Ara passen sis minuts exactament de dos quarts d'una del migdia.
Seguim amb tots vosaltres al matí de Tarragona Ràdio.
I per què no dir-ho? Encantats perquè ens atem a una nova secció.
Encantats d'una banda perquè pensem que és una secció
que us pot ser molt útil, absolutament útil a tots i a totes.
I d'altra banda perquè és una secció que ens permet compartir
una estona de conversa un cop al mes, cada primer dimarts de mers.
De més volíem dir en Patrícia Ros, Marisa Cerrillo.
Són psicòlogues tècniques de l'equip de prevenció i promoció
de la Salut de l'Ajuntament de Tarragona.
Ja sabeu que aquest àmbit té un servei de prevenció i informació
sobre tot allò que té a veure amb les drogues.
I m'agradaria fer allò que faig sempre.
Ja sé que puc resultar una mica pesada.
Per què? Perquè tinc un problema amb les drogues.
No cal tenir un problema.
Hi ha un telèfon que és el 977 24 44 14.
Informació i assessorament confidencial.
Podeu trucar pares, fills, adolescents, sanitaris, mestres, professors,
qualsevol persona que tingui qualsevol dubte.
Des d'un problema greu fins a qualsevol curiositat ni que no li afecti.
Un telèfon a la vostra disposició amb absoluta confidencialitat.
I què farem en aquest espai?
Doncs la idea és parlar justament d'això, de les drogues.
I intentarem desfer, volíem dir, bona part dels mites
que al llarg de la història i dels últims anys jo diria,
m'atreviria a dir, que han fet més nosa que servei.
Patrícia, Marissa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, aquí no venim a fer la revolució ni de bon tros,
però sí, en tot cas, intentar donar una informació
que tranquil·litzi, que clarifiqui
i que ens faci acceptar i assumir
un aspecte de la nostra societat molt generalitzat
i amb el que ens agradi poc, molt o gens hem de conviure.
Sí, el consum de drogues.
No es pot prohibir, no es pot amagar.
Per tant, si no es pot prohibir perquè no s'ha de prohibir
i no es pot amagar perquè no s'ha d'amagar, doncs parlem-ne.
Sí, molt bé.
Aquesta és la idea.
D'acord.
I no farem filosofia, que ja hem fet alguna vegada.
Anirem allò ja amb la primera pregunta
i recordar-vos que, si voleu, vosaltres preguntar i intervenir,
ho podeu fer a través del directe, 977 24 47 67.
Si voleu, si no teniu el confidencial,
recordo una vegada més, 977 24 44 14,
o a través del correu del programa al mati arroba tarragonaradio.cat.
Què és una droga?
La xocolata és una droga?
La xocolata no.
No, la xocolata de cacau, vull dir.
Sí, sí, sí, t'entens.
La xocolata que li agrada als nens i a molts adults
no és una droga.
Per què?
Doncs, bueno, comencem per la definició.
Sí, per això t'ho di, per els temes de les addiccions i tot això t'ho deia.
Sí, sí, vinga, Clareta.
És qualsevol substància que introduïda al cos
per qualsevol via, fumada, inhalada, inyectada, ingerida, beguda,
qualsevol via, altera el sistema nerviós central,
és a dir, el nostre cervell,
i per tant altera la conducta.
I té la capacitat de generar dependència.
Després parlarem què és la dependència,
però la dependència, bueno, parlo ja,
perquè si no, no acabem de fer la definició de droga.
La dependència és quan la persona necessita aquella substància
per continuar fent les tasques de la seva vida.
No és que la desitgi, és que la necessita.
La necessita, d'acord?
Llavors, exacte, mira, aquí has donat el clau.
Vull dir, perquè un pot desitjar la xocolata, no?
I en alguns moments, de depressió,
s'ha vist aquella imatge de la dona deprimida, plorant,
ara me direu sexista,
però la imatge que tenim és aquesta,
posant-se...
El gelat de cuquis, allò, a quilos.
Molt bé.
O la capsa de bombons.
I és perquè el cacau porta una substància
que sí que anima una mica l'ànimo.
Però vaja, que si estàs molt deprimida,
decideixes no menjar xocolata i no passa res.
Exactament.
No és una necessitat.
És un desitge elevat, però no una necessitat.
Per tant, aquí, si parlem de dependència,
hauríem d'establir una diferència, m'imagino jo,
entre el que és l'ús de la substància,
l'abús i la dependència.
Perquè no necessàriament,
si prenem alguna d'aquestes drogues,
creem dependència.
No sempre es crea dependència, m'imagino.
No, no sempre.
El que sí que és cert és que no totes les substàncies
permeten un ús sense problemes, diríem.
Una substància, per exemple,
que permet un ús moderat al llarg de la vida,
de tota la vida, és l'alcohol.
Me permets l'única.
L'única.
Parlem ja de l'única.
L'única.
És l'única.
És l'única.
Perquè de la resta, encara que et fumis una cigarreta,
com que ja té efectes negatius per la pròpia salut,
ja podem dir que no és un ús
que no tingui cap efecte sobre l'organisme negatiu.
Llavors, amb el tema de l'alcohol sí que és veritat.
Què passa?
Que si fem un ús moderat,
al llarg de la vida, de tant en tant,
acabarem fent servir aquesta substància sense tenir problemes.
Però si augmentem la quantitat o la freqüència
amb la qual consumim una substància,
podem apropar-nos cap a la dependència.
Diem que és un abús o un consum de risc
quan té alguna conseqüència negativa,
o bé per l'organisme, o bé pel dia a dia de la persona.
Amb allò que deies, l'alcohol, l'abús típic i sovint habitual,
en veure i conduir.
Per exemple, aquest seria un abús o una situació de consum de risc,
diríem, perquè estem en una situació que encara que no hagis begut molt,
sí que és un risc afegit a l'activitat que estàs fent,
que en aquest cas és conduir,
perquè afecta, com deia Patricia, el sistema nerviós central,
per tant afecta els reflexos, per exemple.
Per tant, quan introduïm el terme que introduïa la Patricia de dependència,
en paral·lel hauríem d'introduir el concepte de tolerància.
És a dir, sí, la tolerància no és allò que diuen,
m'ho permets, així ho fem una mica més dinàmic,
no és allò que diuen sempre els adolescents,
a vegades quan parlem de l'alcohol,
diuen, ah, doncs a mi l'alcohol,
o a mi no, diuen, amb un amic meu.
Sí, perquè ells mai,
els nostres adolescents no prenen alcohol,
ho fan els amics dels nostres fills,
que són males companyies, els nostres mai,
això mai.
Doncs te diuen sempre,
el meu amic tal es beu dos cubates
i no li passa res, no li afecta.
Això és un mite.
Això què vol dir?
Anem a pensar en quan vam beure la primera cervesa,
vull dir, si el cos no està acostumat a beure,
te beus una cerveseta i ja vas una mica marejat,
perquè el teu cos no està acostumat.
Si continues bevent cervesetes,
una cada dia,
vull dir, no, no entros i està,
arribarà un moment que aquella cerveseta
que et prenguis al migdia
ja no te deixarà atontat.
El mateix podem dir en el cas del tabac.
La primera cigarreta,
quan el teu cos no està habituat al fum
i a la nicotina,
te fa tossir,
te mareja,
en canvi,
si vas,
i nosaltres som una mica tossuts amb això,
insistim en tenir dependència,
i tornem i tornem i tornem
i al final no et fa res.
Què vol dir?
Que el teu cos està acostumat.
Què vol dir el cas d'aquell amic
que beu dos cubates?
Que està habituat a prendre alcohol,
per això no li fa res.
Això vol dir que està entrant
en la carrera de la tolerància.
La tolerància vol dir
que necessito més quantitat de droga
per obtenir els mateixos efectes.
És una progressió.
Exacte.
Exacte.
Amb una cervesa,
jo ja vaig una mica tocadet
si no estic acostumat,
però si estic acostumat
necessitaré tres.
I llavors,
és un camí molt incidiós,
molt a poc a poc,
les persones sovint no se n'adonem
que estem en aquest camí
i si no se n'adonem,
la tolerància és la porta d'entrada
a tenir una dependència.
Clar.
Us dèiem que intentaríem
desfer mites,
per exemple,
tota la vida,
si us en recordeu,
els que ja teniu una certa edat,
es feia allò de
drogues dures,
drogues blandes.
No hi ha ni drogues dures
ni drogues blandes,
hi ha drogues, no?
Perfecte.
Primer,
no hi ha una droga,
la gent parla de la droga.
La droga,
no,
això ja s'ha abandonat
perquè la droga abans
és,
a veure,
hi havia una realitat,
era la heroïna,
la que als anys 80...
Quan parlaves de droga
es pensava immediatament
el cavall o la heroïna,
la xeringa...
Molt bé,
molt bé,
d'acord.
Però,
bueno,
hem evolucionat
quasi bé 30 anys
d'això
i ara en tenim,
la heroïna ja,
gràcies a Déu,
ja no la tenim
quasi al mercat,
però sí que tenim
altres drogues.
Vull dir,
primer,
hi ha un munt de drogues
i ja no es fa
aquella distinció
entre
dures i blandes...
Dures i blandes,
legales i il·legales,
no?
Legales i il·legales...
Des del punt de vista jurídic.
Sí,
sí,
aquesta classificació
està bé.
L'alcohol i el tabac
són legals
i les altres
són il·legals
perquè sovint
la gent assimila
el concepte drogues
a il·legals
i no pensa
que l'alcohol
sigui una droga.
Ara el tabac sí
perquè ara
hi ha moltes...
O determinats fàrmacs
que pots comprar amb una recepta
si crees una dependència
també
i vas pel teu compte
te la vendran a la farmàcia
i no seràs un delingüent
però també pots tenir
una dependència
a una droga legal
que podria ser un medicament.
Les benzodiazepines,
vull dir,
s'utilitzen,
si no s'utilitzen
amb recepta mèdica
i s'utilitzen
amb altres finalitats
creen una forta dependència
i són medicaments.
La classificació,
això seria un terme jurídic
ja si és legal o il·legal,
un tema penal,
en tot cas
la classificació
la faríem en funció
del tipus de substància
i els seus efectes
sobre el nostre organisme
segurament.
Molt bé.
Jo volia,
abans de la classificació,
voldria que la Marisa
pogués parlar
de la dependència física
i la dependència psíquica.
Hi ha dos tipus de dependència.
Sí.
A veure,
la dependència física
té més a veure
amb aquesta adaptació
que deia la Patrícia
de l'organisme
que s'acostuma
a la presència
d'una substància
i per tant
si no la té
la demana.
I la dependència psicològica
té a veure més
amb aprendre
a funcionar
sota els efectes
d'una substància.
Per tant,
hi ha substàncies
que potser
no generen
molta dependència física
però sí generen
dependència psicològica.
Per exemple,
és el cas de la cocaïna.
Com que no hi ha
un síndrome
d'abstinència descrit
ni molt espectacular
diríem
amb aquelles substàncies
que no tenen
una dependència física
a vegades la gent pensa
o es pot confondre
trencant un mite
també de dir
no enganxa.
La cocaïna
doncs és una dependència
psicològica
més aviat psicològica
i de fet
el tractament
té a veure amb això
amb la qüestió
més psicològica
és a dir
un s'acostuma
a funcionar
d'una determinada manera
sota els efectes
d'una determinada substància
però no hi ha
un síndrome d'abstinència
com el que tenim al cap
que parlàvem
de l'heroïna
de tremolors
de vomiteres
tot això
no passa
no hi ha
signes físics
o el delirium
tremes de l'alcohol
i delirium tremes de l'alcohol
exactament
llavors
això ho hem de tenir clar
que a vegades
encara que no hi hagi
dependència física
i això passa també
amb l'alcohol
si un noiet
per dir alguna cosa
un adolescent
un jove
surt cada cap de setmana
i ha de passar-se
o ha de beure alcohol
i si no
no es diverteix
llavors també
ens ha de fer pensar
de dir
què ens està passant
no tenim síndrome d'abstinència
d'aquest
d'ús de la substància
però si jo
cada cap de setmana
si no veig
en una quantitat important
potser no em diverteixo
m'he de plantejar
què està passant
amb aquest ús
de la substància
per tant
psicològica
física
ja arribarem
en altres capítols
aviam si decidim
no prendre aquestes substàncies
com hem d'afocar
l'abandonament
del tema
però de moment
es veu saber
el que ens pot passar
o el que ens passa
quan prenem substàncies
que poden ser
estimulants
depressores
o psicodislèptiques
quina paraula
és una paraula
ho heu jugat
però l'he pronunciat
el veuràs tu
me l'estan jugant
però ho aconseguiré
a veure
parlem sempre
des del punt de vista
del sistema nervió central
d'acord
el cap
el cervell
les substàncies
que acceleren
l'activitat
del sistema nervió central
són
les que diem
estimulants
que serien
que serien
ajudeu-me
la cocaïna
perquè és la
la que més accelera
el sistema nervió central
el tabac
el tabac
i aquí aquest és un mite
estimulant el tabac
exacte
però la gent diu
no
que a mi el tabac
me relaxa
te relaxa
perquè com que tens
una dependència
física
d'ansietat
i psíquica
de nerviosisme
la part de l'angoixa
era del tabac
i un cop ho prens
doncs
et relaxa el món
però no
el que et relaxa
és l'absència del tabac
exacte
exacte
d'acord
però és una
és una substància
estimulant
perquè moltes vegades
hi ha persones
que la utilitzen
per aprimar-se
perquè estàs més en tensió
o perquè deixes una mica de menjar
és un estimulant
què més tenim
coca
tabac
cafeïna
la cafeïna
la teïna
les drogues de disseny
aquí
totes les derivats
les derivats
amfetamines
l'èxtasi
l'èxtasi
l'èxtasi
d'acord
aquestes són estimulants
després tenim
les depressores
que són les que
fan que el sistema nervió central
i tot
i per ende
tot
els nostres sistemes
de ser
desacelerint
vagin
més lents
deixa el cannabis
parlem
de les depressores
l'alcohol
i aquí la gent diu
l'alcohol és depressora
i aquí la gent diu
no
si a mi l'alcohol
m'he donat el puntillo
perquè l'alcohol
al principi
quan començas a beure
en petites quantitats
té una funció
desinhibidora
desinhibeix
per això serveix molt
per
o lligar
o ser més sociable
o entrar
aquella persona
que no t'atreveixi
vull dir
perquè
t'hi desinhibeix
al principi
t'hi desinhibeix
una mica
i la gent que es queda aquí
sí
troba aquest punt
de desinhibició
amb les d'orges estimulants
com la cocaïna
i tot això
aquest efecte no el provoca
el de desinhibició
també podria ser
els efectes
diguem-ne psicològics
ja seria una altra cosa
però vaja
l'alcohol està
com s'ha de ser
sí
sí
desinhibeix
un s'atreveix
a fer coses
que no faria
allà llavors
però si continues bevent
llavors sí que
se desacelera
totes les funcions
de forma que
t'entra una somnolència
i pots arribar
al comatílic
és un paro cardíac
i un fallo respiratori
perquè totes les funcions
baixen una mica
la seva
molt
diguem-ne que té
una evolució
en el temps
cronològica
en l'ús de l'alcohol
començo molt bé
això suposo que
més o menys
alguna vegada
ho hem experimentat
i puc acabar dormint
exactament
és un depresor
i les psicodislèptiques
són les que alteren
el funcionament
del sistema nervió central
alteren
distorsionen
digues-li
la percepció
de la realitat
en el volt és que
te'n vas de l'olla
sí
exacte
veus la realitat
d'una manera
que no és
i aquí sí que parlem
de cannabis
i aquest tipus de substància
exacte
i ho vius
com si això fos real
el cannabis
és una substància especial
perquè podria estar
a totes dues bandes
diria
que deien
la cigarreta de la risa
exacte
també produeix
aquesta desinhibició inicial
del riure fàcil
tot això
perquè sí que té
components
és una barreja
diríem
de components
depressors
és a dir
que enlenteixen
les funcions cerebrals
i també un altre
efecte que és
distorsionador
de la percepció
de la realitat
per això a vegades
un diu
que el temps
passa més lentament
que els colors
els viu
d'una altra manera
amb més intensitat
tot això
a vegades
s'associa
a la qüestió creativa
dels artistes
perquè permet
veure coses
que en estat normal
no veuries
el cannabis
està a cavall
entre
una mica de presó
per això
molta gent
diu que a mi
m'en relaxa
i és veritat
el THC
que és la substància
que porta el cannabis
o els porros
aplicat terapèuticament
amb control mèdic
per persones
que estan passant
una quimioteràpia
algun tipus de cosa
i a més també
a conseqüència
de tractaments de càncer
que hi ha una mica
d'anorèxia
també per despertar
les ganes de menjar
i perquè té també
una propietat antiemètica
és a dir
la gent que té
molts vòmits
provocats
per els efectes
de la quimio
va bé
desfem un mita
això
vull dir
des que va entrar
o des que es va descobrir
que el cannabis
tenia
tenia aquest tipus
de propietats
que ajudaven
a gent
que tenia càncer
o altres malalties
cròniques
ens hem trobat
per exemple
va bé
pels dolors
musculars
va bé
pels efectes
de la quimio
ens hem trobat
a les aules
que diuen
home
si jo he llegit
que el cannabis
va bé
per això
jo quan acabo
de jugar
a un partit de futbol
que me duelen
mucho los músculos
me fumo un poquito
i me ira bé
no una persona
que tingui problemes
d'artrosi
d'artrisi
aquells dolors
que això
fan algunes dones
que prenen
amb control mèdic
o no
això ja és una cosa
però clar
buscaven la coartada
aquests joves
exacte
llavors
és cert
que
no hem
sapigut
diferenciar
el que és
el cannabis
en un context
terapèutic
o el cannabis
en un context
recreatiu
el cannabis
amb persones grans
perquè aquestes malalties
es poden donar
prioritàriament
amb persones grans
amb càncer
o
amb persones joves
és a dir
el cannabis
amb un ús terapèutic
i controlat
i perquè tens
una malaltia crònica
sí
perquè tens dolors
perquè has fet esports
són agulletes
un entrepall
i un suc
exacte
i ho faràs
d'una altra manera
i una altra cosa del cannabis
si ho fem servir
amb un ús terapèutic
el metge
en principi
mai receptarà
aquest fum
és un porro
el que et dirà
és que facis una infusió
perquè a veure si
per arreglar una cosa
complicarem unes altres
et dirà
que facis una infusió
o s'està experimentant
també amb esprais
a la llengua
o en format de pastilles
que ho puguis adquirir
a la farmàcia
exacte
vull dir que no té res a veure
ni la manera de prendre-ho
a veure
però de tot això
que té el seu consum
en aquest món nostre occidental
l'alcohol és la droga
més consumida
d'això no hi ha dubte
esteutipes
de donar estadístiques
entre els joves
i no joves
perquè en definitiva
els joves i adolescents
que prenen alcohol
no fan més
que agafar el testimoni
de nosaltres
els adults
que ho han vist
tota la vida
per tant
a veure
tolerants
des de segons
quin punt de vista
però comprendre
que realment
és això
són també
fills d'una herència
sí, és veritat
a veure
vivim
sobretot aquí
a Espanya
estem a la cultura
del vi
i a Catalunya
encara més
però
el que
el ser tolerants
no vol dir
que
no tinguem
una certa consciència
que si un adolescent
comença
molt aviat
a prendre alcohol
i en grans quantitats
pot tenir
a la llarga
i no tant a la llarga
problemes
i greus problemes
amb l'alcohol
l'alcohol és una droga
amb molta capacitat
addictiva
i
quan abans
se comença
i quan
més
sovint
s'utilitza
ara estem tenint
problemes
d'alcohòlics
joves
entre 25
i 30 anys
jo recordo allò
que vas explicant
en un programa anterior
de l'empremta
que va quedar
en el cervell
en formació
quan més aviat
és l'edat
que es comença
a consumir
diguem-ne
que aquesta addicció
es consolida més
en el desenvolupament
del jove
com sabem
perquè a veure
això ens ho han preguntat
tots i totes
tenim 4 minutets
a veure si ens dona temps
si estem fent
un consum de risc
clar
jo dic
avui aniré a dinar
i tot i que és un dimarts
pel que sigui
potser prengo una copa
de vi dinant
ja està
al cap de setmana
potser obrirem
una ampolleta de cava
o prendrem un gin tònic
ves a saber
o no
i dius
ostres
a veure si estic fent
un consum exagerat
a veure si estic
en el mal camí
això hi ha una manera
de mesurar-ho
i tant
d'una manera
ademà és molt fàcil
intentarem ser
clars
a veure com l'alcohol
és una substància legal
això està estudiat
el que està clar
és que també hi ha diferència
entre home i dona
nosaltres metabolitzem
les dones
a l'alcohol
d'una manera diferent
i per tant
amb menys quantitat
arribem als mateixos efectes
hi ha una manera fàcil
de mesurar-ho
que és
amb el que nosaltres
diem les UBs
que encara que soni
una mica estrany
és fàcil
és unitat de beguda estàndard
vol dir la quantitat
que més o menys
t'està posant en un bar
o en un restaurant
si tu vas a prendre alguna cosa
vull dir
una copa de vi
una copa de cava
una cervesa
si parlem de begudes
de baixa graduació
això seria una unitat
això seria una unitat
i si parlem de begudes
d'alta graduació
destil·lats
destil·lats
exactament
conyac
whisky
vodka
ginebra
el que sigui
llavors serien dos unitats
fàcil no?
molt fàcil
una unitat
les de baixa graduació
i les destil·lats
dues
les dones
tenim
un límit
quin és el crèdit?
el crèdit que tenim
són 21 unitats
a la setmana
és a dir
3 unitats diàries
i els homes
28
3 unitats diàries?
3 unitats diàries
fins a 3 unitats diàries
no seria un consum de risc
a partir d'aquí sí
amb les dones
i amb els homes
4
ja veus
el que també seria un risc
és prendre
les 21 unitats
concentrades
per exemple
en el cap de setmana
jo ric però deu passar
que deu passar
i aquest és el risc
encara que no superis
el límit d'unitats
si te les pren
concentrades
en poc espai de temps
podem tenir problemes
Déu-n'hi-do
en funció
de l'àrea geogràfica
aquestes unitats
també jo tinc entès
que es compten
abans ho comentàvem
diguem que territoris
que tenen una cultura
del vi
nosaltres la tenim
però per exemple
zones com Andalusia
i el País Basc
jo m'imagino
que a l'hora de fer
estudis epidemiològics
sobretot
doncs deuen comptar
d'una manera
una mica diferent
tenint en compte
els hàbits
o això està estandaritzat
i és a tot el món igual
Bé, hi ha diferents mesures
i sí, aquí a Catalunya
a vegades s'utilitza
una mesura més baixa
que per exemple
la del País Basc
cosa que entenem
que nosaltres
sempre hem entès
de forma cultural
perquè si utilitzessin
la nostra
allà molta gent
segurament estaria
fent un consum
de risc
I també perquè
per envergadura
també té a veure
el pes corporal
la massa corporal
també són com més
a nivell de fisionomia
són més grans
En cap cas
penseu que des d'aquest espai
avui que hem fet
una descripció exhaustiva
d'alguns aspectes
relacionats amb la substància
sobretot en l'alcohol
estem aquí
doncs dient
que no passa res
que apreneu
el que vulgueu
senzillament
és una presentació
del panorama
la decisió personal
és fonamental
nosaltres
decidirem
si volem o no
volem prendre
aquestes substàncies
el desitjable
no fer-ho
i si ho fem
que ho fem
amb totes les conseqüències
i coneixent els efectes
que pot tenir
sobre el nostre organisme
i d'això en parlarem
en propers programes
segurament
Marissa, Patrícia?
Sí, perquè no és el mateix
una decisió
presa per un adult
que per un adolescent
ja en parlarem
també d'això
vull dir
els adults
el missatge és
tingues la informació
i fes-ho
amb un adolescent
tindríem que dir
altres coses
si teniu qualsevol dubte
no espereu més
que tornin aquí
al matí de Tarragona Ràdio
recordeu aquest telèfon
confidencial
977 24 44 14
Marissa, Patrícia
moltíssimes gràcies
un plaer de veritat
us esperem d'aquí un mes
que hi farem
se'ns farà allargar l'espera
adeu-siau
gràcies a tu
Gràcies a vosaltres