Quatre minuts, un quart d'onze del matí,
ara ho comentàvem, al punt de les deu.
Segur que heu sentit aquestes sirenes
que formen part d'aquest nou exercici
d'activació d'avís a la població
en cas de risc químic.
Des d'ara i fins a les onze farem aquest seguiment.
De fet, qui ho efectua és el nostre company
Josep Ardila, amb la unitat mòbil,
que si no va xerrada està instal·lat a la canonja,
perquè després aquí serà el punt
en què diferents responsables
faran les primeres valoracions.
Josep, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Aquí hem sentit perfectament les sirenes.
A l'Avinguda Roma, sí.
Nosaltres també les hem sentit.
Estem just davant de l'Ajuntament de la canonja
on avui sonava per primera vegada
aquesta alarma que s'hi ha instal·lat.
De fet, fa uns segons acaba de sonar
l'alarma de desactivació,
que sona uns deu minuts més tard
després de les activacions de les alarmes
i, per tant, a les deu i deu es posava ja a punt i final
aquesta primera activació de les alarmes
del public on sud de Tarragona.
Des del SECAT ja s'ha donat l'ordre de final
d'aquesta activació.
No sé si tornaran a sonar una altra vegada
com a desactivació d'aquest simulacre
que s'ha fet aquest matí,
però sí que ha sonat fa uns moments.
Si et sembla, però, deixa'm que escolteu
com sonaven aquestes alarmes
per a aquells que encara no estiguin familiaritzats
amb aquest so,
com sonaven les alarmes d'activació de les alertes.
Així era com sonaven les alarmes
d'activació d'aquest alertes.
del simulacre que s'ha fet aquest matí.
Penseu que estem just a baix
i nosaltres hem gravat des de baix,
per tant, l'1 expansiva és prou gran
com perquè poguéssim captar aquest so.
De fet, és la idea que tota la població
encara se sent de fons,
que tota la població se n'assabenti.
Aquesta primera activació del polígon sud,
com dèiem, s'ha fet a les 10 del matí,
a 14 sirenes de Tarragona,
les dues de la Canonja,
situades a l'Ajuntament de la Canonja
i al col·legi públic que hi ha al municipi,
a 5 sirenes de Vilaseca
i les dues de Salou.
I cap a les 10 i 20 minuts
es faran l'activació de les alarmes
d'aquestes sirenes del polígon nord de Tarragona,
també amb 14 sirenes de Tarragona,
una a la Canonja,
5 a Vilaseca
i dues a Salou,
també a Vilallonga del Camp,
al Morell,
la pobla de Mafometa,
els Pallaresos,
els Garirells,
Perefort,
Constantí,
Tarragona Nord i Sant Salvador.
I cap a dos quarts d'onze
ja hi haurà el sort de desactivació
d'aquestes sirenes i la fi de l'alerta.
És quan està previst
que es facin les primeres valoracions
de com ha funcionat aquest simulacre d'aquest matí
on s'estrenaven
o almenys se sentien per primera vegada
tres sirenes,
ja va passar a l'anterior simulacre
que es va fer el 2 de desembre,
si no m'equivoco,
es va fer aquell simulacre,
estàvem als peus de la nova antena,
de la nova sirena,
del Liesb,
d'Avi i Barraquer
i avui hem estat als peus de la nova sirena
que hi ha a l'Ajuntament de la Canonja.
De moment, almenys sembla que ha funcionat a la perfecció.
Aquí s'ha sentit bé,
ja veurem què en diuen els experts,
ja veurem què en diuen els tècnics
que són qui realment entenen
si això ha anat bé o no ha anat bé.
Molt bé, Josep,
doncs en tot cas,
per recollir les primeres valoracions,
tornem a la Canonja abans de les 11
perquè a més m'imagino
que els integrants responsables de protecció civil
faran una valoració més formal i oficial
i ho podrem explicar segurament abans de les 11, oi?
Ja hi ha aquí els tècnics de protecció civil,
també la directora dels serveis territorials
d'interior a Tarragona,
Hortència Grau,
inspeccionant que tot funcionés bé,
com dèiem, d'aquí mitja horeta
hi haurà aquestes primeres valoracions
i ja coneixerem en directe com ha anat,
si hi ha hagut una modificació
i si la cosa ha anat tal com estava prevista.
Molt bé, Josep,
doncs d'aquí uns momentets.
Fins ara.
Fins ara.
Magí Seritjol, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Els romans quan tenien un perill,
no d'alerta química,
sinó que arribessin, jo sé,
jo què sé,
bàrbars a envair tàrraco
que feien tocar les campanes
o alguna cosa així, m'imagino.
Perquè hi havia campanes, no?
Sí, el que passa és que bàsicament
tenien senyals de fum
i senyals visuals, evidentment.
Mira, no era tan sofisticat.
No, no tan sofisticat.
Imagino que igualment efectiu, eh?
Perquè tenien més incidències en la seva vida.
No devia ser molt tranquil
a la vida dels romans, tampoc.
Home, era dura, bàsicament era dura.
Una vida dura perquè res estava garantit.
Com ara que ens podem queixar,
però hi ha coses mínimament garantides.
I a aquella època no.
perquè a aquella època la cosa era molt dura.
A Tarracoviva ens explicaran
que la vida dels romans era molt dura,
però que també era molt rica.
I tot el que hi havia,
tot el que feien els nosos avantpassats
una vegada més s'incorpora a la ciutat de Tarragona
amb el Festival Tarracoviva.
Ja fa un quant temps que va assolir
aquesta denominació de festival
perquè realment ho és en el sentit formal
i en el sentit més lúdic de la paraula.
Començarà el dia 18, acabarà el 30 de maig,
però és que a partir d'avui
ja podeu recollir invitacions
i comprar entrades
a través de la pàgina web del festival.
Per això hem convidat avui Magí Seritjol,
el seu coordinador.
No sé si he dit alguna cosa.
Aixecaves el vídeo?
A veure si allò de les dates no ho has dit bé.
No, les dates que hi ha hagut...
Ho he dit bé perquè quan vam fer
la primera vegada de premsa
aquestes eren les dates previstes
hi ha hagut un petit canvi
i és que les entrades per internet
seran el dia 7
i a nivell personal el dia 12.
Molt bé, doncs ajornem una miqueta.
però sí que va bé que ja sabem
el que ens espera
en el millor sentit del terme.
Comencem, en tot cas,
si et sembla Magí,
dient que tot va més.
Hi ha més espais,
més activitats,
més de tot en aquesta edició.
Algú diria,
home, la crisi,
menys, no, no, més.
Sí, és una aposta
que hem fet
de tot l'equip
de Terracoviva
que ja el mes de juliol passat
ens vam fer
les primeres valoracions
i anàlisis per l'any següent
i vam decidir
que malgrat tot
hauríem de seguir creixent
perquè creiem que és una aposta
per nosaltres estratègica
per la ciutat,
és a dir,
en el sentit
que tenim a les mans
una eina
des de la cultura,
des del patrimoni
que ens projecta el món
i que no podem fer passos
enrere en aquest sentit.
Aleshores, malgrat la crisi
i malgrat els problemes
econòmics que hi ha
i que són evidents,
doncs es van posar les piles
i em diuen
escolta, què hem de fer?
Bàsicament treballar més
i això és el que hem fet
és treballar més
dedicar-li més hores
anar buscant més col·laboracions
es prens el cervell
per veure com se pot treure
el màxim de rendiment
a les coses
convidar col·laboradors
moure's
en definitiva moure's
és a dir, jo no
a veure, la recepta
per sortir l'actri
no crec que la tingui ningú
no ho sé
perquè és una crisis dura
ens està afectant
a molts nivells
i és general
i evidentment
existeix
no podem dir que no
no sé com se'n sortirem
el que sí sé
és com no se'n sortirem
és a dir, no se'n sortirem
queixant-nos
ni no fent res
al contrari
no fent res
per tant, és a dir
potser no ho aconseguirem
però almenys val la pena
intentar-ho
llavors això és el que vam decidir
fa un any
intentar-ho
t'he de dir que des de la
diguéssim
des de la regidoria
de patrimoni
des de l'Ajuntament
sempre
tot ha estat col·laboracions
amb la qual cosa
evidentment sense això
no s'hagués pogut fer
i per tant
super contents
i bé
la voluntat és aquesta
la voluntat és seguir creixent
jo crec que
el Festival de Recorriu
no ha fet més que arrencar
és a dir
estem a les Baceroles
i això quan ho explico a la gent
fa 12 anys sí
però els grans festivals a Europa
tarden 20-30 anys
en fer
els grans
ens queda molt de camp
per recórrer
i estem en això
estem en aquesta fase
de creixement
i d'avaluació
del futur
i d'estratègies de futur
em dóna la sensació
i de fet
hi ha la certesa
que hi ha aquesta línia
de treballar
en crear una programació
de festival
que sigui molt atractiva
a la gent de Tarragona
lògicament
a tots els visitants
hi ha hagut també
una altra línia
aquesta completa
continuada
de dia enrere dia
que és aquesta projecció
internacional
hi ha hagut sempre
molt d'interès
i més en els últims anys
sobretot d'aquesta consolidació
com un dels festivals
de referència europeus
és que crec
que no tindria sentit
és a dir
crec que
fer un festival
no un més
exclusivament
per la gent de Tarragona
i del territori
em sembla que seria
un error
sembla
és a dir
si del nostre
llegat patrimonial
d'època romana
està declarat patrimoni mundial
per l'UNESCO
vol dir que té valors universals
i per tant
hem de sortir al món
i no només hem de sortir al món
sinó que el món
el món ha de venir a Tarragona
ja n'hi ha prou
jo crec que
hem de començar
i no
ja no és tan recòvio
jo crec que és una reflexió
per totes les activitats
d'alguna manera
que féssim a la ciutat
o ens obrim el món
o ens quedarem aquí
dient
el macos que som
i el bonic que som
i quin clima més bonic que tenim
i quina ciutat més bonica que tenim
però
no avançarem
és a dir
ahir va haver
com milions de persones
evidentment
la inauguració
de l'expo de Sengai
és a dir
a veure
el món ha canviat
i està canviant
com sempre
d'altra banda
és a dir
el món sempre canvia
bé
o ens adaptem
i comencem a obrir-nos
i no hem de tenir por
jo penso que tenim
prou coses interessants
i
sobretot amb cervell
que dic jo
és a dir
fer les coses amb cervell
pensades
amb estratègia
jo crec que se'n sortirem
però no només el camp
aquest festival
sinó amb tots els camps
que ens ho proposem
però ens hem d'obrir el món
o sigui
Tarragona ha de fer un paf
una obertura
i no només
obrir-nos
treure's complexes de sobre
treure's complexes de sobre
anar al món
i que el món vingui a nosaltres
aquest és
el futur passa per aquí
però no el futur
hi ha el present
i per tant
des de Tarragona
és el que estem fent
jo espero que
hi ha més gent
que ho està fent també
no som els únics
però penso que hauria de ser general
traiem-nos complexes
Tarragona
tirarà endavant
si ens obrim
en aquest sentit
per exemple
parlem del projecte
de col·laboració
entre el festival
i el canal temàtic
History Channel
què suposa aquest projecte
pel festival?
és important això
comença
és un inici
és la primera col·laboració
ja ho veurem
perquè tot s'ha de fer
a més
aquesta gent
vam tenir una reunió
a la seva seu a Espanya
que és a Pozoro de l'Arracón
vam tenir una reunió
molt curiosa
i molt maca
perquè
vam dir
no correm
establim una primera col·laboració
valorem-la quan acabi
i després ja seguirem creixents
bé
la idea és intentar oferir
al públic del festival
bons documentals
de divulgació històrica
i
que el canal aquest
a la llarga
pugui fer col·laboracions
de creació amb el festival
però això és una cosa
que anirem fent a poc a poc
aquest any
només fem
una petita intervenció
que és
projectar
tres documentals
de la cadena
els oferirem gratuïts
a la plaça de l'Aguer
i a la plaça del Fòrum
per la nit
el divendres 28
i dissabte 29
i
a canvi
segurament
estem acabant de negociar-ho
però
el mes d'octubre o novembre
la History Channel
el canal Història Espanya
farà una
creerà un petit documental
sobre la Tarragona
arqueològica subterrània
diferent
que dura uns 15 minuts
que és una sèrie internacional
que fan sobre ciutats subterrànies
ciutats arqueològiques subterrànies
a Espanya només hem fet
Barcelona i Granada
i nosaltres seríem els tercers
i llavors això
ho paguen ells
ho fan ells
ho produeixen ells
nosaltres només hi col·laborem
i segurament
i això ho emmataran
per tots els seus canals
tant als Estats Units
com a Canadà
com a Europa
per tant
és un pas de promoció
de la ciutat
és a dir
és el que estic dient abans
obrir finestres
obrir col·laboracions
obrir-nos
i després avaluar també
perquè aquestes coses
s'han de fer
i després s'han d'avaluar
anem bé
anem malament
què hem de corregir
però com a mínim
és un pas d'obertura
i d'anar créixent
hi ha aquella màxima
allò que funciona
doncs no cal que ho toquis
i és ben cert
que hi ha bona part
de les activitats
de Tarracó Viva
que han funcionat
i que el públic
les espera
i no es pot prescindir
per això no treu
que també aneu incorporant
novetats cada edició
i en guanyi unes quantes
cada any hi ha novetats
cada any tenim
i no només novetats
en la qual
activitats noves
sinó activitats en nou format
que és un tema
que ens interessa moltíssim
perquè al llarg dels anys
Tarracó Viva
han anat desenvolupant
formats de divulgació
innovadors
que ara ens estan copiant
altres festivals
i altra gent
d'arreu d'Europa
i això ho hem de continuar
llavors aquest any
per exemple
tenim el nou format
d'incorporar
l'audiovisual
a les activitats
de divulgació
això
és novetats
de contingut
i novetats
de forma
també
per exemple
aquí veiem
projecte Humanitas
Aquesta és una cosa
que ens fa molta il·lusió
aquest any comencem
també d'una manera discreta
a poc a poc
perquè això és una cosa
que anirem incrementant
vam fer una reflexió
i és que sempre tocava
amb la cultura
del món romà
la cultura en el sentit estricte
allò que dius
literatura, art
pensament
tot el que és
el component bàsic de la cultura
ho tocaven d'una manera tangencial
i vam decidir
que ho tocarien d'una manera
directa
llavors hem creat un parego
que es diu Humanitas
perquè la cultura
el món llatí grec
en definitiva
ha d'haver
una autèntica
cosmovisió
de la humanitat
i per tant
el que fa referència
a la cultura llatina
és a la persona
l'home
i crec que són
valors culturals
de fa dos mil anys
que ens poden ajudar
al dia a dia d'avui
i llavors el que hem fet
és començar a fer
tocarem un pensador
que és Seneca
tocarem un literat
que és marcial
tocarem un obra d'arquitectura
que és els foros
imperials de Roma
anem tocant elements
de la creació
de cultura llatina
i en properes edicions
això ho anirem ampliant
de tal manera que al final
sigui un dels puntals bàsics
del festival
també hi ha
un altre
que aquesta
a més
també posa
posa en coneixement
les vies
de col·laboració
que s'estableixen
amb altres entitats
estem parlant
del Tarraco Viva
un Tur
és allò de
podem fer de turistes
això està molt bé
fer de turistes
bueno
aquesta és una
una cosa nova
d'un format nou
que comencem aquest domenç
a dia nou
i és una
una col·laboració
que establim
amb el Consorci
per la promoció
de la Tarraco Romana
i amb les ciutats
que són membres
d'aquest
d'aquest consorci
que vas dins
el Tafculla
Constantí
i el que fem
és aquest any
fer un espai
de presentacions
al festival
hem resumit
el festival
una mica
amb una píldola
diguéssim
i la donarem
la presentarem
a aquestes tres localitats
el dia nou
el dia 15
i el dia 16
i això és un primer pas
en tendent
una cosa més important
i és que aquestes poblacions
juntament amb Cambrils
per l'any que ve
esperem que es puguin convertir
en seus oficials
del festival
és a dir
que el festival tingui
no només Tarragona
que serà el Núquissem
i sempre ho serà
però
que tinguin incorporat
a l'Àguer Tarraco
és a dir
el que era
l'antic territori
de Tarraco
que era més extens
que la pròpia ciutat
i per tant
esperem que
això ho estem començant
a negociar
a parlar
amb aquestes tres localitats
Cambrils ja és
el segon any
que participa
per tant
pràcticament
podríem dir
que és una seu
del festival
i amb intenció aquesta
de tenir un festival
del territori
no només estrictament
del nucli de la ciutat
són activitats
que donen necessitat
això
que és posar la llavor
perquè anessin creixent
en les properes edicions
com ara
el projecte Certamina
Certamina
aquest és un altre projecte
perquè no s'accentuen
tenim uns problemes
ni que sigui
de trampa
també té gràcia
així te'n recordes més
clar que sí
el Certamina
l'he posat així
perquè eren antics concursos
que feien al món grec i romà
sobre composicions poètiques
i elements de cultura
com uns geus florals
exacte
molt bé
per aquí anava la cosa
llavors hem trobat aquest nom
una miqueta per fer
és una idea
que hem començat aquest any
a treballar-la
els fruits
el començarem a veure l'any que ve
i és que hem proposat
als instituts de la ciutat
que elaborin un guió
presentin una proposta
com si fossin
un grup de reconstrucció
llavors presentin
una proposta de reconstrucció
d'algun element
de la cultura
i de la civilització romana
i en premiarem
el millor guió
diguéssim
i aleshores
el premi és
que la següent edició
de Terra Recoviva
s'incorporarà
dintre el programa
oficial de Terra Recoviva
què pretenem?
pretenem que gent jove
de la nostra ciutat
s'aficioni
a la reconstrucció històrica
s'aficioni a la divulgació
que diguéssim
sigui una miqueta
la pedrera
del futur
és a dir
que en tinguem
relleu generacional
dintre dels grups
de reconstrucció
de la ciutat
perquè si no
correm el risc
que ara estem molt bé
pim pam
hem anat creixent
i arriba un moment
que no hi hagi relleu
i pensem que
hem de començar
a posar el cuc
a les generacions joves
perquè s'incorporin
en aquest món
de la reconstrucció
de la divulgació
això és una novetat
i estem treballant ara
ja t'ho dic
començarem a executar
l'any que ve
les coses van més lentes
i costen més
del que sembla
perquè a més
els ritmes acadèmics
són nosaltres
però penso que això
no ho ha fet ningú a Europa
i som els pioners
en aquest camp
i crec que haurem aportat
també un fil
de futur
en el festival
els grups
de reconstrucció
que justament
no es conformen
en repetir
cada any
la mateixa representació
i en aquest sentit
en guany
podrem conèixer
de molt a prop
el primer emperador
de Roma
August
sí
ni es conformen
ni ens deixem
conformar
feu el que podeu
a veure
és una miqueta
bogeria
perquè fer cada any
activitats
de nova creació
del món
de la reconstrucció
històrica
això a Europa
no ho fa ningú
és a dir
la gent
els grups
van fent
canvien alguna cosa
cada 5
els que veiem
que venen aquí
al camp de mar
aquesta gent
no canvia
canvien cada 5
6 anys
una miqueta
nosaltres exigim
un esforç
que vagin canviant
cada any
i facin noves propostes
una és aquesta
que estàs dient
de gust
la vida
de August
serà un intent
de crear
tot una
com explicar
la biografia
d'un personatge
important
del món romà
a través
d'elements
de reconstrucció
de visualització
d'imatges
i de petites dramatitzacions
tot això
està en plan
experimental
ja veurem
com surt
però
vam en línia
d'avançada
que el 2014
celebrarem
el vi mil·lenari
de la mort d'August
i aleshores
és un bon any
per dedicar-li
molt més
protagonisme
en aquest personatge
que crec que és
un dels
jo diria
que és un dels fundadors
de la idea d'Europa
Magí
estic passant
i dic
anirem comentant
novetat
ja ho he vist
aquest matí
és que totes les novetats
no
quantes novetats hi ha
ara no porto
però
mira
pensa que estem
al voltant
dels 500 actes
és a dir
que d'any
hem seguit creixent
i clar
més actes
més activitats
més espais
es fa una mica
difícil
i això és una cosa
que hem de valorar
també
perquè el programa
ja està penjat
al web
i amb els horaris
i tal
i gent que ens truca
escolta
això és inabarcable
no és inabarcable
en el sentit
que evidentment
qui preteni veure-ho tot
no ho podrà
ni molt menys
i s'ha tractat de seleccionar
coses
de dir
bueno
doncs me faig el meu paquet
dintre l'oferta que hi ha
doncs jo em faig el meu paquet
i me faig la meva visita
aquest és l'esperit
i amb la idea
que evidentment
no es pugui visionar tot
malgrat que estiguis
tots els dies del festival
no no
també els espais
són els que són
tenen un aforament
limitat
a vegades són
espectacles
o són reconstruccions
que precisen
d'un espai petit
tenim petit format
que no renunciarem mai
perquè el petit format
ens dona molta proximitat
tenim el mitjà format
i estem
i també el gran format
que el tocarem
cada vegada més
també
aleshores
entre cadascú
d'aquests formats
la gent ha de triar
una miqueta
què és el que li ve més de gust
hi ha gent que li agrada més
les coses més
massives
i hi ha gent que li agrada
pel contrari
que li agrada les coses
molt tranquiletes
i també oferim
una miqueta
aquesta àmplia panoràmica
és important
empoder, espionatge
traïció
la vida a la casa
al carrer
sí
intentem abarcar
molts dels aspectes
de la vida
de fa dos mil anys
és a dir
que no se centri
només en l'aspecte militar
o en l'aspecte d'espectacles
no
truquem vida quotidiana
religió
política
en fi
urbanisme
sí
tot el que podem
aquest any
hi ha una conferència
molt interessant
sobre reciclatge
de residus
del món romà
i com reciclaven
els residus
que eren més netets
que nosaltres
o què?
a veure
en general
érem més bruts
en el sentit
no que fossin nens
sinó que els mitjans
eren menys
és a dir
no tenien
un servei de neteja
generalitzat
les clavagueres
les clavagueres
no abastaven
no abastaven
a tota la ciutat
sinó que eren
només els carrers
principals
però
hem de dir
que
en aquella època
era el més avançat
és a dir
evidentment
comparat amb ara
no
però
les ciutats romanes
comparades
amb les ciutats gregues
o altres
fins i tot
la part oriental
de l'imperi
eren les més avançades
en aquest camp
per tant sí que van fer esforços
per millorar
i una cosa
va tenir una curiosíssima
que
és una cosa
que em fa reflexionar
el gran Marvi Psani Agripa
l'amic íntim
d'August
el gran organitzador
d'alguna manera
perquè
sense Agripa
no hauria pogut muntar
el que va muntar
Agust
l'any 30 i alguna cosa
va ser nomenat cònsul
i quan acaba de ser cònsul
és a dir
com si tinguéssim
primer ministre
o president del govern
des de ser president del govern
i passa a ser
conseller de l'Ajuntament
per la neteja pública
és a dir
no li cauen els aners
i des de ser president del govern
i és a dir
que ser regidor de Roma
i neteja les clavegueres
fan clavegueres noves
és a dir
tenien una gran
sabien l'important
que era això
ho sabien
i ho valoraven tant
que el màxim personatge
després d'August
el món romà
es va dedicar a netejar clavegueres
també sabien més
del reaprofitament
perquè no
no llançaven
tantes coses
com nosaltres
no, evidentment
lògicament
evidentment
hi ha també
música
com ha passat
cada any
i també música en directe
de reconstrucció romana
sí, l'Udia Scénic
és un grup
que ve cada any
són els col·laboradors
nats del festival
aquest any
ofereixen concerts
a les muralles
i un concert extraordinari
que farem
al Conservatori de Música
de la Diputació
pels alumnes
de música
del Conservatori
i la seva família
i està obert a tothom
fins a l'acabó
del local
està obert a tothom
i és gratuït
i això farem
és un concert extraordinari
que tenim molta il·lusió
perquè és també
d'alguna manera
que les joves generacions
de músics
de la ciutat
coneguin una mica
un treball
en aquest camp
d'arqueologia musical
que també és molt interessant
perquè l'Udia Scénic
és un grup
de professionals
de la música
tots som músics professionals
i la feina
que han fet
d'investigació
en la música romana
és impressionant
no hi ha cap altre grup
al món
que hagi fet aquesta feina
i em semblava
que hauríem
de poder apropar
la realitat
de l'educació
i l'ensenyament
de la música
de la nostra ciutat
amb aquesta realitat
clar, perquè fixa't que és curiós
en una ciutat que a més
ho sabem tots
conservatoris
escola municipal
escoles privades
a Tarragona
hi ha molts joves
que estudien música
l'aula de música tradicional
està funcionant molt bé
però no hi ha aquesta cosa
de la música romana
potser perquè no ens hi hem posat
com a ensenyament
sí, tot és començar
nosaltres l'únic que volem
és que els alumnes
coneguin una mica
el treball de l'Udia Scénic
sàpiguen que hi ha
treballs d'arqueologia
musical interessants
i a veure
sempre pot servir
per inspirar algú
però bàsicament
ho fem perquè ho coneguin
i perquè d'alguna manera
es coneguin
l'ensenyament
de la música
bàsicament
la música clàssica
i després la música contemporània
però sabíem
que abans
ja hi havia música
i crec que això
pot ser una bona reflexió
ho deia el Magí
500 actes aproximadament
per tant
no espereu
que els esmentem tots
en tot cas
anem fent salts
a través del programa
la part gastronòmica
també la tenim coberta
està hipercoberta
tenim tant
els restaurants
que continuen fent
menús integrats
i la ruta
d'etapes
que vam fer
l'any passat
i tenim els tallers
de cuina
per part d'Aquànum
per la gent
que vulgui aprofundir
una miqueta més
sobre els conceptes
de gastronomia romana
veig el transport
de viatgers
a l'antiga Roma
és una conferència
no
això és una petita
exposicioneta
que estem muntant
per veure
com era el transport
terrestre
fa 2000 anys
exposicions
tallers
això dels tallers
és molt maquet
això és maco per una raó
perquè permet
els tallers
són activitat
que aboquem
al públic familiar
i quan diem
públic familiar
vol dir que
tota la família
la pot fer
que és el que succeeix
ho vam començar
l'any passat
aquest any
l'ampliem
i llavors
hi ha membres
que es punten tots
el pare
la mare
el nen
la nena
i la tieta
però ho fan junts
i és un taller
que pot empresar
tant la canalla
com la gent gran
amb la qual cosa
ens dona
aquesta canixa
d'integrar
del públic familiar
que se sentin partícips
de fer una cosa
i fan
aprenen fent
que és la millor manera
d'aprendre evidentment
jo penso que
això o aquest any
hem fet
algun taller més
és a dir
que hem crescut
una mica
en aquests tallers
i seguirem creixent
és a dir
l'oferta
de tallers familiars
creixerà
el camp d'aprenentatge
de Tarragona
com sempre
prendrà
els jardins
del camp de mar
per omplir-los
de joves estudiants
ells són ja
també
tots els anys
totes les edicions
de Tarragona
i són uns veterans
col·laboradors
del festival
jo és una cosa
que al camp d'aprenentatge
no me n'estic mai
de dir
que tenim
una institució
a la ciutat
que
quan vas
quan viatges
per França
per Alemanya
te'n dones a compte
de la importància
que té
perquè els demanen
tallers
i experiències
que fan
i els demanen
a tota Europa
és a dir
Arles
el museu d'Arles
té tallers
que han copiat
evidentment
en col·laboració
amb el camp d'aprenentatge
te'n vas a Alemanya
i te trobes
que hi ha museus
que estan interessats
en fer tallers
que han fet
els del camp d'aprenentatge
és a dir
porten molts anys
treballant
ho fan molt bé
i generalment
són pioners en aquest camp
de creació
de tallers didàctics
per la canalla
sobre el món romà
i per tant
jo n'estic molt content
no espereu
que us convidin
a participar
d'una orgia
o una bacanal
però sí que han organitzat
teatralitzadament
una saturnàlia
uf que cansat
després de tanta organització
però sí que
intenteu
una mica
representar
el que era
la festa dels esclaus
això també és una novetat
i es farà
el camp de mar
sí
aquest serà
l'acte de cluent
d'aquest any
pel grup de l'Aïa de Tarragona
sabem que cada any
fem un cluent
del diumenge a la tarda
i aquest any
havíem encarregat
el grup de l'Aïa
que tocava
i estan molt il·lusionats
estan assajant aquests dies
per acabar de polir-ho
i bé
el que ens explicarà
una miqueta
és aquesta festa
de la Santa Magna
que tenia lloc
pel desembre
és a dir
que correspondrien
als nostres Nadals
però que els seus continguts
s'assemblen més
als nostres Carnavals
és la subversió
de les classes socials
els esclaus
simulaven ser
reis per un dia
i per tant
eren els amos de la casa
i la gent s'arreglava coses
se disfressava
és a dir
tenen més de Carnaval
que no pas de Nadal
i era pels vols de Nadal
quan s'ha fet
a veure
els oients potser diuen
tot això és magnífic
novetats
però veiem
tindrem d'una banda
les legions
amb les seves
escenificacions militars
i d'una altra banda
els gladiadors
els tindrem també en guany
com cada any
aquest any
ampliem l'oferta
de gladiadors
aquests gladiadors
farem dos tipus
de demostració
uns que es diu
monera gladiatora
que és estrictament els combats
és a dir
és l'oferta
que més tradicionalment
venia fent
Arsimi Candy
i això ho farem
dos passes
divendres i dissabte
i l'údia polinari
que era
l'acte de cloenda
de l'any passat
sobre com funcionàvem
amb els jocs
de gladiadors
des del començament
fins al final
i no tant les lluites
que també n'hi ha
però a més
qui pagava els jocs
com s'organitzaven
els espectadors
amb els seients
tots aquests elements
diguéssim
de ritual
i d'organització
dels jocs
que organitza el grup Nemesis
de Tarragona
aquest any ho farem
dos vegades
per tant
l'oferta de l'amfiteatre
s'amplia en dos
hi haurà quatre demostracions
de gran format
a l'amfiteatre
amb això
ho entenem també
com una mica
formació de públic
de gladiadors
perquè els primers anys
com a públic
era un desastre
aquí a Tarragona
aixecàvem el dit
cap amunt
però ara
ara vas
i he sentit
una frase
un dia
em vaig petar
de riure en França
van dir
ser com a Tarragona
és a dir
ho fem com a Tarragona
com si fóssim
un públic esperant
hi ha la cosa
a Cavalleria Romana
també
on trobarem
lesions
evidentment
és a dir
bé
mantenim evidentment
això és com
els menús
dels restaurants
importants
que es mantenen
en plats tradicionals
i res
intentem
que agradi a tothom
i que a tothom
que vingui
surti content
i digui
per l'any que ve
tornaré
que és una de les coses
que ens interessa molt
fidelitzar al públic
és a dir
no es tracta tant
de fer la gran edició
però per fer volar Colom
sinó
fidelitzar al públic
la gent digui
un cap a cada
tantes coses
tornaré l'any que ve
la nostra política
sempre és una miqueta
el que s'estrena aquest any
s'ha tornat a fer l'any següent
per la qual cosa
la gent que no ha pogut veure aquest any
pugui veure l'any que ve
és una manera també
d'enganxar
de fidelitzar
el nostre públic
i és un mecanisme
que tenim
de això
que la gent
a poc a poc
pot anar a veure
quasi totes les coses
però necessita
diverses edicions
actes molt populars
actes multitudinaris
i conferències
que cal parar compte
perquè tenim una sèrie de conferències
està mirant el cartell
podríem dir-ho així
i els títols
ja d'entrada
són prou suggerents
per què crear una biblioteca
en Alejandria
quina gran pregunta
i a més la contestarà
un doctor en filologia clàssica
per la Universitat d'Oxford
Albert Renaudar
és un dels grans especialistes
en papirs grecs i romans
és papiròleg
l'incenge per Oxford
per Heidelberg
també
és un dels grans
conegutadors a Europa
d'aquest món
i és una persona entranyable
que veia fa diversos anys
al festival
i li hem proposat
que parli sobre la biblioteca
d'Alexandria
o per què
es va crear aquella biblioteca
hi ha una conferència
que es diu
el Google de l'antiguitat
perdó
una exposició
que es diu
el Google de l'antiguitat
és a dir
la biblioteca d'Alexandria
realment era el Google
de fa dos mil anys
és a dir
quan la gent volia saber
alguna cosa
consultava la biblioteca
podria viatjar
quilòmetres a quilòmetres
per arribar allà
o fer-s'ho arribar
la biblioteca feia còpies
dels seus llibres
i si li encarregaven
feia una còpia
i li enviaven
per correu
servei UPS
o d'Eliexpress
no n'he mentat res
ho hem perfeccionat
però inventar
inventar no
i una cosa
interessant
pels tarragonins
la primera vegada
que s'esmenta
el nom Tarragona
és amb un document
d'un bibliotecari
de la biblioteca d'Alexandria
i recordes
o saps pel motiu?
perquè el senyor
estava consultant
ciutats espanyoles
de la costa hispana
i ell cita
un altre autor grec
que havia parlat
de Tarracón
aleshores
la primera vegada
que som tindran
el mapa
a nivell mundial
és perquè
hi havia un coneixement
amagatzemat
a la biblioteca d'Alexandria
quines curiositats
totes aquestes descobertes
de detall
també les podem fer
el Tarracó Viva
que compta
i com sempre
treballeu en col·laboració
amb entitats
amb museus
amb empreses privades
públiques
i això anirà més
és una cosa
que intentarem
fer créixer
al final
tothom pot aportar
és a dir
clar
des de molts àmbits
de la vida actual
es poden fer reflexions
sobre el passat
i per tant
això ho anirem ampliant
aquest any
per exemple
a nivell de museus
la fira de museus
són més de 50 museus
i hi ha ciments arqueològics
que participen a la fira
nosaltres pensàvem
que tant seria problemàtic
perquè evidentment
amb la crisi
la gent li costa més
i resulta que
no hem donat abans
hem hagut de tancar el programa
perquè és que
no hi cabien més
són 52 estants
que hi haurà
i hi haurà
que hi haurà
i hi haurà
hem quedat una cosa nova
que és l'espai
de presentacions rostre
que són presentacions
de projectes
de divulgació
del patrimoni
històric
d'època romana
i tenim 20 i pico
presentacions
és a dir
pensava que no hi ha
poques
ja no ens hi caben
havíem previst
tres quarts d'hora
una hora
per cada presentació
hem hagut de rebreixar
perquè no hi ha
hores per presentar
i dir-vos
que a nivell
de museu
conviat aquest any
hi ha els museus
dels fòrus imperials
de Roma
el qual
em fa molt feliç
perquè vindran
i no només això
sinó que fem
una exposició
didàctica
evidentment divulgativa
sobre els fòrus
del pretori
i penso que és
una bona col·laboració
per veure com
podem col·laborar
en llars
propers anys
amb museus
de primer nivell
del món romà
Ara que parlaves
de tota aquesta col·laboració
d'institucions
museus
que venen de fora
no hem de perdre de vista
que això també
puntua
i forma part
d'aquest informe
que s'ha de presentar
a la candidatura
a Tarragona
Capital de la Cultura Europea
2016
dins d'aquest informe
posar un tàrraco viva
en aquest format
que ens està explicant
avui Magí Seritjol
té un valor
molt interessant
no cal perdre de vista
que això
també suma
cara a aquesta candidatura
això esperem
com a mínim
així ho pensem
és a dir
que tot el que sigui
presentar al món
activitats culturals
que arribin a la gent
i que ens obrin
això que demà
ens obrin una miqueta
la perspectiva internacional
crec que és bo
que a França diguin
que això ho han de fer
com els de Tarragona
això ja té un punt
això és honor també
perquè els que fan
el festival d'Arles
que es diu Arelate
que aquest any serà el quart any
van venir aquí a Tarragona
abans de fer el seu festival
van venir aquí
per parlar amb nosaltres
per veure el festival
i els va agradar tant
que al final
van decidir copiar
el nostre model
i dit per ells
el festival
el festival de fet
conquereix carrers i places
i de fet en Guanya
s'incorporen també
espais que fins ara
no s'havien utilitzat
sí
això és una novetat
aquest any
comencem de manera tímida
volem començar
a poc a poc
perquè fins aquest any
pràcticament
no havíem ocupat mai
ni places ni carrers
tot era
llocs de patrimoni
molt vinculats
amb el patrimoni
o llocs monumentals
aquest any
fem una primera obertura
volem provar
a veure com va
és a dir
són coses perquè
el que no volem
és que es converteixi
en una festa
allò
vinga anem a passar-s'ho bé
i ja està
el festival no és
una festa popular
el festival és
un festival cultural
i per tant
volem que segueixi
tenint aquest
aquest
aquest
diguéssim
aquest esperit
no?
de ser una activitat cultural
el que passa
que algunes
algunes activitats
d'aquest any
se faran
en dues places
de la ciutat
ja veurem com funciona
si funciona
no n'anirem ampliant
si no ho recalibrarem
és a dir
les coses també s'han d'anar provant
ben veig
plaça del rei
plaça del fórum
veig el mercat
de Corsini
sí
t'entendem fer
una petita exposició
sobre com eren
els mercats
i les botigues
dels mercats
fa dos mil anys
Maquellum
que era el nom
que traduïen
els mercats
totes les ciutats
s'aproveien
en mercats centrals
i totes les romanes
s'espavilaven
perquè era un Maquellum
i en el Maquellum
se venia
evidentment
prioritàriament menjar
bàsicament carn i peix
solia haver dos grans taulells
un de carn i un de peix
i altres productes de venda
però estava centralitzat
hi havia un regidor
dedicat al Maquellum
és a dir que vigilava
hi havia els pesos
i mesures controlats
perquè la gent no està fes
en el pes
i coses d'aquestes
però em sembla superinteressant
que la gent que vagi a comprar
ara al mercat
pugui veure com era
un mercat fa dos mil anys
saps que pensava
Magí
cada cop que vens
clar
parles amb aquesta
tranquil·litat
i aquesta familiaritat
utilitzant
tota la terminologia
llatina
no estaria malament fer
no res
deu pàgines
un petit diccionari
català
llatí
llatí terracoviva
no estaria malament
que fa gràcia
més que res
que reculli la terminologia
del que s'utilitza
dius Maquellum
Mercat
i que la gent
vulguis que no
es vagi familiaritzat
i les utilitzi
a nosaltres
Maquellum
no ens sona
perquè Mercat
no ve exactament d'aquí
però a Maquellum
a Itàlia
encara hi ha la matxelleria
perquè ve de parar
el Maquellum
és a dir
que hi ha
un llenguatge bàsic
quan vas de viatge
a fora
doncs el mateix
però en llatí
que et sembla
t'hauré d'incloure
el programa
l'any que ve
doncs perfecte
i encara un suggeriment
és de gratis
no hi ha ni copyright
ni res
doncs
per cert
qui vis aquí
línies bus MT
sí
aquest any
dintre el projecte
Humanities
que hem dit
tractem la figura
de Seneca
Seneca
evidentment és un món
perquè fa literatura
fa obres de teatre
era filòsof
era polític
per tant és un món
i aquest any
toquem una mica
la basant només
estrictament com a pensador
com a filòsof
i hem seleccionat
una sèrie d'aforismes
de pensaments
sueltos
de Seneca
i els donarem a conèixer
a través dels billets d'autobús
és a dir
la gent
els dies de recollida
quan vagi
amb les línies de l'MT
en el billet d'autobús
darrere
tindrà tota una sèrie
de frases de Seneca
traduïdes
evidentment
que fa pensar
una miqueta
amb les reflexions
una de les reflexions
és molt bona
que a mi m'agrada molt
la Seneca
diu
amb un anç
tothom és bon pilot
que està molt bé
i després diu
que en les èpoques
de crisi
és quan un
ha de fer el pas endavant
hem d'aprendre molt
dels romans
i això és el que podrem fer
a partir del dia 15
en tot cas
recordem-ho
que avui no
no podeu
encara fer la reserva
sinó el dia 7
presencialment
i el 7
a través de la pàgina web
home
no ho hem dit tot
ni de vostres
però jo crec que hem intentat
oferir als oients
una mica
la idea general
de que Tarraco Viva
el festival Tarraco Viva
es presenta
més en forma que mai
i cal gaudir-lo
en totes les seves dimensions
que en són moltíssimes
Magí Seritjol
coordinador del festival
com sempre ja saps
que és un plaer parlar amb tu
a més sempre portes
bones notícies
que és parlar del festival
d'aquestes característiques
de dolentes ja n'hi ha prou
i tant
que les facin els altres
moltíssimes gràcies
de veritat
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
el distàn
a més
maric