D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
Aquí seguim en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ja sabeu els oients del programa, en fi, el general, els tarragonins i les tarragonines,
que aquesta tardor la ciutat celebra els 10 anys de la declaració de patrimoni mundial.
També al llarg d'aquestes setmanes en el programa han anat apareixent
i encara apareixeran moltes persones vinculades a Tarracó,
al món de l'arqueologia, al món també de la política, de la gestió dels monuments,
perquè el que volem fer és analitzar, en fi, com ha passat aquesta dècada,
què ha fet Tarragona en aquesta declaració de patrimoni mundial,
com tenim el conjunt monumental i arqueològic de la ciutat.
I avui hem volgut convidar amb tot un expert en aquesta qüestió.
Hem convidat el catedràtic d'arqueologia de la Universitat de Rovira i Bergili,
el professor Joaquín Ruiz d'Arbuló.
Senyor Ruiz d'Arbuló, molt bon dia.
Molt bon dia.
Si haguéssim de definir-ho d'una manera molt sintètica,
i després ja entrarem al detall,
com creu que Tarragona ha aprofitat aquests 10 anys
de la declaració de patrimoni mundial?
Doncs amb molta feina, moltíssima.
I en una situació complicada.
Recordem que fins fa dos anys l'activitat constructiva,
les promocions, era el principal actiu econòmic del nostre país,
i lògicament una ciutat patrimoni de la humanitat,
doncs l'arqueologia tenia molt a dir,
però se feia la feina d'alguna forma,
no amb tranquil·litat, no amb bona planificació,
sinó amb tot l'enrenou que significava una activitat,
inclús en aquest moment podríem qualificar com desmesurada.
Bé, ara és el moment de fer una miqueta de balanç
i de veure com poder fer-lo millor en el futur.
És a dir, que aquest boom i aquesta bona etapa econòmica,
de retru, ha estat un problema per la conservació
i per la preservació d'algunes restes arqueològiques de Tarragó?
És a dir, ha anat una mica en detriment del conjunt de Tarragó?
No tant en detriment, però sí, podem imaginar que si les activitats,
si s'estan fent cinc promocions a la ciutat,
doncs signifiquen cinc excavacions obertes.
Si s'estan fent trenta, significa trenta excavacions obertes.
I el número d'especialistes que des de la Generalitat
o des del museu o des de la universitat
tenen que tenir cura que tot això es faci d'una forma coordinada,
doncs és el mateix per tres excavacions o per trenta.
Això vol dir que el dia té 24 hores i les hores laborals són 8,
això és la teoria, després la pràctica vol dir que tens que dedicar tot aquest temps.
No vull dir que s'hagi fet les coses malament,
sinó que s'han fet amb un ritme, en ocasions, insisteixo en la paraula, desmesurat.
Ara estem a temps de passar revista i estem en un moment molt dolent,
però tenim també que aprendre d'aquests moments dolents
per, com a mínim, millorar aquestes eines, millorar les eines de coordinació
per intentar tirar profit de tot el que s'ha fet en aquests 10 anys,
que ha sigut molt.
De què ha servit, a part de Tarragona, creu vostè, ser patrimoni mundial?
És a dir, tenir aquesta declaració que va rebre per part de l'UNESCO
el 30 de novembre de l'any 2000.
Doncs ha servit de molt, senzillament, per el que significa.
Recordem-ho que ser patrimoni de l'humanitat no vol dir que de sobte arribin diners
de no sé on, de l'UNESCO per fer coses.
No, no, és només això, un reconeixement.
Però un reconeixement que no ho pot tenir, no tothom,
cada país lluita per lograr que els seus monuments,
que els seus llocs emblemàtics tinguin aquesta categoria.
I això cada any només uns molt pocs llocs a tot el món,
recordem que estem parlant d'una cosa ja no europea, ja no nacional,
sinó mundial, doncs puguin tindre aquest reconeixement.
Hi ha un turisme culte, un turisme, i ja no culte,
un turisme general que quan tu ara decideixes a on vols anar
i escollesses un altre país, doncs el sapiguer que aquest país
té un lloc reconegut com patrimoni de l'humanitat,
doncs ja te fa pensar que seria un lloc interessant de conèixer.
I és veritat que a Tarragona, només en aquest camp,
els companys de museus, amb les seves estadístiques,
doncs ens diu que en els últims 10 anys hi ha hagut un increment
molt significatiu del número de visitants.
Aquest seria només una de les parcel·les.
Nosaltres, com tarraconenses, evidentment el que hem de tenir
és cura que aquesta denominació no la continuem mereixent,
és a dir, que els monuments estiguin cuidats,
que estiguin investigats i que les coses es continuïn fent bé.
Clar, ha parlat des del punt de vista del turista,
del visitant i des del punt de vista del propi Tarragoni,
però des del punt de vista professional de vostè com a arqueòleg,
ha servit també d'alguna manera per preservar millor,
per conservar millor, per recuperar alguns elements arqueològics o no?
Ha servit, però encara tenim d'aprendre a fer les coses millor.
És a dir, en aquest moment a Tarragona,
si alguna cosa se'ns pot, diguem, podem millorar,
és el sistema de coordinació entre les institucions.
Doncs el ciutadà ja sap que en aquest moment tenim per una part
l'Ajuntament de Tarragona,
però per una altra part estan els serveis territorials
de la Generalitat de Catalunya,
per altra part està el Museu Nacional Arqueològic,
per altra part està el Museu d'Història de Tarragona,
per altra part està el Museu del Port, el Museu Diocesà,
la Universitat, la Real Societat Arqueològica,
és a dir, tenim una molt àmplia vertant d'institucions
relacionades amb la tutela del patrimoni
i després amb aquesta gran activitat,
amb aquest gran nombre d'excavacions que es fan.
Tenim que pensar que les excavacions que abans feia referència
relacionades amb la construcció
no formen part d'un projecte, diguem, científic,
que tu excaves el que et sembla interessant
en funció d'unes preguntes que te fas.
No, no, estem parlant d'anar a remolc
d'una activitat constructiva
que el promotor fa la seva promoció,
l'interessa, o la empresa fa la seva tirada
d'una canonada però l'interessa
i és per allà on tenim d'acudir
per veure mapes arqueològics,
però serà un jaciment que estigui amenaçat de destrucció.
És a dir, és una miqueta anar remolc.
Ara el que hem de trobar és el punt
que aquest anar remolc de l'activitat econòmica
vagi d'acord amb una planificació científica
i que aquesta planificació científica
estigui d'acord entre totes aquestes diferents institucions.
Ara que estem d'eleccions,
el ciutadà pot entendre
que això que sembla molt fàcil de dir
des d'un punt de vista tècnic
no és ben bé tan fàcil de lograr
quan les nostres institucions públiques
estan lògicament a l'empar d'una política
que ja està bé que sigui així
però no sempre, repeteixo,
és senzillament un comentari,
és fàcil posar les institucions d'acord.
I podríem, o hauria de ser aquest un deute pendent,
un objectiu pendent de la ciutat,
podríem d'alguna manera coordinar millor
a través d'un ENS, d'un consorci,
com fos tota aquesta operativa,
en fi, la llista que ha dit llarguíssima,
d'institucions i d'altres entitats
que no tenen una presència pública
o no tenen una representació pública política
però que sí que, en fi,
treballen i molt per la conservació del patrimoni,
tot això podria millorar
a través d'un consorci o un ENS, coordinador?
Sí, d'això es tracta.
Ja sabeu, has tocat el tema
perquè encarregat d'un mitjà de comunicació
fa temps ja que s'està parlant
de com trobar-lo,
ja que donar-li forma no és fàcil,
això és evident,
alguna institució ho ha de liderar,
pot ser l'Ajuntament, no sé,
pot ser la universitat
o pot ser la Generalitat.
Primer, hi ha que veure
com això se le dona forma,
després hi ha que veure
com cada institució lo fa seu,
però penso que en aquests moments
és l'essencial.
Ens manca una eina
que ja no és una eina de direcció,
sinó almenys una eina de coordinació,
de sapiguem totes les institucions
o què estan fent les altres institucions,
que sapiguem què és el que està sortint
en aquesta nova activitat arqueològica
que s'està fent per empreses privades
que ho fan en funció d'aquestes activitats,
tot això s'ha de treballar d'una forma conjunta.
Ja tenim exemples d'on s'ha fet això
en altres ciutats,
com pot ser el cas de Mèrida,
on hi ha un consorci de l'arqueologia de Mèrida
que és responsable de tota l'arqueologia de la ciutat,
o que es fa a la ciutat de Còrdoba
per un acord entre l'Ajuntament,
el Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament
i la Universitat de Còrdoba.
És a dir, que es poden buscar
les fórmules adequades,
però aquest ens de gestió comuna
és potser en aquests moments
el que ens fa realment falta.
I vostè, en fi, que és un arqueòleg
i que entén molt d'aquestes qüestions,
molt més que evidentment els ciutadans a carrer.
Si miréssim els 13 monuments
que van ser declarats a Patrimoni Mundial el 2002,
en fi, quina fotografia,
quin retrat faria,
quina definició faria de l'estat actual
d'aquests monuments?
S'han fet en algunes obres
de millora en els últims temps,
altres no s'han pogut tocar,
en fi, pel que sigui,
entre altres coses, m'imagino també
per qüestions econòmiques.
Com definiria la situació de l'amfiteatre,
del pretori, el Cis Romà,
de les muralles, del Pont del Diable,
de Cent Celles,
de la Vila Romana dels Munts,
de l'Art de Barà?
Anem a veure.
Diria que estan en un estat
de conservació raonable,
però que dista molt de ser l'òptim.
Per una raó molt simple,
que el ciutadà pot entendre.
Quan a les institucions públiques
tenim que fer feines de manteniment,
normalment no disposem de pressupostos
per fer la neteja de vidre tots els dies.
És a dir, qualsevol persona
que ara s'apropa a la façana
de la Catedral de Tarragona,
que s'ha netejat a fons fa pocs anys,
doncs viurà que les palomes
tornen a estar instal·lades
entre les estàtues
i que amb els seus excrements
estan embrutint la Mare de Déu
que està a sobre de la porta.
Això fa molt lleig,
però és que resulta que en aquest moment
no t'è Nerede.