I una gran ciutat romana, envoltada de muralles,
tota plena de rialles, on ressona la campana,
quina trobada més sana.
Tots amics de la curiosa, veu cantant de gent airosa,
de gran qualitat humana.
La rumba, la rumba, festa que és germana,
la rumba, la tradició gitana,
la rumba, la rumba, cantora africana,
El tarumba ja comença pràcticament de forma immediata
aquí a la ciutat de Tarragona.
Diguem-ne que les dates oficials són del 30 d'abril a l'1 de maig,
però prèviament hi ha altres activitats,
diguem-ne no tan sonores, però Déu-n'hi-do.
Parlem del tarumba aquí al matí de Tarragona Ràdio,
ho estem fent al llarg d'aquest mes d'abril amb els seus protagonistes.
Recordem que aquesta és una iniciativa
que arriba des de la ciutat de Tarragona a través de la curiosa.
Avui ens acompanya el Pau Fort i el Guillem, que són de la curiosa.
Pau, Guillem, bon dia.
Bon dia.
Benvinguts.
També saludem Tito, de Vergüenza Agena.
Bon dia, Tito.
Bon dia.
A punt de debutar amb el primer disc?
Sí, home, home.
Estàs molt nerviós, eh?
Ja et veig, t'ho veig a la cara.
Tota la setmana igual, nosaltres.
Massa precipitat ha sigut tot,
des que vam fer el primer concert, no arriba un any i mig,
a trobar-nos aquí, bé, esperem que demà sorti tot bé.
Demà el presenteu.
Demà el presentem.
Estaran tot just al costat de l'estand de Tarragona Ràdio,
que farem programació en directe,
i a més s'han compromès que cantaran en directe.
Sí, ja ho farem.
Estareu amb els discos, les samarretes,
presentant-vos una miqueta en societat,
per a aquells que no us coneixen.
Sí, sí, sí.
Heu abandonat els bancs, ja.
No els bancs de diners, els bancs de seure,
que és on tocaveu tradicionalment.
Bé, el de Sadassos obligats,
perquè segueixen sense estar.
És a dir, que la reivindicació que el seu dia van fer a la ràdio,
que us havien de tornar al banc de la plaça de Sadassos, res.
Allí no ha tornat encara.
Unes banquetes de l'Ikea, no serveixen?
No, no, no.
Uns tamborets, una cosa...
Una mica, si ho anem deixant per tocar els escenaris d'Ità,
però bé, la presentació del disc demà també la farem en un escenari petit,
perquè volem fer-lo així, estar al costat de la gent
i que sigui el més callejero possible.
Molt bé, parlarem de la presentació, parlarem de tot el que convingui,
però ara deixeu-me que saludi Toni i Adam.
Molt bon dia a tots dos.
Molt bon dia.
Són de la Chama.
Molt bé.
Ja digues Chama, perquè ens diuen de tot, no?
Us canvien el nom.
Sí, sí, hem trobat...
Són de la Chamba, són de la Charma, són de la Xorra, vull dir...
De tot una mica.
Sí, sí, impressionant.
Però la gent de la música, de la rumba, teniu sentit de l'humor.
Això també no ens preocupa excessivament, no?
Molestar-nos no ens molesta.
Ens fa fins i tot gràcia i tot.
A veure què ens piquen aquests, en aquest cartell.
Veig que vergüenza ajena i són...
Ara diré, són de la Chama.
Ara m'anava a equivocar.
I abans deia bé, formen part dels grups, dels artistes
que actuaran en aquesta primera mostra de rumba de Tarragona.
Hi ha uns quants més, no?
Pau, Guillem?
Sí, avui no han pogut venir, però.
Avui no han pogut venir, però també tocaran a l'Iquindoi.
Perdona un moment.
A l'Iquindoi, quan em vau dir el nom, ho he buscat.
I m'ha sortit una cosa que m'ha fet molta gràcia.
que potser ells, si estiguessin aquí...
Sí, significa...
Es veu que és una expressió que ve de la línia de la Concepción, a Cádiz,
i significa...
T'ha doy cuenta.
A l'Iquindoi.
Sí, que són ja una mica així.
Sí, no?
És a l'Iquindoi.
Si parleu amb ells, pregunteu-li, que potser jo m'equivoco, no?
No, no, jo ho he trobat.
Però diu, a l'Iquindoi vol dir...
T'ha doy cuenta.
Està bé, està ben trobat.
Doncs els a l'Iquindoi, que avui no han pogut venir,
que són d'Altafulla, no?
Sí, a Boces també, i després de Savio.
Que són, a Boces també són, bueno, són també de Cambrils, de Reus,
i de Savio, que són de Reus també, i de Tarragona,
i això estan tots barrejats.
Serà la presència, diguem-ne, de les comarques?
Sí, bueno, és el que hem intentat, no?
De buscar una mica, de promocionar els grups d'aquí,
de les bandes locals,
i poder-los donar una mica de veu també en aquest mostra, no?
A veure, ha costat molt trobar bandes, grups de rumba,
o, dit d'una altra manera,
hi ha molta afició, hi ha molta gent que fa que toca rumba,
no que li agradi que d'aquesta no podríem fer un inventari,
ni de bon tros, però que toqui rumba.
Bueno, de fet...
Rumba en moltes coses més, perquè avui dia,
i vosaltres que sou els experts,
quan es diu rumba es parla de molt tipus de música, no?
Es càrregui tot barrejat a vegades, no?
Sí, sí, bueno, jo crec que no...
Problemes en trobar grups no hem tingut, no?
Sóc perquè els hem demanat bastants més,
sinó el problema ha sigut arribar a contactar amb ells,
trobar-nos un dia per poder...
Això és un polmuebis, això és una vida molt...
Però bueno, ja ens hi anem acostumant, no?
I bé, bé, però ho sí que vam tenir al principi,
quan vam fer la primera tria, no?
Doncs sí que hi havia una oferta bastant bona,
uns set o vuit grups sí que vam trobar per aquí,
només que toquessin rumba, no?
I després que facin mestissatge,
i això també n'hi ha d'altres, aquí, sí.
Hi ha altres formacions, però que arribaran d'altres punts de Catalunya,
en tot cas, si voleu esmentar-les,
però en parlaríem la propera setmana, no?
Més en profunditat, Pau, si et sembla?
Sí, sí.
Avui abundem més en les formacions d'aquí
i podríem que ens expliquin una mica la seva vida.
Clar, home.
Per exemple, vosaltres,
em penso que sou de diferents llocs,
us vau trobar un dia...
Allò tan bonic d'explicar,
com us vau conèixer i vau formar el grup.
Bé, ens vam trobar,
no sé si és cap a la primavera del 2008, pot ser?
Pot ser.
Sí, més o menys així.
Ens vam començar a reunir, tant de Tarragona...
Però es coneixíeu, coincidíeu amb el concert?
No, no, alguns que sí que es coneixien,
però es va començar a buscar gent propera a la música que volíem fer
i tant ha vingut gent com de l'escala d'allà dalt de Girona,
com del Vendrell, com de Montblanc,
més o menys de Reus també,
estem tots així dispersats, no?
i el que tenim en comú és això,
que ens agrada fer un tipus de música
que realment tampoc està molt definida,
perquè vindria a ser fusió.
I sí que fem romba catalana,
tenim influències de romba catalana,
però també tenim influències brasilenyes,
influències del reggae, de l'escala,
música germàicana, vull dir, fem de tot.
I està sonant un dels vostres temes?
Sí.
Fugem una miqueta, a veure?
Un murmullo na más
Un tiempo, el tiempo se nos acaba
Ya lo dijeron, nadie escuchaba
Un murmullo na más
Los casquetes se funden, las guerras destruyen
A un niño armado de odio al ceñador
Respeto a la dama perdido en la tala
Los árboles mueren, no lo toleren
Los campos se secan, los pares que insultan este mundo
Y se canta su loco acá
Son débiles raíces, las pocas que quedan entre nuestras narices
Es como su gran tiempo
Una de les grans coses de la música que es fa d'aquest estil
és que les definicions i les etiquetes s'obren.
És música perquè aquí hi ha escà, hi ha música balcànica,
hi ha de tot una mica, i això enriqueix, suma i no resta, no?
Sí, no, la veritat és que ara perquè estem parlant del festival,
de la mostra de romba catalana, d'alta romba i tal,
però realment el que importa de la música és trobar noves fórmules, no?
Vull dir, sí que és necessari buscar les arrels de tota música,
però per fer-la servir per trobar noves fórmules, per innovar, no?
I és el que nosaltres valorem per sobre de tot.
Per això fem fusió i no fem qualsevol altra cosa, perquè ens agrada més...
Sou molta gent a l'Europ?
Som nou, sí, nou persones som.
És a dir, per moure-vos, per trobar-los a tots alhora, no?
Sí, la veritat és complicat, complicat d'aquesta manera.
Home, jo com que ja tinc una edat, potser és una mica ridícul que us ho digui,
però a mi em dóna la sensació, pel que observes,
d'un temps cap aquí formacions com la vostra,
o altres ara penso, la pegatina, los delinqüentes...
Sembla mentida que uns ritmes de rumba catalana,
que semblava que era per gent més grandeta,
fa un parell o tres de dècades,
com està absorbint i copsant l'interès de la gent més jove, no?
Ja sé que sembla una gelleta parlant així,
però a mi em sembla que és un fet bastant evident, no?
No, sí, clar, vull dir, a veure, és el que t'estava dient, no?
Que l'important és buscar els principis
i per no fer el mateix, diguéssim,
doncs, ficar cadascú el seu granet d'arena.
I a mesura que vas trobant nous músics,
doncs, anar ficant el granet d'arena fins que surt un altre tipus d'estil,
que encara que no es pugui etiquetar,
té les arrels de la rumba, té les arrels de qualsevol altra música,
que ja està feta, però, clar, si fem la mateixa música,
fa una mica la gràcia, no?
I com us va? Com us va com a formació?
Feu bolos, teniu actuacions, heu guanyat algun que altre premi,
les coses com siguin, perquè us presenteu a diferents certàmens, no?
No ens podem queixar, la veritat, que no ens podem queixar.
L'any passat va ser, bueno, l'estiu passat va ser el nostre debut,
va ser el primer estiu que tocavem
i vam fer, no sé, 18 o 19 concerts i no ens ho esperàvem,
i com que l'any passat ens va anar bé,
aquest any, dèiem, bueno, devia ser un boom i un guany,
però, bueno, de moment, ara aquest dimecres que ve,
28 d'abril, toquem a la Sala Polo de Barcelona.
Què dius, ara?
Sí, sí, sí.
Doncs això ja són paraules majors, no?
Sí, sí.
I 29 a la bequeria d'aquí Tarragona,
el 30 tindrem l'oportunitat de tocar amb aquest festival,
l'1 de maig toquem a Bell Bell,
també, que és la final d'un concurs que vam quedar finalistes.
El quadrat, pot ser?
Sí, concurs al quadrat de Bell Bell.
i, bueno, 29 de maig toquem a Covella,
5 de juny a Tortosa, un altre concurs,
i anar fent, a poc a poc, a poc a poc.
Aviam, a aquestes alçades del mes d'abril
teniu l'agenda ja molt plena, no?
Sí, bueno, però...
Ens agradaria més, eh?
Sí.
Ens agradaria tenir-ne més plena.
Clar, clar, però, bueno, tampoc saps fins a quin punt
te poden...
Clar, això t'han de cridar, no?, en principi.
Clar, perquè vosaltres en el circuit,
ni que fa temps que esteu fent música,
en el circuit entrar-entrar heu entrat ara, no?
Sí, sí, l'estiu passat va ser...
I com teniu un representant i aquestes coses que es té...
No, no, no.
I això sense representant ni ningú,
i us van sortint bolos, no?
Ens ho fem naltros.
Naltros ho cuinem i naltros ens ho mengem.
Serà perquè són bons?
Probablement.
Eh?
Probablement aquesta sigui la resposta, no?
Parem que sigui, que sigui, no?
La resposta...
Ja tenim ganes.
Avui dia, per compromís,
em penso que poques coses es fan,
per tant, és que la música que feu agrada, no?,
i enganxa.
Bé, la música ara mateix està fent un gir
cap a la rumba catalana i tal,
i el que es porta més és la música de festa,
que porti festa.
I ja és...
Vull dir, anar a tocar en un puesto
i que hi hagi festa,
la gent ja s'anima.
Que falta ens fa, eh?
Que això és el que porta molt, la rumba.
I aquest tipus de música és alegria, festa, eh?
A viure per rumba.
El què?
A viure per rumba.
A viure per rumba, és veritat,
és una mica l'eslògan, no?,
d'alta rumba.
Vosaltres pensàveu que tindria, doncs, de moment,
a veure, encara no s'ha celebrat,
però es comença a parlar.
Esteu contents de com estan anant les coses fins ara?
O sigui, perquè és la primera edició.
La primera edició, i a més l'hem muntat
en molt poc temps, o sigui, vam...
La primera idea diria que va sortir
a principis de desembre o així,
o sigui, que fa ni sis mesos que vam pensar de fer-ho
i mira, doncs...
Tenim la sort de tots els grups locals
poder compartir cartella
amb els màxims exponents de l'estil, no?,
que estaran tots, el Peret, tots, el Rafa Lito,
tots estaran tots, que...
Això és un plaer, almenys per nosaltres.
No, la veritat és que ens espera un cap de setmana,
realment, d'aquells rumberos.
Clar, no pot ser d'una altra manera.
Tito, més tranquil.
Bueno...
Tansat.
Sí.
El disc, de vergüenza ajena, ja està.
Ja està.
Com ha quedat?
Bé, nosaltres molt contents.
És la primera experiència que tenim a un estudi,
perquè no havíem entrat mai ni a un estudi,
ni havíem gravat amb una claqueta, ni res.
Tot fora d'això, ja portem poc tocant la guitarra,
jo fa dos anys que la toco,
m'un germà i el José fa cinc,
i, bueno, una experiència molt difícil al principi,
perquè, ja et dic, molt complicada,
dies que entràvem a l'estudi sortíem ahí enfadats,
no sortia...
No els agrada per re.
No sortia re, teníem tres cançons gravades,
escoltàvem i deíem,
hosti, això no pot ser que no sona tan malament.
Però si al banc de la plaça dels Sedassos quedava moníssim, no?
Clar, deia, hosti, toquem en directe,
home, i tan malament no sona,
que no pot ser això.
Però, bueno, després d'això,
de machacar molt,
d'hores, d'aprendre una miqueta,
consideren que ens agrada bastant
la feina que hem tret de l'estudi
i molt content.
Escoltem una miqueta d'un d'aquests temes
del disc de Vergüenza ajena.
Que hi ha algú aquí que me hace a mi renacer.
No me des a mi campos sin flores,
no me rumba de colores.
Solo quiero ver a las niñas saliendo por los balcones.
Cachuelas por el suelo,
que rulos hechos con dinero.
Me encadenaba una pulsera que me hará tocar el cielo.
Y yo quiero volver,
tócala otra vez.
No duermo,
nada me quiero perder.
Esto empieza ya otra vez.
La alegaña sin mis ojos hace dolor.
Mi campo sin flores,
dame rumba de colores.
Solo quiero ver a las niñas saliendo por los balcones.
Tito, això és rumba, rumba.
Sí, aquesta és l'única que canto jo,
en tot el disc.
I això?
Perquè jo canto.
Ja, ja.
Aquesta me la van fer cantar
perquè la vaig escriure
i va, cantala, cantala,
i és l'única que canto.
I no t'hi vas trobar còmode?
Sí, sí, no,
però canta amb un germà
que és el que li agrada
i jo estic allà en un segon pla
a ajudar-lo quan puc.
No, però, a diferència,
una de les característiques
que està molt bé
d'aquesta primera edició del rumba
és que podem sentir la música
del son de la xama,
però també aquesta rumba més rumba.
Vull dir que tot és rumba
i podem veure els diferents estils, no?
I les diferents maneres de fer.
Sí, clar,
jo crec que això,
com deia la Damna,
això, la música,
jo crec que avui dia
està tot inventat,
ja ens queda això,
de fusionar-ho
o tornar a crear
el que ja està inventat
i això.
I si el que dius
és mesclar una miqueta més,
tenen ja guitarras elèctriques,
bateria,
fem una miqueta més de
mesclar el camp,
el rigging,
altros som...
Més itanets.
Som més itanets,
per dir-ho, sí, sí.
Anem amb percussió,
tot fusta,
tot el que portem és fusta,
molt acústic,
sona igual,
tant enxufats com desendullats,
sonem igual
perquè no portem massa...
I bueno,
ja de part ens centrem més
en la rumba.
Fusionem també
amb alguns altres pals,
tal com ens surt a vegades,
però sí,
el que fem és rumba.
Quantes cançons té el disc?
Aquest té 12,
hem fet 12.
No està malament, eh?
Una dotzeneta com els ous.
Sí, sí, ja et dic,
ens van trobar també amb això
que teníem...
Algunes de les cançons
que vam fer el disc
les teníem encara per fer.
Les teníem escrites,
mig muntades,
però clar,
i l'estudi,
muntant-les,
a la vegada gravant-les
i bueno,
ja et dic,
prou que ha sortit.
Estan els arreglos fets allí
in situ.
In situ, sí, sí.
No, no,
però el resultat,
com deies,
esteu molt satisfets.
El presentareu demà,
a dia de Sant Jordi,
de manera formal i oficial,
com si diguéssim.
Sí,
dintre de l'oficial
que fem això i tal.
Oficial no vol dir formal, eh?
No, no, no,
per això, sí, sí,
però bueno,
vam triar la data del 23
perquè, bueno,
ho teníem ja en gestit
i una bona data
per estar a la Rambla
i que la gent ens conegui
i fer-nos-ho sonar
tot el dia per la Rambla.
I bueno,
vam tenir l'oportunitat
de tocar també
que no serà el mateix divendres,
ja que caien divendres,
serà dia especial
i bon dia
per reunir la gent,
ja que el dia
de segones dissabte
és festiu
i a veure si surt bé
i després hi ha el Tarrumba,
doncs també.
Hi ha el Tarrumba,
donant-ho tot,
bueno,
des del principi
que el Pau,
damunt que és company nostre,
ho va dir
que volia fer això i tal,
nosaltres hem estat
sempre al seu costat
i a veure si aconseguim això,
que sigui un festival
que es consolidi Tarragona
i que, bueno,
que passi a ser
d'aquesta petita mostra
que estem fent aquest any,
això,
amb més dies,
amb concerts importants,
que jo crec que la ciutat
ha d'apostar
per un festival com aquest
perquè es veu
que a la gent
li agrada sortir al carrer
i escoltar música,
a la Dixi n'està triomfant molt
i cada any va més,
jo crec que aquesta
és una bona oportunitat.
Entre tots us proposeu
posar banda sonora
a la vida de la gent
cada dia,
ara es matava el Dixi,
si aconseguim
també que passi
amb la rumba
o amb altres estils de música,
és que sou molts músics
i tots heu de menjar
cada dia,
vull dir,
hem de crear circuits,
aixegues una pedra
i hi ha músics
i bons,
a més a més,
jo no sé
que aquestes generacions
com pugen,
potser és que tots
heu fet música
des de petits
o no sé,
però de veritat
que hi ha moltíssims músics,
això és saludable,
és bo, no?
Sí, home,
això és l'essència,
no?
A més,
des del nostre punt de vista,
vull dir,
és molt maco
trobar-te
amb festivals d'aquests
i veure que
en Tarragona,
que és una ciutat
però és com un poble gran,
no?
Des del meu punt de vista,
i trobar-te
que hi ha molts bons músics
i molt bon ambient,
ara que estem parlant
del tema de la rumba,
doncs hi ha molta gent
que està molt animada
per això
i alegria amb la rumba,
clar que sí.
Els gitanos de la part alta
estan encantats de la vida,
Sí, sí, cada dia més.
Clar,
a més,
adquireixen un protagonisme
que es mereixen
amb els creix
i que també el tindran
en forma de música
perquè hi haurà
molts gitanos
que venen de fora,
gitanos de Tarragona
que intervindran,
que formaran part
d'aquesta rumba,
són una de les entitats
que convoquen també.
Sí, sí.
Tenen ganes.
La veritat que sí,
que estan contents
i que, bueno,
esperem que tot funcioni
i l'any que ve
tingui una participació
més àmplia
perquè aquest any
ha sigut una mica així
fer-los col·laborar
de manera esporàdica
amb això de l'exposició,
però l'any que ve
intentarem ja
que estiguin una mica més
formats,
que tinguin algun grupet
o alguna cosa
i que puguin tocar a ells
i mostrar a ells
també la seva...
L'exposició la inaugureu avui?
Avui, aquesta tarda.
Vull dir,
jo deia,
hi ha actes, diguem,
de més sonors,
però avui ja comença
a haver una mica d'ambient,
demà amb la presentació
del disc de Vergüenza ajena.
Recordem, en tot cas,
quina exposició inaugureu?
On la poden anar a visitar?
Sí, és una selecció de fotos
de l'Àlex Carmona,
que és un fotògraf
que segueix els grups de rumba
des d'allà fa tres anys,
i serà al Centre Sociocultural
de la Part Alta,
ai, perdó,
en dos llocs,
és un a la seu
de l'Associació de Gitanos
i després al Centre Sociocultural
de la Part Alta.
Hi ha una tria de deu fotos
en cada lloc,
però la inauguració serà
a la seu de l'Associació de Gitanos,
i és a dos quarts de vuit.
Doncs hi ha moltíssimes activitats,
anirem parlant-les,
anirem seguint demà
des de la Rambla,
Dia de Sant Jordi,
però també a la propera cita
amb el Tarrumba
aquí al matí de Tarragona Ràdio,
que serà el proper dijous
al punt de les 12.
Us esperarem,
ja podem fer una primera valoració
del disc de Vergüenza ajena.
A veure com ha entrat.
Vosaltres no l'heu sentit encara?
No, sense no.
I vosaltres heu sentit
la música de Sondra de Xamà?
Sí, de alguns concerts i tot.
Molt bé,
que tingueu molta sort,
de vegades,
en aquest proper concert
de la Sala Apolo,
però prèviament també aquí a el Tarrumba.
Gràcies per venir avui a la ràdio.
Molt bon dia.
Han estat el Toni,
l'Adam del Sondra de la Xamà,
el Guillem de la Curiosa,
el Pau de la Curiosa
i el Tito de Vergüenza ajena.
Acabem amb un altre dels temes del disc,
d'acord?
Que vagi molt bé.
Adéu-siau.
i el Tito de Vergüenza,
que...
que todo el mundo la llama
pa' la guardilla.
Yo te recuerdo
a ti, mi hermano.
Y cuanta gente por tu casa
ha pasado.
¿Quién no la conoce?
¿Quién no ha estado?
Y tus o miles de personas
la han pisado.
Gente diferente,
gente sonríente,
gente de mente
que siempre enloquece, que esté pasajera, que valió la pena.
Gente, gente que quiere más fiesta.
Esta es la historia de una casita
que todo el mundo la llama pa' la guardilla.
Noches riendo, noches llorando,
noches hablando, noches cantando yo con mi hermano.
Noches de vicio, noches de locura.
Noches de verde, noches de brujo, noches de fino.
Gente diferente, gente sonriente y gente demente,
que siempre enloquece, que esté pasajera, que vale la pena.
Gente, gente que quiere más fiesta.
Esta es la historia de una casita
que todo el mundo la llama pa' la guardilla.
Años de frío, años de calor
Y días sin estufa y sin ventilador
Y estoy recordando que en estos diez años
Que dime, ¿tí, estoy en tu casa?
¿Quién no ha fornicado?
Gente diferente, gente sonriente
Y gente demente que siempre enloquece
Que esté pasajera, que valió la pena
Y gente, gente que quiere más fiesta
Esta fue la historia
De una casita
Todo el mundo se acordará
De la guardilla
Música