Les 11 del matí i 7 minuts, com dèiem,
anem al campus Asselades de la Universitat Rovira i Berzili,
on avui nens i nenes de quatre escoles són protagonistes
en una activitat, en una jornada,
de la qual els detalls ara mateix ens els podrà explicar
el nostre company Josep Ardila.
Josep, molt bon dia.
Hola, bon dia.
En què consisteix aquesta jornada
que lliga nens i nenes molt petits amb el món de la universitat?
Consisteix en això, justament en això,
apropar la universitat als més petits.
Penseu que, evidentment, els més petits són el futur en l'educació,
també són els futurs estudiants universitaris
i, per tant, és una manera d'acostar-los a la universitat.
De fet, és una iniciativa pionera a Catalunya.
Avui es fa a diverses universitats catalanes de manera simultània.
Pionera a Catalunya i pionera a Espanya.
Cap altra universitat d'Espanyola ha fet una activitat com la d'avui,
d'obrir les portes de la universitat per als més petits
i un projecte que, de fet, tindrà continuïtat.
Avui es fa la primera iniciativa
i l'any vinent, abans d'acabar el curs, es farà la següent.
L'objectiu és això, acostar la universitat als més petits.
De fet, a la presentació que ha fet la vicerrectora de docència,
la Maria Marquès, que també ha pogut parlar amb ella,
parlava de dues coses.
D'ensenyar que la universitat és l'escola dels grans, evidentment,
aquests estudis que es fan després del batxillerat,
però que també la universitat serveix per investigar.
I això és el que han volgut deixar molt clar
i que, de fet, és el que han pogut veure i han pogut copsar els més petits,
que aquí no només s'estudia, es fan classes,
sinó que també s'investiga, que també hi ha recerca.
I, de fet, ho explicava molt bé la Maria Marquès,
que era la universitat per als més petits.
Els hi definia molt bé.
Deia que és un lloc on tothom, ningú deixa mai,
de preguntar-se el per què de les coses.
I, de fet, això és el que fa la investigació i el que fa la recerca.
Per tant, diu que la curiositat és el més important
per estar a la universitat.
Una iniciativa pionera perquè fins ara només s'ha fet
a universitats d'altres països com Alemanya
i, doncs, també és una manera d'obrir vocacions,
d'obrir, doncs, la universitat, com dèiem, als més petits.
De fet, ara mateix acabaven de sortir
perquè hem fet primer una visita per totes les instal·lacions,
ara paràvem per esmorzar
i després el que faran és una activitat relacionada
amb la ciència i amb la salut.
Per tant, també es podran posar en la pell dels investigadors
i de la gent que fa recerca.
Si et sembla, escoltem què ens deien ara,
just ara quan sortien, abans d'anar a esmorzar,
de bo bé que s'ho han passat
fent aquest tomb per a la universitat.
Anem a escoltar-ho, doncs.
Hola, nois, què tal?
Molt bé.
Què és el que més us ha agradat a la universitat?
El que heu vist?
Al laboratori.
Sí? El que heu vist al laboratori?
Moltes coses.
Sí?
I hi havia entalls de servei de rata
i es podien veure per microscopi.
I heu mirat pel microscopi, eh?
Sí.
I a vosaltres què és el que més us ha agradat de la visita?
allò de plàstica.
Què heu fet allà?
Un quadrat amb el nostre nom.
Això us ho ha passat bé, no?
Sí.
I us pensàveu que era així a la universitat, no?
Com l'heu vist?
No.
Per què?
Per què?
Perquè és més guai.
Sí?
Sí.
Us ha agradat?
Està molt bé i molt gran.
Que era molt avorrida.
Ens pensàvem que les mates serien molt caca, però no.
I ens ha sigut xulo.
Seria estudiar, estudiar i estudiar, perquè...
Com que a la universitat es veien a anar preparar per fer carrera,
doncs ens pensàvem que seria molt més rotllo i això, però no.
Us ha agradat?
Sí.
I plàstica era molt guai.
Perquè vosaltres voleu anar a la universitat o no?
Sí!
Què voleu estudiar?
A veure, què voleu estudiar?
Vull estudiar a ser metge.
Per ser metge, molt bé.
Has d'estudiar molt per ser metge.
M'hagués agradat també haver vist l'aula de medi, però al final no l'hem vist.
I tu?
No ho mates.
Tu mates, eh?
I el periodisme.
Tu periodista? Ostres, doncs mira, podries treballar a la ràdio.
Sí.
I vosaltres què? Què voleu ser de grans?
No ho sé.
No ho saps, tu encara?
Jo encara tampoc no ho sé.
Encara us queda molt de temps, encara.
Coses.
Ja, què penses?
Dos.
Bueno, que vagi molt bé, eh? Adéu-siau.
Bé!
Ja ho veus que n'hi ha que ho tenen clar, n'hi ha que encara no, que encara han de buscar la seva vocació i avui hi haurà una bona manera d'intentar descobrir què és el que volien ser de grans.
Quina edat tenen tots, els nens?
Són de cinquè.
De cinquè.
De cinquè.
Per tant, no sé quina exactament ara és.
Deu-onze anys, diria.
Sí, deu-onze anys. Venen de quatre escoles de Tarragona, de les comarques de Tarragona, vaja, venen de la Candela de Valls, del Joan Ardèbul de Cambrius i de l'Escola Mediterrània i Pau del Clos de Tarragona.
Són les quatre escoles, uns 140 nens i nenes que han vingut avui a visitar el campus Fesalades.
Com dèiem, hem parlat amb la Maria Marquès, que ella és la vicerrectora de Docència i Espai Europeu d'Educació Superior,
i hem comentat sobre tot això, quina importància tenia un acte com el d'avui, no només pels més petits, sinó també per la universitat,
en un dia en què la universitat és notícia per un altre cantó, estan a Madrid presentant aquest projecte del campus d'excel·lència internacional
i, home, obrir la universitat també als més petits i fer iniciatives pioneres a nivell estatal,
doncs també és una bona manera de sumar tot aquest engranatge, tot aquest projecte del campus d'excel·lència.
Escolta, si em sembla, a la Maria Marquès.
Maria Marquès, bon dia.
Molt bon dia.
Ella és la vicerrectora de Docència i de l'Espai Europeu d'Educació Superior.
Avui a l'URB s'acull una iniciativa que és pionera a Catalunya i també a Espanya,
una manera d'acostar amb la universitat els més petits.
Efectivament, és una iniciativa pionera que va néixer a Alemanya, tot i que s'ha de fer un matís.
És a dir, no és la primera vegada que fem accions d'acostar l'escola a la universitat o a l'universitat a l'escola,
amb això hi ha molts precedents, però sí que és la primera vegada que sota un programa comú impulsat per l'Associació Catalana de Universitats Públiques,
totes les universitats catalanes públiques simultàniament fan alguna activitat per apropar l'escola a la universitat.
I d'on sorgeix aquesta iniciativa, d'on sorgeix aquest projecte i quin objectiu persegueix?
La iniciativa tampoc és tan vella, per dir-ho d'alguna manera.
La iniciativa va néixer a Alemanya cap a l'any 2002-2003 i és una iniciativa que s'ha estès amb molt èxit a Alemanya, a Austria i a Suïssa, per exemple.
I a través de l'Associació Catalana de Universitats Públiques ens ha arribat a Catalunya.
I en aquest sentit sí que som pioners a l'estat espanyol a l'hora de dur a terme aquesta activitat.
Els objectius és realment apropar la ciència, la cultura, els més petits.
És a dir, i també amb una finalitat d'inclusió social.
Sabem que per lògica dels contextos en què viuen o les famílies en què estan,
hi ha nens que acabaran a la universitat a no ser que ells decideixin que no.
Però en canvi hi ha altres nens que és possible que per el context en què viuen
ho tinguin més difícil per tenir aquesta oportunitat.
Es tracta de fer-los veure que l'oportunitat és per tots.
I avui la jornada de vingui consisteix perquè no només és una xerrada,
sinó que també participen i fan activitats.
En aquest cas, a les dones se'n va sabot.
Efectivament. Cada universitat el que ha fet és desenvolupar una activitat
o diverses experimentals perquè puguin tocar de prop la universitat.
I aquest tocar de prop la universitat nosaltres ho fem amb un taller experimental
que els ensenyem com actuen els medicaments i es tracta que ells dissenyin un medicament,
un nou medicament, els demanem que tingui bon gust i que actui ràpid.
Però a banda se'ls fa una ruta per la universitat i podran entrar als laboratoris,
podran entrar a aules de docència i a més a més laboratoris i aules
on en aquell moment hi ha activitat universitària.
I per tant podran veure com els grans estudien i com els grans aprenen
i poder parlar amb professors i investigadors.
Això també és, com deies abans, d'una manera d'incentivar-vos
a veure la importància de la universitat
o en un futur si podran arribar a estudiar a la universitat.
Aquesta és la idea. Aquesta és la idea.
Que no es deixin mai de preguntar-se el per què de les coses.
Una iniciativa d'aquestes que es fa, com deies, pioner a nivell de Catalunya,
a nivell d'Espanya, fa també augmentar aquest engranatge,
aquest projecte de la universitat de convertir-se en campus d'excel·lència
i que precisament avui hi ha aquesta prova a Madrid.
Efectivament, avui és un gran dia per la universitat
perquè es presenta al campus d'excel·lència internacional Catalunya Sud.
Sí, des del punt de vista, aviam, és que tot és un engranatge.
Aleshores, des del punt de vista que la canalla són el nostre futur
i la canalla del territori són el nostre futur,
evidentment ens interessa aquesta captació de talent
que hi ha des de molt petits.
Per tant, és una conversió ja estreta entre escoles i universitat.
Sí, sí, sí, aquesta és la línia.
Nosaltres busquem sempre col·laboració, territori, universitat
i en aquest cas amb les escoles.
Quantes escoles hi participen?
Participen quatre escoles en aquesta primera edició
i aquesta primera edició s'ha de dir que és avui, 19 d'octubre
i també serà el 3 de maig, que hi participaran altres escoles.
Amb un volum de 140 nens i nenes
hi participen quatre escoles, una de Cambrils,
una de Valls i dues de Tarragona.
En concret és la Candela de Valls,
la Joan Ardèvol de Cambrils
i les escoles Mediterrani i Pau del Clas de Tarragona.
Per tant, aquesta és una primera iniciativa,
però no serà l'última.
Esperem que no, confiem que no sigui l'última ni molt menys
i que totes les escoles que hi estiguin interessades
es posin en contacte amb nosaltres
per participar-hi en futures edicions.
Com creieu que rebrà a la Canalla un acte com el d'avui
o una jornada com la d'avui?
Com respon o com creieu que respondrà?
Nosaltres tenim expectatives que responguin molt bé,
però això ens haurem d'explicar després els mestres a les escoles.
La idea és poder fer una avaluació
de com ha anat a tot Catalunya aquesta activitat
i, per tant, a mitjans de novembre ja tindrem dades
i podrem tenir el feedback de les escoles de com ha anat,
però confiem que bé, confiem que ho rebin bé.
Una activitat que es fa amb col·laboració
o es fa amb l'organització d'APCO,
el projecte d'APCO de la universitat, si no m'equivoco?
Sí, per aquesta primera edició, i això lliga amb el que deia al principi,
que sí que és la primera vegada que es fa aquest programa,
però no és la primera vegada que tenim contacte amb les escoles.
Ja a la URB tenim el projecte d'APCO,
que ja fa molts anys que treballa amb les escoles
i hem aprofitat el que ells ja tenen desenvolupat,
els programes que tenen desenvolupat,
per encarregar-los el disseny d'aquesta primera edició a la URB.
En resum, Maria Marquès,
quina és la importància d'una jornada com la d'avui?
Per què és important per la universitat
i per què és important pels més petits, els participants?
Aquesta és una gran pregunta.
És important per obrir les portes de la universitat a la societat
i de la societat a la universitat.
Nosaltres ja fa temps que mirem cap enfora,
però és molt important que de cap enfora es miri també cap endins
i que ells vegin quina és la funció de la universitat,
que en té tres.
I aquestes tres, docència, recerca, la tercera missió,
són les que des de la societat s'ha de començar a veure
que la universitat és un recurs més que tenen per resoldre moltes coses.
Aquesta massa és el que ens explicava Maria Marquès,
vicerrectora d'Educació de la Universitat Rovira i Virgili,
una mica els objectius d'un programa com el d'aquest.
Com explicava ella, qui ho ha coordinat,
qui ha coordinat l'activitat avui al Campus de Salades
és el projecte APQUA,
que ja des de l'any 89 treballa precisament per això,
per acostar la universitat a la societat,
la ciència, tota la recerca i la investigació
que es fa aquí a la universitat,
acostar-la a la societat i també a les escoles.
I per això tenen una estreta col·laboració
amb les escoles de la demarcació de Tarragona.
Hem parlat amb el seu coordinador,
amb el Carlos Lozano,
i ens ha explicat una miqueta, doncs això,
els objectius que persegueix APQUA,
en quin moment es troba el projecte,
i vaja una mica les novetats que tenen de cara a enguany,
i l'activitat que faran ara, d'aquí una estoneta,
els més petits, que serà això,
una activitat relacionada amb la ciència i amb la salut.
Carles Lozano, bon dia.
Bon dia, com estem?
Ell és el coordinador d'APQUA,
és qui ha organitzat, una mica,
qui ha coordinat aquesta activitat avui,
que té l'objectiu, això,
d'obrir la universitat als més petits.
Exactament, la idea és que els escolars
puguin conèixer de primera mà què es fa a la universitat.
En general, la societat pensa que la universitat
és una ampliació del que es fa al batxeller,
per tant, és un estudi en els grans.
I és més que tot això,
a part de la part de docència i la part de recerca,
comencem que és important també que coneguin
i de primera mà.
És per això que la ruta està enfocada a conèixer
aules i laboratoris de docència,
però també entrant als espais de recerca,
aquests llocs que a vegades sembla que siguin una cosa estranya,
doncs veuran el treball dels investigadors,
el treball quotidià.
També previst que en la visita dels laboratoris de docència
vegin laboratoris que estan funcionant,
amb estudiants que ja estan treballant a dins.
Per tant, veuran de prop com es viu un dia
o com es treballa a la universitat.
Exactament, la idea és que vegin la universitat,
però en diuen directe.
Quin és el paper de, com tot això,
a part de coordinar-ho,
perquè APCO ja fa molts anys que fa això,
precisament, no?,
acostar la universitat a la societat.
Exactament, no amb el format d'avui,
de portar els nens a la universitat,
però sí aportant el nostre granet d'arena
a la millora de l'ensenyament de les ciències
a través dels recursos educatius del projecte
que oferim als centres educatius.
APCO es dedica des de l'any 89
a desenvolupar recursos didàctics
per les àrees de ciències,
especialment,
que subministrem als professors
a través d'activitats de formació permanent de professorat
perquè els apliquin a les aules.
El projecte s'ha desenvolupat a Tarragona
però s'ha difós per tot Espanya.
Avui els nens venen aquí
però vosaltres ja heu treballat molt
amb escoves també, amb els més petits.
Sí, sí.
De fet, nosaltres no, els professors.
Els professors d'aula, els professors i les professores
utilitzen des de fa 21 anys,
et dic, els materials del projecte a les escoles.
En quin moment està ara APCO
o en quins són potser els projectes
que esteu tirant endavant des d'APCO?
Projectes nous, te refereixes?
Bé, les novetats.
Una de les novetats principals
que en guany estem difonent
i amb molta força
és l'iniciativa de l'Hora de la Ciència
que consisteix en la realització
d'activitats demostratives
de les matèries del projecte en centres educatius.
De fet, de tota la demarcació de Tarragona.
Aquesta és l'iniciativa que promou la FECIT,
que és la Fundació Espanyola per la Ciència i Tecnologia
i que afecta no tant sols l'escolar
sinó també a públic adult.
També fem sessions de ciència a la carta
per col·lectius d'adults.
Això és una cosa que durarà tot aquest curs escolar.
Això com a novetat en el camp d'iniciatives noves.
També segueix tenint molta força
el tema de visites educatives a indústries.
Tot això són activitats complementàries
als matèries del programa escolar, insisteixo.
El programa de visites educatives a indústries
és el que portem grups d'escolars
a fer visites organitzades a indústries del sector químic.
al camp de Tarragona i a indústries d'altres sectors,
a la Conca de Barberà, al camp, al Baix Penedès,
totes les comarques del voltant del Tarragonès.
I pel que fa al programa escolar,
seguim, com sempre,
la nostra labor de desenvolupament de nous materials.
Fa molt poc n'hem publicat un de nou,
d'equitat d'alimentació i sostenibilitat.
L'anterior era el d'equitat i sostenibilitat.
Són temes que comencen a ser molt més transdisciplinari,
sortent de l'àmbit estricte dels materials
més de ciència, química, que havíem fet fins ara,
per ser molt trans.
Són molt de socials, aquests dos últims.
Són materials en què les activitats experimentals
es fan sobre el paper
i que té la novetat de ser materials online,
totalment online.
Amb la nova línia de treball
en l'univers web,
nosaltres hem elaborat materials
per fi són totalment preparats
per treballar a l'aula,
amb l'ordinador i sense despesa de paper.
Tornant als materials tradicionals,
estem també desenvolupats d'un material nou
sobre la química verda
o la indústria química del segle XXI.
Aquesta és una cosa que està començant
i serà, si tot va bé,
una novetat d'aquí a un any o dos anys.
En tot cas, avui, a més a més,
també l'activitat que faran els més petits
està relacionat amb la ciència,
en aquest cas també amb la salut, eh?
Sí, vam buscar de posar-los
en una situació en què ells haguessin
de fer d'investigadors.
Clar, insisteixo, tornem a dir,
una universitat es fa recerca,
doncs buscàvem què podem fer
perquè ells ja puguin sentir
investigadors per una estona, no?
Llavors vam buscar un plantejament
de salut senzill,
que és el disseny d'una nova presentació
d'un medicament.
Se suposa a la història, doncs,
que l'hospital comarcal,
no donem noms,
l'hospital comarcal ens ha vingut a buscar
per demanar-nos que ens ajudem
a resoldre un problema que tenen,
d'un medicament que té molt mal gust,
que la gent es queixa o el vol prendre,
llavors ells ens han d'ajudar
a fer una nova presentació
d'aquest medicament
que reuneixi dues condicions,
que tingui bon curs, evidentment,
i a més que comenci a actuar
ràpidament dins del cos.
Se'ls diu,
aquestes gent l'han provat
de fer en càpsules,
però la càpsula tarda 20 minuts
a desfer-se l'estómac, tal,
hem de buscar alguna cosa més ràpid.
Aquest és el plantejament,
aquest és el repte que han de resoldre,
i llavors per això els hem preparat
dues activitats experimentals,
una que consisteix en comparar
la velocitat de dissolució
d'una pastilla sencera i una desmiculada,
i la segona és observar la diferència
entre una pastilla normal
i una pastilla entèrica.
Les entèriques són aquestes
que venen recobertes,
també és un polímer plàstic soluble
amb medi bàsic,
que això fa que no es dissolgui a l'estómac,
on tenim medi àcid,
però sí a l'intestí.
Són pastilles pensades
per la gent que té problemes d'estómac,
llagues i tal,
i que, per exemple,
al prendre un analgègic,
doncs els hi fa mal.
Doncs és el que explicava Carles Bozano,
el coordinador d'APQA,
el projecte APQA,
que, com dèiem,
des de l'any 89
està treballant precisament en això,
en acostar la universitat a la societat
i en aquests projectes didàctics
amb les escoles.
Ja ho veieu,
una jornada avui
doblement important per la universitat,
per aquest projecte pioner
a nivell espanyol,
d'obrir les portes
de la universitat als més petits,
perquè coneguin com es treballa
a la universitat,
perquè coneguin
que aquí també es fa recerca,
i qui sap,
potser algú
descobreix avui
la seva vocació
visitant les aules
del campus de Salades.
Els nens continuen
per aquí a prop, no?
Ara els tenim just
al centre neuràlgico
una mica del campus,
que és a la zona
de les químiques,
allà estaven esmorzant
i jo m'imagino
que a hores d'àrea
ja deu estar a les aules
fent aquests experiments,
fent aquestes degustacions
i veure si el medicament
té més bon gust,
menys bon gust,
si és més efectiu,
vaja,
la prova que ens explicava ara
el Carles.
Perfecte,
doncs,
Josep Ardila,
des de la unitat mòbil
al campus de Salades.
Moltes gràcies
per apropar-nos
a aquesta iniciativa
tan interessant,
pionera,
apropant la universitat
als nens i nenes
de les nostres comarques.
Gràcies i que vagi bé.
Adéu-siau,
bon dia.
Era la connexió en directe
amb la unitat mòbil
en aquest matí de dimarts,
esplèndid,
per cert,
des del punt de vista meteorològic,
pel que fa al sol
i als cels destapats.
En fi,
això no cal insistir gaire,
tot i que també és veritat
que la temperatura
és realment baixa,
com us anem comentant
des de primera hora del matí.
Seguim endavant
en aquesta cinquena hora
del matí de Tarragona Ràdio.
Falten quatre minuts
per arribar al punt horari
de dos quarts de dotze.
Anem un moment a publicitat
i de seguida
canviem de registre
i entrem en una altra matèria.
de Tarragona Ràdio