Jolanda, bon dia.
Hola, molt bon dia, Ricara.
Què tal, l'enviem per aquí?
Podem parlar, però jo no sé si et podré sentir.
L'enviem, imagina, 1.200 nens i nenes de les escoles de Tarragona
que han començat a primera hora del matí aquí al Camp de Mar.
Però deixa'm dir-te que fa un moment, fa un moment, no diries mai,
quina cançó han cantat i han ballat els nens i nenes de les Domíniques.
És una clucada d'ullets, sobretot als seguidors de l'Aventura de la Vida.
Han ballat i han cantat el Petit Ofeo,
que en el seu dia, quan van venir a la ràdio,
també van cantar, que era el preludi del número
que estaven assajant pel final de curs
i que ara estan posant aquí damunt de l'escenari.
Hi ha un ambient extraordinari, la veritat és que sí,
els nens i nenes ho estan passant d'allà més bé.
Des de primera hora del matí han esmorzat, han ballat, han cantat.
I ara el que fan algunes escoles de la ciutat
és fer les seves coreografies.
Són algunes, per exemple, el Seiponent,
han fet la cançó i coreografia del Manà Manà.
Sant Domènec, la coreografia del Petit Ofeo.
Ara d'aquí una estoneta, del Col·legi Lestonac,
hi haurà una actuació de violí d'un alumne
que es diu Inès Izel,
després el Seip, la Floresta, ballarà el constipat
i acabaran les actuacions al Col·legi del Sagrat Cor
cantant Som els nens de cinquè.
Déu-n'hi-do.
L'ambient és immillorable, la veritat és que sí.
Ara parlem un moment amb la Cinta D'Ofi,
coordinadora de l'àrea de salut de l'Ajuntament,
i estava emocionada, i deia,
els que som aquí des de primera hora del matí,
estem molt emocionats de veure, sobretot,
l'animació dels nens i nenes,
el grau de motivació, que és importantíssim,
i sobretot els mestres i les mestres
que treballen durant tot l'any a l'aventura de la vida.
I nosaltres que podrem escoltar a través de la ràdio, doncs?
Doncs mira, jo apostaria, d'una banda,
per anar parlant amb els nens i nenes que estan aquí.
No serà fàcil, potser estic cridant,
cosa que no s'ha de fer mai per la ràdio,
però es fa molt difícil de poder sentir-vos
perquè la megafonia és molt forta,
aquí al Teatre Auditori del Camp de Mar.
Intentarem parlar amb els nens i nenes
que estan aquí asseguts, amb els professors.
Parlarem amb alguns responsables municipals,
amb el director de l'Institut d'Educació,
Carles Cepero, amb Cinta Daufí.
També ens posarem en contacte,
està per aquí una mica fent de mestre de cerimònies,
Isabel Matas, que és la coordinadora
de la Fundació Catalana de l'Esplai.
En definitiva, el que intentarem és traslladar als oients
a aquest especial de l'aventura de la vida.
Deu anys treballant a les escoles
i ara pensava, venim cap aquí,
i dic, imagina't, 10 anys fent l'aventura de la vida,
5 anys fent l'aventura de la vida a Tarragona Ràdio
i molts d'aquells nois i noies
que començaven l'aventura de la vida
en aquests moments segurament s'estan examinant de selectivitat.
Així és la vida.
Jolanda, que vagi molt bé al programa.
Doncs moltes gràcies, Ricard.
Bona festa a tothom.
En gaudirem, segur que sí.
Gràcies, Ricard, fins després.
Nosaltres ara el que farem serà una petita pausa
per la publicitat
i immediatament tornem en directe
des del Teatre Auditori del Camp de Mar
en aquesta magnífica festa.
10 anys d'aventura de la vida a les escoles,
5 anys d'aventura de la vida a Tarragona Ràdio.
La canalla ja, com si fos un macroconcert,
s'aixeca de les cadires
i estan ballant les cançons
que els seus companys, en aquest cas del col·legi de Sant Domènec,
estan interpretant a l'escenari.
Fins ara mateix.
Aquí seguim amb tots vosaltres en directe.
És el matí de Tarragona Ràdio,
programa especial 10 anys d'aventura de la vida
als centres de primària a la ciutat de Tarragona,
5 anys d'aventura de la vida a Tarragona Ràdio.
Continua l'espectacle, un espectacle que està seguint
amb un públic entregat, entregat de veritat,
aquí al Teatre Auditori del Camp de Mar.
1.200 nens i nenes aproximadament de diferents centres
que estan seguint aquest festival,
que d'aquí una estona seguiran molt atentament
el Consell Municipal d'Infants Extraordinari,
que podreu seguir a través d'aquesta sintonia.
Avui en directe, demà entre les 9 i les 10,
al matí de Tarragona Ràdio.
Edició Cap de Setmana, ja sabeu,
tan bon punt acabi el programa,
el podreu escoltar a través d'internet.
Ara immediatament començarà a tocar
una alumna del Col·legi L'Estonà,
que és l'Inès Isèl,
farà una interpretació de violí.
Però ara jo tinc per aquí,
estic envoltada d'alumnes,
nois i noies del Col·legi Joan XXIII de Bonavista.
Hola.
Hola.
Com et dius?
Mari Àngeles.
Quin curs fas, Mari Àngeles?
3.0 E.
I escolteu,
heu treballat l'Aventura de la Vida a la classe, al col·le?
Quin tema heu treballat?
No ens hem recordat massa,
però sí, hem treballat.
Què vau treballar?
Algun tema relacionat amb què?
Què heu fet de l'Aventura de la Vida?
Amb l'Aventura, amb el Medi Ambient.
Amb el Medi Ambient i el reciclatge.
Sí.
I com ho vau treballar?
Amb els cromos, amb l'àlbum?
Com ho vau fer?
Vam fer dibuixos amb les cartes i tot això.
que diguin com hem de cuidar el Medi Ambient.
És a dir, que vosaltres em podríeu ajudar
perquè jo a vegades, fixa't, si sóc justeta,
tinc dubtes quan he de llançar els residus als contenidors.
Vosaltres sabeu quin tipus de residu va a cada contenidor?
Això no us ho pregunto per fer una gràcia,
és que no ho sé.
Jo, el tretabric, no sé en quin contenidor l'he de posar.
El paper i cartró.
Paper i cartró, el tretabric.
El groc.
I és de color groc.
D'acord.
El plàstic, de quin color és?
Blau.
Molt bé.
Blau?
Blau, sí, molt bé.
Què més, què més, quins residus més puc jo...
L'ergònica.
L'ergònica és el normal, no?
Aquell de...
El carbonic.
El de color marrón.
El verd.
El vasos.
I vosaltres recicleu o què?
Sí.
Els vidres.
Els vidres, m'havia oblidat de quin color és el dels vidres.
El verd.
El color verd.
Us esteu passant bé aquí?
Sí.
Què heu fet al llarg del matí?
Heu esmorzat?
Sí.
El sallejo.
Oh, que bones, eh?
I tu què has esmorzat?
Un bocata.
Tu sí que saps de la vida.
I tu també.
Fruita i bocata, això és el que hem d'esmorzar.
I també suc i aigua.
Molt bé.
I això us ho diuen a l'Aventura de la Vida, oi?
El que heu de menjar.
Menjar saludable.
Bé, us deixo que continueu gaudint d'aquesta actuació de violer, que us ho passeu molt bé, eh?
Ha anat bé el curs, aprovareu tot.
Sí.
Això és el millor de tot.
Passarem a quart.
Això és la millor notícia.
Adéu, guapos.
No, no, l'any que ve a quart i ja està, tot arreglat.
Sí, però jo vaig repetir segons.
I jo.
Bueno, però ara passeu al curs següent i ja no es repeteix més, eh?
Sí.
Gràcies, guapos, que gaudiu de l'Aventura de la Vida.
Jo, discretament, vaig intentar acostar-me a uns molts bons amics.
Hola!
És que veig moltes cares conegudes de nens i nenes que han passat per l'Aventura de la Vida
al llarg d'aquests cinc anys, alguns, eh?
Els que eren més petits, els que van fer, doncs, van venir i que feien tercera primària.
Però ara vull seure al costat d'uns grans amics meus i vostres.
Els alumnes del Col·legi de Sant Rafael, que fa dues o tres setmanes
van participar a l'Aventura de la Vida.
Hola, què tal?
Hola!
Com esteu? Ens tornem a trobar.
Sí, sí.
Jo quan he arribat us buscava i m'han dit no han arribat encara.
Heu vingut una miqueta més tard de les 9, no?
No.
Més o menys ja hi era.
Hola! Si esteu tots aquí.
Què bé.
Què tal? Com va? La festa?
Bé, molt bé, de moment.
Hem arreglat alguna cosa de tots els accessos que teniu a l'escola
que vau parlar, i a més, molt valentament a la ràdio?
No, no.
Encara no s'ha arreglat res?
Encara no.
Si veiem el regidor per aquí, li picarem la cresta.
Què us sembla?
Sí, sí, sí.
Jo si el trobo, que no sé si avui vindrà, però si el trobo,
li dic que parli amb vosaltres.
Vale, vale.
Molt bé.
Ja s'acaba el curs.
Què fareu aquest estiu?
Ara quan s'acabi el curs, fareu alguna cosa al centre o fora del centre?
Anar de vacances.
Anar de vacances.
Ja teniu ganes, no?
Sí, moltíssimes.
Encara l'any que ve, teniu intenció de fer alguna cosa diferent del que heu fet?
Perquè jo sé que heu fet fusteria, que heu fet molts tallers a l'escola de Sant Rafael.
Teniu pensament de fer alguna cosa l'any que ve?
Doncs sí, mira, jo l'any que ve segueixo amb electricitat un any més solament
i aquí el meu company crec que se'n va o segueix al col·le, no ho sé.
Què faràs tu? Estàs pensant o què?
No sé si avancada.
Encara no saps res.
Us deixo que gaudiu de l'espectacle.
Moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé l'estiu, eh?
Adéu-siau.
Hola, mira qui està aquí també del col·legi de Sant Rafael, que també ens coneixem tots.
Tu ets el que m'imitaves.
Poca vergonya. A veure si imites a la violinista ara.
Això no puc, perquè t'he citat un violí.
No sé si us en recordeu, però és un dels alumnes del col·legi de Sant Rafael,
que a banda que va participar d'una manera molt activa com la resta de companys,
té una habilitat d'imitar a personatges.
Ens va imitar el Fari i només ha estat 10 minutets allà,
va tenir la barra d'imitar-me a mi i he de reconèixer que ho fa molt bé.
Si alguna vegada necessito un substitut, vens tu a la ràdio?
Vale, sí, i tant, faltaria més.
Encara es llançarà d'espontània a presentar el festival d'avui?
Sí, sí.
Com es presenta a l'estiu?
Bien, bien, muy bien.
Ja ha anat bé el curs?
Bastante bien.
Que disfruteu molt del festival. Me n'alegro molt de veure-ho.
Moltes gràcies.
Alumnes del col·legi de Sant Rafael de Tarragona.
Realment una tasca extraordinària la que es realitza en aquest centre d'educació especial a la ciutat.
Si us en recordeu, han estat dels alumnes més crítics amb tot allò que els envolta.
Ja l'any passat vam venir explicant i una miqueta denunciant els problemes que tenien de caràcter urbanístic
als voltants de la seva escola, del seu centre.
Van convidar el regidor de territori, els hi van presentar unes fotografies.
Un any després van tornar a la ràdio i van aportar nou material, fotografies renovat i les coses no havien canviat.
El que sí que és cert és que entre un any i un altre van aprendre moltes lliçons.
Entre d'altres és que no s'han de rendir mai i que han d'utilitzar els canals i les vies habituals per poder resoldre els seus problemes.
Senyor Alcanyit, molt bon dia.
Hola, bon dia, bona hora.
És el psicopedagògic del col·legi de Sant Rafael.
Quan els he vist m'ha fet una alegria, dic no falta anar a la cita.
Home, i a nosaltres també, perquè és una aventura per nosaltres.
L'aventura ha estat venir fins aquí també, no?
També, també, sí.
I aquests dies que ha plogut, molts tolls o què?
Plou, bueno, m'ha agafat, hem callat per un altre camí.
Si no, no sé si ens n'hauríem sortit d'arribar-hi.
Ara parlava amb algun dels alumnes, jo diria que ja hem fet com una relació d'amistat amb els vostres alumnes
perquè hem tingut molt de contacte a l'Aventura de la Vida, anteriorment també en programes en directe.
Ja preparant l'estiu, alguns diuen que no saben ben bé què faran,
un altre que continuarà amb el taller d'electricitat.
En els diferents nivells, en diferents edats que acull el Col·legi de Sant Rafael,
quan arriben a una certa edat aquests nois i noies han de prendre un camí a la vida, no?,
per assolir un cert nivell d'autonomia.
Sí, de fet, és l'objectiu número 1 de tota l'activitat escolar,
és preparar aquesta incorporació a la vida laboral.
En alguns casos pot ser en les empreses ordinàries,
en altres en empreses de treball protegit, etc.
Es busca la millor alternativa per a cadascú d'ells.
I ara vosaltres a descansar una mica també, no?, que ja us toca.
Sí, perquè ja estem a les últimes.
Saturadets. Moltíssimes gràcies, enhorabona, per la feina que feu.
Gràcies i enhorabona.
Adéu-siau, bon dia.
Seguim per aquí, hi ha aquesta interpretació de violí i piano.
Hi ha moltíssimes escoles, la veritat és que, ja us ho deia abans,
hi ha com a 1.200 alumnes gaudint d'aquest espectacle.
Ara, l'actuació que hi ha a l'escenari, lògicament, és molt tranquil·la i reposada
i molt respectuosament tots segueixen les evolucions de la violinista.
I la veritat és que sí, perquè després quan toca fer una mica de greix,
que Déu-n'hi-do, eh?, si s'esvoloten i comencen a saltar i a ballar.
Vaig cap aquí, que hi ha un grup de noies que tota l'estona que volen parlar,
però com que havien d'actuar després de la violinista,
havíem d'estar aquí entre bambalines, eh?
Hola, noies.
Xxxt, xxxt, no cridem, que si no, la vostra companya que està tocant el violí
no es pot desconcentrar.
De quina escola sou?
De la Floresta.
Me llamo Carlota.
Si m'ho diu una, a lo millor ho esbrino.
De quina escola?
La Floresta.
Ah, de la Floresta.
I tu com et dius, a veure?
Alba.
Joel.
Ara va.
Carlota l'Elma.
Carlota, Carlota, tenia unes ganes de parlar que no s'aguantava més.
I tu com et dius?
Mèriam.
Mèriam.
Vosaltres ara actuareu, no?
I feu...
La caca.
La caca, no?
El constipat.
El constipat.
I això què és, exactament?
És una cançó.
El constipat.
A veure, d'algun grup, del col·le...
Sí, del...
Surt en el...
Per això surt alguna cosa de la tele que veieu?
No, no sabem.
Del col·le.
Digueu-m'una cosa, quin tema heu...
A Tarragona Ràdio sortireu.
Escolteu una cosa, quin és el tema que heu treballat a l'aventura de la vida, aquest curs?
L'aventura de la vida.
A veure, dona'm una, a veure.
L'alimentació, la salut.
I què hem après amb el de l'alimentació?
Tenim que alimentar bé perquè si no ens podem...
No ens alimentem bé i ens podem ficar una mica gràcies.
També fumar m'at.
Què heu esborçat aquest matí?
Ei, heu d'anar actuant, noies.
Vinga, molta sort.
Adiós.
Adéu, adéu.
Vosaltres heu d'actuar també, no?
Doncs, mentre m'expliqueu, a veure, segeu.
Moltes gràcies.
Segeu.
També anem a actuar a fer el baile de los Tich Polka,
que és un baile que hem ensenyat al col·legi i ara ho farem aquí.
Actuà després de les noies, no?
Eh?
Actuà després d'elles?
Sí.
Molt bé.
Què heu esborçat aquest matí? A veure si vau aprendre bé allò de l'aventura de la vida.
Bocata amb queso.
Molt bé, perfecte.
Jo bocata de tortilla.
Molt bé, i tu?
Jo bocata amb jamón.
Tu?
Jo bocata amb salchichó.
Molt bé. I tu què has esborçat? No vol dir que has esborçat.
I fruita? Que hem menjat fruita?
Jo no, jo sí.
Molt bé, doncs...
Heu après coses fent l'aventura de la vida?
Sí.
Heu menjat un bocata que...
Que pasta.
Que pasta.
Perquè la pasta no t'alimenta i el bocata t'alimenta més que no res.
I ara que hem de gastar energia, hem de posar energia bona, no? Energia d'aquesta xunga, no?
Sí, l'hi ha mafarina.
I escolteu, què tal al col·le? Com ha anat el curs?
Bé.
Bé, bé.
Ens en sortirem. Quin curs farem l'any que ve?
Sí, sí.
Sí, sí, ja? Déu-n'hi do.
Molt bé, nois, us deixo que mireu actuar les vostres companyes i després us mirarem a vosaltres.
Feu bé, eh?
Adeu, guapos.
Clar que sí, que sortirà. Fantàstic.
Costa una miqueta, eh? Moure's per aquest auditori del Camp de Mar.
Que Déu-n'hi do. Ui, quina gentada actuen ara que interpretaran la cançó de l'encostipat.
I aquí la Cinta Daufí, la Patrícia Ros, que estan aquí d'especte.
Ara parlarem. Estic parlant amb els nens i nenes.
Què tal, Patrícia? Bon dia.
Hola, bon dia.
L'àrea de prevenció de l'Ajuntament, la Cinta Daufí, coordinadora de l'àrea de salut.
Cinta, bon dia.
Bon dia.
Porteu aquí ja des de primera oreta del matí, no?
Disfrutant de la festa, mos ho estem passant la mar de bé.
Emociona.
Sí.
La veritat és que aquesta és la paraula.
Emocionant, arriba a la canalla.
No, no, arribes aquí i els veus i com estan gaudint de la festa i l'interès que hi posen.
I la veritat és que dius, home, tota aquesta feina que s'ha fet al llarg de deu anys, déu-n'hi do, no?
Doncs sí, avui estem celebrant que durant deu anys hem estat treballant en aquest programa,
que les coses es poden implementar també des del gaudi i que gaudint d'una festa es pot fer participació dels nens,
es pot fer salut medioambiental, perquè tenim aquí l'equip de salut medioambiental que està fent-nos la recollida de les pomes que s'ha portat
i sobretot la idea que cada vegada hem de tenir canalla i nens i nenes més participatius, més saludables i més en coordinació també amb el medioambiente.
Jo diria, Patrícia, que els objectius s'han assolit, però no ho diem per dir-ho, perquè és dia de dir coses boniques,
sinó perquè es confirma participació, ja hem vist, quan tocava en el violí, silenci absolut, tranquil·litat,
quan tocava ballar, tots de peu ballant.
I han anat preguntant aleatòriament alguns dels nens i nenes de diferents escoles,
uns van treballar reciclatge i mediambient, altres han tractat l'alimentació,
i els he fet una mica de test domèstic, d'aquells d'anar per casa.
Com ha sortit?
Molt bé.
D'entrada, tema reciclatge, que jo hi ha coses que encara...
La gent gran ja saps que ens costa una miqueta de fixar els coneixements,
però ells ho tenien molt per la mà.
Tots han esmorzat bocata i hem aconseguit alguna cosa, tots, algú, fins i tot bocata i fruita,
ja això és l'excel·lència, però en general, vull dir que són treballs,
es treballa d'una manera que això ja queda fixat, això ja queda als fonaments de la canalla.
Sí, està demostrat que l'etapa dolça de la infància, que és de 8 a 11 anys,
quan els nens encara no tenen els problemes de l'adolescència,
i ells estan ja una mica formats i no tenen grans problemes de la infantesa,
és en el moment en què ells volen col·laborar, volen participar,
i aquest és un exemple.
I aquí és on pots fixar tots aquests conceptes.
Ara torno, vaig a posar el micro allà perquè arribi aquesta cançó de l'encustipat
dels alumnes del Seible Floresta,
la compartim amb els oients de Tarragona Ràdio,
en aquesta festa d'aniversari de l'Aventura de la Vida.
Aix, aix, aix, que n'acciaix a laia,
aix, les orelles de parem de xingar,
aix, aix, aix, aix.
En la ta veu de un don cor,
aix, ha resetat un bocador,
aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix.
Aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix, aix!
Benes de pas, benes de pas,
si, el poble no cumple es mi a,
si, si, si,
a, si, que la setmana,
si, les orelles no pareixen suca,
si, si, si.
Heu sentit la cançó però no heu vist els moviments,
portaven una coreografia així molt completa.
Mira, els nois de la polca,
ara us toca a vosaltres, eh?
Vosaltres sabeu com es diu en el món de l'espectacle?
Mai s'ha de desitjar sort a un artista.
Es diu mucha mierda o molta merda, de veritat, eh?
Si, si no es diu bona sort, que això porta mala sort,
es diu molta merda, per tant, molta merda, d'acord?
Que surti molt bé.
No, però això no ho dieu ara, eh?
Vosaltres canteu i ja està.
A veure, aquestes noies, que heu actuat,
com ha anat l'actuació? Bé?
Bé.
Amb una coreografia molt arregladeta?
Sí.
Què tal ha anat al col·le? Bé? Al curs?
Tot bé?
Sí, sí, sí.
Així, així, així.
Bé, doncs, si la cosa anà xunga, sí?
Vinga, a tu et pregunto...
Ara heu d'actuar, la resta de companys de la floresta,
us deixem que torneu al vostre lloc?
Bé, vinga, fins ara.
Doncs la veritat és que, vèiem aquí, el Francis, Francis, vine cap aquí.
Ell m'hi parla, però a cada aventura de la vida, des del començament, a la ràdio,
sempre ha estat allà. Francis, bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Un tros de festassa, eh?
Molta, molta, molta, increïble.
Hem tingut música, hem tingut cançons, coreografies...
Ara van a ballar una polca, mira, ja s'ha sentit.
Van a ballar una polca, ell, la floresta.
Farem una polca i acaben de cantar, ja ens fan una polca ben xula i ben divertida.
La veritat és que el Francis, com altres persones de l'equip de prevenció
de l'Ajuntament de Tarragona, no el sentiu els divendres.
Els divendres sentiu els profes, els alumnes, una servidora,
però estan cada divendres al peu del canó fent fotografies,
coordinant, i la veritat és que des de la vostra posició,
jo m'atreviria a dir, ara parlàvem amb la Patrícia, amb la Cinta,
que la valoració de tota la feina que s'ha fet al llarg d'aquests 10 anys
és molt positiva.
Molt positiva.
És la participació que hi ha de cada centre, de cada profe, de cada nen,
de cada nena, i sobretot l'agraïment a vosaltres, la ràdio,
que és el mitjà de comunicació que arriba a tot arreu.
Home, la veritat és que ha estat un plaer durant aquests 10 anys
tirar endavant l'aventura de la vida, i veure els nens també,
el fet que tinguin l'oportunitat que els escolti,
tothom més enllà de les aules, jo m'imagino que per això a ells és important.
Importantíssim, que puguin ser la seva, el que pensa,
el que han treballat, fabuloso de la vida.
És una bona manera perquè siguin persones crítiques, no?,
que és el que necessitem.
Molt bé, Franci, que et deixo amb la teva càmera,
que continuïs immortalitzant aquest aniversari.
Moltíssimes gràcies, de veritat.
A tu, Jolanda, vinga.
Adéu-siau.
Discretament m'acosto a l'escenari perquè veig la Isabel Matas,
que és la coordinadora de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Abans no he vingut a saludar-la perquè ella està aquí coordinant amunt
i que tot surti bé i està sortint excel·lent.
però ara que ballen la polca...
Isabel, bon dia.
Hola, bon dia.
No en necessiten per ballar la polca, no?
No, per ballar la polca no.
Jo només faig d'animador aquí d'entra.
Ja et veig, eh?
Et veig molt en forma, eh?
Diu, sí.
Diu, bueno, de tant en tant que fer altres registres, no?
No és la primera festa de l'Aventura de la Vida que fem aquí.
Jo recordo una.
Quant fa que vam fer l'altra?
Doncs deu fer cinc anys.
Quan començava l'Aventura de la Vida a la ràdio, és veritat.
Exacte.
Vam fer aquí la primera trobada, l'Aventura de trobar-nos.
Fixa't que jo li deia ara al Ricard per antena, dic, 10 anys d'Aventura de la Vida,
molts d'aquests nens i nenes que van començar avui s'estan examinant de ser l'activitat.
Doncs mira, no hi havia pensat, però és veritat, sí, sí, sí, amb 10 anys ja els tenim a la universitat.
En conjunt bé, no? Tot bé.
Han donat resultats.
Vivim en un moment que tot ha de ser ràpid, tot ha de donar resultat, la immediatesa aquella.
Això de l'Aventura de la Vida, el posar els bons fonaments a la canalla, això requereix temps, paciència.
i treball. I això es reflecteix avui aquí.
I tant. De fet, aquest és una de les coses que més costa a vegades de transmetre,
que no podem dedicar ara a allò, només flors d'estiu, necessitem consolidar,
que hi hagi processos, confiar en aquests nois i noies, que ja, fixeu-vos,
ara alguns ja estan a la universitat i que ells porten una mica l'embrió d'aquesta perspectiva de canvi, no?
Nosaltres l'hem posat l'accent en la salut, però segurament podríem posar moltes coses, no?
Vull dir, la participació, la capacitat de responsabilitat, en fi.
Per l'Aventura de la Vida, al llarg dels 10 anys han passat molts nens per la ràdio,
moltíssims, imagineu-se, 100 programes, eh? Déu n'hi do, número rodó.
Els nens han parlat, han expressat tot el que han volgut, però cada any els nens canviaven
perquè anaven superant cursos.
Però hem tingut l'oportunitat de conèixer un any, rere altre any, la figura dels tutors,
mestres que repetien cada any amb els alumnes el treball de l'Aventura de la Vida.
Jo crec que avui és un dia, més que mai, cada dia s'ha de fer,
però avui més que mai que tenim l'oportunitat de posar en valor la feina dels mestres.
Una figura professional que per diferents motius, a vegades o sovint no està prou valorada.
des de la distància curta, nosaltres hem comprovat, si més no,
amb la mostra que tenim de l'Aventura de la Vida, la fermesa dels educadors de casa nostra.
I tant. Dèiem 10 anys de nens, però els seus mestres sí que fa 10 anys
que estan empenyent i al darrere aquest projecte.
Jo crec que els hem de donar moltes gràcies a ells també.
Doncs la veritat és que sí. Isabel, jo imagino que tindrem ocasió de parlar després,
et deixem que estàs coordinant, que tot surti bé.
A veure, ara pugen aquí a l'escenari.
Déu n'hi do, sou del Col·legi Sagrat Cor, no?
Quants cantareu? Si sou una colla, quants sou?
50 o així.
Bueno, això és una coral, però de primera línia.
Sí.
Molt bé, quin tema heu treballat a l'Aventura de la Vida?
Els aliments.
Els aliments. Doncs, bons aliments, ja aneu a actuar, que ja us esperen. Gràcies.
Ui, el mestre m'ha mirat una mica on dient, va, i tenia tota la raó del món,
perquè estava aquí a l'accés a l'escenari i els estava entretenint.
De fet, aquesta serà l'última actuació del festival de la festa d'aniversari de l'Aventura de la Vida.
Ara acabo de saludar un noi i una noia que fa no res, la setmana passada van venir a la ràdio.
Ara parlarem, ara parlem, ara parlem.
Però és el que us deia, ara es farà la darrera actuació, que serà del Col·legi del Sagrat Cor.
Després hi ha, novament, una nova actuació de cantada i ballada a càrrec del grup d'animació La Granota,
que ja obria aquest festival a primera hora.
I immediatament després començarà el Consell Municipal d'Infants Extraordinari.
Aquest Consell Municipal, que es reuneix periòdicament, sempre ho fa al lloc natural,
on se celebra el Consell Plenari Adult, podríem dir, que és a l'Ajuntament de Tarragona.
Avui, però, ha sortit del Palau Municipal i s'instal·la en aquest espai de festa,
que és el Teatre Auditori del Camp de Mar de Tarragona.
Arribarà ara la darrera cançó de l'espectal.
I ara, però abans que comencin, és que he vist un noi i una noia que van venir la passada setmana,
que són del Col·legi de la Salle. Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Si no m'equivoco, sou de la Salle.
Sí.
I vau estar la setmana passada a la ràdio.
Sí.
Tot seguidet, eh? Dues aventures de la vida seguida. És que tal us esteu passant?
Molt bé, una mica nerviosos, però molt bé.
Vau treballar el tema de la immigració, eh?
No, vosaltres no, van ser els vostres companys.
Vosaltres vau treballar el tema de les barreres arquitectòniques,
que van fer aquell exercici i imaginar que nosaltres teníem alguna discapacitat, no?
Heu continuat rumiant i pensant en el tema?
Una mica.
Una miqueta, però ja ho teníeu claríssim, eh?
Vau fer un treball realment extraordinari.
Moltes gràcies i bon estiu.
Per res, igualment.
Adéu, guapos.
Alumnes del Col·legi de la Salle, altra de les escoles veteranes de l'Aventura de la Vida.
Anem a escoltar els nois i noies del Sagrat Cor.
30 i a més, déu n'hi do, eh?
Amb coreografia, que no us puc explicar, però la veritat és que...
Vinga, anem a escoltar-los.
Comen a escoltar-los.
Pulem una dieta sana, fruita i verdura tot hora.
Amb canons de creixar-los.
Res més senzill.
Parat de sal.
La manja bé i barrià.
Fé més fort, divertit.
Som els nens de xiquets, molt fort i els xarit.
Pulem que tothom som els nens de xiquets,
que ens hi vols un temps.
Entra, anem a escoltar-los.
Hola, som els nens de xiquets,
Carpets, fruita i verdura.
La gent dels seus canibals.
Vinga, anem a escoltar-los.
Vinga, anem a escoltar-los.
Vinga, anem a escoltar-los.
Parat de sal.
Parat de sal.
Vinga, anem a escoltar-los.
Parat de sal.
Parat de sal.
Anem a escoltar-los.
Parat de sal.
Vinga, anem a escoltar-los.
Som els nens de xiquets,
molt fort i els xarit.
Pulem que tothom som els nens de xiquets,
que ens hi vols un temps.
Entra, anem a escoltar-los.
Som els nens de xiquets,
molt fort i els xarits.
Volem que tothom som els nens de xiquets,
se'ns hi vols un temps.
Hem de menjar bé.
Som els nens de xiquets,
molt fort i els xarits.
Pulem que tothom som els nens de xiquets,
que ens hi vols un temps.
Entra, anem a escoltar-los.
Entra, anem a escoltar-los.
Entra, anem a escoltar-los.
Ja!
Magnífica, de veritat, l'actuació.
Hauríeu d'haver vist la coreografia.
D'entrada han treballat el tema dels aliments
a l'aventura de la vida
i sortien aquests 30 nois i noies de cinquè del Sagrat Cor
amb uns texans i una samarreta.
Cadascun d'ells du estampada la samarreta,
una fruita, una ampolla d'aigua, un tall de síndria,
tot a menjar saludable i tot ho acompanyaven amb la coreografia.
Els nens i les nenes de l'escola de Ponent
ara ens cantaran la cançó
de recomanació d'hàbits saludables
però atenció, atenció,
que ho fan en anglès.
O sigui que poseu-vos el xip de l'anglès
que ara els heu d'entendre
perquè s'ho han preparat molt i molt bé.
Ja veieu un bis amb els nens i nenes de Ponent.
Són molt petitets, no sé quin curs deuen ser,
però jo diria que de tercer quart, eh?
I també han sortit amb algunes...
Porten uns cartells.
A veure...
Sí.
També fan referència al tema que han treballat
a l'aventura de la vida
que també ha estat el menjar saludable.
Un gerro amb suc de taronja, fruites, peix...
molt petits ja es comencen a situar
aquí a l'escenari.
Després, immediatament,
està prevista ja l'actuació
novament del grup d'animació La Granota
i a tres quarts a dotze,
d'aquí cinc minuts,
s'ha de fer el plenari dels infants.
Bé, jo diria que no portem retard,
que el programa va tal com estava previst.
Escoltem aquesta cançó
d'aquests nens i nenes del col·legi de Ponent.
A veure...
És que són molt petitets,
els estan organitzant la seva mestra.
Com no els acostin als micros,
potser no sé si els arribaran a sentir.
A veure...
Estan ajustant el volum.
Ara els diu el tècnic que hi ha.
Vinga, va!
".
Ara ballen...
Ara ballen i van cada cop que intervenen presenten el càrrec perquè com que fan la cançó en anglès
han d'anar traduint una miqueta tot el personal.
Després, com us dèiem, hi haurà l'actuació de la granota
i restem a l'espera també que comenci ja el plenari dels infants.
El podreu escoltar una estoneta, si més no,
ho podreu sentir en directe, però mentrestant a mi m'agrada...
Hola! Ei, què tal? Tots són carres conegudes, eh?
Nois i noies que han vingut a l'Aventura de la Vida.
Hola, hola, hola! Ui, Jesús Blanco, bon dia!
Hola, bon dia!
Al Col·legi L'Estonac de Tarragona, dels veterans, veterans de l'Aventura de la Vida.
És una sort poder-nos trobar deu anys després aquí,
compartint aquest dia meravellós amb tota la gent.
Ja ho deia a la Isabel Matas i a la Marissa,
que molts nois i noies han acabat el batxillerat,
que avui s'examinen de selectivitat.
Alguns d'ells han passat per l'Aventura de la Vida i per les vostres aules.
Exactament.
És a dir, que tot és un motiu d'alegria, no?
De veure com aquest programa realment sociabilitza,
fa més temins, fa més ciutadans i que realment mergueix la pena, no?
Que treballem conjuntament i que cada any, darrer any,
tirem endavant aquest programa,
que s'ha d'invertir molts esforços perquè mergueix la pena.
Comentàvem també que l'Aventura de la Vida,
com altres iniciatives que fèieu a les escoles,
incrementen el grau de participació.
I a més, d'una manera, diguem-ne, cívica i correcta.
Jo ho he observat, que potser era una bajanada que no tenia importància,
però trobo que a vegades, quan els adults no tenim el comportament que tocaria,
avui aquests nens i nenes estan donant una lliçó.
Tocava la violinista, silenci absolut.
Segons el que es feia a l'escenari, ells participaven.
picaven de mans o ballaven,
però en cada moment es comportaven
i s'estan comportant amb una correcció extraordinària.
I estem parlant de 1.200 nens i nenes.
Sí, jo penso que els nens, cada any que van passant
i cada any que hem exercit com a professors,
jo penso que el gran aprenentatge que té un mestre és els alumnes.
Jo penso que ens ensenyen més
i moltes vegades un punt de referència per millorar la nostra professionalitat.
Jesús, enhorabona, de veritat,
perquè aquesta festa, i abans li deia tot jo també a la Isabel Matas,
crec que vosaltres hauríeu de ser,
o sou una part homenatjada,
els mestres i les mestres que treballeu cada dia a les aules.
Una professió que s'ha de posar en valor en el nostre país.
Jo no sé què passa amb la feina que feu.
Sí, sí, realment hem de tirar endavant i creure-nos realment
i aquests moments de crisi han de motivar-nos
per demostrar que la professió de mestre m'agrada la pena,
que és una vocació que hem de transmetre
i que tenim en les nostres mans el futur de la nostra societat.
Aquesta noia va venir fa molt poqueta a l'Aventura de la Vida.
Està bastant bé.
I de què vau parlar?
Dels ingrats.
Ara, ara, a veure si se'n recordaran o no.
Aquesta noia era d'amagant va maixucat.
Sí, senyor, que era aquell, que era el...
Era un animalet.
Era un tal, efectivament.
Què tal us esteu passant? Bé?
Bé!
I després sabeu que faran una cosa que es diu el Consell dels Infants?
Sí!
Doncs es veu que sí, ja veurem què expliquen.
Se suposa que aquests infants, el que fan,
mira, ja van pujant a l'escenari,
aquests infants el que fan és transmetre
les inquietuds dels nens i nines de la ciutat
cap als polítics.
A veure si ens fan cas, no?
Nois, que tingueu un bon estiu, d'acord?
Gràcies!