Doncs ràpidament, sense fer més pausa,
saludem també el nostre proper convidat, el Bernat Joan.
Ell és secretari de Política Lingüística
de la Generalitat de Catalunya
i president del Consorci per la Normalització Lingüística.
Senyor Joan, bon dia.
Hola, molt bon dia.
El farem córrer una miqueta, ens queden 10 minuts de programa.
Només volíem valorar amb vostè,
que des de Política Lingüística són els qui marquen la política,
que segueixen els diferents centres, també el de Tarragona.
Com veu la situació present dels centres de normalització lingüística?
Bé, jo crec que el Consorci per la Normalització Lingüística
ha fet un desplegament durant aquests darrers 20 anys
realment molt important,
perquè amb 22 centres de normalització lingüística
arreu de Catalunya cobreix tot el territori
i perquè ofereix un servei
que s'ha anat incrementant d'una manera exponencial
i que avui dia abasta més de 120.000 persones arreu del país.
Per tant, jo entenc que és un instrument potent
de cara a aconseguir que les persones adultes
doncs aprenguin la llengua catalana.
Parlàvem abans amb Taula Rodona, amb diferents convidats,
amb presidents i directors actuals
i també anteriors del centre d'aquí, de Tarragona,
i els demanàvem un desig pel futur
i ens arribaven a dir,
potser l'ideal seria que els centres
per la normalització lingüística desapareguéssim,
que no fóssim necessaris.
Això ho veu possible, probable?
Jo ho veig bastant improbable,
diríem com a mínim a mitjà termini,
a curt o a mitjà termini,
ho veig bastant improbable.
I ho veig bastant improbable,
però una cosa bastant elemental també,
i és que les característiques de la societat catalana,
doncs les característiques sociodemogràfiques,
han canviat substancialment durant aquests darrers anys.
És a dir, quan comença el Consorci per la normalització lingüística,
ara fa 21 anys,
es pensava com un instrument,
com una eina que tindria data de caducitat,
perquè al cap d'X temps,
doncs el conjunt de la població catalana
sabria català.
Bé, doncs avui dia els canvis són molt importants.
Per què?
Perquè la immigració ha esdevingut un fet estructural
i és una qüestió que no canviarà,
jo crec, substancialment,
tret que hi hagués algun dalt o baix,
que en qualsevol cas és completament indesitjable,
durant els pròxims anys.
Això vol dir que d'una manera permanent
necessitarem el Consorci per la normalització lingüística
i els centres de normalització lingüística,
doncs perquè aquesta població novinguda,
si més no, aprengui la llengua catalana.
Estem relacionant molt del present
del que és la formació en català
amb la immigració, amb els nouvinguts.
Hi ha altres temes, però, que ens toquen de més a prop.
Què ens pot dir sobre un tema de molta actualitat,
que és la recent aprovada llei de l'Aranès?
Bé, és interessant, jo crec,
que s'hagi aprovat la llei de l'Occità,
de l'Aranès de l'Aran,
en un país que és, per una banda,
partidari, que té la voluntat ferma
de recuperar la llengua pròpia, que és el català,
i, d'altra banda, la llengua de la minoria històrica,
que és la minoria de parla occitana a l'Aran.
Per tant, el fet que el nostre Parlament
hagi aprovat aquesta llei i que desplegui
l'oficialitat de la llengua occitana,
de l'Aranès a Catalunya,
jo crec que ens ha d'omplir d'orgull,
perquè vol dir que nosaltres
no deixem de banda
una llengua pel fet que tingui
molts o pocs parlants,
pel fet que tingui més o menys
pes demogràfic, etcètera,
sinó que Catalunya és un país
respectuós amb la pròpia pluralitat lingüística
i que vol projectar aquest patrimoni lingüístic
propi cap al futur.
Com afecta aquesta llei de l'Aranès
al Consorci de Política per la Política...
Bé, en el Consorci concretament...
I també a les administracions locals,
a la de Tarragona, per exemple.
No, les administracions locals no hi són afectades,
tot i que allò que jo espero
és que el coneixement de la llengua occitana
vagi prosperant dins les administracions locals també.
En qualsevol cas,
afecta només l'administració a la Generalitat
i, per descomptat,
afecta totes les administracions a la Vall d'Aran.
Això vol dir que no té un efecte directe
sobre el Consorci per la Normalització Lingüística,
perquè el Consorci per la Normalització Lingüística
es dedica a fer formació en català
i es dedica a dinamitzar en relació
a la llengua catalana,
però sí que es crearà un instrument
semblant per la qüestió de l'Oxità,
per l'aranès,
a la Vall d'Aran,
i pensant específicament en la Vall d'Aran.
Naturalment, ara ja hi ha un protocol de col·laboració
que fa dos anys que funciona
entre la Generalitat de Catalunya
i el Consell General d'Aran
perquè hi hagi dinamització lingüística,
perquè hi hagi suport a la implementació
de la llengua a les escoles,
perquè s'editin materials, etcètera,
a la Vall d'Aran.
O sigui que la llei no es fa sobre el no-res,
sinó sobre una pràctica
que ja estàvem portant a terme nosaltres
amb el Consell General d'Aran.
Els abraços d'acció, diguem-ho així,
del Consorci per la Normalització Lingüística
abarquen diferents aspectes
i un d'ells,
no sé si també un dels apilars
consideren vostès,
aquí almenys a Tarragona sí que és una cosa
que tenim com molt consolidada
i abans en parlàvem, no?,
i funciona molt bé,
és el voluntariat lingüístic.
És un dels programes,
jo crec, estrella,
per dir-ho d'alguna manera,
del Consorci per la Normalització Lingüística
i és un programa que interessa tant
que s'ha difós no només arreu dels països catalans,
sinó que s'ha difós a altres llocs.
Per posar un exemple,
fa un parell de setmanes
vàrem ser al Tirol del Sud
on es fa voluntariat lingüístic per l'alemany,
que és la llengua històrica del Tirol del Sud,
que és part de l'estat italià, no?
Doncs allà estan organitzant ara mateix
voluntariat per la llengua.
N'estan organitzant a l'Aladínia,
també els alps italians,
per la llengua aladina.
És a dir,
a altres llocs d'Europa
hi ha interès, doncs,
per organitzar voluntariat lingüístic.
Això indica que senzillament
és un programa molt atractiu.
Evidentment és un dels nostres pilars
i crec que ho ha de continuar sent,
perquè no hi ha millor manera
que accedir a la llengua
que fer-ho directament
a través de persones que la parlen
i perquè no només és accedir a la llengua,
sinó que és també accedir al país,
conèixer el país,
tenir una visió molt més rica
a través d'aquest intercanvi interpersonal.
I pels catalanoparlants
és tenir una perspectiva
de les persones que venen en aquest país,
que són de procedències, cultures,
maneres de veure el món molt diferents.
Per tant,
és un intercanvi enriquidor per tots plegats.
Precisament,
el voluntariat lingüístic
és el que pot fer esveï
un dels, diríem,
almenys aquesta és la sensació que tenim,
punts febles o punts negres
de tot plegat,
que és,
també he sortit,
durant la conversa que hem tingut
amb els nostres tertulians,
dèiem,
per molt que fem nosaltres
des del Centre de Normalització Lingüística,
si això no es trasllada al carrer,
si no hi ha un ús realment
social del català,
que sembla que avui en dia
doncs sí que hi ha gent
que sap el català,
però després no s'utilitza,
no serveix de res.
És així realment
la percepció que tenim?
Hi ha més gent que en sap
que no pas que s'utilitzi?
Sí, sí,
segurament sí,
segurament sí,
però és cert
que programes com el voluntariat
van molt bé
pels efectes,
en aquest cas,
benèfics
de tipus col·lateral
que tenen.
És a dir,
ens trobem
i, vaja,
i és una experiència també personal,
és a dir,
compartida,
molt sovint
que persones
que participen
en el voluntariat lingüístic
com a aprenents
diuen
i si tu,
voluntari,
voluntària,
que estàs tractant amb mi,
que estàs parlant amb mi
en català,
cada vegada que ens trobem
doncs per fer la xerrada,
ho fas,
per què no ho poden fer
els meus companys d'empresa,
per què no ho poden fer
els meus amics,
per què no ho pot fer
el cercle
que jo tinc
que sap català
i que en canvi
no utilitza el català
en mi
perquè veu que som una persona
que no soc català
no parlant d'origen.
Per tant,
aquí hi ha un element
que també és positiu
per recantar
actituds i usos lingüístics
en persones pròximes
que no directament
estan involucrats
en el voluntariat lingüístic.
Això ens hi hem trobat
més d'una vegada
i és molt interessant.
No tenim més temps
ho hem de deixar aquí,
simplement li demano
una valoració
a d'última hora
des del seu càrrec
de veure-ho tot des de dalt.
Tenim optimisme
pel que fa al futur
respecte a la llengua catalana?
Podem ser optimistes?
Jo crec que hem de ser
necessàriament optimistes
perquè l'optimisme
és una cosa
que porta a l'acció
i el pessimisme
porta a no actuar.
Hem d'actuar,
hem de treballar,
hem de planificar,
hem de proveir
les eines necessàries
per fer que el català
sigui avinent a tothom
i per fer que l'ús del català
sigui cada vegada
més fluid,
més fàcil
i que sigui facilitat
també des de les institucions.
Ens quedem amb aquest missatge optimista.
Bernat Joan,
secretari de Política Lingüística
de la Generalitat
i també president
del Consorci
per la Normalització Lingüística,
moltíssimes gràcies
i bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.