Dos minuts i mig, serà un quart de dues.
Acabem el programa avui, com intentem sempre,
amb un to positiu, i és que és positiu
que aquests tres entitats una vegada més col·laborin
per oferir-nos la possibilitat de llegir Tarracó.
Tarracó no només s'estudia, es visualitza, sinó que es llegeix.
I ho farem a través d'una activitat
que ha organitzat el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
juntament amb l'ONSA i la Biblioteca Pública de Tarragona.
Pilar Sada, molt bon dia.
Molt bon dia.
Cap d'activitats del museu, Dolors Aumell, molt bon dia.
directora en funcions de la Biblioteca Pública
i ens acompanya Antònia Batalla.
Bon dia, Antònia.
Bon dia.
Feia temps que no parlàvem.
Feia temps.
Potser d'esta última visita que vam fer al local de l'ONSA.
A veure, que el museu i la biblioteca
heu fet activitats allò amb el format de club de lectura,
diguem-ne que ja porteu unes quantes edicions.
De fet, això va començar l'any 2005
amb motiu de l'any del llibre i la lectura,
del foment del llibre i la lectura,
i va ser una activitat que vam pensar
per què no, juntar literatura i història.
La novel·la històrica és una part important de la literatura,
a més a més una part que té, jo diria,
molt de predicament darrerament.
Hi ha moltíssima nova novel·la històrica
i que té molt d'acull.
I ens va semblar que podia ser una bona línia.
La Biblioteca Pública de Tarragona
té molta experiència en temes de club de lectura
i va ser quan ens vam plantejar donar-li aquest format,
un format de club de lectura, però per llegir el patrimoni.
Això va ser l'any 2005 i des d'aquella primera iniciativa,
en què vam llegir tres novel·les molt conegudes,
com era Pompeia, com era Memòries d'Adrià
i com era jo, Claudi, que eren allò tres bàsiques,
vam trobar-li una fórmula que és com llegir aquestes novel·les
o per què llegir aquestes novel·les,
i lligar-les amb un patrimoni concret
que és el que tenim al nostre voltant.
Per què ens havia de servir llegir aquella novel·la
per arribar al coneixement de la història?
És evident que la novel·la històrica no és història,
és una altra cosa, però sí que ens podia donar peu
per poder arribar al coneixement de la història.
Sempre el relacionàvem amb alguna activitat complementària
que tenia com a element a l'apropament al patrimoni
i va donar, la veritat és que molt bon resultat.
I a partir d'aquí...
Sessions obertes, no només els integrants del Club de lectura,
la qual cosa també a algunes era un atractiu.
Hi havia una part que era obert, com ara també,
hi ha una part que és oberta al públic en general,
que són les propostes més obertes, més general,
i hi ha una part que està reservada
per als components del Club de lectura,
aquells que s'han preocupat d'anar a la biblioteca,
recollir el llibre en préstec, llegir-lo
i tenir una opinió sobre la lectura.
Llavors aquesta, o la biblioteca o la 11 en aquest cas,
perquè aquesta vegada...
Què fa la 11 en aquest llegit?
Hi ha ampliat el marc, no?
I la idea era una mica aquesta, no?
I la veritat és que va funcionar també
que hem fet diferents tallers de lectura,
clubs de lectura, lligats a exposicions temporals.
I hem llegit coses tan diverses
com una novel·la històrica relacionada amb la prehistòria
o una novel·la històrica relacionada amb el món grec,
amb els viatges al món grec,
o un llibre com el de Passeu esport romà d'Estendal,
lligat amb una exposició que, si recordaràs,
era l'antiguitat clàssica a través del piranessi, no?
I clar, hem llegit coses molt diverses,
o hem llegit Juli César de Shakespeare, no?
Vull dir, hem llegit coses molt diverses.
Molt variat, eh?
Molt variat, molt variat.
Hem llegit teatre, hem llegit assaig, hem llegit de tot, no?
Això permés també, doncs, alguns conferenciants
i molt interessants, per això et deia també
que està basant que té més oberta el públic en general,
però aprofitant que fan aquesta activitat
al Club de Lectura, doncs, una conferència
que està lligada.
I hem tingut gent molt diversa, eh?
Gent que, clar, no podíem portar Shakespeare
a comentar el seu llibre, no?
Ja ens hauria agradat, però no podíem, no?
I llavors, com que no podíem convidar l'autor, no?
A comentar el seu llibre, doncs, és això, no?
Ens permetia convidar persones que donguessin
la seva visió del llibre que presentàvem, no?
Això ha sigut molt fructífer.
Normalment participaven els integrants
dels Clubs de Lectura de la Biblioteca?
Sí, normalment participen els integrants
de tots els Clubs de Lectors.
Ara bé, el que sí que us volia dir
és que si a algú li interessa participar al cicle
pot fer-ho.
És a dir, nosaltres ara tenim novel·les disponibles
de Julio Ricardo Trigo
i poden inscriure's només al cicle.
Per tant, ara tenim uns 20 inscrits
i encara en poden, dels clubs
i persones que s'han interessat
perquè han vist
i que en aquell moment encara són a temps
tothom que li interessa participar
com a Club de Lectors
i és a temps a venir a inscriure's
i tindrà-li...
Li deixarem un llibre
perquè ja comenci a llegir a pressa feta.
I la ONCE...
Ja fa temps que la Pilar
tenia contacte amb persones de la ONCE
i jo deia...
Alguna cosa està en allò...
Fem activitats.
Perquè ja...
Vam tindre entre mans moltes coses.
Sí, sí.
I altres activitats i tallers del museu, no?
Per la cara.
Ja fa temps que col·laboreu també.
Sí, sí.
Doncs va vindre una mica així.
Vull dir, per diferents activitats
que vam començar a col·laborar
amb tallers per nens,
visites al museu,
guiades al taller dels sentits.
Vull dir, a partir de tot això
que vam treballar
i vam estar comentant
que nosaltres també teníem
dins de la ONCE
un taller de lectura.
I ens van plantejar
aquesta situació de dir
i voleu col·laborar?
Doncs perfecte, el taller.
Jo els ho vaig proposar
a la gent del taller
que nosaltres tenim.
És un taller, no és un club.
És una mica diferent.
I com funciona el taller?
El taller funciona
com un taller de lectura fàcil.
Intentant fer les lectures
dins del taller,
encara que es facin lectures a casa,
també, com pot ser la d'un llibre,
però fem lectures en sala.
Allí a la sala
fem una sèrie de lectures,
les comentem,
les treballem,
fem preguntes,
mirem continguts,
inclús busquem informacions
a banda
de la lectura que han fet.
Llavors treballem molt
en sala.
És lògic,
perquè necessites
tota una sèrie
d'eines
i d'instruments
que et permetin
fer aquesta lectura.
És una mica més lent
de lectura
i també es va
una miqueta
era per treballar
o facilitar
la lectura
en bralla,
cosa que
la gent potser
era una mica reticent
i llavors
la gent es va animar
i llegeix
una mica més
en bralla,
que no el deixem,
que el bralla
està...
Perquè ara
amb els audiolibres
i tot això
una mica de perill
ens fem mandrosos
tots plegats, no?
Bé,
és més fàcil
portar
un CD
que portar
set volums
en bralla.
I en aquest sentit
les persones
de la ONCE
que vulguin participar?
Bé,
han de fer-ho
a través del taller
de lectura
de la ONCE
és a dir,
a partir d'aquests textos
que lògicament
no estan en bralla
o...
Hem tingut la sort...
Sí, no digues dies.
En aquest cas
hem tingut sort
que el primer llibre
El somni de Tàrraco
està en bralla?
No,
està en Daisy
amb el format
àudio
que fa la ONCE.
I amb la resta
de títols
del segle?
Tenim que el segon
que pretén ser
encara...
aquí tenim altres títols
el Barcino
també està en Daisy
i els altres
els demanarem
que siguin
amb Daisy
si pot ser en bralla
també en bralla
perquè tinguin la possibilitat
el que té necessitat
del llibre
físic
que el pugui tenir
evidentment.
La participació
aleshores
està garantida
per les persones
de la ONCE
que tenen dificultats
de visió
que puguin anar al museu
que es puguin traslladar
i que formin part
d'un club de lectura
convencional, no?
Sí, sí, sí.
Perquè en definitiva
és el que faran.
La idea és passar
per el tema
de l'accessibilitat
és a dir, no és tan...
La idea és que
qualsevol de les activitats
que plantegem
puguin ser accessibles
per a tothom
és una mica
en aquesta línia
en la que estaven treballant
que deies que feia temps
que amb la ONCE
estaven treballant
en diferents temes.
De fet, aquest tema
de la lectura
ja el vam iniciar
en certa manera
però una mica
ja a últim moment
amb l'anterior
club de lectura
que vam fer
amb la biblioteca
que va ser
el llibre
de Cristina Teruel
del Sicario de los Idus
assassinat a Tàrraco
que va ser
amb motiu
de l'exposició
Tàrraco Pedra a Pedra.
Això ens va servir
per fer
un primer taller
de lectura
amb una part
del llibre
perquè el llibre
no estava
ni en àudio
ni estava en braille
i no hi va haver
la possibilitat
de tenir-ho tot en braille
però sí que es va fer
una part important
del llibre
i això ens va permetre
fer activitats
igual que fem
amb la resta
de club de lectura
de visitar l'exposició
que era la proposta
que nosaltres fèiem
adaptada
per persones
amb ceguess
o amb dificultats visuals.
I això va ser una mica
com el detonant de tot.
Sí, la prova.
La prova.
Va ser la pràctica primera.
Sí, el tret de sortida.
A partir d'aquí
hem fet tota una sèrie
d'activitats
que el que pretenen
és això,
l'accessibilitat
a tota la societat.
La societat és molt àmplia,
estem en una societat
molt plural
cada vegada més
a tots els nivells
i això era una mica
la idea.
És la cultura per tothom.
I una idea
que compartim també
amb la biblioteca
que està també
amb altres temes
en la seva àrea
intentant obrir
també
en el tema
de l'accessibilitat.
tant el museu
com les biblioteques
en aquest sentit
tenim un llarg camí
per recórrer
amb tot això.
Perquè, a veure,
d'entrada
sempre ens sembla
que sí,
que es pot fer
però la veritat
el camí es fa caminant
i és una mica
amb col·laboracions
com aquestes
on trobarem...
De fet,
l'activitat és magnífica
però el que és magnífic
és que es creï
aquesta col·laboració
entre diferents entitats
i que donin un fruit
en real
com el que s'està veient ara.
Ara ho comentàvem
a fora
que estàvem parlant
d'això
i de les dificultats
que a vegades té
i comentàvem
aquell proverb
que diu
que sol
es va més de pressa
però junts
es va més lluny.
Una mica és aquesta
la història.
Sol segurament
és més fàcil
perquè cada institució
té els seus objectius
té la seva línia
de treball.
Pensa,
doncs,
jo vull arribar aquí
i ser els estris
que tinc
i em poso.
Però la dificultat
que té a vegades
de treballar en equip
el que provoca
o el que promou
és que es pugui anar avançar
molt més lluny.
Era una obvietat.
Jo sóc una persona cega,
estic escoltant la ràdio
i em anuncien
que al Museu Nacional Arqueològic
hi ha un cicle,
llegim Tarraco
i que es llegirà un llibre
i que hi haurà
una sèrie
de conferènciants
però jo sóc a cega
i no tinc accés
a aquest llibre,
a aquest exemplar.
Home,
doncs,
és molt injust,
no?,
que jo si tinc interès
en el tema
em pugui quedar.
Per tant,
és una obvietat
el que estic dient
però no ho parlem
en compte a vegades
que parlem d'activitats
es fa això,
es fa allò altre
i no penses
que això no es fa
per tothom
perquè hi ha tots uns
problemes d'accessibilitat
que no hem salvat encara.
Mira,
nosaltres,
per exemple,
ara tenim preparat
ja tots els temes
de Tarraco Viva,
no?
El col·lectiu
i això moltes vegades
ho hem parlat
amb reunions,
amb seminaris,
amb jornades
sobre temes
d'accessibilitats
en el camp dels museus
però crec que es pot aplicar
a tots,
no?
Però en el camp dels museus
és molt evident,
no?
Encara,
el grup de persones cegues
amb dificultats visuals
és bastant evident,
és a dir,
es percep molt
però,
per exemple,
les persones que tenen
dificultats auditives,
no?
Els sorts.
Encara tenen més dificultats,
ara, no?
Jo crec que són encara
un col·lectiu
més,
amb més problemes,
no?
Perquè és un col·lectiu
que no queda definit,
no?
Per exemple,
totes les activitats
que fem per Tarraco Viva,
clar,
les demostracions,
tot això,
si no hi ha,
si no està pensat
per persones
que tinguin
dificultats auditives,
la major part
es queden
sense poder accedir
i a nosaltres ens pot ser
clar...
I encara és una raresa
veure algú fent,
expressant una activitat
amb el llenguatge de signes,
és a dir,
ens sorprèn
per l'original,
no perquè sigui
una cosa habitual,
no?
És una llàstima
que sigui així,
clar,
vull dir,
que estigui en llenguatge de signes
o que estigui en bratlla
una cosa
que ens sorprengui
per l'originalitat.
Mira,
mira que veu,
hauria de ser el normal,
no?
Jo crec que hauria de...
Esdevé extraordinària
el que és la normalitat.
El que hauríem de tendir,
crec que
en aquesta col·laboració
que estem fent
i d'allò,
crec que és el que es pretén,
que arribem a una normalitat.
Que sigui habitual.
Com deia la Dolors,
anem fent camí
poquet a poquet
i intentem
que això
no sigui
un extraordinari
sinó que sigui
la normalitat.
I aquest llibre
que nosaltres
que ens proposa
el museu
i que anem a llegir,
que truquem,
si és possible,
a la biblioteca
de Púl,
digues,
si no,
a l'Alda de la Onze,
però que almenys
el puguem tenir,
sigui en bratlla,
sigui en format d'aixi,
amb audiolibre,
que el puguem escoltar
o llegir tàctilment
i puguem participar
de totes les activitats.
Parlant de l'activitat,
heu fet una tria
molt encertada
des de molts punts de vista.
Un d'ells
és que són autors locals
amb la qual cosa
us permet tenir a prop
a l'autor
i pot estar present.
En aquest cas
estem parlant
de Julio Ricardo Trigo
amb El somni de Tarraco,
però després veig
altres textos
que vindran
del francès Javier Aguilar,
que els deus t'acompanyen,
també Tarragoní,
Contra Mendàquium,
d'Àngel Octave Brunet,
també fareu
El barcino
de la Mari Carme Roca,
és un ensedre això també,
no?
Jo crec que cal dir-ho,
el Julio Ricardo Trigo
ha estat absolutament
superdisposat,
participarà demà
en la jornada
de presentació,
fent una de les lectures,
que es farà públicament
per encetar
l'inici
d'aquesta lectura
del seu llibre,
però a més a més
també farà la presentació
el dia 29
del llibre,
explicant ell
de primera mà,
com no pot ser d'altra manera,
per contactar
amb els seus lectors,
com ell se va plantejar
aquesta novel·la
i ens explicarà una mica
tot el procés
de la seva elaboració
i penso que això
se li ha d'agrair
a la seva predisposició
i la seva col·laboració
en tot, no?
Dolors,
em penso que volies afegir...
No, a veure,
sí, efectivament,
molt d'acord
amb el que diu la Pilar,
sobretot,
és que és un luxe
tenir els autors
i poder aprofundir
amb la lectura
al costat dels autors,
realment,
a veure,
és tant pels lectors,
potser com pel propi autor,
de veure's
amb situació
de poder comentar
i aprofundir
amb la seva obra.
Llavors,
a més a més
que el tema
sigui tàrraco,
també és un altre...
I val a dir
que les persones
que s'apunten
a un club de lectura
sempre tenen moltes ganes
de participar.
Això m'ho expliqueu
a vegades
des de la biblioteca,
la Cristina o l'Esteva,
que són les persones
que habitualment
porten els clubes
i diuen
que a vegades
hi ha ambient,
hi ha debat,
ja és apassionable
des de una quantitat així.
Tenim la sort de tenir
la Cristina Barber
i l'Esteva Masalles
que realment,
ara ho dèiem
fa una estoneta,
que és...
A veure,
que a part
amb el temps
que hi porten
i sobretot
amb el que en saben
i amb el que ho saben
i de la manera
en què ho saben fer,
creen,
també ajuden,
ajuden molt
i impulsen
el que és
el plaer de la lectura
i l'aprofundir
amb autors
i amb temes.
A més jo diria
que són persones
molt exigents,
que està molt bé
que siguin exigents,
jo crec que s'ha d'exigir molt.
Nosaltres fem avaluació
sempre de totes les activitats
i dels clubs de lectura
fem avaluacions
i amb l'Ester Ramon
que és l'altra companya
amb la qual portem aquest tema
dels clubs de lectura,
ho comentàvem,
sempre demanen més.
Acabem la lectura
d'un llibre
i ja diuen
quin serà el proper,
què plantegeu
ja per el proper.
I a més a més
amb aquest format
que hem fet
de llegir el patrimoni
que sempre les lectures
van acompanyades
d'una relació directa
amb el patrimoni,
sempre.
En aquest cas,
la proposta que hi ha,
com bé deies,
és primer fer
aquesta presentació
del Julio Ricardo Trigo,
després una conferència
que serà
del Francesc Terras,
del director del museu,
plantejant
la realitat de Tàrraco
en l'època d'August,
que és en què està situada
la trama
de la seva novel·la,
i seguidament
el que farem
com a última activitat
del cicle,
d'aquesta primera part
del cicle
llegim Tàrraco,
serà visitar el teatre,
que el teatre
és l'edifici públic
d'aquest moment,
el que tenim
la constància
d'aquesta activitat
novedosa.
Molt novedosa
aquesta activitat
i no sabem
per què ho diem.
No tenim més temps
i no hem dit
on ho fareu,
al museu?
No,
aquesta vegada
som una mica itinerants.
La presentació
la fem a la 11,
demà,
a la tarda,
a dos quarts de vuit,
si vols comentar-ho tu.
Ens queda un minut.
Convidem a tothom
a qui vingui a participar
i a gaudir
de la presentació
del cicle llegim Tàrraco.
I com que els agradarà,
segur que tornaran.
Segur, segur.
La presentació
és a la 11
i la presentació
del xulo Iriquardo Trigo
i la conferència
és al museu arqueològic
a la Praça del Rei
i al final
la visita
és al teatre
i convidem a tots
perquè el dia 18 de maig
presentarem
la novetat
d'aquest nou
mirador del teatre
de Tàrraco.
Sobretot
que vinguin a buscar llibres
si els interessa
encara,
és clar,
a la biblioteca.
El llibre s'ha de llegir,
s'han de fer els deures.
Pilar,
Dolors,
Antonia,
vosaltres sí que feu els deures
i vosaltres i els vostres equips
un excel·lent com sempre.
Moltíssimes gràcies per venir.
A vosaltres.
Adéu-siau.
A vosaltres.
Au-