Doncs ens va molt bé aquesta música
perquè recordem que l'obra de Jujol
es caracteritza, entre altres coses,
per aquest ambient mediterrani, ambient marí,
amb el qual va anar construint
el Teatre Tarragoni que està de centenari.
Tornem, tornem al Metropol.
Jo, Maria Bertran, Josep Pardila, bon dia de nou.
Hola, bon dia.
Tenim moltíssima curiositat per què ha passat,
si és que ha passat res, des de l'última connexió,
que era quan es tancaven les portes
i a dins feien aquesta visita a John Malkovich
i tot un seguit d'autoritats i experts.
Doncs han fet tota la visita per l'interior d'aquest teatre
però a bon ritme, eh?
A bon ritme, han anat força ràpid.
Farem una cosa, escoltarem
el que ha dit John Malkovich
juntament amb l'alcalde de Tarragona
perquè han estat fent una atenció als mitjans.
Ha sigut complicat perquè mai havíem vist tanta premsa
i tants mitjans de comunicació junts.
I si et sembla, escoltarem el que ha dit
just quan ha acabat aquesta visita a John Malkovich.
Doncs vinga, escoltem-ho.
Hem fet una breu visita del metropol
acompanyats
pel fill del senyor Jujol
que està aquí amb el nostre, que agraeixo
la presència i l'esforç a davall
que està fent
per difondre, com no, l'obra del seu pare
però també aquest patrimoni tan extraordinari
que tenim a Tarragona.
Ens acompanya en Pere Jaume
que participarà a la taula rodada,
el coneixeu, no cal que faci presentació,
i l'anitecte de la restauració del teatre de Tot el Pou,
en Josep Liràs,
que ens ha descobert alguns petits secrets
que almenys jo no coneixia d'aquest teatre.
cada vegada que vingui a aquest teatre acabo coneixent el discurs.
i hem començat a parlar també de la restauració de l'esquició de l'esquició de l'esquició.
Estic molt honrat de estar aquí.
Quan vaig dirigir una playa a Barcelona fa molts anys, vaig jugar a la Metropole,
però, infortunadament, no vaig poder venir, vaig treballar altres.
Per mi, és una realització d'un somni, perquè només n'he pogut veure aquest llibre i fotografies.
Jo n'he pogut anar a veure amb fotografies, i estar aquí dins i poder fer l'obra de teatre és tot un somni.
Serà un lloc meravellós d'actuar, estic totalment convençut.
Estic fent una opera aquí a la nit i a la nit.
i demà també.
Però aquest és un gran lloc per la nostra opera, perquè normalment ho fem a llocs molt, molt grans.
i aquest ens agrada perquè és més íntim.
És més íntim.
És més íntim, més humà, més proper i ho trobem més adequat.
Com?
Diguem-neu la서볶, Ikea.
Com?
mira ja ja вся.
Com?
Com?
Com?
Com?
Com?
Com?
Well, many, many, many years ago, I was in Barcelona, a long time ago, and I saw Casa de Planelles that he did on Avenida,
and I really loved the building, I didn't know anything about him, and then in the ensuing years, I was able to come quite often to Barcelona and see his buildings in Tarragona also,
and I just find his style incredibly moving, which I think it's not easy to do architecture that touches people.
No és fàcil fer arquitectura que colpeixi el cor de la gent.
No és fàcil fer arquitectura que colpeixi el cor de la gent.
Quina reacció és el públic de Tarragona?
No.
I ho han portat un ixat que parli molt més sobre això.
Doncs era la veu de John Malkovich.
Té de dir, Jolanda.
Quanta gent, no?
Clic, clic, clic, clic.
Hem intentat fer una cosa, i ha sigut parlar amb ell, perquè és que el teníem ni a deu metres de nosaltres,
perquè ara està just al darrere del Teatre Metropol, estava fent una cigarreta abans de poder entrar en aquesta dau barrodona,
però ja ens han dit que si no era tots els mitjans que tampoc no hi podíem entrar ara mateix.
però ara ja estava aquí xerrant amb la Carme Crespo, amb l'altra doctora que l'ha acompanyat durant tota la visita,
i també l'ha acompanyat amb diversos regidors del Consistori Tarragoni.
És una mica el que ha explicat, eh?
John Malkovich, ja veies que se sentia una mica de lluny,
i és que realment ha sigut complicat poder acostar-nos amb els micròfons.
Hi havia molts mitjans de comunicació, moltes càmeres de vídeo, també càmeres per fer fotografies,
i per tant la cosa ha estat complicada.
D'altra banda, m'ha preguntat abans com obran l'obra de teatre aquesta nit, oi?
Tu em sents, Pep? Comencem per aquí. Tu m'estàs sentint ara, a mi?
Sí, sí, sí.
Ah, és que pensava que no teníem retorn.
Bueno, és que una mica complicat.
Ja, ja m'ho penso, eh? Avui és molt complicat tot plegat.
John Malkovich fuma?
Sí.
D'acord, ja està. Era l'únic que volia saber que m'ho constatessis, no?
Sí, sí, sí. Això no t'havia sentit, eh? Si m'ho havies preguntat.
No, no et preocupes.
Interessant i important la pregunta per als espectadors que aniran avui i demà a veure la comèdia infernal.
Hi ha sistema de traducció simultània?
Estarà subtitulat que no doblat, és a dir, hi haurà subtítols.
A vegades, no sé si serà el mateix sistema que, per exemple, utilitzen a l'antiga audiència,
quan fan alguna pel·lícula que està en versió original,
que posen a baix unes franges com si fos unes pantalles petites,
on allà pots veure directament la traducció simultània.
No sé si exactament serà avui així. El que no serà és doblada.
Sí que estarà en traducció, doncs, subtitulada. Això sí.
Molt bé.
I com dèiem, moltíssima expectació.
Ara, quan hem entrat, han entrat moltíssima gent per aquí al darrere.
En tot, eren gairebé tots estudiants de la Universitat Rovira i Virgili,
com dèiem, que assistiran a aquesta taula rodona.
Per tant, vam una mica de retras, perquè si havia de començar a la una,
i són gairebé un quart de dues ja, doncs vam una mica de retras.
Ara nosaltres ja acostarem per escoltar aquests primers minuts.
però, si et sembla, abans escoltarem el que hem gravat prèviament.
Ha estat una entrevista, com ja us he dit abans, amb Antonio Salcedo.
Ell és professor d'Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili
i ha estat una de les persones que ha acompanyat Malkovich
i que també participarà ara en uns moments en aquesta taula rodona.
Si et sembla, l'escoltarem.
Molt bé.
Antonio Salcedo, bon dia.
Hola, bon dia.
Ell és professor d'Història de l'Art de la Rovira i Virgili.
Avui també un dia especial.
Parlàvem ara amb el fill de Jujol, que ens ha explicat que faran una visita
per aquesta obra modernista del Teatre Metropol.
Què és el que us hi explicareu?
Bé, fonamentalment és perquè el senyor Malkovich
coneix moltes obres de Jujol, però el Metropol no.
Llavors és una oportunitat única, a més,
perquè el guia indispensable serà el senyor Jujol Fill.
És a dir, millor que ell per explicar el teatre,
perquè té tota la vivència del seu pare.
Però, a més, també estarà el senyor Josep Llinàs,
que és l'arquitecte que va fer tota la restauració,
va reformar aquest teatre.
Per tant, una persona que també coneix molt
tota la part, diguéssim, estructural i artística i poètica.
També serà el Pere Jaume, que com a tothom sap,
és una de les persones també que a nivell, diguéssim,
poètic i de l'art contemporani,
millora interpretat a Jujol.
I llavors penso que serà per un senyor de teatre,
com és el Malkovich, estar en aquest espai,
que és tan diferent de qualsevol altre teatre,
serà una experiència també molt especial.
Què veurà Malkovich de nou de Jujol
que no hagi vist fins ara?
És a dir, què es trobarà a un metropol
que potser no ha vist fins ara?
Ell que és un apassionat de la seva figura.
Bueno, d'entrada una obra mestra de Jujol.
És a dir, que no és poca cosa.
No és poca cosa, eh?
Exactament.
Jo l'altre dia comentava que molts arquitectes
a vegades s'han fet famosos per una obra només,
i amb aquesta obra ja seria suficient perquè Jujol
sortís a qualsevol història de l'arquitectura.
Però llavors veure una obra que, a més de complir totes les seves funcions
a nivell de teatre,
és una obra absolutament metafòrica i simbòlica.
És una obra plena, diguéssim, d'alegories.
i en aquest sentit la relació que té amb el territori és fantàstica.
És a dir, Jujol era una persona que s'inspirava en el territori
per crear obres de caràcter universal.
I això és el que li dóna aquesta màgia a l'obra de Jujol
i el que fa que transcendeix l'època i la importància que té.
És a dir, els arquitectes que ho tenen com un referent
estudien aquesta capacitat que tenia aquest home
que des del camp de Tarragona
va fer aquesta obra de caràcter universal.
El fill de l'arquitecte de Jujol ens explicava
que un dels racons que no pot marxar Malcovitz sense veure
és a dalt de tot de la platé, amb un dels seients.
No sé si vostè té un racó que digui
que tampoc Malcovitz no pot marxar sense veure el d'aquest teatre.
Bé, jo diria que qualsevol racó d'aquí té un gran poder.
És a dir, perquè és que ell cuidava els més mínims detalls.
I això és fonamental.
I sortir al terrat, per exemple, i veure el terrat ondulat
o veure el que es diu que és una garrafa invertida.
que jo l'altre dia la comparava en escala petita
amb una escultura de la Neix Capur.
Capur, que és aquest escultor indú tan famós
que ara estava exposant al Guggenheim.
i jo diria que qualsevol racó d'aquí també l'entusiasmarà.
Perquè quan vegi la part baixa, diguéssim, del sostre
i vegi que això és el mar i que no podia estar sota del mar,
aquesta idea és magnífica.
però quan se l'explica també com estan fetes les baranes,
el que queda només, aquell detall de la barana
que representava l'escuma del mar,
tots aquells elements suposo que l'entusiasmaran.
I l'entusiasmaran amb un home que, a més de ser actor i director de teatre.
i penso que ell sabrà captar moltíssimes coses i l'aprofitarà.
Què és l'espera de la taula rodona que fareu avui?
Què creieu que pot sortir d'una conversa com la que mantindreu?
Bé, jo el que penso que podrà sortir serà una interrelació molt interessant
entre tres creadors de diferents disciplines.
Jo diria que en aquest sentit, i si més no, jo començaré de redonda
parlant que si jo l'estigués aquí estaria molt content.
No només per les personalitats en sí, sinó per aquesta interrelació disciplinària,
ja que la seva obra barreja totes les arts.
Aquí també se barrejaran.
I llavors serà l'opinió d'un senyor que veu aquesta obra per primera vegada,
l'opinió del senyor que ha restaurat i que ha anat fent les troballes,
diguéssim, després que ha restaurat aquest edifici,
i una altra persona, que és un gran artista com és el Pere Jaume,
que no només té una visió poètica, sinó que a Mélix és també un excel·lent creador.
Bé, un artista difícil de classificar, però que és un gran artista.
Antonio Salceda, doncs moltíssimes gràcies i que vagi molt bé el dia,
la Tau Bardón i la visita pel Metropol.
Molt bé, gràcies a vosaltres, i bon dia.
Just ara ha començat aquesta Tau Bardón,
si estem, escoltarem uns minuts del que està dient precisament Antonio Salceda.
Podria dir que entre aquestes tres personalitats i jo,
trobem una afinitat que segurament es veurà de manera més clara
en el moment en què es comencin a parlar.
És de rigor fer una presentació de cadascun d'ells.
d'explicablement ha de ser una presentació molt breu,
donant que el seu currículum és tant estents que estaríem tot el dia parlant,
no només del que hem fet.
Llavors, donem alguns aspectes que considero que són necessaris,
sobretot en relació a l'explicació de la reunència.
Joan Malbuix, tothom sap, és un entorn plenament reconegut,
indiscutiblement, però és un director de teatre,
és actor i productor cinematogràfic.
que troba tothom a conèixer la seva pel·lícula
de les nostres perilloses indiscutiblement.
És a dir, que les seves bibliografies múltiples
que on pot trobar en internet parlen justament
que és el poder que va convertir en vell en una estrella.
Jo voldria recordar que, a part de moltes pel·lícules,
hi ha una pel·lícules que també tindria relació amb New York.
Seria la pel·lícula que quan ell va protagonitzar el que vostè aquí,
justament per un món artístic també,
que és absolutament un creador múltip.
Però també voldria destacar que ell ha treballat en directors com a Liliana Cavani,
com a Bernardo Bertolucci,
per parlar amb la relació aquí a Europa.
I caldria assenyalar, a més, que ell és un gran actor de teatre,
i ell ha estat justament una de les persones,
que és un dels fundadors d'una de les companyies de teatre més innovadora,
que és la Stephen Wolf.
Exactament, i ell va participar en unes 50 produccions,
de 1976 i 1982.
Ell ha dirigit moltes obres de teatre,
però jo voldria destacar l'obra Misteria i llibre,
que és una adaptació que ell va fer de la novel·la de Don de Lilo.
I, justament, per aquesta obra, a França,
la seva posada, a Enixena,
va haver-hi cinc nominacions, justament,
al Premi en Molina,
i a Fer de Millor Directo.
Bé.
Passem ara, com diria,
una petita síntesi del senyor Josep Alginàs.
Indiscutiblement,
tot el que sap que és un dels nostres arquitectes
més importants.
Una obra amb múltiples reconeixements,
com evidencien els nostres premis que ha rebut,
i, indiscutiblement,
el que és més important en les cèvies és la introducció.
És en directe l'inici d'aquesta taula rodona
que s'està duent a terme des del Teatre Metropol de Tarragona.
Com us comentàvem,
donen l'oportunitat d'oferir-vos els tres primers minuts,
que està protagonitzant Antonio Salcedo,
professor d'art de la Universitat Rovira i Virgili,
que alhora estava donant ara la paraula a Josep Llinàs,
que és l'arquitecte que, en el seu dia,
va remodelar el Teatre Metropol.
Josep, jo m'imagino que a la taula rodona
també hi ha molt de públic, molta gent a la sala.
Sí, sí, la veritat és que està tota la part de baix,
tota plena, acabo de sortir un moment a fora.
Està tota plena la platea de baix.
Penseu que la de dalt està ocupada majoritàriament
pels mitjans de comunicació.
Semblava que tres minuts,
però jo crec que s'allargarà una estona més,
perquè ja fa més de tres minuts que estava parlant Antonio Salcedo,
i, per tant, suposo que hi haurà més permissivitat
i poder gravar durant una estona més aquesta conferència,
aquesta taula rodona.
Suposo que Malcovit serà l'última a intervenir en aquest primer tram,
i, per tant, ja no crec que ho puguem sentir en directe
avui al matí a Tarragona Ràdio.
Ja l'hem sentit, però ja l'hem sentit en aquesta tensió als mitjans
que ha fet fa una estona,
que ha dit que ha quedat enamorat d'un teatre com el Metropol,
que avui es celebra aquest centenari
amb la visita d'un apassionat de la seva figura,
Joan Malcovich,
i que avui a la nit actuarà, també ho farà demà dissabte.
Demà divendres.
Aquest digeus i demà divendres ho deixem aquí,
en tot cas, que continuï aquesta taula rodona.
A l'informatiu Tarragona Actualitat
tindrem ocasió de recollir altres veus, altres parers,
però, de totes maneres, jo diria que l'objectiu,
malgrat totes les limitacions que ha tingut,
que Déu-n'hi-do...
L'hem aconseguit mínimament.
Ho heu aconseguit i no era fàcil avui tirar endavant
aquest trasllat de l'actualitat als nostres oients.
Jo, Maria Bertran, Josep Ardila,
moltíssimes gràcies. Fins després.
Fins després, que vagi bé.
Adéu-siau.