Rosa Ibars, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Quines diferències hi ha entre el reglament de política lingüística de Tarragona
i entre aquest i el de Barcelona?
Bé, hi ha una diferència molt clara i és que el nostre és de l'any 1992
i el de Barcelona fa poc temps que s'havia aprovat.
I jo penso que, a veure, la veritat és que el de Barcelona no me l'he llegit,
el de Tarragona sí, però no hi ha d'haver gaires diferències
que s'han de la posada al dia després de tants anys de diferència.
I dic que no hi ha d'haver tanta diferència per una raó fonamental,
perquè nosaltres, des del Consorci per a la Normalització Lingüística,
tots els reglaments d'ús de la llengua catalana que tenim aprovats
partien d'un mateix model, que durant aquests anys s'ha anat actualitzant.
Per tant, per això dic que no pot ser molt diferent l'un de l'altre.
El que passa que nosaltres, clar, això és una feina que l'aprovació dels reglaments
la vam fer durant els anys 90 fins a començament del 2000.
Em sembla que l'últim és del 2001 o 2002 que vam aprovar.
I, clar, durant aquests anys el que s'haurà fet és actualitzar,
no la posada al dia, de certs articles.
Però, abans d'això, no crec que hi hagi cap diferència substancial.
És a dir, que algun d'aquests set articles que han estat suspèsos
pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també pot ser que hi siguin a la Tarragona?
Sí, és possible. Però, vaja, s'hauria de mirar un per un, eh?
Perquè en el cas de Tarragona, que és el que també ens ocupa ara, no?
En el cas del de Tarragona, quan es va aprovar l'any 92,
ja es va fer una adaptació per aconseguir un consens polític,
perquè sabeu que està aprovat el reglament de l'any 1992
amb el benepràcit o amb el vistiplau de tots els grups polítics
que hi havia en aquell moment a l'Ajuntament.
I, per tant, ara sí que ho haurem de repassar,
manté-se article per article,
per veure si hi ha alguna mena de diferència substancial.
Perquè jo, pel que tinc entès, el de Barcelona ja no es va aprovar
amb aquest consens polític del qual et parlo jo en el cas de Tarragona.
Què representa pels lingüistes, de fet,
la plataforma per la llengua ja lamentada, la decisió del tribunal?
Què representa per vosaltres aquesta sentència?
Doncs, clar, és lamentable, a veure,
tot el personal tècnic, eh?
Ja no et dic a nivell polític, sinó tot el personal tècnic,
totes les persones que fa molts anys que treballem
en la promoció de l'ús de la llengua catalana
i en posar la llengua catalana al lloc que li correspon,
ni més ni menys,
sinó al lloc que li correspon dins de la nostra societat,
sentències d'aquest tipus, la veritat és que ens sap molt de greu.
Ara el que hem de, nosaltres, la nostra feina era analitzar-ho en profunditat,
veure també què diuen a nivell de consorci per a la normalització lingüística,
que són els que ens marquen els criteris,
i a veure també què és la posició de la Secretaria de Política Lingüística,
perquè són ells els que, diguéssim, que han de prendre la iniciativa en aquest cas
per recórrer o per fer alguna cosa d'aquest tipus.
Però a nivell personal o a nivell com a persona que treballa en la llengua catalana cada dia,
la veritat és que últimament no tenim ni una alegria.
Sempre ens trobem amb sentències d'aquest tipus
que la veritat és que ens fan molta pena des del punt de vista professional.
Com i per què es gesten aquests reglaments de política lingüística?
Sí, bé, això ja et dic que els nostres són dels anys 90
i la intenció, penseu que la situació del català als anys 90
ara és absolutament no diferent,
però hi ha moltes coses que sí que no es corresponen amb els anys 90.
I llavors el que es va intentar
era que les administracions locals fessin un pas endavant
i que es comprometessin a posar el català al lloc que li corresponia.
I per tant en aquest entorn social que hi havia en aquell moment
que les administracions locals, ajuntaments, estem parlant,
sobretot en aquell cas,
doncs el que volíem és que el català no s'utilitzava,
així de clar, és que no s'utilitzava.
Llavors el que es va fer és promoure aquests reglaments d'ús lingüístic
a les administracions locals perquè posessin el català
doncs al mateix nivell que el castellà,
que era el que s'utilitzava habitualment.
I simplement és això, el que es va treballar molt,
jo ho recordo, jo en aquests temps no era ni directora,
perquè això ja et dic fa molts anys,
però recordo haver intervingut en aquest sentit,
en el sentit de parlar molt amb les administracions,
amb els grups polítics de cada un dels ajuntaments
o dels consells comarcals
perquè aprovessin un reglament d'aquest tipus
que simplement recordés i que posés en valor
la llengua catalana dins de les administracions locals.
Aquesta era la idea que teníem en aquell moment.
Després em sembla que la cosa ha derivat cap a altres direccions
que no són les que nosaltres, la veritat, vam pensar en cap moment.
Aquesta resolució, recordem, una resolució que de moment és cautelar,
pot representar que hi ha un perjudici
per als drets dels catalanoparlants?
Doncs sí, la veritat és que sí que ho pot representar,
perquè, clar, si nosaltres el que volem
és que l'administració atengui els ciutadans
i que utilitzi el català com a llengua preferent,
sense excloure cap altra llengua, però com a llengua preferent,
la llengua catalana, que es considera que és la llengua pròpia de Catalunya,
i jo penso que no només pels catalanoparlants,
sinó, per exemple, per totes les persones que són d'origen estranger,
que ara estan aquí vivint amb nosaltres
i que s'adrecin a les administracions locals,
als ajuntaments en aquest cas, que és el que estem parlant,
doncs es trobaran que mai a la vida es podran posar al mateix nivell
que les persones que parlen català,
perquè de seguida ja sabeu que tenim aquesta tendència
a canviar de llengua i a utilitzar el castellà,
diria que aquestes persones seran considerades com de segona,
m'entens el que vull dir?
No se'ls parlarà com amb un altre que sigui català no parlant,
i jo em sembla que això no és bo per ningú.
D'altra banda, la resolució contradiu la llei de política lingüística
de la Generalitat?
La sentència del Tribunal Superior de...
La Justícia de Catalunya?
Home, jo diria que sí, que la contradiu,
però clar, això és la meva opinió,
jo no soc jurista i això després s'ha d'interpretar
i s'ha d'afilar molt prim,
però ja et dic que els reglaments d'ús lingüístic
estan molt pautats, molt parlats,
abans de dur-los a terme,
i Déu-me'n guard que algú contradís la llei vigent.
Jo em fa de molt mal dir.
Penso que no som nosaltres qui ho hem de dir,
sinó que és la Secretaria de Política Lingüística
qui haurà de manifestar-se clarament en aquest aspecte.
Ja per acabar, malgrat tot, el català continua viu?
Home, de moment no parem de feina,
per tant, suposo que sí que continua viu,
el que passa que reitero el que havia dit abans,
el que t'havia comentat,
que últimament és una cosa darrere l'altra
en la qüestió aquesta del català,
i tots els que treballem en la llengua catalana
és el punt de vista tècnic,
estic parlant de professors, d'administratius,
dels tècnics que gestionem,
totes les activitats,
i això, la veritat és que
aquest ús que s'està fent últimament
de la llengua catalana
és una cosa que ens sap molt de greu a nivell personal,
perquè ens posa en una situació també una mica difícil,
la veritat.
Des del punt de vista personal,
veus que com si ataquessin la teva feina,
m'entens, no?, el que vull dir,
i en aquest sentit doncs ens sap una mica de greu la veritat, sí.
Rosa Ibarsa, directora del centre de normatges lingüístiques a Tarragona.
Moltes gràcies i bona tarda.
Molt bona tarda a tu.
Adéu.