Les 10 del matí, 12 minuts.
Matí de Tarragona Ràdio, matí de dimecres.
Som en directe a la quarta hora.
Abans, fa una estona en el temps de la tertulia,
fèiem referència al debat sobre economia
i l'impacte i les sortides a la crisi
que s'està celebrant aquest matí des de fa una hora a Madrid,
al Congrés dels Diputats,
amb la intervenció de tots els líders polítics.
Primer ha intervingut el president del govern,
José Luis Rodríguez Zapatero,
i ara ho està fent el líder de l'oposició, Mariano Rajoy.
Avui, doncs, hi ha una bona part de l'atenció informativa
a nivell de tot Espanya.
està centrada en el Congrés parlant d'economia.
Nosaltres, avui, a la mateixa hora,
volem parlar d'una economia més pròxima, més domèstica,
si em permeten l'expressió,
que és analitzar l'estat al moment econòmic actual
de l'Ajuntament de Tarragona.
Per això hem convidat aquest matí
el primer tinent d'alcalde del consistori.
Ell és el responsable de l'àrea de gestió econòmica i pressupostària
i també de contractació, el senyor Pau Pérez.
Senyor Pérez, bon dia.
Bon dia.
Si haguéssim de definir aquestes alçades,
i amb el pressupost d'aquest 2010 ja aprovat,
com definiria vostè la situació econòmica
de l'Ajuntament de Tarragona,
tenint en compte que hi ha la sensació en general
que els ajuntaments en general de tot el país,
de tot Catalunya i de tot Espanya,
estan en una situació francament difícil.
La de l'Ajuntament de Tarragona també és molt complicada?
Sí.
Com la de molts ajuntaments,
és difícil,
però no és crítica, diríem.
Jo llegia ahir o abans d'ahir
que un ajuntament ha demanat un prèstec de corrent
per pagar nòmines pràcticament
a l'espera de cobrar els padrons,
o sigui, de cobrar els impostos anuals,
i això a nosaltres no ens passa.
Nosaltres tenim tresoreria.
Però tenim una situació complicada
perquè el tancament es preveu,
del 2009 es preveu bastant dur.
O sigui, serà un tancament
que no portarà romanent positiu,
com altres anys.
O sigui, que anirà molt ajustat
o fins i tot serà negatiu.
Per tant, això que permetia després
fer incorporacions,
i aquestes incorporacions es feien via modificació,
com hem parlat a vegades
de les modificacions de crèdits,
però es feien amb aquestes incorporacions,
no serà possible enguany.
Això pel que fa al corrent.
O sigui, d'altra banda,
sabeu que el pressupost té la part d'inversions.
I a la part d'inversions estem disparats.
O sigui, vam fer un bon pla financer,
un bon pla de sanejament,
i tenim uns préstecs a llarg termini
que ens permeten entrar
en unes inversions molt importants.
Però aquelles inversions,
ara que ha citat aquest capítol,
aquelles inversions que vostès van anunciar
al principi del mandat,
que a més era amb una visió global de quatre anys,
ara que ja hem superat l'equador del mandat,
es poden mantenir?
Allò que van preveure en un moment
en què l'economia tenia altres indicadors,
es pot mantenir o caldrà fer una retallada?
Es pot mantenir per dos factors.
Una, això s'hagués pogut fer d'entrada
amb el creixement que es venia produint a l'Ajuntament.
O sigui, l'Ajuntament cada any
estava creixent per sobre del 8%,
amb la qual cosa la legislatura passada
va donar al final del mandat
més de 40 milions més per corrent,
i això es va gastar no en inversions,
perquè la inversió es feia en venda de patrimoni.
Doncs amb aquesta previsió
s'hagués pogut fer directament
amb el pressupost ordinari.
Però nosaltres el que hem pogut fer-ho
és per dos factors, com deia.
Un, d'una banda, el pla financer,
que va alliberar recursos
i va programar pel futur
un seguit d'accions de contenció
de la despesa corrent
i d'organització interna
per tenir un préstec important
de 90 milions d'euros per les inversions
i, d'altra banda, pels plans de patè.
L'any passat eren 24 milions,
en guany són 12,
això són 36 milions més
i els que queden.
Per tant, jo crec que una part
més que significativa
de tot allò que vam prometre,
jo crec que en un nivell molt, molt alt,
que no vull avaluar ara mateix,
però que és altíssim,
és complirant les promeses.
Pel que fa, això al capítol d'inversions,
del global del mandat,
del nivell d'execució del pressupost
i de les inversions previstes pel 2009,
tenen ja les dades tancades?
Encara no les tenim,
però evidentment hi ha dos factors aquí també.
Una, el que és la inversió ordinària
i una altra, l'extraordinària del fil.
L'extraordinària del fil
estarà al 95% o al 100% no,
perquè ja era condicionament
que acabés el 31 de desembre.
Hem prorrogat, com sabeu,
la piscina, que ja està enllestida,
i les escales, que també ho estan,
ha manca de connectar,
però l'obra ja està acabada.
Per tant, l'execució dels 99 projectes
del pla de Zapatero
és gairebé 100%.
Pel que fa a la resta d'inversions,
s'ha produït un retard, evident,
per l'abocament que hem fet d'esforços
en aquest pla.
Jo, el conjunt, espero que sigui alt.
En qualsevol cas serà millor que mai,
però espero també que el 2010 pugui millorar-se.
Conclusió, cap al mes que ve tindrem el tancament.
D'una part important, que són 24 milions,
serà molt alt.
Dels altres, estaran per damunt del 30 segur,
però jo crec que cap al 50%
que era l'objectiu original.
Per aquest exercici del 2010,
en el capítol d'inversions,
hem previst 29 milions d'euros.
El conjunt del pressupost puja a més de 173 milions d'euros.
29 milions d'euros són molts, són pocs,
són els que poden ser per la situació en què ens trobem?
Aquí no hem d'oblidar que l'esforç inversor de l'Ajuntament
no es fa només via pressupost ordinari.
Aquestes són inversions ordinàries.
Compteu amb aquests 29 milions,
compteu després els 12 del pla de Zapatero,
ja són 41,
compteu els 9 de l'escola oficial,
ja són 50,
compteu els 30 del mercat,
ja són 80,
i alguna cosa em deixaré.
O sigui, l'Ajuntament aquest any tindrà,
si compteu la part que posa la Generalitat
amb els plans,
que és el 50%,
doncs estarem al voltant dels 90-100 milions d'euros en guany.
Jo crec que és una xifra molt important.
El que passa és que l'any passat d'entrada,
aquells 29 eren més,
per tant, d'entrada nosaltres vam dividir aquest prèstec de 90 milions
en 40 pel primer, 25 i 25.
Amb tota la intenció,
la intenció original que l'esforç inicial tingués el finançament,
prou finançament per engegar les obres,
tot i que amb un risc que era que part d'aquests diners
es traslladeixin als anys posteriors,
com ha passat a la Caserna de la Guàrdia Urbana
o al Teatre Tarraona,
per dir dues coses concretes i enrederides
i que han necessitat de més recursos.
i, per tant, el plantejament ja era aquest.
O sigui, un any 40, l'altre 25 i 25.
Per tant, la sensació de davallada de l'ordinari
està aquí.
Hem fet ja diverses referències
als fons estatals d'inversió local,
als que es coneixen popularment
com a plans tapatero,
el del 2009, perquè s'ha executat ja pràcticament tot,
i el del 2010.
Realment, per un ajuntament com el de Tarragona,
pel conjunt d'ajuntaments,
això ha estat com un manà
que ha caigut del cel?
Sí, sí, sí.
Bueno, a veure,
el manà no s'havia de treballar per ell
i el manà no corresponia
a una injustícia històrica.
El manà era el fer
que el poble jueu pogués passar al desert.
Jo vull entendre
que aquesta aportació extraordinària
ha de consolidar-se
i que l'Estat haurà de portar directament
als ajuntaments a partir d'aquí.
Si ho fa així, perfecte.
Perquè ja hem discutit aquí
i hem parlat altres vegades
que en 30 anys de democràcia
hi ha dos temes que no s'han tancat,
dos temes de calat,
que és el terrorisme d'ETA
i el finançament dels ajuntaments.
Els ajuntaments estem lluny
de participar amb els impostos
com fan les autonomies
que estan al voltant del 50%.
L'Estat té un 35%,
les autonomies un 50%
i nosaltres tenim un 15%
i som els que estem més a prop de la gent.
Per tant,
encara que algú
des d'alguna autonomia
i d'aquesta també
ha dit que aquests fons
no haurien d'anar directe de l'Estat,
jo dic que sí.
Jo dic que sí
i que ja està bé
i que ja era hora.
I a més que ha anat a tot arreu,
ha anat a ajuntaments
governats per tothom.
És un tema molt institucional,
és un tema
de poca significància política,
diríem.
No és
t'ajudo a tu
perquè estàs a prop ideològicament,
sinó és per tots
en un moment
de necessitat.
Hem parlat molt d'inversions,
de despeses,
per dir-ho d'alguna manera,
del que s'ha pogut gastar
en aquest 2009
i el que es pot gastar en el 2010
i pel que fa als ingressos,
les previsions,
m'imagino,
no sé si s'ha tancat encara
l'exercici del 2009,
també en aquest capítol
i les previsions pel 2010
són una baixada considerable?
Molt considerable.
I a més,
el problema és,
com ja ho vam dir,
per fer el 2008,
per la confecció del 2009,
ja teníem una previsió
de contenció important.
Però sabíem
que desgraciadament
l'efecte que es produeix
als ajuntaments
té un retard
sobre la realitat
de la crisi.
O sigui,
ara nosaltres,
el PIB,
sabeu que cada trimestre
ha reduït
el seu impacte negatiu.
D'acord?
O sigui,
estem a una dècima
pràcticament
de sortir
de la recessió.
Aquest trimestre
ja serà positiu.
Això és importantíssim
i no es diu.
Doncs aquesta,
això es traslladarà
a l'Ajuntament
a finals de l'any que ve.
Per tant,
tindrem...
A finals de l'any que ve?
Sí, sí.
Del 2011?
Nosaltres tindrem
un pressupost del 2011
més complicat encara
que el del 2010.
Tot i que és any electoral,
però...
Ara li anava preguntant
encara que hi hagi eleccions.
Sí,
però és igual,
o sigui,
la realitat
és la que toca.
Nosaltres hem crescut
un 0,47
en ingressos
quan,
ja dic,
la legislatura passada,
el mandat passat,
s'incrementava
en el 8
i el 9
anual.
mentre que nosaltres
hem de pagar
més cars
els serveis,
el mateix personal
ha de cobrar més
i tenim despeses
com particularment
algunes energètiques
que per molt
que hem fet esforços
importantíssims
com la inversió
del fil
de 6 milions,
6 milions,
7 cents
en canvi
d'enlluminats,
doncs el canvi
tarifari,
el tema
de la tarifa
també d'últim recurs
ens ha fet increments
importants
d'espesa.
Si el pressupost
del 2011
és difícil,
els impostos
i les taxes municipals
del 2011
també seran complicades
de fixar
per part de l'equip
de govern?
Molt,
molt,
perquè nosaltres,
a veure,
s'ha produït
una davallada
de la pressió fiscal
efectiva
del 24,15%.
Això és important
i això tampoc
es materialitza.
Això què vol dir
la pràctica?
Aquesta baixada
del 24
com a 15%
de la pressió fiscal
en quin termini
de temps?
Des que estem governant.
Des del 2007?
Des del 2007.
Això s'ha fet
perquè
hem incrementat
taxes i impostos
molt per sota
de l'increment
real
de la vida
i de la renta
familiar disponible
que és la que mana.
Per tant,
la congelació
que hem fet
en guany
ha suposat
també
un esforç
molt important
per l'Ajuntament.
Però l'any que ve
efectivament
serà molt complicat
però tenim en compte
que les taxes
i impostos municipals
només són
una part
del nostre ingrés.
Estem parlant
que l'Estat
per exemple
amb una davallada
del 20%
amb l'aportació
del 2010
ens ha complicat
molt la vida
i això
l'any que ve
tornarà a produir-se
per l'efecte
que havíem dit.
És a dir,
en poques paroles,
fins a finals del 2011
l'Ajuntament
d'alguna manera
no veurà
la sortida
del túnel
de la crisi.
Efectivament,
el 2012
serà el primer
pressupost
amb creixement.
De moment
el que tenim
aquest 2010
és per exemple
els projectes
d'aquests
fons estatals
d'inversió local.
Vostè com a responsable
de l'àrea
de contractació
tindrà una part
important
en la gestió
i tenint en compte
que estem parlant
de diversos projectes
són 8 projectes
amb un total
de 12 milions d'euros
a més que tenen
una envergadura
més important
que els de l'any passat
els de l'any passat
eren molts més
però més petits
aquests són menys
però d'unes dimensions
més grans
des de l'àrea
de contractació
amb quin calendari
treballen
o amb quines previsions
treballen?
També molt ajustats
com l'any passat
perquè encara
que siguin pocs
la complexitat
ha de ser
tots ells oberts
són procediments
de contractació
oberts
i que
tot i que tenen
també la tramitació
d'urgència
tenen un procediment
molt complex
jo crec que
el canvi
que s'ha fet
de filosofia
també
de tenir actuacions
a tota la ciutat
com es va aconseguir
tenir
a cada barri
amb àmbits
de tipus
de manteniment
de vials
i d'ajardinament
i algun equipament
molt important
com parlàvem
de les escales
a la piscina
ara
es tractava
de fer
dues o tres actuacions
puntuals
molt importants
com és
el camí de la coma
o la llar
de Sant Pere i Sant Pau
però sobretot
posant valor
això que tenim
de mà a prop
i que està tan deixat
que és de Bacalera
o sigui
iniciem una actuació
allà molt important
que tindrà
un procediment
de 3 milions
i dos de dos
o sigui
que aquí
hi haurà
una part
important
dels esforços
ja dic
són procediments
oberts
vindran
moltes empreses
l'any passat
vam tenir
alguna licitació
amb més de 40
empreses
és molt complexa
l'evaluació
tècnica
també
perquè a vegades
requereix
tres sobres
tres meses
de contractació
amb un temps
entre elles
però en principi
ho haurem de tenir
tot adjudicat
l'abril-maig
si no
no entraríem
s'afavorirà
d'alguna manera
també les empreses
tarragonines
de l'entorn
per allò d'afavorir
com una de les mesures
que persones
que estan aturades
a Tarragona
puguin
puguin tenir feina
gràcies a aquestes obres
Sí, nosaltres
a veure
pel que fa
als aturats
nosaltres
posem a disposició
de les empreses
les bosses
de treball
del mateix ajuntament
del servei
d'ocupació
però
fonamentalment
una col·laboració
i un seguiment
també
perquè és obligació
de generar
ocupació
i és un dels temes
que es valoren
si no
entren en competició
per la quantitat
d'ocupats
el tema
de l'origen
de l'empresa
és més difícil
perquè aquí
no estem en negociats
que pots triar
tres empreses d'aquí
o en adjudicació directa
com l'any passat
que adjudicàvem
directament
menors
empreses d'aquí
per tant
el mercat
en aquest cas
estarà obert
Parlant de temes
de contractació
també
vostè ha de gestionar
des d'aquesta àrea
en aquest cas
no una obra
de construcció
d'aixecar
sinó d'enderrocar
el tema
de l'hostal del sol
del qual venim parlant
des de fa mesos
per no dir-ne anys
però especialment
els darrers mesos
perquè ja es va arribar
finalment
amb un acord
amb el propietari
un cop ja tenim
l'acord amb el propietari
amb les compensacions
que rep aquest propietari
en quin moment
està el procés
per enterrocar
l'hostal del sol
i si ja li correspon
a la seva àrea
com a àrea
de contractació
sí
ara
entra el projecte
i bàsicament
és un procediment
dins de
el que és
la tramitació
administrativa
ràpid
perquè
per l'import
que té
el 193.000 euros
està
dins
dels supòsits
de negociat
sense publicitat
el que vol dir
és que
poden accedir
tres empreses
i adjudicar
ràpidament
aquest
ràpidament
estem parlant
de tota manera
de tres mesos
quan jo dic
ràpidament
estic parlant
de tres mesos
però s'ha de tenir
també en compte
com afectarà
l'obra
que estem
ja adjudicant
i que històricament
estava reclamada
de Ciutat Jardín
és una obra
de dos milions d'euros
que afectarà molt
a l'entorn
i hem de compatibilitzar
les dues
jo crec que
abans de l'estiu
estarà en marxa
la demolició
també és molt
és bastant ràpida
o sigui que
jo crec que
per aquest estiu
tindrem
un
un skyline
diferent
a Tarragona
entenc doncs
que seria millor
primer fer
l'enderrocament
perquè poguessin
accedir als camions
a l'hostal del sol
i després
les obres
de Ciutat Jardí
efectivament
perquè si es fali
al revés
potser seria
molt important
si fas unes obres
i després han de passar
per ja molts camions
i l'enderrocament
és a dir
primer fer una cosa
i després l'altra
se m'havia oblidat
del tema del fons estatal
d'inversió local
la intenció de l'Ajuntament
que tenia de fer
el tema del Banc d'Espanya
del centre d'interpretació turística
de la Tarra Corromana
això finalment
no ha pogut entrar
en aquest fons estatal
i el tinent d'alcalde
i president
del patronat municipal de turisme
Sergi de los Rios
ja ens va explicar
que igualment
el projecte es tirarà endavant
però això
des del seu punt de vista econòmic
vol dir que
ha d'anar a càrrec
dels pressupostos municipals
es pot tirar endavant?
Sí, efectivament
nosaltres estem compromesos
amb aquesta actuació
i mentre que el remenem
de corrent
a veure si m'explico
perquè quan acaba
i liquides
hi ha dos tipus de remenent
un d'inversions
i un de corrent
el de corrent
ja hem dit
que serà inexistent
o negatiu
el d'inversions
sí que tindrem
per tant
tindrem opció
d'alguns remenents
de baixes
d'adjudicacions
i d'altres obres
menors
o ja concloses
que ens poden aportar
i ens aportaran
prou finançament
per les actuacions
del Banc d'Espanya
que es puguin fer en guany
És a dir
l'obra la tenim garantida
la podem fer
amb diners de l'Ajuntament
Per anar acabant
ara d'aquí uns instants
saludarem
el portaveu
de la plataforma
d'aturatge a Bona Vista
que per aquesta tarda
ha convocat
una activitat
una taula rodona
per parlar
de la situació
de l'atur
l'Ajuntament de Tarragona
ja fa mesos
va crear
una mesa socioeconòmica
per mirar
d'impulsar
en la mesura
en què té competències
doncs
elements
que ajudin
a combatre
la crisi
quin balanç
fa vostè
del que
ha pogut fer
o fa l'Ajuntament
en aquest àmbit
tenint en compte
que això
té unes competències
realment
escasses
Bé
això
jo aquesta tarda
m'havien convidat
amb aquesta mesa
com a responsable
econòmic
però de fet
quan he vist
l'especificitat
sobre el tema
d'atur
li he demanat
a la companya
Lola Herrera
que vagi ella
perquè de fet
és la que
disposa
habitualment
de tota la informació
l'Ajuntament
en la mesa
de seguiment
que ella també
estava
i participava
el que s'ha vist
és l'evolució
de les actuacions
però penseu
que
el que fa
l'Ajuntament
és
molt limitat
nosaltres
sí que podem dir
que hem
passat
de la previsió
si nosaltres
teníem
300
crec que eren
392
aturats
dins dels plans
doncs han sigut
més de
470
són números
importants
per nosaltres
però
per una situació
d'atur
en què estem parlant
de més
de
8.000 persones
doncs
és una situació
molt complicada
per tant
s'ha fet molt
i a més
s'ha atès
a molta gent
i a més
s'han fet
plans d'ocupació
duplicant
la quantitat
que es feia anualment
perquè s'ha arribat
a dos milions d'euros
s'han atès
l'altre dia
em deien
que més de 12.000
consultes
presencials
i en la xarxa
que hi ha
també
d'igualtat
d'oportunitats
buscant
feina
amb altres agents
socials
i econòmics
el tema
ha funcionat
a tope
hem estat
abocats
al tema
d'ocupació
els resultats
i les xifres
concretes
ho tindrà
la Dolors
Herrera
li preguntarem
en una altra ocasió
i en un altre dia
a la regidora
responsable
de l'àrea
d'ocupació
de l'Ajuntament
de Tarrona
i ara també
d'aquí uns instants
coneixerem
el punt de vista
de la gent
de la plataforma
d'aturatge
a Bonavista
que es va constituir
fa uns mesos
precisament
per mirar
de pal·liar
el problema
de l'atur
en aquest barri
Tarragoni
aquí acabem
la conversa
amb el tinent
d'alcalde
de gestió
econòmica
i pressupostària
moltes gràcies
moltes gràcies
que vagi bé
l'any
gràcies a vosaltres
fins la propera
bon dia
bon dia
gràcies
gràcies
gràcies