Josep Ardila, què tal?
Molt bé, molt bé.
Com s'està pel carrer?
Molta caloreta avui, s'està molt bé.
La veritat és que sembla que s'ha destapat una miqueta el cel
i que fa sol a la ciutat de Tarragona.
Josep Ardila, després de passar pel Teatre Metropola
amb tot aquest cicle magnífic, eclèctic,
amb tot aquest seguit d'actuacions,
entre altres coses, ja sabeu que avui i demà
hi ha tot un seguit d'espectacles,
hi ha Ràdio Nicosia avui a Tarragona,
i això també és un esdeveniment important,
perquè recordem que és una iniciativa coneguda universalment.
Per això ja forma part del passat.
Després has anat a preguntar sobre una qüestió
que estem incidint des de primera hora del matí,
de fet és una de les notícies destacades de la jornada.
Avui us estem preguntant què us sembla
acceptar la proposta d'organitzar els Jocs del Mediterrani de 2013,
ara que Grècia renunciarà perquè diuen que no tenen dinerets
per tirar endavant aquesta iniciativa.
Per tant, en lloc de continuar apostant
per la nostra candidatura del 2017,
dic calla, que ho avançarem...
I ho fem al 2013.
I has preguntat al carrer.
Hem preguntat això, 2013 o 2017.
És una mica la pregunta que es fa a molta gent.
I algú t'ha dit què? De què m'està parlant?
Sí.
Hi ha molta gent que no sabia exactament com anava el tema
i, per tant, havia hagut d'explicar una miqueta
i llavors sí que m'han donat la seva opinió.
N'hi ha que diuen que, home, el 2013 seran més joves
i que, per tant, que endavant.
N'hi ha d'altres que diuen, home, millor que ara
fem una mica de diners, fem un cavall de diners
i llavors el 2017 encara en tindrem més
i podrem fer més coses per a la ciutat.
Per tant, hi ha opinions de tot tipus.
Si et sembla, escoltem.
Oh, perfecte.
Doncs vinga, recollim aquests testimonis.
Per Tarragona seria un abans.
Trobo que aquí a Tarragona tenim el mar,
tenim moltes coses i...
A veure, que ho facin als Jocs Mediterranis, com dius.
Per Tarragona seria un abans.
en compte, o sigui, en turisme, en diners, economia...
I aniria bastant bé perquè afavoriria la ciutat de Tarragona
i tant...
O sigui, com nosaltres ja tenim les escultures,
tenim tot això de la tàrraco i tot,
suposo que estaria molt bé.
No ho sé, jo ho trobo bé, avançar uns anys.
Perquè així, a mi m'agafa més jove,
la gent li agafa més jove i llavors...
Ja no és el 2017 que ja dius, bueno, ja vindrà.
No, d'aquí un parell d'anys tampoc és tant.
El 2017 que tindrem més cèntims, eh?
Que ara estem una miqueta malament.
Millor treball i després d'aport.
Però primer treball, eh?
Serà.
Oh, és important això, perquè si no...
Eh?
El 2017.
M'és igual una...
Jo vull sàpiga quant costarà la ciutat això,
quants diners costarà.
Quan haurem de pagar els...
Però això ell no t'ho pot dir.
Ah, no, no ho saps.
Però clar.
Bueno, és igual, 2013.
Sí.
2013, per què?
2013, no sé, perquè aquestes coses com més aviat millor.
Se resolen, ho fas, disfrutes,
perquè quan hi hauràs molt més anys així enrere,
t'acosta més.
Te vull dir, no sé, a mi m'agradaria que com més aviat millor.
I trobo que això posa en marxa la ciutat,
li dona, no sé, ressonància...
Que existim a Tarragona, eh?
Vostè què en pensa?
Jo penso millor el 2013,
perquè jo me va la pajar en mano,
que ja ho tenim,
perquè el 17,
ve a veure si no ho donen o no.
Exacte.
Si tenim més possibilitat que sigui en el 2013,
doncs el 2013,
perquè la tendríem quasi segura, no?
Parece ser.
I el que se trataría, claro,
es...
Podemos tener las infraestructuras,
no las podemos tener,
pero si esa sigue,
no hay que desaprovechar la ocasión.
Allò el 2017,
perquè crec que hi ha més temps per preparar-ho, no?
Perquè ja estàvem programats per en aquesta data,
potser ara tot això fa avançar les coses
i potser és més precipitat.
Bé, doncs mira,
potser provar-ho el 2013,
si hi ha més bones expectatives,
per què no?
El millor és que es faci quan estava programat,
avançar-ho, no sé els motius,
però bé, l'opinió mía m'estava bé
que sigues al que ens havia fixat.
Pienso que cuanto antes mejor,
o sea, que ahora es el momento,
Tarragona está en un buen momento
y creo que es conveniente hacerlo ahora.
Sí, sí.
Ja ho veus que no sé,
no ho sé comptar exactament més 2013 que 2017.
Sí, però està bastant...
Però més o menys, eh?
Més o menys igual a det.
Home, i no li has pogut contestar a aquest senyor
quan costarà la ciutat, eh?
No li he pogut contestar.
En aquell moment, clar, no teníem les dades.
Ja ho ha dit aquella senyora.
Ell no t'ho pot dir, però ho fa, no?,
a preguntar-ho.
En fi, doncs, escolta, són parers
que, lògicament, no tenen cap valor estadístic
ni de bon tros,
però sí que recullen algunes de les opinions.
De ben segur que en els propers dies
se'n parlarà, ja es va fer ahir,
recollint les primeres reaccions que hi ha hagut,
per exemple, des de l'oposició
o des de persones que tenen una expertesa
i una experiència en el món de la gestió de l'esport.
En fi, la propera setmana,
jo crec que ho pairem tots al cap de setmana.
Que estigui més paït, a veure què en diu la gent.
La propera setmana anirem ampliant.
Moltíssimes gràcies, Josep Ardila,
per aquests testimonis.
Que vagi molt bé.
Que vagi bé, adeu-siau.
Adéu-siau.
Ara passant gairebé quatre minuts,
s'han de dos quarts d'una,
fem una petita pausa
i de tornada saludarem Pep Calvet.