Tal com us comentàvem en el temps del sumari,
avui parlem amb Helena Amoya,
una periodista nascuda a Tarragona
que ja fa un quant temps que viu a Londres,
però aquest passat dissabte va tornar a la seva ciutat
per presentar el seu primer llibre,
la seva primera novel·la que, singularment, o no tant,
ha publicat en anglès.
És un llibre que lliga el període de la Guerra Civil
amb el moment actual.
Helena, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
A veure, és absolutament tòpic,
però no ens podem resistir.
Quin temps fa Londres, aquesta hora?
Doncs avui, de manera excepcional,
no fa dolent,
perquè portem del fred, després la neu, després la pluja,
i almenys ara està despejat.
Un dia de tranquil·litat.
Tu treballes al diari The Guardian, no?
Sí.
Fas un horari molt concret.
Com és una mica la teva vida com a periodista
aquí a la capital britànica?
Doncs, com aquí estem una hora menys,
doncs ara, en aquesta hora, generalment,
em preparo i agafo la bici
i vaig al diari amb bici.
Jo visc al nord de Londres
i el diari està a Kings Cross,
que és un centre que segur que fas molts reunits
que heu estat a Londres,
coneixereu,
que és un...
Abans era una estació
on hi havia vuit línies de metro
i a l'estació de tren.
Ara l'estan redesenvolupant
perquè al darrere hi havia molta via
i molta via morta,
moltes...
una zona industrial bastant...
era en decadència.
I ara l'Eurostar, que va a París,
surt d'allà
i estan construint un centre de les arts,
un institut també artístic,
i ara està bastant bullant.
Jo em moc amb bici
perquè a Londres
a mi em sembla
que és la millor manera de moure.
Si no, al metro
sempre hi ha problemes.
Arribes tard,
està a aquesta hora punta a tope,
a l'autobús triga moltíssim
i caminant està bastant lluny,
doncs amb bici
jo amb 20 minuts ja hi estic.
I està força condicionat, no?,
per moure's amb bicicleta.
Sí, hi ha molta gent que va amb bici
i això m'alegro molt
quan vaig a...
Crec que a Tarragona
encara no hi ha el carrer i bici, no?
Què va, què va,
si fa anys que anem darrere.
I amb la cosa aquella
que tot fa pujada, saps?
Però és igual,
no passa res que faci pujada,
farem més cames, si cal, no?
Bueno, bueno,
i l'avantatge d'aquesta hora
és que és bastant planet.
Tu treballes a la secció d'Economia,
concretament,
i has escrit una novel·la
que va estar en un període històric
molt concret
que em sembla...
És curiós, eh?
Però novel·les
enrelats al voltant de la Guerra Civil,
quan més se'n publiquen,
més se'n sap,
més es posa de relleu,
vull dir que no és un tema
recorrent,
no és un tema que hagi passat,
és un tema que encara
és com si hi hagués una necessitat
com a societat
de continuar incidint en aquest període.
Sí, sí,
estic absolutament d'acord
que la Guerra Civil
és un tema
que ens...
i les conseqüències
de la Guerra Civil
és un tema
que ens envolten
i encara ens marquen,
ens agradi o no ens agradi, no?
més és un tema
que la majoria de la gent
a l'escola
no han sentit parlar, no?
No ens ho van explicar gaire
perquè la distància
encara no era suficient.
Els 40 anys de franquisme
em sembla que ara finalment
els nens d'avui en dia
els hi comencen a ensenyar
coses de la Guerra Civil
però encara des de...
els nens de Tarragona
no estudien el mateix
que els nens de Sevilla, no?
i jo...
s'ha escrit molt de batalles
i s'ha escrit molt de generals
i de guerres
i el que a mi m'interessava més
són les conseqüències
avui en dia
en la gent de peu
o sigui
sobretot en les dones
de les que sempre s'escriu menys
perquè els que hi escriuen
i els que escrivien fins ara
sobretot havien estat homes
i el que m'interessava molt
és en una família
la iaia, la filla i la neta
de quina manera
els hi va marcar la vida, no?
perquè són coses
que encara que no t'hagin tirat
cap tiro al cap
o a la cama
et marquen, no?
doncs l'àvia de la meva novel·la
va tenir...
estava enamorada
d'un soldat republicà
que va haver de marxar, no?
i per un accident
es va carregar
a la seva demana
i se'n va anar
d'exili a Cuba
i aquesta senyora
per aquest accident
i perquè no podia sortir
amb un nen de Bellchite
no va poder continuar
i doncs es va quedar
tota la seva vida
sense el seu estimat
clar, és que és molt dur
i és que tota la vida
la persona que jo estimava
no la vaig poder tornar a trobar
no?
una de les característiques
més destacables
ara quan parlàvem
que calia
probablement era
una necessitat
continuar escrivint relats
al voltant d'aquest període
és que moltes de les persones
que van viure
encara són vives
no estem parlant
d'un període
en el que no queda
cap testimoni viu
encara anirien vives
i agafes la fórmula
de l'anissaga
jo m'imagino que això
et permet molt
fer aquest trànsit
d'aquell període
ara que parlàvem
que encara hi ha persones vives
fins a l'actualitat
agafant que agafes
un perill de generacions
o tres?
tres
tres
tres perquè em sembla
que les conseqüències
fins a la nostra
i d'ell també
a la dels nostres nens
a la dels nens petits
també li agafen
la democràcia
que tenim
és molt jove
i jo he tingut
l'esforç
d'haver viscut
en dos països
com els Estats Units
que no coneix
més que la democràcia
i Anglaterra
que té cinc anys
cinc-cents anys
de tradició democràtica
i que ho veix
al cap de la gent
el que és una mentalitat
democràtica
amb cinc segles
de tradició
és molt diferent
que trent anys
lamentablement
nosaltres ja arribarem
i les coses
estan canviant
molt ràpid
però malauradament
això em sembla
que tots
més o menys
estem d'acord
amb la nostra democràcia
no està gaire avançada
i per això
és molt important
recórrer el passat
i veure
quines coses
o quins hàbits
hi havia al passat
que no són tan democràtics
i s'haurien de canviar
però amb això que dius
que la gent
encara hi ha molta gent
que és viva
que va viure la guerra
o que va viure
els anys del franquisme
jo animaria a tothom
ara
escrius un llibre
i animo a tothom
que escriu un llibre
però jo animaria a tothom
a parlar amb els avis
a parlar amb els
o amb la gent
que vaig a les escoles
a parlar d'història
o a parlar
senzillament
amb gent que ens trobem
gent gran
anem a l'excursió
a un poble
a parlar amb la gent
del poble
al bar
que feien
com els hi anaven
que és el que
van aprendre
perquè ara la gent gran
comença a parlar
una mica més
i si no escrivim
si no deixem
aquesta memòria
reflexant en algun lloc
no cal que sigui
una novel·la
pot ser
una pàgina
pot ser
una pàgina
en un diari
o pot ser
un llibret
de 20 pàgines
o unes anotacions
personals
si no escrivim
això es morirà
i a mi
em semblaria molt trist
que aquesta riquesa
aquest coneixement
es quedés
senenés
amb aquest
les oliveres
de Belchite
fent una traducció
molt lliure
m'imagino
perquè el llibre
el llibre
l'has publicat
en anglès
l'has escrit en anglès
no és que l'hagis traduït
és que l'has escrit
en anglès
que és la teva llengua habitual
m'imagino
viscant a Londres
per què ho fas en anglès
i em veus
i per què no
a veure
quin ha estat
la intencionalitat
en principi
doncs no hi ha més
no la vaig fer en anglès
perquè jo penso
és que pogués
escriure un llibre en anglès
ni molt menys
és que jo escric de finances
i escriure de finances
en anglès
és relativament fàcil
perquè de fet
la meitat de les parables
ja són en anglès
però és molt diferent
que escriure una novel·la
i si és veritat
doncs que limita
fins a cert punt
però
jo vaig fer
me va avorrir
una mica
de politisme financer
i sempre he hagut
de continuar treballant
però diguem
que necessitava
una mica
de creativitat
perquè m'estava
matant la creativitat
tant de número
i tanta empresa
tanta economia
i tanta economia
llavors em vaig apuntar
amb una diplomatura
a la universitat
d'escriptura creativa
i a les nits
hi anava
i ho vaig fer
i tot i així
encara no sabia
escriure una novel·la
ni molt menys
i després em vaig apuntar
amb un grup d'escriptors
que estava molt bé
que era gent
que havien sortit
d'aquest curs
i ens reuníem
un cop al mes
i cadascú portava
un capítol
i ens el criticàvem
i ens el criticàvem
constructivament
no?
se'ns de dir
això no val res
no?
dèiem
doncs això funciona
això no funciona
has provat això
has provat l'altre
i llavors
clar
això ho havia de fer
en anglès
perquè
per participar
en aquest grup
no?
i a l'hora
que ja vaig començar
a enganxar-me
llavors ja era molt tard
per recular
i tornar a escriure
tot en castellà
o en català
i vaig dir
bueno doncs
com que tampoc
m'imaginava
que mai em publicaria
vaig continuar
i ara sí que
amb aquesta experiència
clar
hi ha après molt més
sí que potser
tinc la confiança
d'una segona novel·la
fer-la sola
i llavors sí que la faria
doncs segurament
en castellà
no?
que és la meva llengua
materna
perquè la meva mare
que és
tot i que és mestre
de català
i de Saragossa
i nosaltres a casa
doncs vam parlar
en castellà
i la segona novel·la
sí que la faria
en castellà
potser
perquè clar
per mi
és molt més còmode
i sobretot
ja he après
una miqueta
això de la novel·la
al principi
costa
costa molt
fer una novel·la
vaja
jo no n'he fet
cap mai
suposo que per això
perquè costa moltíssim
hi ha qui s'atreveix
perquè realment
sap que té
una meta
molt important
al davant
parles d'una segona novel·la
has començat ja
a fer alguna cosa
com a mínim
tens una lleugera idea
de què ha d'anar
i incidiràs més
en aquest període
de la guerra civil
sí, sí
és la certa
el molt maco
d'una novel·la
una novel·la costa
perquè són
és que són
120.000 paraules
que les has de tenir
bastant present
i sobretot
si tens una feina
que has de fer
és difícil
de vegades
recordar-te
no és que arribis a casa
i escriguis un nou capítol
t'has de llegir
tot el que t'has escrit
per recordar-te
d'on t'ho vas deixar
les coses han de pagar
llavors has de tenir
molta concentració
i t'has de recordar
moltes coses
però en pic
li agafes el tranquil
ja no la pots deixar
perquè
perquè és que
enganxes
crees un món interior
a la teva manera
crees uns personatges
però els personatges
que cobren vida
dins de tu
i els meus personatges
clar
m'acabarà
estimant tant
fins i tot
el dolent
que no
em sap greu
deixar-los
a part que el tema
com has dit molt bé
dona molt de si
i ara
una
diguem
l'amiga
de la iaia
el llibre
que es diu
Soledat
que era mestre
de la república
aquest és un personatge
com si haguéssim
de suport
a la primera novel·la
però jo
m'acabarà
estimant tant
que la pujaré
a personatge principal
i el que estic
aprofundint ara molt
és el tema
dels mestres
durant la república
també un territori
que s'ha publicat
però no molt
i és un territori
molt específic
aquest del paper
que van jugar
i el tractament
que van tenir
posteriorment
els mestres
exactament
a més
se'ls van
fosellar moltíssims
i van suspendre
a l'altra meitat
va venir aquí
a Londres
aquí
tinc molta sort
perquè ve molta gent
a donar xarles
a l'Institut Cervantes
o al Ramon Llull
o al centre
del Pol Preston
a la London School of Economics
i van posar
un documental
interessantíssim
de l'Escola Fusilada
que és que ha fet
un mestre
de batxillerat
de les afores
de Madrid
i molt inspiracional
o sigui
com els mestres
van haver de jurar
fer idealitat
al nou règim
i sí que hi ha
algunes novel·les
i alguns testimonis
jo soc molt afortunadament
a l'Escola Pax
que seguia
l'acord
dels anys 70
de la Rosa Sensat
que seguia
l'acord
de la República
i ara sí que
quan llegeixo
que se n'anaven
de colòmies
que feien música
plàstica
assemblees
coeducació
laica
nens i nenes
doncs clar
tot això
jo vaig tenir
el privilegi
de viure
de petita
i tot això
em semblava
molt progre
a nosaltres
però de fet
a la República
unes quantes dècades
enrere
ja es feia
tot això
exacte
jo me'n recordo
de l'escola
i dient
nosaltres
fem assemblees
i aquí
de religió
no hi ha res
i anem a colònia
ens ens fiquen
tots junts
i és veritat
que me'n recordo
que molta gent
hi ha
revolucionaris
i progrés
però no
això
era el que
s'implantava
el 1931
almenys
era el primer govern
jo penso
que jo
de política
no
no m'hi vull
ficar mai
la veritat
és que no
no és un tema
que m'interessa
més
més temes
com viu la gent
realment cada dia
llavors
el que sempre
estic en desacord
amb els polítics
és que es gasten
molts diners
en armament
molts diners
en guerres
molts diners
en tot el que sigui
però amb el
determinant número
de la riquesa
d'un país
és l'educació
el segon
és l'educació
i el tercer
és l'educació
tot i així
es gasten
un 5%
del producte
nacional brut
només en educació
només un 5
i de vegades
ni això
llavors
va ser la república
un govern
que va dir
l'educació
és el nostre
primer objectiu
i van fer
allò de les
missiones
escolares
i van fitxar
de repente
20.000 professors
i van enviar
tots els pobles
a la majoria
de camparols
que eren
en alfabet
ensenyar-los
d'escriure
i a mi
m'agradaria
aquestes missiones
escolares
s'haurien de fer
ara
i si hi ha
problemes
d'escoles
si tenen classes
amb 30 crios
que posin un mestre
per cada 5
segur que molts
problemes
s'acaben
i penses que
amb totes les transformacions
en el món de l'educació
l'espai europeu
que és lògic
que el món
canvia i evoluciona
però probablement
s'estan descuidant
una vessant d'educació
més humanística
i no tan tècnica
que és la tendència
que sembla habitual
no sé Elena
però penso que
la propera novel·la
t'hi dedicaràs
moltes hores
totes les que et deixi
la teva feina
com a periodista
perquè aquí
es veu que hi ha
molt d'entusiasme
i això sempre
és fonamental
si hi ha déficit
d'entusiasme
parlant en termes econòmics
no es pot tirar endavant
un projecte
tan important
per a algú
com és fer una novel·la
que a més
després pot compartir
i tu vas voler compartir
aquesta novel·la
la presentació dissabte
aquí a Tarragona
més a la llibreria
La Rambla
que ha estat un espai
que tu has visitat sovint
al llarg de la teva vida
tarragonina
Sí, sí
jo soc molt amica
de la família Marroga
que és la família
de la llibreria
i doncs
va ser
va ser entranyable
va ser un cap de setmana
entranyable
jo en cas d'estiu
amb el somriure
aquests dos dies
he tingut molta activitat
de mails
doncs d'agraïment
perquè vaig anar
també el dient
vendres al PACS
a parlar
amb 178 nens
i en dos tendes
i després
doncs vaig veure
moltes de les meves mestres
de quan jo tenia dos anys
la Pepita
que em va ensenyar
a llegir
a escriure
quan tenia
doncs
quatre o cinc
la Mallorca
la faixa
bueno
tots els meus mestres
de quan era molt petita
i de fins vuitè
doncs
doncs
estaven allà
i després
molts altres tarragonins
i també gent
de la meva classe
doncs
des que tenien dos anys
d'una classe de vint
i érem vuit
dels que tenien dos anys
a la llibreria de la Rambla
que és una llibreria
independent
i lamentablement
això a Anglaterra
les llibreries independents
ja s'estan morint totes
i és un privilegi
poder-les tenir
a una llibreria
que en lloc
de vendre sempre
els quatre bestsellers
mundials
doncs
té una oferta
molt més rica
no?
el teu llibre
el podem veure
a l'aparador
d'ons
de la llibreria
la Rambla
i
sí
i està a Tarragona
doncs
presentant
un llibre
amb tota l'estima
i tot l'arropament
d'Algeria Sabaté
que és el delegat
del govern
que ara venia
a fer una presentació
molt maca
i no
si els governs
van numera tots
estaríem aquí
fins la nit
i el deixaries
algú
i quedaries fatal
segurament
però una rebuda així
realment
és el
el més important
perquè
em va ser molt feliç
molt feliç
i escolta Elena
el llibre
es pot trobar a Londres
esclar
sí sí
a Londres sí
i doncs
ara ens estic parlant
amb editorials
a Barcelona
a veure si
si treuen
una edició
en català-castellà
i bé
doncs
de moment
em sembla que l'interès
em sembla que hi ha
molt d'interès
de fet
a Londres
a Anglaterra
en general
sempre hi ha hagut
molt d'interès
per les qüestions
relacionades
amb la guerra civil espanyola
moltíssim
però de tota la vida
aquí s'organitzen
l'associació
dels brigadistes
internacionals
que són els voluntaris
fan cada any
el primer cap de setmana
a juliol
hi ha una estàtua
els brigadistes
al costat del Big Ben
a l'altra
a l'altra banda del riu
i van allà
en banderes republicanes
i aquesta vegada
que tenim
el primer ambaixador català
a Londres
doncs ara també
hi va l'ambaixador
va el delegat
de la Generalitat
a Londres
i van doncs
unes 100 persones
hi ha en parlament
hi ha un que toca la guitarra
i es fa bastanta cosa
després al centre nacional
de pel·lícules
van fer una sèrie meravellosa
amb les edicions
del mal rol
de la sierra de Teruel
que les van posar
i un munt
com una vintena
de pel·lícules
sobre la Guerra Civil
i tot
a coper
o sigui
havia de reservar
amb vosaltres
tres mesos
d'interació
i avui
precisament
aquesta nit
va a una conferència
al centre
del Pol Preston
del Jimmy Barnes
d'una pel·lícula
sobre la transició democràtica
i els Cervantes
també fan moltíssim
i més o menys
un cop a la setmana
jo hi vaig
alguna cosa
Doncs tot i que estiguis
lluny dels escenaris
naturals
d'aquest període
fons d'informació
i ambientació
i documentació
no et faltaran
la teva propera novel·la
que esperem
poder parlar amb tu
quan estigui llesta
Encantada
jo per Tarragona
i per els Fragonins
sempre tindré
totes les disponibilitats
de caldria
Elena Moya
deixem que tens 20 minuts
de bici
per arribar a la feina
moltíssimes gràcies
per atendre
la trucada del matí
de Tarragona Ràdio
una abraçada
A vosaltres
moltes gràcies
A vosaltres
Bon dia