el conseller Ausàs i el propi president,
que és una llei que hauria d'obtenir, com totes les grans lleis,
un ampli consens, i en funció d'aquesta qüestió
i de com es vegi que estan les converses
i les possibilitats d'aprovar aquesta llei,
que hauria de ser-ho, insisteixo, amb el màxim consens possible,
vol dir territorial i vol dir polític en el si del Parlament de Catalunya,
doncs aquesta llei tirarà endavant.
Penso que les coses haurien de tornar una mica al seu llit,
parlant de rius, les aigües es desborden de vegades i hem de tornar,
sempre acaben tornant, i si no és ara, doncs en la propera legislatura,
però aquesta llei és una llei pendent a Catalunya,
com tantes altres coses que estàvem pendents de fa 30 anys
i espero que algun dia s'aprovi.
És una llei, però, que sembla que no agrada del tot
als socis del govern, especialment als socialistes,
sembla que no agrada especialment la proposta
d'un avantprojecte de llei que, per cert, no contempla
els noms de les vagaries ni les capitals de la vagaria.
Segons vostè, el govern hauria de dir clarament
els noms d'aquestes vagaries i les capitals de les respectives vagaries?
Jo crec que hauríem d'arribar a la conclusió
que ho digui o no ho digui és una llei necessària.
I, en fi, jo fa quatre anys vaig ser el primer a manifestar
que seria bo per al consens que no hi hagués el nom de cap capital.
Ara sí que això, i ho torno a sostenir, segurament a Tarragona
ens antitllaran, com ja va fer en aquella època l'anterior alcalde
d'antitarragoní i de no sé quantes coses, no?
Però ningú dubta que Tarragona és la capital d'aquest territori.
I ho digui o no.
Miri, fins a fa tres anys, el 2006,
no figurava en cap text que Barcelona fos la capital de Catalunya.
I ningú dubta que Barcelona és la capital de Catalunya.
Jo crec que en aquest territori, inclús a les ciutats veïnes
i a tot el que és la demarcació aquesta,
hi ha un amplíssim consens que la ciutat de Tarragona
és la capital d'aquest territori.
Però si no hi figura, sembla que hi haurà més consens, no?
Doncs seria una de les possibilitats.
Jo no dic que al final hagi de ser d'aquesta manera,
però seria una d'aquestes possibilitats.
Ningú dubta que Tarragona sigui la capital administrativa d'aquest territori.
I al mateix temps, sempre he afirmat
que hi ha altres ciutats en el nostre territori
que també exerceixen funcions de capitalitat
i tothom reconeix que Reus és una potència en molts aspectes.
És una potència comercial, és una potència en serveis públics,
principalment pel que fa a serveis sanitaris i serveis socials,
àmpliament reconeguda a tot Catalunya.
És una ciutat que tindrà la capitalitat
de la investigació de la bioalimentació, per exemple, no?
I tothom hauríem de procurar que fos d'aquesta manera
perquè quan millor estigui dotat el territori,
inclús a les ciutats veïnes,
doncs aquest territori tindrà més potència.
I a l'enrevés, Tarragona no és només capital administrativa,
sinó que també té moltes altres condicions.
És una potència industrial química,
és una potència en investigació de l'energia que hem començat ara,
per exemple, però també de la química.
I, escolti, i Falset també és la capital de la investigació,
no només del vi i de la producció,
sinó també de la investigació del vi.
I hauríem de procurar que fos un referent mundial.
I en funció d'aquesta policapitalitat del territori,
que en té una, per mi clara,
que és la ciutat de Tarragona com a la capital administrativa,
aquest territori tindrà més potència i ens en podrem beneficiar més tots.
Intentar continuar capficats cadascú exclusivament a la seva ciutat
no té cap sentit.
Primer, perquè els desplaçaments són molt freqüents avui en dia,
hi ha gent que resideix en una ciutat i treballa a una altra,
o va a comprar la ciutat del costat,
o l'oci l'enfoca de manera multipolar, etc.
Aquest és un territori en què les coses ja van funcionant per si soles
i hi ha debats que de vegades em recorden el segle passat,
no el XX, el XIX,
i penso que els hauríem d'intentar superar
i sortir d'aquest excessiu, des del meu punt de vista, localisme.
Què és bo? Jo crec que és compatible les dues coses.
La defensa aferrissada, fins i tot, de la identitat local
i del lloc on s'ha nascut o on es viu, o d'on un se sent,
i l'altre al mateix temps, una nova identitat que ens és imprescindible
per encara un futur tan competitiu i tan difícil
com el que se'ns presenta en els 90 anys que falten de segle,
del segle XXI,
i que no té cap altra possibilitat,
si no és enfocant-lo de manera conjunta
i posant-nos a treballar, com ja s'està fent.
Jo aquests dies penso, és que no sé per què parlem
d'un debat nominalista,
quan hi ha tantes altres coses,
no que estiguin pendents, que ja s'hi estan treballant,
i segurament el que requereixen
és que hi hagi un impuls més conjunt.
Després en parlem, en tot cas, d'aquestes qüestions,
però encara parlen sobre el debat del nom de les coses.
Vostè, segons els papers oficials,
vostè, senyor Sabat, és el delegat del govern de la Generalitat
a Tarragona.
Vostè és partidari que la futura vegria es digui
de Tarragona o del camp de Tarragona?
A mi m'és igual.
Jo crec que, en fi, hem de buscar el nom que hi hagi,
que contingui més consens.
I crec que ja estava, des de fa uns anys,
molt consensuat, molt assumit en l'imaginari col·lectiu,
en l'ús dels documents,
en la denominació d'alguns ents,
de transport, dels residus, etcètera, etcètera,
com que fem funcions del camp de Tarragona,
i per tant penso que aquesta denominació,
penso, eh, i és una opinió personal,
però penso que és la que fins ara
havia aconseguit un major consens entre tothom.
Com penso també, i ho he dit abans,
que penso que la capital administrativa
d'aquestes comarques,
inclús de la província fins fa quatre dies,
ja està també en l'imaginari col·lectiu
de generacions de persones,
és la ciutat de Tarragona
i tampoc no s'hauria de discutir.
Com penso que també està en l'imaginari col·lectiu,
que l'aeroport és l'aeroport de Reus,
i tampoc no caldria discutir-ho,
perquè això aixeca ampolles en la ciutat veïna.
Per tant, les coses haurien de retornar una mica
a tot allò que havia vingut sent fins ara.
Hi ha un camp de Tarragona
que em sembla que és una denominació assumida
molt majoritàriament,
hi ha un aeroport de Reus
que està assumit d'aquesta manera,
hi ha una capital que es diu Tarragona,
ciutat de Tarragona,
i que també hauria d'estar assumit
per aquells que sembla que ara
la vulguin discutir,
apel·lant a no sé quina història,
a un moment de la història.
És que aquí, en moltes ocasions,
els catalans ens perd això,
voler discutir massa sobre el nom de les coses,
que no dic que no sigui important,
perquè, si no, potser hi ha gent
que es podrà molestar, és important,
però no és tan vital
com algunes altres qüestions
que hauríem d'encarar.
I com valora les declaracions
i contradeclaracions que aquests dies
han fet els alcaldes de Tarragona i Reus,
que a més són del seu propi partit,
del Partit dels Socialistes,
i que ahir fins i tot
es van enfrontar dialècticament
davant dels micròfons de Catalunya Ràdio?
Doncs, en fi, hi ha algunes qüestions
que no m'agraden
i malgrat que les trobi comprensibles
perquè en el fragor de la batalla
es diuen coses que segurament
mai una setmana abans
o 24 hores abans
potser s'haurien dit
i segurament d'aquí un mes
tampoc pensaran
que hagi estat convenient dir-les,
però, en fi,
jo no vull qualificar
les expressions
que en alguns moments
de la confrontació
s'hagin pogut dir.
Penso, ja he dit,
que són comprensibles,
però crec que els que ens ho mirem
i tenim l'obligació de fer-ho
més des de la distància
doncs no les podem
no les podem considerar adequades
en alguns casos,
encara que, insisteixo,
poden ser comprensibles
perquè és normal,
cada alcalde ha de defensar
la seva ciutat,
és la seva obligació
i ho senten d'aquesta manera,
per això són alcaldes.
Però, en fi...
I vostè com a delegat del govern,
però també com a primer secretari
del PSC,
està disposat a fer de mitjancer
per apropar ponts de diàleg
entre els dos alcaldes
i, per tant,
entre els dos ajuntaments?
No, penso que, en fi,
les converses que tindrem
en el ciutat del partit
i que tindran entre els alcaldes
que les han de tenir
i les tenen,
és que coincideixen
en molts òrgans de gestió conjunta,
coincideixen a Cirusa,
en el tractament dels residus,
en el tractament de les aigües,
en fi,
coincideixen a l'autoritat del transport,
coincideixen a molts llocs
i estic convençut que arribaran
a plantejaments conjunts
com els que ja estan treballant
en aquests moments
i plantejaments nous,
de reptes nous
que encararan en el futur
i ho faran conjuntament
perquè ja han donat exemple
en el passat
i malgrat que ara
sobre una qüestió concreta
hi hagi discussions,
sobre les grans qüestions
que enfoquem conjuntament
estan bàsicament d'acord.
Què passa?
Aquests dies,
a tothom i amb ells també,
pel que veig,
els interessa remarcar més
les diferències que els acords,
però són molt més els acords
que no pas les diferències
amb tota seguretat.
Dóna la sensació,
però,
vist desafora,
que s'han trencat
molts ponts de diàleg
entre els alcaldes,
entre els presidents
a les cambres de comerç
de les dues ciutats,
entre entitats,
entre la societat civil.
Vostè té aquesta sensació?
Jo tinc la sensació
que això,
en fi,
no ho han iniciat
precisament els alcaldes,
si vol que li sigui sincer,
sinó que ha vingut
esperonat
per alguns altres sectors
que els ha interessat
que hi hagi
aquesta confrontació
i,
com que ja ho he dit
en altres ocasions
i em sembla que
des d'aquests micros
també,
ho torno a reiterar,
aquí hi ha hagut gent
que li ha interessat
que hi hagi
confrontació
entre
les dues ciutats
i el camp de Tarragona
és molt més ampli,
aquí hi ha vida
més enllà de Reus
i Tarragona
i segurament
doncs
ni hauria hagut
d'iniciar-se
la polèmica
per l'aeroport de Reus,
pel nom de l'aeroport de Reus,
ni,
en fi,
ni fa quatre anys
o cinc,
ja no ho recordo,
doncs
s'hauria hagut
de plantejar
que
que la ciutat de Tarragona
no era l'única
capital administrativa,
això tampoc
no es va començar
a la ciutat de Tarragona,
sinó que es va començar
a la ciutat veïna
i,
en fi,
penso,
insisteixo en definitiva
que s'han tret
les coses de mare
i que han de tornar
a les seves vies normals
com fa un mes,
perquè això només
dura
fa un mes,
un mes i mig
aproximadament,
encara que hi ha alguns
que ja venien burxant
des de fa mes.
Per tancar el tema
de la llei de vagaries
i més enllà
de la qüestió del nom,
hi ha un altre tema
que segurament
es pregunta a molts ciutadans.
La proposta
que vol portar
el govern,
la nova divisió territorial
de Catalunya,
implicaria la desaparició
de les diputacions?
Perquè, clar,
hi ha molts ciutadans
que es pregunten
al govern,
als partits polítics
s'estan proposant
una nova administració
més enllà
de les comarques,
de les diputacions,
del govern de la Generalitat,
del govern espanyol
i fins i tot
de la Unió Europea?
Ja es llegiran el text,
però en cap cas
suposa duplicar
ni augmentar
ni el número de funcionaris
ni el número d'administracions
sinó superar
en tot cas
algunes de les actuals
i per tant
anar cap a una administració
que estigui construïda
més en funció
dels interessos
dels ciutadans
i dels costos
dels serveis administratius.
que no pas
en funció
de la pròpia
administració,
no farem això,
no farem augmentar
més les administracions
i el nombre
de funcionaris.
Però desapareixerien
les diputacions,
senyor Sabater?
Hauran de desaparèixer
i en tot cas
superar-les
o deixar-les reduïdes
a una mínima expressió
per tal que Catalunya
s'organitzi
d'una altra manera
perquè les diputacions
no...
En fi,
encara que nominalment
existeixin
no tinguin
cap mena
de virtualitat.
Si segons la Constitució
no poden desaparèixer,
doncs els hi deixarem
el nom,
però en fi,
no seran
el que són ara
ni molt menys.
El govern,
amb el tema
de la llei de vagaries
hi ha moltes altres qüestions,
encara l'últim any.
Acabem d'estrenar
el 2010,
que és l'últim any
del govern d'entesa
presidit per José Montilla,
abans de les eleccions,
en principi,
que s'han de celebrar
la propera tardor.
Comença a ser
moment de fer balanç.
Vostè,
com a delegat
del govern
a Tarragona,
moltes vegades
s'ha mostrat
bastant autocrític
davant d'aquests micròfons,
dient que s'havien fet
coses positives,
però altres segurament
amb més lentitud
de la desitjada.
Ara que encarem
la recta final
d'aquesta legislatura
i d'aquest govern,
quin balanç en fa?
Vostè,
de la feina feta,
especialment aquí a Tarragona.
Bé,
jo penso que
aquest territori
en el conjunt
d'aquests anys
ha crescut molt.
ara tenim una conjuntura
que és desfavorable
internacionalment,
mundialment,
a tot arreu.
Ara he estat
uns dies
a Roma
i he pogut comprovar
com Itàlia està
com nosaltres,
com l'estat espanyol,
amb uns nivells
d'atur
molt importants,
amb una falta
de creixement econòmic
que és molt semblant
a la nostra,
per tant,
és un gran país
però que no acaba d'arrencar
i, en fi,
quan veia aquests dies
aquella realitat
i llegia aquells diaris
doncs pensava,
home,
si no és exclusiu nostre
no és per consolar-nos
però,
com a mínim,
per veure que
segurament
les causes
d'aquesta crisi
estan molt més lluny
d'Europa
del que es podia pensar
o del que podem pensar
quan estem
en la nostra pròpia realitat,
no?
En fi,
doncs aquest és un territori,
el Camp de Tarragona
que ha crescut
en els últims anys molt,
que hem hagut de
fer un sobresforç,
i ho dic com a societat,
no només com a govern,
molt important
per respondre
a aquest repte
d'aquest creixement econòmic
que ha comportat
un gran creixement demogràfic
i ha comportat també,
per tant,
una major demanda
de serveis de tot tipus,
des d'infraestructures
fins a logística,
fins a serveis socials,
sanitaris o educatius,
que penso que,
Déu n'hi do,
el que hem donat resposta,
com hem donat resposta
a tots aquests reptes
i com en conjunt
aquesta societat
del Camp de Tarragona
també ha acollit
a milers i milers
de persones,
que sempre és un repte
quan, a més a més,
procedeixen
de tan diverses cultures
i llengües,
i per tant,
ens podem sentir
relativament satisfets,
encara que hi ha qüestions,
algunes puntuals,
que com acostuma a passar
cada vegada
que vinc a aquests micros
o que tinc
alguna compareixença
en la premsa,
doncs potser
em fixo més
en les qüestions pendents
o que encara no acaben
d'arrencar,
que no pas en les realitats.
Però, en fi,
el 2010,
que és l'últim any
d'aquesta legislatura,
Déu n'hi do
el que tenim pendent
i el veig amb optimisme.
Penso que,
malgrat la crisi
tan profunda
i tan desgraciada
que hem tingut,
espero que el 2010
puguem començar
a crear ocupació,
sobretot a partir
del segon semestre
o abans,
fins i tot,
i, en fi,
amb una acció pública
dels pressupostos
públics molt importants
que tenim entre mans
i parlo no només
de tot el territori,
no?
Doncs des del centre penitenciari
que ja estem construint
al Catllà
o les noves infraestructures
ferroviàries
que estan previstes
a la ciutat de Tarragona,
aquesta,
la construcció de la presó
o la construcció
de la comissaria
dels Mossos d'Esquadra
o l'ampliació
de Joan XXIII
o la, en fi,
aprovar el projecte
de Casa Blanca
són grans equipaments
que durant el 2010
si no acaben
de veure la llum
i podem tallar la cinta
doncs estaran a punt
i al mateix temps
doncs penso que
tot el que
es refereix a
infraestructures
ferroviàries,
en fi,
aquests dies,
per exemple,
el Consell de Ministres
espanyol
ha aprovat
que hi hagi
una possibilitat
que el tren
d'alta velocitat
pugui arribar
a la ciutat de Tarragona,
que passa que com que
estem discutint tant
aquestes coses
que ens han ocupat
al començament de l'entrevista
ha passat bastant
desapercebut, no?
Però penso que també
és una gran notícia
per la ciutat de Tarragona
i després tenim el repte
que jo espero
que també
rebi un impuls
definitiu
i per mi és el principal
econòmicament parlant
que és el tren
de mercaderia
és una línia específica
que serveix
i no només
com de vegades es diu
per servir
el port
de Tarragona
que per cert
diré entre parèntesi
que és un dels ports
que ha funcionat millor
de tota Espanya
i que haurà tancat l'any
en fi, espero que avui
el president del port
m'ho expliqui
i que ens hem de veure
però segurament
entre
el segon
o el tercer
de tota Espanya
i per tant
necessita
per augmentar
la seva competitivitat
però no només
el port sinó totes les empreses
del camp de Tarragona
doncs
aquest tren
exclusiu
de mercaderies
que vagi des de Tarragona
fins a Castellluisbal
i després tenim
un altre sector
important i vital
a la ciutat de Tarragona
i a la Costa Daurada
en definitiva
que és el turístic
i que
amb
l'impuls
d'aquest pla
de Tàrraco
i recordem
que Tàrraco
no és només la ciutat
sinó també
la ciutat de Tarragona
sinó també
Altafulla, Roda
i Constantí
aquest pla
de competitivitat
turística
tingui un gran
impuls
perquè
sóc dels convençuts
que en turisme
encara no ho hem dit tot
i que ens hem d'anar adaptant
a les noves demandes socials
i
Tàrraco
té un gran futur
com a turisme cultural
així que
el 2010
es presenta
molt interessant
la ciutat de Tarragona
també tindrà
pressupostos
i accions públiques
importants
en el terreny educatiu
farem de la universitat
el 2010
acabarà de ser
l'any
de la universitat
investigadora
per excel·lència
perquè tant
a Reus
com a Tarragona
funcionaran a tope
si se'n permet
l'expressió
els centres d'investigació
i després tenim centres educatius
a la ciutat de Tarragona
com el Martí Franqués
el nou col·legi
el CEIP de Riu Clà
o el de Tarragona 2
el centre d'educació secundària
que suposaran també
un impuls definitiu
perquè l'oferta educativa
s'adigui a les noves realitats
espero que es desbloquegi
també abans que m'ho pregunti
vostè
l'escola oficial d'idiomes
perquè ara ja només
estem pendents
de trobar aquest finançament
que sembla
espero que proper
i que per tant
això sí
puguem posar almenys
la primera pedra
i que comencem a veure
les màquines
treballant
en un centre
que suposarà
no només la solució
ho hem dit moltes vegades
a les demandes
d'estudis d'idiomes
que de cop
per sort més creixent
sinó també
a la part baixa de Tarragona
que tindrà
amb aquest impuls
una nova configuració
i amb les escales
mecàniques
doncs en fi
aquell serà un indret
de Tarragona
que ja feia temps
que hauria d'haver estat
remodelat
en fi
veig senyor Sabater
que té l'acció de govern
al cap
bueno encara em deixo més coses
segurament
mira
havia portat els papers
per anar-m'ho mirant
però ja veu
que no m'ho miro
perquè evidentment
que ho tinc molt al cap
perquè em fa molta il·lusió
perquè penso que
la ciutat de Tarragona
en fi
i el camp de Tarragona
en el seu conjunt
d'un idol
que ens hem posat
a to del que
havia de ser
aquesta ciutat
i aquest territori
en fi
estem creant
també
no és la ciutat
però està a 100 metres
de distància
no?
el gran centre
d'emergències
de Catalunya
aquí
a les Gavarres
una mica més enllà
no?
o encara
tenim
tenim una acció pionera
que està pendent
de recuperació
d'aigües residuals
en col·laboració
amb la indústria química
que serà
referent mundial
per exemple
o hem d'acabar
de tractar millor
els residus
per seleccionar-los millor
perquè
podrem tenir
una recuperació
mediambiental
més adequada
en fi
el 2010
estarà ple
d'accions
d'aquestes
i de veritat
li dic
que em fa molta il·lusió
tant si és
l'últim any
com el primer
però al final
podrem presentar
un bon balanç
i espero que la conferència
anual que faci
sobre el febrer
o el març
doncs
puguem
donar compte
de tot això
d'una manera
més ordenada
perquè penso
que en fi
que val la pena
que ens sentim orgullosos
de viure
en aquest territori
que els romans
van creure
que eren els millors
del planeta
i jo també
ho crec
que encara
si em permet
l'expressió
mitja broma
mitja en sèrio
senyor Sabater
sembla que estigui
en pre-campanya
electoral
ja sé que ara
es pot interpretar
perquè acaba de fer
tota una llista
amplíssima
de les accions
de govern
i a més
pel to de veus
se'l nota
amb molt entusiasmada
amb moltes ganes
de fer coses
aquest 2010
i ara em preguntarà
si em presento
no?
no, jo li pregunto
si està en pre-campanya
electoral
no, no
en pre-campanya
jo li puc assegurar
que no
perquè
a continuació
jo li preguntaré
si es presenta
ja, ja
doncs ja li contesto
jo ja tinc una certa edat
i li asseguro
que no sé si se'm nota
però veig les coses
en perspectiva
i per tant
doncs parlo
que tot això
no ho assolim
només des del govern
sinó que és un esforç conjunt
de govern
ajuntaments
del signe que sigui
del color que sigui
però també de la societat
en el seu conjunt
dels esforços
que fa molta gent
miri, aquesta nit passada
he anat
al concert
que feia
l'orquestra
de la catedral
que és una orquestra
poc coneguda
perquè és de gent
que treballa
que assaja
amb molt d'interès
però de forma
totalment altruista
gent en la seva majoria gran
com la coral
de la pròpia catedral
han fet un concert
extraordinari
és un esforç
fantàstic
d'una gent
que ha assajat
durant molt de temps
l'oratori d'en Juncar
de l'oratori de Nadal
i sentint-los
en fi
a mi m'agrada molt la música
i a més la practico
ja se sap
però sentint-los
després en acabar
el que més em va impressionar
va ser una senyora
que va venir
em va dir
d'entre el públic
que diu
nosaltres no ho fem
tan bé com vostès
que els de la coral
de la universitat
i dic
bueno, bé, Déu n'hi do
que bé que ho fan
i dic
vostè per què no ha cantat
i la senyora em va dir
diu
miri, no he cantat
perquè les festes de Nadal
m'he ocupat molt
dels dinars
dels sopars de casa
dels fills
dels nets
etcètera
i m'imaginava
que s'estava referint
a això
de tota la família
quan em parlava
de les tasques domèstiques
però m'hauria encantat
i se li notava
que ho feien
amb tanta il·lusió
això és un factor més
de la nostra societat
i esforços com aquest
n'hi ha centenars
de gent que voluntàriament
treballa
assaja
es dedica
a l'activitat cultural
de forma altruïna
això és fer país
i a vegades penso
en moltes manifestacions
de segons qui
que s'omple la boca
de tarragonisme
o de catalanisme
o de reusanquisme
etcètera
que alguns me'ls miro
i dic
però a veure
aquest senyor
aquesta senyora
quant temps fa
que es dedica a això
o quantes coses
més a més a més
de parlar
fa per la ciutat
de Tarragona
o per la ciutat de Reus
o la de Valls
o la de Cambrils
i hi ha molta gent
que només ho fa
si se'm permet
l'expressió de boquilla
i en canvi
n'hi ha molts altres
que segurament
de forma silenciosa
doncs contemplo
tota l'acció
que estem fent aquí
en aquest territori
com a un conjunt
que no ho fa només
el govern
i que ara hi som nosaltres
a la millor
un altre dia
són uns altres
sinó un esforç
que fa que nosaltres
siguem
el segon territori
de Catalunya
demogràficament
però el primer
en creixement econòmic
i en creixement
de moltes altres coses
durant els últims anys
i estic segur
que ho continuarem sent
perquè cada vegada
hi ha una vitalitat
que ben portada
entre tots
i assegut
en consensos
com els que hem tingut
en els últims anys
doncs supera molt més
i va molt més enllà
que no pas
les disputes
que s'hagin pogut tenir
en les últimes setmanes
que acabaran
forçosament
i que recuperarem
una altra vegada
el to de cordialitat
i la col·laboració
que s'ha de tenir
entre tothom
ja amb ganes
de continuar
en primer pla
de l'activitat política
perquè no m'ha contestat
la pregunta
ara anava
doncs
ja m'havia oblidat
però no ho he fet
voluntàriament
si el meu partit
i en fi
i el president
o primer secretari
del partit
del PSC
així ho volen
doncs
a la tardor
tornarem a donar
i en aquest cas
sí que és
amb to cordial guerra
entre cometes
per explicar
als ciutadans
en fi
com faran
tots els partits
legitimament
que aquest és
el millor projecte
per continuar
i veurem què passa
el millor projecte
per continuar
és un tercer govern
tripartit
a Catalunya
el millor projecte
per continuar
a la campanya electoral
jo diré
que és
tant si vaig a candidat
com si no
el que encarnem
els socialistes
perquè penso
que solim
un ampli ventall
d'aspiracions
col·lectives
que poden representar
i hem intentat
que així fos
en els últims anys
des del govern
com abans ho fèiem
des de l'oposició
les aspiracions
d'una Catalunya
una nació
un país
que vol tenir
les màximes
possibilitats
de realitzar-se
a si mateix
en un món
interdependent
en fi
i molt difícil
en el que hem de cooperar
el màxim possible
entre tothom
i que defuig
el que són aventures
que no se sap on van
i que en canvi
es preocupa
perquè cada dia
hi hagi el major benestar
pels seus homes i dones
i per els que vindran
per anar acabant
l'entrevistació
en Sabadell
qüestions concretes
algunes de les quals
has mentat
fa uns minuts
ja ha dit
que de l'escola oficial
d'idiomes
confien que aviat
realment puguin
posar la primera pedra
un cop resol
el problema
del finançament
entenc de les seves paraules
que el problema
encara no està del tot
en resol
el tema del finançament
tema presó
centre penitenciari
que també ha anomenat
fa uns dies
venia la consellera de justícia
ara fa un mes
crec que recordar
principis de desembre
les obres ja han començat
va parlar també
de la futura ciutat judicial
aquest sí que és un projecte
que va en retard
i ho va lligar
la consellera
en unes declaracions
amb el tema
que les actuals instal·lacions
de la presó
les de l'Avinguda
República Argentina
aquells terrenys
podrien servir
per pagar en part
obres a la futura ciutat judicial
li pregunto tot això
perquè en fi
recordaran els oients
els ciutadans de Tarragona
que hi ha el govern
i vostè com a delegat
té una claríssima voluntat
de fer-hi
les noves instal·lacions
la futura
gran delegació
del govern
a Tarragona
hi ha hagut algun canvi
en aquest projecte?
no no
en aquestes intencions
va per aquí la cosa
continuem igual
crec que la consellera
el que estava dient
és que els actuals centres
que estava propietat
de la Generalitat
en fi
doncs
des de la pròpia delegació
del govern
o els serveis territorials
d'educació
i altres que són
propietat
de la Generalitat
serveixin
per entendre'ns
no per anar
a la bossa comuna
del patrimoni
un cop venut
sinó
ella deia
home
que serveixin
per construir
la futura ciutat judicial
ja específicament
i
bueno
simpàticament
em deia
a veure si m'ajudes
a convèncer
el conseller d'economia
que la cosa sigui així
i en fi
a això ens dedicarem
perquè de vegades
les coses
quan
en fi
se simplifiquen
o des de fora
doncs
no es coneixen
les complexitats
dels problemes
i la gent no sap
que les coses
van així
perquè es pugui fer
la ciutat judicial
hem de disposar
de recursos
recursos que són
escassos
en els últims temps
i per això
la consellera
deia
home
tot el que
es vengui a Tarragona
o tingui
la possibilitat
de vendre's
o requalificar-se
en aquest cas
doncs això
les delegacions
pel carrer Sant Francesc
de la Generalitat
Educació
les pròpies
dels serveis judicials
etcètera
actuals
doncs que no vagin
a encruixir
el patrimoni
comú
de tot Catalunya
i després
que serveixin
per fer altres obres
sinó que ja vagin
específicament
destinades a això
i en això també
ens estem dedicant
aquests dies
Aquesta primavera
Girona estrenarà
una flamant delegació
del govern
quina enveja
deu sentir
o no?
Sí
però això és perquè
allà hi ha una senyora
alcaldessa
que fa anys
es va posar al cap
que tenia un equipament
que era un antic hospital
i que allí
podien anar
tots els serveis territorials
de la Generalitat
Vol dir que la culpa
és de l'exalcalde
de Tarragona
aquí?
No, és igual
no vull culpar ningú
falta una mica
de previsió
de tothom
aquí tradicionalment
hi ha hagut moltes
i en fi
no és per acusar ningú
ara ja
perquè les coses
ja
però aquí hi ha hagut
una tradicional falta
de previsió
a la ciutat de Tarragona
de moltes coses
de discussions diverses
doncs miri
la pròpia comissaria
els Mossos d'Esquadra
primer que sí
la vinguda a Andorra
la sortida de Tarragona
després que sí
que sí
Camp Clar
després que sí
a 50.000 indrets
fins que no vam dir prou
s'ha acabat
o l'escola oficial
d'idiomes
ja l'he vist
a tants papers
que al final
vàrem dir
s'ha acabat
que vagi
en aquest indret
que està previsat
l'antiga Txar 3
que és propietat
de la Generalitat
i punt
i com això
tantes altres coses
i el mateix
també pel que fa
a les delegacions
de la Generalitat
que finalment vam dir
doncs van
a la presó
i s'ha acabat
etcètera
etcètera
però en fi
a Girona
doncs tindran una delegació
però la nostra serà millor
perquè
confia totes manes
que abans d'acabar
aquest govern
pugui
tenir un projecte
més concret
o és massa
massa ràpid
això
és impossible
podem fer-ho
sí
el que passa
que com que ho veiem
encara
ho hem vist
una mica llunyà
i hi ha hagut
altres coses
doncs
no només
a la de Girona
sinó també
a Terres de l'Ebre
etcètera
en la definició
de les futures
seus
unificades
de les administratives
de la Generalitat
hi ha hagut
altres prioritats
aquí tenim temps
però el 2010
jo crec que
podem avançar
si ensenya
algun dibuix
un equipament
que és de la Generalitat
és la ciutat
de repòs i vacances
sabem que
s'estava parlant
amb l'Ajuntament
de cedir
no sé si el conjunt
de les instal·lacions
o una part
per a ús municipal
s'ha avançat alguna cosa?
s'han avançat
en aquestes primeres converses
i en la definició
aquest 2010
espero que també
puguem ser més concrets
en tot cas
el que sí que tenim clar
són dues coses
una
que cap dels llocs
de treball
que actualment
hi ha allí
que depenen
del departament
precisament de treball
doncs
no patiran
perquè ja trobarem
noves reubicacions
és a dir
tothom continuarà
tenint feina
sigui personal laboral
o
en fi
els funcionaris
doncs
no
com sembla que no n'hi ha cap
però el personal laboral
tindrà feina
i dos
és un tipus de servei
que està obsolet
i això es va fer
quan la gent
tenia dificultats
per anar de vacances
avui en dia
tothom
qui més
qui menys
té possibilitats
d'anar-hi
i per tant
no podem tenir
serveis
que són tan
deficitaris
a la Generalitat
o a l'administració pública
i per tant
si a més això
es pot casar
amb necessitats
que tingui
la pròpia ciutat
doncs molt millor
i en això estarem
Acabo ja
una de les notícies
sens dubte
de l'inici de l'any
ha estat
l'assumpció
per part del govern
de la Generalitat
del servei de rodalies
de Barcelona
com a delegat
del govern
què és prioritari
tenir un servei
de rodalies
al camp de Tarragona
també si és possible
assumit per la Generalitat
aconseguir el traspàs
dels trens regionals
dels trens
de mitja distància
que són els que comuniquen
aquesta àrea de Tarragona
amb Barcelona
es planteja alguna prioritat
en aquest sentit?
La meva prioritat
en fi
ja sé que
els que utilitzen molt
el tren
diuen que és
les rodalies
per mi
les rodalies
però
execuo
el tren
específic
de mercaderies
que faci
que
les nostres
empreses
actuals
i futures
tinguin més possibilitats
tinguin més llocs
de treball
possibles
al camp de Tarragona
i a la pròpia ciutat
de Tarragona
i per tant
les dues coses
rodalies
i mercaderies
execuo
són les prioritats
per al 2010
en matèria
de transport ferroviari
al mateix temps
que
com que també
aniran per vies
fèrries
el trencant
ha de començar
a tenir ja
i això és una conquesta
d'aquí
allò que
el govern
no ho tenia previst
inicialment
i al final
entre tothom
hem aconseguit
que el govern
ho inclogui
el trencant
ha de ser
un dels transports
del futur
hem de treure
CO2
de les carreteres
i hem d'incrementar
seguretat
i comoditat
i fer-ho més barat
i per tant
el trencant
també
durant el 2010
rebrà un impuls definitiu
Així acabem
senyor Xavier Sabater
delegat del govern
de la Generalitat
a Tarraona
gràcies per participar
aquesta estona
en directe
en aquest programa
al matí de Tarraona Ràdio
fins la propera
que vagi molt bé
gràcies i bon any
i bon any