Són tres quarts de dotze del matí, matí de dijous, 23 de setembre, matí de Santa Tegla.
Aquesta és la cintoria en directe de Tarragona Ràdio.
I el 96.7 de la freqüència modulada i també a tarragonaradio.cat.
Recoperem l'emissió després de l'averia elèctrica, del tall en el subministrament elèctric que s'ha produït cap a un quart d'onze del matí
i que ens ha obligat a suspendre malauradament la nostra programació especial del dia de Santa Tegla.
Demanem especialment disculpes a tots els oients, tarragonins i tarragonines que estaven escoltant fa una hora i mitja pràcticament la nostra retransmissió en directe.
Estàvem precisament a l'interior de la catedral de Tarragona amb el nostre company en Didac Bertran i en Joan Maria Bertran a l'assistència tècnica
escoltant l'ofici solemne del dia de Santa Tegla en un acte litúrgic presidit per l'arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol Balcells.
Com dèiem, una averia elèctrica greu perquè ha afectat a milers d'abonats del centre de la ciutat de Tarragona, ha obligat a suspendre les nostres emissions.
De fet, durant més d'una hora ha faltat el subministrament elèctric en bona part del centre de la ciutat i en tota la zona dels voltants de la plaça Imperial Tarracó,
l'Avinguda Roma i també la Rambla Nova no han funcionat els semàfors i ha faltat el subministrament a tots els establiments públics, tots els establiments comercials i també els pisos particulars.
En fi, ha estat una averia elèctrica, segons sembla, FECSA garanteix que la averia està resolta, per tant insistim en demanar disculpes en un dia tan important com aquest, el dia de Santa Tegla.
El dia gran de la festa en què Tarragona Ràdio ha preparat una programació especial que havia arrencat a primera hora del matí amb la reemissió de l'espectacle de Dames i Vells
i que després havia seguit amb l'emissió en directe de l'anada a ofici amb la nostra companya Núria Cartanyà i els comentaris d'Enric Garriga.
Això sí, ho hem pogut seguir en directe, la sortida de tots els elements del seguici popular amb les autoritats en l'itinerari i en el trajecte que han fet des de la plaça de la Font fins al pla de la Seu.
Tot això us ho hem pogut oferir en directe després i un cop estàvem ja escoltant l'ofici solemne de Santa Tegla és quan s'ha produït aquest tall en el subministrament elèctric.
En fi, esperem que s'hagin resolt definitivament els problemes i que a partir d'ara us puguem seguir oferint en directe i sense cap altre entrebanc aquesta programació especial de Tarragona Ràdio avui, Diada de Santa Tegla.
Ja fa una estona que s'ha acabat l'ofici a l'interior de la catedral.
Ja fa una estona que els elements del seguici popular han començat a baixar des del pla de la Seu pel recorregut habitual del carrer Merceria, carrer Major, baixada Misericòrdia i plaça de la Font,
on també suposem que ja des de fa una estona s'està fent la tradicional tanda de lluïment de tots els elements del seguici popular.
Així que tornem a l'exterior per veure si podem continuar oferint-vos tota aquesta programació especial que després continuarà a partir de la una amb la Diada Castellera de Santa Tegla i amb les quatre colles de la ciutat.
Però ara el que toca és escoltar, viure l'ambient d'aquest matí de Festa Major des de la plaça de la Font amb tots els elements del seguici.
Així que tornem a l'exterior amb la unitat mòbil amb Lluís Comas ara a la part tècnica i amb Núria Cartanyà també als microfons.
Núria, molt bon dia.
Molt bon dia, Ricard, i molt bona Festa Major també a la Sílvia García, que la tenim aquí als controls tècnics a l'estudi.
Doncs sí, la plaça de l'Ajuntament, la plaça de la Font, que està plena de gom a gom i us ho diem,
a més amb una perspectiva molt xula perquè estem a dalt de l'Ajuntament, en un dels balcons, justament en el balcó, un dels que queda dins de la sala de plens,
per entendre'ns on tenim tota la instal·lació mòbil, la instal·lació per poder fer aquesta retransmissió en directe.
Des del balcó de l'Ajuntament, doncs, la plaça presenta una boníssima entrada, com es diu en el tema futboler.
Diríem que està tota plena fins a mitja plaça i que es va omplint a poc a poc.
Jo crec que fins i tot pot arribar a emplenar-se encara més de cara al voltant de la una, quan es faci la diada castellera.
De moment han passat diferents elements del seguici, això està en dança des de les 11 que s'ha realitzat la tornada de l'ofici
i que a partir d'un quart de 12 aproximadament han anat entrant als diferents elements del seguici a plaça
i fent les seves respectives tandes de lluïments.
No sé si ho aprecieu pel so, no sé si ens arriba molt bé el so des d'aquí dalt on som,
però estem escoltant el picar a terra dels bastons que porten el ball de Valencians.
Una mica de so ambient i us expliquem el que ha passat i el que encara ha de passar a la plaça de la Font.
El trucó funciona, d'aquesta tanda de lluïments, funciona de la següent manera.
Els alamès i els dic van baixant pel carrer Major, tornen d'ofici
i van entrant a la plaça de la Font, precisament per la baixada de Misericòrdia.
Llavors fan tot un passadell central fins a arribar a un escenari que està col·locat davant mateix de la porta de l'Ajuntament.
És un escenari, potser m'enganya la vista, però jo diria que és més ampli, més gran que el d'altres ocasions, que el d'altres anys.
Té també una boníssima megafonia i això és important perquè la plaça, pel que estem veient,
any rere any està més plena i per tant necessita que el so es pugui amplificar prou
com perquè arribi fins a tot a les últims racons de la plaça de la Font.
Doncs bé, dalt d'aquest escenari, ja us dic, situat just davant de la porta de l'Ajuntament,
és on pugen els diferents elements i realitzen la seva exhibició.
Bé, els elements de foc o el bestiari, per entendre'ns, fan la seva exhibició a baix, a plaça,
no pugen dalt de l'escenari, seria una mica complicat, imagineu-vos la molassa pujant, no?,
de quatre en quatre a les escales per accedir a l'escenari.
Però sí que aquest entenimat serveix molt bé perquè els diferents valls, doncs,
et puguin fer la seva demostració i es vegin alçada perquè la gent, doncs, apreciï tot el detall
amb què es realitzen els diferents valls.
En especial atenció, diria jo, als valls parlats, com per exemple la balla de Diables,
els versots satànics, que escoltarem d'aquí una estona,
perquè jo diria que dins la tanda de lluïment és un dels moments més esperats.
Estem veient a plaça, en aquest passadís central, que s'estan esperant ja,
que és la cua del seguici que conformen els valls.
Ja us dic, del l'entenimat, encara fent la seva representació al ball de Valencians.
A veure, deixeu-me, treu el cap, justament.
Doncs mireu, m'he equivocat, eh? No és el ball de Valencians, els bastons m'han traït.
No, no, no, no, és el ball de Pastorets.
És el ball de Pastorets.
Immediatament els segueixen, esperant torn a la plaça, al ball del Set a Patats Capitals.
Veiem després la Moixitanga i ja, doncs de nou, la senyora de la ciutat.
Aquesta senyora que, amb tanta reverència, hem saludat abans a l'anar d'ofici,
acompanyada al darrere de la senyora per totes les autoritats municipals,
que clar, també tornen d'ofici i són els que tanquen realment tot el seguici.
Els darrers hem entrat a l'Ajuntament.
Per cert, que durant aquest impàs, en què ja us hem explicat que, malauradament,
hem estat sense subministrament elèctric, per tant, no us hem pogut oferir
la retransmissió des de Tarragona a ràdio, ja en sap greu.
Però hem vist coses, coses que us explicarem tot seguit.
En aquest impàs de temps, en què no podíem parlar,
ens hem esmunyit per les escales de l'Ajuntament, hem pujat aquí dalt,
i hem vist imatges tan curioses com l'àliga, que volia sortir...
L'àliga volia sortir al balcó de l'Ajuntament, també volia saludar des de dalt,
i llavors hem vist com pujaven l'àliga per les escales,
cosa relativament fàcil, per als qui hi estan acostumats,
però el que està més difícil ha estat entrar-la, com us diria,
a la sala davant del saló de plens.
Fer-la passar per una porta de vidre, que, clar,
veig normalment l'espai perquè hi passin les persones,
però no una bèstia d'aquestes característiques.
Llavors veies el portador de l'àliga i els altres aligués,
que l'anaven guiant, ell, baixa, compte, que toca la corona dalt,
que trencarem la porta, tenim el cap solucionat, atenció, que piquem amb l'ala, no?
Finalment se n'ha sortit i ha pogut saludar, també,
des del balcó principal de l'Ajuntament.
I un cop el Vall de Pastorets ja ha sortit del munt de l'antarimat,
perquè els elements van entrant en aquesta tarima i van sortint,
es van retirant cap a darrere l'Ajuntament,
alguns d'ells entren també al hall de l'Ajuntament.
Doncs bé, fet això, el proper pas i els que estan actuant ara mateix
són el ball dels set pecats capitals que no pugen a l'antarimat tampoc,
sinó que ho fan davant de l'antarimat, però a peu de carrer, per entendre'ns.
És la retransmissió en directe d'aquest matí de Festa Major,
que us ho esteu oferint des de Tarragona Ràdio,
amb la Núria Cartanya i el Lluís Comas des de la plaça de la Font.
Aprofitem per recordar que a partir de la una del migdia
podreu seguir en directe la Diada Castellera
amb les quatre colles locals, amb les quatre colles de la ciutat,
en una retransmissió que portaran a terme els nostres companys,
Javier Belló, Raquel Sanz i Josep Ardila, amb el micròfon autònom.
I des d'ara i fins a l'una també s'afegeix a aquesta programació especial
des d'aquí, des dels estudis de Tarragona Ràdio.
I esperem que ja sense cap incidència en el subministrament elèctric,
la nostra companya Sílvia García.
Sílvia, molt bon dia.
Bon dia, Ricard.
Bona dia, Maria.
Bona dia de Santa Tecla.
Gràcies.
Déu-n'hi-do, quin dia.
Doncs amb la Sílvia García, des dels estudis,
amb la Núria Cartanyà, des de la plaça de la Font,
podrem seguir aquest matí de festa major fins a la una,
en què prendran el relleu els companys de la Diada Castellera.
Així que, Núria i Sílvia, bona dia de Santa Tecla també.
I endavant.
Gràcies.
Igualment, Ricard.
De fet, el Ricard el retrobarem en la retransmissió
que farem aquesta tarda a partir de les set
de la processó del Bras de Santa Tecla,
un dels actes més solemnes de la festa.
Però això serà aquesta tarda.
Ens queda encara molt de matí.
a Sílvia, si et sembla, repassem els actes.
Jo, mentrestant, vaig baixant les escales de l'Ajuntament
perquè ara m'agradaria ser a baix
per poder captar tot el seu ambient, d'acord?
A dos dies, fantàstic.
Anem a veure quins són els actes que tenim per aquest dia
tan especial com és Santa Tecla.
i ara mateix, com heu pogut sentir, des de la plaça de la Font
està la tanda d'enlluïment del seguici popular
amb tots els vallets.
Ara entraven a plaça, segons ens confirmava la nostra companya,
els set pecats capitals.
Després la Moixiganga, els valls de bastons de l'Esbar,
el vall de Turc i Caballets, el Patatuf, els cerclecs, etcètera, etcètera.
A partir de les dotze, si us voleu apropar a la plaça del Fòrum,
davant del Bartòfor, el brindis popular de les festes.
És el moment de celebrar un altre Santa Tecla.
Brindis amb cava per a tothom que s'hi vulgui afegir.
També a les dotze, aquest cop,
el casal de la gent gran de la Mercè,
vall de bastons de Tarragona.
A tres quarts d'una, a la plaça de la Font,
entrada a plaça de les Coyes Castilleres.
I a la una, a la plaça de la Font,
i ho seguirem en directe per Tarragona Ràdio.
Castells, torres i pilars,
a càrrec de les quatre colles de la ciutat.
I a la tarda, a dos quarts de sis,
on des del campanar de la catedral,
toc de vespres.
A les sis, al Caixa Fòrum,
visita comentada d'aquesta fundació de la Caixa,
al carrer Cristófol Colom, número dos.
També a les sis, a l'embalat de la plaça
de Berdeguer fins a les dues de la matinada,
Santa Tecla Gastronòmica.
La Tecla Tapa.
A les sis, a la catedral,
els camps del Vespre Pontificals.
A un quart de set,
des de la plaça de la Font,
l'anada de la processó,
amb el seguici popular i les colles castilleres.
Un quart d'hora més tard,
a dos quarts de set,
a la plaça de Dames i Vells.
Dames i Vells,
30 anys gaudint de la festa
i 30 anys gaudint dels seus versots.
A les set,
des del Pla de la Seu,
la processó del braç de Santa Tecla.
Cap a les vuit de la tarda,
allindada a la catedral,
apareix el Tabernacle de la Santa.
La banda Unió Musical
interpretarà la marxa de Santa Tecla
i els campaners engeguen el repic general
fins que perden de vista la relíquia.
A les set de la tarda,
els estudis de Ràdio Sant Pere i Sant Pau
els farà un taller familiar,
a càrrec del Ceradai de Catalunya.
A les vuit,
i també a dos quarts de deu,
de nou a la plaça de Dames i Vells,
Dames i Vells i 30 anys.
Igual com diuen ells,
però diferent.
Ja fa 30 anys
del seu retorn a la festa.
Locació,
Sumareix.
A un quart de deu,
aproximadament,
al Pla de la Seu,
l'entrada del braç de Santa Tecla,
un dels moments
més emotius de la festa.
Moment que recordem.
Us oferirem en directe
aquí,
a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
A les 10,
a la plaça del Fòrum,
davant de Fruites i Verdures Mar,
els darrers parlaments del Vall de Serrallonga.
A dos quarts d'onze,
des de la punta del Miracle,
es podrà veure
els castells de foc
de Santa Tecla.
A les 10,
a la Rambla Nova,
davant del monument de la Sardana,
Sardanes,
de festa major,
amb la cobla,
Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
A les 11,
els jardins del Camp de Mar,
concert dels d'Igual
i Rassaca.
A les 11,
a la plaça de la Font,
Nic de Rumba Catalana
amb Los Manolos
i Vergüenza Agena.
I jo no sé si continuar
o connectem ràpidament
cap a la plaça de la Font
on es troba
la nostra companya
Núria Cartanyà.
Núria?
Hola, Sílvia.
Hola.
Jo és que havia agafat carrerilla,
havia agafat a la plaça,
però he dit,
home,
però que estem en directe a la plaça.
Hi ha més actes,
però ja els recordarem, eh?
Sí, sí,
que aquesta xica
no pararà
fins a la Santa Tecla
de l'any vinent.
No, no, no.
Volia acabar almenys el dia, eh?
Ben fet.
Per dir, no,
dic almenys que sàpiguin
o ho tinguin més
que apuntat a la seva agenda.
Ens quedem en només tres actes.
Espera, espera, Sílvia,
sílvia, sílvia.
Díguem.
Emprenen la vostra lluta
i Tarragona serà llograda.
Vista Santa Tecla!
Suposo que haureu intuït ja
quin és el ball
que està ara mateix
a l'Antarimat.
Sílvia, és el ball, va.
Què dius tu, què dius?
A veure, hi ha un angelet molt maco.
No?
Sí, hi ha un angelet,
una angeleta, més aviat.
Angeleta, angeleta.
Sí.
A veure, s'escolten
els cabells, no?
Sí, els passes.
Tenen les passes,
tenen cavalls,
i són els turcs i cavallets.
Són els turcs i cavallets,
sí, sí.
M'ho imaginava.
Veus, angeleta, eh?
Veus aquí, hem fallat una mica, eh?
Doncs estan ara mateix
fent el seu ball ballant.
Bé, la gent hauries de veure
la quantitat de càmeres de fotos
que es veuen des d'aquí.
Càmeres digitals,
aquestes portàtils petites,
fins i tot càmeres de filmar,
de vídeo,
però càmeres d'aquelles també
semiprofessionals,
amb objectius enormes,
amb panoràmiques.
Vull dir que...
Escolta.
Deu estar pensat en la fototecla,
saps, de concurs de les festes,
i es mira en una altra manera, eh?
Jo crec que sí,
com que turcs i cavallets
és un dels valls,
jo diria, més acolorits,
perquè vulguis que no,
tant els turcs com els cristians,
diguéssim,
porten diferents vestimentes
de diferents colors,
mira, ara els acaben de sotmetre,
els turcs sempre perden, eh?
És el que diuen sempre.
És la tradició,
és la tradició.
Si algun dia el canviéssim malament, eh?
Ara t'imagina que dames i d'ells
sempre guanyessin els vells,
i no les dames com és tradicional.
Clar.
Alguna cosa que fallaria, eh?
Seria la Santa Tecla al revés.
Com usaps?
Algun any segurament que podia passar, no?
Per donar-li el tom a la truita,
però ara per ara...
De moment encara no cal,
perquè mira que els veiem any rere any
i que sempre és el mateix ball,
ara saluden a tota la concurrència,
a tota la plaça de la Font,
i ara venen els aplaudiments.
Els nens amb una cara de...
És increïble de veure
els ulls esbatenats que fan
i la cara de sorpresa,
com si fos la primera vegada que ho veuen
els grans també, eh?
Ho veiem any rere d'any,
però jo crec que no necessita de canvis,
perquè ens agrada molt.
Sembla la novetat cada any.
I a més,
molta de la gent que fa molts anys
i molts que s'arrosseguen
precisament per les festes
i que surten els diferents...
podríem dir,
tan bestiari com grups de festa,
que ho fan amb la mateixa il·lusió
any rere d'any.
Doncs sí, mira,
tenim un oient d'aquesta casa,
deixa'm explicar curiositat.
Explica'm.
Un oient d'aquesta casa
que participa en els tors i cavallets,
el David,
el David,
i que justament s'ha deixat barba
per l'ocasió.
Ahir va passar per Tarragona Ràdio
i diu, ostres,
David,
on vas així?
i diu,
però és que clar,
surto,
ho faig de...
ell fa de cavallet,
però en fi,
que creia que era més a dir
en deixar-se barba,
té un aspecte com a més bèl·lic
i sí, sí.
Mira,
els més petits,
això aquest ball segur que és el que triomfa més,
de fet els aplaudiments ja,
ja arrenquen de bon començament,
pugen a l'antarimat,
al ball del Patatú.
I que són petits,
si per la Santa Tegla Petita,
recordem que ja vam comentar
que eren petits,
perquè són criatures,
per la Santa Tegla Gran
també són petits, eh?
Jo crec que sense l'antarimat,
Sílvia, no es veuria, eh?
No crec que no, eh?
S'hauria de fer una bona rotllana
al voltant d'ells.
Els colors,
perquè surto la imatge visual també,
estaríem jugant amb camises blanques
i pantalons blancs,
faldilles,
en el cas de les noies,
amb floretes,
combinat amb un murat,
un murat lila,
que dona una sensació de pau
que aquesta gent no ha trencat mai un plat,
eh?
Aquests nens,
amb esperdenyes d'aquelles catalanes,
per entendre'ns,
amb vetes que pugen fins al turmell,
les de ballar salvanes de tota la vida.
Sí, sí, sí.
I ara que estan ballant
i fan voler ja les faldilles,
home,
un ball que té la seva dificultat,
perquè van puntejant,
com si es tractés d'una sardana,
més o menys,
van fent puntes,
però després fan una giravolta
que els implica un canvi de parella.
I no s'equivoquen, no?
I saps què passa, Sílvia,
amb aquest ball del patatú,
que falten...
Falten dretes, eh?
Falten nens.
Sílvia, falten nens.
Tu ets una nena,
de la gran majoria és una nena.
A veure, ara et comptaré,
mira, veig un nen
molt concentrat, eh?
Sí.
Dos, potser,
tres,
un nen que li ha tocat una nena més alta
i jo té una mica difícil per fer-la volta.
I la majoria de personatges femenins,
masculins, perdona,
de pantalons,
doncs estan interpretats per nenes, també.
Nens de Tarragona,
apunteu-vos al ball del patatú.
que va sortir,
jo no sé quanta cua hi tenen,
perquè ja saps que normalment
hi ha moltíssima gent
que vol integrar-se en els grups
que surten per les festes
i que tenen autèntiques cues de gent
apuntats,
esperant en llista
per poder formar part
d'aquests diferents agrupacions, no?
El que passa és que, clar,
si hi ha més nenes que nens,
s'hauran d'esperar.
I això que deies, Núria,
sí, sí,
animem a totes les criatures de Tarragona,
a tots els nens que formin part.
no només de la patatú,
sinó dels balls de bastons.
I tant.
I no només es porta l'àliga,
que jo sé que hi ha una autèntica febre
per portar l'àliga,
ja sigui la gran o la petita.
I tant.
Però tenim el bou,
tenim el lleol,
tenim la molassa.
El patatú,
el ball del patatú
que està a punt d'acabar.
A veure, últims compassos.
Un far aplaudiment.
Acompanjats pels grellers,
els bordons,
que fan una cara,
doncs,
jo sempre els localitzo,
els bordons,
ja sé qui són,
perquè són els que no costumen
a fer més cara de cansats,
de no parar durant tota la festa.
I en canvi,
aguanten i van a tots els actes.
Doncs el ball del patatú,
com dèiem,
que és el lligam potser
entre la Santa Tecla Petita
i la Santa Tecla Gran.
No?
Són els que estan al mig.
Exacte.
que on és la ta de la hora.
ara deu estar a punt de pujar al Vall de Cercolets,
que és un altre d'aquells moments
també magnífics que podem gaudir.
En què hi ha molta canalla, també.
I que deu estar a la plaça, pel que he pogut sentir
d'aplaudiments, deu estar a la plaça a rebentar.
I això que encara no ha arribat cap de les colles castelleres.
Sí, quan entrin a plaça a les colles castelleres,
que clar, no es veuen, eh?
Així com abans a l'anar d'ofici sí que dèiem
grups de camises, ara
no. Jo crec que estan en algun lloc
concentrats. Deuen estar cadascú
potser amb el seu local, d'altres potser
hauran quedat més o menys a propet de la plaça
de la Font, com és el cas
de Sant Peri, Sant Pau i també
els xiquets del Serrallo.
Quan arribi la munió de camises, que entraran tots
en bloc i a voràs, ja.
Hauran de fer un bon passadís, eh?
La música que acompanya el Vall de Cercolets, no?
Sí.
Sentim-ne?
La música que acompanya el Vall de Cercolets, no?
Sí.
La música que acompanya el Vall de Cercolets, no?
Gràcies.
Gràcies.
Ara, Sílvia, que és l'aplauriment, no sé si ho sentiu, si ho aprecieu la diferència, és quan ha pujat un nen petitó, petitó, petitó, no sé si és nen o nena, caldria veure-ho, amb un mini-cerculet a dalt.
També, doncs, acolxada o sustentada en la corona que formen tots els cerculets junts.
Està mirant per aquí, i està documentat l'any 1577, eh? I que va estar recuperat l'any 1985. També estaran d'enhorabona amb ells.
Aplaudiments també quan baixen al ball de cerculets de l'Enterimat, i escoltàvem també aquests picarols, aquests cascabells, que duen enganxats al turmell, i que acaben de fer, de conformar el so de la festa.
El ball de bastoners de l'Esbar Santa Tegla.
El ball de bastoners de l'Esbar Santa Tegla. Tenim aquí el company speaker, el locutor també de l'acte, que va explicant a la gent tot el que va pujant,
perquè pensa que la plaça, Sílvia, és això que dèiem, l'Enterimat ja permet veure, visualitzar, però clar, la plaça està plena com un ou, eh? Fins baix, ben bé de tot.
Sí, sí, no, està plena, va ser el que dèiem. A més a més, avui, dintre del que, després del que ens havien comentat els homes del temps,
estuquen fusta, el dia s'està aguantant força bé, faixa fogor, perquè fa un dia maco, no, Núria, vosaltres que esteu patint, diguem-ne,
faixa fogor perquè hi ha aquell sol, com t'ho diré, aquell sol que està tapat pels núvols, però que deixa aquell ressol,
sí, un sol adormit, i deixa aquell ressol que ens fa, que et surtin les roguetes dels ulls, saps què?
Sí, clar, no fa prou sol, per ulleres de sol, però igualment matxaca, i el pitjor de tot és que, la veritat és que amenaça pluja,
hi ha aquella sensació d'humitat, clar, hi ha aquella sensació d'humitat que d'un moment a l'altre pot cabre alguna cosa.
Però com que veiem el sol, estem tranquils.
Sí, si no, i que aguanti, eh, que aguanti, si pot ser tota aquesta jornada...
Que no se'ns mulli braç, que ja se'ns va mullar el braç de menjar, el pastís, que no se'ns mulli el de veritat aquesta tarda.
Del nivell que va caure, eh, aquest dia.
Bé, però deixem el tema, deixem el tema i ens centrem a Medalla de Sons de les Bars de Santa Tecla,
que és aquesta ara mateix,
amb flauta, si no recordo malament, són el...
Aquesta, en final, flauta flabial.
Terci, en final del ball.
Ah, que us arriba bé el sombi, en senyora.
No, fantàstic, eh?
Vale, és que estem a peu d'escenari, jo crec que és el millor lloc perquè estem entre els altaveus
i el lloc on executen, on toquen els músics, no?
Llavors, enganxem d'un costat i de l'altre.
Mira, més curiositats.
Digue'm.
Hem vist ja fa una estoneta, eh, que entraven tots els... les autoritats, entraven ja a l'Ajuntament.
Per tant, ells diguéssim que ni que anaven tancant el seguici, han agafat una tercera
i ja han arribat amb la senyera, ja han descarregat la senyera a l'Ajuntament i han pujat.
De fet, alguns d'ells s'ho estan mirant des del balcó de l'Ajuntament, eh, lloc privilegiat.
I, per altra banda, tenim un munt de persones, de tècnics de l'àrea de cultura
que estan controlant que tot, doncs, estigui en lloc de l'àrea de cultura, de l'àrea de festes també,
que estan adonant pas als diferents elements del seguici.
Penseu que arriben, els elements del seguici arriben a plaça.
Llavors, els que han d'abujar l'escenari, el que fan prèviament és passar per darrere l'escenari
i se situen a l'entrada al hall de l'Ajuntament i allà esperen el seu torn.
De manera que, quan baixen uns, de seguida ja pugen els altres.
És una manera que anem bastant més ràpid.
Clar, perquè si no, són moltes hores.
I amb això tirem un paper fonamental tots els tècnics de cultura que estan
i de festes que estan ajudant en aquestes dates que porten.
Hi ha més d'una 15 o 19 dies treballant a peu de carrer
i més tota la feinada que han fet abans de producció i organització.
A més, també és el que dèiem, que es fa l'acte més àgil de cara a la gent que ho està allà vivint.
i si fa un dia, per ser-lo com el d'avui, dintre del què, tranquil·litat,
però si fa un dia de ple d'aixafogut amb molta calor, fins i tot els grups mateixos també ho agraeixen.
Que tot això vagi, doncs, com a de, no?, una mica d'estendit, bastant ràpid,
anar, jo què es diu, a cara barraca, no?
Puja un grup, acaba de fer, demostrar el que s'ha fet, fer la tanda de lluïment,
baixar i, com ell t'hi diria, es prepara l'altre amb tota la seva gent hi ha
per poder disfrutar del seu moment.
És llarga l'actuació, eh?, dels bastoners.
Crec que aquesta és la sortida per la forma.
Val, no?
Què vols dir, que ara se'n van, és molt bé, tens raó,
ara ja se'n van cap a baixar de l'escenari, però anem picant.
Exacte.
I vam mirar a poc a poc, perquè és un dels moments que sembla que no,
una mica complicat, perquè, clar, has d'estar picant
i has de veure, a veure, cap on va el teu company,
si és dreta o esquerra,
i després anar baixant de mica a mica les escales,
encara que moltes vegades els picadors, allà a les escales,
has d'aturar-te, literalment, baixar les escales
i continuar picant després.
Sílvia, com ho sap, tu, això?
De casualitat.
De casualitat, de casualitat, aquelles coses que dius,
mira, m'he de fixar, m'he de fixar,
va i mira, va i mira.
La Sílvia, que té un passat bastoner, eh?
Viu que sí.
Recordem cada any, però és que és veritat, té un passat bastoner
i molts dits picats, no, Sílvia?
Buà!
No t'ho podria explicar, eh?
A més, te n'adones de quan hi ha hagut una picada així,
perquè ha deixat de sonar el bastó i ha sonat un...
Ai!
No és per posar una mica de san i fetge a l'assumpte, eh?
Ja, ja.
Però la veritat que hi va un moment que estàs,
o s'escolta un ai, literalment,
i llavors allà el dit ja ha començat a fer de les seves.
El ball de Gitanes.
Oi, a punt de entrar...
Engrascador al màxim, aquest ball, eh?
Doncs sí, també dels més acolorits,
dels que fan, com diríem, més petxoca de fotografiar.
Gent que badalla, gent d'aquesta de la festa,
que està badallant, eh?
Una mica dormirets ja per tota la intensitat de la festa
i pel sol, perquè ara sí que cau un sol d'aquells que dius,
m'acabaré de posar l'orenga.
Ara sí.
Mària, aquests que badallen, entre tu i jo,
soles que encara, com deia la nostra companya aquest matí,
no anem a dormir.
Clar, clar.
No badallen d'aporniment, eh?
No, no, no.
No us ho penseu.
Estan fent esmorzar.
Escolta, hem vist uns a esmorzar, Sílvia, avui.
Què dius?
De menjar arrengada i tots de porc, abans de les 9 del matí.
No m'atreviria jo amb aquests esmorzars.
Jo sé que són de forquilla i galinet, però jo no m'atreviria.
A mi li fem el trolejant de sempre,
una miqueta de cafè per posar-li el cos.
Passa que, clar, aquesta gent que viu la festa intensament
part un desgast, i llavors jo crec que es causa poc,
ara ja els tenen païts.
Sí, sí.
Però ja està cremat.
Els delanteries teus ja.
Ara ja està.
Doncs mira, ara estan enllaçant les cintes,
la blava i la vermella,
doncs estan enllaçant al voltant del cetre.
Com sempre, perfectament.
Allò que diem de camí ja se m'hagessin embolicat, clar.
A més, pensa que s'ha de tenir una coordinació.
Sí, perquè si no n'hi ha qui ho desenllaci, això.
Exacte.
I s'ha de fer bé amb una força limitada, diguem-ho així,
perquè després a l'hora de sortir també es pugui fer el mateix.
Sí, sí.
I ara estan amb les castanyoles,
tenen el seu ballo vell que recorda bastant a la jota,
sense precisar més, perquè evidentment hi deu haver diferències.
I ara és aquell moment tan bonic en què s'aixequen les caldilles,
i hi ha les anàgues de fons.
Clar, clar.
Que jo crec que a part seria escandalitzant molt,
però avui en dia...
Ja ho tenim més que sumin.
Ho tenim molt, sumin.
Sí, és veritat.
Estava pensant que ahir,
dins del que era el...
el sortiu de la seguiti popular de Santa Tecla,
veies que tots anàvem així com de festa,
però és que quan arribava al Vall de Gitanes,
era com si hagués sortit de nou el sol a la tarda.
Érem quarts, més o menys, d'avui, quarts de nou,
quan van sortir per la plaça del Fórum,
que és on els vaig poder arribar a veure.
I, clar, amb la seva energia, la seva potència,
renovàvem de nou la plaça, no?
És el que dius, mira, que torna a passar una altra vegada,
que no passa res.
A més s'agraeix perquè són ja dels últims balls que hi ha
i ves com una mica una rabifalla.
Hi ha molts balls, eh, que són animats i tal,
però sé que aquest és molt festiu.
Sí, sí, sí, sí.
Fa dels seus crits.
A banda de la música que l'acompanya,
que és de festa major, que és de saltar i de ballar,
ells mateixos es nota, no?,
aquesta energia que hi passen.
Ara sembla que...
Ja ho tenen tot lligat, ja?
Mira, estan agafant les cintes
i sembla que les intentaran desligar
perquè se les estan mirant en plan de vinga.
Ho tenim bé? Preparats?
Som-hi?
Mira.
Doncs sí, ara estem desfent el camí.
Esista immédiat.
Senta Mandat.
Esista immédiat.
Esista immédiat.
Ei, ja, ja.
Esa guildaqulista.
faux pas.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Molt bé, veus?
Sous-titrage Société Radio-Canada
de les arrels que es tenen més que assumides del que posteriorment seran els castells, això,
i després la moxidanga, que ja en parlarem.
Cascavells també, picarols, com ens deia l'Enric aquest matí, que és el mateix,
cascavells de picarols que porten enganxats els turmells
i que els donen un aspecte bé, una mica més festiu, no?
Sí, sí.
No és el mateix que la camisa ratllada o els pantalons blancs, com passen amb les colles de castells, s'entén.
Aquells els donen un altre toc original, no?
I tampoc necessiten tanta gent. Quanta gent més o menys hi ha sobre l'escenari?
Mira, sobre l'escenari, dos, quatre, sis, vuit.
Vuit homes ferms i drets.
I ja veuràs quines figures més maques que ens faran.
Tu que tens la peu de plaça, mai millor dit?
Doncs mira, us ho explico, estic asseguda a les escales que pugen en aquest enterimat,
perquè realment portem moltes hores aquí i jo que estic cansada,
tu imagina't totes les persones que estan vivint tota l'estona entre la multitud.
Nosaltres estem en un lloc reservat, una miqueta apartat, diguéssim que,
entre les tanques, on comença tota l'ajentada, i l'escenari.
Estem a la zona de mitjans, per entendre, perquè ara estem còmodes.
Però tu imagina't tota la gent que des de primera hora que està seguint tots els actes de peu,
amb motxilles, molts d'ells habitllats ja amb el mocador o amb el barret,
i totes les criatures, el cansat que han d'estar i el que aguanten.
Sí, sí, sí. A més, tenint en compte que fins ahir a la tarda encara hi havia col·legis.
Qualcosa que han de fer aquest tàndem, festes, col·legis,
i avui poder gaudir al màxim, al 100%, diríem, de la festa.
Que bé sonen.
Molta samarreta de Santa Tegla d'enguany, eh?
La samarreta de la corbata.
Sí, molta agrada, eh?
A més, perquè dona això, un toc d'elegància, la corbata, no?
Sí, tot i que als petits els hi senta molt divertida, perquè clar, fa molta gràcia, no?
Perquè els veus tots esmanegats i hi ha amics bruts,
talla amb les bermudetes i feig pous, vaja, i la samarreta de la corbata.
I realment n'hi ha moltes de talla petita, eh?
Sí, sí, sí.
Jo crec que en guany des de l'Ajuntament i des de l'organització, diguem-ho,
s'han curat amb salut i hem oblidat que tothom pugui agradar a la festa,
ja siguin grans, petits o petitíssims, perquè hi ha de totes talles, eh?
I de tots colors.
Ara han fet la seva figura al Vall de Valencians.
És una mena de torre, quatre persones a la base,
tres en un segon pis, coronat per una persona que puja fins dalt de tot.
Clar, comparat amb els castells que veurem després de plaça, si tot va bé,
és molt poca cosa, evidentment no és un castell,
però és una construcció, una torre humana, per entendre'ns que es tenia el genèric.
Ara es treuen el mocador blanc que duien enganxat a la cintura
i els agafen els mocadors, doncs, per parelles,
amb cada mà agafen una punta del mocador
i van anar fent una mena de pont per on passen els altres companys per sota.
I d'aquesta manera acaben de concluir en ball.
Que ja us dic, sembla, jo la veritat el veig molt masculí,
en el sentit que els seus components són molt ferms,
perquè per fer aquestes construccions humanes se n'ha de ser,
però després fan uns saltirons i els cascabells
que els dona una imatge molt divertida, molt distesa.
A més a més, s'ha de tenir força equilibri, crec jo,
per poder fer aquest depèn de com aquestes construccions
i després l'agilitat suficient per continuar el ball,
però clar, és el que es fa, no?
Sí, sí, i ritme, perquè ara el sentíem tocar a les castanyoles, també.
Jo crec que aquí, per exemple, comentaves, no?
Ja que són gent gran, la que surten a aquest ball,
seria molt complicat o potser més complicat
de poder fer-ho per part de la canalla,
encara que seria més àgil perquè serien els que pujarien, no?
Sí, s'haurien de plantejar potser construccions més petitones, no?
No ho sé, potser l'edat també seria important.
No ho sé.
S'hauria de mirar, sí.
Home, després veus aquells enxanetes, res,
de tres anys que pujan a dalt i pujan a dalt a una alçada enorme
i clar, ja no t'estranyes res, vull dir que potser, no ho sé,
potser sí que seria un dels balls a recuperar de cara a la Santa Tegla Petita.
Mira, potser li hem tret la idea amb algú, eh?
No ho sé dir res.
Fan rotllanes dalt de l'escenari,
es tornen a lligar aquest mocador blanc a la cintura
i sembla que van a realitzar una altra construcció,
m'ho sembla millor, ja s'acomiaden.
Ara es posen una mica en filera.
Sí, faran una altra construcció perquè veiem,
molt senzilleta, ja és la final.
Ara pugen un damunt de l'altre, fan filars de dos, per entendre'ns.
filars de dos, per fer la salutació segurament a la gent.
Sí, saludant amb les castanyoles el valencià, diguéssim, que està dalt,
que queda d'enxaneta.
Filars de dos que es van girant
i que ens representen ara una imatge fins i tot gairebé bíblica,
gairebé religiosa, perquè representa com una creu.
Els que estan a dalt tenen els braços oberts,
picant amb les castanyoles
i fan una mica la imatge del crucífix.
I baixen, fent aquests pilars, baixen les escales de l'enterimat.
Ve a ser una mica en petitet el que veurem de mal,
a baixar dels pilars, doncs, i això, però molt petitet.
Exacte, clar, clar, només amb dues persones,
el que passa és que fan potser aquest monument conjunt, no?,
que porta molta vistositat.
A més a més una persona amb braços en creu,
com deies tu, amb aquest volumant de cos,
imposa, no?, per la forma i per tot.
El ball de cos, seria ara.
I mentrestant, ara feia referència a l'espeaker,
el locutor feia referència a la Diada Castellera,
que començarà en breu a la una del migdia,
no sé si falta molt, Sílvia.
Doncs aproximadament uns 20 i...
M'han dit una miqueta més, 37 minuts, més o menys.
Tant?
No, t'ho dic que tant, 37 minuts per la una?
Sí, et dic que tant, perquè...
36.
Em xoca veure que en els enterimats que han instal·lat,
com ja fa uns quants anys, no?,
aquí hi ha el peu de l'Ajuntament,
en què es posen els companys periodistes
que han de retransmetre en directe
el que és la Diada Castellera.
Ja estan preparats.
Doncs ja estan preparats.
que, home, ja han d'agafar bon lloc,
han de començar a mirar
totes les altres viades de Santa Tecla
per després comparar, per fer...
I encara et queda un dels balls, Núria.
Sí.
Podríem dir, tu que estàs tan a prop de l'escenari,
més arriscats, eh?
Què vols fer?
Home, que ha de venir al Ball de Diables, eh?
Ah, sí, home, i tant.
Per això.
I aquí tindràs una miqueta d'espurnes, foc,
i la lluita, faranja, com sempre passa,
entre els diables i Sant Miquel.
Sí?
És el sant que després ens diu,
jo, visc a Santa Tecla.
Tenim ganes d'escoltar els versots, sí.
A veure, de què aniran en guany?
Encara que jo crec que si mirem una miqueta l'actualitat,
ho tenen, entre cometes, força fàcil, eh?
Home, de temes...
Poden fer moltes referències.
De temes n'hi ha, eh?
Sí, sí.
Hem pogut sentir, parlant de temes que hi ha,
ni de referències, hem pogut sentir d'ames i vells,
més que veure'ls.
Sí.
I de n'hi do en guany, eh?
No sé si comparat amb altres anys s'han arribat a superar,
però potser l'acondicionament de la plaça de dames i vells,
l'escenografia i tot el que, jo crec que en guany és superior, eh?
I recomanable al 100% per aquesta tarda,
perquè puguin anar a veure tota la gent,
les últimes, les darreres representacions de dames i vells.
Dames i vells, que a més em sembla que el retransmetrem encara,
de nou, per tant, la gent que s'ho ha perdut,
l'hem passat pel cínic, per les nostres zones,
les zones de la ràdio de la ciutat,
crec que era a les 8 del matí.
Exacte, sí.
Però em sembla que aquest migdia el tornarem a retransmetre.
A aquesta taula, després de la Diada Castellera,
molt bé, retransmetrem el pregó de les festes
per a aquells que tampoc l'hagin volgut escoltar,
que escoltin a Natàlia Rodríguez,
la nostra pregonera d'enguany.
També recordarem de nou la Cercavila de Santa Tecla,
un acte que vam revisar ahir, a la tarda,
i després de nou escoltarem dames i vells
abans que a les 7 de la tarda
estiguem en directe a la processó de Santa Tecla.
Tot això és el que és previst.
Just després recordem de la Diada Castellera
de la plaça de la Font, que faran possible
en Lluís Comas, a la part tècnica,
en Josep Perdila, en Xavier Belló i la Raquel Sanz.
I ara sí que tenim a dalt de l'entèrimat
els picarols, els cascabells, que ja els escolteu,
del Vall de Cossis.
Crec que és una de les formacions
en què els cascabells li donen un sol més característic.
I els crits de festa.
I si tu ara no me dius que són al Vall de Cossis,
jo te diria que són al Vall de Llicanes, per la forma, eh?
Pels crits que fan, per la festa que porten.
Pels crits, i també per la força i el saltar,
que deduin que estan fent...
La veritat és que el vestit que porten,
la indumentària que porten, és bastant sobria,
bastant seriosa, i a més els cossis, no?
No deixen de ser com una mena de barrets de copa,
que els donen una imatge,
doncs això, més aviat, apagada, per entendre'ns.
I sèria, potser sèria tot.
No és el color que tenen altres valls.
Però sí que el ball que fan,
i acabant-ho de conformar amb el so dels cascabells,
doncs els dona aquest aspecte lúnic i festiu
que tothom s'hi anir, eh? Mira, mira, tothom aplaudint.
Sí, sí, sí, una festa, una autèntica festa,
el que estem vivint a Tarragona,
a la plaça de la Font,
i amb la tanda de lluïment,
a seguir, sí.
A veure, aquí ja moriria jo també, eh?
Aquí estaria jo també aplaudint, eh?
Deu pesar molt, Núria, aquest barret que porten?
El cos, sí, en fi, deu pesar molt?
No ho sé, no ho crec.
No ho crec, no ho crec.
No ho crec, no ho crec.
No, però, perquè, pensa que els de més
és un dels últims recuperats del ball de cosis,
i per tant, vull dir, ja van tenir en compte
a l'hora de fer-lo,
que fos prou lleuger el barret,
que és el més aparatós.
Clar, pesar potser no,
però que sigui aparatós,
això ja em penso que sí,
el deuen portar lligat amb agulles o alguna cosa al cap.
Escolta, i ara ens avisava el comentarista,
l'hoctor, que s'ha acabat ja
tot el que són els valls del seguici,
però veiem ja els diables preparats.
Has fet aquí una parada sistemàtica, eh?
Que dius...
Però, però, però,
és que allò que esperàvem.
Sí, sí, a veure de què tractarà,
perquè ja saps que som molt picantons.
A més, no tenen pèls a la llengua, eh?
No, sí, que tenen.
A vegades fins i tot algú podria dir,
home, que brutos, no?
Es passen de rudes.
Bé, depèn de com...
Home, en algun moment segur que algú
s'ha posat les mans al cap.
Depèn del protagonista, diguem-ho així,
que ho ha patit, no?
Clar, clar.
Són limonis, són limonis.
Ells hi veuen des d'una altra perspectiva,
des de la perspectiva que ara estan aquí
i que d'aquí una miqueta
tornaran cap a les bandes més fosques de l'infern, no?
Ai, que ens plouen espornes, mare de Déu,
que encara ens tremarem.
Deu il Temsa?
També estu die.
Ari!
Fins demà!
Sí, Sílvia té de confessar que el tema de les espurnes el porto fatal.
Llavors jo m'he apartat, però ara me'n vaig agafar altaveu
per escoltar ben bé el que ens han de dir.
Lucifer, s'atenàs totes les seves corp.
Una recomanació d'altres anys.
I la diablesa volentota.
En el que acabi de parlar,
en el que acabi de parlar,
torna cap a un altre lloc, eh?
M'agéns.
El nostre ball de diables
ja ha tornat al carrer.
Per dir-vos les veritats,
d'aquest món tan mentider.
Jo sóc el gran Lucifer
i de l'infern aquí he vingut
per poder-vos demostrar
que sóc el més gran banyut.
Del mandat d'en Ballesteros
ara n'haig de fer balans.
Quatre anys
més aviat tristos
que el cap de tots els d'abans.
La ciutat dels sociades
és com la de Convergència.
Som capital per decret
però vivim en decadència.
Si hi ha algú que no ens visita
des d'allà l'any 2003
no hi veurà cap diferència
que aquí no ha canviat res.
El mercat està per fer.
La façana, virtual.
De la resta, no en parlem.
Cap promesa electoral.
En lloc de mamar-li tant
a l'arcabisbe Pujol
podries haver acabat
el teu projecte farol.
Què conya et passa en l'església?
Que et deuen algun favor?
O és que el tros d'aquell primat
et va salvar de l'avor?
Ballesteros, ets inútil.
Tarragona, tome i els grans.
Només saps fer una cosa
amagar-te sota un nant.
La trompeta del judici
em sembla que estic sentint
i sense escoltar les veus
els senyals vaig descobrint.
Alerta!
Alerta, diables meus!
Pareu molta atenció
que els núvols del cel s'apropen
de quin cens do la remor.
Serà nostra la victòria
si no ens falten els talals.
Aquesta és la nostra festa
i la dels focs infernals.
Bimbalé!
Doleu de verta!
Més!
Bé!
Si tant forn aneu a tocar
forn o verra no veiem
perquè triomfem millor
a la golla tocarem.
Els àngels que són el cel
ja els vénen totes les pors
en escoltar el forn a pic
d'aquests infernals tan mos.
A tu!
A tu!
A tu, estic mascaron,
et nomeno capità.
Capità d'aquesta tropa
que Sant Miquel vencerà.
Amb la força que jo et dono
tots els àngels de Miquel
ràpid hauran de morir
per tal de derrotar el cel.
En donar-me el teu poder
en aquesta gran empresa
el triomf en la batalla
no ens vindrà pas per sorpresa.
Amb foc infernal
cremeu les esquadres de Miquel.
Bona serà la notícia
de la derrota del cel.
Fem tots junts foc a l'instant.
En combat,
sense defensa,
set rajos i set ballestes,
els set llancem amb ofensa.
La victòria és nostra!
Sòc el primer
i el més el teu.
el més esbel
i enginyós.
Em faig dir-l'èvia tant
i com jo
no en trobaréu dos.
Tampoc en trobaréu dos
de l'Urbanat
i competents.
Sota l'ombra d'en Castillo,
aquest xicarell on d'ens.
Ara
tanca la para alta.
Chapant Bar sí que disfruta.
Jo no sé si és regidor
o seré no el fill de puta.
deixa de destruir l'oci
i baixa'm-hi al port un rato.
Ballarem una batxata
mentre
et demò l'aparato.
Et demò l'aparato?
Potser 144
Potser us sembla malament, però a mi m'hi diuen masmona.
Sóc garrepa i sols me'l cito, quan la meva bossa sona.
Cal jubilar-se als 70, dicten els socialistes.
És un pla encobert, masquí, per protegir els seus artistes.
És vergonyós i fa pena veure cantants mil·lenaris
que aprofiten la política per seguir pels escenaris.
Los Manolos, l'Axem Buston, Bossé, la Darma i Serrat
compensen actius favors pagant tota la ciutat!
Esbodeus és el meu nom.
I de baixes en tinc tres.
Tres de llargues i aixecades.
Suposo que m'heu entès.
Els pecats de la Coloma ja estan tots redimits.
Després que per Sant Magí tots li veiéssim els pits.
Per la tecla que organitzi, mis regidores mullades.
Ella, Crespo i la Fueria.
Totes venen pitonades.
I que torni per un dia la gran Mercè Martorell.
Doncs no puc ni imaginar-me el topless de la Rossell.
Crespo i la Fueria.
D'Alfagor sóc jo, el més gras.
I sóc col·laf de la vena.
Quan m'afarto, sóc feliç.
I no em domina cap pena.
S'han acabat les corrides.
Són nació antitaurina, civilitzats i europeus.
Vaja, de classe molt fina.
El poble ha dit la seva.
I la Fiesta Nacional ha tingut un democràtic fiat.
I la Fiesta Nacional ha tingut un democràtic fiat.
I...
I la Fiesta Nacional ha tingut un democràtic fiat.
Bona nit! Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
i drets infernals que preteneu d'arribar al poder de l'únic Déu.
Espera't a tremolar.
Tremolar davant teu.
Si tens el poder del cel, jo tinc el foc de l'infern.
Angelet, et caurà el pèl.
Miquel, la festa que fem tu no la faig arribar.
En cas que t'exis a tu, a l'infern es va entregar.
Prova les armes i mira el poder d'aquesta creu.
Totes les vostres coses aviat ho rendireu.
Prova, prova les armes i mira.
Si a la terra has arribat en nom de l'ésser suprem, ja ho tens tot que has guanyat.
El poder et ve del cel, però guerra contra guerra,
jo tinc el foc de l'infern per llançar sobre la terra.
No t'espantis, Lucifer, que sempre seré ta guia.
Mai no t'esempararé la meva companyia.
Al teu costat estaré unida, com a mestressa.
I en aquest vall de diables, jo seré la diablesa.
Això serà si no em toca una mesa electoral.
És pitjor passar allà un dia que et facin un tacte rectal.
Catalans, ja les teniu aquí, les putes eleccions.
Prepareu-vos per l'ancid farcit de distraccions.
Punxercós i carretero.
La patètica, camacho.
El mentira, el zapatero i el payaso, el corratxo.
El mas, la reba i la torta.
L'anglada i l'ardiveva.
Aquest gran pacte polític em fa envenir cada lera.
Igual que tu, ja saps que sóc la superàrdia.
Indigna de tu, Miquel.
De tu, Lucifer, amiga i destructora del cel.
Sóc més forta que Sansó.
Sóc d'ama i saps que ho faré.
I amb aquest garibet curt, el cervell el llevaré.
Enrere de l'infernal, que el de l'alga queda un xat,
per destruir el mascarón i el Lucifer el malvat.
Aquesta esposa que porto és el meu dòl que ens pida,
de una perversa i cruel, com n'estreca tanteïda.
Fuig d'aquí per res, diàmels meus!
Fins meus, Lucifer meu, per res cald, us esperteu,
que si el punyol no em falla, en la guerra no perdreu.
Jo sóc l'alcanza de Sans Miquel,
que és el cel que he vingut per matar tots aquells benyuts.
Ai, diables, quina vergonya, sentir com l'esneu a Tarragona.
Prou jo d'aquestes indescències.
No us poseu humils capellans,
l'estimeu petits, jugues i grans.
Tanta Tegla, nostra patrona,
acabem tots aquests diables,
que són grans i responsables.
Visca Tarragona!
Visca!
Visca la Fusta Major!
Visca!
Visca!
Visca el fuh!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca goal!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
No, no, no, no, no, no.
I així s'acaba el Vall de Diables i així s'acaba també la Tampetalló i Vent.
Ja et deia, Núria, que aquí depèn de qui en tingui la pell suau, malament, eh?
Perquè aquí no se salva ningú, ningú, ningú dels seus versots, els Diables.
Ara, Sílvia, ara et sento.
Ara m'has sentit que no se salvava ningú dels Diables,
ningú d'aquests versots, els Diables, que anaven amb les seves puntilletes ben afilades, eh?
Sí, no, no, no, no, no s'ha salvat ningú, eh?
No han deixat a ningú dret, diguem-ho així.
Títere en cabeza, no?
Sí, sí, al final les forces del bé, clar, l'Arcangel Miguel, doncs, ha guanyat,
però vaja, s'han quedat a gust.
I et diré una cosa, Sílvia, que jo m'he fixat avui,
a més, com que hi ha un sol d'aquests que no acaba de sortir,
es veuen totes les coses, doncs, d'una altra manera, no?
Estaven totes les autoritats del balcó de l'Ajuntament i els Diables,
mentre els anaven criticant amb el microfono i l'àmbric,
s'anaven dirigint a ells, eh? Cara a cara, sí, sí, sí,
tota la crítica a Ballesteros l'ha fet el diable pertinent, cara a cara.
I la cara, per exemple, que portava l'alcalde, que portava l'alcalde...
No, no, no, es va a tothom, totes les autoritats, somrient, i tant,
i entomant la crítica.
Jo crec que no pot ser d'altra manera, perquè ja forma part de la festa.
Sí que és veritat que cada any jo els trobo més àcids, eh?
Més punyents.
Més punyents i més encertadets.
En el sentit que potser no divaguen i se centren molt en coses que han passat
durant aquest any a la ciutat, molt atents a l'actualitat.
I més mordaços, això sí, sense pèls a la llengua, com diem.
Directament, com es diria la iugular, si fossin vampirs no deixarien sang, eh?
Sí, sí, ara també és això, eh?
Molt bona compostura de les autoritats d'entomar-les,
doncs amb el somriure a la cara i des del balcó de l'Ajuntament, donant la cara.
Sentia per aquí el micròfon ambient, Núria, que deia molts dels nens que estaven per allà al voltant teu.
Sí.
M'ha caigut un petard, m'ha caigut un petard.
És que hauries de veure com ha quedat tot l'enteniment,
tot l'edat de les restes de les carretilles aquestes que portaven.
Doncs Sílvia, com anem de temps? Quina hora tenim?
Doncs mira, ara mateix passam gairebé dos minuts de tres quarts d'una,
i si abans em deies que ja estaven preparats,
ara deuen estar més que preparats perquè no crec que triguin gaire
a fer acte de presència a les quatre colles de la nostra ciutat a la plaça d'Elefons.
Els companys periodistes sí que estan al seu entenimat.
Jo, mirem, permeto el luxe, ara que no en veu ningú, de pujar a dalt,
ups, que no caigui, dalt de l'entenimat de l'escenari
i veig una jantada increïble, càmeres, moltes càmeres,
ficades en un lard de dalt també i a alçada per poder captar les imatges,
però encara no veig l'entrada de camises a plaça.
Pot ser que estiguin esperant que hi hagi moviment,
gent que se'n va cap als cantons, cap a les barres,
que, clar, deixen espai al mig, en aquest moment hi ha impàs,
hi ha gent que potser ja se'n va a dinar perquè no vol veure la Diada Castellera
i suposo que d'un moment a l'altre ja faran entrada les diferents camises a plaça.
Núria, més que dinar potser el que volen fer és escoltar-ho potser per Tarragona Ràdio,
que els hi recomano al 100%,
i anar a descansar una miqueta per agafar embranzida,
perquè encara ens queden molts dies de festa,
que sembla que això s'ha d'acabar avui i demà,
i recordo que es continua també durant aquest cap de setmana,
que continuen els actes que es fan d'altres històries.
Doncs sí, una agenda d'actes, Sílvia,
que si vols pots repassar,
o no sé com ho tenen ja els companys de la retransmissió castellera.
Veiem que avui, avui, avui amb gorres,
tenim el Javier Balló, la Raquel Sants,
comenta els dies.
Comenta els dies.
El Josep, per dir-la, que no tenen alguna cosa, a veure com estan.
Hola.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Heu agafat aigua?
No, encara no, però bé, com que hi ha un patrocinador aquí fabulós,
esperem que ens caigui alguna ampolleta d'aigua.
Raquel, tu tens veu d'haver sortit aquesta nit, eh?
Sí.
I l'anterior, i l'anterior.
Ja, i tu com ho portes?
Meia culpa.
La meva veu he de reconèixer que és d'encostipat, eh?
Ja ho veus, eh?
Ah, però estàs 70.
A més, el Javier avui ha vingut amb gorra,
que jo crec que sou prudents després de l'altre dia,
que m'ho passa malament, a diumenge.
Sí, tot i que avui sembla que potser no ens farà falta del tot,
però la veritat és que aquí, a la façana de l'Ajuntament,
amb diades castelleres que poden durar,
doncs més de tres hores, si no portes la gorra,
els que ja tenim poc pèl, no ho patim, eh?
Doncs ara començarà la diada castellera.
Jo, Sílvia, si us sembla, ja ho deixo aquí.
M'acomiado, mireu, des de les 9 del matí que us hem ofert,
l'anada ofici, després l'ofici a les 10,
mira, malauradament, interrompuda la retransmissió
per aquest tall de subministrament elèctric
que hem patit a Tarragona Ràdio,
però que hem pogut tornar a recuperar a partir de les 12,
per explicar-vos també la tanda d'alluïments
aquí a la plaça de la Font,
i tot seguit donem el relleu als companys
perquè ja ens expliquin com anirà la diada castellera.
Sílvia, ja està.
Doncs, Fantàstic.
Doncs, Núvia, gràcies per tota la feina,
per haver-te aixecat ben d'hora,
perquè avui des de les 9 del matí ja estaves allà puntual
per explicar-nos què és el que passava.
Per què no t'has esmorzat, has esmorzat contundent.
Ja t'ho explicaré.
Ah, per això ho deies abans, d'acord, d'acord, sense que...
Ja t'ho explicaré.
Bé, però s'ha agafat, jo que es diu,
has recarregat molt bé les piles,
i ens ha arribat, jo crec, per tota la gent
que no pot estar in situ a la festa,
ens ho has anat perfectament.
Gràcies.
Que queda molta festa per davant.
Escolta, visca Santa Tegla, visca Tarragona.
Visca, gràcies.