Pràcticament dos quarts i mig d'onze del matí.
Aquí seguim en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Deixem de banda les qüestions polítiques
que ens han ocupat durant els darrers minuts.
Ara volem parlar d'altres temes,
d'una iniciativa de la qual ja vam parlar ara fa unes setmanes
quan estava plenament en marxa,
una iniciativa que ja ha acabat,
de la qual podem fer balanç.
Es tracta de la nova edició del programa Tu ajudes
que ha engegat l'obra social de Caixa Tarragona
que ha permès que més de 60.000 clients
d'aquesta entitat financera
hagin participat, hagin votat,
hagin opinat sobre on havien d'anar
els diners de l'obra social
destinats a entitats sense ànim de lucre.
Ja s'han donat a conèixer els resultats.
Avui, d'alguna manera, volem fer balanç
d'aquesta nova edició del programa Tu ajudes
conversant amb el director general
de l'obra social de Caixa Tarragona, Javier Bas.
Javier Bas, bon dia.
Bon dia, moltes gràcies.
Primer, una valoració molt genèrica
d'aquesta nova edició del Tu ajudes.
després d'entrenar amb els detalls.
Esteu contents? Esteu satisfets?
Sí, sí, sí, la valoració és positiva
perquè un any més, igual que l'any passat,
hem assolit una participació per part dels clients
de Caixa Tarragona molt important,
més de 60.000 clients,
gairebé 61.000, perquè són 60.878,
és a dir, està més a prop dels 61.000,
com l'any passat, que no dels 60.000.
En tot cas, una participació molt alta
que s'ha repetit,
és la quarta edició de Tu ajudes
i, per tant, això demostra que és una manera
de gestionar una part important dels recursos
de l'obra social que està molt ben acceptada,
no només per part de les entitats,
sinó també per part dels clients.
I per part de les entitats,
ja sabíem que hi havia un augment
dels projectes presentats,
això ja en vam parlar en el seu moment,
i ara, veient els resultats,
doncs el que veiem i el que comprovem també
és el que una mica intuïem,
que és que aquest caràcter de preferència social
dels projectes que els clients ja havien manifestat
en anys anteriors d'aquest any,
continua i fa un petit,
una mica més enllà encara.
I no és una novetat,
ja es veia, ja es va donar
en les anteriors convocatòries,
però en aquesta, doncs,
igual i una mica més.
L'augment de projectes presentats
a la convocatòria,
l'enteneu per alguna raó
o per diverses raons?
Com heu analitzat aquest augment?
Crec que, a veure,
hem passat de 200 projectes,
més o menys,
en números rodons el primer any,
a 400 el segon,
a 700 el tercer,
800, 843 aquest quart any.
Crec que és una evolució,
en aquest quart any és una evolució natural,
hi ha un cert increment,
però que ve després d'uns anys
en què hi ha hagut més increment.
L'explicació i la valoració que en fem
és que també les entitats accepten
de molt bon grat aquesta manera
de gestionar
i de canalitzar les col·laboracions
o els recursos econòmics
de l'obra social en Berselles,
que ho coneixen cada cop més,
per tant,
participen cada cop més,
però al mateix temps
també ho valoren positivament.
Recordem,
per situar els oients,
que l'obra social de Caixa Tarragona
destina en guany
un milió i mig d'euros,
en números rodons,
aquesta col·laboració,
aquestes aportacions
que fan entitats privades
sense ànim de lucrar
a través d'aquest programa
tu ajudes.
De forma també molt sintètica,
perquè això per ràdio
és segurament més difícil
d'explicar
que si estiguéssim
en un mitjà de premsa escrita,
on han anat destinats
aquests diners?
És a dir,
com s'han anat repartint
aquests diners
segons les votacions
dels clients?
Sí,
nosaltres classifiquem
els projectes
presentats per les entitats
en set àmbits
temàtics distins,
però dintre d'aquests set àmbits
podem fer encara
alguna altra agrupació
més simple,
i una agrupació
que podem fer
i que venim fent
any rere any
és agafar
els tres àmbits
de caràcter més social,
més assistencial
també en alguns casos,
que són els projectes
d'integració social,
més dependència,
més gent gran,
perquè molts dels projectes
de gent gran,
en realitat,
podrien classificar-se
perfectament molts,
la immensa majoria
dintre de dependència
o fins i tot
de dependència bàsicament.
Bé,
aquests tres àmbits,
integració social,
més dependència,
més gent gran,
aquest any
és,
vist el resultat
de la votació,
que analitzen,
s'emporten al 46,5%
del pressupost disponible.
En anys anteriors
ja s'enduien
un percentatge important,
estàvem parlant l'any anterior,
si no recordo malament,
del 44%,
però això deia
que s'ha revalidat
i una mica més,
és a dir,
ha augmentat
el 46,5%.
Segurament és una tendència,
en fi,
que ja ha anat augmentant
al llarg dels darrers anys
i que demostra segurament
doncs una sensibilitat
en general de la societat
per determinades qüestions.
Potser fa 5 o 10 anys
hi havia una sensibilitat
més accentuada
en altres àmbits
com podrien ser
el del medi ambient
o la cultura
i l'educació
i ara,
potser per circumstàncies,
en fi,
generals,
fins i tot de la crisi
pot tenir
algun efecte col·lateral,
s'està augmentant
aquesta aposta
del client,
del client de Caixa Tarrona
per aquests temes socials
o de dependència
o de gent gran.
Sí,
això és el que ens ve succeint.
L'àmbit de l'educació
també està augmentant,
també està any a any
i si ho veiem
en perspectiva històrica
veiem que també
té un percentatge
que en aquests moments
és del 16%,
no tinc aquí les dades
dels anys anteriors,
però també ha anat creixent
en aquests dos o tres últims anys.
L'últim capítol,
el que hem menys votat,
curiosament,
és el del temps lliure
i l'esport.
Aquí ho atribuï...
Esport de base.
I esport de base, sí.
Sempre ho hem d'aclarir,
això,
no esport professional.
Bé,
en fi,
no sé si cal buscar
una explicació
a totes les decisions.
És a dir,
aquesta és la decisió
dels nostres clients
i així és el resultat.
Pot ser perquè
potser és un dels àmbits
on hi ha menys entitats
que han concorregut
o també,
simplement,
perquè les preferències
dels clients
s'orienten cap a un altre tipus
de projectes.
Això,
si parlem de percentatges
dels grans números,
però si mirem la llista
dels projectes
que han tingut més vots,
més suport,
doncs,
això encara es fa més evident.
Si agafem
el projecte més votat
a FANOC,
associació de nens amb càncer,
un projecte aquí a Tarragona,
però segueix
la Montanyeta,
és a dir,
l'associació de paràlisi cerebral,
l'associació provincial
de paràlisi cerebral
que té el centre
de la Montanyeta.
Tercer,
Alzheimer,
associació d'Alzheimer
de Reus i Baix Camp.
Després trobem
la lliga contra el càncer
de les comarques de Tarragona.
Després,
l'associació contra el càncer
de Tarragona.
I després,
en sisent lloc,
tornem a trobar
l'associació de familiars
de malalts d'Alzheimer,
en aquest cas de Tarragona.
Màgina era de Reus,
ara és la de Tarragona.
És a dir,
clarament,
els primers llocs,
n'han manté sis,
però si anem fins a vint,
veurem
que la immensa majoria
tenen aquesta orientació.
Malalts d'Alzheimer,
malalts de càncer,
discapacitats,
paràlisi cerebral,
etcètera.
Ja que ha citat
aquests sis primers,
els més votats,
recordem que, per exemple,
aquests sis rebran aportacions
entre els 20 i els 30.000 euros.
Hi havia un límit, no?
Sí,
el límit són 30.000 euros.
30.000 euros,
que és el que s'emporta la FANOC.
Sí, exacte.
Això va en funció
dels vots en rebuts?
Sí, sí, sí.
El funcionament és molt simple.
El número de vots
que es rebut
significa,
sobre el total
de número de vots
emesos,
un percentatge.
Aquest percentatge
és el que l'entitat
s'endú
del pressupost disponible,
amb un límit,
que són aquests 30.000 euros.
per exemple,
els 390.000,
391.000
vots
rebuts
per la FANOC,
probablement,
traduït a percentatge,
hauria sigut
una quantitat
una mica superior
als 30.000 euros.
En aquest cas,
ha funcionat
aquest mecanisme
limitador
del màxim.
No molt per damunt,
però potser una miqueta
per damunt hauria quedat.
També hi ha un mecanisme
que limita per baix, no?
Sí, exacte.
Aquí es va establir,
en funció de buscar
un objectiu
de l'eficiència dels recursos
de l'obra social,
que aquelles entitats
que, feta la distribució
del pressupost,
de l'import,
quedessin per sota
dels 500 euros,
doncs en aquest cas
no se les abonarien
aquests diners
i aquests diners
es redistribuirien
entre totes aquelles entitats
que sí queden per damunt.
Però són majoria
les que sí queden
per damunt
d'aquests 500 euros.
Estem parlant
de l'ordre
d'un 70%
que tenen
quantitats superiors
als 500 euros
i per tant
participen
de la distribució
d'aquest import.
Són un total
de 556 entitats
respecte a les 800
que comentàvem
i la resta
són els que es queden
per sota.
És un percentatge
que es ve mantenint
any rere any.
És un percentatge
que a més demostra
una mica
o que, en fi,
remarca la filosofia
que té l'obra social
amb el programa.
tu ajudes d'intentar
repartir els diners
en molts temes
en molts projectes
diferents
i no canalitzar-ho
i no centralitzar-ho
en tres o quatre
grans projectes?
Sí, efectivament.
Aquest és una de les...
A veure,
el primer element
d'aquest programa
és el respecte
a la decisió
i a la voluntat
dels clients.
Però el que veiem
és que la voluntat
dels clients
és precisament
no canalitzar
això que comentaves ara,
no canalitzar
els recursos
de forma majoritària,
home, no en un,
que això és o dos o tres,
sinó en 10 o en 20,
sinó de redistribuir-los
al màxim possible.
I així és com
fem possible
que arribem
a 556 entitats
que són les que
finalment
veuran beneficiades
directament
perquè rebren
aportacions econòmiques.
Des del punt de vista
territorial,
i això ho havíem comentat
en altres entrevistes
amb Xavier Bas,
perquè la majoria
de projectes
estan presentats
per entitats
terragonines
i afecten
l'àmbit principal
de referència
de Caixa Tarragona.
Des del punt
de vista territorial,
també la majoria
de diners
van destinats
a aquesta àrea geogràfica?
Sí, sí, sí.
A veure,
si mirem els números,
el 57%
dels diners
van a les comarques
del Camp de Tarragona
i un 27%
adicional
a les comarques
de les Terres de l'Ebre.
Però el 9%,
gairebé el 10%
a les comarques
de Barcelona,
gairebé el 5%
a les de Lleida,
i en fi,
Madrid,
Seragòs i Castelló
són quantitats
molt petites.
Això és més o menys
el que ha passat
cada any,
el que ve a passar
en cada any.
Per què passa això?
Jo crec que bàsicament
per dos factors.
Primer,
perquè el nombre
d'entitats,
de projectes
que es presenten
de les comarques
de Camp de Tarragona
i Terres de l'Ebre
és superior
al de les altres comarques.
Per tant,
això ja té
una correlació.
Però, a més a més,
perquè també
el nombre
de clients
que tenim
en aquestes comarques
i de clients
votants
en aquestes comarques
de Tarragona,
Terres de l'Ebre
és superior
al que tenim
en les altres zones.
És a dir,
evidentment tenim
més clients
en aquestes zones,
però al mateix temps
també la participació
del nostre client
de Tarragona,
Terres de l'Ebre
és superior
a les d'altres zones.
És lògic.
Hi ha un arrelament històric,
una relació
de identificació territorial
superior
al que pot haver
en altres llocs.
Un cop recollides
les votacions,
un cop tancat
el programa
tu ajudes,
un cop anunciades
on aniran
aquests diners
a partir de la decisió
a partir de la voluntat
dels clients
hi haurà un acte
de lliurament
de les aportacions
econòmiques
a les entitats.
És a dir,
quines són
les properes passes
que farà
l'Obre Social
de Caixa a Tarragona?
No hi ha un acte
sinó quatre actes.
Farem quatre actes
descentralitzats
territorialment
a Tarragona,
a Reus,
a Lleida
i a Emposta
que agruparan
les comarques
més pròximes
i les zones
més adjacents
que es faran
entre la segona
i la tercera setmana
del mes de maig.
Han sortit ja
les convocatòries
per les entitats,
probablement encara
no les han rebut,
però està a punt
de rebre
i en aquests actes
es lliuraran els convenis
que permetran
de forma immediata
ja la canalització
dels recursos econòmics.
I per tant
les entitats
de forma també
més o menys immediata
segons les seves possibilitats
podran tirar endavant
els projectes.
Sí, sí, sí.
Això és...
Volem fer-ho molt ràpid.
Després de quatre anys
ja hem agafat
una bona agilitat
de tramitació
de la poca,
que tampoc no n'hi ha gaire,
la poca paperassa,
però sí que s'ha de formalitzar
d'alguna manera
d'aquesta col·laboració econòmica
i això,
a dir-ho,
mitjans de maig
les entitats
que ho facin ràpidament,
les poques coses
que s'han de fer,
estaran en condicions
de poder ja disposar
dels recursos econòmics
que és la primera meitat
i un cop justifiquin
la seva actuació
la segona meitat.
Sí, perquè després
un caixaterrón
evidentment fa un seguiment
dels projectes.
Efectivament, sí, sí.
En funció que aquells projectes
es tinguin complint
és quan s'aporta
la segona part
de la quantitat.
Sí, sí,
amb caràcter general
s'aporta el 50%
i és l'entitat
quan ha executat
el seu projecte
que presenta
la documentació
i les seves explicacions
i la documentació
de què és el que ha fet
i en què ha invertit
els recursos
i aleshores,
si tot és correcte
com passa en la immensa majoria
de casos
s'aporta l'altre 50%.
Tenim pràcticament
tancada doncs
aquesta quarta edició
del Tu ajudes
i en la línia
del que ja li havíem preguntat
a Javier Bas
fa uns mesos
sobre què podria passar
l'any que ve,
l'any 2011
quan ja sigui una realitat
la integració
amb altres Caixes.
Teniu ja pensat
com serà,
heu començat a parlar,
a definir
com serà
el Tu ajudes
o el nom que sigui
de cara al 2011?
A veure,
és evident que Caixa d'Arragon
està en un procés
d'integració
amb dues altres entitats
d'estalvis
que se formalitzarà
segons les previsions
entre un o dos mesos.
No corresponen
en aquests moments
el prendre una decisió
sobre quin serà
el futur
de Tu ajudes
perquè no és
el moment processal
correcte,
l'ha de prendre
la nova entitat,
l'entitat que encara
no s'ha constituït,
la prendrà,
però sí que
durant aquests últims mesos
hi ha hagut moltes converses
amb les altres Caixes
i ja parlant concretament
dintre de l'àmbit
de l'obra social,
s'ha explicat,
s'ha compartit
el projecte
i la filosofia
del programa Tu ajudes
i el que puc explicar
en aquests moments
és que els valors positius
que per nosaltres
són molt evidents
perquè això te'n recorden
són molt evidents
que té el programa Tu ajudes
i que ens van impulsar
a crear-lo fa quatre anys
i a mantenir-lo
i fer-lo créixer
durant aquests quatre anys
aquests valors positius
també són compartits
per les altres dues Caixes
que participen
en el procés d'integració.
Per tant,
no hi ha una decisió presa
perquè no correspon
prendre-la
però sí que constatem
que hi ha una coincidència
de visió
sobre els valors positius
que té el programa Tu ajudes.
En aquest context,
en el moment oportú
es prendrà la decisió
que crec que serà
que serà positiva
i serà favorable
mantenir una experiència
que fins ara ha demostrat
que és molt bona
per la Caixa
i per el conjunt de la societat.
Però l'experiència
la mantindria només
aquesta part
de la nova entitat
impulsada per Caixa Tarragona,
per l'obra social
de Caixa Tarragona
o seria una filosofia
que es podria estendre
al conjunt de la nova entitat?
Pensem que tractant-se
d'un programa tan important
i de tant abast
com és el programa
Tu ajudes
que afecta
no a una convocatòria puntual
sinó a una forma de gestió
d'una part important
de l'obra social
és un tema
que ha d'afectar
el conjunt de l'entitat,
de la nova entitat,
no només una part,
sinó el conjunt.
En fi,
d'això ja en parlarem
quan toqui,
que serà segurament
ja en el segon semestre
o en l'últim trimestre
d'aquest any
quan es prepari
la nova convocatòria
de cara al 2011.
Avui del que volíem parlar
sobretot era
de fer balanç,
de fer una valoració
d'aquesta quarta edició
del programa Tu ajudes
que culminarà d'aquí
a unes setmanes
durant el mes de maig
amb els actes
que comentava Javier Basque
es donaran a terme
a Tarragona,
Reus, Tortosa i Emposta.
Quatre actes descentralitzats.
Perdona,
Tarragona, Reus,
Lleida i Emposta.
I Emposta, perdó,
que serviran per descentralitzar
i donar les ajudes
corresponents
a les entitats
que han rebut el suport
dels clients
de l'entitat financera.
Javier Bas,
director general
de l'Obra Social
de Caixa Tarrona.
Moltes gràcies,
que vagi molt bé
i fins la propera.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adeu, bon dia.