Només dos minuts, seran tres quarts d'una del migdia,
tal com us estem anunciant al llarg del matí aquest cap de setmana.
Concretament, dissabte, tenim una cita a la Rambla Nova
perquè arriba un any més,
una de les cites solidàries destacadíssimes de l'any.
No només arriba a la ciutat de Tarragona
perquè és una convocatòria que es fa arreu de Catalunya
i també a altres ciutats de l'estat espanyol.
Estem parlant de la festa Un dia per a l'Esperança
que organitza, que convoca Intermond Oxfam.
Enguanya se centra en els projectes
que aquesta entitat està desenvolupant hores d'hora a l'Equador.
Per parlar-ne, ens acompanya una de les persones
que treballen a Intermond Oxfam aquí a Tarragona
de forma voluntària, Albert Lanceta. Molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
De fet, és una cita que no és una cita local
perquè es fa a Catalunya, arreu de l'estat.
La festa d'Intermond Oxfam és una cita anual
amb la cooperació i amb la solidaritat.
Sí, com efectivament dius,
és una cita que es fa a 47 ciutats espanyoles
entre el dissabte de la setmana passada
o el cap de setmana passat i aquest cap de setmana
ho celebrarem arreu de l'estat espanyol.
És una festa molt important per nosaltres
i participen més de 3.000 voluntaris puntuals.
A part dels voluntaris que normalment treballem a Intermond,
hi ha 3.000 voluntaris més puntuals
que s'aboquen aquest dia a participar en aquesta cita.
i vull agrair a tots 3.000
que sense ells no es podria fer aquesta festa.
Es llegirà un manifest,
ara parlarem de l'activitat que ja ha prevista.
El manifest el podeu trobar a la web d'Intermond Oxfam.
Hi ha tres frases que jo crec que conviden molt
a entendre realment de què estem parlant.
Diu que cada minut 100 persones s'enfonsen en la pobresa,
però què passaria si cada minut
unes altres 100 persones s'assumessin a la solidaritat?
No cal saber-ne moltes matemàtiques, no?
No, això és una dada que ha fet el Banc Mundial
i no és una dada nostra.
I la dada més optimista,
si és que és optimista aquesta dada,
és que uns 50 milions de persones
s'afegiran a la pobresa en guany.
I això representa 100 cada minut.
Ells suposen que aquesta és la dada més optimista,
però que poden arribar a 100 milions de persones.
Actualment hi ha més de 1.000 milions de persones
que estan a la pobresa, una de cada 6.
La pobresa no diem que no podem pagar la hipoteca, eh?
No, no, no.
De pobresa estem parlant que Déu nió.
Sí, mira, jo sempre dic que la pobresa
no és tenir poc, perquè tenir poc comparat amb qui?
Perquè clar, si jo em comparo amb el senyor Botín,
segurament també tinc poc.
Pobresa és totes aquelles barreres
que fan indigna la vida d'una persona.
Vull dir que no té accés a la terra,
a l'aigua, als crèdits, a la seguretat social,
amb una seguretat social no com l'espanyol,
que és matamona, a l'educació...
Efectivament, totes aquestes barreres
que fan indigna la vida de les persones.
Això és la pobresa.
I clar, pensem que hi ha més de 1.000 milions de persones
que viuen amb menys d'un dòlar al dia.
quan, per exemple, aquí estem subvencionant una vaca
amb dos euros al dia.
Això és perquè ens donem una magnitud
del que representa ser pobra.
No, clar, que sempre s'ha de fer una comparativa
respecte a alguna cosa.
i és important aquesta apreciació.
Enguany, el manifest també, el que vol és pujar en èmfasi
el fet que la presidència de la Unió Europea
estigui amb mans del govern espanyol,
doncs, a veure si d'una vegada per totes,
és difícil, eh?
Tirant endavant i una mica se sensibilitza
cap a aquest 0,7% que jo què sé quant de temps
que es reivindica.
No hi ha manera.
Bé, aquesta reivindicació i aquesta, diguéssim,
l'ONU va donar aquesta premissa cap al 1972.
I, a més a més, l'any 2000
també es va fer una conferència
amb els objectius del mil·lènic,
que es van dir,
que es va tornar a reafirmar
amb aquesta reivindicació del 0,7%, no?
I són vuit els objectius del mil·lènic,
es poden trobar a internet, si es vol, no?
No els enumeraré ara.
Però el que volem fer, doncs, una mica d'èmfasi
és que el senyor Zapatero, doncs,
com que té la presidència de la comunitat europea
aquests sis mesos,
doncs, volem recordar-li
que ell es va comprometre primer a l'1 del 0,7%
i després, per exemple, a dos més,
que anomenaré perquè aquesta sí que les va dir
en una cimera, per exemple,
a la cimera de la Unió Africana
el gener d'aquest any,
que va dir que la fi de la pobresa
està al nostre abast,
a l'abast de la nostra generació.
Això ho va dir públicament.
I la segona, que la va dir a Copenhague,
a la cimera del canvi climàtic,
ell va dir, doncs,
Espanya considera que el complement dels objectius del mil·lènic
és el primer compromís del món amb la humanitat.
Doncs, bueno, nosaltres diem,
eh, que ho faràs, Zapatero, això,
ja que et vas comprometre públicament,
doncs, fem-ho,
ens posem a treballar,
que si ho fem entre tots,
doncs, això pot ser erradicat a la pobresa en el món,
perquè no és una falta de recursos,
recursos n'hi hem per tothom.
El problema és que estan mal repartits, aquests recursos.
Mentre que hi ha països,
en el primer món,
doncs, cobrim un eixet
i tenim accés a l'aigua potable
i, inclús, hi ha vegades que l'amalgastem,
hi ha situacions als països del sud
que no tenen aquest accés a l'aigua
quan els hi sobra, a vegades, no?
Per exemple,
amb aquest projecte que estem fent a l'Equador, no?
Que esteu fent un projecte, sobretot,
per donar aigua de l'ús de boca,
però també pel rec, no?
Pel rec.
Perquè els tampons puguin treballar i conrear.
Sí, a l'Equador s'obre aigua.
El que passa és que les terres més productives,
les terres on hi ha rec,
estan en mans de grans empreses
o de grans terratinents, no?
I llavors nosaltres allà hem fet un projecte
en diverses fases
per que aquests petits productors
o petits camperols
tinguin accés a l'aigua de rec
i, evidentment, al de boca, no?
I això és amb el que estem.
La sensibilització es du a terme
amb una informació veraç,
amb unes campanyes continuades
d'explicar a la població
quines són les necessitats,
però també cal ser positiu
i donar una aire de festa.
I és el que feu en aquesta ocasió a Intermón
a totes aquestes ciutats del país.
Una festa que, en aquest cas,
s'ha de materialitzar a la Rambla Nova.
Què és el que heu previst per aquesta festa?
Bé, nosaltres treballem
en quatre camps fonamentals
que són projectes de desenvolupament,
que és aquest que estem fent a Equador,
i altres.
Hi ha uns 500,
entre tot Oxfam internacional,
tenim uns 500 a tot el món.
Però nosaltres, com a Intermón Oxfam,
tenim aquest d'Equador
en què ens hem abocat
perquè, doncs,
era un d'ells que teníem.
També treballem amb emergències,
estem a Haití.
Haití és una emergència constant.
Nosaltres estem des del 94,
o sigui que ja han passat per allà
diferents huracans
i ja hi hem treballat,
ja dic, des del 94,
en diverses emergències.
També treballem en comerç just,
que ja sabeu que tenim una botiga
al carrer Sant Fresenç número 6,
i també treballem en pressió política,
que és això que farem també
del Rodríguez Zapatero,
perquè pensem que la política
és indispensable
per aconseguir fites.
els polítics són els que tenen
moltes vegades el que es diu
la paella pel mànec,
si volen d'això.
Però la festa aquesta
la fem d'una manera lúdica,
no?
Tenim un estant
per aquests quatre camps
que tenim,
però també tenim un joc
que costa de cinc proves
pels nanos,
que estarà enfocat a l'aigua,
precisament, no?
el desenvolupament,
la justícia econòmica,
aquestes proves són
mobilitzat contra la pobresa,
l'altra és justícia
i desenvolupament,
l'altra és aigua
per igual per tothom,
i l'altra és construït per viure.
Són aquestes cinc proves
que se'ls donarà
un medalló
als nens,
i podran fer
amb monitors
i tot això,
que treballaran aquest tema, no?
Després també tenim tallers,
tallers de dibuix,
una sèrie de tallers,
però enguany tenim un taller
que és molt divertit,
sobretot per les nenes,
perquè hem fet
un taller de bijuteria,
i llavors hem portat
pedres de la Índia,
unes pedretes
de diferents tipus,
diferents colors,
i elles es faran
el seu culleret
o es faran
la seva polsera, no?
I serà un taller
molt maco
i molt divertit
al mateix moment
que els monitors
els explicaran
d'on venen
les pedres
i què és
el que fa
doncs que
treballant
amb aquestes pedres
com treballen
per exemple
a la Índia,
ells poden aconseguir
uns salaris dignes
per poder viure
dignament, no?
Que és el que
parlàvem abans.
I tot això
amb actuacions musicals?
Amb tot això
tindrem
actuacions musicals,
el Xavier Grasset
que s'ha ofert
voluntari
molt amablement
llegirà
el manifest
a la una del migdia,
tindrem un vermut
solidari
també
per
els pares
i la gent
que treballi per allà,
tindrem uns bars
allà
amb begudes,
aigua,
coses d'aquest tipus,
tindrem dansa,
tindrem
una actuació
d'Ixiland,
en fi...
Vaja,
que no passarà
desapercebuda
la festa
ni de mon tros.
No, en principi
esperem que el temps
ens acompanyi
i doncs
sigui un èxit
com ha estat
totes les festes
que Tarragona
doncs
s'ha abocat
sempre
molt solidàriament
amb la nostra festa.
Doncs la veritat
és que sí
que és una
de les cites
destacades
a aquesta festa
per a l'esperança
que organitza
Intermonoxfam
a la ciutat de Tarragona.
Recordeu
el pròxim dissabte
la Rambla Nova
ja des de primera hora
del matí
estareu, no?
Sí,
comencem a les 11 del dematí
nosaltres estarem muntant
des de les 8,
8 i mitja
estarem muntant
perquè s'han de muntar carpes
bé,
s'ha de baixar
doncs
tot el de comerç just
s'ha de portar doncs
en roba de merchandising
pròpia d'Intermont
en fi
s'ha de muntar
bastant
i estarem fins a les 8 del vespre
si Déu vol
i el temps ens acompanya.
Sobretot això
que el temps
pugui acompanyar
aquesta festa
oberta
es fa al carrer
que és on s'han de fer
les grans celebracions
t'agraïm moltíssim
que hagis vingut avui
Albert Lanceta
recordem que és un dels
voluntaris veterans
d'Intermontoxfam
aquí a Tarragona
amb bona festa
i moltes gràcies.
A vosaltres
moltíssimes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.