Seguim endavant, dos quarts i mig d'una del migdia.
Aquests dies, aquí a Tarragona Ràdio,
estem recordant de manera fins i tot insistent
que el proper dissabte 9 de gener farà 100 anys justos
de la inauguració del Teatre Metropol de Tarragona.
Una obra emblemàtica a la nostra ciutat,
pel que és ara, pel que és un teatre,
però també una obra emblemàtica d'una època com la del modernisme.
Una obra de Josep Maria Jujol.
En fi, de les activitats previstes ja n'hem parlat.
L'altre dia ens acompanyava aquí als estudis de Tarragona Ràdio
el fill de l'arquitecte, que es diu igual, Josep Maria Jujol i Givert.
I avui, d'alguna manera, volem apropar-nos a la figura i a l'obra de Jujol
amb la mirada dels experts.
Primer saludant a través del telèfon Antonio Salcedo
i és professor d'Història de l'Art de la Universitat a Rovira i Bergili.
Senyor Salcedo, bon dia.
Bon dia.
I també aquí als estudis de la ràdio ens acompanya
un expert en qüestions modernistes.
ell és vicepresident del Consell Municipal Assessor del Modernisme,
Josep Maria Boqueres.
Josep Maria, també bon dia.
Molt bon dia.
Senyor Salcedo, comencem per vostè.
Què suposa, tenint en compte que parlem del Metropol,
sobretot perquè, en fi, s'inaugura dissabte,
farà 100 anys de la inauguració d'aquest teatre,
què suposa en el marc de tota l'obra de Jujol,
l'obra del Teatre Metropol?
Bé, suposa la seva primera obra important
i una obra, diguéssim, amb un cert caràcter paradigmàtic.
És a dir, és la primera obra que el fa de forma individual
i, a més, com és una obra de molts dels seus inicis,
ja mostra, d'alguna manera, la genialitat que caracteritzarà el seu treball.
És a dir, és sorprenent justament que una primera obra individual
tingui aquestes característiques que són absolutament novedoses.
En aquest sentit, és una obra primordial.
I creu que està prou reconeguda?
Ara que estem a punt de celebrar un aniversari tan especial com els 100 anys.
Bé, jo diria, i aquesta està la nostra lluita des de la universitat,
en les jornades que hem fet i en el Congrés,
que Jujol encara no ha tingut el reconeixement,
ja no només el Teatre Metropol, en general,
l'obra de Jujol, malgrat la gent important
que ha reconegut la seva válvula,
però, de totes maneres, encara que era molt
per fer reconeixement de l'obra en general.
I el teatre mateix, és a dir,
en una obra tan important,
molta gent, i fins i tot de les nostres comarques tarragonines,
no la coneixen i no saben de la seva importància.
Podríem aprofitar, potser, aquest any, no?,
de la celebració del centenari
per promoure una mica més aquesta obra en concret de Jujol.
Exactament.
És un bon moment.
És un bon moment i, a més, aprofitant també
la benentesa de la capitalitat europea,
és una obra potenciada dins d'aquest concepte,
perquè és molt important tenir aquest edifici,
aquesta construcció de Tarragona.
Què destacaria vostè de l'obra de Jujol?
És a dir, per explicar-lo als ciutadans,
a les persones de carrer que no entenen d'aquestes coses,
que admiren l'obra del teatre,
però potser no s'hi fixen en els detalls,
vostè si ens hagués de comentar algun detall
o ens fes una recomanació per a tots aquells terragonins
que ens estiguin escoltant per quan tornin a anar al teatre,
en què ens hauríem de fixar?
Bé, Jujol era un artista que podríem dir total,
això és una cosa que és molt reconeguda,
fu arquitecte, fu pintor, escultor, dissenyador,
i tot això, aquestes disciplines,
d'alguna manera les podríem dir
que es troben integrades dins del teatre.
Más el teatre té un caràcter,
podríem dir, metafòric molt important,
el fet que estava reconegut
i el que és molt sabut,
sobretot per la primera publicació
que va ser el senyor Jujol, el seu fill,
en relació a que aquesta obra té un caràcter simbòlic,
en realitat és com un vaixell,
i la idea és que era un vaixell en el sentit cristià,
perquè ja que aquesta obra era del teatre del patronat obrer,
ja que era una entitat religiosa,
i Jujol mateix ho era, molt religiós,
la idea de que era un vaixell
en el sentit, diguéssim,
en el qual se traslladava d'alguna manera la vida,
però també la relació no és directíssima amb el mar,
i pel fet que, com té l'entrada per la Rambla
i el fet que estava construït sobre un desnivel
de dos metres i mig,
la idea era com si baixant des de la Rambla
es podia introduir al mar.
Llavors, hi ha aquestes dues connotacions,
és a dir, que el caràcter metafòric,
per una banda,
tot el que està relacionat amb el mar,
amb les onades,
amb els peixos, amb els cargols,
i, per una altra banda, el sentit religiós,
és a dir, la presència de diferents signes religiosos,
tant la idea de l'inscripció de Jesucrist,
com lletres al·lusives a la verge,
que era una...
per la qual Jujol tenia una estimació especial.
En el context històric en el que ens estem movent,
de principis del segle XX,
i comparant-ho amb altres arquitectes,
amb altres artistes de l'època,
Jujol era realment una peça destacable,
molt destacable,
anava una mica també per lliure,
amb la seva obra.
Com ho podríem definir des d'aquest punt de vista, senyor Salko?
Bé, Jujol era, bueno, un arquitecte jove
quan va començar a treballar en Gaudí.
En Gaudí se'n va adonar immediatament de la seva vàlua,
de la seva capacitat que tenia per el color
i de la capacitat inventiva,
és a dir, Gaudí mateix lo va potenciar de manera tremenda.
El que passa és que, posteriorment,
els estudiosos de Gaudí, a excepció, feta de Carlos Flores,
han presentat generalment a Gaudí
com un geni que treballava aïllat.
En realitat,
Carlos Flores lo deixa molt clar el seu llibre,
el de Gaudí Jujol,
en el que Gaudí comença realment a deslligar-se,
diguéssim,
dels historicismes,
a partir que comença a treballar amb Jujol.
Llavors, Jujol té una capacitat immensa
per a transformar qualsevol objecte,
qualsevol element, diguéssim,
podríem dir de detritus,
a, el que diem, una llauna,
transformar-la en una làmpara.
Aquesta capacitat que tenia és la més per avançar-se.
Podríem dir que hauria estat,
fins i tot, un creador dadaïsta,
molt abans que parlessin del dadaïsme.
Era una persona que podia transformar,
el que diem, qualsevol objecte,
però també la seva obra arquitectònica
té un caràcter escultòric.
Fins i tot a les baranes d'aquí,
a les de fusta del metropol,
hi ha certs elements que jo vaig trobar en el seu moment
que recordaven molt a Hamzhar,
uno de los grans dadaïstes.
Sense que,
és a dir,
no que recordava,
sinó que curiosament,
s'adonava aquesta empatia.
Era un home molt avançat d'idees,
el temps en què ell vivia.
I a sobre,
justament,
perquè va treballar fonamentalment,
diguéssim,
totes les seves hores es troba a Catalunya,
és a dir,
no va sortir fora,
i en canvi aquesta capacitat que tenia
per avançar-se al seu temps.
Una última pregunta per vostè,
senyor Salcedo.
El dilluns passat,
aquí en aquest programa,
parlàvem amb el fill de l'arquitecte,
el Josep Maria Jujol,
ens explicava moltes coses,
entre elles,
la voluntat,
en fi,
a converses amb l'Ajuntament de Tarragona,
per destinar tot l'edifici que hi ha al damunt del teatre
al futur Arxiu Jujol.
Creu vostè que aquesta seria una bona idea,
fins i tot per l'emplaçament,
ho dic perquè seria a les plantes de damunt,
a l'edifici que hi ha al damunt del teatre.
Jo vaig estar,
bueno,
he estat unes quantes reunions
al voltant de la Fundació Jujol,
jo conec el senyor Jujol,
Potser Rosari,
les seves germanes,
i han col·laborat justament molt a nosaltres
quan des de la universitat
em van muntar les jornades.
I la idea és boníssima,
s'ha de dir,
tenir una Fundació Jujol a la Tarragona
i un centre d'estudis
donaria la possibilitat a molta gent
que vendria de fora,
investigadors i estudiosos
sobre l'obra de Jujol,
que l'adrenen
a tenir aquest reconeixement internacional
que li manca justament al nostre arquitecte.
Això estaria molt bé,
si podria ser dins del mateix edifici
que el teatre,
seria magnífic.
Jo penso que qualsevol lloc
que reoneixi les condicions
seria estupendant,
ara si és dins d'aquest edifici,
molt bé.
L'important és que això realment
tire endavant
i se pugui crear
que aquest arxiu
realment pugui estar
a la disposició
dels estudiosos.
Això seria ideal
i una cosa molt bona
si es pogués aconseguir
dins d'aquest any.
Doncs li agraïm
la seva presència
a través del telèfon
al matí de Tarragona Ràdio.
Senyor Antonio Salcedo,
professor d'Història de l'Art
de la Universitat
Roviri-Bergile.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vostès.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu, bon dia.
Aquí als estudis
seguim amb l'altre convidat,
Josep Maria Boqueres,
un expert en qüestions modernistes.
Agafant això últim
que li preguntava
a Antonio Salcedo,
Josep Maria Boqueres,
que recordem és
el vicepresident
d'aquesta comissió assessora
de patrimoni
en matèria de modernisme
creada a l'Ajuntament,
creu que seria també
una molt bona idea?
Seria el millor emplaçament
si poguéssim tenir
la Fundació Jujol,
l'arxiu Jujol
al damunt
de l'edifici del teatre?
Bé, el tema és...
Ja fa temps que es parla,
jo recordo
que el dit pel mateix Jujol,
que inclús amb l'Albert Baibé
tinent d'alcalde de Cultura
amb l'anterior
equip de govern municipal,
van estar molt de temps parlant
i semblava que això
ja hauria d'estar tancat.
Semblava.
Però veig que no.
Inclús en el seu moment,
esclar,
ells arribava a una entesa
amb la família Jujols
i es parlava primer
d'un vitalici,
cosa que ara,
segons estic entès jo,
això no és el que s'està parlant
i també sé
per la regidora actual
el tinent d'alcalde de Rosa Rossell,
doncs les converses
s'han avançat força.
També el dilluns passat,
el Jujol,
deia aquí amb aquesta missora,
i t'ho deia a tu, Ricard,
que ells tenien tot l'arxiu
de les coses de Tarragona,
el tenen elles a casa seva,
les germanes,
els germans Jujols,
perquè el Jujol
únicament té tres fins
i aquests no tenen descendants,
i llavors ja havia tot l'arxiu
de la part de Barcelona,
que jo crec que també és molt quantiós,
inclús jo diria que més,
perquè pensem que el Jujol
va ser 30 anys
per dir-me a arquitecte municipal
de Sant Joan d'Espí,
i a part de les obres
que el mateix Sant Joan d'Espí té,
doncs hi ha obres a Barcelona
bastant importants,
i tot aquest arxiu també va dir
que estava al Col·legi d'Arquitectes
de Barcelona,
però la intenció de la família
era portar-ho tot a Tarragona.
Llavors, esclar,
això és el que estem esperant,
que arribi amb una entesa
i que tot això es pugui portar
aquí al número 46
de la Rambla 9 de Tarragona.
Esclar,
la meva pregunta és,
a part d'aquest arxiu,
que no sabem la quantia del material,
perquè jo vaig quedar l'altre dia,
el dius quan ho deia tu,
en Jujol,
vaig quedar una mica parat
o sorprès,
que no únicament,
jo sempre havia parlat
de la primera o segona planta
de l'edifici,
encara hi parlava de tota la casa,
que són quatre plantes,
perfecte.
Si tant material hi ha,
inclús ahir deia
que la primera planta
era la que estava exposada a públic,
diguéssim,
com si fos tipus museu,
doncs això em sembla perfecte.
De totes maneres,
esclar,
s'hauria de veure la quantitat,
perquè esclar,
jo no descarto
que a part del Jujol,
tots els altres arquitectes
de l'època modernista
i sobretot en Pujol de Barberà,
doncs també hi ha tot un arxiu,
que em costa
que la família Pujol,
doncs el té cedit
i el tenen catalogat
i amb fitxes
i bastant documentat
al Col·legi d'Arquitectes Tarragona,
no?
Llavors, esclar,
tot això és el que
els amants del modernisme
estem esperant
que aquest centre de documentació
del modernisme local
doncs estigui també
a l'abast de tothom, no?
Segurament,
l'emplaçament,
doncs, ideal seria aquest,
el de l'edifici del Metropol,
el que hi ha al damunt,
el número 46 de la Rambla Nova,
que a més ja no té inquilins,
estan desús
i, per tant,
podria ser segurament
la millor opció.
Però, en fi,
tenint en compte
que això que estem parlant
sobretot del teatre,
del centenari
que se celebra
aquest proper dissabte,
des de la teva perspectiva,
una mica en la línia
també del que li preguntava
Antonio Salcedo,
què representa
el teatre Metropol
en l'obra de Jujol?
A veure,
siguem realistes,
jo, això ja ho he dit
alguna altra vegada
amb aquesta,
vaja,
quan m'ho has preguntat
i aquí hi ha altres coses,
altres vegades
que ha sortit
el cas
del Jujol,
que és un arquitecte,
jo crec,
també per descobrir,
vull dir,
el tenim bastant,
bastant desconegut,
sí que és cert
que sempre Tarraona
està abocat
a l'arquitectura de Jujol,
però, esclar,
a Tarraona Ciutat,
tenim el teatre Metropol,
que és una obra important,
tenim la Casa Ximenis
aquí a la Via de l'Imperi,
el Passeig Saavedra,
tenim aportacions puntuals
al gremi dels pagesos,
com és el Sant Enterrament
i altres aspectes
que ells tenen allà conservats,
i després també
alguna iglesia,
de la Iglesia de Sant Francesa
una capella,
i després també
ens costen
dos, tres làpides
del cementiri de Tarraona.
Dintre de l'obra de Jujol,
les obres més importants
ja hem d'anar
al Tarragonès
i a l'Alcamp,
llavors hem d'anar
als Pallaresos,
a la Casa Bofarull,
que ja és molt important,
perquè les cinc obres
més importants
de Jujol
són la Casa Bofarull
dels Pallaresos,
la Iglesia de Vistavella
i la Iglesia
de Nostra Senyora de Montserrat
de Montferri,
i després tenim
dos importantíssimes
que són el mateix
Sant Joan d'Espí,
la Torre dels Eus
i la Casa Masia Negre,
que actualment
ocupa
el Museu Jujol
que té
la mateixa
Sant Joan d'Espí,
que és el més emblemàtic.
I després,
esclar,
llavors el Teatre Metropol
jo crec que és important
des del punt de vista
que és una aportació
novedosa
dintre d'un aspecte
d'un teatre,
d'un espai públic,
d'un equipament públic,
i tal com acaba
de recordar
el Salcedo,
doncs que esclar,
és concebut
des d'un punt de vista
d'una alegoria religiosa,
inclús dit pel seu fill,
és un vaixell,
que és com un nau
de la Iglesia,
en el qual els espectadors
anem allà
i anem amb una lluita
contra les onades
del Mar de la Vida,
no?
Llavors és tota la simbologia
que a vegades teníem
els sostres,
com és una zona,
i després,
doncs,
l'aspecte colorista.
Després d'aquestes obres
també tenim algunes
de Barcelona,
i entre elles,
la que molta gent
no sap,
és la plaça d'Espanya
de Barcelona,
doncs tota l'escultura
que hi ha,
doncs amb tot el tema,
diguéssim,
d'aigua,
etcètera,
etcètera,
doncs és del mateix ullol,
i la Casa Planelles,
que també és una casa
bastant important.
Però després,
el que és,
mira,
aquí l'any 2002,
l'any Gaudí,
inclús la Rovira Virgili,
organitzat per el professor Salcedo,
doncs es van fer
unes jornades
sobre el Gaudí,
i va vindre
un coneixedor
del Gaudinisme
i del Jujol
dels més importants
d'Espanya,
que és l'arquitecte
Carlos Flores,
arquitecte de l'Escola de Madrid,
arquitecte i el professor emèrit,
i ell va dir,
que per mi
em va impactar molt,
va dir que per ell
dels creadors
més importants
del segle XX
eren tres,
eren Gaudí,
Picasso i Jujol,
i esclar,
quan te diuen això,
i esclar,
llavors,
esclar,
perquè vull dir del Jujol,
era un gran dibuixant,
un gran,
de qualsevol cosa,
de materials de reciclat,
jo vull dir tal,
que parlàvem del reciclatge,
reciclatge, reciclatge,
doncs,
ell de llaunes i de coses,
doncs,
feia filigranes,
feia, doncs,
canalobres,
i feia,
i tenim proves d'això,
doncs,
el mateix,
doncs,
la Eglésia de Vistavella.
Això voldria dir
que l'hem menystingut,
doncs,
no?
Sí,
no se l'ha conegut.
Que és el gran desconegut.
Sí, esclar,
i més a més,
ell no va tindre la sort,
com altres arquitectes,
però esclar,
els arquitectes del modernisme,
a veure,
jo crec que el Gaudí
està fora de mida,
està,
i més,
alguns parlen que no és
ni siquiera arquitecte modernista,
perquè anava per lliure,
estava fora de tot.
I després,
les figures més emblemàtiques
que són el Domènech i Buntaner,
el Puig i Cadafal,
i després ja passa una sèrie d'arquitectes
del modernisme,
doncs,
esclar,
hi ha arquitectes que,
per exemple,
tenien 70-80 cases de Barcelona,
però vull dir,
i obres més obres i importants.
I altres arquitectes,
potser no tan coneguts,
hi ha un tal Nieto,
que és de Barcelona,
però se'n va anar,
perquè es va casar amb una noia de Melilla,
i se'n va anar a Melilla,
i a Melilla,
doncs,
també ja tenim quasi
un centenar d'obres modernistes
de l'època.
Esclar,
el Jujol no va tindre la sort
de tindre un edifici guapo,
no li van encarregar,
no li van encarregar ni una casa,
de ni la Pedrera,
ni la Casa Balló,
ni la Casa Metllé,
ni coses d'aquestes,
no?,
llavors,
en canvi,
i per això,
doncs,
no és tan conegut,
però sabem,
doncs,
que,
en canvi,
sí que va ser l'alegrimentor
del trencadís,
del Parc Guany,
i tot el que significa
el colorido
i la creativitat
dintre de l'obra del Gaudí,
no?,
que també,
esclar,
el Gaudí
és una regeneració
abans que el Jujol,
però,
bueno,
va ser un dels col·laboradors
importants de tota l'obra
gaudinista,
el que està clar
és que aquesta obra de Jujol
començant pel Metropol
formaria part,
és perfecte
per formar part
d'aquesta ruta modernista
que tantes vegades
hem reivindicat,
en fi,
especialment persones
com el Josep Maria Boqueres,
de tota la gent
que ve de fora,
o dels propis tarragonins,
que poguessin fer
una mena de ruta,
no?,
perquè tenim
altres edificis emblemàtics,
sí, sí,
podríem començar
el Metropol la ruta,
però la podríem...
No, bueno,
jo,
realment,
la ruta,
per fer un recorregut,
començaria potser
l'equip de Sant Rafel,
que llavors baixaria
amb el Ramon Cajal
i després ja anirem
al mercat,
que com a mínim
s'hauria de començar
des del mercat,
que és el Pujol de Barberà,
i després ja sortir
a la Rambla,
tant per veure
la col·legia
de les Teresianes,
i els edificis
com les cases Mussoles,
la casa Rabadà,
el mateix número
77 de la Rambla,
que és del Sècnier,
Sècnier Viavecchi,
que també és una requeta
molt important,
perquè és l'arquitecte oficial
de la caixa de pensions
en el seu moment,
després ja anem
a l'edifici,
per mi també
una joia
de la corona modernista
tarragonina,
com és la Casa Sales,
el número 25 de la Rambla,
cantorada amb el carrer Girona,
i després ja anem
a tocar ferro,
el balcó,
el número,
el casa 2,
ja la baixada del Toro,
i enmig de tot això,
doncs clar,
hem d'anar a veure,
perquè és el Gaudí,
que esperem
que estigui també obert
amb més assiduïtat
per a tothom que ho vegi,
la Iglesia del Sagrat Cor
del carrer Méndez Núñez,
i després altres cases
com poden ser
doncs el mateix
la Iglesia dels Carmelites,
del Pau Munguió,
la Iglesia també
i el Col·legi
de les Carmelites
del Tanyol Figueres,
la Cooperativa Obrera,
o sigui,
Tarragona té,
tenim 50-60 obres
doncs per fer un recorregut
peatonal
i acabaríem també
pel rectorat
i la Casa Ximenis
de Via Sabeda,
ja baixant de la part alta,
per tancar el tema
doncs a la plaça de la Font,
el Domènic i Montanel,
el Mausoleu i el Jaumeu primer,
o sigui,
que realment tenim
tenim...
Tenim material.
Tenim material.
Sí, sí, sí.
Aquest any,
i per acabar, Josep Maria,
sé que seria,
abans de l'hi preguntava
a Antonio Salfeo,
potser seria una bona oportunitat
amb l'excusa aquesta
del centenari del metropol
de donar a conèixer
una mica més
Jujol, no?
Sí,
bueno,
precisament el dilluns que ve
tenim convocada ja
la reunió
d'aquest Consell
de Participació
i d'Assessorament
del Municipi
sobre Estratègies
en matèria
del modernista
monarisme de Tarragona
i dintre de l'ordre del dia
hi ha un punt
que diu
centenari Jujol
any 2010.
Llavors,
se suposa
que amb aquesta comissió
les regidores
Rosa Rossell
i Carmen Crespo
tornaran a conèixer
una mica
tots els temes
que estan previstos
per celebrar
el centenari
del Jujol.
Llavors,
tan bo seria
que aquest any
es tanqués ja
el conveni aquest
amb la família
perquè dic
això que jo abans
he començat dient
que ja es parlava
amb l'Albert Baibé
potser portem-ho
tot i abans
amb aquest tema
i esclar,
arriba el moment
que es té que fer
caixa o faixa
perquè si no
les coses
no es poden eternitzar
i és una cosa
molt important
d'atindre
aquest centre
la mateixa Rambla
perquè jo inclús diria
que la Rambla de Tarragona
és la més modernista
de totes les Rambles
del món
perquè vull dir
a Barcelona tenim
moltes obres modernistes
però estan
esclaves de gràcia
o el que sigui
però com Rambla
Rambla
doncs jo crec que és un passeig
molt emblemàtic
i molt desconegut
i també volem potenciar
aspectes
com poden ser concursos
de fotografia
o d'aquarela
o de pintura
el que sigui
sobre temes modernistes
del patrimoni
que té la ciutat de Tarragona
a mi també ja m'agrada
també ho tinc que dir
que últimament
tampoc no
quan la gent parla
des del punt de vista turístic
de la ciutat de Tarragona
no es parla únicament
de la Tarragona romana
i de la medieval
ja es comença a dir
inclús l'altre dia
potser va fer una referència
jo crec molt agosarada
l'alcalde
el dia de la manifestació
el dia 30
doncs que va dir
Tarragona és romana
és d'això
i també és modernista
i a més a més
tenim una obra
de l'Antoni Gaudí
que va recordar
que no era de Reus
que això potser
va ser una mica
molt agosarat
perquè bueno
doncs va dir
que era de Riu d'Oms
i llavors això
doctora estina a l'Eglésia
i tothom pot tindre
les seves opinions
encara que està
jo diria més documentat
doncs que és fill de Reus
que no pas de Riu d'Oms
però això són figues
d'un altre paní
són altres qüestions
l'important és que tenim
el centenari
volíem dir
del Metropol
a punt
que aquest dissabte
per cert
hi haurà una jornada
de portes obertes
hi haurà activitats infantils
el teatre d'alguna manera
obrirà les portes
al públic en general
i segur que les properes setmanes
ens aniran explicant
i ens aniran presentant
altres activitats
per recordar
aquest aniversari
tan important
els 100 anys
del Teatre Metropol
i avui per analitzar una mica
l'obra de Josep Maria Jujol
d'aquest arquitecte
Terra Uní Modernista
avui hem comptat
amb la presència
d'Antonio Salcedo
professor d'història
de l'art
de la Universitat de Rovira
i Brasil
i aquí els estudis
de Josep Maria Boqueres
vicepresident
del Consell Assessor Municipal
en l'àmbit del modernisme
Josep Maria
moltes gràcies
que vagi molt bé
i fins la propera
bon dia
bon dia