Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Falten uns 10 minutets només, aproximadament,
per arribar a la una del migdia,
i són minuts que volem passar escoltant a bona música
i parlant amb els bons amics de febrero,
una de les formacions, diríem, amb més projecció a nivell nacional.
El pas a nivell internacional és qüestió de dies i de poc temps,
i volíem també fer balanç amb ell de com els ha anat aquest any 2010,
de quin és el panorama musical a Tarragona,
com ho veuen ells, que ens toquin música
i que ens presentin el seu treball discogràfic,
el primer que es diu El Abismo.
Javier, Adrià, esteu a punt?
Sí, més o menys, sí.
Toqueu el que vulgueu i després xerrem.
Febrero, sonen així en directe.
No, será mejor que no.
Mejor me olvido.
Mejor me olvido.
porque no pienso subir contigo otra vez.
No.
No soporto tu alta velocidad.
Soy frágil para tanta levedad.
Esta bajada no tiene final
Me midas y me mides sin parar
Y ahora quieres verme
Por los aires me vas a marear
No, será mejor que no
Mejor me olvido, mejor me olvido
Porque no pienso subir contigo otra vez
No, será mejor que no
Mejor me olvido
Porque no pienso subir contigo otra vez
No, tú vienes a insistir una vez
Y mi respuesta no va a cambiar
Y ese viaje gratis que te dan
Por mí como si te lo quieres quedar
Y ahora quieres verme
Por los aires me vas a marear
No, será mejor que no
Mejor me olvido, mejor me olvido
Porque no pienso subir contigo otra vez
No, será mejor que no
Mejor me olvido, mejor me olvido
Porque no pienso subir contigo otra vez
No, a las montañas rusas
No, a las montañas rusas
No, a las montañas rusas
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Molt bé!
Gràcies.
Així sona en febreró i abans que res, Adrià, Adrià Salvador, Javi Carbonell, bon dia.
Hola, bon dia.
Moltes gràcies per venir.
De res, oa, per convidar-nos.
Us hem enredat milment, us hem dit
fem un programa especial, necessitem música en directe
per fer una mica de mientillo i volem els febrero
que a més sou dels noms que ha sonat més
amb més potència aquest any 2010.
Bueno, mira. Bueno, és lo que hay, no?
Què tal? Tenim aquesta sensació
que tanqueu un 2010 molt bo pel febrero?
A veure, no sé,
estem a l'expectativa de veure com funcionarà
la cosa, de moment no ens podem queixar
la cosa que està anya rotllat força bé
i a veure,
farem el que puguem.
No us podeu queixar perquè tinc per aquí
que heu participat, mireu, heu tret un treball
discogràfic, El Abismo, no?
Heu participat en festivals
com el Cambri Rock, el Festa,
el Contempo Brania i aquí us vau
emportar fins i tot el Premi al Grup Revelació
Nacional. Sí, sí.
Us pareix que això era el 2009.
Us va anar millor el 2009 que el 2010, no?
Aquí està la trampa. Bueno, diferent, diferent.
Diguem que això és
com una escala, no? I la qüestió
és anar avançant, no? Són escales
diferents, senzillament. Quin és
el proper pas pels febreros?
Ara que teniu a l'Avismo, de moment, ja fa uns mesos
que està al mercat. Com està funcionant?
Bé, per ara bé. Bueno,
el feedback que nosaltres rebem de la gent
per ara és molt positiu.
La gent li agrada el CD, ens ho comenten.
La gent fins i tot el compra.
Això és molt.
Avui en dia és difícil, és a dir, que la gent
està comprant el CD, el 100 per al Spotify,
el MySpace, estem molt contents,
la veritat. I, bueno, ara el proper pas, doncs,
sembla que serà a partir
del febrer, precisament, no?
Doncs defensar-ho en directe, no?
Fer concerts, visitar...
Bueno, fer alguns viatges, no?
Per la resta de l'estat, a veure què passa.
I, bueno... A partir de febrer comenceu
una mena de gira promocional que us ve
marcada també per la productora
o per la discogràfica.
Bueno, una miqueta de tot, no?
És una miqueta de tot.
Sí.
Alguns concerts ens els organitzen ells,
també rebem peticions de sales
perquè anem a tocar.
Molt bé.
I alguns altres concerts, doncs,
que també organitzem nosaltres,
que també ens agrada anar a tocar
amb bandes amigues a diferents ciutats.
Home, parlant de bandes amigues,
heu compartit escenari, tinc per aquí
amb Love of Lesbian, amb Lori Meyers,
amb Makako...
Loquillo està bé, no?
Sí, sí, no, no ens podem queixar.
Una miqueta de tot, una miqueta de tot.
Quin és el concert més xulo,
el que guardeu al cor, de moment,
dels que heu fet?
Ostres!
Per l'escenari o per amb qui tocàveu?
El més emblemàtic.
Jo crec que estarem d'acord.
Sí, potser sí.
Va, va, va, va, va.
Això ja estava per clar, no?
Jo, almenys per mi,
el Contemporane va ser un molt bon concert.
A més a més, el festival
que podríem dir que defineix millor
el nostre estil de música, no?
I amb un públic molt proper, no sé.
La veritat és que ens ho vam passar molt bé,
allà a Extremadura, per cert.
Sí, sí, sí, molt bé, molt bé.
Hi havíeu anat com a públic, possiblement.
Sí, l'any anterior, no?
Sí.
Bé, tu, dos anys anteriors.
Jo dos anys, sí, els dos anys anteriors
sí que hi vaig anar.
Sí, sí, molt bé.
On podem trobar el disc,
l'Avismo?
Perquè pot ser un bon regal
per demanar als reis?
En principi, hauria d'estar
al Media Market,
a l'AFNAC,
també el podeu trobar
a través de la pàgina de la discogràfica
o a la nostra,
també es pot comprar online,
a www.somosfebrero.com
Somosfebrero.com
Correcte.
Per cert, això, ja us he entrevistat, eh?
Jo crec que un parell de vegades.
Ahà.
Però no us ho he preguntat mai,
per què us dieu febrero?
Ahà, ahà.
Mira.
Ahà, ahà.
Per què?
Doncs perquè, a veure,
vinga, va, començo, eh?
Sí, sí.
Som un grup que explota molt
la naturalesa humana,
les imperfeccions,
ens agrada molt tot això
de les emocions
que ens fan sentir...
Aquesta pregunta ja us l'han fet alguna vegada,
no?
No, no, que és clar.
No, no, no.
Digues, digues, Adrià.
No, no, això,
que intentem explotar una miqueta
aquestes imperfeccions humanes,
no les emocions que a vegades
no ens agraden,
i a vegades sí,
que sentim tots,
i per això volíem dir-nos febrero,
perquè febrero és un mes imperfecte,
perquè és una invenció humana
que està allà al mig,
que té 28 dies
i cada 4 anys li sumem uns.
Podríem dir que és una espècie de...
Sempre dic la paraula apanya,
que en català no sé com es diu
ara mateix,
però, bueno,
podríem dir que és un apanya, febrero.
Res més, eh?
Només és això.
Home, jo crec que està bé, no?
Com m'explica'm?
Home, sí, no està mal, sí.
Jo m'imaginava que em diguéssiu
que és l'aniversari dels components del grup,
és el mes, o...
Jo sé cretillos per allí, també.
Alguna cosa més hi ha?
Sí.
Val, deixem aquí.
Doncs, nois,
què fareu a partir d'ara?
Bueno, ja m'heu dit,
gira de presentació del CD
i com us veieu en el futur?
Perquè vosaltres sou músics
no professionals,
però sí que us preneu la música
molt seriosament.
Sí, clar.
Heu passat per diverses formacions
i això ja és un projecte molt personal
que hi voleu apostar fort.
Creieu que està el panorama
com per donar-vos oportunitats?
Home, a veure, molt fàcil no està,
molt fàcil no està,
però el que està clar és que, com sempre,
hi ha grups que estan al capdavant del panorama
i aquesta gent, doncs,
hi han arribat a base de treball,
d'insistència,
de currar-s'ho, no?
I nosaltres, doncs,
estem amb aquesta filosofia.
Nosaltres, doncs,
a base de treballar-ho,
creiem que això pot funcionar.
A veure com va.
Què en diu la crítica especialitzada?
Perquè moltes vegades són ells
els que fan l'empenta, no?
El públic pot agradar més o menys,
però és la crítica especialitzada
la que, quan hi aposta,
fa que tothom giri els ulls cap a vosaltres.
Què us han dit?
Home, per ara, la veritat és que
les crítiques i les ressenyes, en general,
estan sent molt, molt positives.
Sí, sí.
Jo crec que millor del que ens pensàvem,
fins i tot, no?
No, sí, la veritat és que superen
les nostres expectatives,
sobretot a partir del disc,
que hem tret el disc.
Potser amb els EP's no notàvem tant,
però ara a partir del disc,
doncs sí, la veritat és que la crítica,
no ho sé,
s'està portant bé amb nosaltres
i això que tan sols vam enviar 20 pernils,
no?
Vull dir, si arribem a enviar 50,
doncs ja això ja hauria sigut...
Pel segon disc, suposo.
Pel segon disc enviarem més pernils.
Tres EP's des del 2007,
febrero, musicoterapia i feria pop,
que encara es poden trobar al mercat?
Doncs no, es van esgotar tots ja.
És l'edició de col·leccionista,
bueno, això seran els de col·leccionista.
valdran molts, molts euros, diguem-ne.
Que va, n'hi ha que ja no en tenim,
en tenim un o dos a casa,
n'altres ja es van esgotar i tant.
Quin tipus de música feu?
Perquè la gent, doncs ara,
escoltarem més música vostra en directe,
i de fet portem tot el matí ja punxant el disc,
però quin tipus de música,
poseu-vos etiquetes, va,
o referències?
Música...
Fem música.
Primer partim de què fem música,
que després la gent ja ens etiqueta,
la crítica ja ens diu que som tal,
que som qual,
però, bueno, més o menys,
podríem dir que som,
bueno, que fem música pop,
música pop popular, no?
Música pop.
La gent acostuma a dir que fem indie,
perquè sempre anem a la nostra, no?
Perquè som una miqueta independents,
però, bàsicament, pop.
I a nivell d'influències,
que és més o menys com se'ns acostuma a catalogar,
doncs, des dels Beatles, no?,
que estan a tot arreu,
o els Beatles,
bueno, passant fins a Los Planetas,
Lori Meyers,
La Habitación Roja,
Deluxe,
Miles Davis,
Julio Iglesias,
Barbara Streisand...
Julio Iglesias.
A què?
En sèrio?
Sí, molt clar.
Una miqueta, sí.
Això no m'ho esperava.
Mireu, he fet una cosa molt significativa,
que diu molt de vosaltres.
Li vam dir a l'Adrià,
dic, veniu amb formació,
el mínim que pugueu,
perquè no hi cabrem.
Diu, bueno, vindré jo amb una guitarra,
diu, però intentaré que vingui també algú altre.
I ha portat el Javi,
que fa una segona veu.
Les veus tenen un paper important a Febrero, eh?
Feu una combinació de veus que li dona el toc.
Gràcies, no?
No, és un toc més, no?
Però és identificatiu.
Sí, ja ho feien els Beatles, eh?
Tampoc.
Inventem res, eh?
Però sí que és veritat que potser l'Adrià Sol
no hauria sonat tant a Febrero
i a l'Estatus 2,
a l'Ajuntament...
Gràcies també, gràcies per dir-me que jo sol
no ho sé defensar.
Moltes gràcies.
Que sí, que sí.
Què fa les lletres?
Que les lletres també són molt xules.
Senyor Adrià, senyor Adrià.
No, no, bueno...
Ara ho hem arreglat, ho hem arreglat.
No, no, la veritat és que posar una segona veu
sempre ens ha agradat molt jugar amb les veus,
així ens agraden molt els Beach Boys,
els Beatles, tota aquesta gent.
I llavors les veus, sí,
potser és un toc bastant personal
que tenim al grup també.
La gent ens ho comenta habitualment.
Sí.
I les lletres, sí, bueno,
les lletres fem el que podem, no?
Són històries.
Aquesta que ens heu tocat
és la de la Montanya Russa.
Sí, hem tocat Montanya Russa.
Molt xula.
Que són històries així, bueno...
Sí, bueno...
Anava a dir cotidianes, no?
Ni això, no?
Històries de la vida, com diu el Xavi.
Sí, no té més.
Autobiogràfiques.
Tot el que fem a la nostra vida
és autobiogràfic.
És a dir que...
Sí, bueno, hi ha una miqueta de tot, sí.
Com us tracta Tarragona, la ciutat?
Perquè s'acostuma a passar, eh?
Que a vegades la gent que va a nivell artístic
escolta, triomfa més fora que a dins.
A casa costa.
Home, ara per ara jo crec que no ens podem queixar, eh?
Aquí a Tarragona ens estan tractant superbé.
La gent.
Sí, el públic ens tracta molt bé.
Els mitjans també.
Heu actuat bastant, eh?
Per aquí, tot s'ha de dir, no?
Heu estat al cau, potser,
un parell de vegades?
Sí.
Bueno, el cau ja he perdut el compte,
però sí, vam estar al passat i vendre.
El cau es tracta molt bé.
Sí, el cau ens tracta molt bé, sí.
Sí, però bé, ja hem estat aquí a Tarragona,
ja hem estat a la sala Cero,
hem estat a la Bequeria,
hem estat al cau,
a les golfes,
que ara és la sala golfes,
que abans era la sala LUC.
Així, xiquets, heu esgotat tot el circuit,
ja no us queda res.
Heu tocat l'aire lliure també, no?
Bueno, ens queda la Rambla.
El DO també hem tocat.
El DO.
Ja ho he fet tot a Tarragona.
Que ens queda la Repsol i poc més.
I heu tocat, mira,
l'Espacial de Nadal de Tarragona Ràdio.
I el Mercat Central.
I el Mercat Central, és veritat.
És el tope.
No, és que us sembla,
fem una altra cançoneta,
a veure, és el planning, eh?
Tenim fins a dos quarts de dues.
Ah.
Cançoneta,
connectem amb el Josep Ardila,
que el tenim per aquí,
i acabem ja,
i volem que vagi a preguntar una mica
als diferents compradors,
i acabem, si us sembla,
el programa tornant-vos a escoltar.
En tenim per dues cançons més?
Quantes, dues?
Dos, sí.
Com ho tenim, això?
Bé, primer fem una,
i després ja veurem, no?
Val, val.
Us ha de treballar, eh?
Això de la música.
Sí, home, que sí.
Sí, home, sí, ja ho sé.
Però si tenim tot un CD pla de cançons.
Si estem col·locant una miqueta bé
els micròfons, pobres.
A veure, que us recullo els inalàmbrics,
i anem a escoltar de nou,
en directe, els febrero.
Vostè, que havien tocat mai
en un lloc així tan petitó i tan estret?
Havien tocat mai en un lloc així o no?
En alguna ràdio, també.
En alguna ràdio, sí, també és veritat.
Jo no sé què feu a les ràdios,
que tot sempre és petit i és estret.
Uns embolats, nen, uns embolats.
A mi em sap greu, eh?
Perquè estan tot com a compungits.
I imagineu-vos, si amb aquesta complexitat
encara els hi surt bé,
imagineu-vos quan estan amples.
Febrero, sonen així.
Bueno, fem autos de xoc, eh, no?
Vale.
Sí?
Vinga, va.
Vinga.
Dónos el tempo.
Vinga, va, et dono el tempo.
Vinga, va.
Un, dos, tres, i...
Hace el favor de frenar,
nos vamos a matar.
Y fue un grave error cederte a ti el volante.
En tu autoescuela deberían preocuparse.
No era ni ti, me hace reír.
Ya lo decían de Smiths,
que morir sería un placer si es a tu lado.
Ser solo polvo, pero polvo enamorado.
Y solo quiero gritar y reír sin parar,
y que sea esta noche.
Y solo quiero gritar y reír sin parar,
y que sea esta noche.
En un auto de choque.
Para los dos.
Para los dos.
Vas a chocar una vez más.
Vuelves a acelerar y nuestro coche suelta,
chispas adelantando.
Y es que no hay nadie que ahora pueda ya pararnos.
Y solo quiero gritar y reír sin parar,
y que sea esta noche.
Y solo quiero gritar y reír sin parar,
y que sea esta noche.
En un auto de choque.
En un auto de choque.
Para los dos.
Para los dos.
Y solo quiero gritar y reír sin parar,
y que sea esta noche.
Y solo quiero gritar y reír sin parar,
y que sea esta noche.
En un auto de choque.
Para los dos.
Para los dos.
Para los dos.
Para los dos.
Para los dos.
Para los dos.
Muy bien.
Home, montaña rusa.
O todo choque.
Que vau comprobar.
Que vau comprobar.
Aneu de fira molt, no?
Vostè hem de fira.
Molt bé.
Escolta, us acabem d'immortalitzar, eh?
Amb un vídeo, amb una fotografia,
que ara penjarem el Facebook de Tarragona Ràdio.
Vale, perfecte.
Sí?
Immortalitza, immortalitza.
Molt bé.
Així sona en Febrero, així sona El Abismo,
el seu primer llarga durada,
primer treball discogràfic que podeu aconseguir,
entre altres llocs, a somosfebrero.com.
No marxeu, que abans de tancar el programa
us rematem, d'acord?
Feina.
Molt bé.
Gràcies, companys.
I em sembla que ràpidament podem connectar
amb el nostre companya Josep Ardila.
Josep, bon dia, de nou.
Hola, què tal?
Que bé que sonen, eh?
Sonen molt bé.
Aquí el mercat, amb aquesta acústica,
jo trobo que ha sigut diferent.
Sonen molt bé.
Com està l'ambient?
Perquè jo estic veient que per aquí davant,
almenys, no hi ha tanta gent.
No, ara comença a baixar, eh?
És veritat que des que tot el matí que estem aquí,
que això estava planíssim de gent,
no es podia passar per cap dels carrers del mercat,
i ara comencen ja a haver-hi menys ritme, eh?
Ja és la una, la gent ja comença a preparar el dinar
i per tant hi ha menys gent, eh?
Es nota, es nota.
Teníem una assignatura pendent,
hem parlat amb compradors, amb l'Oriol Grau, eh?
Un comprador d'excepció, hem parlat amb paradistes,
dins del que hem pogut perquè estaven molt enfeinats,
però no hem parlat encara amb el públic, realment,
la gent que ve a omplir la cistella.
Ara ho farem, ara ho farem, però si et sembla també,
ho farem les dues coses,
combinats amb regalones entrades que tenim pel Parc de Nadal.
Mira, jo veig aquí un nen,
que no sé si ve amb el seu pare.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Han vingut a comprar al mercat?
Bueno, una miqueta.
Sí?
Sí, depenent de algo.
A fer un beure, veniu sovint aquí al bar del mercat?
Sí, bastantes.
Us agrada?
Sí.
I escolta, tu com et dius?
Sergio.
Sergio, a tu t'agrada anar al Parc de Nadal?
Sí.
Aniràs o no?
Sí.
Perquè tu què has demanat pels Reis o què has demanat?
Un joc i un cotxe al final i allà.
Però ja t'has portat bé o no?
Sí.
Sí?
Sí, sí.
Ah, si el pare el corrobora, escolta't.
Doncs mira, et regalaré una entrada per anar al Parc de Nadal.
Què et sembla?
Molt bé.
Així podràs anar, que comença demà.
Que en guany a més aprendràs moltes coses.
Recordem-ho perquè està ambientat en la tàrrecor romana.
Vull dir que a més a més aprendràs història de Tarragona.
Què et sembla?
Bé.
Sí?
Sí.
Doncs que vagi molt bé.
Gràcies.
Bon Nadal.
Adéu, adéu, gràcies.
Que bé, eh?
Que la canalla s'emporti aquestes entrades.
Anem a veure què compra la gent i què farà que...
Hola, bon dia.
Hola, diguem.
He vingut a fer la compra de Nadal.
No, ja la teníem encarregada i ja la vam comprar ahir, ja la vam prendre ahir.
I què ha comprat vostè?
Sí, per fer els entrevesos, per fer la carn, el caldo amb les mandonguilles i els galets,
per fer el pollastre rostit i això.
Així també agrada, els agrada, eh, venir al mercat a comprar?
Sí, sí, que bé, que bé. Et trobes de tot, no?
De tot, no?
Els parades tenen molt de color, els agrada això.
També tens que mirar per el preu, eh, perquè hi ha parades que són més cares i altres no tant.
Va, tot s'ha de mirar, i tant, i tant.
Molt bé, gràcies, bon Nadal.
Adéu.
Adéu.
Ja ho veus, eh, la gent que... Ai, mira, aquí tenim una altra noia.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Que heu vingut a comprar al mercat?
Sí, una miqueta.
Per Nadal o què? O coses que necessitàveu?
No, coses que necessitàvem, eh, ja ho tenim tot comprat.
Ja ho teniu. I què fareu? Quin és el menú de Nadal?
Sopa de galets?
Sopa de galets, sí.
El típic, el típic. Això, aquestes dates, és el típic.
Sí, és que la veritat és que com que harem a menjar que és la meva mare, ella és la que s'encarrega.
Ella s'encarrega, no?
Sí, sí, sí.
I aquesta nena tan maca, com es diu?
Mariona.
Mariona, què tal?
I has acabat l'escola?
Sí.
I has fet la carta als reis?
Sí.
I li has donat menjar al tió?
Sí.
I què has demanat?
El diari de les princeses.
Molt bé. Ah, a veure, i què més, i què més?
És que ara...
No se'n recorda, perquè fa dies que vava a fer, fa tants dies que vava a fer.
Doncs mira, com que fas cara de...
Què?
Com que és molt llarga.
Clar, és tan llarga que no se'n recorda, clar, són tan llargues.
Com que fas cara de bona nena i bé que t'has portat bé, et regalaré això, per anar al parc de Nadal.
Què et sembla?
Bé.
Sí?
Què t'agrada anar al parc de Nadal?
Sí.
Sí?
Posa-ho, ja hi podeu anar, que vagi bé el Nadal.
Moltes gràcies.
Ja ho veieu, eh?
Ja ho veieu que anem...
A veure, aquesta senyora.
Bon dia.
Bon dia, què tal?
Què tal, què tal?
Ara ja es comença a notar que baixa l'ambient ja.
Algo, algo.
Ha costat, eh, però...
Sí?
Bueno, bé.
Però està tot el matí, ja, molt ple de gent.
Sí, sí, gràcies a Déu, sí, ja costava.
Què tal, però aquests de les vendes aquests dies, què tal?
Bueno, el que tenim nosaltres és, diguéssim, el d'última hora.
Que el caldo, coses així, d'almanides, això ja és d'última hora.
I que encara apurarà la gent a venir?
Jo confio que sí, si no malament.
I tant, i tant.
Bon Nadal.
Gràcies, igualment.
Ja ho veieu, eh, les parades, que la gent...
Ara ja es comença, com dèiem, a notar, eh, que comença a baixar l'ambient,
hi ha més poqueta gent, la gent, doncs, ja comença a marxar.
De fet, fins i tot algunes parades han baixat ja la...
Vaja, han baixat ja, han tancat la parada i, per tant, a veure...
Hola, bon dia.
Bon dia.
Què han vingut, a comprar per Nadal?
A comprar per Nadal, sí.
I què han comprat?
Doncs han comprat, han comprat, pues, per fer-los bif i per fer, com se diu això, i per patés i coses d'estes.
Perquè a vostè li agrada venir al mercat a comprar?
A mi molt, molt.
Jo sempre vinc al mercat a comprar.
Sempre ve aquí, vostè.
I va acompanyar dels seus nets?
Va, i acompanyar dels meus nets.
Com us dieu?
Arnau.
Eduard.
I quants anys teniu? Arnau, quants anys, tu?
Sis.
I l'Eduard?
Deu.
Deu, sis i deu, eh, es porten quatre anyets.
Exacte.
I són bons nens o no?
Molt bons nens.
Sí?
Sí, molt bons.
Però de veritat ho diueu perquè és la seva àvia.
Perquè són la seva àvia.
Escolta, i a vosaltres què us agrada fer aquests dies de Nadal?
Anar al Parc de Nadal a jugar amb els meus amics i anar una mica a nedar.
A tu també t'agrada anar al Parc de Nadal?
Sí.
Doncs mira, com que us agrada anar al Parc de Nadal, teniu, us regalaré una entrada per anar al Parc de Nadal.
Què us sembla?
Bé.
Ja la tenies o encara no?
No, encara no.
Doncs au, ara ja podeu anar. Veu què ve?
Moltes gràcies.
Ja té les festes solucionades.
Molt bé. Això per quants serveis?
Això, mireu, una invitació que pot anar el dia que vulguin.
Comença demà i fins al dia 2 de gener.
Ah, cada dia?
Ah, a veure, invitació general, m'imagino que sí.
Vostès ho presenten allà i ho pregunten. Jo diré que sí, que és per cada dia.
Doncs moltes gràcies, molt amables.
Bon Nadal.
Vinga, gràcies.
Sembles el Pare Noel una mica, eh?
Sí, sí, sí.
De fet, n'hi ha un vestit per aquí que ha anat tot el matí, ha anat rodant per tot el Mercat Central de Tarragona
i ha anat, no sé què donava, o... Vaja, però està tot el matí per aquí rondant moltíssima gent
que s'ha acostat fins a la parada on estem nosaltres a posar el rasca-rasca aquest.
I ara sí, me'n queden dues invitacions.
Ara no veig més nens, eh? Ah, mira, sí. Aquí veig una nena.
A veure, a veure, a veure, a veure.
Bon dia.
No vol dir res? Mira.
No vols res, escolta.
No vol dir res.
No vol dir res.
Ah, si no vol dir res, no d'entrada.
Aquí en tinc més, aquí en tinc més. A veure, a veure.
Bon dia.
Hola.
Què hem vingut a comprar per Nadal?
Sí.
I què ha comprat? Què ha comprat, a veure?
Bueno, de moment només per sopar. I ara aniré a buscar per fer la sopa, el caldo, per fer canelons, això.
Vosaltres mengeu això per Nadal, eh? Que sé, és lo típic.
La sopa, els canelons i per Sant Esteve, tal rodó.
I us agrada venir al mercat?
Sí.
Sí, sí. A part que tinc a ma germana també, l'encarrego. I ara ve a buscar-ho i ja tinc més.
Així, té una mica d'endoll, vostè, té una mica d'endoll.
Sí.
Per això ve aquesta hora que hi ha menys gent, eh, que sí?
Bueno, sí, m'ha dit, vine a última hora perquè així ja tindràs tot parat i...
I mira, molt bé.
I què és la seva filla?
Dos nenes, sí.
Dos nenes. A veure, com us dieu?
Elena.
Hola, Elena. I tu, com et dius tu?
Verenica.
Aquesta està menjant un xupa-xup, clar, home, els hem enganxat aquí.
I, Batos, què us agrada fer ara per Nadal?
Anar al part de Nadal.
Anar al part de Nadal, sí. I a tu també t'agrada anar al part de Nadal?
Sí.
On heu anat ara? On heu anat?
A...
A patinar.
Ah, heu anat a patinar, molt bé. A la pista deixeu aquí al costat, molt bé.
Doncs mira, com que us agrada anar al part de Nadal, us regalaré dues entrades per anar al part de Nadal.
I ara, per l'amiga, ara li anirem a buscar una i li donarem. Què us sembla?
Ah, molt bé, gràcies.
Que bé, eh?
I el germà?
Mira, vinga, va, vinga. Avui estem generosos, va, estem generosos.
No anem vestits ni de pare novel ni de reis, però escolta, avui fem el programa especial de Tarragona Ràdio des d'aquí al Mercat Central i, bueno, hem estat generosos.
Moltes gràcies.
A vosaltres, gràcies.
Ara us les portaré, eh? Doncs, Núria, ja les tinc totes.
Ja les has donat totes.
Ja les he donat totes, eh?
Molt bé, molt bé.
I ara ja et deia, la gent ja comença a retirar, ara ja és un moment, doncs, que, vaja, la gent comença a marxar, ja té les bosses plenes. A veure, aquesta senyora, bon dia.
Bon dia.
Vostè ja ho té aclarit avui?
Sí, jo ja ho tinc aclarit.
I què ha comprat avui, què ha comprat?
He comprat per fer cal. Cal, te l'explico castellà.
Al cal, i tant, cap problema.
No, doncs, que no t'ho explico castellà. Cal, per fer cal de galès, i ja està, perquè el demà ja ho tenia tu comprat.
O sigui, que ha fet coses per fer cal.
I vostè què ha fet? Què ha fet ara per Nadal? Quin és el menú estrella a casa seva?
El menú estrella a casa meva? El menú estrella a casa meva, mira, és el dia de Nochebuena, és...
fer una zarzuela de pescado, con sopa de pescado, y unos entremeses, y el día de no al cordero al horno.
Molt bé, no? Sí. Per a mi, molt bé.
No vi sobra un palat a taula? Eh? No vi sobra un plat?
Bueno, si vols vindre, sí, sí, sí, sí. Te convido, te convido, eh?
Gràcies, bon Nadal. Bon Nadal, igualment, igualment, eh?
La gent li agrada, eh?, això de cuinar per les festes, i tothom va carregat amb bosses, i té tot el menú preparat per tantíssima gent, per tota la família que vindrà aquests dies a les cases, que s'entaubaran, que estaran fins a les tantes de la tarda, doncs, allà entaubant.
I ara molta gent que va, com dèiem, amb els carros, veia molta gent amb bosses, però molta gent que va carregada amb aquests carros plens de menjar.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Seu el carro aquest?
Sí, senyor.
I el porta carregat o què?
Home, molt carregat, no, però...
Què ha comprat, què ha comprat?
De moment, de la xarcuteria.
I ara pel menú de Nadal, m'imagino.
Per Nadal, m'imagino.
Sí, esclar.
Què farà, què farà?
Caldo, que ja el tinc fet.
Ah, ja el té fet, el caldo.
T'he fet el caldo.
Copa de galets, els canalons, eh?
I ara vaig a buscar un conill farcit, per rusti.
Molt bé.
I pinya, en comprarà pinya?
Sí.
I un clàssic, també.
Clar.
Li agrada venir a comprar al mercat, eh?
Sí, sí.
Que sovint vostè.
Sí.
Home, no massa perquè em queda lluny, però el que és fresc sí que m'agrada.
Molt bé, doncs gràcies.
De res.
Bon Nadal.
Ai, Pepe, però el que estic veient és que a cuina, bàsicament, la gent, doncs, hi ha adulta, eh?
La gent més gran.
Sí, és que sí, gent jove no n'hi ha.
Hi ha canalla que va acompanyada dels pares i mares i àvies, però gent jove no n'he vist jo massa, eh?
M'imagino que deuen triomfar la gent jove, sobretot aquí a la parada aquesta de plats precuinats, de plats cuinats, que fan també una bona pinta, que fan molt bona pinta, però vaja, sobretot...
Quin tipus de coses hi ha, per exemple?
Oh, hi ha un munt de coses, eh? Abans ho dèiem en Muriol.
Canelons, dèieu, no?
Canelons, hi ha sípia amb mandonguilles, hi ha cargols, hi ha arròs negre, hi ha fricandó, hi ha macarrons, mandonguilles, uns bunyols que fan molt bona pinta, uns croquetes...
Xiquets, però sí, de tot.
Unes espaguetis, de tot, de tot, de tot, hi ha de tot, eh?
Vull dir que si avui no tens el dinar fet, te'l pots emportar, te'l pots venir a comprar aquí al mercat.
Sí, sí, de fet, sí, ara pensava d'anar a comprar alguna coseta.
Abans de marxar, mira, fruites i verdures d'Isabel hi han tancat, és la parada que tenim davant, eh?
Sí, sí, sí.
I que hem vist com anaven ventilant-se les mandarines, però, bueno, d'una manera espectacular.
Però ho hem vist, eh, com al llarg del matí. Mira el Pare Noel, veus, com ha estat on van per aquí el...
Veus, ja ho hem dit, eh, que al llarg del matí hi ha hagut moltíssima gent, avui era un dia, doncs, d'aquells macos de venir al mercat,
perquè estava fins dalt de gent, i ara ja comencen a marxar.
Adrià, Javi, Febrero, esteu aquí esmolant les guitarres a la vostra bola, eh?
Tranquils, tranquils. Vosaltres què feu per Nadal?
Digue'm, perdona?
Cuineu per Nadal? Aneu a comprar? Us correu alguna mena de dinar o no?
No, jo cuino sempre, eh? És que res, perquè si no, no menjaria.
Però no tinc ningú que m'ho faci, saps?
Però, Javi, ara per Nadal no fas un menjar d'aquests especials per la família?
No, no, perquè per Nadal aprofitem per anar a casa a les famílies.
I que cuinin ells.
I gorrejar, evidentment.
I gorrejar, molt bé. No compreu res, ni torrons, ni postres?
Sí, home, torrons, polvorons, tot això, clar que sí, home, les neules...
Això sí, eh, és l'aportació.
Això és sagrat. Sense això no hi ha Nadal.
Jo us veig més, però, de la nit de cap d'any.
Feu algun sopar amb col·legues i us ho correu una mica o no?
Jo és que mai me'n recordo, d'aquestes nits. Amb això t'ho dic tot.
No, te'n recordes del que has fet? L'endemà tens com un esborrament mental.
Molt bé. No aneu a actuar per cap d'any, eh?
Hi ha molts grups. Bueno, molts grups, ara amb la crisi no tants.
Però tradicionalment sí que la nit de cap d'any sí.
Sí, sí, hi ha molts grups que ho fan, però nosaltres aquest any vacances.
Nosaltres, família, eh? Família.
Molt bé. Els febrero, que tornen als escenaris a partir de febrer.
amb alguna data ja en paraulada a Tarragona o encara no? És aviat.
A Tarragona, sí, al febrer crec que serà el 19, però encara està una miqueta per confirmar això.
Però bé, però sí, anirem, farem Vilanova, farem Tarragona i jo què sé què més.
De fet, a Tarragona ja heu presentat l'Abismo, ja heu presentat Visco, no?
Sí, sí, sí.
El Cauba, sí, em sembla.
Sí, sí.
Molt bé, però bueno, tornareu al febrer.
Sí, sí, clar.
Molt bé. Doncs escolteu, febrero, recordeu a la pàgina web somosfebrero.com,
allà podeu localitzar el seu disc, el primer llarg a durada, anomenat l'Abismo.
Pot ser un regal per demanar, per posar la carta als reis.
A més, a preu popular, no? Em sembla.
Com, com?
A preu popular, no m'esteu sentint de res.
Que sou els típics músics sordos.
Preu popular, sí, 200 euros al CD, és el preu popular.
No, no, no, clar, que...
Clar?
Clar, home, que anem a preu popular, clar que sí.
Adrià Salvador, Javier Carbonell.
Escolta, acabem el matí de Tarragona Ràdio amb una cançoneta de febrero?
Molt bé.
Quina farem per acabar?
Farem... Ara que sembla que s'acaba l'any i que arriba el nadal, i tot això,
farem el fin del mundo.
Ai, ai, ai.
El fin del mundo.
El fin del mundo.
Després us acomiadem i acomiadem a Pepper Dilla
i us diem adéu des del Mercat Central.
el febrero. Sonen així
i avui hem vingut en directe a compartir la seva música
amb tots vosaltres.
Ya está aquí
el fin del mundo
Los últimos
no serán
primeros
guerra nuclear
y atentados
caída
del imperio
romano
vamos perdiendo
uno a cero
minuto
noventa y sin
descuento
nos han atacado
los marcianos
y no está Superman
para salvarnos
esto es el fin del mundo
y estamos acabados
esto es el fin del mundo
vamos a celebrarlo
y moriremos juntos
y moriremos juntos
y moriremos juntos
voy a confesar
mis pecados
mi amor
y me resposta
o
vamos a salvar
a emborracharnos
vamos a salvar
a emborracharnos
Grindemos por los enamorados
Esto es el fin del mundo
Y estamos acabados
Esto es el fin del mundo
Vamos a celebrarlo
Esto es el fin del mundo
Y moriremos juntos
Moriremos juntos
Vamos, Chary
Esto es el fin del mundo
Y estamos acabados
Esto es el fin del mundo
Vamos a celebrarlo
Esto es el fin del mundo
Y es que nos lo merecemos
Esto es el fin del mundo
Y moriremos juntos
Y moriremos juntos
Esto es el fin del mundo
Y bon Nadal
Y bon Nadal
¡Gracias!