Jordi, molt bon dia.
Bon dia, què tal, com estàs?
Doncs mira, molt inquieta, eh?
Molt inquieta, si vols que et digui la veritat.
Ara ja sé, o sabem tots,
com han mort les persones,
és a dir, quin ha estat el mètode.
Ha estat el verí.
De moment sí, però si més no, sembla ser.
Tampoc aquí no hi ha mai res clar,
però bé, fins al final ja se sap que no es desvella res,
però al principi sembla que la cosa va per aquí,
però bé, ja ho veurem.
Clar, però en aquest cas, amb el tema del Twitter,
això del final és molt elàstic.
Sí, exacte.
No és com la novel·la, que d'això tu en saps
que tens publicades unes quantes,
que fins que decideixes com acaba
i fins que la novel·la surt, però aquí és el dia a dia.
L'última incorporació que ha estat
fa unes cinc o sis hores, aproximadament?
Sí, més al matí, a primera hora.
Molt bé, explica'm-ho tot una mica,
perquè, clar, ens agafen aquests atacs d'entusiasme
i la veritat és que a vegades parlem com si això del Twitter
i tot això fos una cosa a l'abast de tothom.
La veritat és que és una qüestió molt senzilla,
que em prea molta gent, és un sistema,
en el qual el que no és habitual és que s'escriguin relats o novel·les.
Ens permet la comunicació amb una limitació de caràcters d'aquí el repte.
Com comença tot, Jordi?
Tinc entès que és un encàrrec que et fan des de Barcelona Negra,
amb BC Negra, d'aquest 2010.
Sí, la cosa comença, diguéssim, amb tota la prèvia, diguéssim,
del disseny de la campanya, de com ha de funcionar, de la imatge, etcètera,
que això en guanxen en cuida una empresa de Barcelona que es diu Sun in Tokyo,
i ells creuen que una de les idees que podrien funcionar seria,
doncs, després d'una investigació prèvia que els va portar a mirar
que, efectivament, hi havia algun precedent a les Estats Units i algun precedent a Mèxic,
però que a Europa no s'havia fet mai res d'aquest estil,
els porta a proposar a l'Institut de Cultura de Barcelona
la idea de fer aquesta novel·la a través de Twitter, no?
Llavors, a ells els sembla una molt bona idea
i, doncs, mira, tinc la sort que me l'encarrega a mi.
I llavors comença, a partir d'aquí, la batalla.
També venia, diguéssim, la gallina ja venia amb la pròpia idea
perquè tota la comunicació gràfica gira al voltant d'aquesta gallina,
és a dir, tots els cartells i tots els programes i tota la imatge que hi ha
apareixen, doncs, els cadàvers al costat de la gallina
o la gallina al costat dels cadàvers, mira, tu com vulguis, no?
Llavors, per tant, diguéssim, aquesta gallina ja era un element que jo em vaig trobar
i a partir d'aquí, doncs, anava construint tota la història.
De totes maneres, tu ets una persona molt oberta,
no crec que t'hagi molestat aquesta imposició de la gallina, no?
No, no, el que passa...
A veure, em va... d'entrada, em va fer molta gràcia tota la qüestió,
que passa, clar, la primera limitació que et trobes és amb això que comentaves tu ara,
és a dir que, clar, Twitter és una xarxa social de comunicació
que el màxim que permet són 140 caràcters, no?
Llavors, a partir d'aquí, clar, era cada entrada fer això
i aquí era una mica el primer problema que se'm va plantejar,
que era... hi havia una manera bastant fàcil de solucionar-ho,
jo havia vist també aquests precedents que s'havien fet als Estats Units
i algun d'ells el que feien era, diguéssim, en el format normal seria
escriure un relat, és a dir, que jo hagués escrit un relat, l'hagués tancat,
i a partir d'allí, doncs, hagués anat cada dia estisorant
a cada 140 caràcters i penjar-ho.
El que passa és que això em semblava una mica...
Una mica trampós, potser, Jordi?
Una mica patillero, més que trampós.
Sí, sí.
Sí que és vàlid, perquè tot és vàlid,
però em semblava que no era tampoc l'esperit
ni del mitjà de comunicació ni de la història, no?
Llavors, clar, posats a complicar-nos la vida,
de fet, era la manera senzilla de fer-ho, també és cert,
perquè tu escrius una història, talles i penges, no?
Però em va semblar que per la idea de Twitter,
que era allò de com molt instantani d'explicar cada cosa
que estàs fent en cada moment o cada història,
em semblava que cadascun dels tuits que entrés jo
havia de ser també aquesta imatge,
és a dir, que cadascuna de les entrades fos una petita fotografia
o un petit fotograma d'aquesta pel·lícula general, no?
Llavors, el que intento jo és que cadascuna de les entrades
sigui precisament això, és a dir, que tu visualitzis
el que està passant en aquell moment i, per tant,
sigui una entrada tancada que, lògicament, va lligada amb les altres,
però que no té per què...
O sigui, la pots visualitzar individualment, no?
I, d'altra banda, un altre dels reptes afegits,
que també complica bastant la història,
és això de que no estigui tancada.
Per tant, el que fas és anar incorporant
algunes aportacions dels seguidors,
que et donen pistes, que et donen històries,
que t'expliquen coses...
Llavors, això, clar, ho aportes a la novel·la,
per tant, fa que tampoc la puguis tancar
i que hagi d'anar una mica improvisant molt sobre la marxa,
que és molt Twitter tot plegat, no?
És una dificultat, com deies,
però també et permet posar el que és el teu relat
en la realitat del dia a dia.
L'altre dia llegia en un dels moments
que parlava d'aquesta idea de l'alcalde de Barcelona,
dels llocs aquests d'hivern, no?
Vull dir que vas introduint a la mesura del possible
i, com pots, algun altre element de l'actualitat
que això ho permet, precisament, aquest sistema, no?
Sí, i, a més, hi ha un altre factor afegit
que són les incorporacions i les aportacions de la gent.
És a dir, hi ha gent que ha trobat, jo què sé,
vídeos de gallines.
Un altre em va enviar fa poc
una actuació en directe del Rufus Tomas
on començava una cançó fent la gallina ell mateix.
Vull dir, aquesta mena de coses així
que sempre que ho permet la història,
doncs també les vaig recollint i incorporant, no?
Home, i això també està complint l'objectiu fonamental,
que és la campanya publicitària del BC Negre.
Vull dir, la gallina, al final,
serà un element conegudíssim
i que s'identificarà, precisament,
en aquests dies de capital de la novel·la negra,
que serà Barcelona.
Home, t'haig de dir que jo estic absolutament sorpres,
perquè és una autèntica bogeria.
Aquí, a Catalunya, l'estat espanyol, molt bé,
però el que és tot Sud-amèrica,
que, a més, el tema Twitter
el tenen com a molt més interioritzat
i el fan anar moltíssim,
molts usuaris de Twitter a Sud-amèrica,
és una bogeria.
És a dir, jo estic contestant entrevistes
de l'Equador, de Colòmbia, de Mèxic,
de les emissores del sud dels Estats Units,
és un deliri.
A més, els blocs de per allà
van plens també de recomanacions
que segueixin la novel·la, etcètera,
no bé, que és un desfici.
A través de la teva professió
i la teva tasca a través dels mitjans de comunicació,
el que són les noves tecnologies,
ja fa molt de temps, a través d'ICAT-FM
i altres accions que puguis fer,
que les tens per la mà,
però jo tinc entès que el tema Twitter
tu no el sovint deixaves gaire,
abans d'aquesta història, no?
No, jo no el feia servir.
És que, clar, tot això,
encara que sigui una tonteria,
demana també molt de temps,
és a dir, que has de tenir com a molt de temps
per estar molt pendent de tot,
si ho vols ser bé, evidentment, no?
I no, jo vaig entrar al Twitter
quan em van dir que l'encàrrec,
llavors, clar, vaig entrar per veure què,
em vaig donar dalt una compta,
vaig mirar a veure com funcionava,
vaig estar un temps allò més com a boier
que com a participant,
fins i tot allò mirant què deia la gent,
com ho deia,
una mica l'estil de funcionar,
i a partir d'allí, doncs,
quan ho vaig tenir més o menys clar,
ja vaig entrar a la dinàmica.
Ara estic bastant enganxat al tema
d'explicar coses a través del Twitter,
tot i que també segueixo creient
que també és una expressió complexa,
perquè tens moltíssimes converses creuades,
tens moltíssimes coses,
vull dir que has d'estar molt al dia
per no perdre en res,
o seguir-ho molt al minut tot plegat.
Fixa't, això per comunicar-te,
però si et planteges justament
anar fent aquest enrelat
i gairebé a contrarrellotge,
cada escriptor té la seva manera de fer-ho,
com a escriptor convencional,
tens la teva,
això t'obliga a marcar-te
a una altra seqüència de treball.
Jo no sé si et poses el despertador
o l'alarma del mòbil cada X hores,
perquè has d'anar a donar de menjar la gallina,
com si diguéssim.
No, perquè, a veure,
és una gallina que ja va, diguéssim...
Bé alimentada de casa.
Té uns hàbits alimentaris molt seus,
llavors, vull dir,
em planteja una mica en funció del meu dia a dia,
és a dir, com que això ho fas una mica...
Doncs el que no ho faig,
ja, òbviament, és de la feina,
per tant, llavors, diguéssim,
intento fer-ho, doncs,
quan m'aixeco, n'entro,
a la tarda n'entro, a la nit, etcètera,
vull dir, llavors, una mica fora dels horaris
i en funció també del que hagis de fer,
vull dir, que potser n'entren 3 o 4 seguits,
després n'hi ha més d'espejats, etcètera,
vull dir que...
En principi, com que el compromís que tenia jo
era d'entrar-ne 5 al dia,
que sempre acaben sent més,
però, vull dir, ja és una mica això,
és dir, que durant el dia van entrant capítols,
històries, enllaços, etcètera,
vull dir que està bé.
Però estàs obligat a...
No, ho he de dir, escolta,
és que a les 12 n'entra un
i a les 3 n'entra un altre,
sinó que van entrant.
Volia preguntar-te si estàs obligat
a un nombre determinat de capítols diaris.
Sí, però el compromís era aquest,
una mica de 5,
de fer-ne 5 més o menys,
perquè també fos una història mínimament,
perquè va començar el dia 13
i s'acaba el dia 5,
per tant, són 24 dies,
llavors, vull dir,
a més que perquè hi hagués una mica
una certa expansió,
que també vaig fer el càlcul previ
i del compromís aquest,
però, vull dir, es va enredant
i aquest també m'hi enrediu sol
i cada dia són més de 5.
Saps que una de les coses
que particularment em va cridar
moltíssim l'atenció
a banda d'aquest format
i aquesta manera de fer
que des del primer moment
llegeixes, no res,
4 capítols
i aquesta immediatesa
amb la qual es fa el perfil del personatge.
En el moment ja et fas una idea
com és aquest comissari,
com és l'altre...
No sé, a vegades els escriptors
que lògicament necessiteu
tant d'espai
per poder anar creant el personatge,
que després ens ha d'acompanyar
al llarg de tot el relat.
En aquest cas,
el personatge és una pinzellada
i el traça és força...
Vull dir que ja es fa familiar, no?,
per poder-lo seguir.
Això és fonamental per l'actor, no?
Una mica és d'anar...
Això que et deia,
és d'anar marcant una mica
petites pinzellades,
petits flashos directes
que et situin una mica
tot plegat
el que tens a les mans
i comptant també molt
amb la complicitat tècnica
dels usuaris, també.
Perquè, clar, ells,
d'alguna manera també
tu t'habitues a escriure d'aquesta manera,
però, clar,
l'altre s'ha d'habituar també a llegir
d'aquesta manera
i hi ha el doble joc aquest,
és a dir,
el que entra,
que m'ha passat alguna vegada,
és a dir,
gent que entra,
diguéssim,
amb la idea de trobar,
doncs,
allò que et deia al començament,
és a dir,
una novel·la seguida
tallada a tabucinets,
diu,
és que no entenc res.
Clar, llavors,
has d'anar al començament
i anar-ho seguint,
però vull dir,
sí que demana aquesta complicitat
i, sobretot,
té, d'una banda,
el hàndicap, això,
que t'obliga a ser molt més sintètic
i, de l'altra,
té, jo crec que també
un avantatge,
un gran avantatge
que és,
per damunt de tot,
la possibilitat
de tenir al teu servei
moltíssimes eines
d'aquestes 2.0,
és a dir,
que pots fer un enllaç
amb un blog,
pots fer un enllaç
amb una pàgina web,
pots fer un enllaç
al Google Maps
per veure
on s'han comès els crims,
pots fer un enllaç
al Flick
per veure la fotografia exacta
del crim,
pots fer un enllaç
a l'Spotify
per sentir música,
a la YouTube,
etcètera,
vull dir,
en cada moment
pots situar
el lector
amb la pinzellada aquella
i un enllaç
que l'acompanyi
on vols que vagi,
no?
A veure,
no és que sigui
una cosa
transcendent,
però plantejar-se
a Twitter
com un canal literari
tampoc, no?
Diguem-ne que cada cosa
té el seu llenguatge
i el seu moment.
O sí,
dins del que és
el llibre electrònic
avui en dia
podria tenir cabut això?
Bé,
jo crec que,
suposo que és un temps
així una mica convuls
i com que tot aquests temps
de canvis
tecnològics i socials
sí que arrosseguen
una mica de tot,
no?
A mi em fa l'efecte,
no ho sé,
que com a plantejar-se,
jo,
anem fent novel·les
per entregues
per entregues a Twitter,
diria que tampoc
seria allò,
la norma habitual,
no?
Però jo crec que sí
que el que pot apuntar
són molts camins,
és a dir,
una mica aquesta idea
de la immediatesa,
d'uns canvis d'hàbits
en la lectura,
diguéssim,
de que possiblement
deixes de llegir-te
una novel·la
de 700 pàgines
perquè no pots
o te la llegeix
en un determinat moment,
però amb el dia a dia
això que t'arribin inputs
de petits capítols
és agradable
i pot ser distret,
jo crec que pot ser
un altre àmbit,
segurament no hi haurà
una literatura a Twitter,
però sí que pot ser
com un petit joc,
un divertiment
que aporti pistes
per l'altra literatura,
és a dir,
per aquesta manera,
i fins ara
hi havia alguna experiència
d'un llibre
que t'acompanyava
a un CD
amb la música
que havies de sentir,
més o menys,
però clar,
ara això és que
és encara de més immediat
perquè al mateix moment
que llegeixis aquella línia,
si hi ha l'enllaç
amb un llibre electrònic
tu pots anar directament
a la música aquella
en aquell moment
i en aquella precisió
perfecta,
és una cosa
que t'obre
un ventall absolut
de possibilitats.
Pot ser un altre complement
i un altre canal
de comunicació literària,
jo pensava aquest matí
allò,
anant als temps
molt i molt antics,
tenies el relat
de la narració
en papel,
jo què sé,
una obra de Charles Dickens
i traient al mercat
un còmic
basat a l'obra
de Charles Dickens,
per què no crea camins
que siguin paral·lels
o complementaris
a altres relats?
En fi,
és el que tu deies,
realment el futur és magnífic
i tant de bo
que sàpiguen
triar el bon camí,
no?
Sí, clar,
és que posats a imaginar
escenes amb això,
fent una mica el paral·lelisme
d'això que te deies,
podria ser que,
jo què sé,
després fes el relat
i paral·lelament
hi hagués el dibuixant
fent-ho allà també,
vull dir que
que anés muntant
una sèrie d'històries
i clar,
tu tens com a lector,
te va arribant
totes les informacions
en directe
en aquell mateix moment
i amb una vitalitat
i amb una velocitat
espadalans.
Potser a vegades,
potser fins i tot
massa velocitat
perquè no tens massa temps
per digerir res,
però bé,
suposo que és una mica
també fruit dels temps
que vivim
i de com portem la vida,
no?
Però en tot cas,
jo crec que sí
que el que fa és
apuntar camins
interessants.
Fa un quant temps,
bé,
bastant de temps,
el que passa
que el temps passa volant,
recordo que Jordi Tinyena
quan va escriure
a l'Ombra del Coronel
em va posar
a disposició
d'alguns lectors
a través de la xarxa
de la seva novel·la
perquè poguessin fer esmenes.
Això també seria
una altra possibilitat,
no?
De crear aquesta interacció
amb l'autor.
Ara,
no sé fins a quin punt
l'autor ha de presentar
la seva obra
i que l'esmeni el lector,
eh?
Bé,
sientes el joc,
sí,
és a dir,
si el que fas
tu és presentar
una obra teva,
escoltem,
no,
que té la meva obra,
l'assumeixo perfectament
si t'agrada bé
i si no també,
però clar,
això és més un joc,
diguéssim,
això és més una qüestió
del plantejament lúdic
dels mitjans
i de la tecnologia,
no?
I que suposo
que és aquesta la clau
perquè clar,
aquí ara es planteja,
jo crec que es planteja
un debat
bastant més de fons
que aniria en dos àmbits.
Una,
d'una banda,
si realment tu el que vols
és difondre la teva obra
o si el que vols
és viure de la teva obra.
Perquè si el que vols
és difondre la teva obra
simplement,
la xarxa
o els mitjans tecnològics
són ideals,
perquè llavors sí,
pots fer això,
pots sometre el lector,
pots dir que hi apunti tothom,
pots dir que s'hi posi tothom
o simplement la pots penjar allà
i que la llegeixi qui vulgui.
Clar,
aquest a nivell de difusió
és evident
perquè tens tot el món
com a públic,
però clar,
si realment el que vols tu
és d'alguna manera
guanyar-te la vida
amb això que fas,
clar,
el tema internet
complica bastant més
perquè clar,
a l'hora que fas pagar
tot això
llavors ningú o quasi ningú pagarà
per llegir una novel·la
per internet
i per comptes
sí que la compren a la libreria,
oi que llavors
aquest també és el gran debat
de fons
del nou llibre electrònic,
clar,
que suposo que sigui
una altra guerra
una mica diferent.
Sigui com sigui,
ja qui li agrada dir
que el futur és incert,
jo em quedo
amb un altre adjectiu,
que el futur
és apassionant
i m'imagino
que per a tu personalment
doncs ha estat molt bé
que siguis el primer escriptor
que hagi entrat
en aquesta experiència.
Et deu donar
un puntet d'orgull,
oi que sí, Jordi?
Porta també a una,
diguéssim,
a una certa reflexió de fons,
és a dir,
et fa pensar,
et fa pensar
en algunes coses,
és a dir,
d'alguna manera,
per exemple,
jo porto pràcticament
quasi 20 anys escrivint
i jo que dius,
ostres,
el gran ressò que té això
no ho ha tingut res més
del que has fet,
i segurament,
a veure,
i això dintre del contú
segurament és una obra menor,
per molt que sigui divertida
i per molt que sigui
feta amb tota la professionalitat
i tot el rigor del món
és una obra menor,
vull dir,
que no és comparable
amb altres coses,
i en canvi,
és realment el que està traient
tota l'atenció del món,
i llavors,
d'altra banda,
per exemple,
al BNR d'enguany
hi ha autors
de primeríssima fila
que venen,
i per contra,
el gran ressò que hi ha hagut
previ és,
efectivament,
a la novel·la Twitter,
que dius,
ostres,
al costat de l'obra
de l'Ian Ranking,
per exemple,
això és un zero,
és un absolut zero,
però en canvi,
estem pendents
com d'aquestes
petites coses
que criden l'atenció
i que no deixen de ser anecdòtiques,
no?,
i a vegades potser
oblidem una mica
més el fons
dels temes,
però bé,
suposo que també és culpa
dels temps que vivim.
En fi,
les últimes notícies
és que les tres noies
han mort enverinades,
haurem d'esperar
unes quantes hores,
no?,
fins al proper.
avui una miqueta més,
però bé,
la cosa es mirar avançant.
Bé, bé,
estem inquiets
i sobretot aquesta gallina,
volem conèixer el seu perfil,
perquè les gallines
sempre han estat
tan imalons
que la literatura,
ja que parlem
de relats i de llibres,
les ha retratat
com animalets
o tontets
o massa bons,
ha tret de la gallineta
de llac
o la gallina
de Chicken Run.
En aquest cas,
jo m'imagino
que és una presumpta assassina
força complexa.
Tenim moltes ganes.
Sí, en aquest cas,
tot i encara no s'han posat
massa investigar-les
les gallines com a tal,
però jo crec que tenen
una personalitat amagada
que serà digna de trobar.
Doncs jo crec que podrem
trobar aquest avís
diferent que tenen
les gallines
d'aquesta novel·la.
La primera novel·la,
Twitter,
escrita en Twitter
a tot Europa
i que és obra
de Jordi Cervera,
que com sempre estem encantats
de parlar amb ell una estona,
perquè a més sempre parlem
de coses bones, no?
Home, clar,
una mica el bo
que té la cultura
és això,
que sempre parles
de coses bones,
no has de parlar de...
Si parles de política
ja te'n lies
una mica més
i te'n redres
una mica més,
això et permet parlar
de coses,
diguéssim,
que sempre són plaents,
no?
I parlar amb els amics
i les amigues
de coses d'aquestes
sempre és superagradable,
que com parlar amb tu
que sempre és un plaer,
en aquest sentit.
Doncs un plaer compartit.
Jordi Cervera,
una abraçada ben forta
i moltíssimes gràcies.
Enhorabona.
Igualment.