logo

Arxiu/ARXIU 2010/ENTREVISTES 2010/


Transcribed podcasts: 1314
Time transcribed: 17d 17h 13m 33s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

I tot seguit, dins el matí de Tarragona Ràdio,
tractem un tema que ens du a parlar sobre animals,
solidaritat i, en certa manera, sobre el Nadal.
Ens expliquem.
L'Associació Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona
acaba de presentar, fa molt poquets dies,
un calendari solidari per al 2011,
que, més enllà de la part estètica, que en té molta,
té aquest punt també solidari o de donatiu
que tant necessita sempre la Protectora d'Animals i Plantes.
Tenim dos dels seus membres aquí amb nosaltres,
el José Ferrandi i la Cristina García.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com esteu?
Molt bé, encantats d'estar una altra vegada aquí amb tu.
Recordem que fèieu la temporada passada una secció dins del Ja Tardes.
Pel matí també devíeu haver passat algun moment o altre,
amb alguna notícia que devíeu portar.
Sí, la veritat és que sempre col·laboreu amb nosaltres
i us feu ressò de les nostres notícies.
I avui la notícia està en aquest calendari
que el presenteu setmanes abans del que seria, no?, de Nadal.
El calendari solidari suposo que ja en promoció
de fer una campanya ben llarga
i aconseguir tantes donacions com sigui possible.
Doncs sí, la veritat és que ens hem anticipat dos mesos
quasi abans d'arribar al 2011,
una miqueta perquè la campanya de sensibilització i de solidaritat
duri una miqueta.
Què heu estat fent durant aquest estiu que us han perdut la pista?
Bé, una mica de tot, descansar com tothom
i seguir amb la protectora ajudant els animals que hi ha allà,
els gossos, els gats,
i ja saps que desgraciadament a l'estiu
és una època que s'abandonen més gossos
i es necessita treballar més que mai.
Ho heu notat, un increment de volum
durant aquest estiu d'animals que han arribat a la protectora
o més o menys sobre el de cada any?
A veure, l'estiu normalment és una època que sempre notes,
sembla una cosa que ja no passi,
però la veritat que sí que passa.
La gent continua abandonant l'estiu.
Però bé, el que hem d'intentar promoure l'adopció ara
i que la gent ara que ve el Nadal
també es conscienciï que en lloc de comprar
l'adopció és una possibilitat molt important.
de cara al Nadal feu una campanya específica
en el sentit de, com deia la Cristina, no?
Molta gent, no sé si molta gent,
però sí que hi ha gent que deu regalar un animal?
Sí, la veritat que molta gent continua pensant
en un gos com un objecte,
quasi com una mascota, com un regal,
i llavors, bé, sí, es continua pensant
en un canal típic de llet, molt mono,
que quan es fa gran, moltes vegades arriba la protectora.
La gent al Nadal, el perill és que moltes persones
es deixen endur una mica més pels sentiments i pel cor
i no són, en realitat, responsables
del que comporta el fet de comprar
o adoptar un gos,
perquè, clar, necessita unes cures
i una sèrie de coses que molta gent no sap.
Comporta durant prop de 16 anys o una cosa així
la responsabilitat d'una família,
d'unes persones que han de tenir cura d'aquest animal.
Això és una cosa que difícilment et diran també
en una botiga, que el que volen és
que t'enduguis el cabellet.
Nosaltres, com sempre, animem a la gent
a venir a visitar-nos
i que vegin que hi ha la protectora,
hi ha gossos de tot tipus
i que és una alternativa a la compra.
Quants animals entre gossos i gats,
que és el que teniu, no?,
bàsicament a la protectora,
quants n'hi ha actualment, avui en dia, més o menys?
Doncs superem els 250 gossos
i més de 20 gats,
o sigui que tenim uns quants.
Una població del voltant de 300 animals, doncs.
Sí, sí, exacte.
Sí, a prop de 300 animals.
I quants n'hi caben, en realitat?
Doncs caben una miqueta menys.
La veritat és que estem una mica massificats.
Aquesta és la realitat,
però, clar, arriben a la protectora
i intentem sempre oferir-los
les millors condicions
fins que trobin una nova llar.
la protectora de Tarragona
que es troba al polígon...
Al polígon Riu-Clar.
Al polígon Riu-Clar...
Ai, al carrer del Sofre,
sense número,
polígon industrial Riu-Clar.
I quan podem visitar-la?
Doncs dilluns, dimecres i divendres
de 6 a 8
i els caps de setmana estem
des de les 12 a les 2
oberts al públic.
Els voluntaris treballem
amb altres horaris també,
però a oberts al públic és aquest.
De fet,
l'Associació Protectora d'Animals i Plantes
es nodreix
de la feina de la tasca
que feu als diferents voluntaris.
Desinteressadament...
Correcte.
Allà hi ha dues persones
que sí que són els que
s'encarreguen una miqueta
del manteniment de les instal·lacions,
però bàsicament
és una associació d'animalistes
i està gestionada
per gent que s'agraden els animals
i són voluntaris.
Les despeses són moltes
des de les més òbvies
com és l'alimentació
a les cures sanitàries
a posar el xip
o tenir, doncs,
això,
el recolzament veterinari
que per sort, doncs,
també passa moltes vegades
per l'ajut desinteressat
d'un professional.
Són inacabables
les despeses
de neteja, d'espai...
Tot, tot.
A més que,
com hem comentat
en els programes,
quan ens arriba
un animal malalt
s'intenta
que aquest animal
tire endavant.
llavors, doncs,
les cures veterinàries
no s'escatim
amb això
i llavors, doncs,
això són moltes despeses.
Una tasca necessària
i importantíssima
perquè els animals,
malauradament abandonats,
doncs,
no es quedin al carrer
o no morin, doncs,
deixats de la mà de Déu.
Exacte.
I més serà que bé
a l'hivern
i fa molt de fred.
Doncs sí.
Doncs sí.
I sembla mentida
com això
amb la voluntat
d'aquesta gent
que desinteressadament
s'hi presta,
presten unes hores
del seu temps
o presten també
uns serveis professionals,
es pugui dur
tot això endavant.
Estem al voltant
de 300 animals
entre gossos i gats,
ja ho veieu,
amb una, doncs,
petita, diria jo,
que ajuda també
de part de l'Ajuntament,
una petita subvenció,
però vaja,
que qualsevol recurs
és molt necessari.
Correcte.
Llavors,
una bona manera
de recaptar fons,
hem cregut
que és el calendari.
Llavors,
per segon any consecutiu
ho tornem a tirar endavant
amb l'ajuda del Ferran.
Ferran,
t'han deixat
d'acomiadar de pedra.
Ferran Aguilar,
bon dia.
Hola, què tal?
És que volíem fer
la introducció
de la protectora primer.
Sí, sí, sí, perfecte.
A més,
jo penso que ells
són els protagonistes,
la meva feina
és molt efímera
i penso que
de manera correcta
i justa
són ells
els que han de portar més.
El Ferran Aguilar
ha fet les fotografies
d'aquest calendari,
precioses,
estan totes fetes
a la protectora?
Sí, sí, sí.
I dic precioses
tot i que d'aquelles
que toquen el cor,
perquè són imatges
de la protectora
amb totes les seves mancances
i amb tota la tristó
de vegades
que tenen els gossets
amb aquests ulls tristos,
però alhora
com a molt poètiques.
No sé si ho vas fer expressament,
per exemple,
això de tractar-les
en blanc i negre
perquè no fossin tan crues
o com?
Bueno, no,
a veure,
havia per una banda
un punt conceptual
de buscar
el blanc i negre
doncs sempre donar
un caire
que s'arriba més
amb aquest tipus de fotos
i l'altre també
donar-li
una uniformitat
a el que era
el treball en si.
Encara que el treball
es va fer,
per mi
va estar
inacabat
perquè
jo penso que
només està començat.
doncs
havia una idea
com deies tu
de buscar
una relació
entre
el sentiment
i l'actuació
de les persones
en aquest cas
com ells
que estan
a la peó
del canó
que estan treballant
tot aquests
voluntaris
on es veu
una mica
la mà
de la persona
que és un animal
que per la nostra
responsabilitat
està allà
però que també
hi ha d'altres
que intenten
que la seva vida
sigui molt més digna
i més feliç.
Es veu molt,
és veritat,
la interacció
no és aquell típic
calendari
d'animals
de peluix
no
sinó que es veu
la interacció
i la necessitat
aquesta cura
dels voluntaris
de la protectora
cap als animals
que tenen allà.
Qui és?
El Ferran Aguilar
és com és que l'heu fitxat
sembla que té experiència
amb això
la veritat
que és un crac
fent fotos
s'ha sabut
captar molt,
molt bé
el missatge
a més
en fotos
sempre relacionades
amb la natura
Ferran
estàs especialitzat
no?
Sí,
sí,

jo
el món
de les protectores
ja el coneixia
quan era més jove
doncs havia
col·laborat
també
de manera
voluntària
i per mi
va ser una mica
doncs això
no?
el poder sumar
doncs
d'alguna manera
a la feina
que fan ells
o sigui
penso que
fins i tot
se'm fa massa ressò
el fet
que jo
hagi fet
aquestes fotografies
però vaja
jo penso
que el pes
el pes
de tota la feina
són de la gent
que està treballant allà
no?
i que realment
doncs
s'hi serveix
perquè es dignifiqui més
la seva feina
el voluntariat
l'estat
dels animals
i es pugui canviar
no?
perquè el que
realment
una de les coses
que té la meva feina
és que vius
les realitats
en primera persona
i t'adones
del que està passant
no?
Clar, tu quan vas a fer les fotos
no ho enllesteixes
en mitja hora
no
ja et dic que s'ha fet
en poc temps
crec que recordo
potser en 3-4 dies
només
però vull dir
que estàs allà
veus el què
perquè clar
no són fotografies
de pose
no, no, no
i és ara que l'estàs dutxant
veiem aquí
una imatge
en què hi ha un voluntari
doncs banyant
amb la dutxa
a un gos
ara que fas
aquesta acció
tan quotidiana
faig la foto
la idea era
una mica
també buscar això
buscar els espais
de què és el que està passant
cada dia
buscar
aquesta interacció
entre les persones
hi ha una fotografia
potser que la veuràs
que és diferent
que hi ha un nen
que van portar
uns cadells
en aquell moment
és l'únic
en què es veu
la cara
del voluntari
de la persona
sí, això era una
bueno, havien portat
uns cadells
en aquell moment
i llavors
estaven pensant
si l'adoptaven o no
i bueno
va ser un moment
aquells instants
doncs que
et capten
i
i és
aquella màgia
no?
que dius
ostres, això ho he
ho he d'agafar
perquè s'interessa
no?
això de sortir
són fotos
que el que intenten
o de manera modesta
és
és una mica
doncs que parlin
per si soles
no?
Com el vau fitxar
el Ferran
va ser fàcil
eh?
Sí, la veritat
que l'Ivan
bueno, ja el coneixíem
per el seu treball
a nivell de natura
que ja té molta experiència
llavors
li van proposar
i la veritat
que va
va acceptar
desinteressadament
i amb la qual cosa
per nosaltres
va ser un plaer
treballar amb ell
jo vull aprofitar
aquí públicament
per agrair-li al Ferran
bueno, que
això el que deia la Cristina
que va ser ell
qui desinteressadament
es va oferir
a fer aquest calendari
i bueno
nosaltres
més contents que ningú
perquè ja coneixíem
la seva feina
sabem que és un bon fotògraf
que ha tingut ja
molts reconeixements
i jo crec que és un referent
aquí al nostre territori
que segurament
molta gent ja el deu conèixer
per la seva feina
això
vulguis que no Ferran
facilita
el fet que el calendari
s'escampi també
i que la gent
a part de dir
col·laboro
doncs tingui una petita
peça d'art
a casa
sí, jo penso que
aquest tipus de coses
sempre que es fa
amb una mica
amb una mica d'ull
i buscant
aquest recolzament
doncs li dones
un valor afegit
i jo penso que això
sempre és positiu
perquè arriben
penso que els missatges
encara que
en aquest cas
doncs jo em vaig oferir
però que
ja et dic
i torno a repetir
penso que
jo només he perdut
una milésima de segona
en fer aquesta feina
i que la feina real
la fan ells cada dia
allà hi ha moltíssima feina
tenen dones
que porten
molts gossos
tenen dones
que falten
molta consciència
o sigui que
seria
el típic
donar excuses
o culpes
a qui també té
responsabilitats
però penso que
falta molta pedagogia
hem d'arribar
als nens
hem d'arribar
als adults
pensant que
no són objectes de regal
sinó que són éssers vius
i que tenen sentiments
una de les coses
que jo buscava
amb aquestes imatges
és que
el que ens toqués
una mica la fibra
el que busca
és el sentiment
hi ha aquí una imatge
per exemple
d'un gos petit
que li estan tenint
uns punts
i es veu
amb els ulls tancats
que està patint
té la por
com quan nosaltres
anem al metge
on es troben uns punts
buscant una mica
aquest llenguatge
que penso
que el llenguatge
dels sentiments
és més universal
i és el que entenem
tot això
sense ser sensible
on eh
no no
sense entrar en sensibleries
és que estan molt bé
les fotografies
després també
la importància
del microxip
també hi ha una foto
que es veu
estoi
em sembla que posa
estic
estic
xipada
amb microxip
o sigui
cada foto
té un sentit
important
per la protectora
i pel tema
que ens ocupa
que són els abandonaments

s'haurien
per què no col·laborar
és una manera
és una manera més
de col·laborar
molt senzilla
la veritat que
té molt valor
per nosaltres
perquè entre tots
estem fent
alguna cosa important
llavors
si em deixes
diré els llocs
on es poden adquirir
que són
les instal·lacions
de la protectora
també
el club dels
terraconins
que també
estan col·laborant
amb nosaltres
i bueno
també
el quiòs que hi ha
aquí
a la Rambla Nova
al costat
del monument
dels castells
segur que molta gent
ha passat
o passa cada dia
la veritat
és que
és un quiòs
que sempre ens ajuda
a difundir
el missatge
de la protectora
i bueno
en aquest cas
també ens ajuda
a vendre el calendari
per a més referències
si truqueu a Tarragona
a ràdio
us agafarem la comanda
no hi ha problema
ja farem d'intermediaris
i això
perfecte
només també agrair
a la gent
que ha fet
els patrocinadors
que han fet
una petita aportació
per poder fer
la impressió
dels calendaris
i bueno
hi ha una sèrie
de col·laboradors
que els agraïm
de veritat
que hagin confiat
en aquesta iniciativa
molta gent
ha repetit
l'any passat
amb la qual
jo crec
que és una
bona idea
que cada any
no només repeteixin
sinó que s'afegeixin
nous patrocinadors
perquè si no
cal destacar
que si no
fos gràcies a ells
no estaríem parlant
ara d'aquest calendari
Ferran
digues
jo també
volia donar
les gràcies
com esteu
de graïdors

perquè a mi
m'han tratat molt bé
perquè hi ha estat
molt a gust
amb la Cristina
amb el Josep
amb tots els voluntaris
penso que ha sigut
un plaer treballar
i més
perquè em sento satisfet
perquè
bueno
malauradament
o moltes vegades
doncs
la feina del fotògraf
queda com molt diluïda
no
i en aquest cas
jo penso que s'ha fet
massa bombo i platillo
però bueno
continuo repetint
que penso que els herois
de la pel·lícula
són ells
però t'ho mereixes Ferran
és que han quedat molt bé
les fotos
i que bueno
que si
aquest petit
canet de sorra
contribueix
a que
es faci la vida
més
més còmode
aquests animals
si la gent aprengui
doncs millor
així ho esperem
i així ho volíem transmetre
també a tots vosaltres
el calendari solidari
2011
de l'Associació Protectora
d'Animals i Plantes
ja a la vostra disposició
ja a la venda
per al simple donatiu
de 5 euros
amb fotografies
del Ferran Aguilar
precioses
d'aquelles que toquen la fibra
i que val la pena
tenir a casa
i a més
col·laborar
amb la gran tasca
que fan des de la Protectora
Ferran Aguilar
Cristina García
José Ferrandiz
moltíssimes gràcies
gràcies a tu
moltes de res
Gràcies