A les 10 del matí, 10 minuts, al matí de Tarragona Ràdio,
que continuo amb tots vosaltres,
per ara es trasllada una miqueta per la ciutat de Tarragona
i se situa al Campus Catalunya.
Allà ens esperen Joan Maria Bertran, Josep Ardila i Ricard Laoz.
Bon dia, Ricard.
Bon dia, Iolanda.
Ben instal·lats en aquesta plaça, probablement sou a l'exterior,
ho permet la temperatura o esteu a l'interior d'alguna de les aules?
No, no, som a l'exterior, no sé si de fons se sentirà una mica el so d'ambient
dels estudiants, dels alumnes que es troben en aquesta terrassa
del bar situat a la plaça central del Campus Catalunya.
És un matí fred, d'hivern, però fa sol,
i ara mateix precisament ens toca el sol i això ens permet poder fer
aquesta entrevista i poder fer aquesta propera hora,
la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
des del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili.
Hem triat aquest indret perquè avui, de manera simbòlica,
fa un any del trasllad dels estudiants i dels professors de lletres
de l'antic edifici, de l'històric edifici de la plaça Imperial Tarracó,
fa un any, com dèiem, del trasllad aquí al campus de l'Avinguda Catalunya.
I pocs dies abans també, ara fa un any, s'havien traslladat els estudiants
i professors i professores de l'Escola d'Infermeria.
D'alguna manera, doncs, ara fa un any de la consolidació d'aquest campus universitari
i aquesta hem trobat que és una bona excusa,
a més d'estar presents en aquesta terrassa, com dèiem, del bar del Campus Catalunya.
Aquesta hem considerat que era una bona excusa per convidar
i per xerrar durant una estona amb el rector de la Universitat Rovira i Virgili,
el senyor Francesc Javier Grau.
Altres vegades l'hem convidat als estudis de la ràdio, de Tarragona Ràdio,
i avui l'hem convidat, o de fet nosaltres hem vingut a casa seva,
que és aquest campus, aquesta plaça central del Campus Catalunya.
Rector, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Què tal es troba aquí?
Bé, bé, tenim un privilegi d'aquest clima mediterrani,
que malgrat que faci fresqueta, doncs el sol és intens, està molt bé.
I veient des d'aquí la perspectiva, amb el bar al nostre darrere,
amb la biblioteca, en fi, amb els edificis a banda i banda,
els edificis que acullen les aules de ciències jurídiques, de lletres, d'infermeria,
en fi, quina sensació li fa com a rector?
Bé, veig que la universitat està creixent.
Ara fa un any, dèiem, que deixar l'edifici de l'imperial Tarracó era com sortir de l'úter matern,
trencar amb el cordó umbilical amb aquella antiga universitat que va començar fa gairebé 40 anys.
i la nova universitat, Rubí i Virgili, s'està desenvolupant.
Aquest campus és un bon model, és un campus enmig de la ciutat, que no està acabat.
Veiem que darrere nostre encara ens queda un bon tros on s'ha de llotjar la facultat d'Educació i Psicologia,
però malgrat això el campus se desenvolupa.
i tenim la vida universitària al voltant, plenament activa, amb aquests tres centres que avui s'allotgen aquí.
Aquest nou edifici que tenim aquí davant, que és l'evolució de l'antiga biblioteca,
de l'antic concepte de biblioteca, que aquest centre de recursos per a l'aprenentatge i a l'investigació,
estic llegint el rètol,
i que, com podem veure, es vol configurar com a nucli d'activitat acadèmica fora de les aules d'aquest campus.
És això, que la universitat està creixent i desenvolupant-se com volem que sigui.
Ara, segons les meves dades, hi ha aquí més de 3.500 persones, no?
Entre alumnes, professors, personal administratiu...
Sí, sí, és així.
i comptem que superarà les 5.000 d'aquí potser 3 anys, quan l'educació i psicologia s'ha traslladat.
L'excusa, deia al principi de l'entrevista, l'excusa d'estar aquí,
és recordar que ara fa un any del trasllat de lletres i d'infermeria al campus Catalunya.
Ara que ha passat un any, quin balanç, quina valoració fa de la incorporació d'aquests estudis a aquesta zona,
a aquest campus, i de la convivència amb els que ja hi eren,
és a dir, amb els pioners que van ser els estudiants i professors de ciències jurídiques.
Com ha funcionat aquest primer any?
Ara mateix, abans de començar l'entrevista, tranquil·lament hem fet un cafè aquí al bar del campus
i unes professores d'infermeria em deien el ben rebudes que es van sentir.
És a dir, aquesta era la facultat de ciències jurídiques
i del concepte de facultat de ciències jurídiques hem passat al campus Catalunya,
que integra diferents centres.
És una evolució que pels que estaven aquí, d'alguna manera,
es veuen constranyits en espai, comparteixen el seu espai amb altres centres
i podia haver donat algunes situacions d'atenció entre centres,
cosa que, al contrari, se senten els centres que han vingut molt ben acollits.
i pel centre que hi havia, també ha representat un guany en tenir una major diversitat en el seu estudiantat.
Aquí tenim estudiants ara de diferents centres que comparteixen activitats.
De manera que tots els tres centres hi han guanyat.
Uns, molt, perquè han guanyat en unes molt bones instal·lacions respecte a les que tenien,
i nosaltres han guanyat, també, en la convivència necessària amb una universitat que és diversa.
I aquests estudiants també comparteixen equipaments, com per exemple la biblioteca o altres?
Tots els equipaments estan compartits.
I això està funcionant?
Està funcionant bé.
Sí, sí, és la idea.
Fixeu-vos que en l'edificació no es veu una frontera entre centres.
En aquest campus tampoc es veu si un va a les assalades.
Hi ha una continuïtat entre les aules, els laboratoris quan hi són, els despatxos,
i no podem ni per colors ni per espai físic discernir on comença un centre i on acaba l'altre.
De manera que els centres comparteixen tot l'equipament, cadascú té assignat el seu espai dins de l'equipament,
però, per exemple, les aules no són rígides d'un centre o d'un altre,
sinó que en funció de l'utilització se van anant optimitzant el seu gust.
Està molt bé la barreja, no?
Està molt bé la barreja, sí.
Cada ensenyament té la seva particularitat, però tot són estudis universitaris,
i és molt bo que els estudiants d'un ensenyament coneguin i comparteixin l'activitat amb altres estudiants d'altres ensenyaments.
És curiós també perquè el campus funciona a ple rendiment.
A més, avui és un dia de tornada a la feina, per dir-ho alguna manera,
perquè els estudiants comencen el segon quatrimestre, és dilluns al matí.
Aquestes últimes setmanes s'ha estat també època d'exàmens, de correcció d'exàmens de la primera part del curs.
És curiós com, en fi, la vida és normal, la vida a les aules i també al bar on hi ha molta gent,
però, a més a més, aquesta vida plena del campus coincideix amb una etapa d'obres.
Vostè ja recordava que s'està construint la Facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació.
Tot això també s'està fent sense problemes?
És a dir, es fa bé la convivència de la normalitat acadèmica amb les obres?
Bé, en aquest moment les obres estan en etapa de planificació.
Encara no tenim maquinària treballant.
Quan hi hagi maquinària treballant, segur que generaran incomoditats.
les mateixes que la Facultat de Ciències Jurídiques va haver de patir
mentre s'estava construint Lletres i Infermeria, diguem, no?
Aquesta ampliació del campus Catalunya que ens ha permès treballar Lletres i Infermeria.
Això és inevitable.
No podem pas tancar un espai com aquest, amb 3.000 i escaig persones,
per poder fer unes obres que han de durar un parell d'anys com a mínim.
De manera que segur que quan tinguem la maquinària treballant,
el soroll, el tràfeg, generarà incomoditats amb tota la comunitat que treballa aquí.
Però l'experiència ens diu que la il·lusió de veure el campus acabat
compensa aquestes incomoditats i espero que així sigui.
Quan el veurem acabat, el campus?
Jo compto amb posar la primera pedra cap a final d'any, començament de l'any que ve,
perquè encara està...
De fet, aquesta obra és una gran obra que la universitat,
d'acord amb els programes d'inversions universitàries,
té subcontractada a ICF Equipaments.
I ICF Equipaments, el seu companyia pública,
requereix de l'acord de govern pel començament de l'obres i estem en aquest tràmit.
De manera que el govern de la Generalitat ha d'aprovar l'inici d'obres
i quan s'aprovi començarà el procés de licitació,
de manera que estem a començaments d'any,
jo crec que a final d'any aquest procés administratiu i d'adjudicació d'obres ha d'estar enllestit
i puguem començar físicament l'obra.
I un cop començada l'obra estem en un termini de dos anys d'obres,
de manera que anant tot molt bé,
octubre 2010, octubre 2012 hauríem de començar les obres aquí,
les classes aquí.
Serà rector o és ja aquest campus una mica la joia de la corona,
si em permet l'expressió, aquesta expressió tan popular que utilitzem a vegades als periodistes,
la joia de la corona de la Universitat Rovina i Virgili?
Ho és per dimensió, ho és per dimensió perquè quan acabi tot plegat,
aquí hi haurà pràcticament la meitat de la comunitat universitària.
Pràcticament la meitat seran quatre centres,
això no és la meitat, però centres amb un bon nombre d'estudiants
i un bon nombre de professorat,
de manera que una comunitat que concentri més de 5.000 persones
és clarament el centre de la universitat.
I l'ubicació també ajuda, no?
I és que és el campus més urbà que tenim,
el mig de la ciutat de Tarragona,
que és la seu de la Universitat Rovina i Virgili,
per tant sí, és la part nuclear de la universitat.
Més enllà de l'edifici de la nova facultat de psicologia
i ciències de l'educació que s'ha de fer, que ara comentava,
des del punt de vista urbanístic,
aquest espai que avui ens acull en aquesta entrevista,
aquesta gran plaça,
que potser molts tarragonins, per cert,
no l'han acabat de veure perquè pensen que potser
aquest només és un recinte tancat pels universitaris,
això com quedarà? Canviarà?
Serà una plaça més urbana?
Podrà accedir-hi tothom?
De fet, ara hi pot accedir tothom.
Però segurament encara hi ha molta gent que es pensa que és un lloc que...
Sí, home, hi ha una entrada que pot dir,
bueno, estic entrant en un centre universitari
i jo potser no hi tinc res a fer aquí.
No, no, això és una plaça oberta al públic
i quan estigui tot acabat, amb les obres acabades,
en què hi haurà una definició més clara de diferents ambients,
aquest ambient on estem ara i l'ambient central
en la nova edificació que s'ha de construir,
jo crec que convidarà més a entrar-hi
i estarà oberta als ciutadans de Tarragona.
De manera que espero que sí,
que puguin gaudir tots d'aquesta terrassa i d'aquest solet
aquí tranquils de l'Avigua de Catalunya.
Però hi haurà algun element més que dins de la plaça,
urbanísticament parlant?
Això ho voldríem.
El que passa és que la definició del projecte
també depèn dels recursos que puguem gaudir.
Avui per avui el compromís econòmic
se restringeix a la inversió universitària
prevista en el pla d'inversions,
que són aules i despatxos, essencialment.
i l'edifici de despatxos i l'edifici d'aules.
Però si la universitat en aquest període
que ha de venir pot arreplegar nous recursos
que no vinguin del pla d'inversions,
potser podem incorporar nous elements
que facin encara més extractiva aquesta plaça.
Estic pensant en un espai del tipus Unagora,
que és el que doni idea
que aquí s'hi poden venir a fer reunions a l'aire lliure
o activitats a l'aire lliure.
Això dependrà, però, de l'economia.
Sí, sí. Ara per ara el projecte preveu
l'ampliació de les aules i dels despatxos.
Ja que parlem d'inversions, del pla d'inversions,
ja que parlem d'això de números i de construcció d'aules,
més enllà del que comentàvem aquí al Campus Catalunya,
quines altres inversions hi ha en el conjunt de la universitat,
en altres campus, en altres centres,
pels propers mesos i anys?
Què és el més immediat?
Bé, primer està en marxa immediatament, avui mateix,
i des de fa tres mesos,
s'està treballant al campus de les Terres de l'Ebre.
Fa dies que no estic per allà baix,
però espero que estigui creixent l'obra.
No tinc notícia de cap interrupció,
per tant, amb el termini previst,
que serà a començaments o mitjans de l'any que ve,
tindrem aquell edifici acabat.
I és una inversió considerable, de 15 milions d'euros.
La setmana passada vam posar la primera pedra
del nou edifici d'Escola d'Arquitectura Reus.
Fins ara estan en barracots.
i ocupant un espai a la facultat d'Econòmiques.
Això vol dir una altra obra.
Aquesta, per un volum d'inversió,
del voltant de 5 milions d'euros.
Una altra obra que ja està en execució.
I també estan en procés de construcció,
en diferent estadi,
alguns estan a punt d'inaugurar,
quatre instal·lacions del centre tecnològic.
El de Vilaseca, amb turisme,
el de Falset, amb enologia,
el de la química sostenible aquí a Tarragona
i el de nutrició i salut a Reus.
Aquest també està a reprès les obres
i espero que amb el termini previst
també aquest és el que està una miqueta més endarrerit,
però l'any que ve puguem inaugurar.
Tant, un bon tou d'obra pública
que, per altra banda, no ve en mal moment.
És com a institució, potser som la que més obra contractada
està en aquest moment executant.
i això són molts metres quadrats nous a construir,
donen una idea,
semblant a la que deia abans d'aquest campus,
que la universitat se desenvolupa,
està consolidada i al mateix temps
completa la seva etapa de construcció física
amb totes aquestes obres.
Amb tot el que he esmentat,
pràcticament completarem
l'instal·lació de la universitat
on els centres que la van constituir
ara aviat farà 20 anys,
tots tindran instal·lacions noves.
Ens queda en aquest panorama
un gran equipament
que, de fet, va ser el primer
o, perdó, el darrer
que en l'etapa anterior es va construir
i, per tant, és relativament nou,
però que necessitem traslladar,
que és el de la Facultat de Medicina.
El necessitem traslladar
bàsicament perquè a Reus
l'hospital universitari
que era adjacent a la facultat
està a punt de ser inaugurat també
en una nova ubicació
i això fa que naturalment
haguem de preveure
una nova Facultat de Medicina
també a campus de Vallissens.
Aquesta, podem considerar,
és la darrera facultat
de l'anterior etapa
i serà la darrera
que considerarem en aquesta nova etapa.
Ara que citava i feia
tot el repàs a les obres
i als projectes que estan en marxa,
citava els quatre parcs científics
i tecnològics,
Vilaseca, Falset, Enreus i Tarragona,
Vilaseca, Ossi Turisme,
Falset, El món de l'anologia,
a Reus és Nutrició
i a Tarragona bàsicament
química, energia.
Què suposarà això realment
o què ja suposa en la realitat
en aquests moments
per a la Universitat de Rubí-Diversitat
tenir i potenciar
aquests quatre projectes
de parcs científics i tecnològics?
Ja ho veia, ja suposa.
En cadascuna d'aquestes estructures
tenim participació
del sector privat corresponent
i a través d'aquesta participació
es produeixen relacions
de transferència de coneixement
que ja s'estan produint.
Estem tots,
tota la societat
està en aquest període
de crisi econòmica
i per tant realment
l'activitat global
potser s'enrecent,
s'enrecent efectivament.
Malgrat això
hi ha en l'àmbit
de l'enologia,
en l'àmbit del turisme,
en l'àmbit de la química,
en l'àmbit de la nutrició
una activitat específica
de transferència
gràcies al fet
que l'empresa,
els centres de recerca
i la universitat
comparteixen un espai
de discursió estratègica
que són aquests centres
psicològics,
aquests parcs científics.
Això ja està succeint
i el que representarà
serà sobretot
en un moment
de recuperació econòmica
representarà
que el volum
d'activitat
de transferència
que té la universitat
s'incrementi
respecte
a les cotes
ja relativament bones
que teníem
i que en cadascun
d'aquests àmbits
s'identifiqui
un punt de referència
pel país.
És a dir,
si una empresa
de qualsevol lloc
del país
té projectes
en l'àmbit
del turisme
podrà comptar
perquè serà conegut
aquest centre tecnològic
del turisme
Vilaseca
i així en cadascun
d'aquests àmbits.
Tant fixa
en el territori
el punt de referència
que pel país
representa
la URB
en aquests àmbits.
Des d'un punt de vista
estrictament local,
el de Tarragona,
el Parc Tecnològic
i Científic
de Tarragona,
què s'oposarà
també per a la universitat
i, creu vostè,
per a la ciutat?
Aquí tenim
un projecte
molt ambiciós.
perquè tenim
una necessitat
també bastant important
que és
consolidar
i fixar
en la nostra demarcació
una activitat
en l'àmbit industrial
específicament químic
del valor afegit.
El món
de la indústria química
està en gran evolució
a tot el món.
Hi ha països
emergents
a l'Àsia,
a l'Orient Mitjà
que estan atraient
les inversions
o les instal·lacions
de gran producció química.
La producció massiva
que potser teníem
en aquest clúster
que tenim
a les nostres comarques,
aquesta producció massiva
s'està desplaçant.
Mentre que és un sector
que en la nostra economia
té un gran pes.
El que necessitem
com a país
és buscar
amb el temps,
amb els propers anys,
que al voltant
d'aquesta indústria
que és massiva
s'ha de desenvolupar
una indústria
potser de menor entitat
però de major valor afegit.
I això
és el nucli
de la idea
de desenvolupament
d'aquest parc científic
de Tarragona.
Que passa que segurament
pel ciutadà de carrer
li costa segurament
encara veure
el futur
una mica
l'objectiu
d'un parc
d'aquestes característiques.
Tots tenim pressa
però les coses
prenen el seu temps.
D'entrada
cal disposar
d'un espai urbanitzat
amb unes condicions clares
per oferir
aquestes empreses
i això és una
una etapa
del procés
en la qual
estem
en el que
la ciutat
té el principal protagonisme
que és
desenvolupar
el seu pla
d'ordenació urbanística
específicament
en aquest sector
del parc científic
urbanitzar
i posar a disposició
de les empreses
en unes condicions
determinades.
Aquesta és una etapa
prèvia
sense la qual
res és impossible
després seguir
però
pren el seu temps
i està clar
que quan estigui
desenvolupat
amb la potència
científica
que s'està configurant
que ja existeix
aquí a Tarragona
dos centres universitaris
específics
en l'àmbit
la facultat de química
i l'escola tècnica superior
d'enginyeria química
un institut català
d'investigació química
que és referència mundial
en aquest àmbit
un centre tecnològic
de la química
de Catalunya
i
les empreses
ho tenim tot
ja que hem començat
parlant d'aquests
quatre parts
científics
i tecnològics
i de la seva
especialització
de fet
aquests són
els eixos
centrals
de
la filosofia
del projecte
de campus
d'excel·lència
que va presentar
la Universitat
de Romiri Bergili
de fet
eren cinc eixos
podíem incorporar
encara un cinquè
que seria el de patrimoni
i cultura
exactament
els quatre
que ja hem comentat
que estan lligats
amb aquests parts
científics
i tecnològics
la Romiri Bergili
no va arribar
a guanyar
si em permet
també aquesta expressió
però
deu-n'hi-do
el Premi de Consolació
i de totes maneres
rector
què ha suposat
aquesta experiència
d'elaborar
aquest projecte
de campus
d'excel·lència
internacional
com aquell que diu
m'agrada molt
que em faci aquesta pregunta
sí
efectivament
per nosaltres
va ser molt senzill
presentar
un projecte
en aquesta convocatòria
perquè el tenim
totalment desenvolupat
perquè ho tenien molt clar
i de fet
existís
una convocatòria
de campus d'excel·lència
seguiríem amb el projecte
i aquest és un element
que crec que és diferenciador
respecte
d'altres projectes
que s'han presentat
i
per tant
la convocatòria
primer que tot
va representar
una oportunitat
oportunitat
de
posar tot junt
aquests projectes
que estem desenvolupant
i explicar-los
tant
a la nostra societat
com
el sistema universitari espanyol
per primer cop
la Universitat
Rubí i Virgili
va emergir
com una universitat
capdavantera
amb uns àmbits
determinats
que té un projecte
sòlid
i així
el món universitari espanyol
i el món de la ciència espanyol
ho coneix ara perfectament
i de fet
va estar molt ben reconegut
en el projecte
la selecció
l'estar entre les 15
universitats públiques
seleccionades
per anar
diguéssim
a la final
en si mateix
és un gran
tronfo
van haver
5 universitats
seleccionades
i
concentrades
concentrades
a Madrid i Barcelona
amb això no hi ha
gaire cosa a dir
és a dir
és poc discutible
que la Universitat
Politécnica de Madrid
la Politécnica de Catalunya
o la UB
o l'Autònoma de Madrid
o l'Autònoma de Barcelona
siguin universitats
amb gran impacte internacional
de fet
totes elles
tenen major impacte internacional
quantitativament
que la URB
no és discutible
també
val a dir
que
per arribar a aquesta conclusió
potser no feia falta
tanta convocatòria
però
què vam aconseguir
vam aconseguir
el reconeixement
del projecte
per altra banda
un finançament
per seguir endavant
el projecte
que quantitativament
o
que en relació
al temany de la universitat
és molt elevat
5 milions d'euros
per la nostra universitat
són molt més
que 10 milions d'euros
per una gran universitat
per exemple
i amb això
crec que
hem tingut
una bona recompensa
i seguirem
amb el projecte
perquè aquests 5 milions d'euros
han d'anar destinats
a continuar
en aquesta línia
que vostès havien presentat
a desenvolupar el projecte
que vam presentar
i així
els esmerçarem
això no és una dinàmica
d'un concurs
però
tornarà a haver-hi
una nova convocatòria
sí
s'espera
s'espera precisament
o el Ministeri
té la intenció
de final d'aquest mes
presentar una nova convocatòria
per ser resolta
abans de l'estiu
i allí ens trobarem
és a dir
tornarem
i tornarem
a competir
però al mínim
per aconseguir
un altre finançament
de continuïtat
i amb això
seguirem
amb el nostre projecte
perquè si s'aconseguís
el títol
d'aquesta distinció
de campus
això què significaria
més enllà
d'unes quantitats
de diners
que m'imagino
que serien molt superiors
sí
hi ha dues components
una és
la línia de finançament
per tant
incrementar
el finançament
que fins ara
estem tenint
permet
accelerar
l'execució
del projecte
clarament
és més inversió
per fer el que volem fer
però té un altre component
que és
de visibilitat
internacional
és a dir
aquesta etiqueta
que estarà
a la web
que estarà
en els campus
que ens permetrà
identificar
en el món
com
una universitat
seleccionada
en el seu sistema
universitari
per la seva excel·lència
això avui
ho podem dir
en la mesura
que vam ser seleccionats
en aquesta primera fase
però encara
no tenim aquest segell
que és el que
s'atorga
si un
diguéssim
guanya la cursa
Aquesta aposta
pels camps
d'investigació
de recerca
expressats
en el campus
en la proposta
de campus
d'excel·lència internacional
i en els quatre
parts científics
i tecnològics
que comentàvem
aquesta aposta
per aquestes
quatre o cinc línies
ha de ser
el pal de paller
de la universitat
en els propers anys
és a dir
hem d'anar
cap a una
màxima especialització
per guanyar
el màxim
en qualitat
en aquests
quatre o cinc àmbits
és clau
identificar
en quins àmbits
un vol ser
referent internacional
perquè
un no es pot anar
pel món
dient que tu ets
excel·lent en tot
ni Stanford
pot dir això
malgrat que són
excel·lents
en moltes coses
i pràcticament
en tot
però vull
per exagerar
per tant
aspirem a ser
excel·lents
en aquests
quatre o cinc àmbits
el que aspirem
és a ser excel·lents
i de referència
internacional
pel nostre país
en aquests
quatre o cinc àmbits
diguéssim
la capitalitat
en l'àmbit
de la química
és a Tarragona
en l'àmbit
de l'arqueologia
també
en l'àmbit
del turisme
també
en l'àmbit
de l'enologia
també
en l'àmbit
del turisme
també
som capital
de Catalunya
en aquests àmbits
ara bé
al mateix temps
que dic això
també
dic que
tota la universitat
en tots
els seus àmbits
de coneixement
persegueix
l'excel·lència
i una cosa
no treu l'altra
i de fet
hi ha alguns àmbits
de la universitat
que paradoxalment
tenen major
visibilitat internacional
que aquests d'aquí
pel fet
que són
en el seu àmbit
són fets singulars
també
per exemple
em refereixo
que estem aquí
en aquest campus
en aquest campus
s'hi troben
dues
singularitats
internacionals
el dret ambiental
que no n'hi ha cap altre
centre a Catalunya
que l'ofereixi
i
un doctorat
en infermeria
per exemple
amb força
atractiva internacional
doncs aquests
són banderes
que també
aixequem
el que passa
és que ens convé
identificar-nos
en uns àmbits determinats
que són els que
els que hem comentat abans
que per altra banda
si els mirem de prop
és evident
que són també
les fortaleses
de
de la nostra regió
d'aquesta Tarragona
regió del coneixement
que té aquests
àmbits
com a fortalesa
també socioeconòmica
perquè aquesta
aposta
per
en fi
per aquests àmbits
que comentàvem
i ara
citat per exemple
aquest màster
en Tret Ambiental
o el doctorat
en infermeria
l'aposta és precisament
proposar estudis
de postgrau
màsters
en aquests àmbits
on volem ser
especialment
referents internacionals?
De fet
la part nuclear
si hagués de resumir
el projecte
de Campos d'Excel·lència
amb
un únic objectiu
i això està posat
en el nostre projecte
és el d'essencialment
doblar
el nombre
d'estudiants
de postgrau
perquè aquesta és
la clau
d'una universitat
competitiva
en el món
el nostre objectiu
és incrementar
el nombre
d'estudiants
de postgrau
en tots els àmbits
i per això
n'hi ha alguns
que tenen
més facilitat
que d'altres
que tenen
més visibilitat
internacional
que d'altres
i són capaços
d'atreure
aquests estudiants
els àmbits
que la universitat
va identificar
en el seu pla estratègic
de recerca
com a prioritaris
i que s'alineen
amb l'activitat
econòmica
de la província
aquests àmbits
són fars
però aquests altres
com el dret ambiental
com la infermeria
són també
elements
d'encoratge
internacional
molt important
i a través d'aquests
aconseguir
que
siguem més coneguts
internacionalment
i tots els màsters
de la universitat
guanyin estudiants
per anar acabant
en aquesta recta final
de l'entrevista
rector
algunes qüestions
que afecten també
a la universitat
encara que no siguin
evidentment
de la seva competència
però ja que parlem
de certes especialitzacions
del tema del paper
de la química
i de l'energia
de Tarragona
amb això que comentàvem
aquests dies
és notícia
en el món energètic
tot el tema
del magatzem
de residus nuclears
a la universitat
de Rubí i Virgili
li aniria bé
o molt bé
que el govern espanyol
decidis per exemple
ubicar
Asco
a les comarques
de l'Ebre
ni bé ni malament
ni tot el contrari
no
no li afecta
per res
La universitat
té ben clara
el seu paper
en el territori
en els eixos
que han marcat
aquesta decisió
és una decisió
que com hem pogut comprovar
té
una component social
molt important
és el país
el que s'ha de definir
i la universitat
anirà
darrere
de la definició
del país
i amb això estem
Aquestes setmanes
també rector
haurà sentit
que la universitat
de Rubí i Virgili
s'ha esmentat molt
recordant la polèmica
de fa anys
de quan la creació
de la universitat
del nom
arran del tema
de la bagueria
del nom de la bagueria
de la capital
de la bagueria
quina reflexió
li porta tot això
quan s'ha esmentat tant
el cas de la Rubí i Virgili
com a exemple
de les lluites
entre ciutats
pel nom
d'un centre
com el que ens acull avui
la universitat
Si el mateix dia
que es creen
tres universitats
fora de Barcelona
amb una se li diu
de Lleida
l'altra se li diu
de Girona
i l'altra es diu
Rovira i Virgili
és que darrere
hi ha alguna qüestió
que ho ha d'explicar
Podem
i tots entenem
que darrere
hi ha una qüestió nominalista
de quin és el nom
que se li pot donar
Si aquest dia
se li hagués donat
a la de Girona
Jurep Tarradellas
i a la de Lluís Companys
no estaríem parlant
d'aquests termes
Efectivament
hi ha una qüestió
de nom
de la universitat
d'origen
que
en aquest trajecte
de gairebé 20 anys
ens ha condicionat
Ens ha condicionat
perquè
encara avui
anem
per Espanya
o
m'atrevia a dir
que fins i tot
per Catalunya
i algú
es pensa
que la Universitat
de Rubí i Virgili
és una universitat
privada
per aquesta associació
que hi ha a vegades
entre el concepte
de la universitat privada
i un nom propi
aquest trajecte
de 20 anys
han fet valer
el nom
de la universitat
i avui
la Universitat
de Rubí i Virgili
és una universitat
la Universitat
Pública
de Tarragona
reconeguda
internacionalment
ben coneguda
a Espanya
i respectada
a Espanya
el nom
és el nostre
i no el canviem
i no l'hem de canviar
és la Universitat
de Rubí i Virgili
els orígens
dels noms
tots podem pensar
quinzen
però
no m'agrada
veure associat
avui
el nom
de la Universitat
de Rubí i Virgili
amb una polèmica
perquè és el nom
d'una institució
que dóna servei
a un territori
que sigui
organitzat
en comarques
en vagaries
o en províncies
està ben marcat
des de pràcticament
un territori
d'entre 800.000 persones
i aviat un milió
de persones
o és un milió
de persones
si agafem
l'àrea d'influència
que tenim
ben identificat
les comarques
meridials
de Catalunya
i
amb una marca
Rovira i Virgili
per la qual
hem treballat molt
que hem aconseguit
que sigui
coneguda
i respectada
i que no m'agrada
veure barrejada
amb aquesta polèmica
per tant
aprofito l'oportunitat
que em brinda
per donar
aquesta defensa
del nom
de la universitat
pública
de les comarques
meridials
de Catalunya
que és la Universitat
Rovira i Virgili
alhora sí que reconeix
que la marca
ha estat un problema
a nivell espanyol
o a nivell internacional
per explicar on estava
i per aquesta associació
amb una universitat
privada
la marca
primer és
un nom
que
malgrat ser un personatge
destacat
a la història
i la política
catalana
no és
internacionalment
conegut
i no té
una ubicació
determinada
i en aquest respecte
el coneixement
de la universitat
el reconeixement
de la universitat
es fa
més
directament
en primera instància
és més difícil
i només a partir
de la seva fama
el d'haver coneguda
per tant
hem hagut de construir
aquest nom
això és cert
però crec que l'hem construït
i ara el defensem
i ja està
i ara és sobre una etapa
de defensa
i de fer valer
aquest nom
ara sí rector
una última qüestió
molt concreta
d'una qüestió
d'un projecte
del que li havíem
preguntat a vostè
i a l'anterior rector
en altres ocasions
i ara fa temps
que no en parlem
d'allò de la Sabinosa
i de la Diputació
de Tarragona
ens hem d'oblidar
definitivament
té el begul
algun dia
si em permet la broma
en comptes de venir aquí
podem anar a fer el programa
davant del mar
i ho he comentat
altres vegades
en aquest mateix micròfon
i en d'altres
que el projecte
de la Sabinosa
és un projecte
que la universitat
va proposar
a les administracions responsables
perquè la Sabinosa
no és la universitat
ni és de la universitat
en el dia
que el país
pensi
que pot desenvolupar
un projecte cultural
en aquest equipament
ens tindrà allí al costat
però no és un projecte
en què avui pugui liderar
la universitat
perquè l'equipament
no pertany
ni és responsabilitat
de la universitat
fa quatre anys
el plantejament
d'inversions milionàries
de l'ordre
en aquell moment
plantejàvem
de 50 milions d'euros
en aquest equipament
potser tenia
uns visos de probabilitat
avui
ho veig més difícil
no veig
aquest tipus
d'inversió
en l'agenda
de l'administració
ni local
ni del país
malgrat tot
penso que fora possible
és una qüestió
de prioritats
de la mateixa manera
que
centrant
en el projecte
de capitalitat europea
que vol tenir Barcelona
en l'àmbit
de la Mediterrània
es vol
fer una
relativa inversió
en equipaments
a Barcelona
el país
podria considerar
que la Sabinosa
també forma part
d'aquest projecte
per tant
aprofito
per reivindicar
el potencial
de la Sabinosa
com a projecció
de Catalunya
cap a la Mediterrània
es podria associar
doncs
a la capital
això de fet
estava en l'arrel
del projecte
que la universitat
plantejava en aquell moment
i seguim plantejant
si vol
si algú vol
ens hi trobarà
també en aquest projecte
Rector
ho deixem aquí
podríem parlar
de moltíssimes altres qüestions
de nous estudis
en fi
però
tampoc és qüestió
d'abordar més
perquè ja portem
més de mitja hora
d'entrevista
en directe
en aquest campus
en aquesta plaça central
del campus Catalunya
així que ho deixem aquí
una altra ocasió
abordarem altres aspectes
de l'actualitat universitària
que en fi
dona part molt
moltes gràcies
senyor Francesc Javier Grau
per compartir aquesta estona
amb nosaltres
en aquest matí
que ara cada cop
ens presenta un clima
més agradable
el sol s'està imposant
i la veritat
és que està molt de gust
en aquest espai
obert al costat
de les aules
al costat dels alumnes
i professors
dels tres centres
de les tres facultats
que es troben
en aquest campus
moltes gràcies
per compartir aquests micrófons
amb Tarragona Ràdio
i fins la propera
moltes gràcies
bon dia
Gràcies