Aquest és un dels molts moments que ens regala l'actualitat de la ciutat de Tarragona
i la veritat és que estem contents perquè passa sovint
que aquest estudi el trepitgen joves estudiants del camp de Tarragona
que aquella feina, aquella tasca que fan a l'interior de les aules
sovint no surt fora, però no per això deixa de ser més important.
El que passa és que a vegades també hi ha convocatòries i camins
que fan que es facin públics guardons
com els que en va lliurar el Col·legi d'Enginyers Industrials de Tarragona
el passat divendres per treballs de recerca de tecnologia.
Ens acompanya el secretari del Col·legi, Fernando Torres.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per venir avui al matí de Tarragona Ràdio
i ens acompanya una representació dels que, sense dubte,
han estat els protagonistes d'aquesta convocatòria.
Saludem Alba Mir.
Alba, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Has guanyat un dels premis per el teu treball,
que després l'explicarem bé.
A veure, l'Ecoabra, energies ecològiques sense impacte visual.
i tu véns de l'escola Puigcerver de Reus.
Exacte.
Molt bé.
Doncs ja tenim la fitxa.
Ara després ella desenvoluparà el seu treball.
Mario Caïd, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut.
Véns amb el teu tutor del Jaume Oguet de Valls.
Exacte.
I el teu treball és construcció d'una cadira elèctrica
a partir d'una necessitat genètica.
Sí.
Els títols és que ja et predisposen realment a pensar
que aquí hi ha molt de talent, eh?
bé acompanyat del seu tutor, que és en Jordi Serra.
Fernández, molt bon dia, Jordi.
Hola, molt bon dia.
Encantat d'acompanyar el teu alumne.
I tant.
En tens molts com aquest?
Malauradament no n'hi ha masses, però...
I aquesta pregunta no te la tenia que haver fet, veus?
Però bé, bé, bé.
Però bé, bé.
Ja tenint una bona mostra, ja va bé.
I la Marina Povill és del Pons i Car de Tarragona
i ella ha guanyat un premi
al voltant de César Martinell i els seus Celles Marina.
Molt bon dia.
Bon dia.
Un treball que ara té un tipus de temàtica
que mai havia estat tan d'actualitat, no?
Quotidianament al món del vi,
a les catedrals del vi, tot plegat.
Bé, sí.
Sí, sí.
I quins premis us han donat material?
La cosa material, després hi entrarem en les coses, diguem,
de més intel·lectuals.
Quin ha estat el teu premi?
Doncs com a primer premi ens han donat,
bé, a tots ens han donat un USB
amb el que seria el d'ensenyament d'enginyeria
i a mi a primer premi m'han donat un ordinador portàtil.
Molt bé, eh?
A tu, Marina?
Com a tercer premi, un netbook,
un portàtil d'aquests petits.
Sí, sí.
A mi també, un netbook.
A tu també?
Sí, un portàtil.
Molt bé.
És la tercera edició d'uns premis
que, com us dèiem, ara coneixerem
i anirem desgranant per conèixer el contingut
del treball d'aquests joves.
Però, home, el que sí ens agradaria també comentar
amb el senyor Torres
és una mica el sentit.
Captar futurs enginyers segur que va per aquí la cosa,
una part, si més no, no?
Bé, aquesta és la idea del Col·legi d'Enginers.
El Col·legi d'Enginers, des de fa tres anys,
es va afegir a una idea creada per l'EQT,
l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona,
i la Delegació d'Educació de Tarragona,
que van crear el Fòrum TRIX.
És el Fòrum de Treballs de Recerca i Crèdits de Síntesis.
Llavors nosaltres, clar, amb aquest fòrum
hi ha treballs de tota mena,
d'enginyeria, d'arquitectura, de medicina,
i el Col·legi d'Enginers ha sigut pioner,
una mica, tractant de focalitzar una mica
perquè els alumnes
tinguin la vocació d'enginyeria.
Llavors nosaltres,
de tots els millors treballs de la província
de crèdits de recerca,
de segon de batxillerat,
s'escolleixen els treballs millors.
En aquest cas,
hi havia 20 treballs tecnològics.
Llavors, quatre membres
de la Junta Directiva del Col·legi
van anar a l'antiga universitat laboral
a veure la presentació
de tots els treballs tecnològics
i aquests estaven incluïts als premiats.
Llavors, basant-se una mica
en que, diguem, siguin de caire tecnològic.
Després, la creativitat i la innovació.
També és molt important
la presentació dels alumnes,
vull dir que expressin
el seu domini de la situació.
I, en base de tot això,
després els jurats es reuneix
i selecciona
i premia els treballs,
diguem, que ha considerat millors.
En aquest cas,
hi ha hagut dos exècits
i tres premis.
Llavors, això, diguem,
van fer la celebració el passat divendres
i els alumnes premiats,
els tres primers premis,
van fer la seva exhibició pública
de les seves feines.
I van assistir, doncs,
el Xavier Sabater,
delegat del Govern de la Generalitat,
la Delegació d'Educació i Ciència,
l'EQT i nosaltres mateixos.
Em crida l'atenció
i és molt interessant
això que he explicat ara,
que no és que els alumnes
presentessin el premi
que independentment ho fessin,
sinó que anessin justament
en el moment
que havien de fer la seva presentació
del treball de crèdit de síntesi.
És un moment d'un cert nerviosisme,
perquè s'hi juguen bona part de la nota
amb el treball del crèdit de síntesi,
i ara en parlarem,
és molt important.
Sí, realment,
nosaltres,
el jurat havia deliberat
i tenia ja l'ordre dels premis,
però els premiats no sabien
quins eren els exècits,
el tercer, segon i primer.
I ells van presentar
entre 5 i 8 minuts públicament,
i la veritat és que va ser excel·lent.
És la tercera edició,
el nombre de treballs,
sempre ens diuen que és excel·lent,
però el nombre de treballs
va oscil·lant
o més o menys s'ha mantingut
des de la primera edició?
Bé, normalment va oscil·lant,
i aquí també depèn molt
una mica dels tutors.
Si els tutors,
diguem,
focalitzen,
o diguem,
cara als seus alumnes,
cara a treballs tecnològics,
doncs automàticament,
diguem,
i són de capitalitat,
els treballen augmentant.
Com a referència,
el que va guanyar el primer premi
l'any passat,
un noi que va estar aquí,
que era del Forja,
actualment està a Houston,
diguem,
perquè el seu premi
va ser reconegut
per una acadèmia de ciències americana
i l'han invitat
a presentar el seu premi a Amèrica,
vull dir,
per nosaltres
s'omple de joia.
De qui era?
Ho recorda?
Sí,
era un robot,
un petit robot domèstic,
que es movia,
diguem,
pel pis
i era molt cassolà,
però, bueno,
detectava el subjecte
a ser moviment,
detectava temperatura
i avisava pel mòbil
o el fixe
de la persona que vivia,
en el cas,
era com una alarma
per on ves de ser fixe mòbil.
Els tres feu el batxillerat tecnològic,
no?
Sí.
Clar,
és obvi.
Clar,
les famílies
o els oients
que ens escoltin
que no tinguin fills o filles
en edat d'estudiar,
potser el treball de recerca
és allò
que,
com una llosa
que us cau
a primer de batxillerat,
no?
Que us diuen,
a banda de tot això,
penseu en el treball de recerca.
És així o no, Jordi?
Que us fa com una mica
de recant
cedir als nois i noies
que hauran de fer
un treball de recerca.
No, i ara,
tant com una llosa
és una oportunitat
per a ells
perquè puguin fer
poder el primer treball
important
de la seva experiència
en tal que
a nivell d'estudiar
la seva experiència docent
aquest treball
serà molt útil
en un futur,
ells que vagin a la facultat
seran molt útils
i és poder
el primer moment
d'investigació
realment
que es poden
enfrontar
a les necessitats
que ells tenen.
Sempre aquests treballs
van enfocats
en funció
de l'alumne.
És a dir,
l'alumne és qui
tria el treball.
L'alumne tria el treball
i a partir d'aquí
ell sol·licita
l'ajut d'una persona
o un tutor
al qual
s'ofereix
habitualment
el seu ajut.
Però el treball
és molt important
el pes exclusiu
del treball
el porta l'alumne.
El tutor
l'única cosa que fa
és poder dirigir
en algun moment donat
i orientar
en algun moment
que es puguin quedar
lleugerament desorientats.
Però el treball
i d'aquí el plaer
treballar amb el Mario
i amb altres alumnes
és el fet
que ells
desenvolupen
el treball
íntegrament.
A vegades
alguns professors
i professores
de secundària
ens han comentat
que arriben
propostes
de treballs
que semblen
a vegades
autèntics,
disbarats
i que després
no ho són.
Sí, sí, correcte.
A partir d'aquí
també és la idea
que té
com heu dit
abans
l'alumne
és aquell
qui
per una necessitat
pròpia
en aquest cas
en el cas del Mario
era la seva necessitat
que tenia
o d'altres interessos
que puguin tenir.
Sovint els noms
inicials
tenen
poc a veure
amb el nom final
del treball
sovint
perquè
això que comentaves
també
de vegades
ens topem
amb impossibilitats
tècniques
que és impossible
perquè
una màquina
que ells necessitarien
no se li es posa
per exemple.
Però en la major part
dels treballs
s'intenta
com també et deia abans
de focalitzar
i de redirigir
l'alumne
cap a la finalitat
d'aquest treball.
Quina era la finalitat
Alba
de fer un eco-arbre?
Doncs
més aviat
sabem que tenim
hem de buscar
unes formes
d'obtenir energia
que siguin
òptimes
per nosaltres
que la tinguem
a la vora
que no s'hi contamini
vaig pensar
que les energies
renovables
que ens han explicat
durant l'ESO
són molt útils
i hem de fer-les servir
i hem de trobar usos
però
imagina'm
no és una placa solar
o un molí
al mig de la ciutat
quedaria molt industrial
no quedaria bé
De fet
hi ha moltes queixes
sobretot
les instal·lacions
d'energia
l'eòlic
els molins
tot això
no ens agrada gaire
no?
A la gent
Aleshores
la meva idea
va ser
intentar buscar
algunes d'aquestes
formes
d'energies ecològiques
però implementar-les
en una forma
que quedi bonica
un arbre
per exemple
que és natural
i aleshores
mirar
quin tipus
m'anava bé
o sigui
hi ha diversos tipus
de cellules fotovoltaiques
per exemple
quin manaria millor
per ficar-lo en aquest lloc
llavors va ser
aquest el meu estudi
d'energies
Per tant
havies de tenir en compte
les característiques tècniques
que aquella font d'energia
assolís l'objectiu
que és generar energia
i que visualment
doncs fos bonic
dit així
no?
Sí
Home
combinar les dues coses
no és fàcil
i el resultat
així en conjunt
ja sé que és difícil
explicar un treball
de recerca per ràdio
que les coses
s'han de veure
però en conjunt
no
imaginem-nos
un arbre
la fulla
a la part superior
hi trobaríem
unes cellules fotovoltaiques
que com els arbres
en si
capten la llum solar
i per això s'alimenten
doncs aquest arbre
en si
captaria la llum solar
i alimentaria
energia elèctrica
on estiguis destinada
i per baix
amb el moviment del vent
el que faria és obtenir
energia cinètica
i la transformaria
en elèctrica
o sigui
una partícula es mouria
i crearia corrent
i a la copa de l'arbre
hi trobaríem
un molí sabònius
que és un tipus de molí
molt eficient
que el que faria
és produir energia eòlica
tota aquesta energia
és de redirigir
la solar
la que ve del sol
cap a les bateries
perquè després
es pugui fer servir
per la xarxa
i la que ve del vent
o sigui
la part de sota
la fulla
i el molí
aniria cap a l'electròlisi
que produeix
majoritàriament oxigen
com fan altraures normals
i hidrogen
que s'està investigant
com un combustible
molt potent
que té molta potència
ho veig una mica
com el robot de cuina
que en una cosa sola
vull dir
dona molt de servei
generalment és
o el molinet
per l'energia eòlica
o les plagues fotovoltaiques
aquí
ets capaç
de plegar-ho tot
en un mateix element
no?
clar
era aquesta la idea
però clar
aquest arbre
si una persona
el construís
un arbre sol
no faria gaire servei
seria la idea
de fer com
una xarxa
un bosc
un bosc d'aquests arbres
sí
perquè així donaria
més servei
perquè clar
és com una placa
una placa sola
no gaire cosa
però en tinc
fas unes quantes
el senyor Torres
com a col·legi
jo el veig amb cara
com d'orgull
de dir
ostres
tots aquests joves
estan passant
per aquests premis
perquè clar
tal com ho explica
l'Alba
recordem que és el primer premi
és que demà ja
invertiríem
si tinguéssim diners
esclar
no?
bueno
aquesta és la segona part
que falta
això seria un tipus
d'energia distribuïda
que fa molta falta
molta falta actualment
i llavors
bueno
si estéssim als Estats Units
al Silicon Valley
o tinguéssim
el parc tecnològic
a Tarragona
doncs
segur que hi hauria
algun emprenedor
amb diners
que ficaria el diners
i s'ajuntaria
la part tècnica
amb la part econòmica
i fer
una maqueta
o fer
algun prototip
que es pogués homologar
i començar
a fer feina
realment
estem orgullosos
que hi hagi
aquesta creativitat
aquesta innovació
i aquest engin
Mario
el teu treball
segon premi
construcció d'una cadira elèctrica
a partir d'una necessitat genètica
exacte
darrere d'aquest títol
què hi ha?
doncs darrere d'aquest títol
hi ha una necessitat genètica
que és
si jo pateixo una malaltia diària
que és crònica
i és una malaltia
la veritat
que és emprenyadora
perquè cada
el limita molt
exacte
o sigui
en cada cosa que faig
en cada cosa que intento
sempre està allà
i jo el definiria
com a cansament crònic
o sigui
no puc estar
massa temps de peu
massa temps sentat
no puc córrer
no puc
i això
se'm va anar desenvolupant
segons
segons l'edat
i ara arriba
teòricament
els metges
diuen que arribarà un punt
que això s'estabilitzarà
i començarà
l'evolució positiva
d'aquest malaltia
ja hi ha un període
de generatiu
però després s'estabilitza
i tu ja pots organitzar-te la vida
en funció
de les teves característiques
teòricament
seria així
però el que passa
que sóc un cas
molt especial
i m'han catalogat
de cas únic
fins i tot
que tinc una doble mutació
d'aquesta malaltia
d'acord
i això
el que fa
és perjudicar
en el tractament
que m'han de fer
de fer doble tractament
i aquest tractament
és difícil
de
de complementar
perquè un tractament
és
és l'oposat de l'altre
aleshores
té efectes secundaris
té una sèrie de reaccions
que t'impedeixen
fer la teva vida
i necessitem trobar
la vida justa
i s'està investigant molt
el meu cas
n'ha estat
a Múnich
a Nova York
fins i tot
amb els més especialistes
els millors especialistes
en aquest camp
però
el meu treball
doncs
era sobretot
per
disculpa Mària
jo imagino
que davant de la teva situació personal
clar
els metges
que facin el que hagin de fer
però jo
jo m'he de buscar la vida
per intentar que la meva qualitat de vida
sigui el més satisfactòria possible
i que les limitacions
que m'està produint la malaltia
em deixin fer la meva
estudiar
els meus plans de futur
com que ningú m'ho inventa
m'ho invento jo
aquest era el plan
fantàstic
a veure el plan
t'ha dit que Juan Palomo
ja et veig jo per aquí
o sigui el plan era
d'estar dividits
dos parts
molt clares
primer la part teòrica
que és
la recerca
i la investigació
sobre aquesta malaltia
intentar veure
les limitacions
recomanacions
i possibles solucions futures
d'aquesta malaltia
perquè clar
els metges
diuen
diuen coses
però tampoc
t'ho diuen tot
o sigui
no et diuen
les investigacions
que estan fent
i tu
amb això
jo amb aquest treball
ho he investigat tot
i la veritat
que he trobat
he trobat coses
que m'han
ha fet dues línies
de recerca
doncs
sí
o sigui
en paral·lel
exacte
però les limitacions
que he tingut
sobretot
és el nombre
i en fin de casos
que hi ha
perquè aquesta malaltia
és considerada
una malaltia rara
i també
doncs
les limitacions
amb l'idioma
perquè tota la informació
que hi ha
és o en anglès
o en alemany
i clar
vulguis o no
això ens requereix
temps
per traduir
i intentar
s'invina conceptes
que no són els habituals
i aleshores
l'altra part
i l'altra part
és la construcció
d'una cadira
d'una cadira elèctrica
a partir d'una cadira
normal
de
una cadira normal
que jo tenia
normal de rodes
que no era elèctrica
exacte
per empènyer
i llavors
el projecte
era
construir
una cadira
d'aquestes
amb el mínim cost possible
perquè
a veure
jo he estat mirant
cadires elèctriques
i tot això
i els preus
són exorbitats
es disparen
de 3.500
no baixa cap
i clar
jo el que volia fer
era reutilitzar
tots els elements possibles
per poder aconseguir
amb un pressupost mínim
que justament
van ser
màxims 100 euros
3.500 euros
una cadira elèctrica
ordinària
d'aquesta cadena
exacte
però amb alguns elements
que tenia
per exemple
ja tenia la cadira
que es ronda
en uns 300 euros
més o menys
i un patinet elèctric
o sigui
absolutament sostenible
com es diu ara
exacte
no consumeix res
ai
no met
cap substància
llavors
el procediment
va ser
va ser
amb el centre
el taller del centre
que em va ajudar molt
i
tu vas arribar allà
amb el teu patinet
exacte
a veure
i el primer
que devien dir
bé
explica bé el projecte
perquè no ho veiem gens clar
exacte
primerament
vaig haver de
vaig haver de fer els plànols
una mica més o menys
per on
orientava el
el projecte
com més o menys
ho volia fer
i a partir d'aquí
vam anar evolucionant
i es va arribar
fins a la conclusió
del projecte
i això la veritat
que m'ha donat
una autonomia
i una llibertat
de moviment
que abans
em costava molt
i la veritat
que ho agraeixo molt
a diferència
d'altres treballs
de recerca
tu sí que has pogut
fer el prototip
exacte
jo he fet el prototip
i he testificat
que funciona
o sigui
pot ser que tingui
una durada menys
o sigui no sigui tan potent
que una cadira normal
però si mirem
la qualitat
preu
i tot això
la veritat que
m'ha quedat un projecte
bastant bo
l'utilitzes habitualment?
actualment no
perquè ara ja
m'han subvencionat
una cadira de rodes
d'això
elèctrica
normal
no sé si era
d'acabir de fàbrica
però
durant
vaig estar sis mesos
que
al col·legi
no em parava de moure
amb aquesta cadira
i tothom
estava impressionat
l'ha provat
l'ha provat tot el col·legi
entre altres coses
me n'alegro
que el plan Renove
també arribi
a aquests casos
i no als
cotxassos
que ens podem comprar
a Porai
com es diu
la teva malaltia?
la malaltia
es diu
síndrome miestènic congènit
i és de les
considerades
malalties errades
per tant
no es fa
tanta inversió
ni s'esmercen
molts diners
ni esforços
en recerca
lògicament
és genètica
i justament
aquesta doble mutació
m'han repetit
que sóc
l'única persona
juntament amb la meva germana
que també la pateix
la pobra
que també té problemes
a l'esquena
que tenim aquesta malaltia
en el món
perquè tenim
doble mutació
d'una malaltia
considerada
d'una actuació
d'un entre un milió
i tenim justament
dues mutacions
i això
és una cosa
que
com et trobes ara?
bueno
ara vaig fent
el que passa
molta medicació
final de curs
què tal?
ho portes?
Déu-n'hi-do
perquè estàs fent segon
ara ve la cel·le
exacte
ara estem preparant la cel·le
però a veure
jo sempre he tingut molt clar
que
he d'explotar
la meva
la meva intel·ligència
la meva motivació
i si no
no arribaré a ser
a ser ningú
i mira
i al final
què vols fer?
telecomunicacions
telecomunicacions
i Alba
tu què vols fer?
jo no t'ho he preguntat
jo vull fer arquitectura
arquitectura
César Martinell
per què vas triar
aquest tema
Marina?
bé
primer de tot
perquè sempre m'agrada
l'arquitectura
és una passió
que tenia
que tenia
i podríem dir
que al meu poble
hi ha un dels cellers
de César Martinell
i volia fer un treball
sobre arquitectura
de Vilarrodona
de Vilarrodona
sí
volia fer un treball
sobre arquitectura
però no sabia de què
jo anava pensant
uns prototips de cases
coses
però clar
era una cosa
que feia tothom
i llavors vaig pensar
en fer un estudi arquitectònic
sobre alguna cosa
que ja s'havia fet
i em vaig topar
amb César Martinell
encara no sé
com vaig arribar-hi
però vaig pensar
que faré sobre això
et vas apassionar per ell
sí
podríem dir que sí
i la teva proposta de treball
què és exactament?
bé
el meu treball
és un estudi arquitectònic
amb fitxes tècniques
de tots els 15 cellers
que va fer Martinell
a les comarques de Tarragona
de la província de Tarragona
i són uns 15 en total
i bé
per fer-ho
abans he tingut de buscar informació
sobre el que seria
l'estil de l'arquitecte
la seva vida
el context històric
fins i tot també influeix
i després
a partir d'aquí
he tingut de fer
les fitxes tècniques
tot i que
ho he tingut de fer
bastant sola
perquè
clar
no trobes llibres
on hi hagi
el celler
de Rocafort
de Carà
l'explicació
no existeix això
també informació
més turística
més que d'altra cosa
informació arquitectònica
no n'hi ha
llavors clar
he tingut de fer-ho
tot bastant sola
en aquest sentit
però
això s'ha pogut fer
al final
has anat trepitjant
poble a poble
també
sí
poble a poble
seure davant de cadascuna
de les catedrals
el galví
i anar mirant
i comptant les putxanes
sí
a més
bé
he tingut de anar
tots els cellers
tan grans com petits
perquè
vull dir
Martínez
fer els cellers
de tota mena
no n'hi ha cap d'igual
tots són diferents
i era
anar allí
fer fotografies
apuntar
les coses que veia
en una llibreta
arribar a casa
fer la fitxa tècnica
ficar les fotografies
també els plànols
que vaig haver d'anar a Barcelona
treure'ls
de la Col·legi d'Arquitectes
home
són d'aquells
treballs de recerca
que després
a banda d'aquest premi
del Col·legi d'Enginyers
després es devenen
a vegades
publicacions
perquè formen part
d'un fons documental
que com tu deies
està molt mancat
el que és
tot aquest
el tema
del modernisme
aquí a casa nostra
podria convertir-se
en un treball
de publicació
és el que es vol intentar
tens ofertes
d'alguna editorial
de moment no
però es vol intentar
veure si algú
el vol publicar
algun tipus
d'aquestes convocatòries
que es fan a vegades
de premis
de batxillerat
també
com la del Col·legi d'Enginyers
però en plan
de la publicació
sí
no hauria d'anar a preguntar
però ja està en projecte
això
tu podres fer arquitectura
clar
sí
mira
podreu compartir pis
a Barcelona
l'any que ve
és veritat
és veritat
a Reus
que antiga que soc
escolteu una cosa
la nota ve
del treball de recerca
no me l'han dit encara
no us han dit encara
la nota del treball de recerca
a tu sí que
un 10
un 10
és que
senyor Torres
si no els hi donen un 10
vagin vostès
a dir-los que mereixen un 10
a veure si guanyaran un premi
del col·legi
i no
tu encara no saps la nota
la política del centre
no ens han dit que no
i bueno
estem tots allà
i tant
ens la podeu dir ja
algun incís
perquè això forma part
de la nota
després general
del batxillerat
és una part molt important
ja heu dit
vosaltres
la nota
els alumnes
quina
un 9
oh
qüestió de dècimes
és que
som punyeteros
un 9
i un 10
és igual
doncs un 10
sempre és més bonic
fa més bonic
que en un treball
no
això és cosa d'ell
no no
ja entra dins
del seu territori
de veritat
que el futur
és molt esperançador
perquè sobretot
no és només
el resultat del treball
sinó les ganes
bueno
si nosaltres
estem
com dèiem abans
molt orgullosos
que la gent jove
doncs
que és el futur
diguem
s'esforci
i no vi creer
perquè si no
està clar
que amb aquesta crisi econòmica
que estem
en aquest país
o hi ha
persones creatives
innovadores
emprenedores
malament anirem
vull dir
tenim que
fer coses diferents
i coses
com els treballs
que han fet
aquests tres nois
i més els dos nois
d'aquestos
d'Axèxit
també que han fet
en concret
un
molt interessant
que és
tots els ordenadors
laptops
aquests
i els ordenadors
fixes
doncs
normalment
van refrigerats
per un ventilador
i molts
moren per el ventilador
un dels nois aquest
ha fet
la refrigeració
per aigua
amb la qual
és més eficient
que l'aire
i
és una nova tecnologia
que cap aquí
és on anem
es hem de diferenciar
en innovació
i creativitat
no en mà d'obra
perquè llavors
estem perduts
el que també jo penso
que aquesta iniciativa
que ha pres el Col·legi d'Enginyers
jo invito
als altres col·legis
professionals
que podrien fer el mateix
vull dir
els de metges
els d'arquitectes
els d'advocats
perquè a part dels treballs tecnològics
hi ha treballs
de medicina
d'arquitectura
i d'altres temes
que penso que
seria molt important
donar aquesta espenta
i aquest interès
per tota la gent jove
doncs la veritat
és que si diners
no en tindrem
amb això de la crisi
però talent
podem contestar
que anem sobrats
no marxeu als Estats Units
el feu com tothom
una temporadeta aquí
dona
quan acabeu
i després ja
jo vull anar-hi de vacances
de vacances
però després torneu
que si marxeu tots
els que teniu talent
doncs
fora una gran pèrdua
Alba
Mario
Marina
Jordi
Fernando
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i enhorabona a tots
per la feina que heu fet
i molta sort
Gràcies
었os a riassure-nos
haigheu