A les 10 del matí, 10 minuts, en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Potser hauran observat que hi ha hagut un petit moment de silenci,
un problema amb el sistema informàtic de la casa,
però resol el sistema informàtic, el que compta són els temes d'actualitat
i són els convidats que estaran avui a l'antena del matí de Tarragona Ràdio.
El primer, com us deia en fa un moment, en el sumari,
el primer d'aquesta hora és el director dels serveis territorials
del Departament de Salut de la Generalitat aquí a Tarragona,
el senyor Joaquim Pallajà.
L'hem convidat per repassar diferents temes de l'àmbit sanitari,
així que de seguida entrem en matèria.
Senyor Pallajà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui és 1 de juliol, simbòlicament avui és un dia d'aquells que per molta gent suposa vacances,
l'estiu el tenim aquí al damunt,
i és habitual en els últims anys que el Departament de Salut
faci determinats moviments o determinats reforços
per atendre la població sanitària,
per atendre la demanda sanitària,
especialment a les zones més turístiques,
on a més hi ha un canvi en la quantitat de població evident.
Això també es repetirà aquest any?
Preveuen fer algun tipus de reforços d'estiu
en aquestes zones més turístiques de la costa?
Sí, sí, totalment com cada any.
De fet, no tan sols ho preveiem,
sinó que ja estan posats en funcionament els dispositius de reforç
de l'any 2010, des de fa ja una setmana aproximadament.
En què consisteixen aquests reforços?
Des d'Hospitalet de l'Infant pel sud fins a Calafell pel nord,
tota la franja costanera,
contemplem un total de 44 metges,
gairebé 40 infermeres i 35 auxiliars administratius
per reforçar les plantilles dels equips
que presten l'assistència habitualment.
Tot això en aquesta línia de la costa
que deia d'Hospitalet de l'Infant fins a Calafell.
Concretament, l'Hospitalet de l'Infant, Miami,
ja bàsicat a Montroig, Cambrils,
Salou, Vilaseca,
i Tarragona queda de ciutat,
em refereixo, queda, si no al marge,
queda ja amb un altre concepte,
i després hi ha més amunt,
Torre d'Embarra, Calafell i el Vendrell.
La pressió sanitària per l'experiència dels altres anys
és especialment important aquests mesos d'estiu?
Totalment, nosaltres tenim quantificats
de població estacional,
que seria la que ens visita el mes de juliol a agost
i part de setembre,
tota la franja costanera,
únicament, comptant la franja costanera,
180-200.000 persones més
de les que habitualment tenim,
que són 600.000,
més 150.000 de població flotant,
que no estan quantificades des del punt de vista
de registre sanitari,
perquè tenen el seu cent sanitari
en un altre domicili,
però aquestes 150.000 s'ajunten
a les 200.000 extres,
o sigui que a l'estiu,
el mes de juliol o el mes d'agost,
podem estar perfectament al Camp de Tarragona,
un milió de persones aproximadament.
Déu-n'hi-do.
Aumenta moltíssim la població.
Canvien també una mica les patologies?
És a dir, amb el que es troba el metge i la infermera
en els centres d'atenció primària?
Sí, evidentment l'estiu té unes connotacions
climatològiques i de comportament,
inclús de les persones,
i les malalties més prevalents
són les de l'aparell digestiu,
en forma de gastroenteritis,
problemes digestius,
ferides, lesions,
cremades pel sol,
per l'exposició solar,
i altres problemes menors.
L'hivern es caracteritza,
i la tardor i la primavera,
per problemes de tipus respiratori i altres.
Hi ha reforços d'ons,
com dèiem,
especialment en les zones costaneres,
en les zones on hi haurà més turistes
aquests mesos d'estiu.
És evident que, a més a més,
a l'estiu també el personal sanitari,
els metges i les infermeres fan vacances,
i per tant això m'imagino que suposa
molt moviment de personal.
I en una ciutat com Tarragona,
això es nota?
És a dir, baixa,
tenint en compte que aquesta és una capital
en què també molta gent pot marxar fora de vacances,
encara que arribi gent de fora,
baixa en el nombre d'efectius
en els centres d'atenció primària?
Hi ha un percentatge de substitucions
que intentem que sigui el màxim possible.
El que s'intenta també és fer
de forma esglaonada les vacances,
de forma que els professionals
no coincideixin tots amb el mateix període.
Entre juliol, agost i setembre,
aquests tres mesos,
que són els preferentment utilitzats,
com és obvi,
hi ha un sistema de substitucions
que pràcticament deixa sense reducció
les plantilles.
Això no vol dir que un 10-15%
de la feina que farien
els metges de plantilla habituals
quedi assumida pels companys
que queden cobrint aquell període.
En qualsevol cas,
hi va haver la pregunta
perquè és un tema que a vegades
ens surt en altres àmbits.
Les ciutats,
i Tarragona,
malgrat la seva vocació costanera
o la seva presència costanera,
és evident,
també disminueix la demanda de serveis.
Per què?
Perquè una part de la població
també fa vacances,
és trasllada potser
amb un indret potser de muntanya
o de platja també,
o fa un viatge,
i després que les patologies d'estiu
són de menys,
diguéssim,
importància o rellevància,
de manera que també
no hi ha tantes patologies
que demanin ser ateses.
Hi ha un comportament diferenciat clar
entre els usuaris
o els ciutadans
dels mesos d'hivern i d'estiu,
en quant que a l'hivern
i a la primavera,
sobretot,
freqüenten més,
i quan arriba el bon temps,
doncs,
algunes malalties,
afortunadament,
deixen de donar símptomes.
Els malalts crònics,
fins i tot,
a l'estiu es controlen
també una mica millor
i, per tant,
hi ha un descens evident
i simptomàtic
i, jo diria que rellevant
del nombre de visites.
Per tant,
entre unes coses i altres,
sí que potser hi ha una mica
de més de pressió assistencial
amb els professionals
que han de cobrir
part d'aquesta demanda,
però no és una situació
inassumible.
Baixa la demanda a les ciutats
i augmenta moltíssim
en les zones turístiques,
que és on hi ha més gent.
Exacte, correcte.
Més enllà d'aquestes qüestions,
avui amb el senyor Paias
ja volem parlar també
d'equipaments sanitaris,
d'obres,
algunes en marxa,
molt importants.
Per exemple,
les del servei d'urgències
de l'Hospital Joan XXIII,
unes obres que ja duran fa temps
llargament reivindicades
i que,
per qüestions de calendari,
crec que haurien d'estar
en la recta final.
És així?
Sí, correcte.
Estem ja a un mes i mig,
dos mesos vista
d'aquest dispositiu,
que és un equipament
molt important
i que canviarà substancialment
la manera d'atendre
les urgències
a l'Hospital de Referència
de tot el camp de Tarragona,
Joan XXIII,
doncs calculem
que a finals d'agost,
màxim setembre,
es pugui posar en funcionament,
de manera que ja
el tinguem en ple rendiment
a la tardor.
Què suposarà
el nou servei d'urgències?
En la pràctica,
pels usuaris,
pels ciutadans?
Amb més agilitat.
I pels professionals,
esclar?
Sí, exacte.
És correcte,
perquè a vegades
parlem molt del ciutadà,
que és l'objectiu
central d'aquest dispositiu
i de tots,
però els professionals
també requereixen
una manera de treballar
amb un confort
i unes condicions
de qualitat
que també els faci,
entre cometes,
si es pot dir així
i perquè no agradable
la seva tasca.
Pels ciutadans
representarà
una gran agilitat
a l'hora de resoldre
les urgències
perquè l'augment d'espai
i d'equipament
permetrà seleccionar millor
les demandes
de la població
en el sentit
de si el que està
consultant
aquella persona
en concret,
aquell ciutadà,
és una urgència
important
o es pot resoldre
d'una manera ràpida
per un dispositiu
que nosaltres diem
de triatge
i que fa
el triatge
o la selecció
de patologies
en funció
de la seva
importància
o gravetat.
Per tant,
hi haurà
molta més agilitat,
també es concentraran
algunes proves
complementàries
en un espai
més proper
i això facilitarà
també
la resolució
més ràpida
d'aquell cas concret
i pels professionals
aquesta manera
de treballar
també representarà
un millor confort
i una millor capacitat
de resoldre
amb més seguretat
i amb més proximitat.
El servei
estarà a punt
entre finals d'agost
i setembre.
Correcte.
Això a urgències,
a l'hospital
s'estan fent
altres obres
en aquests moments
o quines són
les previsions
de més obres
de remodelació
a John 23?
Sí, a curt termini
durant aquest mateix estiu
i també és previsible
que estigui enllestit
a la tardor
es farà una remodelació
i una reordenació
de tot l'entorn
de l'hospital
l'urbanització
de l'entorn
de l'hospital
millorarà
això millorarà
substancialment
l'accés
i l'accessibilitat
i també
la imatge
que pugui donar
aquell entorn
encara està en obres
i que està
una mica
en precari
per dir-ho d'una manera.
Això d'una banda
després està prevista
la remodelació
de la setena planta
que és un dispositiu
clau
per poder continuar
el procés
de remodelació
de tot l'hospital
ja s'ha dit
altres vegades
però vull recordar
la inversió
del departament
a l'hospital
de referències
al voltant
de 130 milions
d'euros
durant el període
2004-2012
aquest dispositiu
de la setena planta
alliberarà espai
quan estigui acabat
i permetrà
incloure
dispositius
que ara estan
situats
en altres
interès
a l'hospital
la qual cosa
alliberarà espai
per poder fer
la resta
de les obres
i en paral·lel
amb tot això
que estic explicant
tenim també
ja
en fase
de concurs
d'idees
el projecte
de les consultes
externes
que és un edifici
singular
i emblemàtic
serà
pel centre
que té un cost
al voltant
de 30 milions
d'euros
que inclourà
totes les consultes
externes
i àrees
de cirurgia menor
etc.
Tot això
aquesta última
que acabo de dir
les consultes externes
és un projecte
que ara
estem
en fase
de concurs
d'idees
i
és previsible
que a la tardor
tinguem resolt
aquest concurs
i per tant
es pugui
d'alguna manera
passar
el pas següent
que és fer
el projecte
i anar
desenvolupant
tot el recorregut
i tot el circuit
que obliga
la normativa
que nosaltres
hem d'aplicar
en cada obra pública
On anirà?
És a tocar
de les urgències
De les urgències
Sí, sí, sí
Ha parlat d'edifici singular
o d'instal·lacions
singulars i emblemàtiques
per alguna raó?
Perquè busquem precisament
que arquitectònicament
tingui...
Bueno, encara no sabem
qui és el guanyador
del concurs d'idees
per tant no podem saber
però sí que
incloure les consultes externes
recerca, docència
i altres dispositius
la singularitat
li vindrà
per la seva condició funcional
Si a més a més
s'és capaç
que tingui una singularitat
des del punt de vista
arquitectònic
i estètic
doncs això
també serà interessant
però no tenim encara
resolt
el concurs d'idees
per tant no sabem
quin projecte serà
el que finalment
es posarà a la pràctica
Amb aquest edifici
de consultes externes
nou
acabaria doncs
tot aquest procés
de remodelació
de Joan XXIII?
No, encara no
perquè ja no he dit res
perquè no crea
expectatives abans de temps
però
ja ha previst
a continuació
el bloc quirúrgic
que inclou
tota l'àrea
de quiròfans
per simplificar
i tota l'atenció
ginecològica
i obstètrica
que serà també
un altre edifici
que anirà a tocar
serà tot un
de fet
estem parlant
d'un model
de parc sanitari
Joan XXIII
que inclou
aquest edifici
que ja dic
està més endarrerit
amb el seu projecte
el bloc quirúrgic
i que també inclou
amb la concepció
i la funcionalitat
el que coneixem
com a sociosanitari
francolí
i el cap terracó
que també està ubicat
a l'àrea geogràfica
de l'Hospital Joan XXIII
S'haurà remodelat
pràcticament al 100%?
Pràcticament
pràcticament
només quedaria després
la remodelació
de l'àrea d'hospitalització
de l'edifici d'hospitalització
que això és un tema
que posteriorment
s'haurà d'abordar
en un cert moment
una vegada
fet tot aquest procés
que acabo d'explicar
Les obres són
en fi
complexes
i abarquen pràcticament
tot l'hospital
però ho sap perfectament
el senyor Paella
que hi ha un cert debat
a la ciutat de Tarragona
un cert sentiment
d'agreuge
respecte a Reus
pel que fa a la construcció
del nou hospital
no creu vostè sincerament
també que aquí
hauria resultat
fins i tot més econòmic
de nova planta
aquest és el debat
diguéssim clàssic
històric
d'aquest territori
en el moment
que es va planificar
amb un pla director
que hi van participar
professionals
del propi
centre Joan XXIII
l'any 2005
si no recordo malament
2005-2006
es va plantejar
la remodelació
i la reforma
perquè en aquell moment
es va creure
que aquesta era
la millor condició
la millor situació
i la millor proposta
perquè aquest centre
havia de seguir treballant
és a dir
no es podia fer
perquè a més
no podíem
enderrocar
un hospital
i fer-ne un de nou
perquè quedàvem
sense hospital
per tant
la proposta
o l'interès
d'alguns professionals
sobretot del territori
de donar
de fer un nou centre
a Tarragona
en aquell moment
és evident
que no la podem assumir
hi ha un projecte
que s'està desenvolupant
i hi ha una inversió
com deia
de 130 milions d'euros
per tant
no tenim previst
en cap moment
fer un nou hospital
i
el del greuge
és un tema
relatiu
perquè
l'hospital de Reus
actual
té 400 anys
aquest és més vell
que el Joan 23
vull dir que
d'alguna manera
no està previst
per resumir
i tancar
si no la polèmica
aquest tema
que sempre surt a debat
el fet de posar
un hospital
amb una remodelació
total
una reforma
i deixar-lo preparat
per uns quants anys
o bastants anys
és la mateixa fórmula
que s'ha fet exactament
a l'Arnau de Vilanova
de Lleida
i que ja s'està acabant
i per tant
està en la línia
del que el departament
i els propis professionals
i el propi hospital
en el seu moment
van planificar
L'Hospital Joan 23
perdrà alguna cartera
de serveis sanitaris
amb l'obertura
de l'Hospital Sant Joan de Reus?
Aquest és un altre tema
que també se'ns planteja
i crec que ja l'hem comentat
anteriorment
no, no
l'Hospital de Joan 23
mantindrà la seva cartera
de serveis
és l'hospital de referència
per tant
és l'hospital de màxima
capacitat de resolució
i l'entrada
de l'hospital de Reus
al nou hospital de Reus
és un hospital
de substitució
que el que farà
serà assumir
la mateixa funció
que té actualment
amb unes condicions
evidentment millors
d'espai
i d'infraestructura
i també li permetrà
entre cometes
si es pot dir
millorar la qualitat
i el confort
de la seva capacitat
de resolució
però no està previst
a Tarragona Ciutat
hi ha un projecte
més a llarg termini
de la xarxa de Santa Tecla
de substituir també
les seves instal·lacions
actuals de la Rambla
i fer un nou hospital
a la zona de llevant
de Tarragona
aquí a mig i llarg termini
hi hauria la possibilitat
i alguns ho han plantejat
ja públicament
que s'assumessin esforços
la xarxa de Santa Tecla
la xarxa sanitària i social
de Santa Tecla
i l'ICS
l'Institut Català de la Salut
amb Joan XXIII
vostè seria partidari
d'aquesta suma d'esforços?
De fet, la suma d'esforços
aquest seria un exemple
però no és una proposta
o una recomanació
sinó que és una necessitat
és necessitat pel propi sistema
perquè en el context
i no perquè estem en crisi únicament
sinó en el context
de grau de cost
que té el sistema sanitari públic
tal com l'entenem
i l'estem mantenint
i les expectatives
i perspectives
a curt i a mig termini
obliguen
i de fet ho estem fent
ja entre els diferents proveïdors
entre ells
la xarxa de Santa Tecla
i l'ICS
treballar plegats
amb el que nosaltres anomenem
precisament treballar en xarxa
treballar de coordinació
i de complementaritat
i per tant
des del departament
tot el que sigui
avançant en aquesta línia
sigui perquè
des del departament
es promociona
que ho estan fent
sigui perquè els propis proveïdors
també
facin un pas endavant
i vagin en aquesta línia
nosaltres ho estem
bé, estem totalment d'acord
Deixem doncs
el tema de Joan XXIII
i dels hospitals
parlem de l'assistència
més propera al ciutadal
de l'assistència primària
per exemple
temes que
són projecte
projectes d'equipaments sanitaris
el CAR de Campclar
el CAR és un centre
d'alta resolució
que ja ho hem explicat
altres vegades
que és una mica més
o bastant més
que un centre d'atenció primària
com està aquest projecte
senyor Pallajà?
Aquest projecte també està
en una fase
ja relativament avançada
el projecte executiu
aquest estiu
probablement
durant aquest mes de juliol
que encetem avui
estarà ja
a disposició
i per tant
el calendari
que tenim
damunt la taula
com que el finançament
malgrat
que és la situació
de
conjuntura econòmica
negativa
diguem-ho així
està
el finançament
està garantit
per tant
si tot va
com ha d'anar
i no ha d'haver
cap entrebanc
estem parlant
que primers
de l'any que ve
es podrien
iniciar les obres
i amb una execució
temporal
d'un parell d'anys
aproximadament
Aquest equipament sanitari
quina funció tindrà?
Sí, és un centre
d'alta resolució
el que traduït
el dia a dia
implica
que aquest centre
tindrà consultes
d'especialistes
tindrà proves
complementàries
de radiologia
i ecografia
i proves
de diagnòstic
per la imatge
dit així globalment
i també
serà el centre
de referència
de l'atenció
continuada
i les urgències
de tota la zona
de Bonent
que vol dir
que hi ha
unes 45-50 mil
persones
censades
i empadronades
en aquest territori
en aquesta zona
de Tarragona
que gaudiran
d'aquest servei
i això
representa
que seran
usuaris
ciutadans
que podran
resoldre
gairebé
el 90%
dels seus problemes
de salut
sense haver de
trasplaçar-se
cap a l'Hospital
Joan XXIII
que és el que queda
més a prop
i que actualment
està assumint
més del que
potser pot assumir
tenint en compte
el servei d'urgències
actual
per tant
coincidirà
unes noves urgències
a Joan XXIII
estic parlant
més àgils
més resolutives
i més
diguéssim
de qualitat
i d'aquí un parell d'anys
també
descarregarem
bona part
de les urgències
de Joan XXIII
amb aquest dispositiu
a la zona de Ponent
més enllà d'aquest
centre
d'aquest CAR
de Camp Clar
hi ha a llarg termini
o a mig termini
previsions
d'algun altre nou equipament
sanitari
a Terraona Ciutat?
Bé
en aquest moment
si som capaços
i estem en línia
d'aconseguir-ho
tirar endavant
aquest projecte
aquests serien els projectes
el de Joan XXIII
m'estic referint
i el de Camp Clar
els de més necessitat
i més urgència
i més prioritat
altres que estan
i han sortit
amb anteriors
llistats
de dispositius
assistencials
i equipaments
hi ha el tema
de Casa Blanca
que és un dispositiu
sociosanitari
en aquest cas
que també
en el seu moment
ens donarà
una prestació de serveis
que complementarà
l'assistència
al territori
permetrà resoldre
més
sense haver de
desplaçar-se
a Barcelona
alguns casos
de malalts
amb problemes
sociogenitaris
importants
però aquest és un projecte
que com que el finançament
no el tenim
en aquest moment
resolt
nosaltres
no el plantegem
a curt termini
per no crear
unes falses expectatives
abans quan parlàvem
de Camp Clau
estava pensant
també en el cap
Torrefort a la Granja
que en els darrers anys
o en els darrers mesos
havia provocat
certes queixes
veïnals
perquè suposo
que ha d'atendre
una població
molt important
i això
significava
unes llistes
d'espera
considerables
s'han resolt
o s'han pal·liat
en part
aquestes llistes
d'espera?
Sí
sobretot
en l'àmbit
d'atenció primària
s'han fet uns
canvis
organitzatius
arrel
d'aquesta situació
de llista
d'espera
per ser atesos
per als metges
i infermers
d'atenció primària
s'ha fet un canvi
organitzatiu
i s'està
aconseguint
gairebé
posar al dia
les llistes
d'espera
per l'atenció
de metges
de capçalera
i infermeria
el tema
de l'especialitzada
que també
està ubicada
físicament
en aquest centre
no està tan resolt
sobretot
en algunes especialitats
que tenen
un problema crònic
d'excessiva demanda
en funció
de l'oferta
que podem oferir
en qualsevol cas
des de l'Hospital
Joan XXIII
que és el centre
que d'alguna manera
subministra
i aporta
els professionals
d'especialitzada
al cap de Torrefort
a la granja
estan fent
un esforç considerable
per simplificar molt
la llista d'espera
per reduir-la
en el sentit
de també
discriminar
entre pacients
que necessiten
una atenció
més preferent
dels altres
que poden tenir
un control
d'una malaltia crònica
que no
és exigible
un termini
curt
de visita
i aprofito
per dir
que m'ho he descuidat
que quan tinguem
el centre
de Camp Clar
en funcionament
remodelarem
el cap de Torrefort
a la granja
perquè d'alguna manera
també ha quedat
obsolet
amb les seves instal·lacions
després de 20 anys
de funcionament
i el dimensionarem
més que dimensionar
l'adaptarem
a les noves
necessitats
de l'atenció primària
que contemplen
uns dispositius
diferents
a la concepció
inicial d'aquest centre
fa 20 anys
perquè una part
de la població
que ara va al cap
Torrefort
a la granja
podrà anar
al centre
de resolució
de Camp Clar
i també
en aquest cas
disminuirà
la pressió
de demanda
per anar acabant
ha fet diverses referències
al llarg de l'entrevista
a qüestions
de finançament
de diners
en un context
de crisi econòmica
com aquest
debats
que surten
i desapareixen
de l'àmbit
de la política
de l'administració
i dels mitjans
de comunicació
del copagament
o d'altres sistemes
perquè el ciutadà
realment
s'adoni
del que costa
el servei de sanitat
realment
a nivell
de Departament
de Salut
de Conselleria
s'estan plantejant
alguna qüestió
en aquesta línia?
el copagament
és un concepte
molt ampli
que de fet
estem copagant
perquè la farmàcia
pels no pensionistes
ja té un cost
i de fet
estan finançant
els ciutadans
el sistema sanitari
públic
amb els nostres impostos
per tant
el copagament
seria afegir
no, no
però és igual
ens entenem
quan diem
el mot copagament
tots entenem
el que volem dir
vol dir
fer pagar
encara que sigui
alguna cosa simbòlica
per una visita
tot i que la consellera
i també és conegut
i tant a Catalunya
com a la resta de l'estat
ha estat una defensora
i és una defensora
del copagament
en aquest moment
el departament
no té cap fórmula
damunt la taula
que contempli
aquesta opció
entre altres motius
perquè en un context
de crisi econòmica
precisament
en què els ciutadans
algun sector
sobretot de la població
està
o està patint
algunes
retallades
a nivell
d'economia domèstica
doncs no hi ha
una proposta
en ferm
que tinguem
a la taula
per aplicar
altra qüestió
és que
hi fan referència
al cost
que representa
els serveis
això sí que
s'està preparant
i crec que serà
efectible
a no massa
en llarg termini
és
sobretot
amb hospitalitzacions
a l'alta
això s'havia fet
a l'alta
donar una factura
informativa
del cost
de l'estada
d'aquella persona
d'aquell ciutadà
al centre corresponent
en funció dels dies
dels procediments
etc.
això es va deixar de fer
en aquella època
jo no estava
en primera línia
per tant
desconec el motiu
perquè es va deixar de fer
i es vol recuperar
a títol informatiu
i perquè tots
em prenguem consciència
de què costa
els serveis de salut
al nostre país
seria però
per ingressos hospitalaris
només
en principi sí
hi ha una altra proposta
que jo la veig
molt més endarrerida
que és
donar a final d'any
per exemple
a tot el ciutadà
el seu cost
durant tot aquell any
en farmàcia
en visites
que ha fet
el metge de capçalera
en infermeria
perquè això
informàticament
avui dia
tenim la possibilitat
de recollir-ho
però ja dic
aquest segon tema
que s'ha plantejat
i que sembla
que també pot
posar-se damunt la taula
en un cert moment
encara està més verd
i ens haurem d'esperar
tema recepta electrònica
que en fi
s'havia instaurat
de manera
molt ràpida
en quin moment
es troba?
ara
ja fa mig any llarg
8 mesos
des d'octubre
de l'any passat
que ho tenim
a l'atenció primària
al 100% dels centres
l'atenció primària
les 74 àrees bàsiques
de la demarcació
i el percentatge
dates de dades
vull dir
de fa 8 dies
el percentatge
de receptes electròniques
sobre el total
de receptes
que es fan
a l'atenció primària
està al voltant
del 55%
la qual xifra
ja és una dada
prou
en aquest moment
podem dir
que la màxima
rendibilitat
del projecte
en quant a eficàcia
seguretat
pel pacient
qualitat
de la prescripció
amb aquestes xifres
que estic dient
de 55-60%
ja podem dir
que estem entrant
en la fase
d'ioc
òptima del projecte
molt bé
doncs parlant
de la recepta electrònica
acabem
aquest ampli repàs
que hem fet
a qüestions sanitàries
avui amb el director
dels serveis territorials
del Departament de Salut
de la Generalitat
a Tarragona
Joaquim Pallesa
senyor Pallesa
moltes gràcies
moltes gràcies
i si no
bon estiu
i bona salut
molt bé
doncs gràcies
fins la propera
bon dia