Ara són tres quarts d'una del migdia, un minut.
Aquí seguim amb tots vosaltres en directe al matí de Tarragona Ràdio
i ja saludem Teresa Rubio i Montse Mañé,
són presidenta i vicepresidenta respectivament
de l'Associació d'Estaticistes de Tarragona.
Teresa, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda. Montse, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per ser-hi.
Les hem convidat perquè jo m'imagino que us vau assabentar
la passada setmana.
Va haver-hi una mostra de rebuig
a una nova iniciativa de la Societat General d'Autors,
a les GAE, són molts els col·lectius
que últimament es veuen afectats
i han arribat el torn dels salons de bellesa, de perruqueria.
Segons les GAE, hauran de pagar un cànon
per la música que posen mentre ens posen els rulos
o ens pentinen o el que sigui.
En fi, aquesta és una raó, però també les hem convidat
per una qüestió, diguem-ne, més de caràcter local
i és que la ciutat de Tarragona ha experimentat
en els últims, ja anava a dir mesos, però jo diria setmanes,
però ha estat molt ràpid, com aquell qui diu,
la implantació de tot un seguit de perruqueries
i salons de bellesa majoritàriament
els seus propietaris són xinesos.
I a veure, sembla que funcionar, funcionar,
no funcionen com les d'aquí.
De tot plegat, en volem parlar.
Comencem per les GAE, si us sembla.
Jo m'imagino que seríeu les primeres sorpreses, no?
No, perfecte, perfecte.
Us van notificar que us cobrarien un cànon
o va ser un anunci públic
i vosaltres ja ràpidament vau mirar què estava passant?
Bé, a veure, l'Associació d'Esteticistes de Tarragona
pertany a la Federació de Catalunya,
que les cingles nostres són FETCAT.
Llavors, ens va trucar el president
donant-nos-li la notícia
que ells ja estaven treballant en el tema,
per si nosaltres ens havíem enterat,
i que, per supost, que, clar,
Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona,
lògicament, ens hem de dir a tots plegats,
perquè tots estem dintre de la Federació.
i, llavors, clar, per tot el que s'ha treballat
i el que hem anat mirant també en les pàgines web d'ells
i tot això,
ja s'ha parlat també en altres autonomies,
doncs ens han donat compte
que Catalunya és la més perjudicada,
però no estan cobrant per alguna cosa
que està, inclusive,
ho hem enterat una mitja hora abans de vindre,
doncs que també els llars de jubil·laix
també els demanen aquest cànon.
Sí, els gimnàsos, em penso que també els demanaran
per les classes d'aeròbic.
Exacte.
Però el més també impactant
és que, per exemple,
a Catalunya s'ha fet últimament
un marató
per les infermetades desconegudes,
doncs també els han denunciat
i han volgut cobrar per això.
També cobren el tema de la marató, ja veus.
I una altra cosa que també és molt forta,
a veure, en tots els col·legis
sabem que a finals de curs
es fa una mica de festa,
després també els Nadals canten les Nadales,
doncs també els volen fer pagar aquest cànon.
Però què m'estàs dient?
Això ja no ho coneixia tan bé i ja arribem a aquest punt.
És molt fort, és molt fort.
Però davant d'això sembla que hi ha com una mena
de desprotecció dels col·lectius,
perquè vosaltres, com a col·lectiu d'estaticistes,
a la Federació de Catalunya,
vosaltres podeu fer alguna cosa?
Sí, sí, o sigui, en Barcelona concretament
tots els grèmits ja s'han aglutinat en aquest tema
i s'està treballant amb això.
És més, ja s'ha de demanar audiència
a la ministra de Cultura.
Ens consta que just el divendres
ja la ministra de Cultura
ja es va manifestar sobre aquest tema
i lògicament s'ha treballat molt
per saber realment
com funcionen.
És tipus ONG, però que tot se queda a casa.
La ministra va dir que probablement
s'havia de canviar tot això
de la llei de propietat intel·lectual.
Imagino que seria el primer pas
o el primer camí per canviar una miqueta
aquest panorama, perquè realment...
Aquí hauríeu d'afegir una despesa més
a les que teniu.
Exactament.
És que, bueno, és que una altra cosa també,
i jo des d'aquí defenc també
el que sempre porto dintre meu,
que és el tema dels autònoms.
O sigui, vaig ser una de les primeres persones
a Tarragona que vaig començar
a treballar en el tema.
Això ja s'ha volgut per moltíssima gent
que la meva lluita,
els autònoms, els autònoms i els autònoms.
Per què?
Perquè tota la vida hem tingut
moltes obligacions,
però pocs beneficis.
O sigui, nosaltres mai hem tingut cap benefici.
Ara, des que el ministre Caldera
es va fer...
Estant en el ministre Caldera
es va fer el primer estatut de l'autònom,
és quan realment ja anem una mica,
diguem, no l'avançatge que havíem d'anar,
però l'estatut està.
I mica en mica
doncs se va posant en marxa
el tema de l'estatut.
Però, bueno, una altra vegada més,
som un golpejatge.
Qui són els que aquí realment,
diguem, rebran més?
Els autònoms.
Els autònoms.
La majoria d'aquest tipus de negocis
són autònoms,
són petites empreses,
que són autònoms, en definitiva,
i han d'assumir aquesta...
De moment el tema es podria reconduir,
però vaja,
segons aquest anunci,
això no es comença a aplicar,
no s'aplica fins que no...
Bueno, a veure...
O sí, és que és el que us ho pregunto.
Ara també ho sabran
tots els oients en primícia.
Han escomençat,
a l'Amella de Mar hi han anat.
Hi han anat a l'Amella de Mar?
Hi han estat a l'Amella de Mar el dijous.
El senyor del frac de l'Esgai hi ha anat?
Sí, senyora.
Sí, senyora.
El dijous va estar a l'Amella de Mar.
Llavors, clar, ja...
Allò amb els rebuts, com antigament, no?
Sí, sí, sí.
El senyor del frac.
Molt bé, molt bé.
I depèn dels metres que tenen de local,
tenen una tarifa o tenen una altra.
Això per la música.
Això per la música.
Clar, perquè deu ser volum.
Si la poses més forta,
cobro una cosa més fluixa.
Déu-n'hi-do, eh?
Són 6 euros el mínim que es paga.
50 metres són 6 euros.
50 metres o 6 euros?
Més de 50, 12.
Clar, jo, digueu-ho, m'ignoram,
però aquests varemus que apliquen i tot això
jo ho trobo molt complicat, eh?
Què vols que et digui?
Aquí un dels problemes també...
Bueno, perdona, Montse, que...
Però m'ho he mirat molt bé.
A veure, aquesta gent realment recauden 330 milions d'euros.
330 milions.
Dels quals només 160 arriben als actors.
El de més, on va?
Com deia, vol dir-la, les respostes estan al vent.
Exactament, exactament.
Després hi ha també un altre problema afegit.
A veure, des de l'any 98, me consta,
però tot el que hem estat jo també informant particularment,
que ja estan demandats per l'Hazienda, també.
Perquè tampoc han complit en Hazienda.
O sigui, l'any 98 li devien 11 milions a Hazienda.
De l'any 2003 al 2004...
Perdó, 2004 també veuen Hazienda.
O sigui, que es troben aquí,
en una quantitat de deutes impressionant en Hazienda,
uns tants percents bastant elevats,
i és precisament Catalunya la que més aporta a este monopoli,
perquè això és un monopoli.
Un monopoli que no té res a veure amb l'Estat,
perquè l'Estat precisament és el que li fa a les auditories.
A mi el que em crea moltíssima perplexitat com a ciutadana,
i m'imagino que a vosaltres i als oients,
és quina mena de poder té una entitat com aquesta
que pot pressionar i recaudar,
com si fos Hizenda, per exemple, l'agència tributària, no?
Exacte, exacte.
Vaja, no sé, vosaltres que a més sou autònomes,
que teniu tota la càrrega del negoci,
aquesta és una qüestió, tant de bo es redreixi,
pel col·lectiu de perruqueria, d'esteticients,
però per la societat en general,
perquè quan ve, vosaltres ho explicàveu,
fins i tot la canalla en el festival de Fidecurs
ha de parlar a les gai, que això ja, bé,
o les maratons solidàries.
Lògicament també arribarà a les botigues,
que tot en va...
I a casa al final, si ja veus, si paguem pel CD
i per comprem tot,
i ara a sobre també vindrà un senyor a cobrar-nos a casa un rebut?
És una de les coses que ahir precisament me van dir.
Nosaltres ara, des que se va posar aquest impost,
quan comprem un CD verge, també paguem-ne l'impost.
Sí, i tant, i quan compres l'aparell reproductor
també l'estàs pagant l'impost.
Exacte.
L'únic que possiblement, però bé, una cosa així,
jo crec que ha de ser de l'Estat,
no ha de ser d'un monopoli.
I això no pot ser, a més.
Jo he tret les xifres, perquè m'ho he estudiat tot molt bé,
en aquest tema m'interessava bastant,
Catalunya, com sempre, com sempre,
diguen el que diguen,
és la que més paga.
O sigui, Catalunya està pagant 68.000 milions d'euros.
68 milions.
Madrid ne paga 57.
Perquè aquí escoltem més música.
I Andalucía 45.
Deu ser per això.
Luego la cultura ens està sent nota.
Ens agrada més la música,
i n'escoltem moltes vegades,
que no ens falti el bon humor.
Des d'una perspectiva més local,
Teresa Montse,
en les últimes setmanes, ho deia Mare,
s'han instal·lat tota una sèrie d'establiments
dedicats a la perruqueria i a l'estètica,
regentats majoritàriament per persones xineses.
En principi,
tothom que estigui en regla
i pagui els seus impostos i compleixi la normativa,
té tot el dret del món a muntar el seu negoci.
El que passa és que vosaltres, com a gremi,
heu detectat alguna o altra irregularitat
i que heu volgut denunciar.
No només els mitjans,
que veniu aquí i nosaltres estem encantats,
sinó que vosaltres ja heu fet les passes necessàries
a nivell legal de tot el que calgui fer,
com a col·lectiu.
Sí.
A veure,
m'explico jo?
Sí, sí, explica'm jo.
A veure, en primer lloc,
hi ha una cosa que és al principi
del que vull parlar sobre este tema,
perquè hi ha rumors pel carrer
que tothom, quan parla,
jo crec que primer s'ha de saber
de què està dient.
El que més s'està aixecant
el govern en aquest tema
és que els xinesos no paguen.
No paguen impostos?
Això no és veritat.
Això no és veritat,
perquè lògicament, si fos mentira,
jo qui no ho diré,
estan pagant.
Estan pagant igual que tots.
A veure, el problema que tenim
és que el tema dels xinesos
és com una espècie d'una piràmide,
en el qual estan estos negocis
i tenen gent aquí,
tenen gent allà,
en l'altre carrera,
en l'altre carrera,
i en l'altre carrera.
Aquí dona la coincidència
que aquí el que es diu...
Treballen en xarxa,
com es diu ara, no?
Molt bé, perfecte.
Així, sí, sí, sí.
És així.
A veure, fa molt poc,
sí que es va fer una redada.
I realment...
En algun local de Tarragona.
Sí, sí.
Un en Pere Martell, concretament,
i l'altre en Ramon i Cajal.
es va pillar gent sense papers,
amb la qual cosa,
ja sabem el que passa.
És una irregularitat.
Exactament.
Aquesta va ser la primera irregularitat,
però l'altra,
i no ens sorprenem,
perquè a mi d'esta gent
no em sorpren res.
Els productes els van anar a retirar tots
perquè no complien les normatives.
O sigui, no estaven legalitzats.
Parlem de xampus,
de mascaretes,
de qualsevol cosa.
Tot, tot, tot.
Aquí hi ha bastantes coses,
però a més a més,
unes que ens afecten
a l'estètica i la perruqueria
directament, bastant.
independentment
del que ja fan de mal
els propis xinos,
l'autònoma d'aquí.
Estem parlant de Catalunya,
de tot Espanya,
lògicament,
però, sobretot,
estem ara defendent
els nostres interessos,
els de Tarragona en aquest moment.
I clar,
paguen-s'hi,
però tenen un munt de gent,
en moltes ocasions
no respeten els horaris,
estan treballant
a la meitat de preu
o menys que nosaltres,
a més a més,
els oferten
un massatge
i en alguns casos
el final feliç.
A veure,
amb això entenem
que el massatge
no és un massatge
senzillament terapèutic,
sinó que en alguns
i determinats casos,
en alguns i determinats casos,
diguem-ne,
que podria haver-hi
una acció que traspassa
el que és aquesta
professió tan honorable
de la perruqueria
i l'estètica.
Però ara,
des de fa una setmana,
ho hem enterat
d'un altre cas directe,
que no solament
ha arribat
al final
feliç
pels homes,
sinó també
per les dones
i unes altres cosetes.
Llavors,
clar,
normal,
estem tots malament,
però concretament
aquí a Tarragona
tenim un barri
que tota la vida
ha sigut un barri,
el barri dels pescadors
que diem,
el barri del Carmen,
que ha sigut un barri
sempre molt familiar
i tot,
doncs bé,
que estem col·lapsats.
Tant és així
que ja es coneix
com el barri
del xixi natal.
Llavors,
te trobes
que n'hi ha quatre
perruqueries
en una mançana
i, clar,
si s'ha d'anar
a fer una inspecció,
ells entre ells
se truquen
en seguida
i se diuen
escolta,
que tinc aquí
l'inspecció
i tal.
I és això
el que està ocupant.
El tema
de la qualificació
professional
que puguin tenir
les persones
que hi treballen allà,
diguem-ne en perruqueria
i estètica
exclusivament,
no aquella altra...
Això és una altra cosa.
A veure,
n'hi ha una
concretament treballant
que en el seu carnet
li diu
que es mataria
i fer de conejos.
O sigui,
aquí,
de la regulació
del tema dels...
A veure,
n'hi ha molta feina
per fer.
Perquè, a veure,
vosaltres podeu tenir
una persona
que no estigui preparada
i titulada
a la perruqueria?
Sí.
Sí.
És a dir,
la llei ho permet,
això.
Sí, sí.
Però també va
després al sou
en la regula
la persona
si té titulació
homologada o no.
No, no, no.
Si n'hi ha a nominar
per l'edat que té
i ja normalment
ja vas directe
al grau
que t'afica
si té vint anys
ja és oficial.
Ja, ja.
Productes
que no són els adients,
no complimenten
d'horaris,
persones que no estan
qualificades
professionalment
i alguna activitat
que es fa
que, lògicament,
no té res a veure
amb aquesta professió
són els problemes
que heu detectat
majoritàriament
en aquests locals.
Sí, n'hi ha un altre
que ja ens està dolent
també des de fa una setmana
també.
Si et sembla,
a veure,
estem fora de temps
i...
Sí, no, no,
però la veritat
és que no ens agradaria
deixar les nostres
convidades
sense acabar d'explicar.
Escoltem les notícies
i de tornada
menllevem dos minuts
al nostre company
Quim Font
i acabem d'explicar-ho,
d'acord?
Gràcies.
Gràcies.
I com us dèiem,
continuem parlant
uns breus minuts
amb Teresa Rubio
i Montse Mañé.
Estaven parlant
de tota la qüestió
que les afecta
com a col·lectius
d'aquest cobrament
que ha anunciat
que farà l'esgai
als salons de perruqueria,
però després,
des d'un punt de vista
estrictament local,
doncs,
hem parlat
de les suposades
irregularitats,
no sé si és correcte dir-ho,
però en principi
sembla suposades
irregularitats
que cometen
algunes perruqueries
i salons de bellesa
regentades
per persones xineses
i la Teresa
ens ha apuntat
en diferents qüestions
com la utilització
de productes,
que això està constatat
que no eren els productes
que havien d'utilitzar,
això ja s'ha fet
una inspecció pública,
que això està documentat,
no és una cosa
que sigui així com així,
no, Teresa?
Sí,
exactament,
així és això.
I era també el tema,
abans havíem quedat allò
que és de tan mal parlat
del final feliç,
és a dir,
suposo que els oients
ja són prou gandets,
no?
És una vergonya.
I deies,
fins i tot alguns salons
dels de tota la vida,
a vegades ens pregunten
si nosaltres també
oferim aquest servei,
no?
S'ha donat algun cas?
És aquest...
Sí, sí, sí.
Precisament a l'associació
hem rebut aquesta setmana
diverses trucades
des de Salou,
aquí a Tarragona,
també,
que els han trucat clients
doncs dient-los
que si aquí en el seu saló
també feien el final feliç.
Clar, això,
quan una persona
que està treballant
més o menys anys
és igual,
és una bona professional
que està treballant com cal,
que li pregunten això
per telèfon,
la veritat,
és denigrant.
Tot això es pot provar,
tot això es pot documentar.
Davant de tot això,
què és el que podeu fer,
lògicament,
amb el que és la normativa
a la mà
com a col·lectiu
de perruqueres,
perruquers i esteticistes?
Bé,
doncs el que es pot fer
és anar-ho a un set de canar,
que facin un registre
perquè, lògicament,
un establiment
que té X metres quadrats,
perquè, per exemple,
li puc dir-ho a Iker Ramon y Cajal
o l'altre que està
al Pere Martell
que no tindrà més
de 20 metres quadrats,
com s'explica
que allà
tinguen que haver
4 o 5 persones
treballant només.
A veure,
és increïble,
és increïble,
perquè nosaltres,
els autònoms d'aquí,
no podem ser tantes persones
en una botiga tan petita.
Per això,
si es fa una inspecció,
això es pot.
Això què vol dir?
Que tota aquesta gent
que està allà,
la meitat d'ells
tot són gent
que potser
no estan d'una idea
ni molt menys
a la seguretat social.
I ahir és on
vam anar a buscar
precisament
la realitat
que els van fer
va ser per això
i vam pillar
gent que no estava legal
aquí a Espanya.
I aquestes coses
són les que s'estan
vigilant bastant.
Perquè,
clar,
no podem,
o sigui,
ja ells els horaris
que tenen
ja són perquè
tenen tanta gent.
Perquè una persona,
que siguin
una o dues persones
en una botiga,
no poden estar
tantes hores
en una botiga.
Això està
mil vegades
parlat.
Perquè, clar,
als salons de bellesa
i perruqueria
també teniu
uns horaris
marcats.
Exacte,
sí, sí, sí.
Ells també ara
els tenen
des que es va aprovar
a l'Ajuntament
en un plenari
per unanimitat,
doncs els establiments
han d'estar tancats.
Però sempre està
aquell que se usalta,
tant si és perruqueria
estàtica
com si és una botiga
d'aquestes altres
de bazars,
que, per cert,
sincerament
estan fent molt de mal.
Molt de mal
perquè tots els autònoms
estan patint,
els electricistes,
els fontaneros,
tots estan patint,
tots,
per què?
Perquè tenen de tot
i no cal dir
hi ha la merceria
ni, per exemple,
la lenceria.
És que
és tots plegats
que estan perdent.
Clar,
i és molt trist
que vagis pel carrer
i que vagis
com van tancant botigues
de les que tu
estàs acostumat a veure
de sempre,
de tota la vida
i que veies
que ells cada dia
tenen botigues més grans
perquè són els únics
que poden pagar
estos lloguers.
Per qui pot pagar
avui en dia
1.500,
2.000 euros
de lloguer
en un mes?
Ells?
Ells?
Davant de tot això,
així com a nivell
de Federació de Catalunya
ja s'estan fent les accions
i treballant
amb el tema
de l'SGAE,
des d'aquest punt de vista
a nivell local,
vosaltres heu pensat
fer alguna acció,
parlar amb algú?
És a dir,
ara teniu aquesta percepció
que està passant tot això?
Sí, sí, sí,
ho farem.
Sí, sí, sí.
A veure,
nosaltres aquí
a nivell de Tarragona,
demà també anirem a la tele
i hem de parlar
d'aquest tema
i després anar
al lloc pertinent
per fer també
des d'aquí força.
El que passa
és que nosaltres
acabem d'una cosa
molt important
que és tenir
una bona federació
que tenim
i molt fort a Catalunya.
La prova és
que ja ens han trucat
inclús dels Estats Units
perquè estan bé,
saben ja d'estar notícia
i lògicament
s'estan preguntant tots
per què,
per què passa
i tal.
Clar, nosaltres
la raó última
que s'ha donat
és la següent.
Si este monopoli
es gaes
se mos està demanant
a nosaltres
aquest cànon mensual
nosaltres
per la mateixa regla
de tres
l'estètica
i perruqueria
i altres
cadascú ara
difendrà el seu
també hauríem de fer pagar
per exemple
a la televisió
perquè estan els professionals
perruqueria i estètica
treballant cada dia.
Llavors,
què passa?
Que surten maquillats
per nosaltres
i surten pentinats
per nosaltres.
És a dir,
cada maquillatge
que sortís per la tele
us hauríem de pagar
vosaltres.
Ja, és que són coses
que són peix
que vengen a la cua.
que parli
que ens pagui
els que treballem a la ràdio
és que al final
escolta
que materialistes
que ens estem tornant
tots plegats.
Però de totes formes
el més important
és que
Hacienda
l'agència tributària
ja s'ha posat
a treballar
en aquest tema
aquesta gent
ja els han fet
les seues
auditories
està clar
que han de pagar
quantitat de milions
ja veurem
el que faran
però que també
una altra cosa
és que
el president
Zapatero
s'ha posat
al nostre costat
està en allò
tant ell
com la ministra
de Cultura
que s'han de rebre
i que s'ha posat
a treballar
en aquest tema
jo crec que això
també és molt important
ja saber de primera mà
que
diguem
que els màxims
mandataris
de l'estat espanyol
ja s'hagin fet
ressò
del que està ocorrent
de moment Teresa
a l'apelo
com diu aquesta campanya
que fa FedCAT
a partir d'ara
quan vinguis a la perruqueria
no oblidis
portar-te la música
de casa
i tot i original
és un consell
de la FedCAT
el bon humor
que no falti
davant d'aquestes
problemàtiques
que afecten
el sector
un sector
que déu-n'hi-do
molt lluitador
i amb el tema
d'autònoms
però ja en parlaríem
un altre dia
en tot cas
Teresa
ja en parlarem
tots aquests temes
m'estan traient la son
encara que no t'ho creguis
no no ja m'ho crec ja
sóc molt lluitadora
i són històrics
aquests temes
històrics total
Teresa Rubio
Montse Manier
un plaer de veritat
moltíssimes gràcies
bon dia
moltes gràcies
bon dia