Ara és la una del migdia, gairebé ja 9 minuts,
moltes cites tenim aquests dies a la ciutat de Tarragona
i una d'elles ens situa en aquesta carpa ubicada
en el tram final de la Rambla Nova.
És el lloc que hem triat avui per compartir amb tots vosaltres
dues hores i mitja de ràdio en directe des de la carpa
i hem deixat per al final una visita guiada
el Joan Tornassi aquí. Joan, hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Recordem que Joan Cavaller és el coordinador de la candidatura Tarragona 2016
i estem ara tot just a l'accés a aquesta carpa
que acull és tota una sèrie de plafons informatius.
Una miqueta, quina és l'estructura?
Quin és el criteri d'aquesta exposició?
Bé, l'exposició és bàsicament pedagògica.
Intenta explicar al visitant què és Tarragona,
per què Tarragona té tota una sèrie d'elements
que ens fan tenir possibilitats d'esdevenir ciutat capital europea de la cultura
i què és el que s'ha fet.
Bàsicament és donar uns missatges molt senzills.
El missatge que Tarragona fa dos mil anys,
que amb vals i baixos, evidentment, està fent cultura i està fent Europa.
La idea que durant aquests dos mil anys, dos mil·lenes,
Tarragona ha mantingut relacions culturals i artístiques amb Europa,
això d'una banda.
I d'altra banda, el fet que al darrere d'aquest projecte,
d'aquesta idea que presenta la ciutat,
hi ha la il·lusió de molta gent
i hi ha tota una sèrie de realitats culturals que existeixen,
que té la ciutat.
Els oients habituals del matí de Tarragona Ràdio
i de l'Espai, que per segon any consecutiu
fem al voltant d'aquesta candidatura,
probablement quan vinguin a visitar aquesta exposició
trobaran molts territoris comuns
que m'han atractat en aquests programes.
Han parlat de modernisme,
han parlat de patrimoni romà i el que ens queda.
I tot això, com deia el Joan,
està aquí reflectit d'una manera molt esquemàtica,
molt concreta,
i podríem començar ja la visita, què et sembla?
A veure, seria accedir per la banda dreta, en tot cas,
per donar-li coherència a aquesta visita.
I el primer que ens trobem
són uns panells una miqueta
que ens mostren d'una manera molt visual
quins són les virtuts que té la ciutat.
Sí, som davant del plafó
que podríem considerar inaugural de l'exposició,
el d'inici, el d'alçada del taló.
Hi ha una mà,
i en aquesta mà, amb els cinc dits de la mà,
hem volgut reflectir cinc idees de la ciutat,
cinc coses que creiem que defineixen la ciutat,
cinc frases que defineixen la ciutat
i que estan en relació amb el projecte.
Estan tres idiomes en aquestes cinc idees.
Una és la idea de ciutat oberta i acollidora,
la de productora de cultura,
la de ciutat universitària i investigadora,
la d'integradora de contrastos
i la idea de ciutat educadora.
Doncs ja anem traslladant,
aquí ja ens preparau una miqueta
a anar desenvolupant tots aquests conceptes.
Una ciutat per la cultura,
fotografies d'aquelles boniques, d'àlbum.
Bé, la secció primera de l'exposició,
Una ciutat per la cultura,
el que intenta demostrar
o explicar en un plano,
simplement,
és que la ciutat té tota una sèrie d'elements físics
dedicats a la cultura.
És un plano, un mapa de la ciutat,
amb una foto que es veu,
una foto d'aquestes maques cadèves
de la capçalera del circ.
En aquest plano,
el que hi ha,
estan ubicats,
d'una banda,
els monuments
i els equipaments culturals.
I a més a més d'estar ubicats
els que existeixen
i els que estan en projecte,
estan assenyalats en color vermell
els espais on hi haurà,
o hi està havent en aquest moment,
intervencions en els pròxims anys,
precisament coincidint
amb la preparació de la candidatura
a Capital Europea de la Cultura.
La qual cosa vol dir
que d'alguna manera,
en el cas que Tarragona
fos escollida Capital Europea de la Cultura,
tindríem un retrat
de com seria
l'oferta d'equipaments culturals
en aquest 2016.
Tot això està reflectit
en aquest informe,
que és el secret millor guardat,
que s'ha de presentar a l'11, no?
L'11 de juliol,
que parlàvem abans.
L'11 de juliol, sí, exacte.
Destaca la plaça de Bous en vermell
i la necròpoli palió cristiana,
especificant, com bé deies,
que aquí s'han de fer
diferents intervencions,
però hi ha d'altres
que estan en funcionament fa temps,
l'Institut Català de Pal·lecologia Humana...
Sí, la més impressionant, evidentment,
és la que tenim ara al davant,
que és la tabacalera,
que hi ha diferents codis,
perquè hi haurà diferents equipaments
en aquest lloc,
hi haurà, d'una banda,
la part museística,
el Museu Nacional Arqueològic,
i, d'altra banda,
els diferents equipaments
que hi haurà a les naus posteriors,
és a dir,
el Centre de Creïció Contemporània,
la Biblia Pública Central Urbana,
l'Arxiu Municipal,
la CAPSA de la Jove, etcètera, etcètera.
Anem passant per aquesta exposició
que, recordeu,
es va inaugurar el passat divendres,
la podeu visitar fins al dia 2 de maig.
Continuem una miqueta en aquesta línia
i va posant, doncs,
èmfasi en cadascun d'aquests espais culturals.
Vistos així,
sembla que tenim més del que creiem, no?
Sí, a veure,
això sempre quan fas un exercici de repàs,
i a mi m'ha tocat fer-lo més d'una vegada
al llarg dels anys,
sí, te n'adones.
El que passa és que, de vegades,
el que falta és ordenar tot això
o, de vegades,
el que falta també és donar-li la dimensió adequada.
Però Tarragona,
evidentment,
sobre el mapa,
que és el que estem ara mirant,
té moltes coses, no?
Algunes de les quals
han estat adormides
durant un temps,
però esperem que vagin despertant.
tenim al davant el teatre romà,
que en aquest moment s'hi ha fet una intervenció
i ha permet, com a mínim,
cosa que durant anys no es podia fer,
permet, com a mínim,
des de l'exterior adonar-te
de com era aquest teatre
i de quina era la seva orientació,
forma, etcètera, etcètera.
És a dir,
avui es pot veure el teatre,
tot i que, evidentment,
no està enllestida
la intervenció que s'hi haurà de fer.
Vull ser com una mena d'inventari visual,
el que tenim aquí, no?,
de reconeixement i de fer inventari
de tots aquests equipaments.
Per cert, que no ens escapi
que seguint el plànol de la ciutat
els tingladus que tenim aquí també.
Sí, hi ha els dos tingladus
en els quals hi ha exposicions
de manera més o menys estable,
el tingladu que administra directament el port
i el tingladu dos que fins ara
ha administrat el Departament de Cultura
de l'Ajuntament
i que, si les coses van tal com es preveu,
quedarà integrat dins del concepte
de centre de creació contemporània.
Una ciutat per a la cultura
amb aquests equipaments.
D'aquí a que s'arribi aquesta fita del 2016,
també haurà canviat i força, se suposa,
el mapa d'equipaments
i la fesomia de la ciutat de Tarragona.
Dos mil anys en Europa, fent Europa,
de fet, és un altre dels àmbits d'aquesta exposició.
Sí, aquí el que volíem fer és una breu repassada
a través d'una fletxa,
que n'hi dèiem la fletxa del temps
quan ho preparàvem,
una fletxa que travessa Europa
i que, a més a més, travessa dos mil·lenes.
Durant aquests dos mil anys,
amb diferents graus d'intensitat,
com deia abans,
Tarragona ha estat relacionant-se amb Europa,
ha estat fent Europa, per tant,
i ha estat intercanviant cultura amb Europa.
Ha estat produint i, a la vegada, rebent.
I aquí el que s'ha fet és, d'una banda,
assenyalar sobre el mapa d'Europa
algunes de les ciutats
amb les quals Tarragona ha tingut relació,
o té, actualment,
i, d'altra banda, assenyalar les fites del calendari,
les fites històriques,
en què s'ha produït algun fet destacat.
Això ha obligat a fer una selecció.
Evidentment, aquí només hi ha 18 dates,
n'hi podria haver moltes més,
hi ha 18 dates que no són exactament
les 18 més importants,
però sí que són 18 dates
que demostren una certa varietat de coses.
Des del moment en què l'emperador August és a Tarragona
i, coincidint amb això,
Tarragona ocupa un lloc importantíssim en l'imperi
i produeix molta cultura,
sobretot cultura material,
cultura material en forma urbanística i arquitectònica,
fins a l'últim moment,
que és quan Tarragona és declarada,
el conjunt de Tàrrecó és declarat
Patrimoni Mundial de l'UNESCO,
entremig totes les altres dates.
Hi ha aspectes curiosos,
per exemple,
l'altar de Jesús i Maria de Gaudí,
que probablement sigui encara un desconegut
per a molta gent de Tarragona.
Sí, nosaltres hem assenyalat aquest altar
pel fet que és, d'una banda,
molt desconegut per la ciutadania
i perquè, evidentment,
un dels arquitectes més universals
que ha donat no només la nostra zona,
sinó Catalunya,
té una única obra aquí,
a la ciutat de Tarragona
i l'hem de saber valorar i exportar.
Juntament amb aquesta,
n'hi ha una altra d'obra
que hem volgut destacar,
que és el Teatre Metropol,
de Josep Maria Jujol.
En un principi l'havia de fer Gaudí,
però al final el va fer Jujol
i, per tant, són dues obres d'art
de primera magnitud.
Hem volgut destacar
una altra obra arquitectònica,
que és la catedral,
que es va consagrar el 1331,
però que l'important de la catedral
és que, a més a més de l'edifici en si,
va ser el punt d'acollida
de molts artistes,
de pintors, d'escultors,
d'orfebres, de vidriers,
de gravadors, etcètera,
que van venir a treballar
i que van convertir Tarragona
durant molts anys,
fins al segle XVII,
en un lloc de confluència,
de creació d'Europa.
De fet, tenim proves al Museu Diocesada,
el treball de tots aquests artistes,
italiens, francesos...
Hi ha la mateixa catedral,
aquí en el mapa
veiem, per exemple,
que ja està assenyalada
la ciutat de Brussel·les,
tapissos de Brussel·les,
van arribar a Tarragona,
està assenyalada la ciutat,
per exemple,
d'Arras,
també hi ha obres d'Aga,
a Tarragona,
que van venir,
de vegades venien les obres,
de vegades venien els artistes
a fer in situ
les seves creacions.
Per tant,
el fet que hi hagi aquí
la catedral,
és no només per la importància
de la catedral en si,
sinó per tot el que
es va generar al seu voltant.
Guarón,
que va ser una mica
el punt de partida
que la Chartres s'instal·lés
aquí a Tarragona.
També hi és.
També està assenyalat.
I és el punt,
i hi ha la data també,
hi ha el 1902,
com el moment
en què la Chartres
s'instal·la a Tarragona,
està relacionat,
evidentment,
una cosa amb l'altra.
El Joan ens en va parlar
l'altre dia a la ràdio
quan parlàvem
de la vinculació dels llibres
i dels escriptors universals
amb la ciutat,
i aquí veiem també
reflectit,
el primer llibre editat
a Tarragona
a càrrec
de l'impressor alemany
Spindler.
On és aquest llibre?
Se sap?
Sí,
n'hi ha diferents exemplars,
però un dels exemplars
es conserva
a la Biblioteca Pública
del Carre Fortuny.
És a dir,
que...
Aquella càmera
que tenen enorme,
que hi ha uns incunables
i unes coses.
Sí, sí, sí.
La Biblioteca Pública
del Carre Fortuny
té una riquesa bibliogràfica
impressionant.
No hem d'oblidar
que la Biblioteca
neix al segle XIX
com a conseqüència
de les desamortitzacions,
és a dir,
que s'enriqueix
amb els fons bibliogràfics
que procedeixen
dels monestirs,
etcètera,
etcètera.
Per tant,
el Manipulus Curatorum,
entre molts altres,
es pot trobar allí.
Aquest primer llibre
que va ser fet
per...
va ser imprès
per una impressora
alemanya,
Colau,
Spindler.
I l'edició
del Quixot Apòcrif,
que l'altre dia ens explicaves,
doncs també està aquí reflectit.
El disseny del logo
de la Universitat Rovira i Virgili,
jo no sé si algú recorda
que és d'Antoni Tàpies,
m'imagino que sí,
però val la pena també
assenyalar-ho.
I aquí hem volgut reproduir
no el logo,
sinó l'obra original
signada per Antoni Tàpies
amb cal·ligrafia manuscrita,
etcètera,
etcètera,
que és de l'any 91,
juntament a una altra obra
molt relacionada amb Tarragona,
una altra imatge,
són logos tot això,
el logo de Tàpies
i al costat hi ha
el tapís de Tarragona
de Joan Miró,
que és també
una altra imatge
de la ciutat.
Que algú encara el coneix
com el tapís de la Creu Roja
i no és el cas,
no?
Exacte, exacte.
Ha tornat al museu
o ha anat cap al Museu d'Art Modern
ja ho fa en quant temps,
com sabeu,
que és evident que
aquí és un lloc magnífic
per poder veure l'obra
en el seu conjunt.
Aquí estem ja
amb,
han dit de Tarragona,
personatges.
Veus que han passat per aquí
i que tenien alguna cosa
a dir de la ciutat?
Sí,
aquí hem volgut seleccionar
nou persones
de nou llengües diferents,
d'èpoques també diferents,
que en algun moment
han parlat de la ciutat
i ho hem volgut fer
més a més en la seva llengua
per demostrar aquesta diversitat.
Són llengües,
totes elles,
parlades a Europa,
des del català
o el llatí
o el grec
fins al portugués
o l'anglès
o l'alemany
i expressen
diferents punts de vista,
des d'aquell que es meravella
per l'arqueologia,
pels monuments,
etcètera,
com per exemple
Giovanni Papini,
que és un dels grans
autors italians
del segle XX,
de la nostra ciutat,
que tradueix-ho,
patèticament vella,
és aquesta ciutat de Tarragona,
ciutat de potents ruïnes
i d'heroica memòria.
Relaciona
dos elements molt importants,
dos elements bàsics
en la relació de Tarragona
amb la literatura,
el passat romà,
les ruïnes,
i l'heroica memòria,
la resistència
en tots els conflictes bèl·lics
que hi ha hagut,
particularment,
en la guerra del francès
del segle XIX.
De totes maneres,
sovint,
més contemporàniament,
ens han vist una mica
sossos des de fora.
Mira,
Josep Pla,
és tan natural Tarragona,
malgrat el gruix administratiu
i provincial que té,
és una vella excel·lenciutat.
Pío Baroja
diu,
la silueta de Tarragona
des de qualquier punto
que se contemplasse
tenia un aire d'austeritat.
Sí,
a veure,
Josep Pla
va escriure diferents coses
sobre Tarragona.
En general,
en general,
eren obres d'encàrrec,
és a dir,
guies
que es publicaven
sobre Catalunya
i aleshores
ella havia d'anar
a les diferents ciutats
i explicar.
Aleshores,
hi ha només un text
que és una mena de dietari
d'una navegació
a través de la costa
que va passant
per diferents ciutats
i arriba al serrallo
i aleshores aquesta altra
és una mica diferent.
Però la visió que dona
Pla
és una visió positiva
en el sentit d'explicar
la bellesa física
de la ciutat.
Ell té una imatge
que Tarragona
és una ciutat administrativa,
una ciutat de funcionaris.
Pensem que no està parlant...
Es deia tradicionalment això.
Pensem que no està parlant...
Aquesta frase
no està parlant
de la ciutat actual,
està parlant
de la ciutat dels anys 50.
Està parlant
en ple franquisme
i això es notava molt.
Jo vaig baixar a Tarragona
als anys 50
no podia baixar a Tarragona
perquè encara no hi era.
Jo.
Tarragona sí.
Però quan jo vaig baixar
a Tarragona
per primera vegada
a finals dels anys 60
o principis dels anys 70...
Tots teníem una mica
aquesta imatge,
la mateixa que Pla, no?
Aquesta imatge
la teníem
i ha canviat molt la ciutat, no?
Hi ha paraules de Hemingway
però també paraules de clàssics.
Sí, com Estrabó,
per exemple,
que és aquella cita famosa
en què parla
del port de Tarragona,
del lloc de refugi
de les embarcacions,
un lloc segur
perquè les embarcacions
es puguin acollir.
Hemingway,
Marcos Valís Martialis,
Joao Cabral de Meloneto...
Sí.
Mouca gent ha parlat de Tarragona
i ha parlat bé.
Joao Cabral
era un diplomàtic brasilè
que va treballar a Barcelona
i que es va relacionar molt
amb el món de la cultura catalana, no?
Va tenir una bona relació
amb Joan Miró
i precisament per aquesta relació
amb Joan Miró
va tenir relació
amb la nostra comarca,
amb el Camp de Tarragona.
I té un poema,
un poema sencer,
que es diu
El Camp de Tarragona.
És personatges,
veus de persones
que tenen una notorietat
en l'àmbit de la cultura,
però nosaltres,
i des de l'organització,
des de l'oficina
de la candidatura,
sempre,
sempre,
de manera sistemàtica,
es posa èmfasi
en el paper dels voluntariats,
del voluntariat,
i això ho podem veure
en una imatge realment preciosa
que hi ha també, no?
Sí,
és la imatge
dels voluntaris
de la candidatura
amb les torxes enceses
a l'amfiteatre
el dia 10 de setembre,
d'ara fa dos anys,
quan expressàvem
el nostre agraïment
als ajuntaments
que ja s'havien adherit.
En aquell moment
eren 400 i pocs,
ara són 525,
una mica més de 525
que els que ja estan adherits.
Adhesions que continuen
de ciutadans,
d'entitats,
d'institucions,
i també de persones
que tenen una dimensió
pública i popular
que han passat per Tarragona
des de diferents àmbits
de la cultura
i que s'ha aprofitat també
perquè signin.
Hi ha un bon grapat
de cares conegudes
aquí,
en aquest panell,
hi ha una petita representació
de tots aquells i aquelles
que han anat signant
i que s'han adherit.
Sí,
efectivament.
Hi ha dos plafons,
en un hem volgut reflectir
l'adhesió institucional
del Parlament,
del Govern de Catalunya,
de les quatre diputacions,
dels ajuntaments,
dels consells comarcals,
etcètera,
i en l'altre,
les persones,
tant les persones anònimes,
que n'hi ha,
i el treball dels voluntaris,
com els noms coneguts
d'artistes,
de creadors,
tant de la ciutat
com Josep Maria Rosselló,
per exemple,
que el tinc aquí al davant,
com d'àmbit...
Doncs Conxa Velasco,
Gerard Quintana,
Toni Albà,
en fi.
Roger Alier,
exacte.
etcètera,
sí.
Doncs anem acabant ja,
pràcticament,
ens ha durat l'exposició,
el que durava
el darrer tram del matí
de Tarragona Ràdio,
que posa a hèfasi també,
doncs,
en altres moments,
allò que diem,
quan es parla de Tarragona
i de la cultura,
es parla d'aquest patrimoni
no tangible,
la música,
l'art,
la cultura,
Tarracó Viva,
el festival de Dixi,
els festivals d'estiu de Tarragona,
en fi,
tot el que pot oferir la ciutat,
els seus ciutadans,
però també els visitants.
Sí, aquí,
en unes quantes fotografies,
al final,
el que hem volgut dir
és un projecte il·lusionant
perquè reflecteixi
la il·lusió de molta gent
per la cultura.
La fotografia
que hem escollit
com a emblemàtica
és la de l'entrada
del braç de Santa Decla
a la catedral,
perquè allí
hi ha moltes coses concentrades,
hi ha els quatre pilars,
més de quatre pilars
de les colles castelleres,
però hi ha la ciutat plena,
la ciutat sencera allí,
i després hi ha aquestes idees
en les altres fotografies
de la ciutat de la música,
de la ciutat investigadora,
amb la imatge
de l'Eudald Carbonell
en una excavació,
de la ciutat del patrimoni,
de la ciutat de la contemporaneïtat,
en aquesta exposició
del Tinclau de Dós,
o en aquesta imatge
de l'Arança Sagar d'Oi
i l'Alfredo Bravo
ballant,
etcètera, etcètera.
O aquesta combinació
de patrimoni
i contemporaneïtat
en aquesta imatge
del Festival Rec
en què es veu
una pantalla de cinema
amb la catedral al fons.
Doncs, escolta,
se'ns ha menjat
absolutament el temps,
estem molt a prop
de dos quarts de dues
i des dels estudis
segur que els serveis informatius
estan ja instal·lats
còmodament
per posar el corrent
dels oients
de l'actualitat
de la ciutat de Tarragona.
Ha estat una part
del matí
de Tarragona Ràdio
que hem gaudit
i subratllem
aquest verb
des d'aquesta exposició
que recordeu
podeu visitar
fins al dia
2 de maig
Joan Cavallé
coordinador
de l'oficina
de la candidatura
Tarragona 2016.
Una vegada més
moltíssimes gràcies
i continuarem parlant
la propera setmana.
Gràcies.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Adeu-siau finalitzar
el matí
de Tarragona Ràdio
ens retrobem demà
recordeu
el punt de les 7
fins aleshores
gràcies per la vostra companyia
i acabeu de passar
un bon dimecres.
Adeu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.