
Això com s'ha traduït en els últims mesos
en els acords, en els contractes programes
entre el Departament i les ciutats principals
de la demarcació?
En el cas concret, per exemple, de Tarragona?
Així, amb xifres globals,
el que li puc avançar és que si el 2009
en els 13 contractes programa
que tenim signats aquí al Camp de Tarragona,
l'import global que aportava el Departament
en números rodons era d'11 milions,
aquest 2010 és de 13 milions i escaig.
Això està pendent de signar,
però els números ja estan fets.
Parlant d'aquest context de crisi,
hi ha eines, com per exemple
la de la renda mínima d'inserció,
que permet precisament ajudar directament
a col·lectius, a famílies,
a persones de manera individual més necessitades.
En quina situació es troba
precisament aquesta renda mínima d'inserció?
Quines són les últimes hades que tenen?
Sí, miri, el programa de la renda mínima d'inserció
és un programa d'aquests
que en diem interdepartamental, transversal,
entre el Departament de Treball
i el Departament d'Acció Social i Ciutadania.
Aquest programa és l'últim recurs
al qual els ciutadans i ciutadanes
poden acollir-se quan ja han exaurit
totes aquelles prestacions econòmiques
a què tenien dret
després d'haver-se quedat en atur, etcètera.
És a dir, és per evitar una situació d'exclusió
quan ja tots els altres mecanismes establerts,
vigents, ja s'han exaurit.
Llavors, aquest programa el que fa és establir,
d'una banda, uns mínims econòmics,
una prestació econòmica mínima
que per l'any 2010 és de 414 euros per persona,
a canvi que aquesta persona
signi un conveni mitjançant el qual es compromet
o bé a formar-se
per poder reinserir-se,
perquè l'objectiu no és que quedi
cronificada en el programa,
sinó que com més aviat se'n pugui sortir millor,
doncs si li falta formació,
doncs que es formi
per poder reincorporar-se al mercat laboral.
Si aquesta persona, per exemple,
té algun problema
amb algun tipus d'addicció,
doncs que s'inscrigui
en un programa de desintoxicació.
En fi, es fa una mica un vestit a mida
per cada situació, per cada cas,
i mentre aquesta persona
compleix la seva part del compromís,
té garantits uns ingressos mínims
per poder subsistir.
Aquesta és la filosofia d'aquest programa
i pel que fa a dades,
hem notat, lògicament,
un increment important
en aquests darrers anys
pel que fa al nombre de persones
que s'hi acullen.
Si el 2007
eren 662 persones,
eren 662 els expedients oberts,
i el 2008 es va mantenir en aquesta xifra,
el 2009 ha estat de 1.033.
Són 400 números rodons,
expedients més,
400 persones més,
i la previsió,
dissortadament,
per aquest 2010
és que aquesta xifra
no només es mantindrà,
sinó que s'incrementarà.
I, en part, és lògic
que sigui així,
perquè, esclar,
les persones que el 2009
gaudien d'alguna mena
de prestació d'atur,
etc.,
i se'ls ha exaurit
i no han trobat feina,
doncs passaran a formar part
d'aquesta bossa.
Amb aquest augment de persones
que s'acullen a la renda mínima
i inserció,
troben també perfils nous,
perfils diferents?
Sí, el perfil ens ha variat
en quin sentit.
Home,
hi havia un perfil d'usuari,
que el continuem tenint,
que, d'alguna manera,
s'ha cronificat en el programa
i fa molt difícil
la seva reinserció
i la seva normalització.
Aquest el continuem tenint.
Però ens ha arribat
un allau important
de persones
totalment normalitzades,
sense cap mena de problema
ni de diccions
ni de formació,
sinó, senzillament,
que,
si són tres membres
o la família,
doncs dos s'han quedat a l'atur
o tres s'han quedat a l'atur
o dos s'han quedat a l'atur
i l'altre ja no trobava feina
i feia temps.
Per tant,
sí que ens ha variat
en aquest sentit el perfil.
També aquest programa
de la renda mínima
compta amb una sèrie
de,
diríem,
de subvencions
o d'ajuts complementaris
en funció de la situació
personal i familiar.
És a dir,
si es tracta, doncs,
d'una família
monoparental,
si es tracta
d'una família
amb nens i nenes
menors de 16 anys
o si hi ha
alguna persona
discapacitada.
En fi,
hi ha una sèrie
de verems
que fan que
aquesta quantitat
de partida,
aquesta quantitat inicial
de 414 euros
es vegi incrementada
en molts casos
amb altres aportacions
en funció
de la situació familiar.
Això,
també en poques paroles,
vol dir que han hagut
d'augmentar
la partida pressupostària
al departament
per aquesta renda mínima
d'inserció
i encara fins i tot
les previsions
és que hagi d'augmentar
per aquest 2010.
Miri, aquest 2009
a les comarques
del Camp de Tarragona
pel programa
de la renda mínima
d'inserció
que ja hem dit
que ha superat
els 1.000 expedients
i hem destinat
5.140.000 euros
per al 2009
i aquests 5.000.000 euros
ja li dic
gairebé segur
que aquest 2010
es poden incrementar
molt fàcilment
en un 15 o un 20%.
Ja que estem parlant
d'ajudes,
en aquest cas
d'ajudes econòmiques
directes
a persones
que presenten
perfils
realment
en problemes
econòmics,
hi ha una altra qüestió
amb la qual ja hem parlat
en altres entrevistes
anteriors
amb el director territorial
el senyor Jordi Tous,
el tema de la llei
de la dependència,
la seva aplicació
progressiva
però lenta,
segurament,
més o menys lenta
en funció
de la perspectiva
que hi hagi.
Ara mateix
com a govern,
com a Departament
d'Acció Social
i Ciutadania
en quin moment
podríem dissenyar
la fotografia
en què es troba
desplegada
la llei de la dependència?
Jo diria que ara
la llei de la dependència
es troba
en un moment
que inicia
un procés ja
de consolidació
del sistema.
Aquest procés
serà llarg.
Però hem superat
penso les etapes
més crítiques
estem atenent
totes les persones
que estan
en una situació
de dependència
de grau 3 i 2.
En aquests moments
les dades
per exemple
ens diuen
que
en el cas concret
ja del Camp de Tarragona
tenim
de les 20.800
sol·licituds
registrades
que això representa
un 8%
del conjunt
de Catalunya
en tenim
18.500
que són
valorables
dins dels 3 mesos
això és un 89%
d'èxit
aquestes dades
no tenen res a veure
amb les de fa dos anys
per exemple
amb les de fa un any i mig
i de les valorades
que són
16.770
que és un 91%
amb grau protegit
n'hi ha
11.469
Grau protegit
que vol dir
que tenen dret
en el moment actual
alguna prestació
o econòmica
o servei
perquè els graus
que en aquests moments
estan desplegats
de la llei de la dependència
són el grau 3
1 i 2
i el grau 2
2, 2 i 2, 1
a partir del 2011
es parla
que es desplegaran
els graus
el grau 1
i el grau 1, 2
però de moment
si no estan desplegats
tu pots tenir
una valoració
que et digui
que tens dret
a partir
que es desplegui
el grau 1
però en aquests moments
no en pot ser beneficiari
per això dic que
en grau protegit
en aquests moments
al camp de Tarragona
tenim 11.469 persones
de les quals
10.000
531
poden tenir
el pla individual
d'atenció
i que efectivament
ho tinguin
que és el que ens interessa
al final
és saber quantes persones
en aquests moments
se n'estan beneficiant
d'alguna prestació
de la llei d'atenció
a la dependència
en tenim 8.182
8.182
que representaria
un 78%
de totes les persones
que hi tindrien dret
penso que aquests números
ens indiquen
que estem en un procés
de consolidació
de maduració
del sistema
que hem iniciat ara
amb totes aquestes xifres
al damunt de la taula
podem veure ja finalment
que l'aplicació
de la llei
de la dependència
en un termini
relativament breu
i aquí
el relativament breu
li pot posar
vostè la xifra
de temps que vulgui
podrà estar allà plenament
desplegada
la llei de la dependència
o encara és aviat
per fer aquesta afirmació
jo crec que hem de ser prudents
hem de ser prudents
entre altres coses
perquè departaments
amb més volum
i amb més
d'usuaris
i amb més
temps
de desplegament
de serveis universals
com és el departament
de salut
a hores d'ara
i això
doncs
ha estat publicat
a la premsa
i en fi
no m'amaga ningú
té
doncs
temes
de llistes
d'espera
és a dir
no podem pretendre
que una llei
que té una previsió
de desplegament
de vuit anys
la despleguem
abans dels vuit anys
i més ràpidament
d'altres serveis universals
amb una tradició
i amb uns recursos
molt superiors als nostres
que encara s'està desplegant
és a dir
que amb això
jo penso que hem de ser prudents
estem millor
que no estàvem
fa un any i mig
però
hem de continuar
millorant força
Parlem d'equipaments
ara
d'instal·lacions
per exemple
per la gent gran
un tema
una de les preguntes
clàssiques
que li hem fet
també moltes vegades
al director territorial
del Departament d'Acció Social
i al mateix delegat
del Govern de la Generalitat
a Tarragona
el tema de la residència
de la Mercè
perquè és tot un emblema
per la ciutat de Tarragona
tot el procés
totes les obres
de reforma
de remodelació
i profunditat
de la residència
estan ja en la recta final?
Això ja està
és a dir
no sé
deuen quedar 15 dies
perquè surtin els paletes
ara estem ja fent
els acabats
últims que quedaven
alguna cosa
que s'havia de refer
ara el tema és
buscar la data
d'inauguració
així li dic
que estem pendents
que les agendes
de les persones
del Govern
que hagin de venir
en fi
trobi una data oportuna
i inaugurar l'equipament
però al marge
de la data
d'inauguració
ara l'equipament
ja funciona
l'equipament
no ha deixat
de funcionar
en aquests moments
té 75 usuaris
s'estan ultimant
alguns detalls
de l'obra
s'ha d'acabar
de dotar
amb equipament
i abans de l'estiu
entenc jo
que la data
que es trobi
s'inaugurarà
ja que estem parlant
de residències
per la gent gran
hi havia un projecte
o hi ha un projecte
a la zona de Ponent
de Tarragona
al voltant del barri
de la Granja
si no m'equivoco
com està aquell projecte
impulsat per la xarxa
de Santa Tecla
i amb una col·laboració
important del departament
aquest projecte
està seguint
el curs normal
de l'obra
és una obra
que el 2011
crec que la podrem veure
ja acabada
tal com estava previst
si no sorgeix
cap inconvenient
i representarà
un increment
de 180 places
per la ciutat
de Tarragona
de les quals
l'entitat
està disposada
a concertar-ne
entre el 50%
i el 100%
vull dir que no hi haurà
problema per aquí
és a dir que puguin ser
places públiques
i a més a més
un centre de dia
d'unes 40 places
si no recordo malament
i les obres
que la iniciativa privada
està realitzant
a l'edifici
de les Germanetes
a l'Avinguda Catalunya
doncs sí
aquí
vaig tenir ocasió
de visitar
aquest equipament
encara no fa dos mesos
i s'està procedint
a una remodelació
integral
interior
de l'edifici
conservant al màxim
el que es podia conservar
intervenint al mínim
per no allargar massa
les obres
i la voluntat
tant de l'entitat gestora
com de la promotora
és que aquest edifici
acabi les obres
de remodelació interna
a finals d'enguany
i que com a molt tard
el primer trimestre
del 2011
es pugui posar en marxa
això
en places
vol dir que Tarragona
tindrà 160 places més
de residència assistida
i
hi ha un compromís
verbal
però
és un compromís
que ens han reiterat
en diferents ocasions
els proveïdors
en aquest cas
concretament
sanites
la voluntat
de concertar
entre el 40 i el 60%
d'aquestes places
perquè siguin places
públiques
amb la qual cosa
Tarragona
i la seva comarca
doncs se situa
en una situació
molt diferent
de la que teníem
l'any 2004
per exemple
que estàvem
a un 2,5 de places
per persones
de 65 o més anys
i en aquests moments
només comptant
l'acolliment residencial
ja estem al 4%
i si aquí afegim
la llarga estada
sociosanitària
a la qual el departament
també hi contribueix
econòmicament
en menor mesura
estaríem fregant
el 5% de places
a Tarragona
això en menys de 8 anys
i això ens situaria
en la mitjana de Catalunya?
això ens situaria
perquè recordo que fa anys
ja estàvem en un nivell
molt per sota
això ens situaria
en els paràmetres
recomanats
per la Unió Europea
que és 5% de places
per persones
de 65 i més anys
i en la mitjana de Catalunya
per descomptat
deixem els equipaments
per gent gran
parlem dels menors
perquè ara fa uns dies
va venir la consellera
Carme Capdevila
a les comarques de Tarragona
i anunciava
o confirmava
de fet
que a Tarragona
ciutat hi haurà
dos nous centres
per a menors?
que jo recordi
no va dir
Tarragona ciutat
vam dir
la comarca
del Tarragonès
doncs
especifiquem-ho bé
bé
aquesta
aquesta notícia
és tal com
vostè la diu
és a dir
aquest mes
abans del setembre
abans del setembre
posarem en marxa
en aquesta comarca
i al seu moment
ja direm on
un equipament
per a preadolescents
és a dir
de 3 a 12 anys
amb 24 places
que ens permetrà
esponjar
la residència
infantil
de la Mercè
que en aquests moments
hi ha un centre residencial
d'aquestes característiques
amb 20 places
doncs ara
aquest equipament
sortirà fora
i a més a més
incrementarem allí
4 places
i també
tenim previst
abans de final d'any
això no serà
tan immediat
però sí
abans de final d'any
que hi hagi
un nou centre
d'acolliment
de menors
0-3
que ens permeti
esponjar
també
la residència
de la Mercè
i reubicar
els del centre
d'acollida
allà abans
a fora
amb un altre equipament
amb la qual cosa
la Mercè
d'una banda
s'esponja
és a dir
guanya
guanya capacitat
i també
algunes places
que doncs
es puguin
crear
perquè la gent
ens entengui
quants nenys
és a dir
quants menors
nens i nenes
té sota tutela
el govern
aquí
en aquesta demarcació
ara aquí
no tinc la dada
però aquí
hem de diferenciar
dues coses
una cosa
són els menors
que tenim
sota tutela
i l'altra
són els menors
que tenim sota tutela
i estan institucionalitzats
la voluntat del departament
ja fa uns anys
és evitar al màxim
la institucionalització
això però
dissultadament
no sempre pot ser
perquè no sempre
comptes
amb família extensa
no sempre comptes
amb família aliena
no sempre comptes
amb famílies
col·laboradores
que s'ha de cuina
el perfil
d'aquests nanos
i al final
s'han d'institucionalitzar
en aquest sentit
sí que
li vull dir
que
aquí a Tarragona
comptem
amb unes
52 famílies
que en diem
acollidores
i que
ens permeten
que
62 nanos
que estan
institucionalitzats
i que estan
tutelats
per la Generalitat
doncs
puguin tenir
una vida
el més semblant
amb una família
i no hagin d'estar
precisament
amb una institució
ens ha permès
això
externalitzar-los
portar-los
a les famílies
també tenim
un altre perfil
que en parlem poc
però que també existeix
i que jo penso
que val la pena
que la ciutadania
el conegui
que és el de la família
col·laboradora
que és una família
que no pot acollir
o no vol acollir
un nen
365 dies a l'any
però sí que està disposada
a acollir-lo puntualment
als caps de setmana
a les festes assenyalades
i d'aquestes famílies
en disposem
de 25
és a dir
tenim la fórmula
de col·laboració
i la fórmula
d'acolliment
que són dues fórmules
que en qualsevol cas
sí que la intenció
del departament
ja des de fa uns anys
ha estat
la de promocionar-les
l'has de donar-les
a conèixer
perquè
en fi
la situació
d'aquests menors
sempre serà molt millor
que puguin conviure
o de manera permanent
o de manera puntual
amb un ambient familiar
i després
hi ha un altre recurs
que és
per a nois i noies
tutelats
i extutelats
que doncs
els permeti
que quan deixin
d'estar sota la tutela
de l'administració
puguin
disposar
d'unes habilitats
socials
d'unes eines
d'unes capacitats
per desenvolupar-se
en la vida autònoma
perquè és clar
una persona
que ha estat
fins als 18 anys
tutelada
per una institució
de cop i volta
el posa al carrer
i aquesta persona
no sap
per on girar-se
perquè
no té unes
habilitats mínimes
per poder-se'n sortir
i en aquest sentit
i en aquest sentit
estem també fomentant
l'existència
de pisos
que amb una mínima
supervisió
permetin a aquests
nois i noies
tutelats
i extutelats
fer aquest traspàs
dels 17, 18 anys
fins als 21
amb unes garanties
d'èxit
perquè a vegades
ens obsessionem
amb algun tipus
de recurs
i dient
falten places
d'acolliment residencial
i segur que
en poden faltar
per nens
per gent gran
però també
ens falten
tota una sèrie
de serveis
que ens permeten
drenar
aquests altres
perquè si no
esclar
se van acumulant
persones
amb aquests serveis
i no comptem
això no és una foto fixa
és una foto
que es mou
i que aquesta persona
es va fent gran
i que aquesta persona
necessita
a cada edat
un tipus de recurs
diferent
i en això
estem treballant
el tema
de les famílies
que comentàvem
em sembla
prou interessant
perquè com a mínim
expliqui breument
si hi ha una família
interessada
en ser família
col·laboradora
o família acollidora
què ha de fer
en parlar
en adreçar-se al departament
sí
el primer que ha de fer
és posar-se en contacte
aquí a Tarragona
amb els serveis
d'atenció a la infància
i a l'adolescència
o amb l'Institut Català
d'Acolliments i Adopcions
perquè depèn
de quines modalitats
depenen
d'una unitat
o de l'altra
en tot cas
estem a l'Avinguda Andorra
vull dir
ell ens trobarà
i a partir d'aquí
li explicarem
una mica
doncs
quin és el procediment
perquè
esclar
no oblidem
que això
primer
són nanos
totalats
per l'administració
i per tant
nosaltres hem de ser
molt garantistes
d'en quines famílies
poden anar
després
hem de veure
quins perfils
de nanos
poden acollir
les famílies
no és el mateix
un acolliment
de llarga durada
que són de dos
o més anys
o un acolliment
d'urgència i diagnòstic
que al màxim
són sis anys
no tothom està disposat
a tenir
adolescents
o preadolescents
n'hi ha que sí
n'hi ha que no volen
a la millor
doncs
aquest
acolliment
tan curt
en fi
cadascú també té
unes preferències
i unes
disponibilitats
millors
per fer
un tipus
o un altre
doncs
d'acolliment
en tot cas
a l'administració
li interessa
molt
que hi hagi
és prioritari
de fet
la llei
que està en tràmit
parlamentari
dels drets
i les oportunitats
de la infància
a Catalunya
vol promoure
l'acolliment
professional
és a dir
que siguin
persones
que tinguin
una formació
doncs
que puguin ser
doncs
mestres
pedagogs
psicòlegs
que
vulguin
acollir
nens i nenes
i
diguem-ne
rebre una retribució
per part de l'administració
per fer aquesta feina
doncs
més
qualitativa
aquesta feina
doncs
que ens costa tant
de trobar famílies
que ho vulguin fer
o que ho puguin fer
per anar acabant
senyor Tos
i estem parlant
de la gent jove
el tema de les adopcions
que també és una competència
del seu departament
hi ha informacions
o hi ha dades
han sortit dades
en els últims mesos
que han baixat molt
és veritat?
i per quina raó seria
si és que han baixat realment
les sol·licituds d'adopcions?
a veure
si parlem d'adopció internacional
hi ha dues modalitats
la nacional i la internacional
jo diria que la internacional
no és que hagi baixat
és que s'ha moderat
el seu creixement
perquè van viure uns anys
d'autèntica bogeria
de sol·licituds
això per què ha passat?
bé, això ha passat
per diferents raons
una primera raó
és que els països emissors
d'infants per adopció
tradicionals
que eren Xina, Rússia
i molts altres
però aquests
com a més importants
han posat
moltes restriccions
o fins i tot
diguem-ne
estan evitant
al màxim
que s'hi puguin
adoptar nens
dels seus països
per què?
perquè és una mala publicitat
per un país
que sigui incapaç
de tenir cura
dels seus fills
això
ho han vist
i clar
veuen que és una mala publicitat
posen moltes restriccions
i això fa que
un procés d'adopció a Rússia
per menys d'un any
i mig de mitjana
no te'n surtis
i altres països
com puguin ser
Etiòpia
o Colòmbia
estiguis a una mitjana
de tres anys
per tant
això desanima la gent
a banda que
econòmicament
la mitjana
del cost
d'aquestes adopcions
internacionals
està entre els 12.000
i 15.000 euros
d'altra banda
tenim l'adopció nacional
que
com a
opció
per la gent
que no pot adoptar
l'àmbit internacional
està augmentant
per exemple
el 2008
a Tarragona
hi va haver
31 persones
que es van interessar
que tenen expedient obert
per poder adoptar
l'àmbit nacional
i en aquests moments
el 2009
n'hi ha 64
o sigui
ha doblat
el temps d'espera
també és llarg
no baixaria
dels dos anys i mig
tres
perquè l'administració
és el que demà
ha de ser molt garantista
però els costos
aquí
són zero
és cos zero
és gratuïta
l'adopció nacional
i a més a més
no hi ha impediments
ni hi ha distància
pel mig
hi ha
un procés administratiu lent
però no hi ha impediments
al contrari
i una curiositat
de tots els expedients
que sobren
el resultat final
és positiu
en un tant per cent important
en el 99 per cent
de casos
o 95 per cent
és positiu
però
també de tant en tant
surt algun expedient
no idoni
i amb això
no volem dir res
és a dir
nosaltres
hem de ser garantistes
i hem d'avetllar
perquè aquella família
o aquella persona
que vol fer l'adopció
reuneixi els requisits
que el nostre paret
ha de reunir
i ens podem equivocar
però abans del dubte
preferem donar
una no idonitat
que arriscar
el fet
que un menor
o un infant
vagi
amb una família
és així
però no
és a dir
nosaltres també ens podem equivocar
que hem de ser
molt curosos
i molt garantistes
doncs
parlant d'adopcions
acabem aquest repàs ampli
i variat
que hem fet
de diferents qüestions
que són competència
del Departament d'Acció Social
i Ciutadania
començàvem parlant
de la renda mínima
d'inserció
de l'impacte de la crisi
de com això afecta
a una administració
com el Govern
de la Generalitat
en la prestació
de serveis
i hem acabat
parlant d'adopcions
senyor Jordi Tost
director territorial
a Tarragona
del Departament d'Acció Social
i Ciutadania
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
que vagi bé
bon dia
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies