Seguim endavant en aquesta cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio.
Canviem de registre i parlant ara d'un llibre que es presentarà
aquest vespre aquí a Tarragona, al Museu d'Art Modern.
Aquesta tarda a partir de dos quarts de set
es presentarà un llibre titulat
Viure sense el meu fill.
L'autor és Josep Gironès, resident actualment al Callà,
nascut a la Fatarella l'any 1954
i és un llibre publicat per l'editorial Meteora.
Un llibre que aborda una qüestió de la que segurament s'ha parlat molt poc
o gens en la història en aquest país,
que és el robatori d'anadons que es va produir
en els anys just posteriors o en els mesos just posteriors
al final de la Guerra Civil.
Com dèiem, la presentació oficial tindrà lloc aquesta tarda,
a dos quarts de set, però nosaltres hem volgut convidar l'autor
en les hores prèvies aquest matí per comentar el llibre
i, en fi, per analitzar el seu context.
Senyor Josep Gironès, molt bon dia.
Bon dia.
Estem parlant, tenint en compte que es tracta d'una situació,
de la denúncia d'una situació de robatori d'anadons al final de la Guerra Civil,
estem parlant d'un llibre d'assaig o estem parlant d'una novel·la de ficció?
Estem parlant d'un llibre que s'ha volgut elaborar expressament
en clau de novel·la històrica de ficció.
Més que res perquè la persona que em va fer la confidència
sobre els fets que es relaten, així m'ho va demanar,
alhora que em digué que volia que el seu nom
i el de les persones que estaven més directament relacionades
fossin canviats.
No el context històric, no els fets que es relaten,
no les situacions del moment,
però sí el nom de persones s'ha volgut presentar així expressament,
també pensant que la nostra actual democràcia
pot ser encara no digerit prou bé el que va ser la guerra.
El llibre, doncs, neix a partir d'una confidència
d'una persona en un moment determinat?
Una dona que aleshores tenia uns 80 anys
em va explicar el que li va passar durant la guerra,
especialment el moment que ella va parir un fill
que li havia engendrat un militar dels nacionals.
En ella la van fer fora de casa
i per aquelles circumstàncies va parar empresonada
aquí a la presó de les Oblates,
que va ser aquí a Tarragona on va tenir el fill
i aquell fill al mateix moment que li van tallar el cordó umbilical
va desaparèixer i ella mai li va poder fer de mare
malgrat que en tot moment va saber
a la casa d'aquí a Tarragona a la qual havia anat a parar.
És a dir, aquesta dona va saber sempre on era el seu fill?
Va saber sempre on era el noi, on residia,
va assistir a la seva primera comunió,
va assistir al moment que es casava,
però ella mai se va veure en ànims
de dir-li, d'explicar-li al seu fill
i les circumstàncies que ella era la seva mare autèntica
per no alterar la vida del noi
que dintre del règim dels franquistes
doncs feia una vida molt plàcida
a diferència de les altres o de moltes persones
i moltes famílies de Tarragona
que patien autèntica misèria.
I aquesta dona finalment,
sempre seguint la vida de son fill,
llegeix un dia al diari que son fill s'ha mort
i ella assisteix al segon enterrament.
i és aleshores quan comença a parlar amb la seva jove
i es comença a explicar la vida de totes dues,
una dintre del règim franquista
i l'altra doncs una persona que havia sobreviscut
malgrat el franquisme.
I és una novel·la que la podríem definir d'amor,
d'amor entre persones,
i sobretot d'amor al territori,
també d'amor al territori.
No una novel·la de rosa, en cap cas,
una novel·la d'amor, d'estimació.
I també una novel·la de reconciliació,
perquè les dues dones,
tant la mare del noi que va ser robat
com la que després va ser la seva esposa,
acaben tenint molt bona relació,
la qual cosa vol dir que les persones,
per poc que ens hi posem,
podem ser amics de tothom.
I aquesta relació d'amistat que explica
entre la mare del noi i la seva jove,
en la vida real,
és el que motiva després
el contingut d'aquest llibre que avui presentem?
Correcte.
La novel·la està narrada en temps present
a partir del moment que s'enterra el fill
i la mare del fill i la jove,
la seva dona,
es coneixen i comencen a parlar.
I tiren la mirada enrere,
la mare li explica tota la vida,
totes les seves vicissituds,
la jove també els hi comenta,
i en el decurs de l'obra,
la mare descobreix,
entre uns papers
que aconsegueix rescablar de son fill,
que la seva jove,
també una persona
ja no que havia estat robada,
sinó que havia estat venuda pels seus pares
i comprada pels seus pares que van ser legítims.
Tot bastant complex, eh?
La confidència d'aquesta dona
fa ja molts anys d'això?
Fa uns anys, sí.
Fa uns anys.
I a partir d'aquí,
vostè pensa en un llibre,
en fer un llibre,
però investiga més sobre aquesta qüestió,
és a dir,
pensa que aquest potser no és un cas únic?
No era un cas únic,
perquè algunes persones que havien passat la postguerra
empresonades aquí a Tarragona,
del meu poble amb els quals jo havia parlat,
ja m'havien avançat alguna cosa així.
Hi ha algun autor d'aquí de Tarragona
que en alguna publicació seva
deixen anar d'esquillevit
aquest tema
que hi havia molts nadons que desapareixien,
a la seva mare els dient
que havia estat mort
al moment de parir
i aquells nois
anaven a les cases
normalment benestants
que en aquell temps
només podien ser
les que estaven aixoplugades
sobre el règim.
Per tant,
s'adona,
o ha analitzat i ha comprovat
que s'han produït molts casos
d'aquestes característiques
d'adons robats
just al final de la Guerra Civil
en aquestes comarques.
I és un fet
que sol passar
perquè això s'ha comprovat
que ha succeït a l'Argentina,
s'ha succeït a Xile
i succeix quan hi ha rebombori
a les distintes nacions.
No només es roben,
també es roben per matar-los,
per treure'n òrgans
i això fa quatre dies
que és normal,
malauradament normal.
Un tema però
que del qual
pràcticament no se n'ha parlat, no?
Potser per vergonya
perquè
a partir del moment
que s'acaba la guerra
i que hi hagués hagut
d'haver una reconciliació
entre el bàndol guanyador
i el bàndol republicà
no hi va ser
i van passar
gairebé 40 anys
que els que havien guanyat la guerra
s'hi van dedicar
a fer la seva política
que normalment
era bastant de malicetes.
I com entén això
que després de tants anys
també
de recuperació
de la democràcia
aquest hagi estat
un tema
del qual
en fi
no se n'hagi parlat
tenint en compte
que havíem viscut
els últims anys
tot un procés
de recuperació
de la memòria democràtica
de la guerra
i del que va passar
justament
durant la dictadura.
Hem de reconèixer que el procés
que vostè diu
de recuperació
de la memòria
històrica
en clau democràtica
ha estat una feina
molt ben feta
en els últims anys
molt ben feta
malgrat tot
que de llacunes
llacunes que no
se n'ha parlat ara
capítols
que no és
molt sagnants
que no es volen
acabar de tancar
morts
que metafòricament
no es volen
acabar d'enterrar
i tot això
crec que és producte
de la transició
que aquí a Espanya
es va realitzar
de forma
molt mal feta
es va valorar
més
que hi hagués
una pau imposada
una reconciliació
forçada
encara
dels guanyadors
sobre els perdedors
i a partir d'aquí
com no s'ha valorat
res
no s'ha jutjat
a ningú
la gent
ha viscut tan tranquil·la
amb els desastres
que va fer
sense que
cap tribunal
els hi valorés
i els hi jutgés
contràriament
la gent que es va veure
perjudicada
doncs ha continuat patint
aquelles malifetes
aquells desastres
sense sentir-se
compensada
per exemple
l'acte que es va fer
diumenge
aquí a Tarragona
el monument
que es va erigir
al cementiri
és un acte
per força
de reconciliació
i de reconeixement
a unes víctimes
doncs actes com aquests
en faria falta molts
Vostè parlava
de llacunes
encara
en tot aquest procés
de recuperació
de la memòria històrica
una d'aquestes llacunes
estaria relacionada
precisament
amb això
que explica
en el seu llibre?
Perfecte
hi van haver
moltes mares
que van patir
que els hi prenguessin
un fill
això és greu
això no ho podrà
reconèixer mai ningú
però potser
si
en acabat la guerra
perdó
a la transició
hi hagués hagut
un judici
a les persones
que van fer tan mal
malgrat que després
no se'ls hagués
aplicat cap pena
tothom sabria
el que costava
fer un desastre
com els que van protagonitzar
però ara no
se va voler tapar tot
i encara
ja sabeu
que el fum
per molt amagat
que es faci
acaba sortint
i tot això
està sortint
i encara
persones
d'aquell temps
tenen
aquesta mancança
que veuen
que falta sensibilitat
a la societat
i sensibilitat
als governs
que potser
volen mirar
més en clau de futur
que no en clau
de passat
i no hi ha
cap civilització
cap societat
que pugui tirar endavant
si no enterre convenientment
els seus morts
l'autor del llibre
com presentàvem al principi
és en Josep Gironès
d'Escarrega
és fill de la Fatarella
a la comarca
de la Terra Alta
ell treballa
al servei d'enginyeria municipal
de la Diputació
de Tarragona
què fa
un home com vostè
treballant a la Diputació
amb aquest perfil professional
escrivint
sobre el final de la guerra
amb aquesta perspectiva històrica
o amb aquest interès
per la història
per un moment determinat
de la història
la vida ens porta
per diversos camins
i de vegades
no podem escollir
la meva formació
la meva professió
jo soc paleta
soc paleta de poble
però
per unes circumstàncies
treballo a Diputació
i estic molt a gust
cosa que em permet
escriure
sobre el territori
i la gent que m'estimo
perquè penso
que és un deure
que tots tenim
de donar
a conèixer
les particularitats
d'una terra
les tradicions
d'unes persones
doncs a partir d'aquí
he agafat aquesta afició
i porto publicats
uns quants llibres
que majoritàriament
tenen a veure
amb el nostre territori
Terra Alta
i sobretot
la Fatarella
i ser fill de la Fatarella
precisament
és un fet clau
d'aquest interès
que pugui tenir
per un context històric
com el que estem parlant
al final de la Guerra Civil
pel que va patir
el seu poble
i la comarca en si
fruit de la guerra
fruit especialment
de la batalla de l'Ebre
sens dubte
perquè a la Fatarella
hi van haver
dos inputs
dos situacions
que van ser molt greus
la primera van ser
els tres a la Fatarella
quan els anarquistes
van matar
32 pagesos
en gairebé 24 hores
doncs aquest és un altre tema
que encara no s'ha acabat
de discernir
perquè falta
un acte públic
un acte polític
que d'alguna forma
digui que els pagesos
aquells
van morir plenament innocents
i que només van ser
potser culpables
diguem-ho així
de defensar la seva terra
davant de persones
que els volguin prendre
doncs bé
tot això encara està
per dir alguna cosa
a nivell polític
els tècnics
els historietors
ja ho han dit
va ser un assassinat
en totes regles
sense matisos
però bueno
encara falta
un monument
un carrer
alguna cosa
que dignifiqui
les tres fosses comunes
que hi ha
el cementiri vell
de la Fatarella
que algunes persones
sabem a un és
i les altres
es dediquen tranquil·lament
a passar-li per damunt
sense saber
la part de la història
no només de la Fatarella
sinó de Catalunya
que s'amaga allà sota
i l'altre aspecte
molt important
molt puntual
va ser la batalla
de l'Ebre
la batalla mal dita
i maleïda
de l'Ebre
en principi
no s'hauria de dir
així
s'hauria de dir
la batalla
de la Terra Alta
es diu la batalla
de l'Ebre
perquè els republicans
van creuar
a l'Ebre
quan van atacar
o quan van contraatacar
a Franco
i llavors
quan se'n van tirar
enrere
en retirada
per això es diu
la batalla
de l'Ebre
doncs aquella zona nostra
va patir molt
una batalla
que va tindre
unes característiques
molt especials
de la qual només
en destacaria una
la dolenteria
d'en Franco
que puguen acabar
la guerra
en quatre dies
la va fer
dura molt
per tal
de fer patir més
a la zona
aquella de Catalunya
i per tal
de desgastar
els seus propis soldats
que eren
de la part catalana
sobretot
els requeters
fins a l'extrem
que això ho expliquem
a l'obra també
que els seus propis
companys de comandament
van cridar
un dia
a consultes
al Canyís
per fer-li saber
el seu descontentament
en la forma de procedir
que tenien Franco
doncs aquesta terra nostra
va patir la guerra
va patir una forma de guerra
molt complicada
molt complexa
molt famosa
però potser no del tot explicada
i sobretot
van patir els fets
de la Fatanella
i els seus veïns
amics
familiars
la gent de la Fatanella
la gent de la Terra Alta
com viu
o com està vivint
tot aquest procés
els darrers anys
70 anys després
del final de la guerra
com ho viu
quina sensació té vostè
que té una perspectiva
molt particular
i que a més
està investigant
sobre el tema
i que publica
ara aquest llibre
però
i el seu entorn
com ho viu?
de forma
de vegades
una mica contradictòria
per exemple
jo soc net
d'un dels bagersos
assassinats
quan la guerra
la meva mare
d'aquest tema
no em va parlar mai
però quan jo la veia
a plorar
per algun racó
sabia que plorava
per son pare
doncs bé
la meva mare
ja no va poder veure
publicat un llibre meu
que es diu
La cabana
que explica
com van anar
els fets de la Fatanella
i la part històrica
que els va conduir
doncs la mare
no va poder llegir
aquest llibre
però moltes persones
en les mateixes
circumstàncies
que si ho van fer
d'alguna forma
al veure que
algú explicava
les coses
tal com van succeir
se van trobar
alliberades
alliberades
que algú expliqués
que aquella família seu
aquell pare
aquell avi
aquell tiet
aquella persona
que fos
aquell familiar
no havia fet res
de dolent
perquè els pobles
inclús a les ciutats
ja se sap
quan a algú
li passa alguna cosa
la primera resposta és
alguna cosa
havia fet
perquè el matessin
doncs aquest llibre
la cabana
va servir
per donar
a conèixer
a la gent del poble
el que realment
havia passat
amb la qual cosa
van quedar bastant
alleugits
contràriament
és un llibre
que potser
no ha estat
del tot de l'agrat
no ha estat desagradable
perquè a la gent
li agrada saber
però no ha estat
del tot
del grat
de les persones
que d'alguna forma
ja s'acontenten
en deixar les coses
conforme estan
no sigui que
ells es vegin
en evidència
tal com es veuen
però majoritàriament
al territori
inclús aquí
a tot Catalunya
això
agrada molt
perquè d'alguna forma
s'expliqui
els fets de la fatarella
que van donar lloc
als fets de maig
de Barcelona
que va ser
a partir del moment
que els anarquistes
van desaparèixer
el govern
tot plegat
em serveix
per explicar
que des de
la història local
es pot fer
història
no diré
de gaire universal
però sí
de gaire nacional
i estatal
ja que parlem
ja parla
d'història local
i que aquest és el seu primer llibre
realment
en aquest context històric
tot i que
havia publicat
obres
on hi havia també
fets històrics
obre per vostè
ara una via
d'investigació
d'interès
de recerca
de voler publicar
més coses
en fi
a partir de fets reals
que tinguin
més o menys ficció
a partir d'aquest
viure sense el meu fill
la via està oberta
jo el deure que tenia
o el deure que pensava
que tenia
era explicar els fets
de la fatarella
cosa que ja vaig fer
a partir d'aquí
he fet algun llibre
de viatges
llibres de cuina
tot relacionat amb el poble
la comarca
i la província
però
jo tinc un seguit
d'amics
familiars
col·laboradors
que segueixen la meva obra
i d'alguna forma
em van recomanar
que m'obrís una mica
més enllà del poble
més enllà de la comarca
i ja trobareu
que en aquest llibre
que presentem ara
viure sense el meu fill
es fa una descripció
molt acurada
de la Tarragona de postguerra
els carrers
les esglésies
la forma que funcionava tot
un retrat
molt
molt diguem
d'aquell temps
i també aprofito l'obra
per explicar diversos paratges
de la batalla de l'Ebre
com si fos un llibre
de viatges
animant a la gent
que vagi a conèixer
aquell lloc tan especial
de Catalunya
és a dir que pot anar per aquí
o altres publicacions futures
sí
de moment ja n'estic preparant
una altra
que la situem
l'any 1885
a partir d'uns fets de sang
molt interessants
però allò va ser
un delicte comú
no va ser uns fets històrics
ja en parlarem
quan ho tinguem acabat
el llibre que presenta avui
en fi
que ja està publicat
com dèiem
per l'editorial Meteora
pretén que en aquest llibre
es posi damunt
a la taula
hi aparegui
i estigui més
en el debat
públic
això que pretén
d'alguna manera
denunciar
la desaparició
de Nadons
al final de la guerra
en general
el que volem
és donar a conèixer
la nostra història
el que passa
que d'aquest llibre
en concret
el que destaca
és això
el robatori
d'Ana
però si podeu
llegir l'obra
al llarg
de les 300 i pico pàgines
que té
veureu
que s'expliquen
moltes altres situacions
que de vegades
la gent
no coneix
i que val la pena
de saber-les
jo em dono
per ben pecat
si ajuda una mica
a popularitzar
una part
de la nostra història
no és cap pretensió
ni la fama
ni diners
ni res
sinó que donar a conèixer
el que som
perquè la societat
per en la lluna
de saber d'on ve
si no difícilment
podem anar-hi
ens perdríem pel camí
doncs amb aquest objectiu
es presenta
com dèiem
aquest vespre
aquest llibre
aquesta tarda
dos quarts de set
per cert
la presentació
la farà l'exconseller
de la Generalitat
Joan Maria Pujols
Joan Maria Pujols
un bon amic
també exalcalde de Vilaseca
jo vaig ser regidor
amb ell
i tinc un gran record
d'una persona
que tenia
una gran capacitat
política
personal i humana
doncs ell serà
l'encarregat
de presentar el llibre
com dèiem
a dos quarts de set
al Museu d'Art Modern
de la Diputació
de Tarragona
li agraïm a Josep Gironés
que unes hores abans
de la presentació pública
doncs hagi vingut
a la ràdio
a Tarragona Ràdio
per explicar-nos
el contingut
d'aquest llibre
viure sense
el meu fill
publicat
per l'editorial
Meteora
senyor Gironés
moltes gràcies
felicitats per l'obra
que vagi molt bé
i fins la propera
moltes gràcies
adeu-siau bon dia
que vagi molt bé
que vagi molt bé