El matí de Tarragona Ràdio.
Les 10 del matí i 9 minuts,
quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
temps per repassar l'actualitat política,
com dèiem fa moment, en el sumari i abans de la publicitat,
avui amb la companyia del diputat del Partit Popular
per Tarragona al Parlament de Catalunya,
Rafael Luna.
Amb ell volem fer balanç també d'aquesta legislatura,
que ja està pràcticament en la seva recta final.
Senyor Luna, molt bon dia.
Molt bon dia.
Recta final de la legislatura.
Sí, sí, ja estem a la recta final.
Però no s'avançaran les eleccions.
O encara hi hauria aquesta possibilitat, creu vostè?
No, jo penso que no.
Jo penso que se n'anirà el 28 més o menys de novembre.
Això vol dir, de totes maneres, que al Parlament encara hi ha portes...
Això vol dir que el senyor Montilla se vol fer la foto amb el papa.
I a nivell d'activitat parlamentària vol dir que acabarien el juliol, no?
Déu-li-do a totes les lleis que estan entrant de caràcter d'urgència.
El Parlament de Catalunya s'ha convertit en un servei d'urgències d'un hospital.
Hi ha una presa molt gran per entrar a lleis en caràcter d'urgència.
Moltes lleis que no tenen un sentit d'assentament a la realitat del territori.
Però és la pressió que s'està fent al Tribunal Constitucional
perquè si el dictamen que ha de fer és contradictori,
que sàpiga que hi ha un munt de lleis que quedarien completament paralitzades.
Entre aquestes lleis que diu vostè que el govern vol incloure,
vol aprovar en caràcter d'urgència en aquesta recta final de la legislatura,
hi hauria la llei d'ordenació territorial?
Per dir-ho d'una manera més clara, la llei de vagaries?
Jo penso que sí, perquè penso que això ho portava el programa Esquerra Republicana de Catalunya.
i Esquerra Republicana, tal com estem veient les encüestes que estan sortint,
ha de dir que el seu programa s'ha complit amb alguna cosa.
Què pensa el Partit Popular de la llei de vagaries?
La pregunta ja...
Miri, que és un debat estèril, que és un debat que no tocava,
que era un debat realment que ha creat més problemes que no els tenia.
I com sé que la pròxima pregunta que em farà és què opino jo referent al camp de Tarragona,
jo li dic que Tarragona és la capital de la província.
De la província.
De la província.
No ha d'haver-hi vagaries.
De la província.
El Partit Popular s'ha mostrat especialment clar i condondent
amb aquest tema de no a les vagaries, sí a les províncies.
Per què?
Jo el vaig a ser molt sincer.
Miri, si en aquests moments a Catalunya estiguessin en una situació econòmica boiant,
si avui a Catalunya no tinguéssim 700.000 aturats,
si aquí a Catalunya no tinguéssim els problemes que tenim propis de la crisi
i propis també d'una mala gestió,
si avui a Catalunya estiguessin,
doncs bé, que dius, escolta'm, no tenim res més que pensar,
possiblement, possiblement,
ens tendríem que entrar en un debat del tema de les vagaries.
Però vostè s'imagina ara, amb tot el que està caient,
amb la necessitat que hi ha de sortir d'aquesta recessió econòmica que tenim,
d'aquesta crisi financera que no econòmica,
el tindre nosaltres que ara està pensant en vegueries,
aquest no és el debat que la gent demana.
El debat de la gent que demana és que pugui trobar llocs de treball,
que pugui aportar ingressos a les cases,
que l'IVA no pugi,
que la petita i mitjana empresa tingui la il·lusió de tornar una altra vegada
a obrir les persianes i començar a treballar.
Per tant, el debat de les vegueries
hauria de ser un debat pausat, tranquil,
i sobretot i especialment que no creï cap problema al territori.
No ha sigut solament aquí al camp que ho ha creat,
ho ha creat també a la Vallaran i unes altres comarques.
Per tant, jo penso que és un debat estèric.
Per tancar aquest tema,
la diputada socialista Núria Segur fa uns dies deia en aquest programa
que els partits de l'oposició,
Partit Popular i Convergència i Unió,
segurament que farien qualsevol cosa,
presentar esmenes,
intentar allargar tota la tramitació
perquè no es pugui aprovar en aquesta legislatura.
Evidentment, si es pot fer, sí.
Per què no?
Perquè no és un debat
i ni és una qüestió que sigui d'urgències.
Vull dir, avui els problemes són els altres.
I avui el que hem de treballar realment és
de quina manera poden sortir això,
de quina manera Catalunya torni a ser una altra vegada,
com diu el nostre himne,
rica i plena.
Una Catalunya que sigui capaç una altra vegada a ser modèlica.
Mentre ens dediquéssim a fer política exterior
basada realment en folclore
i no realment en crear teixit empresarial,
mentre realment no tinguéssim cap complex de mirar cap a Espanya,
perquè és el nostre primer client,
i mentre no tinguéssim les idees molt clares
que el que s'ha de fer és crear aquest teixit econòmic
que Catalunya tan ha fet per ell
i que està esperant que algú els animi,
jo penso que hi ha uns debats que han de quedar completament al marge
i algun dia es veurà.
Parlant d'un altre tema territorial,
aquest ben diferent però molt concret que ens afecta molt directament,
el tema de la llei que permet la segregació de la canonja
i que s'aprovava ara fa tres setmanes al Parlament de Catalunya,
amb l'unanimitat de tots els partits polítics,
pel Partit Popular va ser ponent el nostre convidat,
el senyor Rafael Luna.
Més enllà que tothom consideri que és de justícia
que la canonja sigui un municipi independent,
realment creu que és vàlida aquesta ampliació dels municipis
en un país com Catalunya relativament petit,
ara seran 947 municipis.
Té sentit?
Té sentit el recuperar alguna cosa que era propi.
Vull dir, el franquisme en aquells moments
va treure la canonja realment com un municipi amb entitat pròpia
perquè possiblement tenia un pensament de mancomunar serveis
i era una manera realment d'hi tindre tal.
Per tant, jo no crec que s'ha fet alguna cosa nova,
l'únic que s'ha fet és recuperar l'identitat d'un poble
que històricament, culturalment, identitàriament ja era un poble.
Vull dir, l'alcalde de la canonja mai se l'ha dit president
de l'entitat menor descentralitzada,
sempre se l'ha dit alcalde, no?
És com les Terres de l'Ebre,
és que a les Terres de l'Ebre ja existeix una vegueria
i estan traspassades totes les competències de la Generalitat
amb un delegat del govern, subdelegat.
Per tant, hi ha coses que són tan naturals que cauen per si sols.
Deixem qüestions territorials.
S'ha parlat molt de sanitat en les últimes setmanes.
Els partits polítics han parlat molt d'inversions sanitàries
aquí a Tarragona.
Tant els diputats com els grups municipals
a la ciutat de Tarragona de l'oposició,
Convergència i Unió, i vostès també, el Partit Popular,
han denunciat una suposada marginació de la ciutat de Tarragona
per part del govern de la Generalitat en matèria de sanitat.
Corrobora aquesta afirmació que faig?
Total i absolut.
I per quines raons ho consideren així?
Simplement hi ha un fet molt concret.
Miri, a Reus ha apostat pel que tenia d'apostar.
És a dir, si tu et compres un habitacle, no?
d'85 metres quadrats perquè et cases i és una parella
i després tens un fill, i després tens dos fills,
i després tens tres fills.
Quan tens tres fills t'arribes en un moment que dius
bueno, jo ja no puc fer res més,
perquè la sala de planxa que tenia l'he convertit en habitació,
perquè on tenia jo el meu mini estudi,
amb el meu ordenador, amb els meus llibres,
és una altra habitació.
Cap dos coses, o fer-lo més gran, que no ho pots,
o fer-lo de nou, o comprar-te una nova vivenda.
Per tant, jo penso que a Reus ha fet el que tenia de fer,
un nou hospital.
I jo penso que a Tarragona s'està fent una xapussa.
La xapussa és que sí que s'està ampliant,
però totes les parts velles de l'hospital,
no dic per mi, avui sortia una notícia o abans d'ahir
del doctor Alloué, penso, en dient que,
escolti, no se pot fer una remodelació,
el vell també s'ha de fer nou.
És clar, i no és el mateix, les urgències que hi havia
fa quatre dies, a les urgències que hi ha amb el temps.
Per tant, jo penso que es tenia d'haver pensat
de fer alguna cosa nova, i quan dic alguna cosa nova,
si allò es tenia d'anar a baix i fer alguna cosa nova,
com ha fet Reus, fer el mateix.
Però fico un exemple.
Miri, el protocol, que és un decret,
diu que una operació de genolls,
el màxim són sis mesos.
Avui a Joan i XXIII estem a més d'un any i mig.
Això és un exemple.
Això és un exemple.
Per tant, que s'han fet inversions,
evidentment, alguna inversió s'haurà fet,
per què? Per fer unes ampliacions.
Però parlant amb la gent, amb els facultatius,
parlant amb els treballadors de l'hospital,
parlant amb els que estudien infermeria,
esperant, doncs aquesta gent,
que s'ha escoltat la gent del carrer,
que és el que et diu el que et diu,
escolti, això no és suficient.
Per tant, a vegades, jo em recordo
quan vaig fer un màster de desenvolupament
organitzacional, em van ensenyar una cosa,
que a vegades a les organitzacions,
per molt que vulguis ordenar-les,
no pots.
El millor és crear el caos.
I el caos és a baix i de nou.
Penso que a casa ens haurà passat moltes vegades.
Tenim les estanteries de llibres i ja no es caben més.
I busques foratge a veure com ho pots fer
i no ho fas.
I al final es diu, mira,
el millor és tot a baix i comencem de nou.
I la veritat és que després t'he sobrepès.
Això, res i curt, seria fer un nou hospital a Tarragona.
Fer un nou hospital
o buscar la manera realment de no fer...
És clar, quan arribes a l'hospital de Joan XXIII
i veus realment la part nova, que està bé,
però si et toca la part vella,
escolta, allò és una mica ja...
Em fa una olor a la dictadura del franquisme,
aquests hospitals que va començar a fer Franco,
de la Pave i totes aquelles coses, no?
No, no.
Escolta, la sanitat és un dret universal
i realment les instal·lacions que tenen que tenir
i hem de complir tots els objectius
que hem de tenir per donar aquesta qualitat.
Al marge de l'àmbit de la sanitat,
també en global, en matèria d'inversions,
sigui en educació, sigui en infraestructures,
en equipaments, el que sigui,
l'actuació del govern,
ara que ja estem acabant aquesta legislatura,
aquest mandat de quatre anys,
com la parla del Partit Popular
des del punt de vista de Tarragona,
de la província de Tarragona
i fins i tot de la ciutat de Tarragona?
Mire, jo penso que vostès i molts ciutadans
que m'he deuen estar escoltant,
hauran vist la pel·lícula de Matrix.
Molts, moltíssims.
Catalunya sembla una mica això, no?
El tripartit no es té immers
en una pel·lícula de Matrix
on està l'irrealisme.
Vostès doni compte que és esgarrifós
el poder veure que avui a Catalunya
no s'ha passat tota aquesta legislatura
parlant de les vegueries,
de les consultes sobiranistes,
dels que va votar el senyor Poblet,
dels toros,
de les vegueries,
del memorial històric.
Tot això és el que estem parlant.
Però a mi m'agrada,
avui estar en aquest programa,
perquè el que vostès m'està preguntant
és el que em pregunten tots els ciutadans.
L'atur,
l'ensenyament,
l'educació.
jo que vaig pel territori
i m'agrada fer territori,
ningú em parla de vegueries,
ningú em parla dels toros,
ningú em parla del memorial històric,
ningú em parla de les consultes sobiranistes.
O sigui,
és que hi ha dues Catalunyes,
la irreal
i la que volem fer amb Morfeo
que sigui realment
la Catalunya
de la realitat
del que està passant a Catalunya.
I aquests dos mons
són completament
abismals
uns als altres.
Però bé,
algú estan interessants.
Le fico un simple detall.
Un simple detall.
Quan va estar José Lito,
el Torero,
al Parlament de Catalunya
a la seva comparecència,
havia,
jo vaig comptar
unes 8 o 9 càmeres de televisió.
Més o menys, eh?
I per l'altre costat
anava pel passillo
el secretari general de l'UGT
i ningú li va preguntar
si dels 700.000 aturats
havien crescut
o havien baixat.
I vostè em dirà,
bueno, però és que això va seguir una ILP.
Això no ho va portar, no.
Això va seguir una ILP
que després de l'última comparecció
del portaveu de la plataforma
va dir
que s'ha fet conjuntament
amb algunes formacions polítiques
per tirar-la endavant.
Per això els bous
els deixem enrere.
Escolta,
parlem de la Catalunya real.
La Catalunya real,
segons el Partit Popular,
és la de l'atur,
és la de la crisi econòmica,
és la de buscar sortides a...
I pels oients?
I pels oients?
No pel Partit Popular.
Jo li pregunto a vostè com a diputat.
I per vostè,
perquè vostè m'ha fet unes preguntes
que m'agrada molt.
Vostè m'ha parlat realment de la realitat.
Però per què s'ha parlat tant de toros
o d'altres qüestions
al Parlament de Catalunya?
Escolti,
perquè hi ha gent
que està interessada
en fer cortines de fum
perquè es parlin realment
de les vegueries,
del memorial històric,
de les consultes sobiranistes,
de tot això.
Miri,
estem perdent
a Tarragona
una cosa molt important.
I quan dic a Tarragona
et dic al camp.
I quan dic al camp,
tant se'n fot,
di Reus,
que Tarragona,
que Valls,
que Cambrils,
que Salou.
estem perdent
l'oportunitat
per debats
de capitalitat
de tindre
una identitat pròpia
i ser una gran
àrea metropolitana.
I sap el que està passant?
Que cada cop
que entrem
en aquests debats,
cada cop
ens aproximem més
a ser
una tercera àrea
metropolitana
de Barcelona.
I l'exemple
és la Caixa de Tarragona.
L'exemple
és la Caixa de Tarragona.
Per què?
Perquè jo penso
que s'ha fet malament.
Perquè jo penso
que s'ha volgut jugar
amb alguna cosa identidària.
Perquè jo penso
que algú no ha dit
la veritat.
Perquè jo penso
que alguns
són responsables.
Alguns que van
anar a Madrid
a parlar
amb el BAM d'Espanya,
el senyor Ballesteros,
el senyor Poblet,
i alguns.
Alguns han entregat
la Caixa de Catalunya
al centralisme
de Barcelona
i amb alguna formació política.
Caixa de Tarragona
es refereix.
Perdó.
Caixa de Tarragona?
Caixa de Tarragona?
S'ha entregat
al centralisme
de Barcelona.
A Caixa de Catalunya.
I amb mans
d'un president
que tots sabem
de quin color és.
Escolti'm,
per què no se van seguir
les negociacions
amb Ibercaja?
Que Ibercaja
no estava...
Estava en una situació
econòmica
molt millor
que Caixa de Catalunya
pel simple fet
que Ibercaja
no té una inversió
immobiliària
molt important
a la costa.
Per què no es va fer?
Per costó identidària?
Per què té
Caixa de Catalunya?
Què més dona?
si l'important era
realment
mantindre a Tarragona
una entitat nostra,
una entitat
que tingués
una obra social
important.
Després de totes
aquestes negociacions,
com hem acabat?
Que Caixa Manresa
i Caixa de Tarragona
som el mateix,
el mateix
Exegeneret,
el mateix
obra social,
els mateix
consells
d'administració,
que no ens donin
compte que cada vegada
no s'està absorbint
el centralisme
de Barcelona.
Jo no vull això.
Parlem de la crisi econòmica
i de l'atur
que vostè fa
tant desment,
realment
un govern,
un Parlament com el de Catalunya
pot legislar qüestions
que realment serveixin
per sortir de la crisi
i un govern com el de la Generalitat
té prou competències
per treure
una part
de la societat catalana
de l'atur,
de les persones aturades
que trobin feina?
Tot.
Sí?
Tot.
Qualsevol
conselleria
de la Generalitat
de Catalunya
pot fer
estructures
o pot fer polítiques
que vagin encaminades
a crear
puestos de treball.
I això no s'ha fet?
No,
Catalunya és modèlica.
Catalunya ha sigut modèlica
tota la seva vida
perquè ha tingut
un teixit empresarial,
la petita i mitjana empresa,
el que són
el que es deia
abans la burguesia catalana,
el que són els botiguers,
el que són,
que ha sigut
una cosa
que ha creat
un munt de puestos de treball.
Jo penso que a Catalunya
no s'han de crear
puestos de treball.
Jo crec que a Catalunya
s'han de crear
petites i mitjanes empreses
el típic botiguer,
la típica petita empresa,
el típic autònom
que és capaç
de crear
totes aquestes puestos
de treball.
Catalunya
ara és quan
es venen
a donar lliçons,
però fins
no fa molt
Catalunya
donàvem lliçons
als altres
de com podia ser
Catalunya
una comunitat
amb un potencial
econòmic
tremendo.
I avui
hem perdut
pistonada.
Avui
totes aquelles
agències
que teníem
fora de Catalunya
que estaven
encargades
de temes
de negociar,
de buscar
empreses,
de buscar
inversions
a Catalunya,
s'han convertut
en paradors
realment
folclòrics.
I no vull
criticar
Catalunya
que sigui
folclòric,
és com si
fiquéssim un torero
i una gitaneta
venent-los
als souvenirs.
No,
això no es tracta.
El que es tracta
és de recuperar
una altra vegada
la serietat
internacional,
de mirar
cap a Espanya
sense complexos
perquè al fin
de comptes
és el nostre client.
Estem a la recta final
de la legislatura
del mandat,
això vol dir
que els partits
polítics
i el govern
també està a punt
d'alguna manera
de passar un examen
que és
la jornada
de votacions
a les urnes
al dia
de les eleccions.
Vostè quina nota
li posaria
aquest segon
govern tripartit
que hi ha hagut
a la Generalitat?
Què n'hi ha?
Doncs primer
m'agrada molt
que li digui
tripartit
i no li digui
entesa,
perquè
el d'entesa
és el títol
que s'han volgut
ells buscar
per distraure una mica
la perdiu
però la gent
continua dient.
No és un govern entesa?
No,
perquè no s'entén.
I quina nota
li posaria?
Tenim la llei
que tenia que haver
el projecte
de llei de comerç
que hauria de sortir
de la directiva europea
no ha sortit,
tenim el tema
de les bequeries
que sortirà
perquè ha de sortir
per imposició
tenim tal.
Jo la nota
que el ficaria
és un 0
0 patatero.
Un 0 de 10?
De 0 a 10
li posaria un 0.
0 patatero.
Rafa Luna,
recordem-ho,
es presentarà
encara no ho havien dit,
es tornarà a ser
el cap de llista
del Partit Popular
per Tarrona
en les pròximes eleccions
al Parlament.
De fet,
tot això
forma part d'una certa
renovació del partit
perquè tenim
Alicia Sánchez Camacho
com a nova president
del partit
i com a candidat
a la presidència
de la Generalitat.
Amb quins missatges,
amb quin grau de renovació
vol presentar
el Partit Popular
de Catalunya
en les properes eleccions
a la tardor?
Jo estic molt content
de tornar a presentar-me
per una qüestió
molt simple
perquè jo fins fa dos anys
m'he dedicat
a ser secretari general
del Partit Popular
de Catalunya.
Per tant,
de diputat he fet
la meva tasca
corresponent
però la meva activitat
estava molt dirigida
també a la responsabilitat
del partit.
Fa dos anys
vaig deixar
la responsabilitat
del partit
i ara és com si
fos de nou diputat.
I la prova és
que he estat present
en un debat
com a portaveu
dels incendis forestals
d'Ordra de Sant Joan,
en un debat mediàtic
mediàtic
que és
el tema
dels toros.
Jo he demanat
al Serviç de Gestió
del Parlament
que des de fa dos anys
que vaig deixar
de ser secretari general
fins ara
que em donessin
el report
d'activitats
que he fet.
961,
vora de mil activitats.
Per tant,
encara que em torni
a presentar,
aquesta vegada
m'hi presento
amb més ganes
per una qüestió
molt simple.
Tinc l'experiència,
tinc l'experiència,
soc l'únic
que té l'experiència
dels que es presenten
i en segon
és que jo ara
m'hi dedico
exclusivament
a ser parlamentari,
no diputat,
parlamentari.
Per tant,
per mi tot això
és molt renovat
i allò que deia
Churchill,
que era molt divertit,
que diu que els enemics
els tenies
a la teva pròpia bancada
i els continguts davant.
Ara ho noto,
ara ho noto molt bé
que quan no tens
càrrecs polítics
tu pots treballar
més per la societat,
pots treballar més
pels ciutadans
i que realment,
els que tens davant
saps com pensen
i saps com ho és.
Jo ara estic disfrutant
molt de la meva vida
parlamentària
i tinc moltes forces
per poder fer-ho
i sobretot
l'experiència
realment
d'entendre
i de comprendre
moltes de les qüestions
que hi ha.
Jo crec que
hem de fer tot el possible
perquè Catalunya
torna a tindre il·lusió,
perquè la gent pugui
tindre puestos de treball,
perquè la inseguritat
ciutadana
baixi,
perquè el tema
de la immigració
busquem
les fórmules
adequades
per poder sortir-nos
del tema
de la de tal
i tantes i tantes coses
que són les que ens demanen
els...
Els ciutadans.
Els ciutadans.
Jo ara faré el pròxim ple,
un debat,
faré una interpel·lació
al govern
sobre el tema
de turisme
i molt enllaçat
a el que és
el turisme
de la costa durada
i de la costa brava.
Perquè, esclar,
a un conseller
no se li pot permetre
escoltar
a la nit del turisme
a Salou
dient que el turisme
de sol i platja
és un turisme
d'espardenyes,
és a dir,
va dir que era
una marca blanca.
Jo penso que
es poden fer coses
molt complementàries
i el mateix
que el turisme rural
i sobretot
a les Terres de l'Ebre
ha tingut una repercussió
important,
s'han de fer noves coses
i no podem caure
en un calaix desastre.
Acabo, senyor Luna.
Totes les enquestes
parlen d'una victòria
de Convergència i Unió
en les pròximes eleccions
al Parlament.
Sembla que podrien
formar govern
potser amb majoria absoluta
o sense majoria absoluta.
Aquesta seria,
a priori,
la probabilitat més gran.
I el Partit Popular
què faria en un cas com aquest?
Si li demanen
la col·laboració
Artur Mas
i Convergència i Unió.
Doncs mira,
a mi el primer
que m'agradaria
és saber que va votar
el senyor Poblet
a la consulta sobiranista
a Vilaseca.
m'agradaria.
Perquè, esclar,
sapiguent el que va votar
el senyor Poblet,
que és el cap de llista,
que no és un qualsevol,
doncs sabré
si el suport
s'ho he de donar
en un partit
d'autodeterminació
i independència
o no.
Per tant,
vull dir que
està tot obert.
Vull dir,
si Convergència
se torna boja
amb el tema
de l'autodeterminació
i independència,
doncs tal,
per això jo l'he demanat
públicament al senyor Poblet
que em digui
que ha votat.
I ell me pot dir,
escolti,
a més,
amb una contradicció,
l'Ajuntament va dir
que no donava
recols
a la consulta,
ell va anar a votar.
Per tant,
primer caldrà aclarir
el sentit
ideològic
de Convergència
i Unió?
Vostè...
Per si els demanen
a vostès
entrar al govern?
Jo la vaig a fer
a vostè
ara una...
Le vaig a dir
una cosa
que no m'he dit
mai públicament.
Tots sabem
i algunes persones
ens diuen,
escolti,
i per què van donar
suport a Convergència
i Unió
a l'última legislatura
quan vostès
tenien majoria absoluta
i no els necessitàvem?
Perquè hi havia
un pacte implícit
i el pacte implícit
és que
no s'obrigui l'Estatut
perquè sabíem
les conseqüències
que anaven a portar.
Per tant,
si nosaltres
hem de donar
suport a Convergència
primer hem de saber
què pensen.
Perquè, esclar,
amb el senyor,
amb el president Pujol,
al qual tinc molt respecte,
jo sé com pensava.
Jo no sé com pensen
el senyor Oms,
el senyor Felip Puig
o el senyor Poblet.
Jo no sé com pensen.
Esclar,
si el seu pensament
és d'anar en un camí
d'autodeterminació
i d'independència
doncs penso que
companys de viatge
no ho som, no?
Hi ha uns altres models,
ara m'hi ve el País Bàs
una mica per damunt,
coses d'aquestes, no?
Però, vamos,
nosaltres,
amb experiments
que no siguin
el que realment
els ciutadans
volen tocar,
que és
creació d'empleo,
que l'empresa,
petita i mitjana empresa,
tira endavant,
que el tema de la pesca,
el tema de la pagesia,
el tema del turisme,
el tema del comerç,
aquests són els problemes
que té Catalunya.
Ara,
si nosaltres el que hem de fer
és un pacte
amb Convergència
o no,
per anar pel carrer
amb Estelades,
doncs no,
no ens trobaran.
Voldria que hi hagués,
si ara s'hi ha hagut,
sentència del Tribunal Constitucional
abans de les eleccions?
A més, sí,
en contra més aviat
que sàpiguéssim
tots d'on hem de caure,
no?
O sigui,
vull dir,
escolta,
que sigui el que sigui.
Jo l'únic que demano
és un respecte
al Tribunal Constitucional.
Ens agradarà o no ens agradarà?
Escolta,
i les coses estan per reformar-les.
Però, escolta,
no estan per reformar-les
quan un li va bé,
quan el senyor Montilla
s'ha de donar compte
que això no sumi ara
el que ha de sumar
i possiblement
ara tindria el canvi.
Escolta,
hi ha hagut temps
més que suficients
per poder fer-ho.
Ara s'ha de respectar
el Tribunal Constitucional,
la justícia,
ens esdevem tots amb ella
amb tot el respecte del món
i acatar,
nosaltres ho hem dit
i ho tornem a dir,
a que temm total
i absolutament
total i absolutament
la sentència
o el dictament
que fa aquí
el Tribunal Constitucional.
Avui del Tribunal Constitucional
parlaran precisament
a Barcelona
el president del Partit Popular
Mariano Rajoy
i el president
de la Generalitat
José Montilla.
Acabem aquesta entrevista
amb el diputat
per Tarragona
del Partit Popular
i futur cap de llista
en les eleccions
al Parlament
per aquestes comarques.
Senyor Rafael Luna,
moltes gràcies
i fins la propera.
Moltes gràcies
a Tarragona Ràdio.
Que vagi molt bé,
adeu, bon dia.